L’UNIVERS
Astrologia o astronomia? Origen de l’univers Mesures astronòmiques
Què hi podem trobar a l'Univers? - Les galàxies
- Les Constel·lacions i les Nebuloses - Les estrelles
Activitat 1.- Astrologia o astronomia? Llegiu el següent text i contesteu:
La Carla pregunta a l' astròloga Cassiopea: Com els anirà als Capricorn aquest any?
Resposta de l' astròloga Cassiopea: La primera part de l’any es presenta una mica complicada per als Capricorn, perquè Júpiter influeix negativament sobre aquest signe, però cap al juliol la línia serà més tranquil·la i més estable.
L' astrònoma Vera Rubin va fer un important descobriment: les galàxies estan envoltades de matèria fosca invisible. Els astrònoms creuen que la matèria fosca constitueix el 90% de l' Univers, però la seva natura és un misteri. Vera Rubin diu que a la natura hi ha molts misteris esperant als científics que estiguin disposats a fer-se preguntes aparentment absurdes.
Podeu cercar informació a la web:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Astronomia
Expliqueu què estudia l'astrologia i l'astronomia?
L’astrologia estudia
L’astronomia estudia
Origen de l’univers
Activitat 2.- L'Univers. Origen Llegiu el text:
Segons la teoria del Big Bang, l' Univers va néixer fa uns 15.OOO milions d' anys. D' abans no podem dir res ja que no en sabem res.
Temps 0: Big Bang o gran explosió (de fet va ser un Bang): una bola de foc brillant i molt calenta va començar a expandir-se. Va néixer l'espai i el temps.
Temps 3 minuts: L' Univers en expansió es va anar refredant i es van formar els primers elements: Hidrogen (77%) i heli (23%).
Continuava expandint-se i la matèria va començar a aglomerar-se.
Temps 1.000 milions d' anys: Es formen els primers estels i les primeres galàxies. Temps 10.000 milions d' anys: Neix el Sistema Solar.
Hi ha dues teories sobre el futur de l' Univers:
- Un gran cruixit. Potser d' aquí bilions d' anys, l' Univers deixi d'expandir-se i comenci a caure cap endins, de manera que tota la matèria i l'energia es comprimeixin en un espai infinitament calent i petit. Com si un globus es desinflés de cop.
- Un univers sense fi. Potser seguirà expandint-se i d'aquí a bilions d'anys, les galàxies caiguin en forats negres i l'espai es torni fosc.
Podeu cercar informació a les webs:
- http://www.nostranau.net/inici-i-final-de-tot
- http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=R3-OcZF8-Fc - http://www.youtube.com/v/17jymDn0W6U&hl=es_ES&fs=1&
Expliqueu com es va formar l' Univers fent una tira de còmic.
L'ORIGEN DE L'UNIVERS EN CÒMIC
Mesures astronòmiques
Activitat 3.- L' Univers és tan gran que costa d' imaginar-nos-el tot.
La Lluna, l'astre més proper, es troba a mig milió de quilòmetres. El Sol, unes tres-centes vegades més enllà, a uns 150 milions de quilòmetres. Si anem més lluny, a Andròmeda, les xifres ja són inimaginables. Per tant, per moure's per l'Univers, no ens serveixen les mesures quotidianes com el metre, quilòmetre, ... ens calen altres unitats. Cerqueu informació a les webs:
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Any_llum
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Unitat_astron%C3%B2mica - http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/mesures.htm
1.- Els astrònoms utilitzen la unitat astronòmica (UA) que equival a la distància que hi ha ... Aquesta distància és de ... de quilòmetres.
2.- També utilitzen l'any llum, que és la distància que recorre la llum en un any.
Si la llum recorre l’espai a una velocitat de 300.000 quilòmetres cada segon, la distància que recorrerà la llum en un any és de quasi ... de Km.
3.- Per les distàncies dins dels Sistema Solar s’ utilitzen les unitats ...
4.- Fora del Sistema Solar s’ utilitzen les unitats ...
5.- Si viatgessis a la velocitat de la llum trigaries 1,28 segons per arribar a la Lluna . A quina distància es troba la Lluna de la Terra?...
Què hi podem trobar a l'Univers?
Les galàxies
Activitat 9.- Llegiu el text sobre les galàxies.
En la Via Làctia, la nostra galàxia, hi giren 200 mil milions d' estels, un d'ells és el Sol. La majoria d'ells es troben al centre. A més dels estels hi ha els seus planetes i milers de nebuloses.
Nosaltres estem dins de la galàxia i per tant no podem veure com és. El que si que podem fer es mirar amb un telescopi la galàxia veïna Andròmeda (la seva llum triga 2,5 milions d'anys a arribar a la Terra). També podem mirar les imatges que ens proporcionen els telescopis que porten els satèl·lits.
Tots els estels que veiem en el cel a ull nu formen part de la nostra galàxia, i són les que formen les agrupacions anomenades constel·lacions. Llevat de tres taques que són unes altres galàxies (una d'elles és la veïna Andròmeda).
A l' Univers hi ha prop de 50 mil milions de galàxies. Les galàxies formen agrupacions més o menys nombroses anomenades cúmuls de galàxies. La nostra galàxia, la Via Làctia, pertany a un d'aquests cúmuls, anomenat grup local, format per unes trenta galàxies, entre les quals hi ha també la galàxia d'Andròmeda..
Andròmeda (www.nasaimages.org)
Heu de fer un document sobre la via Làctia.
Feu un text explicatiu de la forma, dels components, classificació, ...
Cal que inseriu una imatge de la nostra galàxia vista des de dalt i de perfil. Situeu-hi el Sol. Utilitzeu la informació que trobareu en aquestes adreces:
- http://www.cca.org.mx/cca/cursos/AIDA/Astronomia/cursoAidaITESM/presentacion.htm - http://www.youtube.com/watch?v=NPndJCDCE9I&feature=related
- http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/galaxias.htm - http://www.xtec.cat/~rmolins1/univers/cat/vialact.htm
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Via_L%C3%A0ctia - http://www.xtec.cat/~jjimen18/lavialactia.htm
Una vegada hàgiu fet el treball, cal que feu l’autoavaluació.
Envieu el document de treball i l’autoavaluació a la professora. (Poseu el nom de cada component del grup)
Autoavaluació
Nom i Cognoms: Nom i Cognoms:
En el nostre text Si No
Hem posat perquè és una galàxia
la forma (vist des de dalt i de perfil) la mida
el color components A la descripció hem posat:
el tipus de galàxia Hi hem situat el sistema solar correctament Ho hem redactat bé
Hem fet servir el vocabulari precís
Quina puntuació ens posem. TOTAL Comentari:
Les Constel·lacions i les Nebuloses
Activitat 10.-Les constel·lacionsLlegiu els dos textos:
Quan observem el cel de nit veiem una gran quantitat d' estels escampats pel firmament.
Ara bé, quan ja fa una estona que portem mirant, començarem a observar-hi figures... Els homes de l'antiguitat van agrupar les estrelles imaginant-se figures anomenades constel·lacions. Els van posar noms d ' aquells objectes o criatures que se semblaven per la seva forma, principalment de personatges mitològics de les llegendes antigues (com Andròmeda), de figures (com Triangle) i zoològics (com Taure). La seva forma i agrupació no es basen en cap criteri científic però són útils perquè divideixen el cel en zones per estudiar i confeccionar mapes celestes. Serveix per recordar la posició que ocupa cada estrella i facilita la seva localització.
Els astrònoms divideixen el cel en 88 constel·lacions
La majoria tenen noms de la mitologia grega. Com la constel·lació d' Orió. Orió era un gran caçador , fill de Neptú.
Visioneu la constel·lació d' Orió La constel·lació d'Orió
La constel·lació d' Orió, El Caçador, és visible de novembre a març. És la constel·lació de l' hivern. Si mireu, a la nit, amb els prismàtics podreu localitzar-la amb l' ajuda del planisferi. Al centre
hi ha tres estels brillants, el cinturó del caçador. Si us fixeu, l' estel del centre és més borrós, no és un estel, sinó la nebulosa d' Orió.
Les nebuloses
Les nebuloses són núvols de gas i pols on s' estan formant nous astres. Visioneu La nebulosa d' Orió (Messier 42,M42)
Senyaleu en aquesta imatge la nebulosa d’ Orió. La constel·lació d' Orió
La nebulosa de l'Àliga (1995) amb la seva clàssica forma de galó en V presa per la WFPC2 a bord del Hubble. Aquesta imatge és la fotografia més popular de l'espai, i apareix amb freqüència en pel·lícules de ciència-ficció.
Podeu visionar més imatges de nebuloses
Responeu les preguntes que segueixen:
Les estrelles
Activitat 10.-Llegiu el text:
Són astres constituïts per masses de gasos, bàsicament hidrogen i heli que tenen temperatures molt elevades. Les estrelles alliberen molta energia en forma de llum i calor, per aquest motiu diem que tenen llum pròpia. Els estels neixen, creixen i moren. Al llarg de la seva vida canvien de temperatura i mida. Viure, per a una estrella, és transformar l' hidrogen del qual esta feta per heli.
Formació de les estrelles:
Les partícules de gas i pols d'un enorme núvol o nebulosa es compacten degut a la seva gravetat formant un globus que creix, el protoestel.
Quan arriba a una massa mínima s’inicien les reaccions nuclears, els àtoms d'hidrogen xoquen els uns amb els altres produint heli i alliberant energia que es difon per l'espai en forma de llum, calor i altres radiacions, comença a brillar i es converteix en estel. Mentre durin les reaccions nuclears, l'estel brillarà. (És una bomba de fusió nuclear d'àtoms d'hidrogen que es transformen en heli) .
Al llarg de la seva vida canvien de temperatura i mida.
La durada de vida d'una estrella depèn de la seva grandària al moment de néixer. Com més gran sigui més hidrogen consumirà i més aviat se li acabaran les reserves (hi ha una gran pressió interna que fa que les reaccions nuclears s'hi produeixin molt més ràpidament); per tant, viurà menys temps. Una estrella de massa mitjana, com el Sol, viu uns 10.000 milions d'anys.
Final d'un estel
Quan l' hidrogen comença a escassejar, la vida de l’ estrella s'acosta a la fi. La manera com desapareixerà depèn de la seva massa.
1.-En estels de massa mitjana:
1.- Definiu constel·lació: ... ...
2.- Definiu nebulosa:... ...
3.- Us sembla que les constel·lacions del zodíac influeixen en la vostra vida? Justifiqueu la vostra resposta. ... ... ... ...
Quan l'estel (el Sol n'és un exemple) ha esgotat tot l' hidrogen, les capes exteriors s'inflen i es fa cinquanta vegades més gran. És un gegant vermell. Després es contrau, la lluminositat disminueix i la temperatura superficial augmenta. És un nan blanc. Després es va apagant lentament fins que es converteix en un nan negre o astre mort .
2.-En estels més massius que el Sol:
Un estel més massiu que el Sol, els gegants blaus (estels amb gran pressió interna que fa les reaccions nuclears s'hi produeixin molt més ràpidament). En un temps relativament curt s'esgota la quantitat d'hidrogen, aleshores l'estel desapareix explotant i donant lloc a una supernova. El que queda després de l’explosió és una boleta molt densa, els púlsars o estels de neutrons i una nebulosa planetària.
Quan explota una estrella encara més massiva, es continua contraient fins a convertir-se en un forat negre on la gravitació és tan forta que res no se'n pot escapar.
Resumim:
Estels de menys de 3 masses solars:
Nebulosa, protoestel, estel groc, estel gegant vermell, estel nan blanc i estel nan negre. Estels de més de 3 masses solars:
Nebulosa, protoestel, estel gegant blau, supernova, estel de neutrons o púlsars i nebulosa planetària i forat negre.
També cerqueu més informació a les webs:
- http://www.xtec.cat/~rmolins1/solar/cat/sol.htm - http://www.physics.sjsu.edu/tomley/Planck.html
- http://www.aula2005.com/html/cn1eso/01univers/01univers.htm - https://ca.wikipedia.org/wiki/Estrella
- http://www.portaleureka.com/revista/astronomia/19-vida-estels
Responeu les preguntes que segueixen:
1.- Digueu quines característiques tenen les estrelles: ... ...
2.- A què és degut que els estels alliberin energia? ...
3.- Els astrònoms calculen la temperatura de les estrelles segons el color que tenen. El Sol és un estel groc. A quina temperatura es troba la seva superfície?...
4.- Quan temps de vida li queda al Sol? ...
5.- Què li passarà al Sol quan hagi esgotat tot l’ hidrogen?... ... ... ...
Activitat 11.-Feu aquest quadern virtual que trobareu a la web: - http://clic.xtec.cat/qv_biblio/act.jsp?activity_id=224
