CRITERIS D AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ ESO Matèries

(1)

Col·legi Maristes Igualada

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya

1 de 77

CRITERIS D’AVALUACIÓ I QUALIFICACIÓ – ESO – Matèries

1)

Criteris de qualificació, avaluació i recuperació dels departaments.

1.1) Matemàtiques

Criteris d’avaluació i qualificació dels exàmens.

Les competències bàsiques de l’àmbit matemàtic es troben distribuïdes en quatre dimensions de la següent manera:

Dimensió Resolució de problemes

• Competència 1. Traduir un problema a llenguatge matemàtic o a una representació matemàtica utilitzant variables, símbols, diagrames i models adequats

• Competència 2. Emprar conceptes, eines i estratègies matemàtiques per resoldre problemes • Competència 3. Mantenir una actitud de recerca davant d’un problema assajant estratègies diverses

• Competència 4. Generar preguntes de caire matemàtic i plantejar problemes

Dimensió Raonament i prova

• Competència 5. Construir, expressar i contrastar argumentacions per justificar i validar les afirmacions que es fan en matemàtiques

• Competència 6. Emprar el raonament matemàtic en entorns no matemàtics

Dimensió Connexions

• Competència 7. Usar les relacions que hi ha entre les diverses parts de les matemàtiques per analitzar situacions i per raonar

• Competència 8. Identificar les matemàtiques implicades en situacions properes i acadèmiques i cercar situacions que es puguin relacionar amb idees matemàtiques concretes

Dimensió Comunicació i representació

• Competència 9. Representar un concepte o relació matemàtica de diverses maneres i usar el canvi de representació com a estratègia de treball matemàtic

• Competència 10. Expressar idees matemàtiques amb claredat i precisió i comprendre les dels altres

• Competència 11. Emprar la comunicació i el treball col·laboratiu per compartir i construir coneixement a partir d’idees matemàtiques

• Competència 12. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.

(2)

Els continguts claus que s’avaluaran al llarg de l’ESO i que donaran cobertura a totes les competències són :

L’avaluació de l’assoliment de les competències bàsiques de l’àmbit matemàtic es farà a partir de diferents activitats. Aquestes poden ser:

✓ Proves d’assoliment de continguts. (pes 3) ✓ Prova acumulativa (pes 4)

✓ Proves competencials. (pes 3)

Continguts clau Competències

1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 1 0 1 1 1 2 1. Sentit del nombre i de les operacions.

2. Raonament proporcional.

3. Càlcul (mental, estimatiu, algorísmic, amb calculadora).

4. Llenguatge i càlcul algebraic. 5. Patrons, relacions i funcions.

6. Representació de funcions: gràfics, taules i fórmules.

7. Anàlisi del canvi i tipus de funcions. 8. Sentit espacial i representació de figures tridimensionals.

9. Figures geomètriques, característiques, propietats i processos de construcció.

10. Relacions i transformacions geomètriques.

11. Magnituds i mesura.

12. Relacions mètriques i càlcul de mesures en figures.

13. Sentit de l’estadística.

14. Dades, taules i gràfics estadístics. 15. Mètodes estadístics d’anàlisi de dades.

16. Sentit i mesura de la probabilitat.

(3)

3 de 77 ✓ Treball a l’aula. (pes 2)

✓ Treball digital. (pes 2)

✓ Presentació d’exercicis. (pes 2)

✓ Actituds (fa referència a la competència personal i social). (pes 2)

La nota final de la convocatòria trimestral s’obté a partir de les notes obtingudes en les diferents unitats didàctiques, segons les dimensions /competències detallades.

Observacions rellevants del instruments de qualificació emprats

• S’avisa als alumnes al principi de cada tema de quins seran els instruments d’avaluació

específics que s’utilitzaran.

• Es tindrà en consideració les capacitats i habilitats dels alumnes amb dificultats a l’hora d’avaluar les diferents dimensions.

• Per aprovar el trimestre caldrà haver superat ≥50% la suma de les dimensions.

• A cada prova s’especificarà la competència bàsica que s’avalua en cada exercici. Als controls, apareixerà una nota per cada competència avaluada, sense fer una mitjana d’aquestes.

• S’utilitzaran rúbriques d’autoavaluació o coavaluació.

• No assolir la competència personal i social de l’àrea comportarà el no assoliment de l’àrea. Quan hagi assolit la competència personal i social en l’àrea, se li assignarà l’assoliment obtingut.

• Totes les proves s’ensenyaran als alumnes i es tornaran a recollir per desar- les. • Els treballs, resums,... es retornaran als alumnes per al seu ús.

• Alguna vegada, i de manera excepcional, es donarà la prova a l’alumne per tal de que els seus pares ho signin.

• Les proves sense avisar només seran de la matèria donada els últims dies. • Les proves sempre seran de tota la matèria donada des de l’anterior.

• La prova acumulativa és de tota la matèria donada durant tot el trimestre, malgrat que es podran fer matisacions en alguns trimestres i cursos, sempre per acord del departament.

• Quan un alumne no presenti un treball en el dia que pertoqui se li permetrà lliurar-lo els propers dies de classe amb una justificació. La qualificació del treball no es veurà afectada, però la seva nota de competència personal i social si. Si en acabar el trimestre no ho presenta, se li assignarà un NA.

• Per tal de fer conscient a l’alumne del seu aprenentatge, es proposaran unes tasques voluntàries que ajudaran a assolir els coneixements treballats a l’aula. Es valorarà

(4)

positivament la seva realització. S’aconsella als alumnes que aquestes tasques es facin en un full a part del de l’aula per facilitar la correcció.

• Quan no es facin les poques tasques obligatòries que es demanin, se’ls posa una nota a l’agenda.

• En les activitats que comporti una explicació escrita o raonament, s’avaluarà l’expressió escrita seguint la rúbrica dissenyada a tal fi.

• Recollirem el dossier a final de trimestre. Durant el trimestre i de forma aleatòria, es pot demanar tot el que s’està fent d’aquella unitat.

Consideracions a tenir en compte pels alumnes que gaudeixen de suport.

Enguany no hi haurà grups estables de suport degut a la situació generada per la COVID-19. Cada grup-classe disposarà d’una hora amb un/a professor/a que atendrà l’alumnat amb més dificultats en el transcurs de la sessió.

- L’alumnat que rep suport està sotmès als mateixos criteris de qualificació que la resta d’alumnat, tot i que pot rebre algun tipus d’adaptació a l’hora d’avaluar. En aquest cas, la qualificació màxima de l’alumne/a serà de Assoliment Satisfactori en la nota mitjana trimestral.

• Amb tres faltes de tasques no justificades, l’alumne deixarà de tenir el suport. • Els alumnes del suport se’ls valorarà seguint les normes següents:

▪ Les proves les faran els mateixos dies que el grup classe.

▪ Les unitats de les proves seran les mateixes que el grup classe, excepte:

o Quan una unitat, segons la programació d’aula, no es doni (hi ha molt poques excepcions)

o Quan en un determinat curs, segons el nivell del grup i per acord del departament, se suprimeixi una unitat.

▪ Es tindran en compte els continguts no donats de cada unitat.

▪ La prova dels alumnes de suport serà el mateix que el grup classe, adaptant la dificultat al seu nivell. És a dir, la base serà la mateixa, s’eliminaran les parts no fetes que es podran substituir per altres preguntes i s’adaptarà o es canviarà algun exercici més complicat.

▪ S'adequarà la prova al temps que tenen per realitzar-la.

Consideracions a tenir en compte els PI* i els PI:

• Els objectius a avaluar i les consideracions que cal tenir en compte, en cada cas, els establirà el professor responsable de l’àrea amb l’ajuda del Departament d’Orientació i estaran indicats en els documents PI o IP dins de la carpeta del DOE, en funció de cada alumne.

(5)

5 de 77

Consideracions a tenir en compte a l’alumnat d’altes capacitats:

• Els objectius a avaluar i les consideracions que cal tenir en compte, en cada cas, els establirà el professor responsable de l’àrea amb l’ajuda del Departament d’Orientació i estaran indicats en els documents IP o PI dins de la carpeta del DOE, en funció de cada alumne.

Criteris d’avaluació del dossier

En el dossier valorarem els següents ítems: • Portada

• Nº de pàgina i ordenació.

• Correcció d’exercicis amb vermell/verd. • Fotocòpies, papers lliurats, resums, apunts. • Exercicis en blanc.

Criteris de recuperació

• Trimestrals

• Els criteris recuperació són els mateixos que els d’avaluació per a cada trimestre. Estan recollits en el PCA de la matèria i especificats per a cada unitat.

• Per assolir la recuperació l’alumne haurà d’haver presentat en el seu dia i sinó el dia de la prova de recuperació, tots el resums i activitats realitzades durant el trimestre. • Es fa una prova de la matèria donada el trimestre suspès durant la setmana

d’exàmens de recuperació ja marcada. • Recuperació de curs (extraordinària al juny)

• Es fa una prova de tot el temari amb la finalitat de recuperar l’àrea.

• Per assolir la recuperació l’alumne haurà d’haver presentat en el seu dia i sinó el dia de la prova de recuperació, tots el resums i activitats realitzades durant tot el curs. • Curs anterior

• L’escola programa l’examen de recuperació del curs anterior.

• El treball de preparació pel control tindrà un pes de: 30% . El 70% restant serà de l’examen realitzat.

Criteris d’avaluació 1r curs ESO

1. Resoldre problemes de la vida quotidiana en els qual calgui la utilització de les quatre operacions amb nombres enters, fraccions i decimals, fent ús de la forma de càlcul més apropiada i valorant l’adequació del resultat al context.

2. Organitzar i interpretar informacions diverses mitjançant relacions simples, expressades amb taules i gràfics, en situacions quotidianes.

(6)

3. Estimar, mesurar i resoldre problemes de longituds, amplituds, superfícies i temps en contextos reals, així com determinar perímetres, àrees i mesures d’angles de figures planes utilitzant la unitat de mesura adequada.

4. Interpretar dades, taules i gràfics estadístics, així com els paràmetres estadístics més usuals, procedents de fets coneguts de l’entorn, així com d’altres àrees.

5. Fer prediccions sobre la possibilitat que esdevingui un succés a partir d’informació prèviament obtinguda de forma empírica o raonada.

6. Fer conjectures, experimentar, comprovar, argumentar, generalitzar i particularitzar en contextos de la vida real relacionats amb: els nombres, la geometria, els patrons, l’estadística i l’atzar.

7. Reconèixer diferents tipus de nombres (naturals, enters, fraccionaris, decimals) de formes geomètriques planes i de taules i gràfics estadístics, i usar les relacions entre ells per resoldre situacions que apareixen en treballs per projectes realitzats des de la pròpia àrea o de manera interdisciplinària.

8. Reconèixer, descriure i representar figures planes i identificar simetries en l’entorn que ens envolta i aplicar el coneixement geomètric per descriure el món físic.

9. Expressar oralment i per escrit raonaments, conjectures, relacions quantitatives i informacions que incorporin elements matemàtics, simbòlics o gràfics, valorant la utilitat del llenguatge matemàtic i la seva evolució al llarg de la història.

10. Representar conceptes o relacions matemàtiques de diverses maneres, ser capaç de comprendre les dels altres i valorar la més adequada a cada situació.

Criteris d’avaluació 2n curs ESO

1. Resoldre problemes de la vida quotidiana en què calgui la utilització dels nombres racionals (fraccions, decimals i percentatges), les seves operacions i propietats, fent ús de la forma de càlcul més apropiada i valorant l’adequació del resultat al context.

2. Identificar relacions de proporcionalitat numèrica i geomètrica i utilitzar-les per resoldre problemes en situacions de la vida quotidiana.

3. Interpretar relacions funcionals senzilles (proporcionalitat directa i inversa) donades en forma de taula, gràfic, a través d’una expressió algebraica o mitjançant un enunciat, obtenir valors a partir d’elles i extreure conclusions del fenomen estudiat.

4. Estimar i calcular longituds, àrees i volums d’espais i objectes del món físic i comprendre els processos de mesura, expressant el resultat de l’estimació o el càlcul en la unitat de mesura més adequada.

5. Formular les preguntes adequades per conèixer les característiques d’una població i recollir, organitzar i presentar dades rellevants per respondre-les utilitzant els mètodes estadístics apropiats i les eines informàtiques adequades.

(7)

7 de 77

6. Calcular la possibilitat que esdevingui un succés a partir d’informació prèviament obtinguda de forma empírica o raonada.

7. Fer conjectures, experimentar, argumentar, relacionar, comprovar, validar, generalitzar i particularitzar en contextos de la vida real relacionats amb: els nombres, la geometria, les funcions, l’estadística i l’atzar .

8. Identificar figures i cossos geomètrics en contextos no matemàtics, utilitzar les seves propietats per classificar-les i aplicar el coneixement geomètric adquirit per interpretar i descriure el món físic fent ús de la terminologia adequada.

9. Reconèixer situacions en contextos no matemàtics o en d’altres matèries en les quals es puguin desenvolupar les diferents fases d’un estudi estadístic: formular la pregunta, recollir informació, organitzar-la en taules i gràfics, trobar valors rellevants i extreure’n conclusions. 10. Expressar oralment i per escrit raonaments, conjectures, relacions quantitatives i informacions que incorporin elements matemàtics, simbòlics o gràfics, valorant la utilitat del llenguatge matemàtic i la seva evolució al llarg de la història.

11. Representar conceptes o relacions matemàtiques de diverses maneres, ser capaç de comprendre les dels altres i valorar la més adequada a cada situació.

Criteris d’avaluació 3r curs ESO

1. Resoldre problemes de la vida quotidiana, d’altres matèries i de les pròpies matemàtiques utilitzant diferents tipus de nombres (racionals), símbols i mètodes algebraics (equacions de 1r i 2n grau i sistemes d’equacions), i avaluar altres mètodes de resolució possibles, com per exemple l’assaig error o bé el càlcul numèric amb mitjans tecnològics.

2. Resoldre situacions en què cal identificar relacions quantitatives i determinar el tipus de funció (lineal o de proporcionalitat inversa) que pot modelitzar-les. També aproximar i interpretar taxes de variació a partir d’una gràfica, de dades numèriques o mitjançant l’estudi dels coeficients de l’expressió algebraica.

3. Estimar, mesurar i calcular longituds, àrees i volums d’espais i objectes amb una precisió adequada a la situació plantejada i comprendre els processos de mesura, expressant el resultat de l’estimació o el càlcul en la unitat de mesura més adequada.

4. Obtenir mesures indirectes en la resolució de problemes d’àmbits diversos, utilitzant la proporcionalitat geomètrica i les transformacions geomètriques (*), i relacionar-ho amb els mitjans tecnològics que actualment s’utilitzen per fer mesures indirectes.

5. Elaborar estudis estadístics i interpretar taules i gràfics estadístics, així com els paràmetres estadístics més usuals (mesures de centralització i dispersió) i valorar qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades.

6. Resoldre diferents situacions i problemes de context natural, social i cultural en què cal aplicar els conceptes i tècniques del càlcul de probabilitats, arribant a successos compostos en casos senzills (*).

(8)

7. Planificar i utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes, com la realització de conjectures, la seva justificació i generalització, així com la comprovació, el tempteig i el contrast amb diverses formes de raonament al llarg de la història de les matemàtiques.

8. Analitzar i avaluar les estratègies i el pensament matemàtic propi i dels altres, a través del treball per parelles, en grup o bé la posada en comú amb tota la classe.

9. Utilitzar models geomètrics per facilitar la comprensió de conceptes i propietats d’altres blocs de les matemàtiques (per exemple, numèrics i algèbrics) i per a la resolució de problemes en contextos d’altres disciplines. També usar altres relaciones entre diverses parts de les matemàtiques que afavoreixin l’anàlisi de situacions i el raonament.

10. Reconèixer models numèrics (racionals i successions numèriques), funcionals (lineals i de proporcionalitat inversa), geomètrics (proporcionalitat geomètrica i transformacions geomètriques), estadístics i situacions aleatòries en contextos no necessàriament matemàtics o en d’altres matèries i utilitzar les seves característiques i propietats per resoldre situacions que apareixen en treballs realitzats des de la pròpia àrea o de manera interdisciplinària.

11. Expressar verbalment i per escrit, amb precisió, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporin elements matemàtics, simbòlics o gràfics, valorant la utilitat del llenguatge matemàtic i la seva evolució al llarg de la història.

12. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.

Criteris d’avaluació 4t curs ESO

1. Resoldre problemes de la vida quotidiana, d’altres matèries i de les mateixes matemàtiques utilitzant diferents tipus de nombres (racionals i irracionals (*)), símbols i mètodes algebraics (equacions de 1r i 2n grau, sistemes d’equacions i inequacions lineals (*)), i avaluar altres mètodes de resolució possibles, com per exemple l’assaig error o bé el càlcul numèric amb mitjans tecnològics.

2. Resoldre situacions en què cal identificar relacions quantitatives i determinar el tipus de funció (quadràtica, exponencial, logarítmica (*) i definida a trossos (*)) que pot modelitzar-les. També aproximar i interpretar taxes de variació a partir d’una gràfica, de dades numèriques o mitjançant l’estudi dels coeficients de l’expressió algebraica.

3. Estimar, mesurar i calcular longituds, àrees i volums d’espais i objectes amb una precisió adequada a la situació plantejada i comprendre els processos de mesura, expressant el resultat de l’estimació o el càlcul en la unitat de mesura més adequada.

4. Obtenir mesures indirectes en la resolució de problemes d’àmbits diversos (per exemple, l’agrimensura i la navegació), utilitzant la trigonometria (*) i relacionar-ho amb els mitjans tecnològics que actualment s’utilitzen per fer mesures indirectes.

(9)

9 de 77

5. Elaborar estudis estadístics i interpretar taules i gràfics estadístics, així com els paràmetres estadístics més usuals, amb distribucions unidimensionals i bidimensionals, i valorar qualitativament la representativitat de les mostres utilitzades.

6. Resoldre diferents situacions i problemes de context natural, social i cultural en què cal aplicar els conceptes i les tècniques del càlcul de probabilitats, incloent probabilitat condicionada (*), successos compostos i l’ús de la combinatòria (*) per realitzar el comptatge.

7. Planificar i utilitzar processos de raonament i estratègies de resolució de problemes, com la realització de conjectures, la seva justificació i generalització, així com la comprovació, el tempteig i el contrast amb diverses formes de raonament al llarg de la història de les matemàtiques.

8. Analitzar i avaluar les estratègies i el pensament matemàtic dels altres, a través del treball per parelles o en grup o bé la posada en comú amb tota la classe.

9. Usar relacions entre diverses parts de les matemàtiques (àlgebra i geometria, nombres i geometria, nombres, estadística i geometria, nombres i atzar) que afavoreixin l’anàlisi de situacions i el raonament.

10. Reconèixer models numèrics (racionals i irracionals (*)), funcionals (lineals i de proporcionalitat inversa, quadràtic, exponencial, logarítmica (*) i definida a trossos (*)), geomètrics (trigonomètrics (*) i analítics (*)), distribucions estadístiques i situacions aleatòries en contextos no necessàriament matemàtics o en d’altres matèries i utilitzar les seves característiques i propietats per resoldre situacions que apareixen en treballs per projectes realitzats des de la pròpia àrea o de manera interdisciplinària.

11. Expressar verbalment i per escrit, amb precisió, raonaments, relacions quantitatives i informacions que incorporin elements matemàtics, simbòlics o gràfics, valorant la utilitat del llenguatge matemàtic i la seva evolució al llarg de la història.

12. Seleccionar i usar tecnologies diverses per gestionar i mostrar informació, i visualitzar i estructurar idees o processos matemàtics.

1.2) Llengua catalana i castellana

Criteris de qualificació, avaluació i recuperació

En l’avaluació tindrem en compte tant aspectes del treball diari (avaluació formativa) com de la realització de proves escrites i orals. Creiem que des de la nostra matèria hem de contribuir a crear i mantenir uns hàbits de treball que formin l’alumne en la responsabilitat.

Hem previst els dispositius d'avaluació com a activitat conjunta (interactiva) amb l'alumnat, com a reflexió sobre els processos i sobre els resultats de l'aprenentatge lingüístic, tot precisant les pautes i els criteris per regular el procés, per a valorar els esculls que es presenten, i per a introduir-hi millores, a més de la necessària valoració del resultat final. L'ús dels diferents tipus

(10)

d'avaluació (autoavaluació, coavaluació, individual, col·lectiva) i instruments (pautes d'avaluació, rúbriques, qüestionaris, portafolis, dossiers) ens serveixen per assegurar l'eficàcia educativa.

Així doncs, tindrem en compte diferents formats d’avaluació:

• Les activitats contingudes en les unitats com a resultat de la tasca diària a l’escola i a casa. • La resolució de situacions plantejades a nivell oral.

• L’autoavaluació i la coavaluació (dictats, conjugació verbal, comprensió lectora, proves de preparació conceptual entre alumnes, unitats treballades des del treball cooperatiu, etc.) • L’avaluació de la comprensió lectora dels llibres llegits al llarg dels trimestres mitjançant

qüestionaris de tria múltiple o de resposta raonada. Igualment, es tindrà en compte la nota de comprensions lectores de fragments o textos curts.

• La confecció de fitxes de lectura senzilles, àgils i pràctiques que segueixen una mateixa estructura en tota l’etapa.

• La realització de ressenyes en els fòrums de lectura.

• La redacció d’escrits adequats a cadascun dels cursos, seguint indicacions concretes. En cadascuna de les redaccions dels alumnes tindrem en compte la correcció del text, la cohesió, la coherència i l’adequació. De fet, els criteris per avaluar les expressions escrites seran els mateixos que els que ens venen per a les competències bàsiques de la Generalitat de Catalunya.

• La resolució de continguts treballats en unitats concretes: exàmens. En aquest sentit entenem que per afavorir l’assoliment dels objectius hem de dividir l’avaluació trimestral en conjunts temàtics o, si s’escau, d’una o dues unitats i que aquesta visió inclou l’avaluació contínua pel fet que la llengua és una estructura piramidal que s’assoleix sempre a partir de coneixements previs que no es deixen de banda d’un curs a l’altre i que, a més, es complementen amb els de les altres llengües (català i castellà, sobretot, però anglès i francès també).

• Els alumnes que tenen suport de català no fan proves acumulatives de dues unitats ja que la tipologia d’alumnes requereix una simplificació de l’avaluació per contribuir a l’assoliment dels objectius.

• Per avaluar tots els continguts hem cregut convenient donar un barem a cadascuna de les preguntes de l’examen a fi que els alumnes coneguin d’entrada la puntuació de cada qüestió.

• Tenim en compte l’ortografia en els exàmens i treballs de l’àrea de la següent manera: de 0 a 3 faltes, no resta punts de l’examen; a partir de la 4ª es descompta 0,1 per falta fins a un màxim de 2 punts sobre 10. Els accents descompten 0,05/10. Aquest criteri no s’aplicarà als alumnes amb un diagnòstic de dislèxia.

• En cas que no es lliuri alguna activitat avaluable en la data prevista, s’acceptarà en la següent sessió, però tindrà una puntuació màxima de “2”. En cas que es lliuri més tard, l’activitat tindrà el valor de “1”. Si no es lliura ni tan sols tard, se suspendrà la matèria (NO ASSOLIT).

• Cada vegada que es fa un examen de llengua, es demanen les unitats corresponents als temes examinats.

(11)

11 de 77

• Les notes de les unitats lliurades per l’alumnat es comptaran de la següent manera: o 100% de les activitats realitzades + bona presentació = 4 (AE)

o Si falta el 10% de les activitats realitzades + bona presentació = 3 (AN).

o Si falta més del 10% de les activitats realitzades i com a màxim un 30% = 2 (AS)

o Si falta més del 30% de les activitats realitzades = 1 (NA)

o Unitat no lliurada = 1 (NA)

o Unitats lliurades fora de termini i com a molt tard la següent sessió després de la data fixada i amb el 100% de les activitats = 2 (AS)

• Pel que fa a la recuperació dels objectius no assolits al final del trimestre hem plantejat una prova escrita. Si el NA (no assolit) és causa de no haver presentat les unitats o treballs demanats, caldrà a més presentar-los el dia de l’examen per poder recuperar.

• En cas que no s’assoleixi l’àrea durant el curs, caldrà examinar-se durant el mes de febrer següent. Hi haurà una tasca a realitzar a casa prèviament i un examen durant el febrer.

• Per fer la mitjana de totes les notes obtingudes al llarg del trimestre, recorrem al programa informàtic ALEXIA. El pes que assignem a cada ítem avaluat depèn dels següents criteris:

• Examen d’una unitat: valor 20 • Examen de dues unitats: valor 40

• Les expressions escrites (redaccions, poemes, etc.) realitzades a l’escola: 15 • Les expressions escrites (redaccions, poemes, etc.) realitzades a casa: 10 • Unitats recollides: valor 5

• Dictats: valor 5

• Fitxes i/o fòrums de lectura: 10 • Control de verbs: 10

• Exposició oral breu: 5 • Exposició oral llarga: 10

• Control de comprensió lectora dels llibres llegits: 15

• Control de comprensió lectora de petits fragments i lectures: 5 • Producció de vídeos: 20 (conté guió i gravació).

• Realització de murals o elements plàstics: 10

• Kahoot o equivalent (Quizizz, Forms,...) d’elaboració pròpia: 5 • Power Point curt: 5

• Power Point llarg: 15 • PROJECTES:

• Aportació del material per fer projectes: 10

• Col·laboració personal en la realització grupal d’un projecte: 10 • Coavaluació del treball realitzat: 5

• Avaluació de l’actitud per part del professorat: 15

• A l’hora de fer projectes, s’assignarà un valor a cadascuna de les parts. S’avisarà a l’alumnat del pes corresponent de cada un d’ells.

• L’acumulació de tasques no fetes comportarà el no assoliment de l’assignatura en aquell trimestre.

• Altes capacitats: com que les activitats són molt diferents entre elles es comunicarà a l’alumnat d’altes capacitats com s’avalua cada una d’elles. Totes les activitats

(12)

responen a algun tipus d’exercici com els que hem detallat anteriorment, així doncs, el pes assignat serà el que correspongui per la tipologia d’activitat.

1.2.1. Expressió escrita (en castellà)

Els criteris d’avaluació de l’optativa d’expressió escrita seran igual que els de llengües, en general.

1.3) Educació física

Les competències bàsiques de l’àmbit d’educació física es troben distribuïdes en quatre dimensions de la següent manera:

Dimensió activitat física saludable

Competència 1. Aplicar un pla de treball de millora o manteniment de la condició física individual amb relació a la salut

Competència 2. Valorar els efectes d’un estil de vida actiu a partir de la integració d’hàbits saludables en la pràctica d’activitat física

Dimensió esport

Competència 3. Aplicar de manera eficaç les tècniques i tàctiques pròpies dels diferents esports Competència 4. Posar en pràctica els valors propis de l’esport en situació de competició Dimensió activitat física i temps de lleure

Competència 5. Gaudir amb la pràctica d’activitats físiques recreatives, amb una atenció especial a les que es realitzen en el medi natural

Competència 6. Planificar i organitzar activitats en grup amb finalitat de lleure Dimensió expressió i comunicació corporal

Competència 7. Utilitzar els recursos expressius del propi cos per a l’autoconeixement i per comunicar-se amb els altres

Competència 8. Utilitzar activitats amb suport musical, com a mitjà de relació social i integració comunitària.

La distribució de criteris d’avaluació per cursos i unitats didàctiques és la següent:

(13)

13 de 77

Criteris d’avaluació Educació Física - 1r ESO

Unitats didàctiques Criteris d’avaluació Es c al fament i ac ti v itat fís ic a s al ud abl e. Les qual itats fís iques i l es habi lita ts motri us bàs iques Es port ind iv idual - L’ atl eti sme (I) / joc s atl èti cs Ac ti v itat físic a i t emps l liure /ac ti v itats a l a natura Es port d’ adv ers ari B àdmi nton Es port co l.l ec ti u El bàs quet Es port co l.l ec ti u El futbol s al a Ex press ió c orpor al i mal abars

1 Diferenciar les parts d’una sessió d’activitat física i l’objectiu de cadascuna. X 2 Comprendre el significat de la condició física

i de les qualitats físiques bàsiques com a qualitats de millora.

X

3 Incrementar el nivell individual d’activitat física per millorar la salut pròpia.

X X X X X

4 Mostrar hàbits higiènics i posturals saludables relacionats amb l’activitat física i la vida quotidiana.

X X X X X X

5 Aplicar les bases d’una alimentació adequada per a l’activitat física i esportiva i la vida quotidiana.

X 6 Valorar les activitats físiques i esportives

com una eina de millora per a la salut individual, acceptant el nivell assolit.

X X X X X X X X

7 Identificar i adquirir els hàbits principals associats a una manera de viure saludable.

X 8 Practicar un esport individual tenint en

compte els aspectes tècnics, acceptant el nivell assolit.

X X

9 Practicar un esport d’adversari tenint en compte els aspectes tècnics, acceptant el nivell assolit.

10 Practicar un esport col·lectiu tenint en compte l’execució tècnica i tàctica, demostrant haver comprès les fases del joc (atac i defensa) i el respecte per les normes del joc.

X X

11 Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari, mostrant actituds d’autocontrol, respecte i acceptació de les normes.

X X X X X X X X

12 Aprofitar les possibilitats de l’entorn proper per ocupar el temps de lleure.

(14)

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya 13 Valorar la importància de la pràctica

d’activitat física saludable en el temps de lleure.

X X

14 Respectar i valorar el medi natural com a espai idoni per a la realització d’activitats físiques.

X 15 Expressar emocions i sentiments a través

del cos.

X 16 Realitzar activitats amb suport musical

mostrant respecte per les diferències individuals.

X 17 Organitzar l’espai propi i compartit a partir

del llenguatge corporal.

X 18 Realitzar activitats individuals i en grup tot

utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius a fí de crear textos i presentacions multimèdia tot cercant, contrastant i seleccionant la informació digital adequada per al treball a realitzar.

X X X X X X X X

19 Prendre consciència d’un mateix i implicar-se en el procés de creixement personal, tot participant a l’aula, al centre i a l’entorn de manera reflexiva i responsable.

X X X X X X X X

Criteris d’avaluació Educació Física- 2n ESO

Unitats didàctiques Criteris d’avaluació Es c al fament i ac ti v itat fís ic a s al ud abl e(II) Mètode s d’ entr ename nt de l es q ual itats fís iques Es port ind iv idual - L’ atl eti sme (II) - El s c onc ursos / j oc s atl èti c s Ac ti v itat físic a i t emps l liure /ac ti v itats a l a natura (II) Es port d’ adv ers ari – ac ti v itats de l lui ta/j udo Es port co l.l ec ti u – el mi ni handbol Es port co l.l ec ti u – el v ol ei bol 2x 2 i 4x 4 Bal la i ex press a’ t

1 Identificar els objectius de l’escalfament i fer un recull d’activitats, amb

estiraments i exercicis de mobilitat articular apropiats per a l’escalfament.

X

2 Desenvolupar el nivell individual de condició física per a un estil de vida actiu i saludable.

X 3 Utilitzar la freqüència cardíaca com a

indicador de la intensitat de l’esforç. X 4 Adquirir els hàbits saludables vinculats

a una bona alimentació i al descans. X 5 Identificar i adquirir els hàbits principals

associats a una manera de viure saludable.

(15)

15 de 77

6 Aplicar correctament tècniques de respiració i relaxació en l’activitat física i en situacions de la vida quotidiana.

X 7 Aplicar correctament els principals

elements tècnics d’un esport individual.

X X X X

8 Utilitzar els principals elements tècnics i tàctics d’un esport col·lectiu o

d’adversari en situacions senzilles. 9 Mostrar actituds de cooperació,

tolerància i esportivitat en els esports i jocs col·lectius.

X X

10 Mostrar autocontrol i participació en les

activitats d’oposició X X X

11 Cercar informació en diferents mitjans i recursos de l’entorn proper per planificar activitats al medi natural.

X 12 Conèixer els elements necessaris per

planificar una activitat en el medi natural.

X 13 Utilitzar diferents maneres de

comunicar-se, per mitjà del llenguatge corporal.

x 14 Crear i posar en pràctica una seqüència

harmònica de moviments corporals a partir d’un ritme triat.

x 15 Mostrar disposició favorable a la

desinhibició i expressió d’emocions. x

16 Realitzar activitats individuals i en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius a fí de crear textos i presentacions multimèdia tot cercant, contrastant i seleccionant la informació digital adequada per al treball a realitzar.

X X X X X X X X

Criteris d’avaluació Educació Física- 3r ESO

Unitats didàctiques Criteris d’avaluació Es c al fament general i ac ti v itat físi c a s al udabl e/ pos ada en pr àc ti c a Les qual itats fís iques i l a s uperac ió person al Es port ind iv idual - /j oc s atl èti c s Ac tiv itat s a l a natura/ l ’ orienta ci ó Es port d’ adv ers ari – Bàdm inton dobl es (II) Es port co l.l ec ti u – El Rugbi Es port co l.l ec ti u – El v ol ei bol (II) La gi mnàs tic a artíst ic a i L’ ac roes port

1 Planificar i posar en marxa un escalfament general, reconeixent els principals efectes que comporta.

(16)

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya 2 Relacionar les activitats físiques amb

els efectes que produeixen en els diferents aparells i sistemes del cos humà.

X X

3 Autoregular el nivell individual de condició física per millorar la salut, participant en les activitats que es proposen i identificant quina és la qualitat física susceptible de millora.

X

4 Reconèixer la intensitat del treball realitzat a partir de la freqüència cardíaca.

X 5 Reconèixer la importància d’una

alimentació equilibrada i de les adaptacions necessàries segons l’activitat física que es desenvolupa.

X X

6 Utilitzar les tècniques de respiració i mètodes de relaxació com a mitjà per reduir desequilibris i minimitzar les tensions produïdes en la vida quotidiana.

X X

7 Prendre consciència de la condició física individual i mostrar predisposició per millorar-la .

X 8 Aplicar correctament els principals

elements tècnics d’un esport individual. X X X X 9 Resoldre situacions de joc en un esport

col·lectiu, aplicant coneixements tècnics i tàctics.

10 Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari, acceptant el resultat obtingut.

X X X

11 Mostrar una actitud crítica davant el tractament de l’esport i l’activitat física en la societat actual.

x X

12 Posar en pràctica activitats en el medi natural, utilitzant l’equipament, eines i tècniques d’orientació adequats.

X 13 Planificar de forma autònoma activitats

en el medi natural.

X 14 Mostrar una actitud de respecte pel

medi natural.

X 15 Crear i posar en pràctica seqüències de

moviments, individualment i col·lectiva

X 16 Participar de forma constructiva en la

creació i realització de coreografies amb suport musical.

X 17 Mostrar desinhibició en la realització de

les activitats d’expressió corporal. X

18 Realitzar activitats individuals i en grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius a fí de crear textos i presentacions multimèdia tot cercant, contrastant i seleccionant la informació digital adequada per al treball a realitzar.

X X X X X X X X

(17)

17 de 77

Criteris d’avaluació Educació Física- 4t ESO

Unitats didàctiques Criteris d’avaluació Es c al fament es pec ífi c i pos ada en pràc ti c a Les qu al itats fís iques : teoria de l’ entrenam ent i el aborac ió d’ un pl a de trebal l Ex press a’ t. Cons trueix un a c oreogr afi a d’ aeròbic . Es port col .lec tiu i d’ adv ersari : Futbol 7 i futbol 11 Es port co l.l ec tiu i d’ adv ersari : Handbol i Pal es J oc s tradic ional s i ac ti v itats l údi qu es Es port co l.l ec tiu i d’ adv ersari : k orfball O limpi s me i joc s ol ímpi c s i paralím pi c s (esport adaptat)

1 Planificar i posar en pràctica de forma autònoma escalfaments per a una activitat concreta.

X X X X x

2 Incrementar el nivell individual de condició física per millorar la salut, a partir de l’aplicació de sistemes i mètodes d’entrenament.

X X X X

3 Participar en l’elaboració d’un pla de treball per a la millora de la condició física.

X X X X

4 Utilitzar la respiració i la relaxació com a mètodes d’alliberament de tensions.

X X

5 Executar exercicis de

condicionament físic (fitnes) amb correcció postural.

X X X X

6 Dissenyar i portar a terme les fases d’activació i recuperació de la pràctica de l’activitat física, tenint en compte la intensitat i la dificultat de l’activitat.

X X X X X

7 Participar de forma activa en activitats esportives individuals, col·lectives o d’adversari.

X X X

8 Participar en l’organització i posada en pràctica de tornejos o

competicions esportives. 9 Realitzar activitats en el medi

natural, utilitzant l’equipament, eines i tècniques d’orientació adequades.

10 Planificar de forma autònoma activitats en el medi natural.

X 11 Mostrar una actitud de respecte pel

medi natural.

X X

12 Controlar els riscos en les activitats físiques i esportives i assumir la responsabilitat de la pròpia seguretat.

X X

13 Crear moviments basats en

l’expressió d’emocions. X X

14 Actuar davant del grup realitzant composicions individuals i col·lectives.

(18)

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya 15 Realitzar activitats individuals i en

grup tot utilitzant eines i entorns virtuals de treball col·laboratius a fí de crear textos i presentacions multimèdia tot cercant, contrastant i seleccionant la informació digital adequada per al treball a realitzar.

X X X X X X X X

L’avaluació de l’assoliment de les competències bàsiques i criteris d’avaluació de l’àmbit d’educació física es farà a partir de diferents instruments. Aquestes poden ser:

• Observació directa a l’aula dels continguts treballats.

• Activitats digitals de la plataforma moodle, Teams o alexia classroom. o Qüestionaris

o Comentaris de text o Treball d’investigació o Elaboració pla de treball • Treballs en grup

Per superar l’assignatura cal assolir, en major o menor mesura, totes les competències i criteris d’avaluació programats.

1.4) Llengua Francesa

Criteris de qualificació, avaluació i recuperació

Tot el procés d’aprenentatge forma part de l’avaluació i inclou el treball diari, l’actitud, el rendiment a l’aula, els treballs que es fan a casa i els quaderns personals.

L’avaluació ha d’ajudar els alumnes a esbrinar els coneixements que han adquirit, els problemes que tenen i els progressos que fan, per tal de poder millorar i avançar en la seva formació. Es tracta, doncs, de desenvolupar actituds de responsabilitat en els alumnes, de manera que cada vegada siguin més autònoms en el seu aprenentatge.

La funció formativa de l’avaluació mesura el progrés de cada alumne des del nivell inicial. També és una font d’informació molt important per al professor, ja que pot ajustar a cada moment l’ensenyament a les necessitats plantejades pels alumnes, de manera que esdevé fonamental per a una atenció a la diversitat adequada.

Finalment, la funció sumatòria de l’avaluació avalua la competència comunicativa de l’alumne amb relació als objectius establerts, el que es tradueix en qualificacions.

(19)

19 de 77

L’avaluació tindrà en compte el treball diari a l’aula igual que la realització de les tasques segons els següents criteris de qualificació:

Valor 1:

- Realització de les tasques a l’aula. - Cahier digital.

Valor 2:

- Comprensió oral de petits textos. - Redacció de petits textos.

- Exàmens de conjugació. - Exposicions orals. - Projectes en grup. - Valor 3: - Examen d’unitat. -

Les rúbriques per a la valoració de les expressions escrites i de les exposicions orals són les mateixes que les de l’àrea d’anglès.

Exàmens:

- Totes les preguntes dels exàmens tindran escrita la seva valoració respecte de la puntuació total de la prova.

- Totes les proves s’ensenyaran als alumnes i es tornaran a recollir per guardar-les. - Els treballs, resums, etc. es retornaran als alumnes per al seu ús.

Atenció a la diversitat:

Per a aquells alumnes amb dificultats, es prioritzaran les activitats de lèxic bàsic i de comprensió oral, per bé que s’intentarà que puguin seguir el gruix de les activitats de classe. Es concretarà per a cada cas el tipus d’adaptació en funció de les especificacions pactades des del departament d’orientació.

Per als alumnes que necessiten ampliació, es plantejaran feines d’aprofundiment en diversos aspectes i que puguin tenir, si pot ser, un retorn envers la resta de companys de classe.

Recuperació:

De cara a la recuperació d’aquells trimestres no assolits, es fa una prova durant la setmana de recuperació prevista en el calendari de cada trimestre. Caldrà lliurar, si és el cas, aquelles activitats que no s’hagin lliurat al llarg del trimestre. A final de curs, es fa una recuperació global si la matèria no està assolida.

(20)

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya Dimensió comunicació oral:

Competència 1.

Obtenir informació i interpretar textos orals de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i de l’àmbit acadèmic.

Competència 2.

Planificar i produir textos orals de tipologia diversa adequats a la situació comunicativa.

Competència 3.

Emprar estratègies d’interacció oral d’acord amb la situació comunicativa per iniciar, mantenir i acabar el discurs.

Dimensió comprensió lectora:

Competència 4. Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació i interpretar el

contingut de textos escrits d’estructura clara de la vida quotidiana, dels mitjans de comunicació i de l’àmbit acadèmic.

Competència 5. Interpretar els trets contextuals, discursius i lingüístics d’un text i reconèixer la

seva tipologia per comprendre’l.

Competència 6. Seleccionar i utilitzar eines de consulta per accedir a la comprensió de textos i

per adquirir coneixement.

Dimensió expressió escrita: Competència 7.

Planificar textos escrits de tipologia diversa utilitzant els elements de la situació comunicativa.

Competència 8.

Produir textos escrits de diferents tipologies i formats aplicant estratègies de textualització.

Competència 9.

Revisar el text per millorar-lo segons el propòsit comunicatiu amb l’ajut de suports.

Dimensió literària: Competència 10.

Reproduir oralment, recitar i dramatitzar textos literaris adaptats o autèntics.

Competència 11.

Comprendre i valorar textos literaris adaptats o autèntics.

Dimensió transversal actitudinal i plurilingüe

El desenvolupament d’estratègies plurilingües implica:

- El reconeixement de similituds i diferències en la pronunciació de fonemes i en l’entonació dels patrons bàsics.

- La identificació d’elements lèxics similars. - Els processos de formació de paraules.

(21)

21 de 77 OBJECTIUS COMPETENCIALS 1. DIME NS IÓ COM UNI C ACIÓ OR AL

- Comprendre diferents textos de forma global, literal i interpretativa, a partir de fonts adaptades o autèntiques.

- Desenvolupar estratègies de comprensió oral: identificació de paraules i expressions clau; anticipació i formulació d’hipòtesis a partir dels coneixements previs sobre la situació, selecció, interpretació, inferència, retenció.

- Desenvolupar estratègies de producció oral: compensació, fórmules d’inici, manteniment i finalització del text oral. Textos semiformals i no formals, planificats i no planificats, presencials o digitals.

- Aplicar estratègies d’interacció oral: fórmules d’inici, manteniment i finalització de la conversa; fórmules de cortesia, acord i discrepància, oferiment i demanda d’aclariments, confirmació de la informació i de la comprensió, col·laboració, autocorrecció, correcció mútua.

- Llegir en veu alta natural i expressiva. Recursos expressius de la veu: tonalitat, intensitat, silencis...

- Conèixer les principals variants fonètiques i fonològiques de la llengua estrangera. Aplicar la pragmàtica:

- Elements de la comunicació: destinatari, propòsit i context - Funcions del llenguatge.

- Registres lingüístics semiformals i no formals.

- Gèneres de text en format oral narratius, descriptius, expositius, argumentatius, instructius, predictius, literaris i conversacionals.

- Textos en formats i suports diversos: escrits, dinàmics, hipertext, multimodal, audiovisual.

- Oracions temàtiques, organització del text, paràgrafs, introduccions, conclusions. - Organització del text, paràgrafs, introduccions, conclusions.

- Context, formal i no formal.

- Gestualitat, ús de suport visual complementari.

- CC20. Reescriptura (transformació, recreació) de textos literaris. Conèixer i aplicar elements de fonètica i fonologia, així com elements prosòdics:

- Pronúncia, accentuació prosòdica, entonació, ritme, intensitat, pauses. - Reconeixement de fonemes diferenciadors de significat. Símbols fonètics. Pel que fa a lèxic i semàntica, conèixer i usar:

- Vocabulari usual i específic de l’àmbit acadèmic, i de temes d’interès personal i general.

- Sinonímia, antonímia, homofonia, derivació, composició. - Prefixos i sufixos.

- Estratègies digitals de cerca lèxica. En morfologia i sintaxi, identificar i usar:

- Connectors, marcadors textuals, signes de puntuació. - Estratègies de compensació: sinonímia, perifrasis, paràfrasis. - Estructura de l’oració.

Conèixer i utilitzar estratègies verbals i no verbals per superar malentesos causats per les diferències culturals.

(22)

2. DIM ENS IÓ COM PR ENSIÓ LEC TOR A

Comprendre textos escrits de forma global, literal, interpretativa i valorativa, a partir de fonts adaptades o autèntiques. Reconeixement de gèneres de text diversos. Tema, idea principal i idees secundàries.

Posar en marxa estratègies de comprensió per a l’abans, durant i després de la lectura: distinció d’idees rellevants i secundàries, realització d’hipòtesis i d’inferències, localització de paraules clau, identificació de la idea general del text, així com d’informació específica. Cercar i gestionar la informació i la consulta lingüística:

- Localització, selecció i organització.

- Subratllat, organització en taules, esquemes, resums, mapes conceptuals. - Ús de diccionaris, traductors, glossaris, lèxic plurilingüe.

- Ús de fonts diverses, en paper o en línia: llibres, enciclopèdies, diaris, revistes, cercadors d’Internet, blogs i webs específiques.

Fer servir criteris de selecció i valoració de la informació: adequació a l’objectiu i al context de la cerca, reconeixement de l’autoria, credibilitat, contrast i actualització de les fonts, etc.

Aplicar els ítems de la pragmàtica:

- Gestualitat, ús de suport visual complementari. Pel que fa a lèxic i semàntica, conèixer i usar:

- Sinonímia, antonímia, homofonia, derivació, composició. - Prefixos i sufixos.

- Estratègies digitals de cerca lèxica. En morfologia i sintaxi, identificar i usar:

- Connectors, marcadors textuals, signes de puntuació. - Estratègies de compensació: sinonímia, perifrasis, paràfrasis. - Estructura de l’oració.

(23)

23 de 77 3. DIME NS IÓ EXPRES SIÓ ESCRIT A

Utilitzar estratègies per a la planificació: generació (pluja d’idees), organització (mapes conceptuals, guions...) i selecció de les idees principals.

Tenir present la necessitat de l’adequació, coherència i cohesió per a la producció de textos escrits.

Fer servir estratègies de revisió, correcció, reparació i presentació de textos escrits. Tenir com a referent les normes ortogràfiques.

Posar en pràctica estratègies d’interacció escrita en espais d’opinió a les xarxes socials educatives.

Fer ús de la producció creativa basada en les pròpies experiències i en situacions no reals. Usar diccionaris en suport paper i digital, i altres eines electròniques (correctors ortogràfics, traductors, glossaris, lèxic plurilingüe...).

- Gestualitat, ús de suport visual complementari. -

Reescriure (transformar, recrear) textos literaris. Pel que fa a lèxic i semàntica, conèixer i usar:

- Sinonímia, antonímia, homofonia, derivació, composició.

- Prefixos i sufixos.

- Estratègies digitals de cerca lèxica En morfologia i sintaxi, identificar i usar:

- Connectors, marcadors textuals, signes de puntuació.

- Estratègies de compensació: sinonímia, perifrasis, paràfrasis.

- Estructura de l’oració. 4. DIME NS IÓ L ITER ÀR IA

- Desenvolupar estratègies de producció oral: compensació, fórmules d’inici, manteniment i finalització del text oral. Textos semiformals i no formals, planificats i no planificats, presencials o digitals.

- Llegir en veu alta natural i expressiva. Recursos expressius de la veu: tonalitat, intensitat, silencis...

- Realitzar alguna producció creativa basada en les pròpies experiències i en situacions no reals.

- Conèixer textos orals (peces de transmissió oral) i audiovisuals basats en textos literaris.

- Interpretar de forma oral, fer lectura en veu alta, recitació, cant, representació de textos orals i escrits.

- Produir comentaris orals o escrits i contextualització sobre els autors i els textos escoltats o llegits.

- Gestualitat, ús de suport visual complementari. Reescriure (transformar, recrear) textos literaris.

(24)

1.5) Religió

Les competències bàsiques de la religió es troben distribuïdes en quatre dimensions de la següent manera:

DIMENSIÓ TRANSCENDENT I ESPIRITUAL

COMPETÈNCIA 1. Prendre consciència de la identitat individual i col·lectiva de l’ésser humà.

Donar resposta a les preguntes que es fa l’alumnat sobre la seva pròpia existència, la seva identitat i el seu paper en el món que l’envolta.

COMPETÈNCIA 2. Desenvolupar un autoconeixement positiu i dinàmic, així com aprendre a treballar els sentiments i les emocions com a via per al coneixement personal.

Aprendre a reconèixer, valorar i treballar els sentiments i les emocions per desenvolupar actituds resilients i assertives.

COMPETÈNCIA 3. Situar de manera racional i experiencial com afecta la resposta a les preguntes del misteri de la transcendència i de la immanència.

Contextualitzar, amb diferents testimonis, les possibles respostes al sentit de la nostra vida.

DIMENSIÓ INTERPERSONAL

COMPETÈNCIA 4. Identificar i potenciar la consciència de la llibertat personal i el respecte actiu a les idees, creences i cultures dels altres

Comprendre els conceptes de llibertat de consciència i llibertat religiosa, i la presència de la religió en l’espai públic.

COMPETÈNCIA 5. Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones, cultures i religions.

Conèixer les possibilitats dels diàleg en les relacions personals i aprofundir en el diàleg interreligiós, ecumènic i cultural.

COMPETÈNCIA 6. Conèixer el missatge d’amor de Déu per a la humanitat com a fonament de la pau, la convivència i la concòrdia.

Valorar i experimentar l’essència del missatge religiós; així com saber distingir entre les diferents tradicions religioses i les sectes.

DIMENSIÓ ÈTICA I MORAL

COMPETÈNCIA 7. Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.

Comprendre la llibertat personal i valorar les seves dimensions de consciència i religiosa.

COMPETÈNCIA 8. Desenvolupar habilitats per preservar i respectar la Creació i la dignitat humana. Comprendre i valorar l’exercici de la llibertat de consciència i de la llibertat religiosa, tant en relació a la nostra consciència i al nostre cos, com en les nostres relacions familiars i socials.

(25)

25 de 77

COMPETÈNCIA 9. Entendre el sentit i la finalitat de l’acció humana explicitats en el magisteri de l’Església

Valorar la vessant religiosa del comportament humà, encara que sigui per a negar-la o apartar-la.

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

COMPETÈNCIA 10. Conèixer, valorar i respectar els aspectes bàsics de la cultura i la història del país, i la pròpia de l’alumnat

Descobrir i comprendre la presència de les diferents tradicions religioses en general, i del catolicisme en particular, en diferents manifestacions, tant històriques com culturals, que es troben presents en la nostra societat.

COMPETÈNCIA 11. Identificar la presència social i cultural de les diferents tradicions religioses, tant des de la perspectiva actual com des de la perspectiva històrica.

Descobrir i comprendre el sentit i significat de les diferents concepcions, tant temporals com espacials, festes, costums i tradicions presents en la nostra societat i en el nostre món.

COMPETÈNCIA 12. Interpretar i valorar amb respecte i sentit crític les diverses manifestacions artístiques religioses.

Descobrir, comprendre i valorar la presència de les diferents tradicions religioses en general, i del catolicisme en particular, en les diferents manifestacions artístiques del nostre país.

1.6) Música

La matèria de música de l’educació secundària obligatòria té com a objectiu el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Utilitzar la veu, els instruments i el cos per expressar-se musicalment de forma creativa i personal: Activitats de percussió, cant coral i flauta (degut a la Covid-19 l’activitat amb flauta

queda suspesa fins que les mesures sanitàries permetin poder realitzar aquest tipus d’activitat sense risc). S’avaluarà sobretot la competència interpretativa (3). Els controls de flauta, de

repertori que haurem treballat a classe i que es donarà amb un mínim d’una setmana abans del control tindran valor 2.

2. Escoltar comprensivament música d’estils, gèneres i cultures diverses, amb interès, respecte i sensibilitat estètica: Estudi d’Història de la Música i Músiques del Món, amb diferents

activitats sempre al voltant de les audicions pertinents. Es treballaran principalment les competències 1,2 i 8.

3. Conèixer l’entorn musical i cultural propi i prendre consciència de la universalitat de la pràctica musical, assumint reflexivament la diversitat de cultures i identitats musicals:

Descobrir la Música Tradicional del nostre país, identificar i conèixer a consciència els instruments i formacions principals. Es treballaran principalment les competències 1,2, 8 i 10.

(26)

4. Conèixer i aplicar tècniques instrumentals i vocals bàsiques per a la interpretació i la creació musical i per a l’expressió corporal. El treball constant amb la flauta permetrà

desenvolupar les eines perquè cada alumne sigui capaç d’executar el repertori demanat. Serà bàsic que de manera autònoma treballi a casa quan hagi tingut dificultats durant la classe, per poder assimilar-ho bé i rendir correctament la següent classe. Implica les competències 3, 5 i 6.

5. Participar, de forma responsable i proactiva, en activitats musicals organitzades a l’aula, al centre o a la comunitat educativa afavorint la cooperació i el treball comú: El treball en

grup, a l’hora de fer música és un element de gran importància. Competència 7i 9

6. Reflexionar sobre la dimensió social i cultural de la música i comprendre les seves relacions amb altres àmbits artístics i amb els mitjans de comunicació: La música i les altres

arts: ballet, musical, òpera, sarsuela,... i descobrir el poder de la música en el cinema i la televisió. Competència 1, 2, 6.

7. Cercar i comprendre informació procedent de diferents fonts i suports per enriquir els coneixements musicals propis, fent-ne una lectura rigorosa i reflexiva. La recerca de nous

continguts, a partir de les inquietuds dels alumnes, amb l’objectiu d’ampliar coneixements. Treball de competències 1 i 2.

8. Fer ús de la tecnologia per enriquir la percepció, l’expressió i la creació musicals, amb autonomia i esperit crític. Disposant d’ordinadors a l’aula treballarem llenguatge musical a partir

de programes i aplicacions. S’avaluarà el domini del programari musical utilitzat, a partir del treball pautat durant les classes amb l’ajuda del professor. Competències 5, 6 i 7.

9. Comunicar coneixements, judicis i opinions musicals de forma oral i escrita, amb rigor i claredat, respectant les persones i els valors democràtics. Competència 1 i 2

10. Valorar l’escolta, la pràctica i la creació musicals com a fonts de gaudi, d’enriquiment personal i de coneixement d’un mateix i del món. Competència 8 i 9

Les activitats devaluació varien al llarg del curs segons com es treballin els diferents continguts i per tant els indicadors seran diferents cada trimestre. Tot i així diferenciant tipus d’activitat es valorà de la següent manera:

Valor Activitat

3 Projectes

Exàmens (1 o 2 al trimestre)

2 Activitats d’expressió musical

Exposicions orals Pràctiques d’ordinador

1 Entrega del dossier

Activitats del llibre

(27)

27 de 77

Alumnes amb PI i IP

Es procurarà que puguin treballar al màxim de la mateixa manera que els companys. Les especificacions o concrecions de cada cas es reflectiran al document respectiu del DOE.

Alumnes amb Altes Capacitats

S’estudiarà cada cas per veure quina adaptació és la més adient (si és que en cal) per obtenir el màxim rendiment de l’alumne.

Recuperació trimestral:

Les tasques a realitzar seran adaptades a cada cas i considerant les Competències que no hagin estat assolides. Per tant, podran ser des d’un treball a casa fins a la interpretació d’una peça amb flauta. Dependrà de si els continguts es segueixen treballant o no en trimestres següents.

1.7) Socials

CRITERIS D’AVALUACIÓ - PRIMER CURS D’ESO

Els criteris que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar el primer curs de la matèria són els següents:

1. Comparar i analitzar els principals paisatges, distingir-los en funció dels elements naturals i humanitzats que hi interaccionen i caracteritzar les formes de vida valorades en la seva diversitat, així com els obstacles i les oportunitats que possibiliten d’acord amb els recursos que proporcionen.

2. Descodificar la informació simbòlica de plànols de diferents característiques i a escales diverses. Reconèixer elements del territori sota representacions espacials i gràfiques diverses, aplicant tècniques d’orientació.

3. Diferenciar els recursos renovables i els no renovables, i els riscos naturals i antròpics. Identificar l’impacte de l’activitat humana sobre el territori.

4. Identificar actuacions encaminades a prevenir riscos a partir d’una situació determinada i valorar les accions humanes que afavoreixen un desenvolupament sostenible a nivell local i mundial. 5. Identificar i analitzar els trets bàsics de la prehistòria, i descriure les característiques del paleolític.

(28)

7. Descriure i analitzar els trets bàsics de l’organització social, econòmica i política de les primeres societats urbanes i les seves aportacions culturals i artístiques.

8. Descriure i analitzar l’organització de les polis gregues i la seva expansió per la Mediterrània. 9. Exposar críticament les diferències fonamentals entre l’organització d’Atenes i el període hel·lenístic.

10. Identificar i analitzar les principals institucions de govern de Roma. 11. Identificar i analitzar les divinitats principals del panteó grecoromà.

12. Valorar l’impacte que va suposar per a les poblacions indígenes de la península Ibèrica la recepció de la cultura i formes d’organització política, econòmica i social d’altres pobles de la Mediterrània.

13. Descriure i explicar què va significar la romanització a la Hispània romana i reconèixer algunes de les manifestacions artístiques més rellevants que es conserven.

14. Identificar i analitzar els aspectes fonamentals del cristianisme, reconèixer la seva organització fonamental i la seva relació amb el judaisme, i descriure la seva expansió.

15. Identificar i analitzar algunes obres d’art significatives del període clàssic.

CRITERIS D’AVALUACIÓ - SEGON CURS D’ESO

Els criteris que cal tenir en compte a l’hora d’avaluar el segon curs de la matèria són aquests: 1. Comparar l’organització política, social i econòmica dels regnes germànics amb l’organització de l’Imperi Romà.

2. Analitzar l’organització social, econòmica i política de l’època feudal a Catalunya, regnes peninsulars i Europa occidental.

3. Analitzar les característiques de l’art romànic i identificar algunes obres rellevants.

4. Situar en el temps i l’espai les diverses unitats polítiques que van coexistir en la península Ibèrica i valorar-ne la diversitat cultural.

5. Reconèixer el paper de les religions en la configuració de les mentalitats de les societats de l’època medieval.

6. Analitzar els orígens de l’islam, descriure les seves característiques fonamentals i la seva difusió.