PRELITORAL CASTELLAR DE VALLÈS-LA GARRIGA-CENTELLES

PRELITORAL CASTELLAR DE VALLÈS-LA GARRIGA-CENTELLES

FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC D'INCOMPLIMENT

Figura 1. Situació geogràfica de la massa d'aigua

1.

INTRODUCCIÓ GENERAL

La nova Directiva Marc en Política d'Aigües de la Unió Europea, coneguda amb el nom de Directiva Marc de l'Aigua (en endavant DMA), aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d'octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE), origina i condiciona un canvi important en el concepte de gestió, protecció i planificació de l'ús de l'aigua i els espais associats a aquest medi, tant a les masses d'aigua continentals (superficials i subterrànies), com a les costaneres i les de transició.

La Directiva defineix les masses d'aigua com unitats de gestió sobre les que es realitzarà el programa de mesures per tal d'assolir els objectius de la DMA. En aquest document, i en resposta als articles 5, 6 i 7 de la DMA, es caracteritza i tipifica una de les 53 masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya alhora que s'analitzen les pressions existents sobre aquesta massa i els impactes mesurats. Les pressions i els impactes es valoren conjuntament per a concloure el risc d'incompliment dels objectius de la DMA.

ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 1. INTRODUCCIÓ GENERAL

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA 3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D’AIGUA

3.1 Descripció de la zona saturada 3.2 Hidrodinàmica i tipus de flux 3.3 Zona no saturada

3.4 Connexió amb cursos d’aigua superficial 3.5 Estat químic històric

4. ZONES PROTEGIDES

4.1 Zones vulnerables als nitrats d’origen agrari 4.2 Aqüífers protegits

4.3 Zones humides dependents 5. PRESSIONS

5.1 Ocupació general del sòl

5.2 Pressions significatives sobre l’estat químic 5.3 Pressions significatives sobre l’estat quantitatiu 5.4 Vulnerabilitat intrínseca

6. IMPACTES

6.1 Xarxes de control de qualitat i quantitat 6.2 Impactes sobre l’estat químic

6.3 Impactes sobre l’estat quantitatiu 7. AVALUACIÓ DEL RISC

2. IDENTIFICACIÓ I LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Sèrie 1:50.000, ICC: 392, 363

Conca/ques hidrogràfica/ques: El Besòs, el Llobregat

Municipis inclosos parcialment:

Extensió total (km2): 115 Extensió aflorant (km2): 115

Tipologia litològica dominant: Detrític (no al·luvial)

Altres tipologies litològiques: Granit i Paleozoic; Carbonatat Àrea/es hidrogeològica/ques:

Delimitació geogràfica:

Geogràficament la massa es troba en part a la serralada Prelitoral i en part a la depressió Central Catalana, aproximadament entre el riu Ripoll a l’oest i el riu Congost a l’est, amb un relleu relativament abrupte, al sud limita amb la depressió del Vallès. Aquesta zona és un conjunt de blocs aixecats majoritàriament de naturalesa conglomeràtica, més resistents a l’erosió, on s’assoleix el cim més alt de Sant Llorenç de Munt (1101 m). Els materials carbonatats i granítics es situen en una franja allargada adossada pràcticament a tota la serralada Prelitoral . La seva morfologia és relativament muntanyosa pels relleus de la serralada Prelitoral amb alçades al voltant dels 500 m. Les seves vessants estan solcadess per valls que s’encaixen de forma transversal a la serra. Es situa principalment dins de les conques hidrogràfiques del Besòs amb una pluviometria mitjana d’uns 800 l/m2. Municipis inclosos totalment:

Bigues i Riells Figaró - Montmany Tagamanent Aiguafreda

Sant Quirze Safaja Gallifa

Sant Martí de Centelles Caldes de Montbui Sant Llorenç Savall Sentmenat

Seva Centelles

l'Ametlla del Vallès Matadepera

Sant Feliu de Codines Santa Eulàlia de Ronçana la Garriga

p g g q

Característiques hidràuliques dominants: Aqüífers lliures i confinats amb predomini dels confinats

3. CARACTERITZACIÓ DE LA MASSA D'AIGUA

Geològicament, sobre els materials paleozoics granítics i metamòrfics de baixa

permeabilitat, descansen els materials permeables del triàsics que limiten amb l’àrea de la depressió del Vallès mitjançant els materials paleozoics i granits de baixa

permeabilitat disposats al peu de la serralada Prelitoral. Els materials triàsics, per sobre es posen en contacte amb els materials conglomerats de Sant Llorenç (Paleògen). A la serralada Prelitoral el recobriment Terciari del Paleògen està constituït per Eocè i Oligocè poc plegat i que cabussa suaument (5 – 10º) cap a la Depressió Central Catalana.

Constitueix una unitat morfològica de relleu de direcció nord-est/sud-est. A la zona de Matadepera- Castellar del Vallès, és un encavalcament vergent cap el NO.

- Els materials del Triàsic que pertanyen a aquest aqüífer presenten la següent seqüència estratigràfica:

-Conglomerats vermells bassals, gresos i margues (Bundsanstein) amb un gruix aproximat de 60 m

-Calcàries i dolomies corresponents al Muschelkalk Inferior amb un gruix de 60 m

-Margues i gresos vermelles corresponents al Muschelkalk Intermedi amb un gruix de 40 m

-Dolomies i calcàries corresponents al Muschelkalk Superior amb un gruix de 25 m. A la zona del riu Congost el sòcol paleozoic i la cobertura triàsica es poden considerar autòctons, a la resta de la zona es troben encavalcats per materials paleozoics.

- Els granits estan constituïts per granodiorites i leucogranits emplaçats durant l’orogènia herciniana. Localment a sobre d’aquests materials, se situa una cobertura quaternària amb característiques i gruixos molt variables formada per argiles i sorres que es pot confondre amb la capa d’alteració superficial del granit. Aquesta capa d’alteració superficial (sauló) localment pot arribar a tenir gruixos entre 10 i 20 m. Aquesta alteració ha estat deguda bàsicament a la descomposició química més que a la mecànica,

influenciada directament per un clima temperat i humit. Els granits també es presenta diaclasat i fracturat, que conjuntament amb la capa d’alteració superficial pot penetrar fins a varis centenars de metres de profunditat i donar lloc a nivells profunds d’aigua.

La disposició estructural i la pròpia disposició geològica de les diferents capes permeables comuniquen amb les calcàries triàsiques ja que es considera que estan comunicades subterràniament o a través dels cursos superficials. Per exemple a la zona

3.1.1 Característiques geològiques i geomètriques

3.1.2 Característiques geomètriques i hidrodinàmiques dels límits de les masses d'aigua

3.1 DESCRIPCIÓ DE LA ZONA SATURADA

2042C41 Aqüífer calcari i detrític triàsic del Llobregat - Congost

2043H11 Aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat dels granits del Llobregat - Congost

2042B21 Aqüífers detrítics i calcaris paleògens del Llobregat – Congost (conglomerats de Sant Llorenç)

dels conglomerats de Sant Llorenç, existeixen nombroses surgències que s’infiltren en les calcàries triàsiques. Es considera que una bona part de l’aigua subterrània atès la presència de materials poc permeables en el contacte entre la Prelitoral i la Depressió del Vallès el drenatge es realitza cap el sud a través de les capçaleres de la massa 16 els al•luvials del Vallès i de la pròpia depressió del Vallès. Es considera que el drenatge es realitza a través de les capçaleres del rius de la Depressió del Vallès. Probablement els conglomerats i gresos del Paleogen i de les calcàries del Triàsic a la zona de la Prelitoral donen aportacions laterals als materials al•luvials.

Al nord limita amb la massa 11 dels al•luvials de la depressió Central. El límit est és mitjançant el curs del riu Congost i a l’oest mitjançant el curs del riu Ripoll.

Les capes aqüíferes del Triàsic es recarreguen principalment per infiltració de l’aigua de pluja directament en els afloraments a través dels materials permeables. A més hi ha trams que es recarreguen per infiltració d’aigües superficials on els materials presenten els nivells piezomètrics per sota de la llera del riu. En els granits pot haver trams que es recarreguen per infiltració d’aigües superficials i lateral de les calcàries i detrítics del triàsic a la zona de la Prelitoral.

Lleres de rius. Afloraments dels materials. Rius, directament a les lleres o mitjançant fonts.

-En general els nivells piezomètrics es troben a gran profunditat on la direcció general del flux subterrani és cap els al·luvials que finalment drenen les aigües cap el sud-est, a la depressió del Vallès. En els granits el flux subterrani és a favor de la pendent topogràfica. Les isopieces normalment són paral•leles a la direcció de la depressió del Vallès.

En general els nivells piezomètrics es troben a profunditats de l’ordre de 30 o 40 m depenent de la topografia on la direcció general del flux subterrani és cap els al•luvials que finalment drenen les aigües cap el sud-est a la depressió del Vallès. Indicar que a la zona de Castellar del Vallès, al juliol de 2001, la llera del riu Ripoll estava de l’ordre de 50 m per sobre del nivell dels pous que exploten les capes aqüíferes del Triàsic

Recàrrega natural:

Zones de recàrrega: Zones de descàrrega:

3.2.2 Tipus de circulació dominan Comentari:

3.2.2 Piezometria

3.2 HIDRODINÀMICA I TIPUS DE FLUX

3.2.1 Recàrrega i descàrrega

3.2.3 Paràmetres hidràulics

Tenint en compte la variabilitat geològica espacial i en profunditat, la circulació predo-minant és de tipus: Càrstic

Sense dades 1 - 15

100 (conglomerats i granits) - 300 (calcaris i detrítics)

En els materials triàsics al tractar-se d’un funcionament multicapa hi ha aqüífers que per condicions estructurals tenen un funcionament local com a lliures o com a confinats. En les zones de caràcter lliure la zona no saturada és de gran potencia però atès la

carstificació i fracturació dels materials el risc de contaminació potencial des de la superfície pot ser molt ràpida, en les zones que són de caràcter lliure. En els granits encara que hi ha una zona no saturada majoritàriament de tipus granular també està molt diaclasat i fracturat amb risc moderat i alt de contaminació potencial des de la superfície.

En general els cursos superficials de la zona actuen de drenatge dels aqüífers si be localment poden perdre cabal per infiltració en materials carstics del Triàsic.

Els principals cursos superficials pertanyen a la conca del Besòs on els més significatius són els següents: - Riu Congost - Riu Tenes - Riera de Caldes - Riu Ripoll Permeabilitat (m/d): Coef. emmagatzematge (%): Transmissivitat (m2/d): 3.3 ZONA NO SATURADA

3.4 CONNEXIÓ AMB CURSOS D'AIGUA SUPERFICIAL

3.5 ESTAT QUÍMIC HISTÒRIC

Aquest s'ha calculat emprant les dades hidroquímiques més antigues en les que no es cons-tatava influència de l'activitat humana (en cas que no sigui així se n'indica la causa).

La litologia i funcionament natural de cadascun dels aqüífers que formen aquesta massa són diferents, fet pel qual no pot abordar-se l'anàlisi de les característiques químiques de l'aigua en el seu conjunt.

La majoria de les dades pertanyen a l'aqüífer triàsic del Llobregat-Congost (per a la caracterització dels materials paleògens únicament es disposa de dades corresponents als anys 1995, 1996 i 1997 de tres punts de control). Les fàcies hidroquímiques de l'aqüífer triàsic són bicarbonatada càlcica i clorurada sòdica. A continuació es presenten dades de referència per a l’any 1995.

Paràmetre Unitat Valor

HCO3- mg/l 464 Ca2+ mg/l 125,3 Cl- _{mg/l 34,1} Mg2+ mg/l 50,3 NO3- mg/l 11,9 K+ mg/l 0,8 Na+ mg/l 13,7 SO42- mg/l 107,5

4. ZONES PROTEGIDES

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou:

- Masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà. - Masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari.

Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània.

En aquesta massa d’aigua es troben un total de 5 municipis (4 d’ells parcialment) dins de les zones declarades vulnerables a la contaminació per nitrats, segons el Decret 476/2004, de 28 de desembre.

No es localitza en aquesta massa cap dels aqüífers pels que s’han establert normes de protecció i addicionals (Decret 328/1988).

No es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionada amb aquesta massa.

4.3 AQÜÍFERS PROTEGITS (Decret 328/88, d'11 d'octubre)

4.4 ZONES HUMIDES DEPENDENTS

4.2 MASSES D'AIGUA AFECTADES PER LES ZONES VULNERABLES A LA CONTAMINACIÓ PER NITRATS D'ORIGEN AGRARI (Directiva 91/676/CEE i Normativa Derivada)

4.1 MASSES D'AIGUA AMB CAPTACIONS SUPERIORS A 10 m3/dia DESTINADES AL CONSUM HUMÀ

Totes les masses d'aigua subterrània identificades a Catalunya tenen captacions superiors a 10m3/dia destinades al consum humà excepte la massa d'aigua número 53 (Delta de l'Ebre).

5. PRESSIONS

Els conreus de secà ocupen el 10% de la superfície de la massa, amb un domini dels conreus herbacis, i els conreus de regadiu ocupen el 0,8 %, principalment també conreus herbacis.

No es produeix cap pressió sobre l’estat químic d’aquesta massa d’aigua degut a que gairebé la totalitat del sòl agrícola és de secà, de manera que el risc d’infiltració a la massa d’aigua de fertilitzants i fitosanitaris és mínim.

No hi ha aplicació de biosòlids sobre la massa d’aigua.

En aquesta massa no es produeixen processos de recàrrega artificial ni directa ni indirecta.

Sòl urbà i

industrial _{Secà Regadiu}

Massa forestal

Dejeccions ramaderes

Agricultura intensiva

Aplicació de biosòlids

Retorns de reg i recàrrega artificial

Zones urbanes i industrials 5.1 OCUPACIÓ GENERAL DEL SÒL

Any 2003

km2

Sòl agrícola

%

5.2 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

Els volums de N procedents de dejeccions ramaderes que s’apliquen sobre aquesta massa d’aigua exerceixen una pressió alta degut, sobre tot, als municipis de: Bigues i Riells, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines, Santa Eulàlia de Ronçana i

Sentmenat, que representen els següents valors:

kg de N/a boví kg de N/a porcí kg de N/a aviram

Bigues i Riells 971

Caldes de Montbui 6796 9894 8533

Sant Feliu de Codines 3679 85

Santa Eulàlia de Ronçana 8943 323

Sentmenat 1913

kg de N/a total kg de N/ha/a total Bigues i Riells 6025 821

Caldes de Montbui 26746 267

Sant Feliu de Codines 3791 237

Santa Eulàlia de Ronçana 10286 440

El sòl urbà i industrial d’aquesta massa d’aigua representa un 12 % del total de l’extensió de la mateixa i constitueix una pressió baixa sobre l’estat químic de la massa d’aigua.

La massa d’aigua suporta diferents col·lectors de salmorres de 0,4 km de longitud i quatre emissaris líquids de les indústries. S’ha estimat que la magnitud de les pressions sobre aquesta massa d’aigua exercides per les zones urbanes i industrials és baixa.

Els abocaments industrials exerceixen una pressió baixa sobre l’estat químic de la massa d’aigua.

La magnitud de la pressió per sòls contaminants sobre aquesta massa d’aigua es alta, degut, sobretot, a episodis de contaminació per VOC´s.

No existeixen runams salins que afectin a aquesta massa d’aigua

Aquesta massa d’aigua no està afectada per cap pressió com a conseqüència de les dipòsits de residus.

Hi ha quatre EDAR, nou estacions de bombament, 2 punts d’abocament de les EDAR i 28,51 km de col·lectors. S’ha estimat que la magnitud de les pressions sobre aquesta massa d’aigua exercides per les zones urbanes i industrials és baixa.

Aquesta massa d’aigua no està afectada per cap pressió com a conseqüència de les extraccions d’àrids.

No es contempla aquest tipus de pressió per entrada d'aigua marina als aqüífers atès que es tracta d’una massa no costanera.

Infraestructures industrials

Abocaments industrials

Sòls contaminats

Runams salins Dipòsits de residus

Abocaments d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDARs)

Extraccions d'àrids

Alta Sense pressió Sense pressió Sense pressió Baixa Baixa Baixa Alta Sense pressió Sense pressió Baixa Sense pressió Sense pressió Dejeccions ramaderes (DJ)

Agricultura intensiva: adobs i tractaments fitosanitaris (AG) Aplicació de llots de depuradora (biosòlids) (BI)

Retorns de reg i recàrrega artificial (RA)

Filtracions i fugues des de zones urbanes i industrials (UI)

Abocaments, lixiviats i fugues (II)

Abocaments industrials (AI) Sòls contaminats (SC)

Runams salins (RS)

Dipòsits de residus industrials, urbans i especials (DR)

Abocaments d'aigües depurades (AE) Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

Extracció que provoca intrusió salina (IS)

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

FONTS

PRESSIONS

MAGNITUD

Pressions difuses Agricultura i Ramaderia Pressions puntuals Clavegueram i col·lectors urbans i industrials Activitat industrial Activitat industrial Gestió de residus EDARs (*) Extraccions d'àrids Extracció d'aigua a zones costaneres Activitat minera

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUÍMIC: Moderada

5.3 PRESSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU Extraccions d'aigua

4,9 0,0 0,0 0,4 0,0

4,5 100,0

3,5 0,0 1,40

Alta

Les extraccions s’utilitzen exclusivament per a subministrament, tant de gestió privada com de gestió pública (ajuntaments). La pressió sobre l’estat quantitatiu s’ha considerat alta en base a l’índex d’explotació. Els recursos disponibles són, en aquesta massa, iguals a les entrades.

Sense pressió Sense pressió

Aquesta massa d’aigua està constituïda per aqüífers multicapa, lliure i semiconfinats, majoria del nivell freàtic més de 15 m de profunditat, transmissivitats moderades i localment altes. La vulnerabilitat intrínseca d’aquesta massa en la seva totalitat es considera moderada. Moderada Alta TOTAL Agricultura % Industrial % Subministrament % Recursos disponibles (hm3/any) Transferència a altres masses (hm3/any) Índex d'explotació

Captacions d'aigua subterrània

Agricultura intensiva de vivers i freatòfits (VF)

Afeccions a la piezometria i a la qualitat (EX)

5.4 VULNERABILITAT INTRÍNSECA Magnitud:

PRESSIÓ TOTAL SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU:

hm3/any hm3/any hm3/any hm3/any

Extraccions totals (hm3/any)

4,9

(A) (B) (C) (C/A-B)

Cultius de vivers i freatòfits

No existeixen cultius de vivers i freatòfits que afecten a aquesta massa d'aigua.

RESUM DE PRESSIONS SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

FONTS

PRESSIONS

MAGNITUD

Extracció d'aigua Extraccions d'àrids

6. IMPACTES

6.2 IMPACTES SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

6.2.1 Estat químic actual dels aqüífers presents a la massa

2042C41 Aqüífer calcari i detrític triàsic del Llobregat - Congost

7,5 904,0 - 39,0 366,2 -

-- - 12,9 0,11 183,00

-Promig de diverses dades entre 1995 i 2002

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

2043H11 Aqüífers locals en medis de baixa permeabilitat dels granits del Llobregat - Congost

No es disposa de les dades necessàries per establir estat químic actual d'aquest aqüífer

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l) 1995-2002 -13 -Període de registre Quimisme bàsic Nivell piezomètric Núm. de punts Nivell piezomètric Quimisme bàsic Xarxes de control de l'Agència (*)

Xarxes de control d'altres organismes

-Característiques de les xarxes:

(*)La informació actualitzada de les xarxes de control de l'Agència es troba disponible al web: http://mediambient.gencat.net/aca

2042B21 Aqüífers detrítics i calcaris paleògens del Llobregat – Congost (conglomerats de Sant Llorenç)

1510,0 433,3 227,1 181,2 168,3 48,6

124,4 19,90 46,3 - 0,10 13,8

Promig de diverses dades entre 1995 i 1997

Aqüífer:

pH CE HCO3 Cl SO4 Ca Mg

Na K NO3 NH4 Fe_total Mn_total

-(u.pH) (uS/cm) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l)

(mg/l) (mg/l) (mg/l) (mg/l) (ug/l) (ug/l)

Es detecta la presència local de VOC's però no es disposa de suficients dades per a valorar l'impacte.

Moderat Sense dades

6.2.2 Descripció dels impactes sobre l'estat químic i tendències

IMPACTE POTENCIAL

IMPACTE COMPROVAT

6.2.3 Resum dels impactes sobre l'estat químic Magnitud de l'impacte comprovat: Sense dades

(Pressió total x Vulnerabilitat)

Alta

PRESSIÓ TOTAL

6.3 IMPACTE SOBRE L'ESTAT QUANTITATIU

6.3.1 Descripció dels impactes sobre l'estat quantitatiu i tendències

Dades insuficients per a descriure l'impacte

6.3.2 Resum dels impactes sobre l'estat quantitatiu

IMPACTE COMPROVAT

Sense dades

7. AVALUACIÓ DEL RISC

No Sí Sí

RISC SOBRE L'ESTAT QUÍMIC

RISC SOBRE L'ESTAT

QUANTITATIU RISC TOTAL

Síntesi del risc:

Bàsicament degut a l'elevat nombre d'extraccions per abastament. Localment hi ha pressió relacionada amb les zones industrials

ANNEXOS DE LA FITXA DE CARACTERITZACIÓ, ANÀLISI DE

PRESSIONS, IMPACTES I ANÀLISI DEL RISC

2042C 41 Aqüífer calcari i detrític triàsics del Llobregat C ongost 0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 TC E ( u g/ l 8014-1 8051-2

Figura 2. Evolució del contingut en TCE en entre punts significatius de la mass 12.

2 0 4 2 C 4 1 A q ü ífe r c a lc a ri i d e trític trià s ic s d e l L lo b re g a t C o n g o s t

0 50 1 00 1 50 2 00 2 50 3 00 3 50 4 00 4 50 5 00 1993 1 994 19 95 1996 19 97 199 8 1 99 9 2000 2 001 20 02 20 03 PC E ( u g / 80 14 -1 80 51 -2