La salut i la investigació mèdica

La salut i la

investigació mèdica

1. La salut i la malaltia

2. Les malalties infeccioses

3. Les malalties no infeccioses

4. Els trasplantaments i les seves impli

5. La sanitat i la investigació

6. Alimentació i hàbits saludables

Probablement aquest any també hi haurà una epidèmia de grip. O de varicel·la entre els més petits.

Hi ha vacunes per a totes les malalties o només per a algunes? Hauríem evitat la malaltia si ens

haguessin vacunat ara? I si ho haguessin fet fa dos anys?

I quan estem malalts, com ens curarem? Tot això que anuncien a la televisió sobre medicaments que "alleugen les molèsties de la grip" serveix per curar? Potser es tracta dels famosos antibiòtics?

Segur que t'has fet aquestes preguntes més d'una vegada. Bé, doncs, és el moment de reflexionar i buscar-hi una resposta

Quines de les afirmacions següents no són correctes.

Indica per què.

a) La salut és tot allò que fa referència a un estat subjectiu

d’equilibri entre l’individu i la societat.

b) La salut és l’estat de complet benestar físic,mental i

social.

c) La salut és l’estat de normalitat biològica en què no

existeixen malalties.

d) La salut depèn de diferents factors, alguns d’ells no es

poden modificar fàcilment,d’altres sí.

e) Tenir bona salut és com una loteria, a alguns els toca i a

d’altres no.

Esperança de vida al naixement d'homes i dones i diferència (1901-2005)

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 1901 1911 1921 1931 1941 1951 1961 1971 1976 1981 1986 1991 1996 2001 2005 Anys A n ys d 'e s p e ra n ça d e vid a 0 1 2 3 4 5 6 7 8 D if e rè n c ia esp er an ça d e v id a HOMES DONES DIFERÈNCIA

a) Quins són els factors principals que han fet augmentar l’esperança de vida a l’Estat

espanyol durant el s. XX?

b) Amb quins fets socioculturals i econòmics podríem relacionar aquest augment de

l’esperança de vida?

Fig. 3.2. Esperança de vida (EV) i esperança de vida en bona salut (EVS) a Catalunya,

l’any 2002. Font: Direcció General de Salut Pública.

Fig. . Geografi a de l’esperança de vida de la

població mun dial. Font: Organització Mundial de la Salut.

•

Salut:

estat en què l’organisme exerceix

normalment les seves funcions.

•

Malaltia:

trastorn a causa d’una alteració o una

deficiència en el funcionament d’algun òrgan i

sistema del cos humà.

•

Símptomes:

canvis en la temperatura corporal i

en la composició de la sang, alteracions del

pols, dolor, marejos, etc.

La salut i la malaltia

Riscos

•

Insalubritat de l’aigua.

•

Contaminació de l’aire a les ciutats.

•

Malnutrició i desnutrició.

•

Treball amb substàncies perilloses.

•

Contaminació de l’aire en espais tancats.

•

Traumatismes.

•

Hàbits de vida

2. Les malalties infeccioses

•

Malalties infeccioses

són les produïdes per

microorganismes: virus, bacteris, fongs i

protozous.

•

Infecció

és l’entrada

d’un organisme en

l’interior d’un altre; per

exemple, un bacteri o un

virus a dins d’una

persona.

Virus de la sida.

Per patir la malaltia l'agent ha d'entrar en el

nostre cos. Això es pot fer a través de:

•Ferides

•Per via aèria

•Mitjançant l'aigua i els animals

• Per transmissió sexual

•Per mitjà dels aliments

•En alguns casos la infecció ens arriba

mitjançant vectors, que acostumen a ser

animals.

Pandèmia

Malaltia que afecta un territori molt extens, com

un continent o el món sencer.

Observa el gràfic (fig. 1) sobre l’evolució de la sida a Catalunya entre el 1981 i el 2007. El nombre de casos indicats es refereix sempre als diagnosticats durant l’any. El nombre de persones que tenen sida un any determinat (diagnosticats aquell any o abans) és la prevalença.

a) Quines conclusions es poden extreure de l’observació del gràfic?

b) Escriu dos titulars per a un article sobre la informació relacionada amb el gràfic. Un d’ells ha

de pretendre tranquil.litzar la població catalana i l’altre alarmar-la.

Prevenció de les malalties

•

Desinfecció:

destrueix els microorganismes

patògens.

•

Esterilització:

elimina gèrmens i espores.

•

Antisèpsia:

redueix el nombre de microorganismes.

•

Vacunació:

les vacunes són preparats d’antígens

que estimulen la producció d’anticossos.

La lluita contra els microorganismes

patògens. Està basada en:

●

_{barreres defensives}

●

_{en l'acció dels macròfags}

●

_{en la resposta immune}

●

_{en l'ús de medicaments}

_.

1.

La pell.

Presenta una capa externa de cèl·lules mortes

superposades infranquejable per als microbis i que al

desprendre's provoca la seva eliminació. presenta glàndules

sebàcies que segreguen una substància greixosa (sèu) que

juntament amb la suor forma el mantell àcid-gras

2.

Les glàndules lacrimals

. Produeixen un líquid que

impedeix la multiplicació de gèrmens.

3.

Les cèl·lules productores de mucus

de l'interior del nas i

de les vies respiratòries. El mucus engloba els microbis.

4.

Les glàndules gàstriques

secretores d'àcid clorhídric.

Aquest àcid, necessari per a fer la digestió, elimina molts

dels gèrmens que pot haver en els aliments.

Els macròfags

1. Els macròfags existents en els teixits infectats fagociten microbis.

2. Es produeix la inflamació de la zona. Reacció consistent que els capil·lars sanguinis de la zona es dilaten per a aportar més sang (el que produeix el seu envermelliment) i es fan més permeables (el que permet la sortida de plasma amb la

consegüent inflor). els cadàvers de macròfags i microbis donen lloc a un líquid groguenc (pus).

La resposta immune o reacció antigen-anticòs

Si la infecció progressa i arriba a la sang es produeix la resposta immune o reacció antigen-anticòs.

Un antigen és qualsevol substància que provoca la síntesi de anticossos.

Un anticòs és una proteïna específica sintetitzada per un tipus de glòbuls blancs denominats limfòcits, davant la presència d'un determinat antigen. Per a cada antigen se sintetitza un tipus d'anticòs específic que s'uneix a ell i el desactiva. Hi ha anticossos que romanen molt temps en la sang pel que la persona és immune a aquesta malaltia.

Els limfòcits es produeixen en la medul·la òssia, en els ganglis limfàtics, en el tim, en les plaques de Peyer intestinals i en la melsa.

Les vacunes i els sèrums.

Les vacunes són preparats de microbis afeblits o morts que provoquen la síntesi d'anticossos sense perill de produir la malaltia. Produeixen doncs una immunitat específica, activa i duradora.

Els sèrums són preparats d'anticossos específics contra un determinat antigen produïts per altres organismes. S'injecten en els malalts per a ajudar-los a superar la infecció.

Produeixen doncs immunitat específica, passiva (no la produeixen ells) i de curta durada.

Tractament de les malalties

•

Antibiòtics

: impedeixen el

creixement d’alguns bacteris.

–

Penicil·lina.

–

Estreptomicina.

–

Sulfamides.

•

Antisèrums:

són anticossos

que actuen contra una

malaltia determinada.

•

Interferó:

substància

sintetitzada per les cèl·lules

que interfereix l’entrada d’un

virus en altres cèl·lules.

Els antisèptics o desinfectants.

Són substàncies que maten als microbis.

Per a ús extern els més usats són l'aigua oxigenada, la tintura de iode, el mercurocromo, l'alcohol i les sulfamides. Per a esterilitzar l'aigua per beure s'usa el lleixiu.

Els antibiòtics. Són substàncies químiques produïdes per determinats fongs i bacteris que maten a altres microbis i que els humans, una vegada depurades, administrem als malalts. Els més coneguts son la penicil·lina, tetraciclina,

Acción de algunos medicamentos.

Relaciona cada nombre de la primera columna con una de las definiciones de la segunda.

Mata o impide que proliferen los microbios

Disminuye el dolor

Evita la acidez de estómago Ayuda a eliminar la mucosidad Combate los hongos

Calma la tos Contra la fiebre Disminuye la inflamación Analgésico Antiácido Fungicida Mucolítico Antibiótico Antitérmico Antiinflamatorio Antihistamínico Antitusígeno

3. Les malalties no infeccioses

Malalties no infeccioses

són les que no estan

causades per microorganismes, com:

•

El càncer.

•

Les malalties

cardiovasculars.

•

Les malalties

El càncer

•

El

càncer

produeix una

transformació en les cèl·lules

d’un teixit de l’organisme de

manera que es reprodueixen

de forma anormal i

incontrolada.

•

Aquestes cèl·lules poden

viatjar per la limfa o la sang i

envair altres òrgans, i originar

noves colònies tumorals o

metàstasis.

Agents cancerígens:

• Radiacions ultraviolades.

• Metalls.

•Hidrocarburs aromàtics (fum de

•tabac, sutge, quitrà, petroli…).

• Nitrosamines.

• Papilomavirus (VPH).

• Virus de l’hepatitis B (VHB).

• Helicobacter pylori (bacteri).

Prevenció:

• Seguir una alimentació sana.

• Evitar tòxics a la feina.

• Practicar exercici físic.

• No exposar-se al Sol.

Les malalties cardiovasculars

Són les que afecten el cor i els vasos sanguinis. Causes: • Genètiques. • Accidents. • Factors de risc. Prevenció: • Cuidar l’alimentació.

• Reduir el consum de sal en el menjar.

• No fumar.

• Controlar la hipertensió.

• Realitzar exercici físic moderat de manera habitual.

• Evitar situacions prolongades d’ansietat i estrès.

• Evitar o moderar el consum d’alcohol.

Les malalties mentals

Són desordres químics de l’encèfal que afecten algunes

persones, i en modifiquen la manera de pensar, l’estat d'ànim

i la capacitat de relacionar-se amb els altres. Algunes

malalties són:

– Depressió.

– Esquizofrènia.

– Ansietat.

– Trastorn bipolar.

– Dèficit d’atenció amb hiperactivitat.

– Trastorn obsessiu-compulsiu.

– Malaltia d’Alzheimer.

– Malaltia de Parkinson.

4. Els trasplantaments

i les seves implicacions ètiques

Són intervencions quirúrgiques en què es reemplacen

òrgans o teixits malalts d’una persona pels òrgans

sans d’una altra.

Per evitar el rebuig, abans de fer el trasplantament es

comprova que el donant i el receptor són compatibles.

Condicions per fer trasplantaments:

•

Diagnòstic de la mort del donant.

•

Consentiment per a la donació d’òrgans.

•

Protecció de dades.

393 394 844 3453 8.813 Pàncrees (1983-2007) Pulmó (1990-2007) Cor (1984-2007) Fetge (1984-2007) Ronyó (1971-2007)

Nombre total de trasplantaments fets a Catalunya

1971 fins 31 de desembre de 2007

TOTAL: 13.897 TRASPLANTAMENTS D’ÒRGANS

33,1 30,4 33,8 15,3 25,2 27,1 20,6 23,2 12,8 22,7 21,7 16,2 20,1 12,9 15,1 10,7 14,1 26,5 9,8 6,0 0 5 10 15 20 25 30 35 40 Catalunya 2007 Catalunya 2006 Espanya 2006 Alemanya Àustria Bèlgica Finlàndia França Holanda Irlanda Italia Noruega Portugal Regne Unit Suècia Suïsa Canada USA Australia Nova Zelanda

Figura. Comparació internacional de la taxa per milió de població (pmp) de

donació cadàver

Font. Newsleter Transplantation. 2006. Vol 12 Nº 1 OCATT i ONT INE gener 2007:

Supervivència al cinquè l’any Supervivència al primer l’any 50% 67% Trasplantament pulmonar 71% 82% Trasplantament cardíac (període 1997-2005) 73% 88% Trasplantament hepàtic (període 1997-2006) 88% 95%

Trasplantament renal (empelt)

(període 2000-2005)

Font. Registre de Malalts Renals de Catalunya (RMRC), Registre de Trasplantaments Hepàtics de Catalunya (RTHC), Registre de Trasplantaments Cardíacs de Catalunya (RTCC) de L’OCATT i Hospital Universitari de la Vall d’Hebron

Supervivència segons tipus de trasplantament

5. La sanitat i la investigació

Alguns problemes sanitaris del Tercer Món

Problemes de salut pública

Escassetat d’aigua potable, falta de sistemes de sanejament i

clavegueram i absència de campanyes de vacunació.

Manca de personal mèdic capacitat

Molts professionals emigren a

altres països per tal de millorar el seu futur personal i professional.

Escassetat de dispensaris i hospitals

No es construeixen ni equipen amb prou velocitat per atendre una

població cada vegada més gran.

Prestacions mèdiques insuficients

Alguns fàrmacs escassegen o són massa cars per al malalt.

6. Alimentació i

hàbits

L’índex de massa corporal (IMC)

és una xifra que permet avaluar la corpulència d’una persona:

Encara que els valors que es consideren saludables varien segons l’edat i el sexe, es considera que un IMC per sobre de 20 i per sota de 25 és un valor correcte.

Per sobre de 25 es considera sobrepès i per sobre de 30, obesitat.

E

- l'obesitat, més freqüent a mesura que es copien els mals hàbits d'altres societats (menjar basura,...)

- l'obsessió per tenir un cos que segueixi els dictats d'una moda sovint irresponsable i antiestètica

- l'anorèxia - la bulímia

Aquests dos últims ja poden considerar-se en la categoria de malalties mentals

En una categoria a part s'han de considerar malalties com la

diabetis, la intolerància al gluten, a la lactosa,.... En aquests casos calen dietes específiques sota control

mèdic

Intolerància al gluten o celiaquia

La intolerància al gluten (proteïna d’alguns cereals),també denominada malaltia celíaca o celiaquia,és una intolerància permanent que causa

irritació en el budell, fet que provoca una mala absorció dels nutrients i, doncs, repercuteix negativament en el creixement i l’estat nutricional de l’infant.

El tractament requereix excloure de l’alimentació, per a tota la vida, tots aquells aliments que contenen gluten en la seva composició o bé aquells en els quals s’ha utilitzat alguna farina amb gluten en la seva elaboració.

El gluten és una proteïna present en alguns cereals com el blat, l’ordi, el sègol i la civada. En canvi, altres cereals, com l’arròs, el blat de

moro i el mill, no en contenen.

Intolerància a la lactosa

Aquest tipus d’intolerància és un trastorn que provoca alteracions o molèsties abdominals i/o intestinals quan la lactosa arriba al budell.

La lactosa és un sucre present en la llet i també en alguns dels seus derivats, com són ara iogurts o altres llets fermentades (encara que sigui en menor proporció).

Diabetis

La diabetis és un trastorn que es caracteritza per

un excés de glucosa en la sang, a causa d’un dèficit

de secreció d’insulina.

Fig. Grau de multiplicació del risc de contraure una malaltia si s’és addicte al tabac en les dones i en els homes.