Númm. 12 / Any XC
M
G
Consell M Acta se Acords Comissió Acta se Acta se Acords Acords Consells District 13/3 Disposic Acords de Modific Decrets d Modific Pers CIXMU
GA
Municipal essió 24/2/20 s sessió 30/3/2ó de Govern essió 14/3/20 essió 28/3/20 s sessió 28/3/2 s sessió 11/4/2
s Municipals te 9. Sant And 3/2012 ...
cions genera
els òrgans de
cacions de crè
de l’Alcaldia
cació de la dire sones del Dte.
UN
A
12 ... 2012 ... 12 ... 12 ... 2012 ... 2012 ... de Districte dreu. Acords s...
ls
govern
èdit 2012 ...
ecció de Serve de Sants-Mo
N
AS
S
... ... ... ... ... ... sessió ... ...eis a les ntjuïc ...
NIC
SE
SUMA
1908 1965 1971 1980 1986 1991 1992 1994 1997CI
E
ARI
Nomenam del Con l’Eixamp Amortitzac junt/a d del Dist Constitució jectes .. Aprovació i tramita les obreCartipàs Proposar m del Patr Mobile W Designació l’Institu
P
ET
ment d’assesso sell Municipal ple ... ció lloc de treb de la Direcciór. de Gràcia .. ó de la Comis ... del procedim ació dels proje es municipals .
membre de la ronat de la Fu World Capital ó membre Con
t Barcelona E
PA
TA
or de la Presid del Districte ... ball de directo
de Serveis Ge ...
sió Tècnica de ...
ent per a l’ela ectes i l’execu ...
Comissió Exe ndació Barcelo Foundation. . nsell Rector d sports ...
20 d’abr
AL
A
ència de
... 1 or ad- enerals
... 1 e Pro-
... 1 aboració ució de
... 1
ecutiva ona
... 2 e
... 2
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca- tòria d’un concurs per a la provisió d’un
lloc de treball ... 2005 Assessor/a de la Direcció de Programa de
Joventut ... 2007
Lliures designacions
Modificació lliure designació 8/2012... 2010 Convocatòria per a la provisió d’un lloc de
treball de Cap de Departament de Terri-
tori Distr. de Sant Andreu ... 2010 Convocatòria per a la provisió de dos llocs
de treball de personal administratiu
d’Alcaldia ... 2012
Convocatòria per a la provisió d’un lloc de treball d’assessor/a tècnic/a de la Sin-
dicatura de Greuges de Barcelona ... 2014
Nomenaments lliures designacions obertes a altres administracions
Nomenar assessor tècnic de la Sindicatura
de Greuges de Barcelona ... 2017
Nomenaments lliures designacions
Lliure designació. Lletrat/da Consistorial Es-
pecialista ... 2017 Lliure designació. Cap del Departament de
Planificació i Processos ... 2017
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Actes
Acta de la sessió del dia 24 de febrer de 2012, aprovada el dia 30 de març de 2012
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-quatre de febrer de dos mil dotze, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas, qui actua per delegació, segons Decret de l’Alcaldia de 13 de juliol de 2011, de l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera. Hi concorren l’Excm. Sr. Alcalde, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Antoni Vives i Tomàs, Teresa M. Fandos i Payà i Jaume Ciurana i Llevadot, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gerard Ardanuy i Mata, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Jordi Martí i Galbis, Eduard Freixedes i Plans, Irma Rognoni i Viader, Jordi Martí i Grau, Jordi Hereu i Boher, Joan Trullén Thomàs, Jordi William Carnes i Ayats, Assumpta Escarp i Gibert, Sara Jaurrieta i Guarner, Carmen Andrés i Añón, Gabriel Colomé i García, Immaculada Moraleda i Pérez, Guillem Espriu i Avendaño, David Escudé i Rodríguez, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Xavier Mulleras Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Eduardo Bolaños Rodríguez, Óscar Ramírez Lara, Belén Pajares Ribas, Maria Elisa Casanova Doménech, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Janet Sanz Cid, Isabel Ribas i Seix, Jordi Portabella i Calvete i Joan Laporta i Estruch, assistits pel Secretari General, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'Interventor Municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, celebrada el 27 de gener de 2012, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s'aprova.
El president del Plenari del Consell Municipal, Sr. Puigdollers, obre la sessió indicant que, per acord de la Junta de Portaveus, es llegirà un reconeixement institucional a Antoni Tàpies i Fabià Estapé, ambdós traspassats recentment.
"Antoni Tàpies, Premi Ciutat de Barcelona d’arts visuals l’any 1979 i l’any 1998, Medalla d’Or de la Generalitat l’any 1983, i Medalla d’Or de la Ciutat l’any 1992 per la seva dedicació a l’art, per la seva generositat en la formació dels fons artístics de la ciutat i la defensa dels valors democràtics i dels drets humans. És, probablement, l’artista barceloní més important del segle XX. La seva obra, avui present a galeries i museus d’arreu del món, és el millor exponent d’una tradició de pensament i creativitat fortament arrelada al nostre país i a la nostra tradició cultural. Tàpies: lúcid, complex, geni, ens ha desxifrat el món a través d’un fort sentiment de pertinença a Barcelona i a Catalunya, inseparable del seu llenguatge artístic universal. Els barcelonins que hem tingut el privilegi de ser contemporanis d’Antoni Tàpies, tenim avui el repte de transmetre, a les generacions futures, la importància del seu llegat i la seva obra per comprendre i pensar un futur més just i més lliure.
s’ha convertit en una de les més sòlides bases de la capitalitat cultural de Barcelona.
Ens agradaria també dedicar unes paraules a Fabià Estapé, qui ha estat a més d’un economista brillant i mestre de referència per a moltes generacions d'economistes, una persona de gran curiositat intel·lectual i de gran capacitat de treball.
Fabià Estapé morí el passat 1 de febrer a Lleó. Ens ha deixat un important llegat, ja que gràcies a la seva constància i vitalitat, ha demostrat que la ciència econòmica pot transformar i millorar la realitat. L’economia té un rol molt destacat en la modernització i evolució de tota societat. Gràcies a la saviesa del Doctor Estapé i el seu ímpetu, som molts els qui hem après del seu coneixement.
La llarga trajectòria del professor Estapé ha estat reconeguda al llarg de tots aquests anys amb diverses distincions, entre les quals destaca la Medalla d'Or al Mèrit Científic de l'Ajuntament de Barcelona l’any 1993, i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 90.
Estapé i la universitat van ser un binomi inseparable: fou catedràtic i professor universitari, rector de la Universitat de Barcelona i mestre de diverses generacions d’economistes (entre ells: Ernest Lluch, Pasqual Maragall, Josep Piqué, Narcís Serra, Anna Birulés, Antoni Serra Ramoneda, Joan Hortalà i Anton Costas).
El català Estapé ha estat considerat un dels economistes més influents del nostre país pel que fa a les doctrines polítiques i als moviments civils de les darreres dècades. A més de publicar més d’una desena de llibres i incomptables articles, va realitzar diverses intervencions ens els mitjans de comunicació. Va ser ell l’introductor i difusor, al nostre país, d’economistes rellevants del pensament contemporani: com Joseph Alais Schumpeter o John Kenneth Galbraith.
Estapé fou un home excepcional, un mestre en el sentit més profund de la paraula, el qual ens ha deixat una empremta inesborrable.
Dos ciutadans de Barcelona que ens honren."
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament Orgànic Municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l'Alcaldia, de 20 de desembre de 2011 (S1/D/2011 6223), que designa membres del Ple del Consell de la Cultura de Barcelona.
2. Decret de l'Alcaldia, de 27 de gener de 2012 (S1/D/2012 179), que assigna un lloc de treball 2850E del vigent Catàleg de Llocs de Treball adscrit a la Gerència de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports amb la denominació de Coordinador/a per a les Relacions amb les Comunitats Religioses, amb data d'efectes 1 de gener de 2012.
3. Decret de l'Alcaldia, de 27 de gener de 2012 (S1/D/2012 178), que assigna un lloc de treball 2850E del vigent Catàleg de Llocs de Treball adscrit a la Direcció de Serveis Generals del Districte de Gràcia amb la denominació de Director/a Adjunt/a, amb data d'efectes 15 de gener de 2012.
4. Decret de l'Alcaldia, de 24 de gener de 2012 (S1/D/2012 164), que crea la Direcció de Serveis d'Assessorament Jurídic (2850E) i el Departament de Comunicació (2616X), adscrits a la Gerència de Prevenció, Seguretat i Mobilitat i reorganitza diferents òrgans adscrits a l'esmentada Gerència.
6. Decret de l'Alcaldia, de 27 de gener de 2012 (S1/D/2012 186), que delega la presidència del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat del dia 2 de febrer de 2012 en l'Im. Sr. Antoni Vives i Tomàs i nomena membres de l'esmentat Consell.
7. Decret de l'Alcaldia, de 31 de gener de 2012 (S1/D/2012 250), que crea la Taula de patrimoni arquitectònic històric artístic i arqueològic, li assigna funcions i designa el seus membres.
8. Decret de l'Alcaldia, de 31 de gener de 2012 (S1/D/2012 241), que designa la Sra. Mercè Massa i Rincon representant de l'Ajuntament al Patronat de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, en substitució del Sr. Joan Angulo Arrese.
9. Decret de l'Alcaldia, de 7 de febrer de 2012 (S1/D/2012 298) de delegació de competències en matèria d'atorgament de subvencions per a la realització d'activitats i serveis en els àmbits temàtics de cultura, esports, educació, salut, qualitat de vida, dones, adolescència i joventut, drets civils, participació i associacionisme, medi ambient, immigració, civisme i convivència, i atenció als animals de companyia, de districte i de ciutat per l'any 2012.
10. Decret de l'Alcaldia, de 8 de febrer de 2012 (S1/D/2012 299), que designa el Sr. Ignasi Armengol Villà, Director General de Barcelona de Serveis Municipals, SA, com a membre del Consell d'Administració de GL Events CCIB, SL, en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
11. Decret de l'Alcaldia, de 10 de febrer de 2012 (S1/D/2012 498) que, designa l'Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete com a representant de l'Ajuntaments de Barcelona a la Comissió Executiva del Consorci del Parc de Collserola, en substitució del Sr. Vicent Guallart i Furió.
12. Decret de l'Alcaldia, de 10 de febrer de 2012 (S1/D/2012 499) que, delega en el Regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans l'atorgament de llicències d'ús comú especial en l'àmbit del sanejament.
13. Decret de l'Alcaldia, de 20 de febrer de 2012 (S1/D/2012 514), que nomena membre del Consell Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Gerard Domínguez Reig en substitució de la Sra. Imma Clarà i Vila.
14. Decret de l'Alcaldia, de 20 de febrer de 2012 (S1/D/2012 544), que comunica al Plenari del Consell Municipal, pel seu assabentament, l'escrit del Grup Municipal Socialista que designa President de l'esmentat Grup a l'Im. Sr. Jordi Martí i Grau, en substitució de l'Im. Sr. Jordi Hereu i Boher.
b) Mesures de govern
c) Informes
1. Barcelona 2012. Reactivació econòmica, benestar i qualitat de vida.
El Sr. Alcalde inicia la seva intervenció recordant que, tal i com es va comprometre, avui porten a aquesta sessió un debat de balanç per explicar la situació de la ciutat, també per escoltar propostes i, si és possible, consensuar línies d'actuació. Diu que, certament, el Consell Municipal no és un parlament, però això no treu que s'hi puguin fer debats de fons, sobretot com el que ara enceten. Assegura que és conscient del fet que governa en minoria, amb només catorze regidors, i que les decisions que vagin prenent hauran de ser necessàriament consensuades i compartides.
sobre la manera com fer que Barcelona esdevingui punta de llança de la recuperació econòmica del país; i com es poden ajudar les persones que més ho necessiten.
Confirma que estan en condicions d'explicar-los allò que ha fet el govern municipal i les prioritats del seu projecte polític per a Barcelona. Així, assenyala que aquest dimecres van posar a disposició dels Grups i de la ciutadania de Barcelona les bases del PAM que volen treballar conjuntament.
Quant als valors que inspiraran la seva acció de govern, indica que giren entorn de tres tres factors bàsics: lideratge, proximitat i eficiència. Així, en l’àmbit del lideratge se Barcelona com a capital de Catalunya i de la catalanitat, com a capital econòmica del sud d'Europa i de la mediterrània, ciutat de cultura, coneixement, creativitat i innovació; motor de renovació i de solvència, que s'avança a les necessitats dels ciutadans; una ciutat emprenedora que fa realitat i aporta valor a la seva marca internacional.
En el factor proximitat situa la gestió política de l'Ajuntament, del barri com a unitat d'actuació; promovent la col·laboració i la implicació ciutadana en tots els projectes, garantint l'equitat en l'accés als serveis públics d'acord amb les necessitats dels destinataris.
I, en tercer lloc, el factor eficiència ateny als serveis públics d'un ajuntament amb visió estratègica, que facilita les coses i simplifica l'actuació administrativa; impulsor de noves iniciatives; que fixa criteris i prioritza la destinació de recursos públics, establint aliances estables de col·laboració público-privada.
Explica que s'han organitzat en cinc grans àrees de govern, cadascuna amb una estructura gerencial que dissenya un nou model de funcionament, fruit del pacte entre la política i la gestió pública de l'Ajuntament; un pacte per posar en valor la feina i la professionalitat de les persones que treballen a l'administració; per garantir una gestió eficient dels recursos públics. Un pacte entre la política i la gestió que s'estableix a partir d'uns eixos estratègics que pivoten sobre tot allò que volen aconseguir per a Barcelona els propers anys: el progrés econòmic, que generi oportunitats per a tothom; el benestar i la qualitat de vida de les persones, una ciutat per viure amb seguretat, equitat i qualitat de vida; i la il·lusió de la ciutadania i la confiança amb un ajuntament innovador, que col·labora amb el teixit social i s'orienta cap als resultats.
Destaca que aquests eixos que ha esmentat són la base que configura un seguit de prioritats a curt termini i, també, a mitjà i llarg termini, que formen part d'una manera de fer ciutat; un nou projecte que anomenen la ciutat de les persones, establint un marc d'actuació que són conscients que hauran de tirar endavant en una situació difícil de crisi econòmica, financera, social i institucional i, també, de crisi de confiança molt remarcable; amb un dèficit de la Generalitat del 4,22% del PIB català per al 2010, i una previsió del 3,29 per al 2011, percentatges als quals afegeix les dades que afecten l'estat, del 9,8 de dèficit el 2010, i del 8% el 2011.
Dit això, manifesta la voluntat ferma que, en aquesta conjuntura de crisi, l'Ajuntament de Barcelona sigui punta de llança per sortir-ne, un exemple de gestió eficient dels recursos públics i de solvència financera. Insisteix que, aquesta eficiència, és la que els atorgarà credibilitat i seriositat.
Posa de manifest que, malgrat que vénen d'una gestió econòmica correcta, força solvent, tot i que cal recordar que el 2010 aquesta administració va produir un fort increment de deute, passant del 33% al 59% sobre els ingressos corrents, que va fer revisar el pla econòmic i financer inicial del 2009; així, el 2010 es produeix un augment del dèficit, passant de 750 milions d'euros a 1.200 milions, i l’aplicació d’un PEF revisat. Per això, van haver d'adaptar de seguida la comptabilitat de l'Ajuntament als criteris europeus, molt més exigents, aplicant-los ja al pressupost del 2012; un pressupost que s'ha tancat fent un pas endavant en polítiques socials i amb l'objectiu del dèficit zero. D'aquesta manera, a final d'any, tindran garantida la capacitat de pagar a trenta dies els proveïdors, i la seva aposta per l'excel·lència en la gestió econòmica i les finances públiques els permetrà esdevenir referents de seriositat, solvència i rigor en la gestió econòmica.
aquest sentit, anuncia que han previst un esforç inversor de 1.900 milions d'euros el present mandat, entre els anys 2012 i el 2015.
Situa com a prioritats més importants del nou govern municipal la reactivació econòmica i la lluita contra l'atur, que respon a l'esperit amb què va néixer la Taula Barcelona Creixement, involucrant els principals agents econòmics i socials de la ciutat; confirma que els treballs d'aquesta Taula ja estan donant els seus fruits, i anuncia que properament en faran una presentació exhaustiva.
Reclama, per tant, que entre tots siguin capaços de trobar mesures concretes per combatre la crisi, lluitar contra l'atur i donar suport als emprenedors, com pretenen amb el projecte Joves amb Futur, on les empreses que contractin joves a l'atur podran recuperar el 70% del salari mínim durant sis mesos. Afegeix que cal crear entorns de confiança per generar inversions i atreure activitat econòmica, i per això posaran en marxa una oficina d'atenció a l'empresa, un canal específic per a les empreses de relació amb l'Ajuntament.
En aquesta línia, assenyala que volen convertir Barcelona Activa en una gran empresa de gestió de tota la promoció econòmica de la ciutat, incloent-hi el comerç i el turisme, amb vocació metropolitana. Volen que Barcelona Activa esdevingui una veritable agència metropolitana de promoció econòmica evitant les duplicitats, de manera que oferiran aquesta empresa per treballar conjuntament amb altres municipis.
Igualment, diu que cal fer una aposta per la internacionalització a fi d'atraure inversions i acompanyar i ajudar les empreses de Barcelona a cercar oportunitats més enllà de les seves fronteres. Destaca que Barcelona és una ciutat de referència internacional, motiu pel qual és essencial explotar la marca Barcelona, projectant una imatge potent com a metròpoli global, afavorint al màxim les relacions internacionals i la cooperació, i promovent una autèntica política internacional de col·laboració i de cooperació amb altres ciutats del món. Insisteix que cal posar la marca a disposició del desenvolupament econòmic de la ciutat i de la seva àrea metropolitana, que abasta tres milions i mig de persones, i suposa un veritable motor econòmic i productiu de Catalunya.
Posa de manifest que l'economia és diversificada, amb sectors importants com la indústria, el comerç, el turisme, les noves tecnologies i serveis com la sanitat i el benestar, i remarca que s'aposta pels sectors estratègics de futur com la indústria química, l'energia, la biotecnologia, l'agroalimentari, els mèdia, el disseny, la gastronomia, l'educació superior i les indústries culturals entre altres. Situa la telefonia mòbil com a exemple de l'aposta per les noves tecnologies, que s'ha vist impulsada pel nomenament de Barcelona com a capital mundial del mòbil fins al 2018. Afegeix que Barcelona també es proposa liderar la nova era de l'urbanisme intel·ligent al servei de les persones i d'uns barris productius d'escala humana, una aposta per les smart cities, un lideratge que es confirma amb la signatura d'un seguit de convenis importants de col·laboració público-privada amb empreses multinacionals com Cisco, Telefónica i Schneider Televent entre altres que volen establir les seves línies de negoci sobre smart city a Barcelona. En conseqüència, manifesta la voluntat de continuar impulsant projectes d'urbanisme intel·ligent al 22@, amb el projecte BZ de la Zona Franca o amb el nou eix Pere IV, sense renunciar a posar les bases per al projecte a llarg termini del nou pol productiu Blau@Ictinea al port de Barcelona.
Destaca la gran aposta logística de futur de Barcelona, atès que disposa d'unes infraestructures metropolitanes de primer nivell, de manera que cal impulsar un funcionament coordinat de les grans infraestructures logístiques com són el port, l'aeroport, la Zona Franca, la Fira, Mercabarna, totes amb projectes d'ampliació molt importants. Assenyala que cal enxarxar el funcionament de les principals infraestructures metropolitanes, i alhora garantir la construcció, ben aviat, dels accessos viaris i ferroviaris definitius als port de Barcelona per tal de poder treure les mercaderies i impulsar el corredor mediterrani que, afegeix, va ser un dels motius per a la seva reunió amb la ministra Ana Pastor, que es va mostrar receptiva.
poden renunciar a trobar una solució per al finançament del transport públic i aconseguir un nou contracte-programa.
Igualment, en l’àmbit de les infraestructures cal que s'enllesteixi l'estació de La Sagrera i la remodelació de la de Sants, i que s'estableixi la connexió de l'alta velocitat amb França en els terminis fixats.
Remarca que tots aquests actius són fonamentals per posar els fonaments de la recuperació econòmica, com també ho ha de ser la col·laboració público-privada, que significa sumar esforços.
Així, si la lluita contra la crisi és la principal preocupació del seu govern, no ho és menys el combat contra la crisi social; àmbit en què prioritzen l'atenció a les persones més vulnerables, conjuntament amb la xarxa d'entitats socials que hi treballen; estan potenciant la inclusió social amb la voluntat que ningú quedi exclòs; i subscriu que s'ha de combatre la pobresa en tota les seves dimensions, especialment la infantil, conjuntament amb la xarxa d'entitats que hi treballen a fi de potenciar la inclusió social.
Posa de manifest que han incrementat d'un 8% global els pressupostos de polítiques socials, però arribarà fins al 50% en algunes àrees d'actuació, incloent una partida addicionat de dos milions d'euros per donar resposta a qualsevol necessitat no prevista producte de la crisi econòmica. De la mateixa manera, s'ha incrementat en més d'un milió d'euros el pressupost per a menjadors socials; d'un 70% l'aportació pressupostària i han donat sortida a tota la demanda existent; igualment, han incrementat de més del 12% els recursos destinats al servei d'atenció domiciliària, que ha passat de 47 a 53 milions d'euros; i la teleassistència, de 6,5 milions d'euros a 9,5 milions, ampliant el nombre d'usuaris i disminuint la llista d'espera a dos mesos a partir del març. Afegeix que es crearà un nou espai per al Centre d'urgències i emergències socials preparat per acarar qualsevol emergència i acollida puntual de persones i famílies en situació d'emergència social.
Es refereix, tot seguit, a altres efectes socials de la crisi econòmica com és el nombre creixent de desnonaments per motius hipotecaris, per la qual cosa crearan properament un centre d'allotjament temporal per a famílies desnonades sense recursos i en risc d'exclusió social.
Recorda, també, que ha proposat a tots els Grups municipals la renovació del pacte polític en matèria d'immigració, atès que ara és moment de les polítiques adreçades a la integració dels nouvinguts, a la convivència i a la construcció d'un projecte comú.
Esmenta, igualment, l'acord polític en l'aplicació i l'impuls de l'actual pla d'acció de drogues, que també confien poder renovar una vegada més. Volen promoure els hàbits de vida saludables, la promoció i la prevenció, fent que la salut estigui present transversalment en totes les polítiques de la ciutat.
Assenyala que aposten per impulsar la mobilitat quotidiana de les persones amb discapacitat, complementant l'oferta de transport públic adaptat amb el transport especial, promovent l'accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques.
La lluita contra l'explotació sexual i l'explotació és una altra aposta del govern municipal, i vol combatre amb totes les forces que els atorga la llei les màfies que trafiquen amb éssers humans, perseguint els clients i oferint més recursos socials i suport psicològic a les persones que volen sortir de la prostitució.
Remarca que es tracta de mesures i projectes que s'impulsaran des de l'Ajuntament, i vol deixar clar que en la tasca de millora de l'estat del benestar, tindran molt en compte les entitats que conformen el tercer sector, capaç de generar riquesa en la prestació de serveis com la salut i l'atenció social.
Destaca que en matèria de seguretat aposten per una guàrdia urbana de proximitat, promovent el treball conjunt amb els mossos d'esquadra, que ha de ser un cos policial modern, proper i accessible, i per aquest motiu pretenen ampliar en alguns districtes l'horari de les oficines de denúncies a vint-i-quatre hores. Manifesta la necessitat que es posi en marxa, al més aviat millor, el registre electrònic de faltes, i demanen la modificació del Codi Penal per lluitar efectivament contra la multirreincidència.
Esmenta, igualment, l'aposta per la neteja, on tenen unes prioritats clares per configurar una ciutat més atractiva, més neta, més viscuda, àmbit on la propera aposta serà la il·luminació pública, tenint en compte les persones i no els vehicles.
Afegeix que també estan treballant per garantir un sistema de transport públic més eficient, amb mesures com la implantació gradual d'una nova xarxa ortogonal d'autobusos, més ordenada i més racional; es millora el servei del Bicing amb l'ampliació d'horaris, s'ha estabilitzat el sistema informàtic, s'han aconseguit disminuir els cassos de vandalisme, i ofereix una assegurança d'accidents; alhora que estan procedint a la necessària revisió dels carrils bici.
Insisteix que cal treballar conjuntament perquè projectes urbanístics importants tirin endavant com són l'estació de La Sagrera, la plaça de les Glòries, Can Batlló, el trasllat de la presó Model, les casernes de Sant Andreu, la nova gossera, Can Ricart, els Tres Turons, el Canòdrom de la Meridiana o les portes de Collserola; i remarca la necessitat d'augmentar l'oferta d'habitatge assequible.
Reitera que és conscient que el govern municipal està en minoria i, per aquest motiu, els projectes que ha esmentat han de comptar amb el màxim de suport possible de tots els Grups municipals, de manera que, una vegada més, els ofereix la mà estesa. Afegeix que el desenvolupament d'aquests projectes ha de conduir cap a una ciutat més eficient, també, energèticament; i afegeix que tenen l'objectiu d'avançar cap a un futur de zero emissions, promovent la sostenibilitat de manera que es generi una nova economia verda i de serveis energètics.
Entrant en la valoració del futur de la ciutat, addueix que se sustenta en l'aposta per la creativitat i per la innovació, que són els millors actius i, per això, el govern municipal acompanya els projectes dels emprenedors culturals, els festivals de música, les sales de teatre o les galeries d'art, fent-ho sense deixar de banda el patrimoni cultural, que és l'ànima de la ciutat i treballen per acostar-lo a tots els barcelonins i barcelonines; promovent el suport al talent de base, ampliant les possibilitats d'accés a la cultura abocant esforços en biblioteques, centres cívics, centres d'ensenyament artístic, i posa en relleu que és als barris on sovint tenen lloc les iniciatives culturals més innovadores, i s'hi volen situar espais de creació com Fabra i Coats, o els programes d'ajuts per a la rehabilitació d'antics teatres i ateneus. Assenyala que estan ultimant, també, la posada en marxa de grans equipaments culturals com el Centre Cultural del Born o del Disseny Hub, i diumenge passat es va inaugurar la nova seu de la Filmoteca de la Generalitat; i tenen el repte importantíssim del nucli antic de l'hospital de Sant Pau, nova seu d'importants organismes internacionals i testimoni de la història hospitalària i del modernisme.
Afegeix que aquesta aposta per la creativitat i l'excel·lència està vinculada a l'educació i la formació, professional, universitària, i relacionada amb el món empresarial. Recalca que el coneixement i la creativitat són eines bàsiques de creació de riquesa que ajudaran a sortir de la crisi, motiu pel qual volen promoure l'esperit emprenedor dels joves.
En aquest sentit, indica que l'aposta per l'educació és àmplia, i inclou ampliar la demanda de beques, la possibilitat d'escollir l'escola a prop de casa, l'aposta per les escoles bressol, tenint present sempre amb què es compta.
Conclou aquesta seva primera intervenció, referint-se a Es l'àmbit esportiu, on ressalta la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2022, que implica rigor i austeritat, tenint clar que s'està fent una aposta clara pel Pirineu, també, la consolidació de Montjuïc com a muntanya de referència de la cultura i l'esport amb els grans esdeveniments que vindran els propers anys.
comú, establint ambdós un alt compromís amb la ciutat que es tradueix en què Antoni Tàpies va decidir llegar bona part de la seva obra a la ciutat a través de la Fundació Tàpies; i Fabià Estapé va ser, entre moltes altres coses, el primer biògraf de Cerdà. Quant a la segona característica comuna, assenyala que, des de dues disciplines tan diferents com l'art i l'economia, els uneix l'humanisme, és a dir, posar les necessitats de la condició humana per davant de qualsevol altra consideració.
Considera, doncs, que tots dos donen missatges necessaris i importants a tenir en compte en el debat que avui els convoca en aquest Plenari.
Entrant a tractar el contingut de l'informe es felicita, d'entrada, per la voluntat d'establir aquest debat, alhora que remarca que coincideix amb la seva primera intervenció com a president del Grup Socialista i, per tant, com a cap de l'oposició, de manera que li atorga l'oportunitat de descriure quines són les línies generals del seu projecte de ciutat.
Tanmateix, diu que li cal començar fent una crítica a l'informe que dóna peu a aquest debat, atès que no fa un diagnòstic en profunditat de la situació econòmica, social i de la crisi que pateix la ciutat en el conjunt de la crisi global; tampoc no hi veu un projecte de ciutat, que ha de definir estratègies concretes, ha de prioritzar línies concretes i, en definitiva, marcar un rumb.
Posa en relleu, igualment, que fa uns dies que la comissió de govern ha aprovat les bases del PAM, que no han tingut massa temps per estudiar, i és aquí on considera que es produeix un altre error: apuntar un reguitzell de projectes i d'iniciatives que, al seu parer es podria titular Fem, fem, fem...., però no sabem
cap a on anem.
Considera, per tant, que tot i que s'hi posa de manifest que el govern municipal fa coses, no s'hi marca un rumb, i torna a proposar-los novament un títol per a l'informe, Buscant un model.
Destaca, però, la dada positiva que significa la bona situació financera de l'Ajuntament, que agraeix a l'alcalde Hereu –sens dubte un dels principals llegats–, i que molt poques administracions espanyoles poder fer gala d'una salut econòmica com la d'aquest ajuntament.
Diu que, fins aquí, ha esmentat els punts de crítica, centrada en la idea en l'informe s'esmenten moltes actuacions concretes, molts projectes, però sense rumb.
Tot seguit, argumenta que es proposa, tot i que sap que és un punt agosarat, definir l'esquema, l'arquitectura bàsica, del seu projecte per a Barcelona, perquè considera que si aquest debat té algun sentit és per posar negre sobre blanc les visions que tots cinc grups municipals tenen al cap sobre la millor manera de contribuir a la sortida de la crisi i per al desenvolupament de la ciutat. Entén que si són capaços de no quedar-se atrapats en la trinxera pròpia, és molt probable que s'arribi a acords.
Així, el seu projecte, inscrit en la greu situació d'estat de crisi permanent, que dóna la sensació que no hi ha sortida possible, i mira de trobar respostes a curt, mitjà i llarg termini.
Observa que en l'informe del govern es parla de la necessitat de créixer en equitat social i en polítiques de benestar; i afegeix que, sens dubte, aquest és l'objectiu principal que tots han de perseguir.
Precisa que en el seu projecte l'esquema per sortir de la crisi té tres potes: educació, educació i cultura –justifica la reiteració per expressar la proporció de cada concepte–; així, remarca l'obvietat de la màxima de l'estat de benestar de créixer en equitat social, i la resposta a la pregunta de com s'ha de fer, és que, amb aquesta proporció, l'aposta per l'educació i la cultura són les vies per sortir-se'n.
40% de la població juvenil és a l'atur. D'altra banda, l'altra via de solució és enfrontar-se al fracàs escolar.
Observa que el Sr. Alcalde ha parlat de cultura com d'una línia més, i fa avinent que, al seu parer, la cultura, entesa d'una manera àmplia, és el factor principal que permet sortir de la crisi; i precisa que no només es refereix al sector artístic o de les indústries culturals, sinó a totes aquelles activitats econòmiques en què la creativitat és l'element principal; un àmbit que abraça des de la recerca a les arts, del coneixement a la creativitat, del 22@ als equipaments culturals, i del parc de recerca biomèdica al Liceu.
Argumenta que la cultura, a més de ser el camí cap a la llibertat, avui condueix cap al creixement econòmic i l'equitat social. En aquest sentit, destaca que hi ha moltes ciutats europees que tenen similituds amb Barcelona, que ha fet l'aposta per la creativitat, la cultura i l'educació de qualitat.
Posa en relleu que, de l'informe, l'ha sorprès la presència escassa de la condició de Barcelona com a capital de Catalunya, una capitalitat cultural, que es pot valorar mirant enrere, sent conscient que és la capital d'una cultura que respon a una tradició arrelada en el territori i, mirant endavant.
Des d'aquesta perspectiva, la cultura catalana dóna les millors propostes i oportunitats per sortir de l'atzucac.
Tot seguit es refereix a la segona pota del seu esquema per sortir de la crisi i, parafrasejant Torres i Bages, diu que "Barcelona serà metropolitana o no serà", que no significa només que la taca urbana s'ha fet grossa, i que pràcticament es pugui parlar d'un sol espai urbà que conformen més de trenta municipis.
Així doncs, destaca que aquesta estructura metropolitana ha fet que canviés el sistema operatiu de la ciutat; el que s'anomena àrea metropolitana s'ha convertit en una sola ciutat i s'articula econòmicament i en termes de mobilitat amb tota la regió que l'envolta; per aquest motiu, bona part de les polítiques públiques locals han d'abastar aquesta dimensió metropolitana. Es refereix, doncs, a l'urbanisme, que considera que no s'ha de bastir en base a la tecnologia digital, com defensa el Sr. Alcalde, sinó que la sortida al nou urbanisme que ha de construir Barcelona parteix de la base de l'alè metropolità. En aquest sentit, adverteix que no es farà bé Glòries ni La Sagrera si no s'emmarquen dins del pla Besòs, l'eix que ha d'articular la gran ciutat, la de més de tres milions d'habitants.
Posa de manifest que aquesta gran Barcelona és la que necessita que emergeixin els barris com a nuclis abastables, atès que quan la realitat es fa gran és quan més es necessita l'espai petit per tenir una petita escala, aprehensible, comprensible i com a espai habitable.
Afegeix que, de la mateixa manera que amb l'urbanisme, aquest alè metropolità és necessari per a l'estratègia econòmica; per sortir de la crisi, la Barcelona real ha d'esdevenir la locomotora de Catalunya, i una de les locomotores d'Espanya. El substrat econòmic de la Barcelona metropolitana és una barreja de la transformació de la vella base industrial amb l'economia del coneixement i l'impuls a les noves infraestructures del transport; i és en les dues direccions, en el canvi de model econòmic cap a un sistema orientat al coneixement i la gestió descentralitzada i amb autonomia catalana de les grans infraestructures de mobilitat metropolitana, que es pot construir una estratègia a mitjà i llarg recorregut.
Finalment, es refereix a la tercera pota del seu model de ciutat, que anomena salari ciutadà o salari Barcelona, és a dir, allò que reben els barcelonins en serveis, espai públic i prestacions urbanes. De les biblioteques i centres cívics, a la sanitat i la qualitat de l'espai públic, del transport als poliesportius municipals, de la recollida de residus a la televisió local. I de la cohesió social que manté la ciutat, a l'enorme prestigi internacional de Barcelona. Tots aquests elements constitueixen aquest salari indirecte, que ha estat la base de la integració social i alhora alimenta el substrat de la seva competitivitat econòmica.
dels desnonaments. Adverteix que no pot haver-hi no un sol pis buit, menys encara de protecció pública, mentre hi hagi una família a la ciutat que necessiti habitatge. Així, en aquest àmbit, cal prioritzar el salari ciutadà; en aquest sentit, es refereix a què en el document es parla de recuperar la il·lusió que, al seu parer, sona a les "Il·lusions perdudes" de Balzac; i creu que l'única manera de convèncer els barcelonins que continuar vivint a la ciutat té la compensació –no pas quantitativa malgrat que l'hagi denominat salari– de molts elements, tangibles i intangibles.
Ratifica, doncs, que educació i cultura formen part de l'estratègia per transformar la ciutat, i posa de manifest que la gran estratègia del model Barcelona tradicional va ser la transformació de la pell de la ciutat, el gran llegat que va deixar Pasqual Maragall. Avui, tanmateix, la gran transformació que necessita la ciutat és en els intangibles, i per això, educació i cultura esdevenen els principals instruments; alè metropolità i salari ciutadà.
Concreta que en la seva visió de Barcelona hi caben algunes de les iniciatives que ha impulsat l'Alcalde, però no pas d'altres; així manifesta que Blau@Ictinea i la marina de luxe al Port Vell, no casen amb el seu projecte per a Barcelona. A canvi, les apostes per La Sagrera i Glòries, encara més relacionant-les amb el Pla Besòs, són part substantiva. El seu projecte casa amb l'increment del 7% del pressupost de benestar social del 2012, però no pot compartir la pujada de les tarifes del transport públic en una mitjana del 7,8% o l'intent frustrat de la rebaixa de l'IBI.
Afegeix que està molt d'acord amb la Barcelona Activa d'abast metropolità, però no n'està amb la reducció de la qualitat de les escoles bressol, atès que amaguen l'intent de convertir un element educatiu en meres guarderies.
Celebra que vulguin implantar el Pla Estratègic de Turisme, que va quedar enllestit el mandat anterior, però no comparteix que vulguin ampliar el Pla d'Usos de Ciutat Vella, posant en perill l'equilibri social i econòmic del territori.
Subscriu el Pla Empenta, i està d'acord amb ajudar a activar els planejaments urbanístics aprovats, però no amb la manera com es desencalla Can Batlló, amb una expropiació molt per damunt del preu de mercat, atès que entén que no es tracta de cooperació público-privada en el sentit clàssic i barceloní del terme, que ha significat proposar objectius públics i aconseguir que els privats s'hi interessin. Insisteix que no s'ha de confondre la cooperació público-privada posant els objectius a l'inrevés, canviant l'ordre dels termes.
Confirma, doncs, que no sap veure un model concret en l'informe de l'Alcalde, i té la sensació que es mou en una certa ambigüitat i, per això, ha emprat els paral·lelismes per descriure els dos models. Addueix que el Sr. Trias pertany a una generació on el nacionalisme es volia acostar als principis socialdemòcrates i a l'humanisme; a canvi, l'actual govern de Catalunya, sobretot després de l'acord amb el PP, camina en direcció contrària; en la mesura que ha crescut la dosi de sobiranisme, ha baixat la consciència social. I fa avinent al Sr. Alcalde que és ell qui ha de decidir entre una posició i l'altra, i és en funció d'aquesta decisió que l'espai que s'obrirà per arribar a acords serà més ampli o, contràriament, més tancat.
Es referma en què, com ja va dir a l'Alcalde, no vol tancar cap porta, però necessita que els camins puguin trobar espais de coincidència.
Conclou la seva intervenció resumint el seu projecte com Barcelona, capital cultural i educadora, de geografia i economia metropolitana, i amb un salari indirecte que garanteixi la cohesió social, que ha denominat Humanisme Urbà, atès que coincideix amb allò que moltes vegades va expressar l'alcalde Maragall: Fer ciutat en l'amplíssim sentit de la paraula.
El Sr. Fernández Díaz agraeix a l'Alcalde la presentació de l'informe, i remarca que, per primera vegada en trenta-dos anys, deixen enrere els tripartits municipals, de dret o de fet, que havien dirigit la política municipal en la història democràtica contemporània.
forces polítiques governants a la ciutat, sinó també en les formes i en les prioritats del govern de la ciutat.
Remarca que Barcelona necessita un govern fort, amb majoria, amb estabilitat, sòlid ideològicament, encara més en temps de crisis, quan es fa imprescindible un rumb clar per part de l'Alcalde i el govern municipal per saber cap a on va la ciutat i en quines condicions. Contràriament, la realitat és que Barcelona mai no havia tingut un govern tan minoritari com l'actual, una "minoria absoluta" que impedeix que la ciutat agafi la força necessària per tirar endavant els projectes que necessiten els barcelonins per poder sortir abans, i amb més fortalesa, de la crisi i donar resposta a la creació d'ocupació, que és el principal objectiu juntament amb l'atenció, amb dignitat i suficiència, a les persones que més ho necessiten i, per tant, enfortint les polítiques socials.
Respon a l'apel·lació al diàleg amb els Grups municipals feta per l'Alcalde afirmant que el Grup del PP és conscient de la dificultat del moment, motiu pel qual actuarà sempre amb sentit de la responsabilitat, admetent que és hora de sumar esforços per tal de garantir la sortida de la crisis i donar resposta a milers de famílies que ho estan passant malament.
En aquesta direcció, avança la voluntat del Grup del PP d'actuar com sempre ha fet, amb sentit de ciutat; allò que és bo per a la ciutat, és bo per al seu Grup, independentment de qui ho proposi, sempre amb l'objectiu de tirar endavant Barcelona.
A l'oferta de diàleg i acord de l'Alcalde, afegeix que hi cal rigor i projectes concrets, sabent cap a on es vol anar. Igualment, li agraeix la seva intervenció, perquè va més enllà de l'informe presentat per a ser debatut, tot i que anuncia que li demanaran que el retiri perquè entén que suposa un menyspreu a aquest Plenari.
A fi d'argumentar aquesta petició addueix que, si avui estan debatent la situació i les propostes de futur per a la ciutat, és perquè l'Alcalde es va comprometre a què es faria un debat sobre l'estat de la ciutat, i a l'hora de la veritat, no només no s'ha convocat una sessió extraordinària, sinó una d'ordinària modulada per aquest punt de l'ordre del dia, i s'ha presentat un informe de ben poques pàgines, carregat de declaracions d'intencions quan ja n'ha passat el moment i, ara, cal governar; dir què s'ha fet durant aquests vuit mesos de mandat, i què és allò que està previst fer, aportant calendaris i concretant les propostes fins al 2015. Tanmateix, res de tot això s'ha presentat, sinó un informe esquifit, complementat parcialment amb la intervenció de l'Alcalde i intentant resoldre'l amb les bases del PAM que han presentat poques hores abans d'aquesta sessió.
Assenyala, doncs, que l'informe no és ni una radiografia, ni un diagnòstic, ni una mesura de govern, ni tan sols un balanç; així, la intervenció de l'Alcalde s'ha reduït a les intencions, totes introduïdes amb un volem fer.., tot i que, després de vuit mesos, ja és hora que diguin hem fet, estem fent i farem, aportant-hi calendaris, atès que ja és temps de concretar les bones intencions en mesures de govern eficaces.
Quant a aquestes mesures, concreta que ja els n'han apuntat algunes en l'acord de pressupostos, i altres en successives propostes en aquest Plenari, o en les comissions. En aquest sentit, remarca que la prioritat del Grup del PP és la lluita contra la crisi econòmica i la creació d'ocupació i, alhora, donar resposta a la situació d'emergència social derivada de la crisi i d'altres dèficits en polítiques socials i de serveis als ciutadans no resolts en els darrers mandats.
Remarca que els últims mesos s'han aprovat iniciatives del seu Grup, fet que agraeix, però assenyala que no es tracta només de votar allò que proposen els grups de l'oposició, sinó d'aplicar-ho. Insisteix en què cal aprimar l'administració, i pregunta per a quan tenen prevista la reducció, en un mínim del 30%, de les empreses i els organismes autònoms d'aquest ajuntament; o quan es prendran mesures per impedir absurds com les vuit empreses que treballen en l'àmbit d'urbanisme, i les cinc que s'ocupen dels aparcaments públics; o quan es farà realitat la substitució del règim d'autorització administrativa per la notificació, que significaria que els emprenedors, que són els qui poden generar ocupació i riquesa a la ciutat, deixin de patir la burocràcia com un impost afegit, i posa com a exemple que les llicències d'activitat triguen de mitjana més de dos-cents dies, i concretament en el districte de Sarrià-Sant Gervasi, els emprenedors han d'esperar un any per obtenir l'esmentada llicència.
Posa en relleu que en el terreny de l'ocupació s'han constatat alguns avenços, entre els quals les propostes sobre Barcelona Activa i el seu abast metropolità; s'han destinat quinze milions d'euros a microcrèdits per als emprenedors, arran de les esmenes presentades pel Grup del PP. Adverteix, però, que cal anar molt més enllà i, per exemple, presentar un veritable pla de comerç, una proposta amb partida pressupostària que, a instàncies del seu Grup, es va materialitzar en els pressupostos, però que encara no s'ha implementat.
En l'àmbit de les polítiques d'atenció a les persones amb dignitat i suficiència, la segona gran prioritat del seu Grup, insisteix en què cal concreció i, sobretot, mantenir l'esforç –que reconeix que fa el govern municipal– per tirar endavant determinades polítiques per enfortir les partides pressupostàries, moltes de les quals novament a instàncies del Grup del PP, i entre les quals la creació d'un fons de contingència social amb dotació pressupostària de dos milions d'euros, l'increment de les subvencions i del suport material, logístic i econòmic a entitats sense afany de lucre, que complementen la tasca imprescindible de donar suport a les persones que més ho necessiten.
Afegeix que, també a instàncies del seu Grup, s'ha aconseguit un increment dels recursos destinats als serveis d'atenció domiciliària, la teleassistència, l'increment dels recursos humans per retallar les llistes d'espera, així com els recursos necessaris per a l'aplicació de la llei de la dependència.
Remarca, doncs, que si es continuen dotant dels recursos necessaris aquestes polítiques, confia que podran arribar a acords.
Assenyala que, a tot això, s'hi ha de sumar una aposta sense complexos per un model de col·laboració pública i privada; un model ideològic que el PP sempre ha defensat, però que també és un model social, atès que, sense reduir la qualitat, permet incrementar els serveis i els beneficiaris, amb un mínim de cost que, d’altra banda, no va en detriment d'incrementar els recursos públics.
Subratlla, en conseqüència, que el govern municipal ha d'apostar clarament per la col·laboració público-privada per a la concertació de serveis, atès que no s'estableix competència entre ambdós sectors, i adverteix que l'únic adversari en la prestació dels serveis públics és el dèficit, i al ciutadà li és indiferent si una guarderia, l'atenció sanitària o a la dependència són serveis que presta el sector públic o el privat, perquè el que li preocupa és rebre el servei amb accessibilitat, qualitat i amb un cost assumible per part de les administracions.
Posa de manifest que hi ha altres qüestions on convindria arribar a acords, que no són possibles pels complexos del govern municipal; en aquest sentit, recorda que el seu Grup va presentar una proposta per constituir el Consell Municipal de la Família i dels Valors, que defensa com a dues eines socials essencials. Insisteix al Sr. Alcalde, doncs, que faci una aposta clara per la família i que constitueixi l'esmentat consell sense manies, amb la mateixa naturalitat que existeix un Consell Municipal de Gais, Lesbianes i Persones Transsexuals.
immigració ha de ser legal, i les persones immigrants han de complir la llei com qualsevol altre ciutadà. La segona premissa es refereix als drets de la immigració, però també a les seves obligacions, i entén que fóra un error que per complexos polítics s'aprovin plans d'immigració que incloguin, implícitament, que uns són els qui paguen impostos i altres qui reben serveis. Així, creuen que cal dir clarament que Catalunya és terra d'acollida, però també cal que sigui una terra d'exigència.
Quant a les polítiques de seguretat, reclama més policia al carrer perquè, quan no n'hi ha, la delinqüència està assegurada. Igualment, es postula per la reforma del Codi Penal, perquè el nou codi pactat fa dos anys pel Congrés dels Diputats per CiU i el PSOE s'ha revelat poc efectiu per donar resposta a la necessitat de mà dura en la lluita contra la delinqüència i, en particular, contra el fenomen de la multireincidència. En aquest àmbit, també demana una nova ordenança de civisme i un nou pla de seguretat.
En referència al transport públic, recorda que a inicis del mandat es va acordar la implantació de la xarxa ortogonal del transport públic de superfície, sense que encara s'hagi fet res. Igualment, posa en relleu que cal acabar amb la "bicifòbia" a Barcelona amb un nou disseny dels carrils-bici; alhora que desitja que rectifiquin pel que fa a la possibilitat que les motos puguin circular pel carril bus a fi de garantir la seva seguretat.
Reitera que el Grup del PP els farà costat en les polítiques d'infraestructures, en el corredor ferroviari i viari del port amb el nus de Cornellà, o el corredor ferroviari de la mediterrània.
Pel que fa a les polítiques d'habitatge, els convida a rectificar les dels anteriors governs tripartits; i entén que alguna cosa succeeix quan, els darrers tres anys, el 65% dels adjudicataris, que accedeixen per sorteig a un habitatge públic, hi han renunciat. Diu, també, que Cal esbrinar els motius per què en barris com Torre Baró, on hi ha almenys cinc promocions públiques d'habitatge, el 71% dels pisos acabats estan buits.
Tot seguit, insisteix a demanar que deixin enrere projectes com el zoo marí i també el projecte estrella electoral de CiU anomenat Blau@Ictinea; adverteix que es tracta de projectes que no porten enlloc, i els convida a posar l'accent en l'urbanisme que ha de transformar la ciutat en àmbits com Marina, La Sagrera, 22@, i la transformació de Glòries, Sant Andreu, o els projectes de Can Batlló, Borbó, la Model, el pla del Barça, Carmel i Tres Turons, Joan d'Estrada o la Colònia Castells entre altres.
Demana, doncs, que concretin aquestes propostes, que en fixin el calendari i, sobretot, que no tingui complexos a l’hora de donar-los un contingut ideològic perquè, li recorda, que els barcelonins van votar majoritàriament els programes de CiU del PP amb la voluntat que a Barcelona es produís, nítidament, un canvi. Adverteix, però, que el canvi tranquil que el Sr. Alcalde va oferir als ciutadans s'està convertint en una continuïtat esbalaïdora que provoca que la ciutat avanci tímidament des de la inèrcia del govern anterior i no pas des de l'empenta del nou.
El Sr. Gomà inicia la seva intervenció recordant al Sr. Alcalde que el 12 de gener li va adreçar una carta on li demanava la convocatòria urgent d'un Plenari extraordinari, de manera que fes efectiu el compromís que havia adquirit. Diu que haurien volgut una sessió extraordinària i monogràfica, centrada en exclusiva en el balanç del període més recent de l’estat de la ciutat, i el projecte que preveu impulsar el govern. Malgrat que no ha estat així, assegura que valoren l'oportunitat de fer-ho en aquesta sessió ordinària, que volen acarar des del debat i l'aportació d'idees.
Destaca que els vuit mesos transcorreguts des de l'inici del mandat han estat un període curt però intens, prou significatiu per poder fer un balanç en profunditat. Així, la realitat de la Barcelona del 2012 continua marcada pels impactes socials de la crisi; l'atur no para de créixer, arribant a 113.000 persones a Barcelona, vuit mil més que el juliol passat; més del 40% dels joves no tenen feina, i 28.000 barcelonins estan a punt d'esgotar la prestació d'atur; s'han produït més deu mil desnonaments des de l'inici de la crisi, i la pobresa s'enfila per damunt del 20%.
continua sense convocar el Pacte per l'Ocupació de Qualitat, i dóna suport a la supressió del dret a la renda mínima d'inserció, palesant-se que la Barcelona afectada per la crisi no té el suport del govern de la ciutat.
Malgrat tot, posa en relleu que Barcelona continua sent una ciutat oberta, diversa, amb barris per viure, que ha incorporat els valors de la solidaritat, l'ecologia i la mirada de gènere; una ciutat que genera moltes energies cíviques, compromisos i pràctiques socials creatives per respondre a les injustícies, per tirar endavant i millorar; un moviment veïnal implicat en els plans comunitaris, que planta cara a les retallades del transport, i que respon amb la iniciativa de la "T-11" a l'increment de la T-10; una comunitat educativa compromesa amb la qualitat de les escoles i la convivència als barris; que es mobilitza contra el desmantellament del model públic 0-3; amb una xarxa de cooperatives que demostra que una nova economia és possible, amb models de producció i consum socials i ecològics.
Remarca que Barcelona viu els impactes injustos de la crisi i de les retallades, però, alhora, forja moltes relacions de confiança per preservar espais de benestar i construir futur. Assenyala que la ciutat necessita un govern amb projecte, amb polítiques de prosperitat inclusiva, integrador, dialogant i amb lideratge per defensar la ciutat, la seva gent i els seus barris de l'entorn amb dificultats. Malauradament, es posa de manifest que el govern municipal no té projecte de ciutat.
En aquest sentit, fa avinent que el text que els han lliurat per debatre l'estat de la ciutat és un document ple de vaguetats, que despatxa la situació de la ciutat en tres quarts de pàgina, amb una part propositiva que no passa de la simple enumeració genèrica d'objectius, sense cap concreció en línies d'acció; un document que hauria pogut ser exactament igual sis mesos enrere, pràcticament sense cap element específic de Barcelona, atès que el nom de la ciutat es podria substituir perfectament per qualsevol altre i funcionaria igual. És, en definitiva, un document pobre i estandarditzat, per sortir del pas. Altrament, reflecteix molt bé el tipus de govern que protagonitza el Grup de CiU, sense model, incapaç de dotar la ciutat amb cap mena d'il·lusió compartida.
Afegeix que hi ha altres elements que evidencien la manca clamorosa de projecte, entre els quals l'estil retòric, declaratiu, que pretén tapar el dèficit d'acció política i de govern; han reduït a la mínima expressió les polítiques ambientals, les polítiques actives d'ocupació o les d'igualtat de gènere; desactiven els espais de participació, un terme que no surt ni una sola vegada en el document. Igualment, posa de manifest la incapacitat que mostren per tirar endavant polítiques urbanístiques.
Es refereix, també, a l'estil erràtic de l'informe, amb rectificacions sobre la marxa; compromisos electorals que no resisteixen la primera envestida de la realitat, o incoherències que alimenten la perplexitat i la desafecció ciutadana. Així, es dóna la paradoxa que l'Alcalde critica la pujada de l'IBI al matí, i CiU la vota, unes hores més tard, al Congrés dels Diputats.
Referma el seu convenciment de què el govern municipal no té projecte, però també que és un govern que impulsa polítiques de dretes; que reconfiguren una Barcelona amb involucions en el terreny social, ecològic i urbanístic. Els impactes més quotidians de la crisi s'expressen en forma d'atur i desnonaments, i transcorreguts vuit mesos del nou mandat, continuen sense dotar amb cap acció concreta la Taula Barcelona Creixement. En aquesta línia, assenyala que les mesures socials d'habitatge tampoc no han rebut cap atenció, ni per reconèixer la dació en pagament, ni per abolir el desnonament exprés.
Seguidament, fa referència al que qualifica de cop social més dur, l'increment abusiu dels preus del transport públic, al costat d'una retallada sense precedents a TMB, amb supressió de línies i serveis de busos de barri, juntament amb regals fiscals i desgravacions per l'ús del vehicle privat.
Posa de manifest que les retallades van de la mà de la involució ecològica, de les velles polítiques grises; així, assegura que ja s'han assabentat que el canvi de CiU quant a la mobilitat és passar de la sostenibilitat als cotxes fent l'Àrea Verda de franc i el Bicing un 25% més car.
Adverteix que no hi ha salut ambiental sense mobilitat sostenible, però tampoc no hi ha futur si s'abandona el compromís de lluita contra el canvi climàtic; en aquest cas, destaca l'absència de Barcelona, per primera vegada, a la cimera del clima de Durban, que trenca sobtadament amb una trajectòria que havia situat Barcelona com a referent, i apostant, contràriament, per una política tan antiecològica com uns jocs olímpics d'hivern en una ciutat mediterrània; o que la despesa ambiental hagi estat víctima d'una retallada del 20% en el pressupost municipal del 2012.
En conseqüència, constata que hi ha hagut un afebliment de les polítiques ambientals i, també, l’impuls de l'urbanisme privatitzador del luxe en detriment de l'urbanisme dels barris; en aquest sentit, es frenen en sec les convocatòries de la Llei de barris i anuncien que faran marxa enrere amb el Pla d'usos de Ciutat Vella per permetre nous hotels; i fa notar que, tot plegat, no té res a veure amb l'urbanisme de la cohesió social. A canvi, però, posa de manifest que l'Alcalde no descarta propostes com la marina de luxe del Port Vell, o el projecte Eurovegas, tots dos clarament antagònics al model urbà que defensa ICV-EUiA; de la mateixa manera que en la primera decisió urbanística important del nou govern se cedeix a les demandes de la immobiliària de Can Batlló passant per sobre de l'interès públic.
Remarca que les polítiques del govern municipal són de dretes quant als seus continguts, però que també giren l'esquena a la gent en la manera de fer les coses; en aquesta línia, permeten que es tanquin serveis d'urgències sense convocar els consells de salut; se suprimeixen línies i serveis d'autobús sense convocar els Consells de Barri. Igualment, imposen el canvi de model 0-3, sense demanar ni una sola aportació a les persones educadores i sense escoltar les famílies; es projecten les portes de Collserola sense integrar l'experiència vivencial i quotidiana dels habitants de Nou Barris o d'Horta; milers de famílies del Poblenou es queden sense subministraments bàsics durant dies sense que el Sr. Alcalde es traslladi al territori per acompanyar i mostrar empatia amb les persones afectades.
Lamenta, doncs, que l'Alcalde mostri més sensibilitat amb els hotelers que amb els veïns de Ciutat Vella; que estigui més a prop del Sr. Adelson i del seu projecte Eurovegas, que de la defensa dels drets dels treballadors; lluny de la gent jove que no es pot emancipar.
Admet que el seu govern sigui business friendly, però li retreu que no faci d'alcalde de les persones; atès que, certament, s'acosta molt a certs sectors minoritaris i amb poder, però gira l'esquena massa sovint a la gent i als barris.
Insisteix que la manca de projecte, les polítiques de dretes i girar l'esquena a les persones són signes evidents d'un govern en minoria, incapaç d'articular aliances estables, que tanca acords amb el PP des d'una posició de feblesa; la retòrica de la
mà estesa es queda només en això; en el terreny dels fets, el govern no ha estat
capaç d'articular una majoria de suport entorn de la qual impulsar un projecte polític; com a conseqüència, no hi ha cap acord estable, ni geometria variable, sinó incapacitat per sortir de la minoria, combinada amb episodis de barra lliure per a les demandes del PP.
En la mateixa dinàmica de tancar files, ho fan també per defensar la supressió del dret a la renda mínima d'inserció; per suspendre l'aplicació de la llei de la dependència o suprimir la renda bàsica d'emancipació.
Entén, doncs, la lògica de la coincidència d'idees i de projectes, tot i que allò que li costa més de comprendre és que CiU admeti el camí d'imposicions fiscals i pressupostàries del PP, i diu que han tingut la sensació que l'Alcalde prioritzava el fet de tenir un Pressupost als seus continguts; i, malgrat que potser ambdues formacions polítiques n'han sortit escaldades d'aquest pacte pressupostari, la gran perjudicada ha estat la ciutadania. Adverteix, en aquest sentit, que no és responsable renunciar a una política sòlida d'ingressos en temps de crisi, ni fer caure la inversió municipal en més d'un 40%, quan calen estímuls per a la reactivació de l'economia local.
Posa en relleu que no només han anat a remolc del PP a l'Ajuntament, sinó que tampoc no saben plantar cara, quan cal, a la Generalitat i a l'estat, i massa sovint el govern municipal no ha defensat Barcelona, mentre l'Alcalde mantingut silencis de complicitat amb les retallades que afecten les persones, sense exercir el lideratge que li pertoca; no exigeix i, per tant, no obté respostes dels governs de Catalunya i de l'estat, de manera que Barcelona no té una veu pròpia i exigent pel silenci i la manca de lideratge del seu alcalde.
Fa avinent que no era pas passivitat allò que esperaven els veïns de la Trinitat, La Guineueta, l'esquerra de l'Eixample o la Sagrada Família arran del tancament dels seus serveis sanitaris públics; tampoc no ho esperaven les famílies afectades per la retallada dels ajuts socials al lloguer.
Tot seguit, pregunta a l'Alcalde si ha lluitat per respectar els acords de Plenari i els seus compromisos propis; i recorda que la T-10 va pujar un 12% amb el seu vot, tan sols un mes després que anunciés en aquesta cambra que faria el possible perquè no s'incrementés per sobre de l'IPC. Li pregunta, també, si ha batallat per la implantació immediata de la taxa turística, tal i com li va encomanar aquest Plenari. I continuant amb la bateria de preguntes, li demana si ha lluitat per una nova convocatòria de la Llei de Barris; pel pagament de la subvenció ajornada a les escoles bressol o pels diners que permetin eliminar els barracons escolars. Tanmateix, confirma que totes aquestes qüestions que ha plantejat, que són de justícia, continuen sense resposta, provocant afectacions en les persones i en els barris, i s'han convertit en l'expressió nítida de la seva manca de lideratge per fer respectar els interessos de la ciutat.
Conclou que tot el que acaba d'exposar, el seu Grup ho planteja des d'una actitud política determinada i el compromís amb Barcelona; una actitud que passa per la confrontació d'idees i de propostes, atès que tenen el deure democràtic de fer d'oposició nítida; però també han de ser una força política que articuli alternatives i construeixi propostes des de valors d'esquerres i ecologistes, que vol i que sap trobar espais d'entesa i de suma al servei d'una Barcelona solidària i habitable; d'una ciutat que requereix de tots els esforços possibles per sortir de la conjuntura sobre bases econòmiques renovades per crear ocupació digna i de qualitat.
Afirma que continuaran confrontant les retallades educatives, la involució ecològica i l'urbanisme dels privilegis, però no deixaran de forjar alternatives, tal i com han fet al llarg dels darrers i mesos i tenen la voluntat de continuar fent. Remarca que amb l'acord de la majoria de forces polítiques han tirat endavant proposicions per impulsar polítiques socials, entre les quals el nou pla d'inclusió, la continuïtat dels plans comunitaris, el programa de vida independent, el compromís de dotació d'educadors socials; igualment, amb les polítiques educatives, on esmenta el nou pla de millora de l'escolarització, la continuïtat dels camins escolars, el compromís d'ampliació de les beques menjador. Es refereix, també, a l'impuls de les polítiques de nova economia i ocupació, on destaca el pla de foment, el comerç just i el de suport al teixit empresarial de l'economia verda, o el mateix compromís de tirar endavant programes d'inserció laboral orientats als treballadors afectats per un ERO.
democràtica de l'espai, o el compromís d'una targeta rosa universalitzada per al 2015.
Afegeix altres propostes en àmbits tan diversos com la tarifació social, l'estudi de la nova taxa a bancs i caixes, o l'acord per la cessió incondicional del castell de Montjuïc i de la caserna del Bruc, que la ciutat ha de recuperar per posar fi a uns usos militars anacrònics.
Recorda a l'Alcalde les ocasions en què han tingut debats profunds, on es manifesten dues maneres molt diferents de llegir la ciutat i d'actuar; amb tot, vol posar en valor allò que el seu Grup ha aportat durant els darrers mesos amb totes les iniciatives que ha esmentat; i convida l'Alcalde a compartir aquesta valoració, a treballar per Barcelona des d'espais de suma, des dels acords sobre qüestions puntuals però rellevants, com a expressió d'un compromís comú per la millora de la ciutat, que demana estar a l'alçada dels reptes d'aquests temps difícils. Insisteix, doncs, que cal enfortir la ciutat, desplegar tot el potencial de la Carta Municipal, basar els fets en la solució estructural dels problemes de finançament de Barcelona, aprofundir l'aposta metropolitana i fer de Barcelona la punta de llança de la reactivació econòmica del país.
Adverteix, tanmateix, que tot això és incompatible amb les polítiques de retallades que, a banda d'incrementar les desigualtats, aprofundeixen la dinàmica de recessió; és incompatible amb una reforma laboral que trenca tots els equilibris socials i facilita la destrucció d'ocupació; i és incompatible amb el menysteniment de l'educació i de la sanitat públiques.
Altrament, insisteix que Barcelona hauria de ser referent, liderar els interessos dels municipis en un moment de clara hostilitat vers el món local. Admet que Barcelona ha d'aparèixer com a capital del país, però també ho hauria de fer com a capital del municipalisme, un paper en que no acaba de reeixir. En aquest sentit, es constata un retrocés objectiu de capitalitat, i l'Alcalde exerceix molt sovint més com a alcalde de CiU que no pas de Barcelona. Una Barcelona amb futur més enllà de la crisi, inclusiva i sostenible, amb polítiques diferents i fortalesa política. Contràriament el govern municipal no té projecte, és feble, sumís i amb polítiques de dretes, que ha estat aquests darrers mesos un govern de canvi cap a una Barcelona més injusta i més grisa.
El Sr. Portabella comença la seva intervenció felicitant la iniciativa de presentar l'informe sobre l'estat de la ciutat, que en els seus orígens s'havia plantejat com a punt únic d'una sessió extraordinària, a fi de poder establir un debat sobre el model de ciutat necessari any rere any, especialment en les circumstàncies actuals.
Tot seguit, entra a valorar l'informe que, d'entrada, qualifica d'ambigu i poc ambiciós; ambigu perquè barreja conceptes, sense enfocar-los al que inicialment havia de ser un debat sobre l'estat de la ciutat, i s'hi mesclen diversos nivells d'anàlisi i de proposta que porten a un aiguabarreig que denota la dificultat d'identificar un projecte clar. En aquest sentit, subscriu el que l'exconseller Tresserras manifestava aquesta mateixa setmana, que, en política, la cosa més elemental, si es té un projecte, és explicar-lo. Contràriament, en les pàgines de l'informe que els han fet arribar, no es capaç de trobar-hi l'explicació de cap tipus de projecte, i si hi manca un projecte clar és difícil establir una estratègia, sense la qual és molt complicat vertebrar un seguit de propostes que puguin fer avançar la ciutat cap allà on es pretén.
Assenyalats aquests aspectes d'ambigüitat i de manca d'ambició, manifesta que, en analitzar aquesta mena de documents, es pregunten, d'entrada, si allò que se'ls proposa és un pas sòlid o conjuntural, i confirma que moltes de les propostes que s'hi fan subscriuen allò de "qui dia passa, anys empeny", tot i que admet que n'hi ha d'estructurals, que permeten anar posant les peces per enfortir la ciutat.
En segon lloc, es pregunten si el contingut de l'informe s'adreça a millorar la vida quotidiana de les persones d'una manera sostinguda i sostenible; i assenyala que l'informe conté algunes propostes realment estretes i puntuals en excés.
En tercer lloc, es qüestionen si les propostes representen realment un avenç cap a l'assoliment de l'estat propi, i remarca que és precisament en aquest aspecte on els han decebut més. En aquest sentit, puntualitza que els termes català,
participació i educació no es mencionen en l'informe, als quals el seu Grup dóna
molta importància.
Així, lamenta l'absència del terme català en referència a l'idioma propi de Catalunya, en un moment en què totes les enquestes posen de manifest que cada any l'ús del català retrocedeix un 1%, cosa que resulta francament preocupant.
Igualment, els preocupa que no s'hi parli d'educació, quan és evident i consensuat que el model de ciutat es basa en la captació de talent, la voluntat d'afavorir l'emprenedoria i en el coneixement. I remarca que no s'aplica el terme educació referit a cap dels seus àmbits, des dels 0- 3 anys fins als postgraus.
Finalment, destaca que el fet que s'hi parli de proximitat obviant la participació és prou aclaridor del programa que proposen.
Confirma que els ha sobtat el fet que no presentessin un programa on s'explicités que Barcelona vol liderar Catalunya, però també trobar un lloc al món, per la qual cosa cal conferir-li força i empenta a través d'uns objectius. Alhora que assegura que desitjaven veure quines propostes feien perquè Barcelona liderés el procés per esdevenir capital d'un estat.
Assenyala que tampoc no han vist reflectida en l'informe la voluntat que Barcelona sigui un pol logístic, tot i que agraeix a l'Alcalde que ho hagi apuntat en la seva intervenció.
Per tot plegat, precisa que hi ha aspectes del document amb què discrepen i altres que comparteixen, entre aquests darrers la voluntat de desenvolupar una economia productiva; que el principal aspecte que ha de concentrar les energies en aquests moments és la generació de llocs de treball que siguin de qualitat i que s'adiguin amb tot allò que inclouen els plans estratègics de Barcelona i la seva àrea metropolitana, és a dir, allò que posen de manifest tots els documents que s'han forjant a fi d'establir uns criteris d'ocupació de qualitat i sostenible.
Subscriuen, doncs, l'aposta per l'economia productiva, i situar el talent en la base del coneixement.
Diu que també estan d'acord amb millorar les prestacions de la ciutat per a la ciutadania; i assegura que no tenen la intenció de fer veure que no s'han adonat que s'ha apujat el pressupost als serveis socials. Malgrat això, expressa preocupació pel sector de la població que, havent treballat, ha tingut la desgràcia d'anar a l'atur i, finalment, s'ha quedat sense cap mena de prestació. Entén que aquests casos haurien de concentrar les actuacions de l'Ajuntament, posant especial atenció en persones que no fa pas massa anys tenia perspectives de futur i que actualment les ha perdut. Insisteix que cal vertebrar una política específica per a aquestes persones.
Admet que cal prioritzar les polítiques socials atès el nivell d'atur que pateix la ciutat, així com la creació de llocs de treball de qualitat, ja que 110.000 persones en situació d'atur a Barcelona, significa una xifra que quadruplica la de fa sis anys. Amb la voluntat de no focalitzar aquesta xifra, subratlla que sis anys és molt de temps, i entén que s'imposa una reflexió de com es poden crear llocs de treball i quina és l'estructura econòmica per la qual s'ha de lluitar. En aquest sentit, recorda que el seu Grup ha presentat en diverses ocasions propostes en la línia de reindustrialitzar l'àrea metropolitana, que significa un procés més sòlid i una aposta per la captació de talent i un sistema productiu de més qualitat.