Númm. 6 / Any XCV
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acords Disposic Acords de Plec de Protoco Decrets d Modific Persona Concurso Substit qual prov Cièn Concurso Rectific per a d'Es Modific curs Audi VIIMU
GA
Municipal essió 23-12-2 s sessió 5-2-20ó de Govern essió 20-1-20 essió 29-1-20 s sessió 10-2-2
cions genera els òrgans de e clàusules ad ol festiu de la de l’Alcaldia cacions de crè
l
os i oposicions tució secretar ificador de la visió de 6 plac ncies Socials .. os
cació bases de a la provisió d cola Bressol .. cació composic
per a la prov itor (Intervenc
UN
A
009 ... 010 ... 10 ... 10 ... 2010 ... ls govern ministratives ciutat de Barèdit ...
s
i suplent del t convocatòria ces de Tècnic M
...
el concurs de de llocs de dire
... ció tribunal de visió d'un lloc d ció) ...
N
AS
S
... ... ... ... ... generals .... celona ... ... tribunal per a la Mitjà en ... l'IMEB ector/a ... el con- de Tècnic ...NIC
SE
SUMA
657 694 697 711 713 719 726 751 752 752 752CI
E
ARI
Modificació curs per sor Tècn Bases gen catòria de dos l Tècnic de Cap de Se Bases gen catòria de llocs Tècnic del Tècnic d'A Responsab Lliures desig Convocatò Cap d'e Convocatò Cap de Convocatò treball d adscrit a Anuncis Laudes de Barcelo Altres anuP
ET
ó composició t r a la provisió nic ... nerals que han de dos concur llocs de trebal Planificació i P ervei d'Atenció nerals que han dels concurso de treball de Programa de Activitats ...
ble de Comun
nacions òria per a la p
mergències so òria per a la p
Projectes de S òria per a la p de Secretari/à a l'IMI ...
e la Junta Arbi na. Gener de ncis ...
PA
TA
tribunal del co d'un lloc d'As ... n de regir la co
rsos per a la p ll de l'IMPD ... Prospectiva ... ó al Públic ... n de regir la co os per a la pro
l'ICUB ... Cultura Cient ... icació ...
rovisió d'un ll ocials ... rovisió d'un ll Serveis Tècnic rovisió d'un ll ària "A" de Dir
...
tral de Consu 2010 ... ...
20 de febre
AL
A
on- sses- ... onvo- provisió ... ... ... onvo- ovisió ... tífica .... ... ... oc de ... oc de cs ... oc de recció, ... m de ... ...CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 23 de de-sembre de 2009 i aprovada el dia 5 de febrer de 2010
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres de desembre de dos mil nou, s'hi reuneix el Plenari del Consell Munici-pal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concor-ren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Ricard Josep Gomà i Carmo-na, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Imma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Imma-culada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jau-me Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, An-toni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixe-des i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Este-ller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monte-agudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Ca-ses i Pallarès, que certifica.
Excusa la seva assistència la Ima. Sra. Elsa Blas-co i Riera.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les deu hores i deu minuts.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 27 de novembre de 2009, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament orgànic municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 26 de novembre de 2009 (S1/D/2009 5626), que nomena el Sr. Enric Casas Gironella com a director de l'Alcaldia, depe-nent de la Gerència de Serveis Generals i Coordina-ció Territorial, encomanant-li les funcions que seran desenvolupades simultàniament amb les de director de Comunicació Corporativa.
2. Decret de l'Alcaldia, d'11 de desembre de 2009 (S1/D/2009 5834), que designa l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats i la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner vocals del Consell Rector del Consorci Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.
3. Decret de l'Alcaldia, de 16 de desembre de 2009 (S1/D/2009 5965), que designa el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila i el Sr. Josep Roca i Roca membres del Patronat de la "Fundación Consejo España-India", en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
4. Decret de l'Alcaldia, de 17 de desembre de 2009 (S1/D/2009 5986), que designa el Sr. Jordi Martí i Grau representant de l'Ajuntament de Barce-lona en la Junta Directiva de l'Associació d'Amics del Museu Barbier-Mueller d'Art Precolombí.
5. Decret de l'Alcaldia, de 17 de desembre de 2009 (S1/D/2009 5974), que designa la Sra. Isabel Balliu i Badia membre del Ple del Consell de la Cul-tura de Barcelona, en substitució del Sr. Xavier Suñol i Ferrer.
El Sr. Ciurana manifesta que el primer punt del despatx d'ofici de nomenament del nou director d'Alcaldia els sembla una duplicitat de les funcions actuals del cap de Gabinet de l'Alcaldia. Addueix que això obeeix a la lògica de partit i de voler mun-tar una oficina electoral al Gabinet de l'Alcaldia i no pas a unes necessitats funcionals reals d'aquest Ajuntament. Entenen, doncs, que és una mala solu-ció per a l'organitzasolu-ció de l'esmentat gabinet.
La Sra. Esteller anuncia que el seu Grup també discrepa amb el nomenament del Sr. Casas com a director de la macroàrea de nova creació de comu-nicació i de suport a l'Alcaldia. Entenen que aquest nomenament té una lectura més política que muni-cipal, i que l'únic que demostra és la debilitat del govern i el reforç d'una persona de partit.
b) Mesures de govern
Mg única. Pla de millora i revitalització a l'avin-guda del Paral·lel.
El tinent d'alcalde, Sr. García-Bragado, presenta la mesura de govern. La qualifica de molt important i il·lusionant per a l'equip de govern perquè afecta una via tan important com el Paral·lel, una de les quatre grans avingudes previstes per Cerdà en el seu Pla juntament amb la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana. Avui dia, l'avinguda del Paral·lel significa una gran oportunitat com a àmbit de connexió i de relació entre els barris del Raval, el Poble Sec i Sant Antoni, és a dir, entre els districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i l'Eixample. A banda d'això, subrat-lla que el Paral·lel representa moltes coses més: una connexió directa entre la façana marítima i el Port amb la plaça d'Espanya, la Fira i l'eix del carrer de Tarragona, en definitiva amb el centre de la ciutat. Aquesta avinguda suposa, també, una anti-ga tradició de la ciutat en el terreny de l'espectacle, la cultura i l'oci, amb una presència significativa d'activitat residencial i comercial.
Avui dia, entitats i associacions com ara la Fun-dació El Molino i altres, han decidit implicar-se amb l'Ajuntament en el procés de millora i de revitalitza-ció del Paral·lel amb la signatura d'un conveni el març d'enguany.
Totes aquestes circumstàncies han portat a l'A-juntament a encarregar al Laboratori de Cultura i Turisme de la Fundació Barcelona Media la realitza-ció d'un pla d'actuarealitza-ció per a la millora i revitalitza-ció del Paral·lel, de caràcter pluridisciplinar, que ha d'incloure la diagnosi, els criteris i objectius, el pla d'actuació i el d'implantació i difusió. Es tracta, doncs, d'un encàrrec a un equip interdisciplinari, dirigit conjuntament pels serveis de l'Ajuntament amb competència en la matèria i per la Fundació El Molino que s'incorporarà a la direcció dels treballs.
Entenen, doncs, que es tracta d'una iniciativa oportuna i molt esperada, on l'Ajuntament s'implica amb entusiasme.
El Sr. Ciurana es felicita per la implicació de l'A-juntament en una iniciativa de la societat civil, ca-nalitzada per la Fundació El Molino-Fem Paral·lel, i que s'hagi sumat a un clam que veïns i entitats feia anys que reclamaven.
Fa avinent, tanmateix, que la credibilitat de l'A-juntament en aquest àmbit és més aviat escassa, i tampoc no els inspira massa confiança que els en-carregats ara de revitalitzar l'avinguda siguin els mateixos que han contribuït a deixar-lo morir abans.
Reitera, tal i com ha esmentat el Sr. García-Bragado, que el Paral·lel era una de les quatre grans avingudes projectades per Cerdà, i aprofita per preguntar si aquest Ajuntament se sent orgu-llós del que hi ha fet els darrers trenta anys. En aquest sentit, remarca que al Paral·lel s'han fet actuacions molt poc eficaces; recorda que el gener
de 2007 es parlava de la recuperació del teatre Arnau, i es pregunta què se n'ha fet i en quina fase està el projecte; igualment, es refereix al procedi-ment seguit en el cas de l'Scenic –conflictes amb llicències mal donades, usos que no estaven previs-tos.
En definitiva, aquest Ajuntament sempre ha con-siderat el Paral·lel com la perifèria de la ciutat, i mai com una via estructural, que relligui i que acos-ti el Port al centre de la ciutat i a la Fira. Igualment, entén que és essencial garantir una vida digna en aquesta zona i impulsar l'activitat artística.
Els demanen, doncs, que més enllà dels anuncis que periòdicament es van fent sobre la regeneració d'aquesta via, realment es posin les piles, i que recullin l'entusiasme i la iniciativa de la societat civil que s'ha organitzat per fer del Paral·lel una artèria principal de la ciutat.
Observa que el fet que aquesta mesura provingui de l'Àrea d'Urbanisme, malgrat que han anunciat que el projecte era interdisciplinari, ja fa preveure com aniran les coses. Contràriament, el seu Grup considera que cal fer prevaldre, també, els vessants cívics i culturals.
Per acabar, pregunta pel concurs pel Laboratori de Cultura i Turisme, per quin import s'ha fet, en quins terminis s'ha de presentar el treball, si només cal fer la diagnosi, entre altres aspectes.
El Sr. Villagrasa assenyala que ja fa anys que es discuteix sobre el futur i el present de l'avinguda del Paral·lel, i es remet al juny de 2006, quan el Grup del PP va presentar una proposició a la Co-missió de Benestar Social, Educació i Cultura, re-butjada per ICV-EUiA, PSC, ERC i amb abstenció del Grup de CiU, on es parlava de recuperar aquesta via. Tanmateix, malgrat el temps transcorregut, avui encara es parla d'estudis i de diagnòstics. En vista de la situació, el seu Grup reclama actuacions decidides i concretes.
Manifesta que els sembla adequat, i mereix tot el seu reconeixement, que la Fundació El Molino-Fem Paral·lel faci la feina que aquest Ajuntament no ha fet els darrers quatre anys. Tot i amb això, es pre-gunten si en l'elaboració d'aquesta operació comp-taran, també, amb els promotors teatrals que ja estan instal·lats al Paral·lel; si pensen recuperar l'antic teatre Martínez Soria o l'oferta de cinemes. Fins ara, però, només han sabut improvisar i gesti-onar malament i, a tall d'exemple, cita l'Scenic, on l'error d'un tècnic en la gestió de la llicència li ha costat a aquest Ajuntament gairebé dotze milions d'euros; igualment, fa uns anys, la gestió de l'Sce-nic es va atorgar a l'SGAE, i els pregunta si li han exigit que compleixi amb els terminis i el calendari per a la seva reobertura, i quin retard acumula aquesta obertura.
propie-tari, perquè desconeixien qui era, que se'n va assa-bentar per la premsa. Considera, doncs, que es va tractar d'un anunci electoralista i una irresponsabili-tat.
Esmenta, també, el fracàs de la Ciutat del Tea-tre; d'entrada perquè no s'hi pot accedir amb transport públic; en segon lloc, perquè no té cap incidència positiva en l'entorn, atès que viu d'es-quena al barri del Poble Sec, i tampoc no s'implica amb l'activitat teatral del Palau d'Esports.
En conclusió, el Paral·lel ha anat morint, en part, perquè la cultura subvencionada no sempre coinci-deix amb les demandes del públic. El públic i els promotors culturals saben què demanen i què ofe-reixen, i l'administració no té per què intervenir ni recórrer al clientelisme cultural, atès que aquest sistema està abocat al fracàs, com ha ocorregut al Paral·lel.
Acusa el govern municipal d'haver estat còmplice de l'estat actual d'aquesta avinguda, i només a tall d'exemple, fa notar que els darrers anys, al Pa-ral·lel, no s'hi ha instal·lat il·luminació de Nadal.
Remarca, per tant, que la recuperació de l'activi-tat comercial, cultural i teatral del Paral·lel és una prioritat per al seu Grup, com es demostra amb la proposició que ha esmentat al principi de la seva intervenció i que es remunta al 2006.
El Sr. Martínez addueix que el seu Grup creia que aquesta mesura provenia de l'àmbit de la cultura que veia l'oportunitat de recuperar determinats espais que comparteixen façana a l'avinguda del Paral·lel. Tanmateix, que sigui el Sr. García-Bra-gado qui presenti aquesta mesura de govern posa de manifest que la mesura té un abast molt més ampli i, per aquest motiu, els preocupa. Consideren que aquesta amplitud no recull alguns dels ele-ments que per al seu Grup serien una condició in-dispensable per elaborar un pla de revitalització del Paral·lel.
Assenyala que la mateixa composició de la Fun-dació El Molino-Fem Paral·lel és inequívocament procedent del món privat i, en aquest sentit, pre-gunta qui vetllarà per l'espai públic. Igualment, pregunta si l'abast de l'operació va des del Port fins a la plaça d'Espanya, o bé abasta només des de l'Scenic fins a El Molino. Pregunta si té a veure, casualment, amb els compromisos contrets pel govern municipal per a la revitalització d'ambdós locals. Qüestiona, també, si aquesta activitat com-portarà una aportació de cabals públics per fer promoció d'una activitat cultural privada.
Es pregunta si, com a Ajuntament, cal fer una aposta de revitalització de El Molino i de l'Scenic, prescindint d'altres revitalitzacions de centres cultu-rals; o si cal fer una proposta en aquest àmbit ob-viant la problemàtica actual de l'espai públic al Po-ble Sec o al Raval; inquireix si consideren oportú fer aquest plantejament sense elaborar un pla d'u-sos previ que eviti la concentració de determinada tipologia de locals de concurrència pública en
aquest entorn; igualment, els pregunta si han tin-gut en compte la problemàtica en relació als equi-paments existents, que afecten greument la dinà-mica de l'espai públic i la convivència.
Per tot plegat, considera que no s'han garantit tots els factors que acaba d'exposar, i entén que el procés s'hauria de plantejar a partir de les deman-des ciutadanes, la lògica de la protecció de l'espai públic i de l'oportunitat dels aspectes culturals que comporten aquesta mena d'equipaments.
Tanmateix, afegeix que el que ara els preocupa és si aquest pla de revitalització del Paral·lel tindrà en compte, per exemple, la problemàtica de convi-vència al parc de les Tres Xemeneies en comptes d'ocupar-se de les activitats privades de determi-nats promotors que, oportunament, volen invertir i treure uns rèdits.
Manifesta que el seu Grup considera que aquesta mesura de govern no té la intenció de funcionar des de la perspectiva de l'àmbit públic, sinó des del privat, atès que han sucumbit a la temptació, fins i tot, de comparar el Paral·lel amb Broadway o el carrer 8 de Miami, ambdós amb una dimensió in-comparable amb l'avinguda de Barcelona. Observa, també, que amb aquest projecte es tendeix a la concentració, quan la política a la resta de la ciutat és la mixtura d'usos.
Finalment, pel que fa a la participació, significa que el document de la mesura diu que una vegada dissenyat el pla d'actuació, s'estructurarà una pro-posta d'implantació, difusió, comunicació i partici-pació ciutadana, és a dir, que ja es donarà tot fet.
El Sr. Mestre posa de manifest que el seu Grup coincideix amb els objectius que planteja el pla de revitalització del Paral·lel i considera que és una iniciativa necessària.
Seguidament, puntualitza alguns dels aspectes continguts en la mesura. En primer lloc, expressa l'acord del seu Grup en promoure el Paral·lel com un eix cultural a la ciutat; en segon lloc, opinen que la revitalització ha de garantir el model de ciutat compacta i la mixtura d'usos amb altres activitats que actualment també hi existeixen. En tercer lloc, consideren que les actuacions que s'hi plantegin han de contemplar totes les facetes, des de la mo-bilitat i l'urbanisme, fins al comerç i la vida dels barris veïns o la convivència a l'espai públic, que en la mesura es qualifica d'enfocament multidisciplina-ri. Entenen, també, que cal superar la funció que ha tingut el Paral·lel com a avinguda frontera i, com inclou la mesura de govern, cal estudiar i resoldre la qüestió de fer-ne una via permeable per a la relació entre els barris de l'entorn –el Raval, Poble Sec i Sant Antoni.
Finalment, manifesta que és fonamental promou-re la participació en tot el procés d'elaboració, defi-nició i desplegament del pla de revitalització, atès que és absolutament necessària per a l'èxit del pla la implicació i la complicitat del veïnat, institucions, entitats i associacions de tota la zona.
El Sr. García-Bragado reconeix que hi ha un inte-rès objectiu per part de tots el grups municipals en relació al Paral·lel que entén com un bon punt de partida; alhora que també hi ha una visió crítica respecte a l'actuació del govern municipal els dar-rers anys que no admet matisos imprescindibles en qualsevol actuació tan complexa com la que es planteja.
De tota manera, però, la situació de sortida és que determinats equipaments que aquí s'han es-mentat estan en mans públiques o en vies d'estar-ne, fet que suposa, com ja ha dit, un bon punt de partida.
Remarca que el Paral·lel sempre ha estat present en l'ideari i en la visió d'aquest Ajuntament, i és cert que el que ara es planteja és una reflexió es-pecífica i multidisciplinar sobre aquesta avinguda i en reivindica l'oportunitat pel que fa al moment. Assenyala, en aquest sentit, que el compromís mu-nicipal és analitzar el conjunt d'aspectes que con-corren en aquesta via a fi de revitalitzar-la i millo-rar-la; i entén que està fora de lloc, i no és intenció d'aquesta mesura, contraposar l'interès privat i el públic. La perspectiva des del sector d'urbanisme és donar entrada al conjunt d'aspectes que acaben conformant el que significa aquesta avinguda.
Aspectes com l'espai públic i els usos que es pro-dueixen al Paral·lel són qüestions essencials que l'estudi haurà de plantejar i analitzar a fi de disse-nyar un seguit d'activitats que l'Ajuntament debatrà amb el conjunt d'entitats que configuren la rica vida associativa dels entorns del Paral·lel.
Insisteix, per tant, que mai no han considerat que hi hagués una contradicció entre l'interès de la ciutat per disposar d'una avinguda com el Paral·lel amb els interessos dels promotors culturals i d'acti-vitats, amb els quals, d'altra banda, han considerat convenient fer una aliança.
Afegeix que no es tracta d'acarar el projecte com un problema de promoció del Paral·lel, terme que no consta en la mesura de govern, sinó que es tracta de revitalitzar i millorar les activitats que hi ha. Són del parer que el model de ciutat que impul-sen pivota, entre moltes altres coses, en la col·la-boració estreta entre els sectors privat i públic.
El Sr. Ciurana reitera la pregunta que ha formu-lat en la seva primera intervenció sobre el Labora-tori de Cultura i Turisme, en el sentit de si s'ha celebrat concurs o s'ha fet una adjudicació directa, l'import i els terminis per presentar el diagnòstic i l'objecte del contracte.
D'altra banda, es refereix a la participació ciuta-dana perquè tenen la sensació que, una vegada més, s'ha invertit l'ordre; és a dir, hauria estat
convenient haver previst els mecanismes de la par-ticipació a fi que es pogués fer efectiva des de l'inici del procés.
Finalment, quant a la representació de l'Ajunta-ment en la comissió de seguil'Ajunta-ment hi troben a faltar els àmbits de serveis socials i de seguretat.
El Sr. Villagrasa, contràriament a posicionaments aquí expressats, ratifica que el seu Grup sí que considera essencial la participació de la iniciativa privada, veïnal i cultural per decidir el futur del Paral·lel, sempre acompanyada, però, de l'activitat pública, complementària i necessària.
Finalment reitera la pregunta que ha formulat sobre el retard acumulat en l'obertura de l'Scenic.
El Sr. García-Bragado anuncia que tant la pre-gunta sobre l'Scenic formulada pel Sr. Villagrasa, com alguns aspectes de la qüestió que ha plantejat el Sr. Ciurana, seran resposts per escrit. Avança, però, que ha estat un procediment negociat amb pluralitat d'ofertes; el pressupost de sortida era de 60.000 euros, i l'objecte del contracte és la prepa-ració del pla d'intervenció per a la millora i la revi-talització, que implica un diagnòstic, la fixació de criteris i objectius amb mesures concretes, el pla d'actuació i un pla d'implantació i de difusió; és, per tant, la proposta d'actuació completa.
El Sr. Alcalde tanca les intervencions destacant la importància d'aquesta mesura de govern pel que significa la revitalització del Paral·lel d'aposta per la cultura, i que confia que duran a terme entre tots.
Finalment, agraeix la presència avui en aquesta cambra dels promotors culturals i les entitats veï-nals que han apostat pel Paral·lel.
c) Informes
1. Pla tècnic per l'aprofitament dels recursos hí-drics alternatius a Barcelona.
La Sra. Mayol, abans d'entrar en la presentació de l'informe, agraeix la feina als professionals que han elaborat el pla tècnic sobre l'aprofitament dels recursos hídrics alternatius, en destaca el seu rigor a fi de posicionar molt encertadament el futur en aquest camp, de manera que aquest govern i els que han de venir puguin decidir com s'han d'aprofi-tar aquests recursos hídrics, tant els freàtics com els d'aigua regenerada. Agreix, doncs, la feina duta a terme pels professionals de l'Àrea de Medi Ambi-ent, tant del Cicle de l'Aigua com de Clabsa, que han liderat i dut a terme el projecte.
deu anys del 20%. En aquesta conjuntura, els ser-veis municipals no han estat menys responsables, i els darrers deu anys s'ha produït una disminució del 42% de l'ús de l'aigua per part d'aquests serveis, mentre que en el consum d'aigua potable, la dismi-nució ha arribat al 52%. D'altra banda, en aquest mateix període, s'ha triplicat l'ús de les aigües freà-tiques.
Indica que ha fet aquesta reflexió prèvia per ma-nifestar que aquest pla es fa en un moment en què la situació no és límit, sinó que respon a la voluntat de ser més capaços tècnicament, i decidir política-ment fer un ús més responsable de l'aigua.
Subratlla que entre els objectius fonamentals del pla hi ha aprofitar al màxim i de forma sostenible els recursos hídrics alternatius a l'aigua potable, molt especialment l'aigua del subsòl i l'aigua rege-nerada del delta del Llobregat; en segon lloc, s'han definit els àmbits prioritaris per a l'ús d'aquesta ai-gua no potable, entre els quals hi ha totes les zones verdes amb un consum superior als 3.000 m3 per
any, les zones verdes de menor consum que estiguin entorn a les zones anteriors, els parcs de neteja viària, els parcs de bombers –els actuals i els que estan previstos–, les instal·lacions esportives muni-cipals de Montjuïc i les més importants de la resta de la ciutat, en tots els nous dipòsits reguladors de clavegueram per fer les tasques de neteja i en els llacs i fonts ornamentals emblemàtics i, també, en altres equipaments públics com ara el zoo.
Havent analitzat la demanda i l'oferta de recur-sos hídrics alternatius, el pla situa la disponibilitat en una mica més de sis hm3, entre els quals 2,4
hectòmetres provenen de l'aigua regenerada i la resta del freàtic.
Assenyala que les actuacions futures previstes en aquest pla estan vinculades a sistemes ja existents –estació del Nord, futura plaça de les Glòries, fonts de l'avinguda de Maria Cristina– i es tracta de d'es-tablir anelles al Poblenou i Montjuïc que permetin que el freàtic tingui coherència en la seva planifica-ció i un ús millor; en segon lloc, les actuacions lli-gades a desenvolupaments urbanístics –Can Batlló, la Marina, la Sagrera–; i en tercer lloc, es preveuen nous aprofitaments en zones ja consolidades, entre les quals la que delimita la ronda de Dalt entre el Besòs i el Parc de Cervantes, a la qual es podran anar afegint tots els parcs de la zona nord.
Per acabar, precisa que es tracta d'un pla tècnic la inversió del qual s'haurà d'anar actualitzant cada nova legislatura. De tota manera, en l'actual PAM i en el Pla d'Inversions Municipal s'executa el 15% del pla amb una inversió de 8,5 milions d'euros, que fan possibles algunes de les actuacions que acaba d'esmentar.
El Sr. Puigdollers, d'entrada, també felicita els tècnics d'aquest Ajuntament i als de Clabsa que han elaborat aquest document.
Tot seguit, constata que actualment s'està utilit-zant menys del 10% dels recursos hídrics freàtics
disponibles, i menys del 25% del sostre potencial de demanda, segons es posa de manifest en l'estu-di que avui presenten. A fi d'il·lustrar la situació es refereix a la recent cimera de Conpenhaguen, i a l'empresonament del director d'Espanya de Green-peace perquè va entrar en un acte oficial amb una pancarta que venia a dir "els polítics parlen, els líders fan". Considera que l'assumpte que tracten avui és un exemple d'això, atès que en aquest Con-sell Municipal s'ha parlat a bastament d'aquest te-ma, però el govern municipal mai no l'ha liderat; en aquest sentit, no es pot estar de recordar que fa onze anys i mig que es va portar a aquest Plenari un pla molt similar, i aprofita per reconèixer la feina que hi va esmerçar Ramon Arandes; com a l'actual s'hi diu que els recursos disponibles d'aigua subter-rània al pla de Barcelona estan a l'entorn del 15 hm3/any; així doncs, onze anys després s'arriba a
la mateixa conclusió.
Finalment, es refereix a la credibilitat dels tècnics municipals i remarca que les dades que avui posen damunt la taula certifiquen, una vegada més, que les dades elaborades pels tècnics municipals ara fa onze anys són bones. Per aquest motiu, reivindica més credibilitat per a les persones que treballen a l'administració pública.
Conclou, per tant, que cal lideratge i credibilitat per als tècnics municipals.
La Sra. Balseiro diu que fa l'efecte que la Sra. Mayol s'hagi proposat en cada Plenari fer una exhi-bició de tots els incompliments d'aquest govern municipal, cosa que seu Grup li agreix atès que li facilita la feina. Aquesta vegada li toca al torn als recursos hídrics alternatius que Barcelona no fa servir, fent palesa la ineficàcia de l'administració municipal quant a la gestió de les infraestructures municipals, que són clarament insuficients, i la in-sostenibilitat en matèria d'estalvi en el consum d'aigua. Dues terceres parts de l'aigua que consu-meixen els equipaments i els serveis municipals són aigua potable; una actitud que contrasta amb la responsabilitat demostrada per la ciutadania –que suporta el cànon de l'aigua més car de tot l'Estat.
Precisa que els darrers anys, i sense tenir en compte l'excepcionalitat que va significar la sequera del 2008, el consum domèstic es va reduir d'un 7% des del 2005 fins al 2007; durant el mateix període, els serveis municipals, en el reg, fonts públiques, neteja urbana i clavegueram el consum d'aigua es va incrementar en un 16%. No s'expliquen, per tant, com la Sra. Mayol pot assegurar que hi ha hagut una reducció considerable del consum d'ai-gua per part dels serveis municipals, quan s'ha produït un increment del 16%, i s'arriba pràctica-ment al percentatge de consum de fa set anys.
fer cap mena de millora en les fonts públiques fins a la sequera de l'any passat; igualment va succeir amb l'ús d'aigües freàtiques per a la neteja viària, o amb el pla de clavegueram, del qual aquest govern n'ha parlat reiteradament els darrers anys sense que hagi entrat en funcionament un nou dipòsit des del 2004, i que era un compromís arran de les inundacions de la plaça Cerdà ara fa gairebé deu anys. En la seva opinió, amb aquest pla intenten amagar la seva incompetència en referència al pla de clavegueram dient que la construcció de nous dipòsits pluvials és ineficaç pel que fa a la gestió de recursos hídrics alternatius, i ho qualifica d'irres-ponsabilitat. Per no parlar, ni tan sols mencionen el dipòsit pluvial de Mallorca-Urgell, del desdoblament de Diagonal o del dipòsit pluvial de Navas, només per citar-ne alguns dels que estaven projectats.
Els adverteix, doncs, que van deixar a mans de la providència el remei per a la sequera que es va viure l'any passat, i ara tornen a fer el mateix pel que fa a les inundacions causades per les pluges torrencials que tenen lloc periòdicament a Barcelo-na.
El Sr. Florensa agreix la presentació d'aquest in-forme, i el detall de la informació proporcionada. Observa que aquest document significa la continuï-tat del pla del 1998 d'aprofitament d'aigua del sub-sòl, i creuen que tot i que es podria haver fet més, ha permès avançar en àmbits com ara l'establiment d'una xarxa i de dipòsits d'aigües pluvials en dife-rents indrets de la ciutat que suposen una infraes-tructura important que, a banda, redueix el consum d'aigua potable. Destaca també l'esforç de la ciuta-dania en la reducció del consum.
Valoren molt positivament d'aquest informe que, per primera vegada, es faci una anàlisi detallada de recursos hídrics alternatius a l'aigua potable, així com també de la ubicació de noves instal·lacions i dels recursos econòmics que calen per posar-les en funcionament. Igualment, comparteixen la reflexió que s'ha fet sobre la importància dels recursos hí-drics en les polítiques de sostenibilitat de la ciutat a fi que les polítiques hídriques no depenguin dels designis divins, sinó de les mesures que l'Ajunta-ment impulsa.
Fa avinent que, en aquesta legislatura, el seu Grup ha presentat diverses iniciatives respecte a l'aprofitament d'aigües pluvials, a la recirculació d'aigua en les fonts ornamentals o a l'aprofitament d'aigües freàtiques a l'avinguda de l'Estatut, al dis-tricte d'Horta-Guinardó; igualment, recorda que van presentar en el Plenari de l'abril passat una proposta sobre la instal·lació de dipòsits pluvials en edificis municipals que va ser aprovada per unani-mitat. De tota manera, els ha sorprès que en l'in-forme es refereixin a l'aprofitament de les aigües pluvials de les teulades només en l'àmbit privat, incomplint l'acord a què es va arribar i que és man-dat d'aquest Plenari. Es refereix, també, al càlcul que apareix en l'informe d'un edifici privat i
s'esta-bleix que la recollida de les aigües pluvials de la taulada podria arribar a cobrir el 20% del consum d'aigua potable en cisternes, de manera que es comprova que és indispensable fer-ho també en edificis municipals de nova construcció, fet que requereix la voluntat política d'impulsar-ho.
Tot seguit es refereix a determinats aspectes que els preocupen, entre els quals destaca la inexistèn-cia d'un calendari de desplegament del pla, i que moltes de les mesures importants quedin condicio-nades a altres projectes urbanístics, sense que quedi clar què passaria si els esmentats projectes s'aturessin o es retardessin.
Finalment, addueix que el pla està massa centrat en l'àmbit dels usos municipals, i voldrien que fos un autèntic pla de ciutat, que no se centrés només en els serveis municipals, sinó que obri la porta a aquelles actuacions que es poden fer des de l'àmbit privat i que poden conferir-li una dimensió i uns resultats molt més importants.
El Sr. Narváez avança l'acord absolut del Grup Socialista amb l'informe que ha presentat la Sra. Mayol. Al·lega que, si d'alguna cosa va servir la sequera, va ser per posar de manifest l'encert de les polítiques mediambientals de l'ús de l'aigua per part d'aquest Ajuntament, tal i com van constatar els experts que van intervenir en aquell episodi de sequera.
Precisa que no el sorprendrien determinades in-tervencions si tothom no disposés de la mateixa informació, que no és el cas. Remarca que aquest informe conté les intencionalitats d'aquest govern municipal, que són les mateixes que hauria pogut fer qualsevol expert, i que demostren que la ciutat actualment està molt més ben preparada per acon-seguir els seus objectius. No només s'han fet grans inversions per preparar la ciutat per a la distribució d'aquesta aigua que s'aprofita, sinó que Barcelona és exemple de pràcticament mitja Europa en aquest camp.
Remarca la inversió feta per preparar la xarxa necessària per poder obtenir aquests recursos, atès que el 1998 ni tan sols s'havia iniciat el sistema de depuració de l'EDAR del Prat; actualment, però, està arribant la canonada que permet que l'aigua que produeix la depuradora del Prat doni servei a tota la muntanya de Montjuïc que és el que proposa el Pla.
Igualment, puntualitza que si el que volen és parlar del preu de l'aigua, com sembla que pretén el Grup del PP, el primer que caldria és preguntar quant val l'aigua a Madrid i comparar els preus amb Barcelona.
La Sra. Mayol precisa que Barcelona disposa de dinou sistemes de freàtic actuant i cinquanta-dos quilòmetres de canonades; en deu anys s'ha tripli-cat l'ús del freàtic –de 300.000 m3 a 1 hm3–; l'ús
d'un 48% el consum global. En resum, l'actuació ha estat profundament responsable.
En definitiva, ratifica que el pla que avui presen-ten, totes les especificacions del qual consten en el document que s'ha repartit, s'està executant i, per tant, no admet les acusacions que tot es queda només en paraules.
Puntualitza que el 15% del projecte ja s'està du-ent a terme amb un pressupost de vuit milions i mig d'euros, a més de l'hectòmetre cúbic d'aigua freàtica que ja s'està aprofitant.
D'altra banda, especifica que l'anàlisi que feia fa uns anys el Sr. Arandes –al qual s'ha referit el Sr. Pugidollers, i aprofita per sumar-se al reconeixe-ment per la seva feina– parlava d'una potencialitat d'utilització, però l'estudi actual va més enllà, i analitza a fons la demanda possible i indica de qui-na manera i en quines condicions es pot aprofitar l'aigua freàtica. Observa, tanmateix, que no es pot acomplir tot en un sol mandat, i caldrà que els go-verns municipals vinents decideixin com aprofiten aquests recursos.
En conclusió, en un termini curt de temps es po-drà aprofitar el 90% dels recursos disponibles, que significarà el 60% del consum municipal. Aprofita per avançar que s'està treballant en un reglament que faci possible que els privats puguin afegir-se a aquesta concessió municipal.
Arran de les referències sobre la sequera que aquí s'han fet, considera que algunes són forasse-nyades; indica que, actualment, les actuacions pre-vistes a l'àrea metropolitana significaran que s'hau-rà eliminat la possibilitat de risc d'emergència per sequera atès que s'aportaran 340 hm3 fins al 2012,
comptant amb la dessaladora, l'aprofitament de pous i l'estalvi, i s'ha disminuït d'un 50% el risc d'alerta. Tot plegat és conseqüència de l'estalvi ciu-tadà, l'actuació municipal i les actuacions del go-vern de la Generalitat dels dos últims mandats.
Quant a l'al·lusió de la Sra. Balseiro sobre el risc d'inundacions a Barcelona, afirma que la ciutat no pateix inundacions quan sí que succeeixen a la res-ta del país. Que qualifiqui de projecte el dipòsit d'aigües pluvials d'Urgell-Mallorca, que està en fase d'acabament, és parlar sense coneixement de cau-sa. Igualment, i en referència a les fonts, remarca que aquest mandat totes les fonts ornamentals funcionaran amb sistema de recirculació d'aigua. Així doncs, la política duta a terme quant a l'evita-ció d'inundacions i la política de fonts ha fet un gran salt qualitatiu durant aquest mandat.
Finalment, aclareix al Sr. Florensa que no es con-templa l'aprofitament de l'ús de l'aigua de pluja per a l'espai públic, i es continua amb l'estudi que van acordar dur a terme amb el Grup d'ERC, per a l'a-profitament de l'aigua de les teulades; puntualitza que no es tracta d'un assumpte de l'àmbit privat o del públic, sinó d'ús d'espai públic, atès que l'esforç inversor que caldria seria més elevat que l'estalvi per l'aprofitament d'aquestes aigües, sobretot
te-nint en compte el problema que significa la irregu-laritat del règim de pluges i que calen grans espais d'emmagatzemament d'aigua.
Quant a l'observació del Sr. Puigdollers sobre el desaprofitament del freàtic, precisa que no el poden explotar al cent per cent perquè la demanda potencial és de sis hectòmetres cúbics i no tindria sentit establir una xarxa de més abast; tècnicament tampoc no és possible esgotar totalment el freàtic perquè se n'im-pediria l'ús futur. També s'ha de comptar amb criteris de racionalitat econòmica, de manera que la inversió ha de ser paral·lela a la bondat ambiental, evitant el malbaratament de diners públics.
Conclou, per tots els motius que ha exposat, que el projecte és bo tècnicament, i políticament per-met decidir en cada moment les inversions oportu-nes.
El Sr. Puigdollers al·lega que no pretenia entrar en el debat de l'aigua però, atès que s'ha apuntat, significa que després de trenta anys de govern a la ciutat del mateix partit polític, s'ha viscut la vergo-nya de veure que s'hi havia de portar l'aigua en vaixells. Adverteix que aquest és l'exemple que ha donat Barcelona al món, amb un govern del PSC a la Generalitat.
En segon lloc, precisa que el concepte volum en potencial que s'expressa en l'informe significa el volum d'aigua del freàtic que és possible explotar sense esgotar-lo. I, en tercer lloc, es refereix que només es cobreix, després d'onze anys de l'estudi de Ramon Arandes, el 25% del sostre potencial de demanda.
El Sr. Narváez lamenta sincerament les darreres paraules del Sr. Puigdollers, perquè fins que no hi va haver un govern de progrés a la Generalitat no es van fer inversions per garantir el subministra-ment d'aigua a la ciutat.
La Sra. Mayol tanca les intervencions precisant que la dessaladora i l'estalvi en el consum d'aigua a l'àrea metropolitana permeten poder afirmar, avui, que s'ha fet una nova aportació d'aigua provinent de recursos mai explotats per cobrir la demanda de la ciutat.
PART DECISÒRIA / EXECUTIVA
a) Ratificacions
2. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 14 de de-sembre de 2009, que designa la Sra. Antonia Ará-nega Jiménez representant de l'Ajuntament de Bar-celona a l'Assemblea General de la Caja General de Ahorros de Granada.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen precedent. 3. Ratificar els Decrets de l'Alcaldia relatius a re-tribucions íntegres de l'Administració municipal exe-cutiva que es detallen en la relació adjunta.
d'aquest Plenari la ratificació conjunta dels decrets de canvi de retribucions en els nivells directius de l'Ajuntament, d'acord amb els concursos que s'han dut a terme i els nomenaments efectuats. Posa de manifest, però, que l'única diferència d'enguany és que, fruit de la comunicació per part del Jutjat núm. 33, el dia 18 de desembre, de la imputació de delic-tes en el funcionari afectat, una de les persones que figuren en la relació, per la qual cosa es retira d'aquest punt el decret que hi fa referència.
El Sr. Forn puntualitza que es dirigeix al Sr. Al-calde atès que és ell qui signa els decrets. Pregun-ta, en primer lloc, per què presenten a ratificació Decrets d'Alcaldia, relatius a retribucions, que van ser signats el gener de 2009, és a dir, fa gairebé un any. Remarca que han trigat més d'onze mesos a portar-los a ratificació d'aquesta cambra; dels 37 decrets, 35 es van signar els primers sis mesos de l'any, i pregunta si els ha passat pel cap que passa-ria si aquest Plenari decidís no ratificar-los, així com les conseqüències que suposa treballar d'aquesta manera.
Pel que fa a la retirada del decret que ateny al funcionari imputat, posa de manifest que la modifi-cació del seu sentit de vot, del no a l'abstenció, respon, precisament, al fet que es retiri aquesta ratificació, malgrat que encara tenen algunes pre-guntes a fer. Pregunta, doncs, remetent-se a la signatura, l'1 d'abril d'enguany, d'un decret que nomenava l'esmentat funcionari director del Servei de Llicències del districte de Nou Barris. El proble-ma, però, no es resol retirant el decret esmentat, atès que el decret signat té conseqüències jurídi-ques; i demanen saber per quin motiu es va a apu-jar el nivell del funcionari, quan ja hi havia indicis prou clars que podia haver comès irregularitats; per què se'l nomena director del Servei de Llicències de Nou Barris; per què, l'endemà del nomenament, comuniquen a un jutjat les presumptes irregulari-tats; així com quines conseqüències té la retirada del decret quant al retorn de les retribucions rebu-des.
Demana, en conseqüència, quines explicacions els pot donar el Sr. Alcalde, qui ahir mateix, per cert, declarava en un mitjà de comunicació que ell era la resposta als problemes de Barcelona; contrà-riament, però, el problema gros el té damunt la seva taula.
La Sra. Esteller manifesta que el seu Grup dis-crepa de la pràctica d'incloure en aquesta ratificació decrets signats el gener d'enguany, i volen saber el motiu d'aquest endarreriment, i consideren que el termini màxim hauria de ser semestral.
D'altra banda, demana explicacions per la desig-nació del funcionari imputat com a director del Ser-vei de Llicències a Nou Barris, més encara quan ja se sospitava que havia comès irregularitats com a cap de Serveis Tècnics del districte de Ciutat Vella i l'Ajuntament havia obert una investigació. No s'ex-pliquen com es pot nomenar una persona, sobre la
qual hi ha una investigació per irregularitats en la concessió de llicències, primer, director de projec-tes a la Direcció d'Infraestructures i Urbanisme i, després, el 30 de març, director de Llicències i Es-pai Públic a Nou Barris. En aquest sentit, declara que van formular aquesta mateixa qüestió en la darrera sessió de la Junta de Portaveus i no van obtenir cap resposta, per la qual cosa avui hi tornen a insistir.
La Sra. Capella entén que el debat que s'està suscitant sobre aquest punt és erroni, atès que el que s'està acordant són les retribucions d'un seguit de persones nomenades per les facultats atribuïdes a l'alcalde, i només a ell. Dit això, però, és critica-ble que hi hagi una acumulació de decrets i que es trigui gairebé un any a ratificar-los. De tota mane-ra, hi ha un element que hauria de generar una reflexió de l'equip de govern i és que hi ha una disfunció absoluta entre els departaments de l'Ajun-tament, i no pot ser que hi hagi una persona sota sospita –tal i com s'ha demostrat– i que es produ-eixi un canvi de categoria professional, i que no s'adonin que l'endemà mateix del nomenament es presenta una denúncia contra aquesta persona.
El Sr. Martí observa que els grups de CiU i del PP no s'han pogut estar d'instrumentalitzar aquest punt de l'ordre del dia que, tal i com ha dit la Sra. Capella, té una finalitat completament diferent que el debat que ha suscitat. De tota manera, però, manifesta que no té cap inconvenient a explicar les coses. D'entrada, precisa que nomenament del funcionari es va fer amb ple coneixement de les circumstàncies que concorrien en aquesta persona, i recorda que la investigació no és municipal, sinó del Jutjat núm. 33 a demanda de l'Ajuntament de Barcelona i conjuntament amb aquesta administra-ció. Així doncs, es va decidir mantenir la normalitat en els desenvolupaments dels nomenaments i de les tasques de les persones investigades. Adverteix que qüestionar aquest procediment és qüestionar l'estat de dret, els drets dels funcionaris, la legalitat i l'estratègia de la investigació d'un jutjat de la ciutat.
Els demana, doncs, que evitin la temptació d'ins-trumentalitzar un fet sub iudice amb l'objecte d'e-rosionar el govern municipal i, alhora, bloquejar la resta de nomenaments. I insisteix que aquest ex-pedient s'ha portat de la mateixa manera que en totes les altres ocasions, d'acord amb els grups polítics, per tant, el responsable del canvi d'actitud no és l'equip de govern.
El Sr. Forn insisteix que reclamen informació i transparència, alhora que posa de manifest que la resposta del primer tinent d'alcalde en el sentit que eren coneixedors del cas no ha fet altra cosa que augmentar la seva perplexitat. Demana, per tant, que assumeixin les responsabilitats.
modifi-cat el nivell. Reitera que tot el procediment s'ha fet en el marc d'una investigació conjunta entre un jutjat i l'Ajuntament per arribar a la bona fi en què ha desembocat.
La Sra. Capella observa que no sempre la millor defensa és un bon atac, i demana al Sr. Martí que reconegui que hi ha hagut una disfunció en tot el procediment.
El Sr. Martí reitera que en la Junta de Portaveus es van donar totes les explicacions que els grups municipals havien demanat. A la Sra. Capella, li diu que no hi ha hagut cap disfunció, sinó que van ac-tuar amb ple coneixement de la situació.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciurana, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fan-dos, Homs i Vila, i també dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín.
4. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 17 de no-vembre de 2009, que sol·licita la baixa de l'Ajunta-ment de Barcelona a l'Associació Aliança del Clima de les ciutats Europees amb els pobles indígenes dels boscos tropicals (Klimabündnis).
La Sra. Balseiro expressa que el vot del seu Grup és favorable perquè no té altre remei. Observa que en l'informe que acompanya aquesta proposta s'hi diu que resulta recomanable focalitzar els esforços en els àmbits de treball més significatius i més efectius, reconeixent, per tant, que la pertinença a aquesta associació no ha servit gaire; obvien, tan-mateix, que malgrat que els objectius en entrar a formar part d'aquesta associació eren la reducció de les emissions de CO2 en un 50%, el fet és que
s'han incrementat en més d'un 7%; en aquest sen-tit s'ha de posar en evidència la ineficiència d'a-questa administració en la gestió del medi ambient de la ciutat i, d'altra banda, el veritable malbarata-ment dels diners públics, atès que aquesta adhesió ha comportat compromisos econòmics per la via dels pressupostos municipals.
La Sra. Mayol indica que aquesta decisió, que s'aprova per unanimitat, respon al coratge del go-vern municipal en decidir, precisament, no malba-ratar recursos públics que entenen que és millor dedicar a altres xarxes, sobretot perquè, els darrers deu anys, s'han produït canvis en les xarxes de les ciutats i aquest Ajuntament ha donat prioritat a la interlocució amb xarxes que, tant a escala europea com mundial, tenen més pes específic, i han optat per abandonar una associació on les ciutats que la conformen són fonamentalment alemanyes i austrí-aques i estan molt focalitzades en qüestions que no pertoquen a Barcelona directament.
Mostra la seva perplexitat, doncs, perquè el Grup del PP aprofiti aquesta ratificació per acusar el go-vern municipal de fer una mala gestió, quan respon tot al contrari. En aquesta línia, remarca que Barce-lona ha estat l'única ciutat espanyola amb repre-sentació a la cimera de Copenhaguen amb l'objectiu
que el món local fos capaç de reeixir, a diferència dels mandataris polítics.
El Sr. Puigdollers posa de manifest, una vegada més en aquesta sessió, que calen menys paraules i més fets; observa que mentre uns es vanten de presentar ponències a la cimera de Copenhaguen, les emissions de CO2 augmenten a la ciutat.
La Sra. Mayol insisteix que Barcelona és una de les ciutats de tota Europa amb un índex menor d'emissions de CO2.
S’aprova, per unanimitat, el dictamen en debat. 5. Ratificar el Decret de l'Alcaldia, de 13 de no-vembre de 2009, pel qual es desestima, d'acord amb els informes que consten a l'expedient, la peti-ció de la concessió de la medalla d'honor al sofri-ment, en la categoria d'or, a l'agent de la Guàrdia Urbana de l'Ajuntament de Barcelona que s'indica en el Decret, per no complir els requisits establerts a l'article 3 del Reglament d'honors i recompenses dels membres de la Guàrdia Urbana i del Serveis d'Extinció d'Incendis i Salvament.
S’aprova el dictamen precedent amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa-grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín.
b) Propostes d'acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA, TERRITORI I FUNCIÓ PÚBLICA
6. Acordar, a l’empara d’allò establert a l’article 35 de la Carta municipal de Barcelona, la convoca-tòria d’una consulta ciutadana d’àmbit de ciutat, en el marc del procés participatiu iniciat en relació a la futura transformació de l’avinguda Diagonal (tram comprès entre les places Francesc Macià i les Glòri-es); aprovar, de conformitat amb allò establert a l’article 28.7 de les Normes reguladores de la Parti-cipació Ciutadana el document de bases per al des-envolupament de la consulta, en la qual podran participar totes les persones més grans de setze anys que estiguin empadronades a Barcelona amb data 31 de desembre de 2009. Constituir la Mesa de Seguiment i Garanties, amb la composició i fun-cions que es detallen en el document de bases; i determinar el redactat específic de la pregunta en què es concreta la consulta ciutadana, en els ter-mes consignats a l’apartat 3.2.5 de l’ esmentat document.
El Sr. García-Bragado presenta l'acord relatiu a la transformació de la Diagonal, concretament de la convocatòria i l'aprovació de les normes regulado-res de la consulta ciutadana, establerta arran d'un prec d'ERC al qual la resta de grups municipals van donar suport.
dates en què se celebrarà la consulta, del 10 al 16 de maig de 2010, el cens de la consulta que ateny als empadronats a Barcelona majors de 16 anys, la pregunta que s'hi formularà i que tindrà tres opci-ons de tria –dues d'alternatives i una tercera que expressa el desacord amb ambdues–, els mitjans humans i materials que s'empraran en la consulta, les seves característiques –vot electrònic o presen-cial– i, finalment, la constitució de la mesa de se-guiment i garanties que és l'encarregada de vetllar per la formulació de la consulta.
Destaca que es tracta d'un acord sense prece-dents al Plenari municipal, atès que mai abans s'havia adoptat l'acord de convocar una consulta d'aquestes característiques i, per tant, es felicita pel fet que estigui prevista aquesta formulació en l'or-denament jurídic de la ciutat.
Afegeix que en el procés també hi participaran entitats ciutadanes, començant pel mateix Consell de Ciutat, que ha fet un extens debat sobre aques-ta iniciativa, el vicepresident del qual actuarà de president de la mesa de seguiment i garanties de la consulta; també hi són presents col·legis professio-nals com ara el de Notaris, la facultat d'Informàtica de la UPC, que ajuda a aportar fiabilitat al procés de votació; així com també altres entitats i orga-nismes com el Parlament de Catalunya, la Cambra de Comerç, la Síndica de Greuges, la Fundació Bar-celona digital o l'Agència Catalana de Certificació que nomenaran representants a la mesa de segui-ment. Hi haurà també persones a títol personal, entre les quals cita els Srs. Alfons Cornella, Joan Major, Reniu, Alsius i Jordi Sánchez que aportaran la seva col·laboració en aquest procés.
Precisa que aquesta proposta és, alhora, la con-clusió d'un intens debat i procés de diàleg polític dirigit per l'alcalde amb la resta de grups munici-pals. Es tracta d'un procés que ha arrencat de posi-cions divergents sobre alguns aspectes essencials i que ha acabat confluint en un acord entorn del pro-cediment d'acreditació, un dels aspectes essencials per a l'exercici de la votació electrònica; el sistema de preguntes i les opcions a votar i el programa d'accions informatives que tota consulta comporta.
Insisteix a posar en valor el debat que el procés ha tingut en el marc del Consell de Ciutat, on de manera entusiasta i participativa han intervingut ciutadans designats per formar part del grup de treball.
El Sr. Trias posa de manifest que la posició del seu Grup respecte a la consulta de la Diagonal és molt clara i es manté des del primer moment; re-marca que estan a favor d'aquesta mena de consul-tes, que ara és una experiència nova i complexa atès que la consulta concreta no és gens fàcil. Diu que, d'entrada, estan totalment a favor que es facin reformes i ordenació a la Diagonal, atès que la seva situació actual no satisfà ningú, alhora que estan a favor del transport públic de manera que tingui un paper preeminent en la nova ordenació.
Indica que el seu Grup tenia molt clar que per a què es produís aquest acord calia una majoria qua-lificada, de manera que si el seu Grup s'hi hagués oposat no hauria estat possible, però estaven con-vençuts que haurien fet un flac favor si bloquejaven la situació, per la qual cosa han cercat una via de negociació que permeti tirar endavant aquesta con-sulta. Recorda que van posar tres condicions, en primer lloc permetre que la decisió dels ciutadans i la seva participació no fos només decidir entre dues possibilitats –A o B–, sinó que n'hi hagués una ter-cera d'alternativa que permetés una altra solució que no fos cap de les proposades; en segon lloc, volien una garantia de vot informàtic, per internet, que consideren que significarà un precedent i con-vertirà Barcelona en un referent alhora que confe-reix seguretat jurídica i de funcionament d'aquestes consultes; en tercer lloc, consideren que s'ha d'exi-gir informació i debat sense despeses supèrflues.
Atès que han aconseguit totes tres condicions, el seu Grup hi votarà a favor i es felicita perquè la consulta vagi endavant.
El Sr. Fernández Díaz remarca que la convocatò-ria de la consulta ciutadana espera que l'oficina tècnica decideixi entorn de dues opcions, a les quals s'afegiria una tercera opció de rebuig de les dues anteriors, i inicia la seva intervenció amb un seguit d'observacions. D'entrada, el seu Grup con-sidera que hauria esta convenient fer coincidir aquesta convocatòria amb la concreció dels dos projectes sotmesos a consideració dels barcelonins, per la qual cosa discrepen que es convoqui la con-sulta sense conèixer els projectes. Observa que, a partir d'avui, la ciutadania està cridada a votar en una consulta el proper maig, tot i que no coneix ben bé què és el que hauran de votar. En segon lloc, discrepa amb la restricció de resposta a dues opcions, atès que hi ha moltes possibilitats per transformar la Diagonal; es pot fer amb el tramvia soterrat o en superfície; configurar l'avinguda com una rambla o com un bulevard; o simplement, in-troduir-hi algunes millores tècniques sense altres transformacions. Per tant, hi ha pluralitat de possi-bilitats per transformar-la, motiu pel qual el seu Grup demana que quedin reflectides en la consulta, però perquè sigui possible és indispensable la plu-ralitat d'opcions i uns projectes clars.
Igualment, precisen que la transformació de la Diagonal i la connexió de les línies de tramvia –Tram-baix i Trambesòs, són dos projectes diferents, que poden coincidir o no en la nova ordenació de l'avin-guda, i tots dos són objectius de ciutat que el seu Grup comparteix.
dels principals problemes de la Diagonal i que és que ha esdevingut un velòdrom de ciclistes incívics.
Tot i amb això, opina que hauria estat encertat fer coincidir en el proper Plenari l'aprovació de la consulta i del contingut de les opcions, és a dir, presentant clarament quins són els dos projectes, atès que ara com ara no saben si, fins i tot, amb-dues opcions són l'anvers i el revers de la mateixa moneda; no saben si voldran convertir la consulta en la coartada d'una decisió de govern ja presa avançadament i, alhora, configurar la participació ciutadana com una operació de màrqueting electo-ral.
Insisteix a exigir projectes nítids i que, quan pre-sentin les dues opcions, ho facin acompanyant-les amb un calendari d'execució, amb un estudi de l'impacte en el trànsit, públic i privat; quin serà l'impacte en el comerç de la zona; i quin serà el cost dels projectes.
Finalment, pregunta al Sr. García-Bragado quin ha estat el cost del procés fins a dia d'avui, i quan costarà fins l'endemà de la consulta, el maig pro-per.
Per tots els motius que acaba d'exposar, el seu Grup anuncia que avui s'abstindrà en la votació, en el sentit que marca distància amb aquesta consulta ciutadana fins a conèixer l'abast i el contingut de les opcions sotmeses a consideració dels barcelo-nins.
Per acabar, demana al Sr. Alcalde que aprofitin aquesta consulta per preguntar als ciutadans per altres projectes de ciutat que no requereixen cam-panyes.
El Sr. Portabella destaca la rellevància de l'apro-vació d'aquest procés participatiu sobre la trans-formació de la Diagonal perquè, tal com ha dit el tinent d'alcalde en presentar aquest acord, és la primera vegada que es farà a la ciutat i perquè l'assumpte ho mereix.
En aquest sentit, recorda que, ja fa uns mesos, el govern municipal va anunciar la voluntat d'intro-duir un nou sistema de transport públic a la Diago-nal; llavors, el seu Grup ho va considerar molt re-llevant, i per això va demanar que es fes una consulta ciutadana. Entén que de la manera com ho presenta avui el govern satisfà qualsevol mancança que pogués tenir una consulta ciutadana que, d'al-tra banda, no serà gens fàcil de tirar endavant. Precisa que aquesta dificultat rau, en primer lloc, en la novetat; en segon lloc, en la complexitat i, en tercer lloc, perquè la Diagonal travessa de punta a punta la ciutat, passa per diverses tipologies de barri i, per tant, té unes circumstàncies pròpies difícilment repetibles en el conjunt de la ciutat.
Precisament pels motius que acaba d'exposar, el seu Grup va sol·licitar que es fes la consulta ciuta-dana; també perquè amb un procés d'aquesta me-na, la ciutadania se sent orgullosa de pertànyer a la ciutat i de poder-hi participar. Considera que una consulta ciutadana estreny els vincles d'arrelament
amb la seva ciutat, cosa que genera cohesió social. És del parer, a més, que el fet que hi puguin parti-cipar els sectors d'edat que van del 16 als 18 anys, així com totes aquelles persones empadronades, ajuda a la finalitat que ha esmentat. En aquesta línia, entén que el paper que ha de tenir l'Ajunta-ment és el de donar suport a aquelles iniciatives que aprofundeixen la democràcia i a les que sorgei-xen d'entitats i associacions representatives de la ciutat i que volen que siguin consultades.
Observa, però, que els termes no es poden con-fondre: avui s'aprova el reglament de la consulta i també la determinació del redactat de la pregunta; i destaca la importància de saber quines seran les dues opcions que es podran votar, però també, adverteix que aquest assumpte no és matèria que pertoqui tractar avui, sinó que ara cal establir les regles del joc i, per tant, no es pot passar per alt el valor de la implicació tecnològica puntera que es desenvoluparà per dur a terme la consulta; no es pot passar per alt, tampoc, que hi hagi un grup de persones que mitjançant les oficines del projecte de la Diagonal proposin diferents opcions.
Puntualitza, en aquest sentit, que en una consul-ta ciuconsul-tadana el nombre d'opcions a elegir és de dues i, com a màxim, de tres, que es justifica pel fet que s'hi pot participar mitjançant vot electrònic. Remarca, doncs, que es tracta d'una consulta ciu-tadana normal i que garanteix la possibilitat de votar i els aspectes tècnics.
El Sr. Gomà posa en relleu el que significa el pas que avui es dóna per al procés de transformació de la Diagonal en la mesura que es debat i es porta a aprovació el document de bases que ha de regular la consulta. Reitera que la Diagonal és un gran rep-te de ciutat i, també, un gran reprep-te d'implicació de la ciutadania en el projecte. Recorda que el procés té els seus fonaments en la mesura de govern que es va presentar el setembre de 2008, on s'explici-taven les tesis de la transformació amb la proposta del Grup d'ERC, també de setembre de 2008, de culminació del procés participatiu amb una consulta ciutadana; i també es fonamenta en la posterior mesura de govern, de gener de 2009, que recull la consulta proposada pel Grup d'ERC, i dissenya el conjunt de fases prèvies del procés participatiu.
substancial de la intermodalitat amb les xarxes de metro i de rodalies, juntament amb un nou esque-ma de línies d'autobús; una mobilitat que suposarà una aposta per la bicicleta, amb carrils ampliats i segregats.
Remarca que aquesta nova Diagonal, que acaba de dibuixar a grans trets, ja s'ha començat a cons-truir a partir de les tres fases del procés participatiu que fins ara s'han desplegat i que signifiquen un procés complex i nou, i destaca que, fins a dia d'a-vui, està funcionant molt bé, amb uns graus elevats d'implicació i de validació ciutadana de les tesis fonamentals del procés de transformació.
Significa, doncs, que les bases són sòlides, tant de projecte com de procés participatiu. Ara, però, s'acara la culminació del procés i, per tant, les deci-sions sobre els continguts finals del projecte mit-jançant una consulta ciutadana, de la qual en des-taca els principals elements de valor que ha d'aportar. D'una banda, rigor, solvència i plenes garanties procedimentals i, també, innovació i aprenentatge social, i un sistema de votació elec-trònica pioner en l'ús de noves tecnologies. Tant o més important que el que acaba d'esmentar és que obre un espai molt rellevant de vinculació del con-junt de la ciutadania amb el futur de Barcelona; democràcia participativa com a mecanisme d'apro-fundiment de la qualitat democràtica, alhora que antídot contra la desafecció ciutadana i l'allunya-ment de l'esfera pública, de manera que significa un enfortiment dels vincles de pertinença i d'identi-ficació d'una ciutat que expressa un projecte col·lectiu de futur, alhora que una bona articulació entre els consells de participació, d'on destaca la magnífica feina duta a terme pel Consell de Ciutat, i els mecanismes de democràcia directa.
Finalment, remarca l'ampliació dels protagonistes de la consulta, la franja de 16 a 18 anys, joves que per primera vegada podran exercir el dret de parti-cipació política, i també l'extensió a les persones empadronades a la ciutat, amb independència del seu origen i situació; és a dir, els protagonistes de la consulta abasten la Barcelona real, la que conviu, la que millora dia a dia. En definitiva, es tracta d'u-na excel·lent oportunitat per a la inclusió emociod'u-nal i política.
Per tot plegat, reitera el suport del Grup d'ICV-EUiA al document, i expressa el desig que es conciti una majoria àmplia de suport polític i social, que permeti el treball cooperatiu entre els grups muni-cipals i el teixit de la ciutat.
El Sr. García-Bragado manifesta l'agraïment als Grups que donen suport a aquest acord, de majoria qualificada, relativament excepcional dins de l'orde-nament d'aquest Ajuntament. Subratlla que a partir d'ara s'inicia un procés molt important, que inclou, entre altres coses, la posada a punt dels aplicatius i les logístiques necessàries per a la consulta.
Coincideix amb l'apreciació del Sr. Portabella que avui no pertoca debatre el contingut de les opcions
que, òbviament, estaran força influenciades pel procés participatiu que s'ha dut a terme fins ara i el procés de debat que s'ha establert entre moltes entitats ciutadanes. A partir d'aquí, per part del govern municipal es mantindrà el sistema de relaci-ons amb els grups municipals a fi de confegir les propostes.
El Sr. Trias vol significar que el Grup municipal de CiU s'involucrarà perquè la consulta arribi a bon port i per assegurar que el protagonisme sigui de la ciuta-dania, vetllar perquè rebi informació suficient sobre les opcions a escollir. Considera que, des de la neutra-litat, tenen l'obligació de fer que les propostes A i B siguin prou atractives per aconseguir el consens.
El Sr. Alcalde tanca les intervencions i agraeix sincerament els pronunciaments i el sentit dels vots, inclosa l'abstenció del Grup del PP.
Destaca que molts milers de barcelonins i barce-lonines han fet arribar les seves aportacions per a la transformació de la Diagonal, de manera que la ciutadania i el Consell de Ciutat estan representats en aquest procés, i als quals agraeix la generació d'un marc a partir del qual es podrà realitzar una consulta innovadora, expressió de la potestat que atorga la Carta Municipal, que ha de culminar amb una gran transformació a la ciutat.
S’aprova el dictamen en debat amb l’abstenció dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villa-grasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín.
7. 1r) Nomenar, amb les condicions que consten a l'informe de la Direcció de Serveis d'Empreses de data 3 de desembre de 2009, i en l’exercici de les competències reservades al Plenari del Consell Mu-nicipal de l’Ajuntament de Barcelona en relació a les societats privades municipals Barcelona de Ser-veis Municipals, SA, Informació i Comunicació de Barcelona, SA, Barcelona Activa, SA, Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, Barcelona Gestió Urbanística, SA, Pro Nou Barris, SA i 22 Arroba Bcn, SA auditors de cadascuna d’elles per a l’exercici 2009 a la UTE PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabinete Técnico de Auditoria y Consultoria, SA; 2n) nomenar, com a soci únic de Barcelona de Ser-veis Municipals, SA i de Barcelona d'Infraestructures Municipals, SA, auditors per als seus respectius comptes anuals consolidats per a l’exercici 2009 a la UTE PricewaterhouseCoopers Auditores, SL i Gabine-te Técnico de Auditoria y Consultoria, SA.
detectat que, curiosament, els tres candidats a guanyar el concurs van presentar exactament la mateixa oferta econòmica, quadrada al cèntim d'euro –2.779.500 euros. Per tant, és evident que el concurs es va decidir únicament per criteris que depenen de judicis de valor, és a dir, per criteris subjectius.
Per tot plegat, no poden donar suport i fer confi-ança a una adjudicació del tot sorprenent.
El Sr. Forn intervé per defensar l'abstenció del Grup de CiU en aquest punt. En primer lloc, indica que el Gabinet Tècnic d'Auditoria i Consultoria audi-ta les empreses municipals des del 1993, és a dir, la mateixa empresa auditora fa setze anys que audita els comptes d'aquest Ajuntament i de les seves empreses, quan la Llei d'auditoria limita la contractació de la mateixa empresa a nou anys. Fa avinent que, a fi d'obviar aquest requisit, l'esmen-tat gabinet s'ha constituït en una UTE, primer amb Arthur Andersen i, després, amb Pricewaterhouse. Observa, també, que la llei obliga a una rotació cada set anys dels auditors de comptes responsa-bles de determinades auditories i, independentment que això s'hagi pogut fer –demana que els ho con-firmin– res no obsta perquè l'Ajuntament, en bene-fici de la transparència, canviés d'empresa auditora, que és, en definitiva, la demanda que fa el seu Grup.
La Sra. Capella addueix que el que es fa avui és nomenar uns auditors que, prèviament, ja han es-tat nomenats provisionalment en la seu dels con-sells d'administració de les empreses municipals i, per tant, donen compliment a un mandat legal. Certament, coincideixen amb les objeccions que plantejava el Sr. Forn, però que en l'informe i en l'expedient administratiu referents a aquest acord ja hi consta una salvedat feta per la Direcció de Serveis Jurídics. Entén, però, que cal fer un pas més i establir en els futurs plecs de condicions de la contractació noves clàusules a fi d'evitar disfuncions com les que s'han produït recentment en algunes auditories.
Conclou que allò a què es refereix, en definitiva, és que s'ha de tendir a l'excel·lència i la transpa-rència en la gestió dels fons públics, i cal anar més enllà del compliment estricte de la llei i buscar les clàusules i condicions que acotin la possibilitat de disfuncions. Així doncs, avui només compleixen un tràmit que exigeix la llei. Altrament, les empreses auditores han guanyat un concurs, i la forma i ma-nera com s'hagin organitzat aquestes empreses per presentar-s'hi forma part del mercat i, en tot cas, el que caldria és instar a l'òrgan competent a canviar les condicions legals.
El Sr. Carnes fa un seguit de consideracions so-bre el procediment i assenyala que els aspectes tècnics no tenen res a veure amb un judici de valor, sinó que està perfectament tipificat i puntuat. En aquest sentit, els recorda que al dossier consten les puntuacions que va obtenir cadascú. Es pregunta,
doncs, si el que es qüestiona és el Gabinet Tècnic d'Auditoria o si és que haurien preferit que la UTE s'hagués constituït amb alguna altra empresa. Sos-pita que si en comptes de ser Pricewaterhouse una de les empreses auditores, hagués estat qualsevol altra no s'haurien expressat les mateixes reserves. Demana, per tant, que se centrin en els aspectes tècnics, que són els que han prevalgut, i que el que es fa és donar compliment a la Carta Municipal.
El Sr. Forn puntualitza que ha dit que per evitar el mandat de la llei s'havia recorregut a la creació d'una UTE. Insisteix que amb qui realment tenen un problema és amb l'empresa mare, que fa 16 anys que treballa amb l'Ajuntament.
Admeten que el concurs compleix la llei i els re-quisits del plec de clàusules, però demanen que, en ares de més transparència i seguretat, aquest Ajun-tament es plantegi canviar d'empresa auditora.
El Sr. Mulleras referma que ningú no ha parlat de Pricewaterhouse llevat del tinent d'alcalde; en el seu cas ha esmentat el Gabinet Tècnic d'Auditoria, que és la mateixa firma que audita des de fa anys Barcelona Regional, només per posar un exemple, o el Consell Comarcal, i que també va auditar el Fò-rum i el Palau de la Música. Entén, doncs, que no es pot demanar ningú que hi tingui confiança cega.
Finalment, a fi de justificar l'expressió judici de valor que ha fet servir en la seva primera interven-ció, es remet a l'informe de la mesa de contractació on els criteris que determinen el concurs s'anome-nen, literalment, judicis de valor.
La Sra. Capella insisteix novament que el pro-blema no rau en si el concurs està ben fet –que n'està– o mal fet, sinó en qui hi concorre, quantes empreses auditores hi ha i, en tot cas, si calgués modificar res no hauria de ser en l'àmbit de l'admi-nistració. Assenyala, tanmateix, que els mateixos Serveis Jurídics d'aquest Ajuntament han apuntat una solució per als casos en què l'empresa auditora és la mateixa durant un temps, i que és que es canviïn les persones que han d'auditar.
El Sr. Carnes precisa que, a banda que el procés està reglat i pautat, els criteris tècnics no inclouen cap judici de valor. Considera que la insistència del Sr. Mulleras en aquest sentit respon, tal vegada, a què haurien preferit que es formés una altra UTE.
S’aprova el dictamen en debat amb el vot en contra dels Srs. Fernández Díaz, Cornet, Mulleras i Villagrasa i les Sres. Esteller, Balseiro i Martín, i l’abstenció dels Srs. Trias, Forn, Puigdollers, Ciura-na, Ardanuy, Vives, Blasi i Freixedes i les Sres. Recasens, Fandos, Homs i Vila.
Tot seguit es dóna per aprovada aquesta acta en la part que afecta estrictament aquest acord per tal d’agilitar-ne la tramitació.