MHCB : informatiu del Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona. Núm. 07 (2006)

(1)

Des d’ara, una primavera de Museu

El 9 de febrer de 1849 el Diario de Barcelonapublicava la notícia de la troballa d’un bust romà al número 14 del carrer Banys Nous. Ara, 156 anys després, trobareu en aquest butlletí la notícia de la donació del bust al museu de la ciutat. La generositat de la família Aragó Gassiot enllaça amb la millor tradició barcelonina de posar el patrimoni cultural a l’abast de tothom. El trobareu a l’espai de recepció del Museu donant-nos la benvinguda. L’enhorabona.

Fins al 7 de maig us convidem a participar de l’agermanament entre Ilicii Barcelona. Les Obres Socials de la CAM ens han portat al Tinell l’exposició Ibèria, Hispània, Spania. Una mirada des d’Ilici, una excel·lent mostra que ens explica el procés que va produir-se al llarg de mil anys al voltant del Mare Nostrum, des dels íbers fins a Bizanci. Aprofiteu la visita per revisitar al subsòl les peces corresponents de la nostra exposició permanent.

També el maig, a la sala de les voltes romàniques del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, obrirem al públic l’exposició medieval que s’integra al recorregut permanent del museu. El proper butlletí estarà dedicat a aquest esdeveniment: Barcelona, més medieval que mai! De moment, s’ha dut a terme l’adequació de l’espai que contindrà el resultat del projecte museogràfic preparat amb rigor i estimació per l’equip del museu.

Un museu de museus

Conjunt Monumental de la Plaça del Rei

Plaça del Rei, s/n, 08002 Barcelona Dilluns, tancat. De dimarts a dissabte de 10 a 14h i de 16 a 20h.

Diumenges i festius de 10 a 15h.

Museu-Monestir de Pedralbes

Baixada del Monestir, 9 08034 Barcelona

Horari de visita: de dimarts a dissabte de 10 a 14h i diumenges i festius de 10 a 15h. Dilluns, tancat.

Museu-Casa Verdaguer

Vil·la Joana. Ctra. de l’Església, 104. Vallvidrera, 08017 Barcelona. Horari de visita: de dimarts a divendres, per a grups amb reserva prèvia. Dissabtes, diumenges i festius, de 10 a 14h. Dilluns, tancat.

Centre d’Interpretació del Park Güell

Pavelló de Consergeria, Park Güell Carrer d’Olot, s/n, 08024 Barcelona Horari de visita: de dilluns a diumenge d’11 a 15h.

Informació Tel. 933 190 222

reserves-mhcb@mail.bcn.es www.museuhistoria.bcn.es

Primer quadrimestre de 2006 Any III ·Núm. 7

(2)

PATRIMONIA’M

El Museu d’Història de la Ciutat està treballant en la nova proposta per

es-tablir vincles de treball cooperatiu amb les esco-les i els instituts de Ciu-tat Vella.

Es tracta del programa

Patrimonia’m, destinat a alumnes de cicle superior de primària (10-11 anys) i de primer cicle de se-cundària (12-13 anys). Ca-da centre “patrimonia” un vestigi de la Barcelona ro-mana (la necròpolis, el temple, l’aqüeducte, les muralles...) i desenvolupa una activitat d’ensenya-ment i aprenentatge al voltant d’aquest vestigi, en diferents espais (l’aula, el Museu, el vestigi ma-teix, els altres vestigis) i en diferents àmbits (con-text històric, arqueologia, conservació, difusió), amb un enfocament al més glo-balitzador possible.

Ac-tualment s’està treballant en una doble línia: d’una banda, en l’elaboració de les unitats didàctiques de cada centre educatiu, i de l’altra, en la formació del professorat participant. De moment, ja s’hi han inscrit quatre centres: CEIP Rubén Darío, CEIP Drassanes, CEIP Baixeras i IES Milà i Fontanals.

El Museu per dins

A començaments del mes de desembre de 2005 es va iniciar la primera fase de la reordenació de l’arxiu històric del monestir de Santa Maria de Pe-dralbes, una de les compilacions documentals monàstiques més importants del país. Aquest fons, constituït per pergamins, manuals i lligalls, es va classificar a finals del segle XIX seguint les

indica-cions de sor Eulàlia d’Anzizu, i des d’aleshores s’havia mantingut intacte.

El treball de reordenació, tenint en compte els cri-teris de classificació actuals per poder procedir després a la digitalització de l’arxiu, s’ha pogut ini-ciar gràcies a l’acord establert entre la comunitat de clarisses del monestir, el Museu-Monestir de Pe-dralbes (MHCB) i la Subdirecció General d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, i es preveu que en un futur s’incorpori també al projecte la Universi-tat de Barcelona. Fruit d’aquest acord, ben aviat serà possible pels estudiosos accedir a la rica docu-mentació que conserva aquest fons, que permet re-construir, a banda de la història del mateix mones-tir, la de la societat de la qual ha format part al llarg de més de set-cents anys d’existència.

D’altra banda, ha finalitzat la segona fase de l’in-ventari de presència dels objectes que conformen les diferents col·leccions del monestir. En aquesta fase s’han enregistrat un total de 900 peces ubica-des als espais de clausura del monestir; amb aques-ta finaliaques-tat, s’han invenaques-tariat obres aques-tan diverses com pintures, escultures, mobiliari, teixits, orfebreria i ceràmica.

Arxiu Històric del Museu-Monestir de Pedralbes ©MMP-MHCB

Darrers treballs al Museu-Monestir

de Pedralbes (MHCB)

(3)

El Museu d’Història de la Ciutat presenta, del 24 de gener al 7 de maig de 2006 al Saló del Tinell, una exposi-ció produïda per la Caja de Ahorros del Mediterráneo: Ibèria, Hispània, Spania. Una mirada des d’Ilici.La mos-tra, que abasta els àmbits ibèric, romà i de l’antiguitat tardana, segueix l’evolució cultural de la façana oriental de la costa mediterrània des de la perspectiva d’Ilici, avui dia la ciutat d’Elx.

“Ibèria”, “Hispània” i “Spania” van ser els noms amb què es va conèixer la península Ibèrica entre els anys 500 a.C. i 500 d.C. En aquests més de mil anys, es van succeir cultures i van canviar radicalment les llengües, les idees, els objectes, els processos productius, les organitzacions políti-ques i administratives, els ideals i les creences.

L’exposició s’ha dissenyat seguint aquesta evolució cultural, que queda plasmada en tres ambients: Ibèria, Hispània i Spania. Tota aquesta

trajectò-ria està contemplada des d’Ilici, una ciutat que, a més de formar part de les ru-tes marítimes mediterrànies, va ser capital ibèrica, colònia romana, bisbat vi-sigòtic i enclavament bizantí, i per tot això artífex i testimoni d’aquests canvis. En els tres apartats de l’exposició es poden veure 150 objectes o grups d’objectes d’ús quotidià, testimonis arqueològics i històrics, vestigis de la vida econòmica, social i política, mostres de l’ornamentació d’edificis públics i privats, elements de comerç i intercanvi, pinzellades de la vida i de la mort. La mostra vol plasmar, en resum, la vida que va discórrer per la ciutat d’Ilicial llarg d’un mil·lenni, du-rant el qual unes cultures van sorgir, van desenvolupar-se, van conviure i es van dissoldre mentre d’altres ocupaven el seu lloc.

Les excavacions fetes al port mediterrani d’Ilicihan tret a la llum importants pe-ces arqueològiques que s’exposen en aquesta mostra i que, per coherència histò-rica i arqueològica, troben el millor lloc d’acollida als espais del Saló del Tinell del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

UN NOU TRAM DEL VALL DEFENSIU DE BARCINO?

Els treballs de recerca ar-queològica preventiva duts a terme amb motiu de la nova construcció d’un hotel al carrer Avinyó han permès localitzar una seqüència estratigràfica molt interessant, que abasta

des dels primers moments de vida de la ciutat fins a l’època contemporània. Deixant de banda l’estudi d’altres estructures també significatives, voldríem fer esment de la troballa d’uns grans retalls al terreny que podrien correspondre a les estructures de vall exterior

de la muralla fundacional (finals de segle I a.C.). La troballa correspon a una gran rasa (o potser dues, ja que sembla que podria ha-ver-n’hi una altra sota el pa-viment del carrer) amb per-fil en forma de lletra u, si-tuada en paral·lel i a uns 20 metres del traçat de la mu-ralla romana. Aquests tipus de sistemes complementaris de defensa són usuals a les ciutats de l’època de la fun-dació de Barcino (per exemple, Lugo o Lleó) i, sobretot, als campaments de les legions romanes. El cas que ens ocupa comple-menta el coneixement d’altres trams del vall de-fensiu de la colònia, entre

els quals destaca el sector descobert a l’avinguda de la Catedral, de dimensions molt més grans. El vall del carrer Avinyó va perdre la seva funció ja el segle II d.C., quan fou colgat amb terres i en la zona immedia-ta es va aixecar un edifici de funció indeterminada. Caldran nous treballs en zo-nes properes per tal de con-firmar aquesta interpretació que, tot i la seva parcialitat, sembla molt versemblant. Sigui el que sigui, queda clar que els treballs al sector meridional del suburbi de Barcino aportaran en un fu-tur elements de notable in-terès per a la història de Barcelona.

Ibèria, Hispània,

Spania

.

Una mirada des d’

Ilici

Concurs

Participa,

encerta i guanya

un viatge a Ilici

Del 24 de gener al 7 de maig, amb motiu de l’exposició Ibèria, Hispània, Spania. Una mirada des d’Ilici, el Museu d’Història de la Ciutat celebra un concurs en què se sortejarà un viatge d’un cap de setmana per a dues persones a Elx. Hi podran par-ticipar tots els visitants de la mostra que responguin correc-tament a la pregunta que apa-reix a la butlleta de participació que els serà lliurada a les taqui-lles del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei.

Vista dels treballs d’excavació del possible fossat

romà localitzat al solar Avinyó, 16.

(4)

Durant el primer quadrimestre del 2006 el Museu d’Història de la Ciutat (MHCB) implantarà dos nous serveis al Conjunt Monumental de la Plaça del Rei i al Museu-Monestir de Pedralbes. Concretament, s’oferirà un servei d’audioguies en diversos idiomes i un audiovisual de set minuts de durada sobre la història i l’evolució del territori de Barcelona.

Les audioguies es presentaran en dues modalitats diferents però compatibles: les d’adults i les familiars. Les primeres –en català, cas-tellà, anglès, francès, italià i alemany– estan destinades al visitant que desitja complementar la visita amb una informació rigorosa i alhora amena. En el cas de les audioguies familiars, de moment disponibles en català i castellà, l’MHCB oferirà una important novetat dins del panorama museístic espanyol. Els membres d’una família o els infants acompanyats d’adults podran compartir l’experiència de la visita uti-litzant plegats la modalitat d’audioguia familiar o fent servir les dues tipologies al mateix temps.

Amb la imminent inauguració de la col·lecció medieval que comple-tarà l’exposició permanent del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei, la informació proporcionada per les audioguies es veurà am-pliada per tal d’oferir la totalitat del servei. A més, en diversos punts d’escolta hi haurà la possibilitat d’accedir a un segon nivell d’infor-mació, el qual facilitarà dades més precises i detallades sobre deter-minats aspectes considerats també importants.

L’audiovisual, que amb el títol Barcelona, història d’una ciutates pro-jectarà en una sala ubicada a l’espai inicial de visita de l’exposició permanent del Conjunt Monumental de la Plaça del Rei i del

Museu-Il·lustració de la ciutat romana que projectarà l’audiovisual.

L’audiovisual ofereix una imatge de la Barcelona actual en 3D

Els nous serveis

del Museu

d’Història de

la Ciutat

(5)

Monestir de Pedralbes, es produirà en diversos idiomes. S’ha conce-but com una explicació clara i entenedora dels canvis de la morfolo-gia urbana del pla de Barcelona des d’una perspectiva històrica, que aporti les claus que fan comprensibles els processos de creixement de la ciutat amb el pas del temps. L’audiovisual arrenca de les ocupa-cions humanes prehistòriques al pla de Barcelona fins arribar al temps dels romans, amb la fundació de la colònia Barcino i l’articu-lació de la propietat al pla amb la centuriació. D’aquí s’avança fins als temps medievals, amb l’important creixement urbanístic de la baixa edat mitjana (segles XII a XV), i es continua amb les transformacions de l’època moderna i el gran creixement dels temps contemporanis, des de l’eixample de la ciutat a partir del 1859 fins al present. En aquesta breu pel·lícula no només s’han tingut en compte els pro-cessos de canvi i evolució, sinó que també es vol posar de manifest aquells altres aspectes que persisteixen i que, per aquesta persistèn-cia, han esdevingut eixos que han influït en l’articulació de l’espai de la ciutat. Un exemple clar d’això darrer és el manteniment d’alguns elements que, com l’eix passeig de Gràcia - avinguda Portal de l’Àn-gel - carrer del Bisbe, van ser definits en el moment de la fundació de Barcino el segle I a.C. Pel que fa als canvis, també s’ha tingut en compte el procés d’evolució de la línia de costa, un procés en el qual, a més de la incidència de la transformació geològica amb el pas dels segles, també es fa sentir l’acció humana. Aquest és el cas de l’apari-ció de la Barceloneta, que es comença a crear a partir de l’escullera del port del segle XV, la qual altera el règim d’aportació de sediments del delta del riu Besòs.

D’altra banda, la proposta, sense deixar de ser àgil i sintètica en la mesura que és una introducció, un punt de partida, ha tingut en compte les darreres aportacions de la recerca, moltes d’elles proveï-des per la mateixa activitat arqueològica i històrica del Museu d’Història de la Ciutat. En aquest sentit s’han incorporat al discurs novetats com la presència humana al pla des de finals del paleolític, els canvis en els models de creixement durant l’edat mitjana (espe-cialment notables en l’etapa dels segles XIII i XIV) o les matisacions en el procés de densificació de la ciutat medieval fins al segle XIX, que porta a la gran extensió de l’Eixample i a la integració dels po-bles del pla, primer pas en la construcció de la metròpoli mediterrà-nia que és avui Barcelona.

Representació d’una part de la muralla romana

(6)

>> Enfoca, dispara i fes història, el concurs de fotografia digital celebrat amb motiu de l’exposició

Barcelona &Fotografia

que es pot veure a la casa Padellàs fins el 19 de març, ha sigut tot un èxit. Pocs minuts abans del tancament del termini de presentació de fotografies encara n’estaven arribant al web del concurs. En total, s’han comptabilitzat 2.405 fotografies presentades amb un alt nivell de qualitat.

Els guanyadors es poden consultar als webs

www. museuhistoria.bcn.es i www.uoc.edu/expo/BCNfoto. >> Els alumnes de

secundària que visiten el Museu-Monestir de Pedralbes disposen d’un nou material didàctic que complementa la realització de la visita. Aquests dossiers, que contenen textos i imatges, es

treballen durant l’activitat i ajuden a l’estudiant a situar

el monestir en el seu context històric i artístic, entendre el funcionament de la societat medieval i de les comunitats

monàstiques i a aprendre a valorar el patrimoni històric, cultural i artístic del passat.

>> L’MHCB tanca molt positivament l’any 2005 amb un increment substancial del nombre de visitants respecte l’any anterior. Fins al 31 de

desembre, 319.750 persones han passat pels nostres centres, tot observant un augment significatiu al Museu-Monestir de Pedralbes gràcies a l’exposició

Els tresors del monestir. El Conjunt Monumental de la Plaça del Rei i el Centre d’Interpretació del Park Güell també han rebut més públic en comparació amb el 2004 i el Museu-Casa Verdaguer ha mantingut el seu nivell de visites.

La peça del Museu

El dia 2 de novembre de 2005, la senyora Maria Concepció Gassiot Llorens, en nom propi i dels seus fills Josep Ramon, Maria Rosa, Tar-cisi, Matilde, Maria Concep-ció i Àngels Aragó i Gassiot, com també dels néts Joan i Laura Aragó i Crehuet (fills de Josep Ramon Aragó i Gassiot), va fer donació d’un bust romà al Mu-seu d’Història de la Ciutat.

Aquest bust és un vell conegut de l’MHCB, amb una llarga història que comença el 9 de febrer de 1849 quan el D iario d e Barc e lo napublica la notícia de la troballa, durant les obres de construcció de la casa del número 14 del carrer de Banys Nous, propietat d’Esteve Capdevila, de restes del mur romà i d’alguns objectes encastats en aquest, entre els quals hi havia el nostre cap, un altre retrat romà, una c up a amb ins-cripció i altres materials constructius. De tots aquests objectes només es conservà la c up a, que va ser cedida

al Museo Provincial de Antigüedades de Santa Àgue-da, d’on passà al Museu Arqueològic.

L’any 1962, els germans Aragó Cabañas, hereus i pro-pietaris de la casa del número 14 del carrer de Banys Nous, van redescobrir els dos retrats en un sostre mort de la casa en fer unes obres de reforma. Sabedors de la seva importància, els van fer estudiar: Antonio Arri-bas i Glòria Trias en van publicar el seu treball a la re-vista Cuad e r no s d e Arq ue o lo g ía e Histo ria d e la Ciu-d aCiu-d(núm. 5, 1964).

Ara, 156 anys després de la seva aparició i gràcies a la generositat de la Família Aragó Gassiot, el bust entra al Museu, on podrà ser contemplat i admirat per tots els ciutadans.

E L S B R E U S D E L’ M H C B

Important donatiu d’un bust romà

al Museu d’Història de la Ciutat

BUST. RETRAT FUNERARI

Producció

Taller local de Barcino

Època

Juliclàudia, primera meitat del segle I

Material

Marbre blanc de Carrara

Dimensions

Alçada total: 35 cm

Núm. inventari

MHCB 27059

(7)

Per als Amics i Amigues de l’MHCB hem organitzat, l’1 i 2 d’abril, un cap de setmana de visites a museus i re-cintes arqueològics de la ciutat de Sa-ragossa. Ens trobarem dissabte a les vuit del matí a la plaça Ramon

Beren-guer el Gran. Arribarem a Saragossa a les dotze del migdia i després de di-nar visitarem el Palacio de la Aljafería (construït el segle XI com a residència de lleure dels reis de taifes), la Seo (la primera catedral cristiana de Sara-gossa, bastida en estil mudèjar) i el Museo Gargallo, dedicat monogràfi-cament a l’obra d’aquest escultor ara-gonès. Ens allotjarem a l’hotel Husa Via Romana, de tres estrelles, al bell mig de la ciutat i a pocs metres de la basílica del Pilar. Diumenge al matí fa-rem la ruta romana, que permet recó-rrer i conèixer en profunditat llocs tan interessants com el fòrum, el teatre, la muralla, les termes i el port fluvial. Havent dinat, tornarem a Barcelona. Per participar en aquesta activitat, cal fer la reserva al telèfon 93 265 21 50 (Sandra Ruano) o bé a reserves-mhcb@mail.bcn.es abans del 10 de març. Preu: 50 euros per persona (in-clou desplaçaments, allotjament i es-morzar, entrades i visites als centres).

El 22 d’octubre passat els Amics del Museu d’Història de la Ciutat ens van tornar a fer pujar les endorfines amb una altra de les sortides que organit-zen, aquesta vegada per Girona. El re-corregut va començar amb una visita al Museu d’Art de la ciutat. He de con-fessar que de vegades la meva ment es quedava en un estat de semiincons-ciència, mentre intentava copsar la delicadesa i paciència amb què els ar-tistes de segles passats s’escarrassaven per reflectir les seves percepcions de la vida i de la religió, omnipresent en aquells temps. He de fer especial menció al treball “de filigrana” del martirologi del segle XV i de la biga de Cruïlles, del segle XII. El primer era una de les peces més exquisides que he vist mai. La biga de Cruïlles és una altra peça única, que potser ens

crida especialment l’atenció pel for-mat en què se’ns presenta. Les seves imatges policromades són dignes d’e-logi. Que no esmenti altres obres com el Tapís de la Creacióno vol dir que no les trobés també excepcionals, com deia la nostra guia.

L’estona d’esbarjo que molt sàviament ens van deixar els organitzadors ens va proporcionar als més afamats i “díscols” l’ocasió perfecta per fer un mos tot gaudint del solet espectacular que feia aquell dia. Entrepans, la com-panyia dels bons amics, l’astre rei aca-ronant-nos i la visió de la catedral de Girona, que més tard visitaríem. Perfecte!

A la tarda, ja amb les panxes plenes després d’un bon àpat (que en el cas dels meus amics i meu va consistir en unes delicioses creps bretones), ens

vam endinsar per les entranyes de la ciutat mil·lenària. Havia visitat diver-ses vegades el famós call, però en aquesta ocasió la guia ens va fer ado-nar de l’existència de racons de conte de fades, que en les meves visites m’havien passat absolutament desa-percebuts. Patis interiors ombrívols amb atmosferes d’un altre temps, mu-ralles indestructibles, estàtues com-memoratives, carrerons intricats… En fi, Girona ja era una de les ciutats catalanes que més m’agradaven, i des de la nostra visita amb els Amics, l’a-tracció ha passat a ser un amor pro-fund i un enamorament total, dels que fan perdre el seny.

Gràcies, Amics.

SÒNIAHURTADO I TREMP

Número d’Amic de l’MHCB: 73

FES-TE AMIC/GA de l’MHCB

Els Amics i Amigues del Museu

Un cap de setmana

històric a Caesaraugusta

Visita a Girona

www.museuhistoria.bcn.es

A V A N T A T G E S

Visita exclusiva a l’exposició Ibèria, Hispània, Spania. Una mirada des d’Ilici

Visita exclusiva a l’exposició Ibèria, Hispà-nia, Spania. Una mirada des d’Ilici, dijous 16 de febrer a les 17.30 i a les 18 hores. El punt de trobada serà l’avantcambra del Saló del Tinell. Per participar en aquesta activitat, podeu fer la reserva al número de telèfon 93 256 21 50 (Sandra Ruano) o bé a reserves-mhcb@mail.bcn.es. Places limitades.

Ruta per la Barcelona barroca i neoclàssica

El dissabte 18 de març proposem als A -mics i Amigues del Museu d’Història de la Ciutat una ruta de tres hores per la Barce-lona barroca i neoclàssica. Iniciarem l’iti-nerari a les 10 del matí a la plaça dels Àn-gels, davant de la capella, i continuarem cap a l’església de Betlem, el Palau de la Virreina i el Palau Moja. A continuació ens acostarem a la Casa de Convalescència, al conjunt hospitalari de la Santa Creu i al Col·legi de Cirurgia, i continuarem Ram-bla avall, passant pel Teatre Principal, fins al Palau March. Per participar en aquesta activitat, podeu fer la reserva al número de telèfon 93 256 21 50 (Sandra Ruano) o bé a reserves-mhcb@mail.bcn.es. Places li-mitades. Preu: 3 euros

(8)

Propostes

Cinema

La Monyos

Dirigida per Mireia Ros. Espanya, 1996. 109 min. Color. Intèrpret: Julieta Serrano.

A través dels ulls d’una nena dels anys trenta que ha sentit moltes històries al voltant de la Monyos, se’ns evoca la vida d’aquest perso-natge que recorria la Rambla de Barcelona d’aquell temps, amb ves-tits extravagants i flors al cap. L’estructura narrativa alterna amb habilitat diversos temps. D’una ban-da veiem la Monyos ja madura, con-vertida en una vagabunda tan estra-folària com tendra que passeja Ram-bla amunt i avall regalant cançons; de l’altra, coneixem el mateix per-sonatge encara jove, a finals del se-gle XIX, travessant una sèrie de trà-giques peripècies vitals que l’acaben endinsant en la bogeria.

Barcelona a la xarxa

http://www.barceloca.com

Guia d’oci de la ciutat de Barcelona. S’hi pot trobar de tot: els museus de la ciutat, galeries d’art, restaurants, bars, cafès, discoteques, botigues modernes, una guia de la Barcelona naturista, llocs on fer-se un tatuatge, quin gimnàs triar… Destaca un apartat de biografies de gent rela-cionada amb la ciutat, com Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix o el grup Vol Ras, entre molts altres. També conté un apartat d’entrevis-tes amb personatges diversos, com el grup musical 08001, el dissenyador América Sánchez o l’ONG Amics de la Bici. És possible fer o trobar co-mentaris dels locals en el fòrum, i en l’apartat d’invitacions es pot partici-par en sortejos d’invitacions per a exposicions o altres actes.

Racons de Barcelona

Església i rectoria de Sant

Martí de Provençals

Situada al bell mig del Parc de Sant Martí, aquesta església es troba em-plaçada al lloc on el segle XI existia una petita capella privada dedicada ja a sant Martí de Tours; el 1052 aquesta passà a la demarcació de Santa Maria del Mar, i així va adqui-rir un ús col·lectiu. De l’edificació primitiva no s’ha conservat res. El temple actual, de la segona meitat del segle XV, té una nau única co-berta amb voltes de creueria, absis poligonal i capelles laterals intensa-ment remodelades en segles poste-riors.El 1432, l’escultor Joan Aime-rich contractà la construcció de la façana amb Joan Sellerer, comitent que es va fer representar amb la se-va dona als peus del sant titular que presidia el timpà. Aquest va desa-parèixer, tot i que sembla que no fou destruït, com el retaule i tots els or-naments, el 1936. El campanar, de planta quadrada, és del segle XVII i està cobert amb teules vidriades po-licromes més modernes, mentre que el coronament de la façana remet a altres esglésies catalanes setcentis-tes. L’església va ser, fins pràctica-ment el segle XIX, el centre de la vi-la. Així, la rectoria va acollir l’Ajun-tament de Sant Martí fins que es va traslladar al Clot.

Llibres

A

LBERT

GARCIA ESPUCHE

I

A

NNA

GARCÍA MUNÀRRIZ

Barcelona & Fotografia

Barcelona: Institut de Cultura, Museu d'Història de la Ciutat i Lunwerg, 2005, 309 p.

Catàleg de l’exposició amb el mateix títol que es pot visitar al Museu d’-Història de la Ciutat, on es recullen 250 imatges captades des del novem-bre de 1839 fins al novemnovem-bre de 2005 per fotògrafs de prestigi, com Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Francesc Català-Roca i Pilar Aymerich, entre al-tres. Des del primer daguerreotip de 1839, obra del gravador Ramon Ala-bern i Casas, fins a l’actualitat, hi ha una llarga història de 166 anys que ha unit Barcelona i la fotografia.

A

LFRED

BOSCH

Heretaràs la Rambla

Barcelona: Planeta, 2005, 196 p. En aquesta novel·la un avi vol que el seu nét hereti el barri que ell ha cone-gut i estimat, abans que la modernitat acabi esborrant-lo. Vol mostrar al nét les veritats de la vida i de la naturale-sa humana tot passejant pels carrers que s’estenen, Rambla avall, fins al ventre de la Barcelona vella. El nen co-neixerà un món que li ha estat amagat pels pares, format per una galeria de personatges i històries delirants. Amb aquesta novel·la Alfred Bosch fa un de-fensa agosarada i tendra d’una Barce-lona carregada d’humanitat però to-cada de mort.

F

RANCESC

VILANOVA I VILA-ABADAL

La Barcelona franquista i

l’Europa totalitària

(1939-1946)

Barcelona: Empúries, 2005, 429 p. L’autor analitza els discursos del fran-quisme filtrats a través d’alguns mit-jans de difusió de Barcelona durant els inicis de la dècada dels quaranta, els anys de la Segona Guerra Mundial que van configurar el món actual. Els sis capítols del llibre són representatius dels esdeveniments de la guerra i de les reaccions dels personatges de les diverses famílies franquistes, des dels falangistes fins als integristes clericals.