• No se han encontrado resultados

Parc de la Serralada Litoral SL-C 112. Ruta de l Esquirol EXCURSIONS SENYALITZADES

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Parc de la Serralada Litoral SL-C 112. Ruta de l Esquirol EXCURSIONS SENYALITZADES"

Copied!
7
0
0

Texto completo

(1)

Parc de la

Serralada Litoral

E X C U R S I O N S S E N Y A L I T Z A D E S

SL-C 112

(2)

L

a passejada ens portarà a conèixer la contrada de Sant Ma-teu, topònim que com-parteixen l’ermita, la font i el turó, el punt més alt de la carena, que ateny els 499 me-tres d’alçària. Al llarg del recorregut tindrem l’ocasió de descobrir alguns d’aquests elements.

Per accedir al punt de sortida de l’itinerari caldrà dirigir-se a la població de Premià de Dalt. Deixant a mà dreta l’edifici de la Casa de la Vila, pujarem per la riera de Premià. La via, asfaltada, ens menarà directament al parc arqueològic de la Cadira del Bis-be 1, nom que va substituir l’antiga denominació popular de turó dels Dos Pins arran de la troballa arqueològica a la zona d’unes restes d’un poblat ibèric dels segles v-i aC (jaciment de la Cadira del

Bisbe).

La Cadira del Bisbe

El turó, encara amb algun pi esponerós, ens regala una bonica panoràmica del davallar de la serra cap a les planes del Maresme, amb alguns campanars eixint sobre les teulades rogenques de les cases envoltades d’hortes i camps de clavells. En segon terme, se’ns presenta una vista menys tradicional formada pel clapat de les urbanitzacions sobre les muntanyes i les poblacions litorals, crescudes i urba-nes, que gairebé s’endinsen en el mar.

Al poblat ibèric de la Cadira del Bisbe trobem el punt de sortida de l’itinerari i el rètol que l’indica. Dels dos camins, cal agafar el de la dreta, que corre paral·lel a la línia litoral. La caminada, que comença amb un pendent marcat, ens submergeix de ple en el bosc mediterrani, una vegetació sempre verda, densa i plena d’essències: pins, alzines, garrofers, estepes, romaní, mata…

Tram 2.880 m 60 min km

(3)

De les diverses espècies de fauna que viuen en aquests boscos una de les més presents en la memò-ria popular i alhora, potser, més fàcil de detectar, és l’esquirol. Tothom que té per costum de sortir a la muntanya, de tant en tant, ha tingut l’oportunitat de veure’n algun. Malauradament havia estat una peça cotitzada pels caçadors i per la taxidèrmia. L’esquirol viu en boscos que li proporcionen lla-vors per a la seva alimentació: pinyons, avellanes, aglans… tot i que de vegades també menja bolets, escorces, rebrots i fins i tot algun insecte o cargols. No serà estrany que trobem pel terra algunes pinyes rosegades per l’esquirol.

Acabada l’ascensió, un indicador ens assenyala un canvi de direcció a mà esquerra i, després d’un curt tram de camí planer, un cartell ens desvia cap a un nou pendent a la dreta.

En acabar la pujada trobem tres elements que ens orientaran: a mà dreta, la masia de can Bernadó 2 ; a l’esquerra, una subestació d’energia elèctrica; al davant, el camí carener que travessa la serra (GR 92). Agafem la pista cap a l’esquerra i, al cap de pocs metres, trobem un indicador que ens convida a prendre un nou desviament a la dreta cap a la font de Sant Mateu 3.

(4)

La font i l’ermita

de Sant Mateu

Amagada en una clotada a la dreta del camí trobem la font de Sant Mateu. Paga la pena de baixar a re-frescar-s’hi. Al seu davant, una gran bassa, ara en desús, ens il·lustra sobre el concepte d’economia de l’aigua que tenia la vida tradicional a les masies, en una època en què no hi havia aigua corrent. Recuperem el camí i, gairebé immediatament, l’in-dicador ens guia cap a un corriol a l’esquerra, que fa pujada, immers en una espessa vegetació. En pocs minuts, aquest corredor estret i ombrívol s’obre en una clariana diàfana, amb l’ermita de Sant Ma teu

4 al centre.

L’ermita de Sant Mateu està documentada des del segle x, al segle xv rebia el nom de Sant Mateu del

Bosc i durant els segles xvi i xvii fou habitada per

ermitans. És d’origen romànic i en destaca la petite-sa de les formes: una volta de canó minúscula, que acull amb prou feines dues rengleres d’escons; una graonada semicircular, vigilada per un xiprer, i el menut campanar de cadireta, que sobta per la seva orientació travessera. L’ermita té adossada l’antiga casa dels ermitans, i totes dues han estat restaura-des o ampliarestaura-des en èpoques diverses.

Iniciem la tornada cap al punt d’origen tot enfilant el passeig, amb pins a banda i banda, que surt del davant de l’ermita. A la vista, arrecerada a l’oest,

(5)

destaca l’esplèndida masia de can Riera 5. No hi arribarem perquè un rètol ens assenyala un camí estret a l’esquerra pel qual hem de començar a da-vallar. Al cap de poc, trobarem una esplanada amb una gran figuera al centre que ens menarà a la pista carenera. La travessem i un indicador ens fa aga-far un altre camí de terra que s’obre davant nostre. D’aquesta manera arribem novament a una zona boscosa amb una fita més 6.

Plana del Mal Temps

El substrat geo lògic d’aquesta serralada, forma-da per granits, pateix un procés de meteorització quí mica que provoca la formació d’una sorra molt ines table, anomenada sauló, que té un grau d’ero-sió molt elevat. Mitjançant els torrents i les rieres característiques del Maresme, aquest sauló es di-posita a les platges a causa dels forts pendents. El trànsit rodat n’augmenta el ritme d’erosió i el perill d’incendis. Cal que tots ho tinguem present i que extremem les precaucions en les nostres passejades. Fora d’itinerari, si seguim recte el camí, arribarem al turó d’en Baldiri, on podem gaudir de molt bones vistes i on trobem una torre de vigilància per a la prevenció d’incendis forestals del parc.

Si seguim l’itinerari, hem de prendre el camí a l’es-querra que ens retorna a la Cadira del Bisbe. A par-tir d’aquí iniciem un descens accentuat, fins que en una nova bifurcació ben indicada, hem de tornar a prendre el camí de la dreta que fa baixada.

(6)

Accés

En cotxe

Per la C-32 de Barcelona a Mataró (sortida Premià de Dalt) i per la carretera local que mena al poble de Premià de Dalt.

En transport públic

Línia 1 de Rodalies Renfe (tel. 902 240 202) fins a l’estació de Premià de Mar i autobús Sarbus Casas, línia C14, (tel. 937 981 100) des de Premià de Mar.

Més informació

Per a més informació podeu adreçar-vos al Consorci del Parc de la Serralada Litoral

Telèfon de vigilància del parc: 656 999 595

Av. Onze de Setembre, 53, 1r 08349 Cabrera de Mar Tel. 937 540 024 Fax 937 540 022 p.slitoral@diba.cat www.diba.cat/parcsn/slitoral

Parc de la

Serralada Litoral

E X C U R S I O N S S E N Y A L I T Z A D E S

SL-C 112

Cadira del Bisbe (Premià de Dalt)

255 m Cadira del Bisbe255 m

Can Bernadó 415 m

Ermita de Sant Mateu

489 m Camp de la Figuera 472 m

Plana del Mal Temps 420 m 1 h 2.880 m 1 h 15 min3.795 m 1 h 40 min4.985 m Inici de l’itinerari D ir ec ci ó d e C o m u n ic ac ió . D ib u ix o s: R o se r C is a. F o to g ra fi es : X av ie r M ar g ai x ( p o rt ad a) i A rx iu d el p ar c. D ip ò si t L eg al : B -4 07 24 -2 01 0 I m p rè s e n p ap er e co lò g ic Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 428 xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn

Xarxa de Parcs Naturals

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Sa-vassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llo renç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agra-ri del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

Distància: 4.985 m. Desnivell: 234 m Durada: 1 h 40 min (a peu)

Excursió a peu de dificultat baixa que trans-corre majoritàriament per pistes del parc. L’iti-nerari és senyalitzat com a sender local (blanc sobre verd, SL-C 112) «Ruta de l’Esquirol». És aconsellable portar aigua. Uns prismàtics ens permetran observar millor la fauna i gau-dir de les bones panoràmiques. No llenceu deixalles ni arrenqueu cap mena de planta i procureu no destorbar la fauna.

km

Ruta de l’Esquirol

(7)

D ir ec ci ó d e C o m u n ic ac ió . D ib u ix o s: R o se r C is a. F o to g ra fi es : X av ie r M ar g ai x ( p o rt ad a) i A rx iu d el p ar c. D ip ò si t L eg al : B -4 07 24 -2 01 0 I m p rè s e n p ap er e co lò g ic Comte d’Urgell, 187 08036 Barcelona Tel. 934 022 428 xarxaparcs@diba.cat www.diba.cat/parcsn Xarxa de Parcs Naturals

Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries-Sa-vassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llo renç del Munt i l’Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agra-ri del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d’Olèrdola, Parc del Foix.

Distància: 4.985 m. Desnivell: 234 m Durada: 1 h 40 min (a peu)

Excursió a peu de dificultat baixa que trans-corre majoritàriament per pistes del parc. L’iti-nerari és senyalitzat com a sender local (blanc sobre verd, SL-C 112) «Ruta de l’Esquirol». És aconsellable portar aigua. Uns prismàtics ens permetran observar millor la fauna i gau-dir de les bones panoràmiques. No llenceu deixalles ni arrenqueu cap mena de planta i procureu no destorbar la fauna.

Referencias

Documento similar

Parc de vehicles distribuït per tipus, motor de gasolina i comarca.. Parc de vehicles distribuït per tipus, motor de gasoil

La brigada de mantenimiento del parque natural, durante el mes de agosto de 2010, realizó una actuación en el monte público de Sant Joan de Penyagolosa que consistió en el bloqueo

Impulsarem el Parc natural dels Pessons com a gran zona protegida de la nostra parròquia i posarem en valor la vall del Madriu-Peraf- ita-Claror.. Impulsarem àrees d’aparcament

El mateix Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb la necessitat de saber què ha de gestionar, i gestionar-ho bé, ha realitzat estudis encara molt més concrets, i

La masia està situada a l'extrem septentrional del terme municipal de Matadepera, en ple Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.. Propera a la Riera de les Arenes, i

Espècie amplament citada al PN de la serra d’Espadà sobre fulles diverses i acícules de pi (Burguete 1995), al PN del Carrascar de la Font Roja sobre fulles de carrasca (Conca

L’Institut de la Qualitat Turística Espanyola, en la seva sessió del mes d’abril del 2004, va aprovar la certificació de qualitat dels equipaments i serveis d’ús públic del

El mes de març de l’any 2004 es va fer efectiva la implantació del Sistema de Qualitat al Parc Natural del Montseny en la gestió dels equipaments i serveis d’ús públic i es