Internet: http://www.bcn.es Nu´m. 22 / Any LXXXVII 20 de juliol de 2000 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Consell Municipal
Acta sessio´ 28-IV-2000 ... 1058 Acta sessio´ 26-V-2000 ... 1086 Acords sessio´ 26-V-2000 ... 1106
Disposicions generals Acords dels o`rgans de govern
Modificacions de cre`dit ... 1111 Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de cre`dit ... 1112
Cartipa`s
Designacio´ secreta`ria del Consell Municipal de Cooperacio´ Internacional per al
Desenvolu-pament ... 1115 Nomenament regidora adscrita al Districte de
Sant Andreu ... 1115 Designacio´ membre de la Junta Rectora de
l’Ins-titut Municipal de Persones amb Disminucio´ 1115
Designacio´ representant al Patronat de la
Casa de Miserico`rdia de Barcelona ... 1115 Nomenament representant en el Consell
Rector de la Corporacio´ Sanita`ria de
Bar-celona ... 1115 Designacio´ membre de la Comissio´ de
Pre-side`ncia i Hisenda ... 1115
Consells Municipals de Districte Districte 5. Sarria`-Sant Gervasi. Acords
sessio´ 24-V-2000 ... 1116 Districte 6. Gra`cia. Acords
sessio´ 20-VI-2000 ... 1116
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consum de
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessio´ celebrada el dia 28 d’abril de 2000 i aprovada el dia 26 de maig de 2000
Al salo´ de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-vuit d’abril de dos mil, es reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessio´ ordina`ria, sota la preside`ncia de l’Excm. Sr. Alcalde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Nu´ria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Jose´ Ignacio Cuervo i Argudı´n, Francisco Narva´ez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolra`, M. Imma-culada Moraleda i Pe´rez, Carles Martı´ i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pe´rez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julia´n i Gonza´lez, Magdale-na Oranich i Solagran, Josep Miro´ i Arde`vol, JoaMagdale-na M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Paya`, So`nia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Lle-vadot, Oriol Pujol i Ferrusola, Santiago Fisas i Ayxela`, Antonio Ainoza i Cirera, M. A´ ngeles Tresserra i Soler, Emilio A´ lvarez i Pe´rez-Bedia, Jor-di Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Je-su´s Maestro i Garcı´a, Roser Veciana i Olive´ i Eugeni Forradellas i Bombardo´, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Excusen la seva assiste`ncia els Ims. Srs. An-toni Santiburcio i Moreno i Joaquim Molins i Amat.
Hi e´s present l’interventor municipal, Sr. Lluı´s Mata i Remolins.
Constatada l’existe`ncia de quo`rum legal, la Presi-de`ncia obre la sessio´ a les deu hores i cinc minuts.
Es do´na per llegida l’acta de la sessio´ anterior, ce-lebrada el 24 de marc¸ de 2000, l’esborrany de la qual ha estat trame`s a tots els membres del Consistori, i
s’aprova.
En el despatx d’ofici el Plenari del Consell Munici-pal, acorda:
1. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 23 de marc¸ de 2000 (S1/D/2000 1319), que designa membres del Consell d’Administracio´ de l’Institut Mu-nicipal d’Educacio´: en representacio´ de l’Ajuntament, la Sra. Carme Turro´ i Vicens; en representacio´ de les organitzacions sindicals majorita`ries, el Sr. Conrad Carreras i Barne´s; i en qualitat d’observador, el Sr. Joan Raurich i Llach.
2. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 23 de marc¸ de 2000 (S1/D/2000 1321), que designa l’Im. Sr. Pere Alcober i Solanass, regidor ponent de Participacio´ Ciutadana i Solidaritat, representant
d’a-quest Ajuntament a l’Associacio´ Fons Catala` de Coo-peracio´ al Desenvolupament.
3. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 23 de marc¸ de 2000 (S1/D/2000 1323), que actualitza la composicio´ de la Comissio´ Interdepartamental per a la Interculturalitat i hi crea la Comissio´ de Segui-ment.
El Sr. Puigdollers insta la retirada d’aquest decret adduint que la creacio´ de la Comissio´ Interdepar-tamental per a la Interculturalitat queda` sense efecte per un decret de 20 de desembre de 1999 i, per tant, cal crear novament tal Comissio´, cosa amb la qual el seu Grup esta` d’acord.
L’alcalde recull la preocupacio´ del Sr. Puigdollers sobre la possible incohere`ncia administrativa tot as-segurant que es mirara` de corregir.
4. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 3 d’abril de 2000 (S1/D/2000 1481), que delega en la Sra. Imma Mayol i Beltran la representacio´ de l’Ajun-tament en l’Associacio´ de Ciutats Europees Energie-Cite´s.
5. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 23 de marc¸ de 2000 (S1/D/2000 1322), pel qual es nomena, en virtut de concurs, els Srs. Joan Gu¨ell i Roca, i Jordi Duatis i Puigdollers, indistintament, vo-cals te`cnics per a la valoracio´ de finques urbanes, i el Sr. Emili Gasch i Grau vocal te`cnic per a la valoracio´ de l’ocupacio´ i trasllat d’activitats, en representacio´ d’aquest Ajuntament davant el Jurat Provincial d’Ex-propiacio´ de Barcelona i el Jurat d’Exd’Ex-propiacio´ de Catalunya.
6. Quedar assabentat dels decrets de l’Alcaldia, de 23 de marc¸ i 3 d’abril de 2000 (S1/D/2000 1320 i 1482), que, respectivament, designen l’Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, representant d’aquest Ajuntament al Consell General del Consorci de Turisme de Barcelo-na; i el Sr. Alfons Garcı´a i Martı´nez representant d’aquest Ajuntament al Consell General i al Comite` Executiu del mateix Consorci.
7. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia, de 28 de marc¸ de 2000 (S1/D/2000 1410), que designa representants de l’Ajuntament al Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya: com a vicepresident, l’Excm. Sr. Joan Majo´ i Cruzate, i com a vocals, els Ims. Srs. Ferran Mascarell i Canalda i Pere Alcober i Solanass, i els Srs. Ramon Sero´ i Esteve, Josep Anton Acebillo i Marı´n, i Lluı´s Dome`nech i Girbau i la Sra. Marta Continente i Gonzalo; i proposa a l’esmentat Consell Rector el no-menament de l’Im. Sr. Ferran Mascarell i Canalda, el Sr. Josep Anton Acebillo i Marı´n i la Sra. Marta Continente i Gonzalo com a representants d’aquest Ajuntament a la Comissio´ Executiva de l’esmentat Patronat.
i, el segon, la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran repre-sentants d’aquest Ajuntament a la societat Tracta-ment i Seleccio´ de Residus, SA, en substitucio´ del Sr. Robert Marsan i A´ lvarez, tot proposant a la Junta Ge-neral la designacio´ de tots ells com a membres del Consell d’Administracio´ de l’esmentada societat.
9. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia de 25 d’abril de 2000 (S1/D/2000 1634), que crea la Comissio´ d’Obres i Circulacio´, en designa els mem-bres, li assigna les funcions i en constitueix el Comi-te` Executiu.
10. Quedar assabentat del decret de l’Alcaldia de 25 d’abril de 2000 (S1/D/2000 1633), que designa els membres del Jurat del Premi Barcelona, la millor boti-ga del mo´n 1999.
11. Ratificar el decret de l’Alcaldia, de 25 d’abril de 2000 (S1/D/2000 1632), que designa representants de l’Ajuntament a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis de Catalunya els Ims. Srs. Jose´ Ignacio Cuervo i Argudı´n i Eugeni Forradellas i Bombardo´ i el Sr. Ramon Sero´ i Esteve.
12. Ratificar l’acord del Consell General de l’Institut Municipal d’Informa`tica que aprova inicialment un su-plement de cre`dit d’11.907.256 pessetes en el Pres-supost de despeses de l’esmentat Institut, amb ca`rrec al romanent positiu de tresoreria, a 31 de desembre de 1999, per financ¸ar les indemnitzacions per jubila-cions anticipades.
13. Quedar assabentat de l’acord de la Comissio´ de Govern, de 7 d’abril de 2000, que aprova definiti-vament el Projecte ba`sic d’urbanitzacio´ del barri del Polvorı´ a l’a`mbit del Pla especial de reforma interior i el Projecte executiu de la 1a fase per un import de 250.378.443 pessetes (1.504.804,75 euros), el 16% de l’impost del valor afegit inclo`s.
14. Quedar assabentat de l’acord de la Comissio´ de Govern, de 7 d’abril de 2000, que aprova definiti-vament el Projecte d’urbanitzacio´ de la Unitat d’actua-cio´ de la Porta de Sarria` i entorns immediats per un import de 72.780.790 pessetes (437.421,35 euros), el 16% de l’impost del valor afegit inclo`s.
15. Quedar assabentat de l’acord de la Comissio´ de Govern, de 7 d’abril de 2000, que declara, de conformitat amb els articles 72 de la Carta Muni-cipal de Barcelona i 52 de la Llei d’expropiacio´ forc¸osa, l’ocupacio´ urgent dels be´ns i drets corres-ponents a la finca nu´ms. 56-58 del carrer de Londres, i nu´ms. 239-243 del carrer de Villarroel i que figuren a la relacio´ aprovada per decret d’Al-caldia que s’adjunta i es te´ per reproduı¨da, atesa la situacio´ de precarietat en que` es troba l’Escola Mallorca i la urgent necessitat d’alliberar so`l per tal de reubicar-la.
16. Quedar assabentat de l’acord de la Comissio´ de Govern, de 7 d’abril de 2000, que declara, de conformitat amb els articles 72 de la Carta Muni-cipal de Barcelona i 52 de la Llei d’expropiacio´ forc¸osa, l’ocupacio´ urgent dels be´ns i drets corres-ponents a la finca nu´m. 127 del carrer de Parı´s i que figuren a la relacio´ aprovada per decret d’Al-caldia que s’adjunta i es te´ per reproduı¨da, atesa la situacio´ de precarietat en que` es troba l’Escola Mallorca i la urgent necessitat d’alliberar so`l per tal de reubicar-la.
S’inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo-sos a l’ordre del dia:
ALCALDIA
1. MESURES DE GOVERN.
1. Pla director dels entorns de la ronda de Dalt i del passeig de la Vall d’Hebron en el Districte d’Horta-Guinardo´.
El president de la Comissio´ d’Urbanisme i Infra-estructures, Sr. Casas, explica que la necessitat de donar una solucio´ urbanı´stica coordinada al conjunt d’actuacions en la fase d’estudi i, fins i tot, d’execucio´ entorn de la ronda de Dalt i de Vall d’Hebron aconse-lla redactar un pla director que reculli els esmentats projectes amb una visio´ globalitzada. Hi afegeix que tal Pla oferira` un conjunt de criteris que s’instrumenta-ran en succesius plans, i permet iniciar un debat so-bre les operacions pendents en el barri de la Clota, la utilitzacio´ de l’edifici de les cotxeres del Metro i el seu entorn, les reserves via`ries de la sortida del tu´nel d’Horta, el tractament dels grups d’habitatges afec-tats per sistemes a la Font del Gos i al camı´ de Cal Notari, les afectacions del carrer de Valldaura i les dotacions d’equipaments situades entorn de la Vall d’Hebron i a l’entorn de la carretera de Cerdanyola.
El Sr. A´ lvarez valora positivament el document pre-sentat tot recomanant que es tingui en compte l’opi-nio´ dels veı¨ns de la Clota, els quals des de fa temps reclamen la resolucio´ dels problemes del seu barri, alhora que pregunta, en vista de les refere`ncies que s’han fet a la sortida del tu´nel d’Horta, si l’equip de govern ja te´ definit el seu capteniment sobre aquesta infraestructura.
El Sr. Casas contesta que tal opinio´ quedara` reflec-tida en el Pla director, ja que el debat sobre la conve-nie`ncia de construir el tu´nel d’Horta esta` damunt la taula i, per aixo`, el document el planteja com un tema de reflexio´, me´s i quan encara no es disposa formal-ment de manera oficial de la proposta sobre l’esmen-tat tu´nel, el qual tanmateix, e´s una qu¨estio´ indestria-ble del futur de transport pu´blic en aquesta zona i en l’entorn metropolita`.
El Sr. Forradellas manifesta que el posicionament del seu Grup e´s, en principi, contrari a la perforacio´ de tal tu´nel.
El Sr. Portabella significa que la mesura de govern te´ sentit en el marc global del transport pu´blic i la mo-bilitat sostenible, pero` no comporta el vistiplau del seu Grup al tu´nel d’Horta, que do´na prioritat al vehicle privat.
2. Pla energe`tic de Barcelona.
altres Administracions, les empreses privades i les entitats ciutadanes.
El Sr. Puigdollers observa que en la documentacio´ facilitada sobre aquesta mesura de govern, es con-creten diverses qu¨estions relatives a l’acord Barcelo-na renovable 2004, sobre el qual ell desitja formular les preguntes segu¨ents: a) Com es preveu financ¸ar els 7.000 milions de pessetes que caldra` invertir per poder produir el 2004 4.5 megawats d’energia ele`ctri-ca mitjanc¸ant sistemes fotovoltaics; i b) Quin lloc de la nostra ciutat te´ capacitat per produir 3 megawats d’energia geote`rmica de baixa temperatura.
Per altra banda, creu que la xifra de 50 pisos amb calefaccio´ per biomassa resulta massa petita i, per tant, s’hauria d’ampliar.
La Sra. Mayol contesta que s’esta` plantejant un pla que emmarqui la polı´tica energe`tica; que les concre-cions sobre l’acord Barcelona renovable 2004 s’ins-criuen en la voluntat de l’equip de govern d’adherir-se a la campanya engegada per la Unio´ Europea perque` 100 ciutats europees facin una aposta per impulsar les energies renovables els propers anys i defineixin projectes que els permetin sumar-se a tal esforc¸; que amb tal propo`sit la Ciutat, juntament amb Barcelona Regional, SA, ha definit uns objectius en les infra-estructures de desenvolupament del Projecte Barce-lona 2004; que el reconeixement de les propostes de la nostra Ciutat que ha fet la Unio´ Europea, facilita l’acce´s als fons econo`mics comunitaris, com ja indica` en la Comissio´; i que l’acord assolit amb l’Ajuntament de Sant Adria` de Beso`s, l’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidra`ulics i del Tractament de Residus, la Generalitat i les empreses ha de permetre fer un salt qualitatiu i s’inscriu en la polı´tica europea.
El Sr. Puigdollers insisteix que en la documentacio´ fa-cilitada, a me´s dels objectius generals explicats per la Sra. Mayol, hi figuren els objectius concrets que ell ha esmentat i que el porten a repetir la pregunta d’on po-den sortir els 3 megawats d’energia geote`rmica a baixa temperatura, perque` els fons europeus no poden fer que en el subso`l de Barcelona hi hagi aigua calenta.
La Sra. Mayol indica que tal proposta es basa en un informe te`cnic que remetra` al Sr. Puigdollers; i que la mesura presentada s’inscriu en la campanya euro-pea d’impuls a les energies renovables.
El Sr. Cornet observa que la mesura de govern consta de set fases, de les quals la darrera e´s la po-sada en marxa del Pla, mentre que les altres sis deta-llen la metodologia per fer-ho: per tant, pregunta si la quarta tinenta d’alcalde ha volgut dir que per l’octubre o novembre d’enguany ja estaran enllestides aques-tes sis fases pre`vies o nome´s la primera.
La Sra. Mayol respon que per l’octubre o novembre es tindra` el Pla energe`tic, no nome´s la primera fase relativa a l’ana`lisi de les experie`ncies i directrius euro-pees, que ja esta` feta, i per tant se sabra`: quina e´s l’evolucio´ previsible de la tende`ncia del consum d’energia a la Ciutat, quins objectius es marquen, com s’hi arribara`, amb quines estrate`gies i instru-ments. Hi afegeix que l’Ajuntament esta` desenvolu-pant des de fa anys polı´tiques d’estalvi energe`tic i d’impuls de les energies renovables i ara es planteja definir per als anys vinents les estrate`gies, l’horitzo´ i els instruments; pero`, a me´s, disposa d’un acord ciu-tada` en relacio´ al 2004 que e´s un exemple de com es vol treballar en col·laboracio´ institucional i amb les empreses i amb el suport de la Unio´ Europea.
COMISSIO´ DE PRESIDE`NCIA I HISENDA
2. Aprovar inicialment modificacions de cre`dit del Pressupost 2000, per un import de 193.453.801 pes-setes (1.162.680,76 euros), de conformitat amb la do-cumentacio´ adjunta (refere`ncia 00033190), conside-rant-les definitivament aprovades en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposicio´ pu´blica.
S’aprova amb l’abstencio´ dels Srs. Miro´, Puigdo-llers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens, i tambe´ dels Srs. Fisas, Ainoza, A´ lvarez, i Cornet i les Sres. Tresserra, i Balseiro.
3. Aprovar inicialment el contingut del Conveni amb la societat RSL Communications Spain, SA, per a la utilitzacio´ de les infraestructures, instal·lacions i/o edi-ficis de titularitat municipal, amb la finalitat d’implantar una xarxa de telecomunicacions a la Ciutat, d’acord amb allo` que preveu el Pla especial per a la implanta-cio´ de xarxes de telecomunicacions per cable a Bar-celona; sotmetre’l a informacio´ pu´blica durant un ter-mini de trenta dies; i, si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi rectificacions, tenir per elevat el present acord d’aprovacio´ inicial a definitiva i formalitzar el Conveni.
4. Aprovar inicialment el contingut del Conveni amb la societat Airtel Mo´vil, SA, per a la utilitzacio´ de les infraestructures, instal·lacions i/o edificis de titularitat municipal, amb la finalitat d’implantar una xarxa de te-lecomunicacions a la Ciutat, d’acord amb allo` que preveu el Pla especial per a la implantacio´ de xarxes de telecomunicacions per cable a Barcelona; sotme-tre’l a informacio´ pu´blica durant un termini de trenta dies; i, si no s’hi formulen al·legacions o reclamacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi recti-ficacions, tenir per elevat el present acord d’aprovacio´ inicial a definitiva i formalitzar el Conveni.
S’aproven, per unanimitat, els dos dicta`mens pre-cedents.
5. Regularitzar les cla`usules del dret de superfı´cie constituı¨t a favor de la Generalitat de Catalunya sobre el solar, de propietat municipal, situat al carrer de Badosa, nu´ms. 10-18, segons el pla`nol annex, en vir-tut d’acord del Consell Plenari, de 21 de juliol de 1978, i en el qual ja esta` construı¨t i en funcionament l’IES Sant Andreu, en el sentit d’establir el termini de l’esmentat dret en setanta-cinc anys comptats des de la seva inauguracio´ en data 1 de setembre de 1983, restant subjecte a la reversio´ automa`tica que preveu l’article 50.1 del Reglament del patrimoni dels ens locals de 17 d’octubre de 1988, i d’acord amb el plec annex que s’aprova; sotmetre l’expedient a infor-macio´ pu´blica durant un termini de trenta dies, de manera que, si no s’hi formulen reclamacions o al·le-gacions que posin de manifest la necessitat d’in-troduir-hi modificacions, es tingui per aprovat defi-nitivament; practicar les operacions de segregacio´, agrupacio´ o altres necessa`ries per a identificar la fin-ca objecte del dret de superfı´cie; formalitzar-lo en es-criptura pu´blica; inscriure’l en el Registre de la Propi-etat; i facultar l’Alcaldia per a la realitzacio´ de les actuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-cutar el present acord.
de propietat municipal, situat al carrer del Cisell, nu´m. 19, segons el pla`nol annex, i en el qual ja esta` cons-truı¨t i en funcionament l’IES Montjuı¨c, en virtut d’a-cord del Consell Plenari de 28 de maig de 1982, en el sentit d’establir el termini de l’esmentat dret en setan-ta-cinc anys comptats des de la seva inauguracio´ en data 1 de setembre de 1988, restant subjecte a la re-versio´ automa`tica que preveu l’article 50.1 del Regla-ment del patrimoni dels ens locals de 17 d’octubre de 1988; mantenir la resta de condicions aprovades en el referit acord; sotmetre l’expedient a informacio´ pu´-blica durant un termini de trenta dies, de manera que, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi modifica-cions, es tingui per aprovat definitivament; practicar
les operacions de segregacio´, agrupacio´ o altres ne-cessa`ries per a identificar la finca objecte del dret de superfı´cie; formalitzar-lo en escriptura pu´blica; ins-criure’l en el Registre de la Propietat; i facultar l’Alcal-dia per a la realitzacio´ de les actuacions encamina-des a concretar, clarificar i executar el present acord. 7. Modificar la condicio´ tercera del plec de condi-cions que regula la constitucio´ d’un dret de superfı´cie a favor de la Generalitat de Catalunya sobre el solar, de propietat municipal, situat al carrer de la Diputacio´, nu´m. 21, segons el pla`nol annex, en el qual ja esta` construı¨t i en funcionament l’IES l’Escorxador, en vir-tut d’acord del Consell Plenari de 12 de desembre de 1983, en el sentit d’establir el termini de l’esmentat dret en setanta-cinc anys comptats des de la seva in-auguracio´ en data 1 de setembre de 1988, restant subjecte a la reversio´ automa`tica que preveu l’article 50.1 del Reglament del patrimoni dels ens locals de 17 d’octubre de 1988; mantenir la resta de condicions aprovades en el referit acord; sotmetre l’expedient a informacio´ pu´blica durant un termini de trenta dies, de manera que, si no s’hi formulen reclamacions o al·legacions que posin de manifest la necessitat d’introduir-hi modificacions, es tingui per aprovat defi-nitivament; practicar les operacions de segregacio´, agrupacio´ o altres necessa`ries per a identificar la fin-ca objecte del dret de superfı´cie; formalitzar-lo en es-criptura pu´blica; inscriure’l en el Registre de la Pro-pietat; i facultar l’Alcaldia per a la realitzacio´ de les actuacions encaminades a concretar, clarificar i exe-cutar el present acord.
S’aproven, per unanimitat, els tres dicta`mens ante-riors.
8. Aprovar inicialment les modificacions del plec de cla`usules administratives generals de l’Ajuntament de Barcelona, d’acord amb l’informe jurı´dic de 28 de marc¸ de 2000, que es te´ per reproduı¨t; sotmetre-les
a informacio´ pu´blica pel termini de trenta dies; te-nir-les per aprovades definitivament en el cas que no s’hi presentin reclamacions ni suggeriments; publicar
aquest acord al Butlletı´ Oficial de la Provı´ncia. 9. Aprovar, de conformitat amb l’informe tecnico-jurı´dic de data 28 de marc¸ de 2000 que figura a l’ex-pedient i que es te´ per reproduı¨t, les modificacions dels models tipus de plecs de cla`usules administrati-ves particulars per als contractes d’obres, de submi-nistraments, de consultoria i assiste`ncia i de serveis, i de redaccio´ de projectes d‘obres; i deixar sense efec-te els models tipus de plecs de cla`usules administrati-ves particulars per als contractes de treballs especı´-fics i concrets no habituals, tots ells aprovats per acord del Consell Plenari de 20 de desembre de 1996
i per resolucio´ de l’Alcaldia de data 10 de gener de 1997 i modificats per acord i resolucio´ del Consell Plenari i l’alcalde, respectivament, ambdo´s de data 22 de desembre de 1998; publicar-los, cada un en un text refo´s, a la Gaseta Municipal; incorporar aquestes modificacions a l’aplicacio´ informa`tica SIGEF-con-tractes; facultar l’Alcaldia perque` adapti els esmentats models de plecs al text refo´s de la Llei de contractes de les Administracions pu´bliques que s’elabori de conformitat amb la disposicio´ final u´nica de la Llei 53/1999, de 28 de desembre, per la qual es modifica l’esmentada Llei.
S’aproven, per unanimitat, els dos dicta`mens pre-cedents.
10. Adoptar, en l’exercici de les compete`ncies re-servades a l’Ajuntament com a soci u´nic de les socie-tats municipals Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, Parc Zoolo`gic de Barcelona, SA, Infor-macio´ i Comunicacio´ de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona Promocio´ d’Instal·lacions Olı´m-piques, SA, Pro Nou Barris, SA, i Foment de Ciutat Vella, SA, els acords segu¨ents:
Aprovar els comptes anuals de cada societat, tan-cats a 31 de desembre de 1999, integrats pel Balanc¸ de situacio´, el Compte de pe`rdues i guanys i la Me-mo`ria.
Aprovar els corresponents Informes de gestio´.
Aprovar la gestio´ realitzada en l’exercici 1999 pels administradors respectius.
Aprovar, per a cada societat, la segu¨ent distribu-cio´ de resultats de l’exercici tancat a 31 de desem-bre de 1999:
a) Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA: del benefici obtingut, 552.115.605 pessetes, es desti-nen a reserva legal 41.403.120 pessetes i la resta, 510.712.485 pessetes, a reserva volunta`ria.
b) Parc Zoolo`gic de Barcelona, SA: del benefici ob-tingut, 2.626.552 pessetes, es destinen a reserva le-gal 262.655 pessetes i la resta, 2.363.897 pessetes, a reserva volunta`ria.
c) Informacio´ i Comunicacio´ de Barcelona, SA: el resultat negatiu obtingut, 14.096.384 pessetes, s’apli-ca ı´ntegrament a la partida de resultats negatius d’exercicis anteriors.
d) Barcelona Activa, SA: del benefici obtingut, 4.649.008 pessetes, es destinen a reserva legal 464.901 pessetes i la resta, 4.184.107 pessetes, a re-serva volunta`ria.
e) Barcelona Promocio´ d’Instal·lacions Olı´mpiques, SA: el benefici obtingut, 29.064.546 pessetes, es des-tina ı´ntegrament a reserva volunta`ria.
f) Pro Nou Barris, SA: el benefici obtingut, 25.184 pessetes, es destina ı´ntegrament a reserva volun-ta`ria.
g) Foment de Ciutat Vella, SA: el benefici obtin-gut, 1.123 pessetes, es destina ı´ntegrament a reser-va legal.
i una explicacio´ exhaustiva de les operacions econo`-miques del darrer exercici, que seran aprovades els propers mesos; que el dictamen en debat se centra en l’aprovacio´ dels comptes i la gestio´ de les set so-cietats de capital ı´ntegrament municipal, respecte de les quals s’ha de destacar l’evide`ncia de la bona mar-xa del conjunt de tals empreses, la continuı¨tat en l’obtencio´ de bons resultats des del punt de vista de l’explotacio´, el seu equilibri, el proce´s de reduccio´ d’endeutament i la bona gestio´. Agrega que l’empre-sa que ha obtingut uns resultats positius me´s impor-tants, e´s la Societat Municipal d’Aparcaments i Ser-veis, SA, que te´ una activitat me´s relacionada amb el mercat, mentre que les restants, que tenen activitats me´s lligades amb els diversos objectius de servei pu´-blic d’aquest Ajuntament, han obtingut uns resultats equilibrats excepte en un cas que ha experimentat una lleugera pe`rdua que resulta inferior a les d’exerci-cis anteriors i un altre, Barcelona Promocio´ d’Instal·la-cions Olı´mpiques, SA, que presenta una millora molt significativa respecte a l’any anterior.
Comenta que, en conjunt, hi ha hagut uns resultats positius de 575 milions de pessetes i un cash-flow de 1.600 milions sobre un volum d’activitat total d’uns 11.600 milions d’ingressos i 11.100 milions de despe-ses; i que la documentacio´ lliurada inclou els corres-ponents informes d’auditoria, favorables en tots els casos i amb petitı´ssimes salvetats respecte a tres empreses.
La Sra. Recasens no comparteix la valoracio´ de la marxa de les empreses municipals que acaba de fer el Sr. Maragall i argumenta:
A) En relacio´ a Informacio´ i Comunicacio´ de Barce-lona, SA: que cal un canvi immediat del model de gestio´ de BTV, perque` l’actual no funciona i s’ha de poder oferir als ciutadans una televisio´ pu´blica plural i d’alta qualitat quan una tercera part de les persones enquestades no pot sintonitzar-la de manera clara i una cinquena part no pot sintonitzar-la de cap mane-ra; que per salvar BTV els barcelonins ha hagut d’aportar dia`riament 600.000 pessetes, ja que si no s’hague´s incrementat la subvencio´ municipal en 221 milions les pe`rdues haurien superat els fons propis de l’empresa, situacio´ que rep el nom de fallida te`cnica; que l’empresa depe`n en un 90% de les subvencions de l’Ajuntament i els seus recursos propis so´n pra`cti-cament inexistents, de manera que no pot entendre com pot dir-se en la Memo`ria que s’ha intentat diver-sificar les fonts d’ingressos comercials, cosa que en-cara no s’ha assolit; que si be´ els gestors reconeixen la convenie`ncia que una televisio´ pu´blica diversifiqui al ma`xim les fonts de financ¸ament, especialment pel que fa a la venda d’espais publicitaris i de productes audiovisuals, l’empresa que gestiona BTV, no te´ cap intere`s a aconseguir-ho, perque` sap que sempre te´ darrera l’Administracio´ municipal que l’ajuda a sufra-gar les pe`rdues: per tant, es pregunta fins quan la nostra televisio´ local costara` 1.000 milions anuals als barcelonins, que potser preferirien dedicar aquests di-ners a algun altre servei; que les despeses comer-cials d’Informacio´ i Comunicacio´ de Barcelona, SA, augmenten de manera descontrolada fins al punt que s’ha acabat gastant quatre vegades me´s d’allo` que s’havia previst i el seu endeutament augmenta perillosament, ja que de cada 100 pessetes 70 s’ha de pagar abans d’un any; que l’empresa depe`n de l’Ajuntament i no te´ cap autonomia de gestio´; que si
no canvien les coses, aviat s’haura` de fer una amplia-cio´ de capital o augmentar novament la subvenamplia-cio´; i que no ente´n perque` l’explotacio´ es fa per una con-cessio´ de la qual no rep res a canvi.
B) En relacio´ a Barcelona Activa, SA: que l’activi-tat ordina`ria de l’empresa comporta unes pe`rdues que s’han incrementat en un 56% el darrer exercici i els seus beneficis provenen dels ingressos extraor-dinaris.
C) En relacio´ a Promocio´ d’Instal·lacions Olı´mpi-ques, SA: que declara uns beneficis d’uns 29 milions de pessetes quan so´n molts superiors, a juı´ seu uns 144 milions de pessetes, difere`ncia que s’explica per-que` retalla els seus beneficis per no haver de pagar l’impost de societats, i per aconseguir-ho l’Ajuntament li ha demanat un ca`non extraordinari de 50 milions que no sap a que` correspon, i s’han comptabilitzat unes pe`rdues de 65 milions que, com indiquen els auditors, s’haurien d’haver imputat al 2000; que, per tant, el benefici real abans d’impostos e´s de 144 mi-lions de pessetes; i que la societat te´ uns excedents de tresoreria de 640 milions de pessetes, dels quals obte´ un rendiment molt esca`s.
D) En relacio´ a la Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA: que en comparacio´ a l’exercici anterior, hi ha hagut una reduccio´ del benefici perque` s’han ingressat 1.000 milions menys per la zona bla-va sense que els ciutadans hagin experimentat cap reduccio´ en les tarifes i, per tant, li agradaria saber per que` s’ha produı¨t tal difere`ncia; i que any rera any els auditors formulen una salvetat perque` a l’empara de l’antiga Llei especial de Barcelona i d’un informe jurı´dic de 1948 es consideren exempts els ingressos provinents de la grua i la zona blava, pero`, en la seva opinio´, s’hauria de preveure una reserva per cobrir tal continge`ncia
E) En relacio´ a Pro Nou Barris, SA: que l’actuacio´ d’aquesta societat nome´s es pot analitzar en el mo-ment d’aprovar el seu pressupost i en el momo-ment de liquidar-lo, pero` no se sap quins so´n ni el seu progra-ma ni els seus objectius; pregunta per que` s’han do-blat les despeses d’explotacio´
F) En relacio´ a Parc Zoolo`gic de Barcelona, SA: que tot i tenir un bon producte, sembla seguir la polı´ti-ca de qui dia passa any empeny i l’Ajuntament no aposta pel Zoo; que si be´ un programa de televisio´ recent ha doblat el nombre de visitants, el nombre de visitants i, tanmateix, l’Ajuntament no hi te´ cap actua-cio´ decidida ni hi fa activitats promocionals que enca-ra es troba lluny del milio´ de visitants que havia tingut i deu per l’any 1999, 200 milions de pessetes; i que el present de l’empresa e´s preocupant, ha passat d’uns beneficis d’uns 9 milions a unes pe`rdues d’uns 23 i, per tant, hi ha un problema de gestio´ futura al qual cal posar remei amb actuacions decidides.
Per totes les consideracions anteriors, anuncia el vot negatiu dels membres del Grup de CiU als comp-tes anuals de tocomp-tes les societats municipals
El Sr. A´ lvarez comenc¸a anticipant que els mem-bres del Grup Popular votaran negativament els comptes anuals de la Societat Municipal d’Aparca-ments i Serveis, SA, i d’Informacio´ i Comunicacio´ de Barcelona, SA, i optaran per abstenir-se en la resta de societats municipals pels motius que explicara` seguidament, tot advertint, d’antuvi, que donat que no se sotmeten a aprovacio´ nome´s els comptes, sino´ tambe´ la gestio´ de tals empreses, els seus co-mentaris no poden limitar-se als aspectes tecnicofi-nancers i econo`mics, sino´ que s’han d’estendre tam-be´ als polı´tics.
Referint-se a la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, expressa el seu desacord amb la gestio´ econo`mica de la zona blava i de la grua municipal que, a parer seu, s’han convertit en un magnı´fic ne-goci per a l’Ajuntament relegant a un segon terme els aspectes relatius a la polı´tica de mobilitat urbana. Concreta que el 1999 es recaptaren 3.463 milions de pessetes, dels quals 2.100 corresponen a la grua mu-nicipal i 1.343 a la zona blava, que la gestio´ de tals serveis importa uns 2.799 milions i l’Ajuntament obte´ un marge d’intermediacio´ de 664 milions a pesar que, segons la legislacio´ vigent, aquests serveis no poden donar benefici i, com a ma`xim, i els preus nome´s po-den cobrir-ne el cost.
Tambe´ expressa el seu desacord amb la polı´tica de construccio´ d’aparcaments que desenvolupa la societat esmentada, ja que a la Ciutat hi ha un de`ficit de 110.000 places d’aparcaments i aixo` exigeix una polı´tica me´s ambiciosa que no tingui en compte no-me´s la rendibilitat econo`mica, sino´ tambe´ la rendibili-tat social.
En relacio´ a Parc Zoolo`gic, SA, puntualitza que no en critica la gestio´, sino´ el model, perque` en no e´s-ser un sector estrate`gic, encara que tingui un ves-sant cultural, pot e´sser gestionat perfectament pel sector privat, com de fet ho so´n altres zoolo`gics del mo´n i del nostre paı´s: per tant, s’hauria de convocar un concurs internacional per donar-hi entrada a un operador amb experie`ncia i capital que pugui fer les inversions necessa`ries per treure’l de l’estat de leta`rgia i convertir-lo en un zoo de primera fila, men-tre que els recursos que ara es destinen a tal ins-tal·lacio´, es podrien aplicar a completar els equipa-ments socials dels barris.
Tocant a Informacio´ i Comunicacio´ de Barcelona, SA, considera que cal canviar el model actual de te-levisio´ pel que fa a la programacio´ convertint-la en una televisio´ de serveis i abandonant la televisio´ generalista, que e´s una equivocacio´. Fa avinent que no coneix cap altra televisio´ que tingui un grau tan alt de depende`ncia de l’Administracio´ com BTV, la qual viu en un 90% de les aportacions d’aquest Ajuntament i en tot un any nome´s ha pogut contrac-tar publicitat exterior per valor d’uns 8 milions de pessetes, xifra que li sembla manifestament millo-rable; que a les pe`rdues comptabilitzades de 14 mi-lions cal afegir-n’hi uns altres 16 que no ho estan; i que l’endeutament a curt termini ha augmentat en un 20% respecte l’any anterior.
Respecte a Barcelona Promocio´ d’Instal·lacions Olı´mpiques, SA, troba que la gestio´ econo`mica no e´s dolenta, encara que poden adoptar-se mesures que
en millorin el compte de resultats, la gestio´ i la rendi-bilitat social, perque`, segons els Estatuts, l’objectiu preferent e´s la promocio´, organitzacio´ i realitzacio´ d’activitats esportives i, no obstant aixo`, dels 903 mi-lions ingressats el 1999 nome´s 145, e´s a dir, el 15% provenen d’aquest tipus d’activitats; ara be´ li sembla correctı´ssim que la societat procuri trobar altres fons d’ingressos.
Assenyala, tambe´, la necessitat de posar remei al baix grau d’utilitzacio´ del Palau Municipal d’Esports i del Velo`drom d’Horta, ja que dels 2.300.000 espec-tadors que acudiren a les quatre instal·lacions ges-tionades per la societat, nome´s 156.000 correspo-nen al Palau Municipal d’Esports, mentre que el Palau Sant Jordi arriba` al milio´ de persones, i per-que` el Velo`drom d’Horta nome´s va rebre 59.514 es-pectadors, xifra que representa escassament el 2% del total d’espectadors que tingueren les instal·la-cions gestionades per la societat.
Acaba demanant la participacio´ dels Grups de l’oposicio´ en el Consell d’Administracio´ de Foment de Ciutat Vella, SA, el qual per poder continuar la positi-va experie`ncia aconseguida en el cas de Promocio´ de Ciutat Vella, SA, ha de reflectir la pluralitat d’a-quest Consistori.
La Sra. Rojo, en la seva condicio´ de presidenta de Barcelona Activa, SA, aclareix que aquesta societat actua com age`ncia de desenvolupament local que gestiona els projectes aprovats per les Administra-cions amb compete`ncies en tal camp, que so´n la Ge-neralitat de Catalunya i la Unio´ Europea, e´s a dir, gestiona els projectes que li aproven aquestes Admi-nistracions; que en el darrer exercici l’aportacio´ de serveis a les empreses ubicades en el Viver ha estat me´s intensa gra`cies a les obres de remodelacio´ fetes el 1998 per poder acollir-hi les empreses de serveis avanc¸ats i el Viver Virtual; i que els serveis que la so-cietat presta es fan a partir de gestionar allo` que comptablement es consideren altres ingressos d’ex-plotacio´.
El Sr. Batlle, en la seva condicio´ de president de Barcelona Promocio´ d’Instal·lacions Olı´mpiques, SA, mostra la seva sorpresa davant la desqualificacio´ que la Sra. Recasens ha fet de la gestio´ de tal societat, perque` les xifres que pot oferir so´n, en la seva opinio´, forc¸a positives i el fet que pugui abonar un ca`non ex-traordinari palesa la contribucio´ de la societat a millo-res que beneficien el conjunt de la Ciutat.
Assegura que la societat paga els impostos que li corresponen, pero` fa u´s de tots els instruments legals al seu abast perque` les quantitats siguin tan ajusta-des com siguin possibles.
Subratlla, en resposta als comentaris del Sr. A´ lvarez, que el nombre d’espectadors dels actes es-portius, la promocio´ dels quals e´s un dels objectius ba`sics de la societat, fou el me´s important dintre del conjunt d’actes que es realitzen en les instal·lacions gestionades per la societat; que el Velo`drom e´s una instal·lacio´ dedicada ba`sicament no a l’espectacle, sino´ a la pra`ctica esportiva en funcions d’escola de ciclisme; i que la societat ha obert un proce´s de refle-xio´ sobre el Velo`drom i el Palau Municipal d’Esports.
per a enca`rrec de l’Ajuntament, la gestio´ dels aparca-ments de rotacio´ en zona blava i la gestio´ de l’Estacio´ del Nord.
Informa que nome´s l’activitat d’aparcaments do´na beneficis a l’empresa amb els quals podra` construir els aparcaments previstos en el present mandat, 6.000 noves places segons el Programa d’actuacio´ municipal; que els ingressos de la grua cobreixen ex-clusivament els costos de l’empresa i en part, no del tot, els que te´ la Gua`rdia Urbana per tal servei; que la taxa per l’aparcament en zona blava e´s per l’ocupacio´ de la via pu´blica i no es regeix pel principi d’equipara-cio´ amb el cost del servei i en tal cas la societat paga una quantitat per l’u´s de la via pu´blica, com faria qual-sevol altra empresa que en tingue´s la gestio´; i que el de`ficit de places d’aparcament correspon a l’aparca-ment de rotacio´ d’aquelles persones que ve´nen de fora amb els seus vehicles i generen el 45% del tra`n-sit privat que circula pels nostres carrers, de manera que, efectivament, calen me´s places d’aparcament per a residents i alla`, on convingui, de rotacio´, pero` sobretot s’ha de dotar la Ciutat d’un sistema de trans-port pu´blic suficient perque` pugui servir-se’n la gent que ve de fora.
El Sr. Portabella, en la seva condicio´ de president de Parc Zoolo`gic de Barcelona, SA, contesta les con-sideracions formulades en el curs d’aquest debat i una pregunta del Grup Popular sobre la privatitzacio´ del Zoo, i diu que el Zoo de Barcelona, fundat el 1892, e´s un dels millors d’Europa i ha tingut una evo-lucio´ positiva, accentuada els darrers temps perque` tots els seus ı´ndexs so´n positius: el preu de la col·lec-cio´ zoolo`gica augmenta no per l’augment del nombre d’individus, sino´ per la seva qualitat; el nombre de vi-sitants augmenta i tambe´ ho fa el nombre total de visitants, que inclou els jubilats i altres col·lectius que no paguen, i s’acosta al milio´ de persones, quan el de Londres e´s de 500.000 i el Parı´s e´s molt inferior a aquesta xifra. Agrega que el Zoolo`gic compleix una funcio´ social i pedago`gica: el visiten anualment uns 50.000 nens i nenes, que no so´n tots de Barcelona, perque` e´s el Zoolo`gic de tot Catalunya, i fa progra-mes de sensibilitzacio´ ambiental que estan recone-guts internacionalment.
Comenta, tambe´, que s’ha fet una tasca de fidelit-zacio´ que ha aconseguit aplegar 14.000 famı´lies; que els diners que la societat rep de l’Ajuntament es des-tinen a inversions, moltes de les quals revaloritzen el patrimoni com ara les intervencions de recuperacio´ de les muntanyes de Montserrat, obra de Falque´s, o la instal·lacio´ d’un estany per a flamencs.
Creu que la privatitzacio´ s’ha de fer amb senderi i no pas per dogma; i insisteix que actualment tots els ı´ndexs so´n positius i reflecteixen una bona gestio´ amb una intencionalitat pu´blica ben evident, la qual es tradueix en la voluntat de fer una sensibilitzacio´ ambiental que queda ben palesa en els programes de recuperacio´ d’espe`cies en vies d’extincio´ i en els pro-grames educacionals per als nens i nenes d’un a`mbit me´s ampli que la nostra Ciutat.
El Sr. Maragall, en la seva condicio´ de president d’Informacio´ i Comunicacio´ de Barcelona, SA, mani-festa que els comentaris dels Grups de l’oposicio´ so-bre l’envergadura i la despesa de la nostra televisio´ local li recorden la dita de la palla en l’ull alie` i la biga en el propi, perque` un volum de despesa de 1.000 milions en televisio´ local e´s el mı´nim acceptable: es
pot entrar a discutir en quin percentatge ha d’anar a ca`rrec dels ciutadans i en quin percentatge ha de pro-venir dels ingressos comercials, pero` quan la Unio´ Europea esta` recomanant que a les televisions pu´bli-ques els ingressos pu´blics no passin del 80% i els pri-vats del 20%, BTV te´ un 88% d’ingressos procedents de subvencions pu´bliques i 12% d’ingressos comer-cials per publicitat i venda de programes i altres ser-veis. Afegeix que s’esta` intentant consensuar, i esta` segur d’aconseguir-ho a curt termini, un model de di-reccio´ i presa de decisions; que, per altra banda, s’esta` a punt de compartir reflexions sobre la contrac-tacio´ externa de serveis, perque` BTV no e´s objecte de cap concessio´, sino´ que contracta uns serveis; i que per tant hi haura` ocasio´ de fer un debat sobre el model de gestio´.
Admet la necessitat que la direccio´ es responsabi-litzi me´s globalment de l’administracio´ de les despe-ses d’explotacio´ i de l’obtencio´ d’uns recursos propis per ingressos comercials i publicitaris, tot subratllant que aixı´ ho recullen els documents que serviran de base per a la propera contractacio´ dels serveis; que, a me´s, l’evolucio´ de tals conceptes en els darrers anys e´s bastant espectacular, a pesar de no existir en el nostre paı´s un mercat publicitari per a les televi-sions locals, com el tenen les d’a`mbit estatal i catala`, perque` no hi ha un model de produccio´, distribucio´ i emissio´ adaptat a l’a`mbit local; i que espera millorar significativament aquesta qu¨estio´ en la propera con-tractacio´.
Recalca que BTV no e´s una televisio´ generalista ni ho ha estat mai, sino´ una televisio´ participativa i me´s aviat tema`tica que arriba fins l’u´ltim raco´ de la Ciutat i no intenta satisfer el gust de la majoria, sino´ que vol e´sser reflex de la riquı´ssima varietat de minories que integren la Ciutat fins al punt que en un any hi han passat 50.000 ciutadans que diuen la seva sobre mil coses; i que vol tenir una estructura d’una certa com-plexitat de coordinacio´ i corresponsabilitzacio´ amb el conjunt de les televisions de Districte.
Puntualitza que les pe`rdues de la societat totalitzen estrictament 14 milions de pessetes i, malgrat l’opinio´ dels auditors sobre la valoracio´ de les existe`ncies, l’evolucio´ del present exercici demostra la correccio´ del criteri seguit per l’empresa, perque` en el primer trimestre d’enguany ja s’han venut programes per va-lor tres vegades superior al de l’any passat. Agrega que BTV e´s la televisio´ pu´blica que produeix me´s en catala` i una part creixent d’aquesta produccio´ esta` en condicions d’e´sser comercialitzada, i esta` essent-ho, per valor proporcional als 1cinc milions en que` varen e´sser comptabilitzades tals existe`ncies en la compta-bilitat tancada a 31 de desembre de 1999; i que BTV esta` arribant a les 2.600 hores de produccio´ i fa un esforc¸ perque` aquest producte pugui ser utilitzat per altres televisions locals de Catalunya.
Reitera que se cercara` el consens per a reformar el model de direccio´ i presa de decisions i per a enfocar i adjudicar la nova contractacio´ de serveis, perque` BTV pugui tornar a e´sser proclamada model de tele-visio´ local pu´blica per l’Associacio´ Internacional de Televisions Pu´bliques, com va succeir fa uns mesos.
Llei especial de Barcelona, segons la qual l’impost esmentat no e´s aplicable a una societat de gestio´ de serveis municipals, aspecte que te´ el convenciment que quedara` confirmat en la part de la Carta Munici-pal de Barcelona que e´s compete`ncia de l’Estat.
El Sr. A´ lvarez opina que la Memo`ria de la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, no e´s prou completa perque` no hi figuren els ingressos globals per la zona blava i la grua, encara que sı´ l’aportacio´ que fa l’Ajuntament; que el problema de l’impost afe-git que ha de satisfer aquesta societat s’arrossega des de molts anys abans de l’aprovacio´ de la Carta Municipal de Barcelona; que no planteja la privatitza-cio´ del Zoo per cap dogmatisme i fa tres anys el ma-teix govern municipal inicia` contactes amb un opera-dor america` sobre la possibilitat de privatitzar-lo totalment o en part, com s’ha fet amb Serveis Funera-ris de Barcelona, SA; que el financ¸ament privat de BTV e´s tan sols de l’1%, que en el 12% indicat pel Sr. Maragall s’hi inclouen els serveis facturats als orga-nismes auto`noms municipals; i que s’espera que a les 50.000 persones que han passat per BTV, puguin afegir-s’hi algun dia els sis regidors del seu Grup.
La Sra. Recasens pensa tambe´ que els regidors de l’oposicio´ hauran de passar per Videomaton si volen apare`ixer a BTV. Demana que la nostra televisio´ local creixi en pluralitat, en qualitat i en autonomia de ges-tio´ i no pas en subvencions. Observa que no poden considerar-se ingressos externs els procedents d’or-ganismes auto`noms municipals; que no se li ha expli-cat la forma com s’havia calculat el ca`non extraordi-nari que ha pagat Barcelona Promocio´ i Instal·lacions Olı´mpiques, SA, ni per que` la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis ha recaptat 1.000 milions menys per la zona blava; que la Carta Municipal de Barcelona, en la part relativa a l’exempcio´ de l’impost sobre el valor afegir, encara no esta` vigent; que no se li ha contestat res sobre Foment de Ciutat Vella, SA; i que s’ha parlat de la histo`ria del Zoo, pero` no del seu futur, com ja e´s hora de fer.
El Sr. Maragall aclareix que la Carta Municipal de Barcelona no aborda la qu¨estio´ de l’impost sobre el valor afegit i, per tant, continua vigent en aquesta ma-te`ria la Llei especial anterior, pero` espera que tot aixo` quedi ben aclarit en les negociacions amb el Govern Central; i que el cost de BTV per habitant e´s cinc ve-gades inferior al que tenen TVE i TV3 i si es compara l’endeutament, el de la nostra televisio´ local e´s de 200 pessetes per habitant, quan el de TVE e´s de 17.000 i el TV3 de 17.500.
L’alcalde recomana que les preguntes especı´fiques formulades per la Sra. Recasens i el Sr. A´ lvarez si-guin contestades per escrit.
El Sr. Miro´ formula unes consideracions sobre l’or-denacio´ del debat adduint que la tercera intervencio´ dels representants del govern municipal hauria d’obrir tambe´ un tercer torn d’intervencions dels represen-tants de l’oposicio´; l’alcalde li pregunta en quin parla-ment l’oposicio´ tanca els debats; i el Sr. Miro´ diu que, en tot cas, govern i oposicio´ han de tenir les mateixes possibilitats d’intervenir.
L’alcalde tanca el debat fent una refere`ncia a les xi-fres consolidades del grup d’empreses municipals i destacant que les quotes de l’impost sobre societats han passat de 600 a 1.100 milions de pessetes i, en aquesta dada, hi veu un sı´mptoma de la bona trajec-to`ria de les societats municipals, que presenten uns
resultats consolidats excedentaris i estan fent un con-siderable esforc¸ d’inversio´.
S’aprova el dictamen en debat: a) pel que fa a la Societat Municipal d’Aparcaments i Serveis, SA, i a Informacio´ i Comunicacio´ de Barcelona, SA, amb el vot en contra dels Srs. Miro´, Puigdollers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens, i tambe´ dels Srs. Fisas, Ainoza, A´ lvarez, Conet, i les Sres. Tresserra i Balseiro; i b) pel que fa a la resta de societats municipals, amb el vot en con-tra dels Srs. Miro´, Puigdollers, Forn, Ciurana i Pujol i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos i Recasens, i amb l’abstencio´ dels Srs. Fisas, Ainoza, A´ lvarez, Conet, i les Sres. Tresserra i Balseiro.
11. La Preside`ncia disposa que el debat del dicta-men nu´m. 11 de l’ordre del dia s’acumuli, tal com s’acorda` a la Junta de Portaveus, amb el dictamen nu´m. 20 que es fara` me´s endavant.
COMISSIO´ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME 12. Informe sobre la mobilitat en el sistema metro-polita` de transport pu´blic col·lectiu.
La Preside`ncia disposa que el debat d’aquest infor-me es faci conjuntainfor-ment amb el de les proposicions, precs i preguntes sobre la mobilitat i tambe´ amb la mocio´ segu¨ent:
Dels Grups Socialista, d’Esquerra Republicana, i d’Iniciativa-Verds:
M. 1a.1) Reiterar-se en les propostes contingudes en el Pla d’actuacio´ municipal 2000-2003 pel que fa al transport pu´blic metropolita` i sol·licitar la col·labo-racio´ i aportacions de totes les Administracions que hi tenen responsabilitats.
2) En relacio´ als acords del Consell d’Administracio´ de l’Autoritat del Transport Metropolita` (ATM) referents al Pla director d’infraestructures (PDI) 2001-2010:
2.1) Donar-se per assabentat dels acords del Con-sell d’Administracio´ de l’ATM, relatius al Pla director d’infraestructures 2001-2010 (PDI) per al transport pu´blic; i reclamar la ra`pida aprovacio´ del document definitiu del PDI.
2.2) Reclamar la dotacio´ de fons econo`mics sufi-cients per part del Govern Central de l’Estat i del de la Generalitat de Catalunya per fer front als acords pre-sos i als que resultin dels actuals estudis i d’alternati-ves de trac¸ats i sistemes.
2.3) Proposar a l’ATM que la periodificacio´ del PDI permeti prioritzar les inversions d’ampliacio´ de xarxa necessa`ries per al correcte desenvolupament dels esdeveniments previstos per a l’any 2004 i que es concreten en la disponibilitat de la lı´nia 9, del tramvia al Baix Llobregat i al Beso`s, de les actuacions a l’am-pliacio´ de la xarxa del metro al Barcelone`s Nord, en les prioritats dels barris del Barcelona ja establertes fa temps, i la connexio´ del metro amb l’aeroport i amb la Fira de Pedrosa.
2.4) Proposar, tambe´, l’acceleracio´ de les inver-sions de millora i modernitzacio´ de la xarxa i d’inter-connexio´ de sistemes de transport que permetin l’am-pliacio´ hora`ria del transport ferroviari, la integracio´ tarifa`ria, l’accessibilitat de la xarxa i del transport per a persones amb mobilitat reduı¨da, i la qualitat dels serveis de transport pu´blic.
interconnexio´ dels sistemes de transport ferroviari i de superfı´cie i la consolidacio´ de les rondes ferrovia`ri-es en l’a`mbit metropolita`.
3) En relacio´ al sistema de transport en superfı´cie: 3.1) Sol·licitar a l’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) l’elaboracio´, en coordinacio´ amb Transports Metropolitans de Barcelona i en el marc de les previ-sions del PDI, del Pla de Mobilitat del Transport de Superfı´cie (PSM) de l’a`mbit de l’EMT amb l’objectiu de potenciar i millorar la qualitat i eficie`ncia dels mo-des de transport de superfı´cie, com tambe´ la seva progressiva adequacio´ al PDI i la incorporacio´ de les noves tecnologies en mate`ria d’explotacio´, semafo-ritzacio´ i telecomunicacions.
3.2) Aportar les propostes anteriors a l’ATM per in-corporar-les als treballs i estudis que s’estan duent a terme sobre el transport de superfı´cie amb l’objectiu de complementar les propostes ferrovia`ries del PDI 2001-2010.
3.3) Afavorir la mobilitat sostenible que permeti augmentar els desplac¸aments a peu, en bicicleta i en transport pu´blic, alhora que incrementi la seguretat via`ria.
4) En relacio´ a l’accessibilitat i millora del transport per a persones de mobilitat reduı¨da, adherir-se a l’acord de l’EMT del mes de desembre de 1999, en el sentit de:
4.1) Demanar l’ATM que recolzi la incorporacio´ del transport per a persones amb mobilitat reduı¨da seve-ra dins del sistema de geneseve-ral de financ¸ament del transport metropolita` i, en consequ¨e`ncia, que prevegi la inclusio´ de l’esmentat transport en els futurs acords interinstitucionals de financ¸ament.
4.2) Adrec¸ar-se a la Mesa del Parlament de Catalunya i a tots els Grups Polı´tics amb representa-cio´ parlamenta`ria, per tal de demanar que en el pro-per Pressupost de la Generalitat de l’any 2000 es creı¨ un fons especı´fic d’ajut al transport per a persones amb mobilitat reduı¨da severa fins que aquest trans-port no quedi inclo`s dins del proper Contracte-progra-ma ATM-AGE, i en consequ¨e`ncia, el seu financ¸ament sigui el mateix que la resta del transport metropolita`.
5) Reclamar que en el futur Contracte-programa que hi hagi una ampliacio´ de les aportacions econo`-miques de les Administracions central i autono`mica per fer possible l’extensio´ de la integracio´ tarifa`ria a tot el territori metropolita` i a tots els sistemes de transport, amb la ma`xima celeritat.
6) Fer seva la proposta de Transports Metropoli-tans de Barcelona (TMB) d’ampliar l’horari del Ferro-carril Metropolita` (Metro), de dilluns a dijous, fins a les vint-i-quatre hores abans de finalitzar l’any 2001, adequant les inversions necessa`ries per fer-ho pos-sible. En el marc de millora de la xarxa i dins del PDI 2001-2010, donar prioritat a l’ampliacio´ de l’horari del Ferrocarril Metropolita` (Metro) fins a l’una de la matinada, de dilluns a dijous, abans de finalitzar l’any 2004. Reclamar a l’ATM que faci les gestions necessa`ries perque` aquesta ampliacio´ s’estengui a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i a Renfe, de manera simulta`nia a la de TMB.
7) En relacio´ a la peticio´ d’una nova targeta jove
adherir-se a l’acord de l’ETM del mes de febrer en el sentit de:
Instar l’ATM a l’elaboracio´ dels estudis adients, abans que finalitzi la vige`ncia de l’actual Contracte-programa, per tal de poder analitzar la convenie`ncia,
en el marc del sistema tarifari i de financ¸ament del transport metropolita`, de crear un nou tı´tol de trans-port especı´fic per als joves, T-Jove, que tingui les mateixes prestacions que el tı´tol T-Mes.
La presidenta de la Comissio´ de Seguretat i Mobili-tat, Sra. San Miguel comenc¸a la presentacio´ del seu informe, el qual il·lustra amb la projeccio´ de diversos quadres i gra`fics, dient que la polı´tica municipal de mobilitat prete´n aconseguir una ciutat, activa i dina`mi-ca, que tingui una bona velocitat de circulacio´ i, alho-ra, garantir la seguretat via`ria i disminuir els efectes nocius del tra`nsit sobre el medi ambient.
Ofereix seguidament les dades segu¨ents sobre la mobilitat: a la Regio´ Metropolitana es produeixen dia`-riament uns set milions de viatges mobilitzats; dintre del perı´metre de les rondes hi ha uns cinc milions de viatges, dels quals un 70% es fan amb mitjans meca`-nics; el 45% dels viatges mobilitzats que es produei-xen dins Barcelona corresponen a persones no resi-dents, cosa que explica alguns de`ficits d’aparcament; la distribucio´ de mercaderies provoca el 17% dels desplac¸aments que no es fan amb transport pu´blic; dins Barcelona el transport pu´blic representa el 60% dels viatges que hi tenen lloc, i el transport privat el 40%, pero` aquests percentatges s’inverteixen, amb escreix, en els viatges d’entrada o sortida de la Ciu-tat, perque` gairebe´ el 68% correspon al vehicle privat i el 32% restant al transport pu´blic; dins la Ciutat, el 36% dels desplac¸aments es fan a peu –i, per tant, s’ha de procurar facilitar-los fent-los agradables; l’evolucio´ de la mobilitat en transport pu´blic mostra, a partir de 1994, una tende`ncia a l’increment, que ha estat del 2,3% en el darrer any, en el qual es varen produir uns 2.136.000 viatges diaris –la davallada de 1997 fou deguda a les vagues– mentre que la corres-ponent al vehicle privat creix a un ritme inferior, el 0,9% en el darrer any, amb 1.900.000 viatges diaris; la gra`fica sobre l’evolucio´ de la intensitat del tra`nsit al viari de la Ciutat mostra, a partir de 1992 amb la inauguracio´ de les rondes, una davallada, en l’1,3% anual, del corresponent a les vies principals i l’aug-ment, en el 0,21% anual, del corresponent als acces-sos i les rondes; l’evolucio´ de la velocitat mitjana se situa en els 40 quilo`metres per hora si es compten tambe´ les rondes i es mante´ en el 16 o 17 si s’agafen nome´s les vies internes; des de 1995 els accidents presenten, com a la resta de l’Estat una tende`ncia a l’alc¸a i a les rondes els me´s greus so´n per causa de l’exce´s de velocitat mentre que a l’interior de la Ciutat la majoria de les vı´ctimes mortals es produeixen per atropellaments; pel que fa a la contaminacio´ atmosfe`-rica els ı´ndexs corresponents al mono`xid de carbo`ni i al dio`xid de nitrogen s’han mantingut i, fins i tot, han davallat una mica i hi ha hagut tambe´ una reduccio´ en els corresponents a les partı´cules de fums, mentre que la contaminacio´ acu´stica ha disminuı¨t en els punts me´s sorollosos, pero` ha augmentat, en canvi, en aquells que ho eren menys.
Explica, a continuacio´, que els objectius de la polı´ti-ca municipal de mobilitat so´n els fixats en el Pacte per la mobilitat:
educacio´ via`ria dirigides als col·lectius de me´s risc, els joves i les persones grans; les campanyes per a promoure la disciplina via`ria, els cursos d’educacio´ via`ria substitutoris de les sancions; l’extensio´ de l’ex-perie`ncia del camı´ escolar; el control de la disciplina via`ria pel que fa als excessos de velocitat i al respec-te dels sema`fors i passos de vianants mitjanc¸ant ra-dars mo`bils; la instal·lacio´ del sistema de fotografia digital en els encreuaments de me´s risc; la realitzacio´ d’auditories de seguretat via`ria en el disseny de les noves obres urbanı´stiques.
2n) Aconseguir un transport pu´blic de qualitat i inte-grat: sera` tractat despre´s pel primer tinent d’alcalde;
3r) Disminuir la contaminacio´ i els sorolls causats pel tra`nsit i promoure l’u´s de carburants menys conta-minants. Te´ com a lı´nies de treball: la introduccio´ d’autobusos a gas natural en un 50% de la flota reno-vada; el mesurament de la contaminacio´ produı¨da per tubs d’escapament per aparells que permetin fer-ho d’una manera me´s ajustada, terreny en el qual s’esta` a punt de signar un conveni amb SGAB-ITV; les cam-panyes de la Gua`rdia Urbana per a reduir el soroll ex-cessiu de les motocicletes immobilitzant-les i enviant-les a passar el control de la inspeccio´ te`cnica de vehicles; la col·locacio´ d’elements per a reduir el so-roll en les vies d’alta intensitat; el seguiment del con-veni amb les empreses de transport sanitari; l’inici del control d’altres agents contaminants que fins ara no ho eren, com ara el benze`; l’impuls de l’adopcio´ per les Administracions implicades de la nova normativa europea sobre contaminacio´ atmosfe`rica; i la partici-pacio´ en el Dia europeu “A la ciutat, sense el meu cotxe”.
4t) Mantenir les velocitats del tra`nsit i millorar la ve-locitat del transport pu´blic. Te´ com a lı´nies de treball: instal·lar a les rondes i accessos sistemes tecnolo`gics per a afavorir-hi la fluı¨desa del tra`nsit senyalitzant l’estat de la circulacio´ a les rondes i impedint-hi l’en-trada en cas que s’hi produeixi una incide`ncia; am-pliar fins als 100 quilo`metres el carril bus; continuar amb la implantacio´ de la prioritat semafo`rica per al transport pu´blic; informar a les parades sobre els temps d’espera; extremar els controls sobre l’estacio-nament en doble filera i l’ocupacio´ indeguda dels vials de circulacio´; revisar els plans semafo`rics; incloure en tots els plans i projectes urbanı´stics un estudi de mo-bilitat; realitzar campanyes per induir un canvi en l’u´s dels modes de transport.
5e`) Augmentar la superfı´cie i la qualitat dels espais dedicats als vianants.Te´ com a lı´nies de treball, entre altres: ampliar les voreres de les vies amb vocacio´ de passeig; millorar la qualitat dels desplac¸aments a peu eliminant motos de les voreres i primant el temps de verd en aquells recorreguts prioritzats per als via-nants; fer un pla de senyalitzacio´ informativa per als vianants.
6e`) Fomentar els viatges a peu i u´s de la bicicleta com a mode habitual de transport. Te´ com a lı´nies de treball: tancar els trams de carril-bici existents i enlla-c¸ar-los amb els municipis limı´trofs; establir aparca-ments per a bicicletes a la via pu´blica i a les estacions de metro i promoure’ls en els edificis de nova cons-truccio´; implantar mesures que afavoreixin l’u´s i la se-guretat de les bicicletes i la seva ca`rrega en els trans-ports pu´blics; fer una campanya per promoure els desplac¸aments a peu; i estendre l’experie`ncia del camı´ escolar.
7e`) Aconseguir una distribucio´ urbana de merca-deries a`gil i ordenada. Te´ com a lı´nies de treball es-tendre a altres carrers l’experie`ncia del carril com-partit, segons l’horari, per ca`rrega i desca`rrega, circulacio´ i aparcament; controlar la utilitzacio´ dels espais reservats en els xamfrans a ca`rrega i desca`r-rega; preveure la reserva de zones destinades a ac-tivitats de ca`rrega i desca`rrega a les noves actua-cions urbanı´stiques.
8e`) Millorar la formacio´ i informacio´ a la ciutadania i la senyalitzacio´ a la via pu´blica. Te´ com a lı´nies de treball: desenvolupar la Web de mobilitat integrant la Web de tra`nsit amb altres sobre els transports pu´blics i els aparcaments; facilitar informacio´ del tra`nsit per telefonia mo`bil a trave´s de tecnologia WAP; intensifi-car els missatges dels panells d’informacio´ variable del tra`nsit en els accessos; potenciar la senyalitzacio´ informativa i d’obres.
9e`) Augmentar el nombre de places d’aparcament. Te´ com a lı´nies de treball: construir, en el present mandat i a ca`rrec de l’Administracio´ municipal, 6.000 noves places d’aparcament, a les quals s’afegiran les compreses en noves obres; reduir en un 20%, d’ara a l’any 2010, el nombre de places d’aparcament a la calc¸ada dels carrers; revisar les tarifes dels aparca-ments de rotacio´ en funcio´ de la demanda, la cobertu-ra de la zona i el temps; optimitzar l’aparcament de rotacio´ en zones d’intercanvi de transport pu´blic; es-tablir aparcaments de motos per treure-les de les vo-reres; habilitar aparcaments per a autocars turı´stics.
10e`) Aconseguir una normativa legal adequada a la mobilitat de la Ciutat. Es concreta en: incrementar l’autoritat municipal en mate`ria de sancions; promou-re la justı´cia ra`pida i efectiva per a l’ordpromou-re i la segupromou-re- segure-tat en la circulacio´; i fer operacions coordinades entre la Gua`rdia Urbana i l’Institut Municipal d’Hisenda diri-gides als mu´ltiples infractors.
Acaba expressant el convenciment que tots aquests objectius permetran arribar a aconseguir una Ciutat amb una mobilitat sostenible i amb me´s qualitat de vida.
Pren, a continuacio´, la paraula el Sr. Casas per parlar sobre la mobilitat en transport pu´blic a la Regio´ Metropolitana –tema sobre el qual s’ha lliurat a tots els membres del Consistori la documentacio´ corres-ponent– i tambe´ sobre la mocio´ que formula l’equip de govern.
Subratlla, d’entrada, que la mobilitat constitueix un element ba`sic de l’autonomia personal i de la funciona-litat del sistema econo`mic i territorial; que el model de ciutat no es pot separar de la vertebracio´ del model de transport; que Barcelona vol abordar el futur amb uns nous para`metres de creixement que so´n el trans-port pu´blic com a garantia de mobilitat, la Regio´ Metro-politana com a marc en que` s’ha de produir, les inver-sions en infraestructures com a imprescindibles, i la preservacio´ del medi ambient en una regio´ metropoli-tana que compta amb 4.200.000 habitants, 3.000 Km2 i
164 municipis, en la qual destaca una aglomeracio´ central formada per una conurbacio´ de 35 municipis amb gairebe´ 3.000.000 d’habitants i 500 Km2.
d’aquest Ajuntament, i de l’Administracio´ de l’Estat i amb una prese`ncia, tambe´, dels Ajuntaments de fora de l’a`mbit de l’Entitat Metropolitana del Transport. Afegeix que l’ATM e´s qui planifica la infraestructura del transport pu´blic, elabora el marc de tarifes comu-nes, concerta el Contracte-programa i estableix els acords de financ¸ament de les infraestructures i dels altres programes.
Enumera els diversos operadors que estan oferint serveis de transport pu´blic a la Regio´ Metropolitana: Transports Metropolitans de Barcelona amb el metro i els autobusos; l’Entitat Metropolitana del Transport amb els autobusos de gestio´ indirecta; els Ajunta-ments amb els autobusos dels respectius a`mbits; la Generalitat de Catalunya amb els autobusos de la zona no integrada en el territori de l’Entitat Metropoli-tana del Transport; els Ferrocarrils de la Generalitat; i la Renfe; tots els quals estan coordinats a trave´s de l’ATM.
Exposa el financ¸ament dels serveis del transport pu´blic col·lectiu distingint:
a) les dotacions per a inversions d’ampliacio´, mi-llora i modernitzacio´ de la xarxa, que es regeixen pel Conveni d’infraestructures amb una dotacio´ de 44.000 milions de pessetes, dels quals dues terceres parts so´n aportades per la Comunitat auto`noma i la restant per l’Estat;
b) les aportacions per a cobertura del de`ficit d’ex-plotacio´ que estan vinculades al Contracte-programa, el qual vol definir un marc estable dels operadors del transport pu´blic i permetre el seu sanejament finan-cer, la millora dels seus resultats i la millora de la qualitat del servei mitjanc¸ant les inversions de reposi-cio´, necessitats totes que es valoren per al perı´ode 1998-2001 en el total de 171.000 milions, e´s a dir, al voltant de 42.800 milions de pessetes anuals que so´n aportats en un 37% per l’Estat, en un 38% per la Ge-neralitat de Catalunya i en el 24,5% restant per l’Ad-ministracio´ local, concretament l’Entitat Metropolitana del Transport i aquest Ajuntament, si be´ a les quanti-tats abonades per aquests dos darrers organismes s’han de sumar les seves aportacions a la tarifacio´ social, uns 1.500 milions me´s;
c) els ingressos provinents de les tarifes pagades pels usuaris, que representen gairebe´ 61.000 milions de pessetes anuals.
Destaca que sumant, doncs, els ingressos tarifaris i les aportacions del Contracte-programa resulten uns 102.000 milions de pessetes anuals que permeten atendre les despeses anuals de funcionament del sis-tema, si be´ a tal cost cal afegir-hi altres entre 10.000 i 15.000 milions per les aportacions de l’Estat als ser-veis de Renfe.
Presenta, despre´s, diverses dades ba`siques sobre el transport a la Regio´ Metropolitana entre les quals remarca que el nombre de passatgers mostra una evolucio´ positiva que es concreta en uns 726 milions de viatges a l’any, dels quals un 85,6% te´ lloc en l’aglomeracio´ central de 35 municipis que aplega uns 2.900.000 habitants, mentre que el 14,3% restant es produeix a la resta de la Regio´ Metropolitana.
Analitza les previsions de mobilitat a la Regio´ Me-tropolitana fent notar que nome´s el 38% dels 7,1 mi-lions de viatges que es produeixen dia`riament, es fan en transport pu´blic, el pes del qual dins el conjunt dis-minueix a mesura que hom s’allunya del centre i disminueix la densitat residencial i l’activitat; que el
pes del transport pu´blic en l’espai interior de les ron-des e´s del 58% i baixa al 18% en els espais radials i arriba nome´s al 2% en els perimetrals, situacio´ que cal millorar en el futur; que les previsions per al perı´o-de 2000-2010, pretenen aconseguir que un mı´nim perı´o-del 50% dels 10 milions de viatges diaris que per al 2010 es preveuen dins la Regio´ Metropolitana es facin amb transport pu´blic; que tal objectiu requereix disposar de transports pu´blics adequats per poder absorbir un increment del 83% en els 726 milions de viatges/any i assolir els 1.330 milions de viatges/any el 2010; que concretament l’increment del nombre de viatges/any ha d’e´sser del 68% en l’aglomeracio´ central i del 233% en la resta de la Regio´ Metropolitana i s’ha de produir en tots els sistemes de transports: el ferroviari en el 78% –passant dels 433 a 772 milions de viat-ges/any–; i els autobusos en el 90% –passant dels 293 als 558 milions de viatges/any.
Explica, seguidament, les lı´nies d’actuacio´ per po-der disposar d’una oferta de transport pu´blic col·lectiu suficient i de qualitat, agrupant-les en tres apartats:
a) La millora i ampliacio´ de les infraestructures de transport pu´blic col·lectiu, cosa que necessita la apro-vacio´ i execucio´ del Pla director d’infraestructures en transport pu´blic 2001-2010 (PDI) per a l’ampliacio´ de la xarxa ferrovia`ria, del metro, els ferrocarrils de la Gene-ralitat i el tramvia; del Pla d’ampliacio´ i millora dels ser-veis de rodalies de la Renfe a la Regio´ Metropolitana; i del Pla de serveis en transport pu´blic de superfı´cie.
b) La integracio´ tarifa`ria.
c) La millora de la qualitat en serveis de transports pu´blics col·lectiu.
Informa, en primer lloc, que el PDI comporta una inversio´ que es mou entre els 300.000 i els 350.000 milions de pessetes per poder tenir 82 quilo`metres de xarxa ferrovia`ria i un centenar me´s d’estacions i co-brir una demanda de me´s de 500.000 passatgers/dia, e´s a dir 150 milions viatges/any i recuperar allo` que s’ha deixat de fer de 1982 enc¸a`, perı´ode en que` no-me´s s’ha ampliat en 47 quilo`metres la xarxa del me-tro, la meitat dels quals corresponen als 1982-1985, fins al punt que avui el 26% de la poblacio´ dels muni-cipis integrats a l’Entitat Metropolitana del Transport no disposa de metro o ferrocarrils de la Generalitat a menys de 500 metres de casa seva i aquest percen-tatge resulta encara me´s drama`tic a Esplugues, amb el 61%, a Badalona, amb el 70%, a Sant Adria` de Beso`s, amb el 54%, i a Santa Coloma de Gramenet, amb el 48%.
Projecta diversos pla`nols, on es mostren: les ac-tuacions per cobrir les zones que acaba d’esmentar on viuen 600.000 persones; les propostes incloses en el PDI amb especial refere`ncia a l’aeroport, a la zona de la Maquinista, al trac¸at de la lı´nia 9, al trac¸at alter-natiu per a l’acce´s de l’Aeroport, al trac¸at del Tram-baix; les propostes, encara no concretades, d’amplia-cio´ i millora del servei de rodalies de la Renfe; i la ronda ferrovia`ria metropolitana de Castellbisbal a la Llagosta.
Concreta, despre´s, que el Pla de serveis de trans-ports pu´blics de superfı´cie que esta` redactant l’ATM te´ per objectiu reforc¸ar el paper del serveis de trans-port per carretera, establir requeriments de qualitat homogenis i fer possible l’intercanvi entre els dife-rents modes.