Catalunya i els objectius de reducció d emissions de gasos amb efecte d hivernacle

133  Descargar (0)

Texto completo

(1)

Catalunya i els objectius

de reducció d’emissions

de gasos amb efecte d’hivernacle

Primer informe de progrés

Catalunya i els objectius de r

educció d’emissions de gasos amb efecte d’hiver

nacle. Primer informe de pr

(2)
(3)

Catalunya i els objectius

de reducció d’emissions

de gasos amb efecte d’hivernacle

(4)

Catalunya i els objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle Primer informe de progrés

© Generalitat de Catalunya

Departament de Medi Ambient i Habitatge http://www.gencat.cat/dmah

Document elaborat per: Oficina Catalana del Canvi Climàtic

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat Departament de Medi Ambient i Habitatge

Primera edició: novembre de 2010 Disseny: Imatge i Color

Maquetació: ALTÉS arts gràfiques, s.l. Dipòsit legal: B. 44.124-2010

(5)

PRÒLEG ... 5

PART I: PRIMER INFORME DE PROGRÉS A CATALUNYA SOBRE ELS OBJECTIUS DE KYOTO ... 7

0. Resum executiu ... 7

1. Introducció a l’informe ... 23

2. Situació actual i tendències ... 29

2.1. Emissions totals de GEH. Sèrie 1990-2008 ... 31

2.1.1. Per sectors ... 32

2.1.2. Per gasos ... 34

2.1.3. Variació del 2008 respecte al 2007 ... 37

2.1.4. Catalunya, Espanya i la Unió Europea ... 37

2.2. Avanç d’emissions de GEH del 2009 ... 41

2.3. Emissions sotmeses a Directiva i emissions difuses ... 41

2.3.1. Emissions sotmeses a Directiva ... 43

2.3.2. Emissions difuses ... 48

3. Indicadors macroeconòmics i demogràfics ... 51

3.1. Evolució a Catalunya ... 53

3.2. Catalunya, Espanya i la Unió Europea ... 54

4. Indicadors sectorials ... 57

4.1. Sector energètic ... 59

4.2. Sector del transport ... 61

4.3. Activitats industrials ... 64

4.4. Sector residencial ... 68

4.5. Sector serveis ... 70

4.6. Sector de l’agricultura i la ramaderia ... 72

4.7. Sector dels residus ... 75

5. Compliment amb objectius ... 77

5.1. Període 2008-2012 ... 79

5.2. Període 2013-2020 ... 84

5.3. Període post2020 ... 86

Annex I: Inventari d’emissions de GEH 1990-2008 ... 89

(6)

PART II: ACCIÓ CLIMÀTICA A CATALUNYA ... 99

1. Cronologia del canvi climàtic al món ... 99

2. Acció institucional desenvolupada a Catalunya ... 107

2.1. Arquitectura institucional ... 109

2.1.1. Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic ... 109

2.1.2. Els grups de treball de la Comissió Interdepartamental ... 110

2.1.3. Comissió Intradepartamental del Canvi Climàtic ... 111

2.1.4. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ... 111

2.2. La participació ciutadana ... 112

2.2.1. La Convenció Catalana del Canvi Climàtic ... 112

2.3. El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 ... 113

2.3.1. Objectius ... 113

2.3.2. Desplegament del Pla ... 113

2.3.3. Programa d’actuació 2010 ... 114

2.4. L’acció climàtica en la planificació del Govern ... 114

2.5. Línies de treball destacades en l’acció climàtica ... 118

2.5.1. El règim europeu de comerç de drets d’emissió a Catalunya ... 118

2.5.2. La complicitat de les organitzacions mitjançant el programa “Acords Voluntaris” ... 120

2.5.3. El món municipal ... 121

2.5.4. Incorporació dels criteris climàtics en l’avaluació ambiental de plans i programes ... 122

2.5.5. Coordinació intergovernamental ... 122

2.5.6. Impuls a la recerca ... 124

2.5.7. Esdeveniments mundials a Barcelona ... 128

2.5.8. Adaptació al canvi climàtic ... 128

(7)

Pròleg

El canvi climàtic és una realitat inequívoca davant la qual ens cal actuar amb determinació. L’escalfament global és un fenomen que afecta el conjunt del sistema terrestre, atès que la concentració de gasos amb efecte d’hivernacle a l’atmosfera es distribueix força homogèniament independentment d’allà on es pro-dueixen les emissions, contràriament a altres fenòmens de contaminació de l’aire. Per aquest motiu cal fer-hi front de manera concertada. Tanmateix, el principi que inspira el Conveni marc de les Nacions Unides és la responsabilitat compartida però diferenciada. Els països industrialitzats tenim una més alta respon-sabilitat en l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle tant per la quantitat com pel temps que fa que pro-duïm aquestes emissions. Per tant, els esforços de reducció han de ser proporcionals a aquesta respon-sabilitat i, lògicament, al grau de desenvolupament.

En aquest context la UE ha pres un ferm compromís conjunt de reducció d’emissions per a l’any 2020. Catalunya se suma a aquest compromís i la responsabilitat en el seu compliment és un aspecte clau a con-siderar en el nostre marc més immediat d’acció política, econòmica i social.

És per aquest motiu, i per assegurar que Catalunya assumeix la seva part de responsabilitat, que el Govern va aprovar el 7 d’octubre de 2008 el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012, amb fi de contribuir a complir, en la part proporcional, l’objectiu establert pel Protocol de Kyoto per a l’Estat es-panyol, i a la vegada estar preparat per incorporar els acords europeus per a la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle per al període 2013-2020.

Aquest document presenta una visió global sobre l’estat actual de progrés en l’assoliment de l’objectiu es-tablert al Pla marc de mitigació del canvi climàtic i el desenvolupament de l’acció institucional en aquest camí de lluita contra el canvi climàtic.

En la primera part, sota el nom “Primer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto”, es presenta la situació actual en matèria d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya, des del 1990 fins al 2008. S’inclou, també, una comparativa amb les situacions a Espanya i a la Unió Europea. S’avaluen tendències històriques de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i, en particular, els resultats per al primer any del període de Kyoto (2008), amb l’objectiu final d’avaluar l’efectivitat del Pla marc de mitigació del canvi climàtic i d’identificar fortaleses, oportunitats, debilitats i pròxims passos per garantir el compliment amb els objectius fixats en el mateix Pla. Aquest informe té 5 capítols i un resum executiu que sintetitza les idees principals de l’anàlisi tècnica que s’ha portat a terme.

Per l’altra banda, la segona part d’aquest document, sota el nom “Acció climàtica a Catalunya”, recull les accions climàtiques institucionals més rellevants, impulsades des del Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest document pretén recollir una visió general dels instruments de què s’ha dotat el Govern per tal de desenvolupar les polítiques de mitigació i d’adaptació al canvi climàtic, i les línies de treball més destacades, englobades en l’acció climàtica.

Des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, esperem que aquest document serveixi al lector per aprofun-dir en el coneixement sobre l’acció climàtica catalana i sobre el repte de futur que Catalunya ha d’afrontar al respecte.

Barcelona, octubre del 2010

Oficina Catalana del Canvi Climàtic

(8)
(9)

Part I: Primer informe de progrés

a Catalunya sobre els objectius de Kyoto

(10)
(11)

0. Resum executiu

Aquest document, el Primer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto, presenta, d’u-na banda, la situació actual en matèria d’emissions de gasos amb efecte d’hiverd’u-nacle (GEH) a Catalunya i, de l’altra, una anàlisi comparativa amb la situació a Espanya i a la Unió Europea.

L’objectiu principal és avaluar el progrés actual de Catalunya pel que fa a l’assoliment de l’objectiu esta-blert en el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (PMMCC) en el marc del Protocol de Kyoto.

L’anàlisi presentada en aquest informe es basa, principalment, en la informació de l’Inventari Nacional d’Emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, per al període 1990-2008 (últimes dades disponibles), del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), desglossat per comunitats autònomes, així com en les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) sobre el règim de comerç de drets d’emissió, les dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) sobre consums energètics, i les estimacions i escenaris de futur que es porten a terme des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic per al 2009 i per al període 2013-2020-2050. Les dades d’emissions de GEH es presenten estructurades en la classificació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC, IPCC en les seves sigles en anglès) de set categories: 1. Pro-cessament de l’energia, 2. Processos industrials, 3. Ús de dissolvents i altres productes, 4. Agricultura, 5. Canvis d’ús del sòl i silvicultura, 6. Residus i 7. Altres. La categoria de canvis d’ús del sòl i silvicultura es comptabilitza exclusivament en l’àmbit de l’Estat espanyol i, per tant, no existeix la dada específica per a Catalunya. D’altra banda, la darrera categoria (Altres) no presenta emissions en tota la sèrie temporal. Les emissions de referència per a Catalunya quant a l’assoliment de l’objectiu del PMMCC són les que

anomenem emissions de l’Any Base PMMCC (valor equivalent a 40.331.170 t CO2eq). Aquest valor és fix

i permet donar-nos la indicació sobre la proximitat a l’objectiu de reducció d’emissions establert. Les emis-sions de l’Any Base PMMCC no coincideixen amb les emisemis-sions del 1990 ni amb les emisemis-sions de

refe-rència1, que s’actualitzen amb les noves sèries temporals d’emissions a causa de les millores

metodolò-giques que s’incorporen anualment a l’inventari nacional d’emissions de GEH.

Amb aquest primer informe, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic avalua tendències històriques de les emis-sions de GEH i, en particular, els resultats per al primer any del període de Kyoto (2008), amb l’objectiu final d’avaluar l’efectivitat del PMMCC i d’identificar fortaleses, oportunitats, debilitats i pròxims passos per garantir el compliment amb els objectius fixats en el PMMCC.

Dades del 2008

Les emissions a Catalunya l’any 2008 (últim any disponible) van ser de 54,27 milions de tones de CO2eq.

Les emissions de GEH l’any 2008 es van reduir un 5% respecte a l’any anterior, és a dir, que es van

deixar d’emetre uns 3 milions de tones de CO2eq.

Des del 1990, les emissions totals de GEH van seguir una evolució creixent fins al 2005, any que va mar-car un pic històric d’emissions i a partir del qual es va iniciar un canvi de tendència. L’any 2008, tots els

1Les emissions de referència per al primer període del Protocol de Kyoto són les emissions de l’any 1990 per als gasos de diòxid de carboni (CO2), metà (CH4) i òxid nitrós (N2O), i les emissions de l’any 1995 per als gasos fluorats.

(12)

sectors, excepte el del tractament i eliminació de residus, van presentar una caiguda en emissions d’en-tre el 3% i el 19% en relació amb l’any anterior. Les emissions associades als residus, en canvi, van aug-mentar lleugerament (2%), impulsades principalment per l’increment d’emissions en el tractament d’aigües residuals i, en un grau menor, a causa de les emissions dels abocadors. Addicionalment a les millores estructurals d’eficiència energètica i de reducció d’emissions, la crisi econòmica contribueix clarament a les reduccions de les emissions dins de l’Estat i a Catalunya, i en aquest sentit destaca la disminució en els sectors industrial i del transport.

Les emissions de GEH de Catalunya el 2008 es van situar un 35% per damunt de les emissions de l’Any

Base del PMMCC, mentre que a l’Estat espanyol es van situar un 40% per damunt de l’any base del

Protocol de Kyoto. Les emissions de Catalunya van representar, aquell mateix any, un 13% de les emis-sions d’Espanya i un 1% respecte a les emisemis-sions de la UE-27.

De la il·lustració RE. 1 es desprèn que la categoria de processament de l’energia va ser clarament pre-dominant, és a dir, un 77% de les emissions de GEH de l’any 2008 a Catalunya estaven associades

a la crema de combustibles fòssils, majoritàriament en el sector del transport (28%), de les indús-tries manufactureres i de la construcció (23%) i del sector energètic (15%). Amb una contribució

d’aproximadament el 9%, hi ha el sector de processos industrials, on s’inclouen les emissions associa-des a la producció de productes minerals i metal·lúrgics, la indústria química i la producció i el consum

d’halocarburs i d’hexafluorur de sofre (SF6). L’agricultura i el tractament de residus hi van contribuir,

respectivament, en un 8% i un 6% del total d’emissions, mentre que l’ús de dissolvents va ser el sector amb menys pes en el total d’emissions de GEH.

La categoria del processament de l’energia que es presenta en la il·lustració anterior inclou les emissions derivades d’activitats de combustió, que són responsables del 99% de les emissions. L’1% restant són emissions fugitives dels combustibles. La il·lustració següent mostra la contribució d’aquestes emissions de combustió entre les indústries del sector energètic (centrals tèrmiques, refineries de petroli, transfor-mació de combustibles), el transport, les indústries manufactureres i de la construcció, i la combustió en el sector residencial, serveis i d’altres.

Emissions GEH per sector. Catalunya (2008)

Processament de l’energia 76,8% Processos Industrials 8,9% Agricultura 7,7% Tractament i eliminació de residus 6,2% Ús de dissolvents i altres productes 0,5% Il·lustració RE. 1. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors. Any 2008.

(13)

Les emissions totals de GEH a Catalunya de l’any 2008 van ser de 54,2 milions de tones de CO2eq. L’evolució de les emissions des de l’any 1990 va ser diferent per a cada sector. Així, els sectors del pro-cessament de l’energia i el de residus van créixer d’una manera sostinguda, mentre que les emissions en el sector agrícola van ser força constants. Les emissions en el sector dels processos industrials van fluctuar durant tot el període i, finalment, el sector de l’ús de dissolvents, que també fluctua al llarg dels anys, va destacar per un augment constant en els últims cinc anys.

Emissions GEH del sector del processament de l energia. Catalunya (2008) Transport 36,3% Altres sectors (Residencial, Serveis...) 13,2% Emissions fugitives dels combustibles 0,6% Indústries del sector energètic 19,3% Indústries manufactureres i de la construcció 30,5%

Il·lustració RE. 2. Distribució de les emissions de GEH provinents d’activitats de combustió a Cata-lunya per processament de l’energia. Any 2008.

Emissions GEH Catalunya (1990-2008)

60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 kt CO 2 eq 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Processament de l’energia Processos Industrials Ús de dissolvents i altres productes Agricultura Tractament i eliminació de residus

(14)

Quant a l’anàlisi per gasos regulats pel Protocol de Kyoto, el diòxid de carboni (CO2) va ser el gas amb efecte d’hivernacle més abundant a l’atmosfera i el que va contribuir més a l’escalfament global (un 82%, equivalent a un total de 44,8 milions de tones de CO2). Els següents gasos que més van

contri-buir a l’efecte d’hivernacle a Catalunya, a gran distància del CO2, van ser el metà (CH4) en un 11%, l’òxid

nitrós (N2O) en un 5% i, finalment, el conjunt de gasos fluorats (HFC, PFC i SF6) en un 2%. El volum més

elevat d’emissions de CO2es va emetre en el sector del transport (33%), seguit de prop pels processos de

combustió del sector industrial —indústries manufactureres i de la construcció— (28%) i pel sector

energè-tic (18%). La combustió en aquests sectors va representar aproximadament el 80% de les emissions de CO2.

La il·lustració anterior representa la variació de les emissions entre els anys 2007 i 2008. La reducció més notable en aquest últim any es va esdevenir a Espanya (-7,5%), seguida de Catalunya (-5,4%) i, a una gran distància, de la UE-27 (-2,0%). Els principals sectors que van contribuir a la reducció a Espanya van

Emissions de GEH per gasos. Catalunya (2008)

CO2 82% CH4 11% N2O 5% Gasos fluorats 2%

Il·lustració RE. 4. Distribució per gas de les emissions de GEH, en CO2equivalent, a Catalunya. Any 2008.

Variació d’emissions de GEH entre 2007 i 2008

-2,0% -7,5% -5,4% -8,0% -7,0% -6,0% -5,0% -4,0% - 3,0% -2,0% -1,0% 0,0% UE-27 Espanya Catalunya

(15)

ser els sotmesos a la Directiva de comerç de drets d’emissió (consum de combustibles fòssils en els sec-tors industrial i energètic), i més concretament el sector elèctric, la reducció de les emissions del qual va ser, en total, d’un -12% respecte al 2007. A Catalunya, la disminució de les emissions d’aquests sectors

regulats va ser inferior (un -6% respecte al 2007). La diferència principal respecte a Espanya va raure en

l’evolució del model de generació elèctrica, que va permetre reduir el consum de carbó a la resta de l’Estat espanyol i, a la vegada, que el pes de les energies renovables hi continués creixent notablement. A Catalunya, però, l’impacte més notable va ser l’increment del consum de gas natural i l’impuls recent de les energies renovables, concretament de l’energia eòlica, tot i que l’any 2008 això encara no era perceptible.

Avanç de dades del 2009

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic realitza anualment una estimació preliminar de les emissions de GEH de l’any precedent a l’actual. Segons aquesta estimació, les emissions del 2009 podrien caure entre un

5% i un 7% respecte al 2008. D’aquesta manera, l’any 2009 s’haurien emès a l’atmosfera entre uns 50,5

i 51,5 milions de tones de CO2eq, unes emissions que serien entre un 25% i un 28% superiors a les

emis-sions de l’Any Base PMMCC.

S’estima que les causes de la disminució de les emissions del 2009 han estat tant la caiguda dels nivells d’activitat socioeconòmica com altres factors relacionats amb la millora de la intensitat energètica i l’índex

d’intensitat d’emissions (és a dir, les emissions de CO2eq per unitat d’energia consumida).

La reducció d’emissions més significativa l’experimentaria el sector afectat pel règim de comerç de drets d’emissions, o emissions Directiva, amb un 12% de reducció efectiva l’any 2009, si es compara amb l’any 2008 (dades verificades). L’avanç per a les emissions difuses en prediu una reducció inferior, d’entre l’1% i el 4% en relació amb l’any precedent. Dins d’aquest grup, les emissions associades al transport ex-perimentarien una reducció d’entre el 2% i el 3%, mentre que la resta de sectors difusos assolirien en con-junt una reducció lleugerament superior.

La reducció estimada per al conjunt de l’Estat espanyol, segons dades del MARM2, és del 8,2%, i

situa-ria les emissions estatals a un nivell un 28,5% superior a les de l’any base del Protocol de Kyoto.

Emissions Directiva i emissions difuses

Les emissions poden dividir-se en dues categories principals, d’acord amb les actuals polítiques climàti-ques europees: aquelles emissions que provenen de les instal·lacions sotmeses a la Directiva de comerç de drets d’emissió, i les no sotmeses a la Directiva, també anomenades difuses (per exemple, emissions de transport, residus, agricultura, instal·lacions de combustió amb una potència inferior als 20 MW i altres

fonts). De les 54,3 Mt CO2eq totals emeses a Catalunya l’any 2008, el 35% (18,8 Mt CO2eq)

correspo-nen a les emissions de les instal·lacions sotmeses a la Directiva, i el 65% restant (35,4 Mt CO2eq) són

emissions en els sectors difusos.

Les emissions de les 184 instal·lacions sotmeses a la Directiva a Catalunya l’any 2009 (últim any amb

dades disponibles) són de 16,6 Mt CO2eq, i per tant es produeix una reducció del 12% respecte a l’any

anterior. En aquest any, tots els sectors regulats, a excepció del sector de generació d’energia

elèc-2Avance de la estimación de emisiones GEI 2009. Direcció General de Qualitat i Avaluació Ambiental. Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí. Abril del 2010.

(16)

trica, emeten menys emissions que drets d’emissió inicialment assignats pel Pla Nacional

d’Assignació 2008-2012 (PNA 2008-2012). Per aquest motiu, considerant el conjunt d’instal·lacions

afec-tades pel règim de comerç de drets d’emissió, s’han emès un 12% (2,3 Mt CO2eq) d’emissions menys

que els drets assignats per a aquest any.

Les emissions Directiva van anar disminuint en els últims anys, i és especialment significativa la reduc-ció experimentada l’any 2009 com a conseqüència, en part, de la disminureduc-ció de la producreduc-ció industrial, sobretot en el sector del ciment. D’altra banda, la progressiva migració del model de generació elèc-trica cap a un ús més elevat de les energies renovables, la millora de l’eficiència energètica i la recent reducció de la demanda elèctrica han contribuït a la caiguda d’emissions en el sector de la generació elèctrica.

Les emissions dels sectors directiva de Catalunya representen el 12% del total d’emissions directiva a Espanya, i menys d’un 1% del total de la UE-27.

Les emissions de GEH en els sectors difusos van ser de 35,4 Mt CO2eq l’any 2008 (últim any amb dades

disponibles). El transport va ser el màxim responsable de les emissions difuses, amb una

contri-bució del 45% respecte al total d’aquestes emissions, seguit de les emissions del processament

d’energia en els sectors industrial no sotmès a directiva, residencial i de serveis, amb una contribució con-junta del 32%.

Evolució de les emissions Directiva a Catalunya

25.000 20.000 15.000 10.000 5.000 0 kt CO 2 eq 2005 2006 2007 2008 2009

Elèctriques Cogeneració i Combustió Refineries

Calç Acer Ciment

Vidre Ceràmica Paper

Il·lustració RE. 6. Evolució per sectors de les emissions de GEH verificades de les instal·lacions

sot-meses a la Directiva a Catalunya, entre el 20053i el 2009.

(17)

Les emissions dels sectors difusos a Catalunya entre el 2005 i el 2007 van seguir una tendència lleuge-rament decreixent, cosa que va fer que l’any 2005 es convertís en el pic d’emissions de Catalunya,

tant pel total d’emissions com pels sectors difusos.

Entre els sectors anomenats difusos, les emissions fugitives dels combustibles són les que més van variar des del 2005, amb una reducció del 59%. Seguidament, els sectors industrial no sotmès a directiva, re-sidencial i de serveis van caure per al mateix període un 17% per efecte de la disminució en el consum energètic. Les emissions derivades de l’ús de dissolvents i les del sector de l’agricultura i la ramaderia van disminuir menys respecte al 2005, entorn del 5%. D’altra banda, els sectors dels residus i del transport van incrementar les seves emissions. Les emissions derivades del tractament i l’eliminació de residus van augmentar linealment un 9%, al llarg del període. En canvi, va ser diferent l’evolució de les emissions en el sector del transport, que van augmentar un 9% fins a l’any 2007 i que en l’últim any, de resultes de la caiguda del consum de carburants, van caure un 7% i van assolir nivells superiors als del 2005 només en un 1%.

Globalment, les emissions dels sectors difusos de Catalunya representen el 14,6% del total d’emissions difuses a Espanya i l’1,3% de la Unió Europea.

Emissions per capita

La població té un efecte directe molt important sobre el volum d’emissions de GEH a l’atmosfera. Així, his-tòricament, s’ha constatat que les emissions han augmentat amb l’increment de la població. Aquesta pro-porcionalitat només es pot invertir quan la ràtio d’emissions per capita es redueix.

4Les emissions del sector del transport inclouen: aviació civil (domèstic), transport per carretera, per ferrocarril, marítim (na-cional) i d’altres (altres fonts mòbils i maquinària). I també inclouen: maquinària del sector de l’agricultura, de la silvicultura i de la flota pesquera nacional.

Sectors/emissions (kt CO2eq)

Any Base

2005 2006 2007 2008

PMMCC Sector industrial (no directiva)

i institucional, serveis, habitatge 13.815 11.894 12.020 11.484

Transport4 15.798 16.606 17.215 15.949

Emissions fugitives dels

combustibles 619 326 246 255

Dissolvents 287 284 281 271

Agricultura 4.352 4.331 4.369 4.151

Residus 3.064 3.196 3.274 3.341

Total difuses 26.676 37.935 36.636 37.405 35.453

(18)

L’anàlisi de l’evolució de les emissions per capita indica que, després del recent pic de 8,5 tones de CO2eq

per habitant del 2005, es va produir una reducció sostinguda que va arribar a 8,1 t CO2eq per capita els

anys 2006 i 2007. En l’últim any disponible, l’any 2008, es pot observar una reducció més radical

que va arribar a 7,4 t CO2eq per habitant, la qual cosa significa una reducció del 7,3% respecte a l’any anterior i una reducció de l’11% respecte al 2005.

Els valors inferiors dels anys 2001 i 2002 s’expliquen per una reducció significativa de les emissions de GEH associades a la producció de gasos fluorats, però la tendència creixent de la ràtio d’emissions per capita va continuar fins al 2005.

A partir del 2005, les emissions de GEH per capita van seguir una tendència decreixent, cosa que significa que les emissions de GEH es van anar desacoblant del creixement de la població. En un context molt específic de població en augment, tal com mostra la taula següent, i molt especialment per als anys re-cents (increment l’any 2008 del 5% respecte al 2005), aquest desacoblament és essencial per assolir reduc-cions absolutes d’emissions de GEH i evidencia l’existència de canvis estructurals en el model d’emissions.

Si se’n fa una comparació, les emissions de GEH per capita a Espanya són de 8,8 t CO2eq, mentre que

per a la UE-27 són de 10 t CO2eq.

Emissions per capita Catalunya

9,0 8,5 8,0 7,5 7,0 6,5 6,0 t CO 2 /capita 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Il·lustració RE. 7. Evolució de les emissions de GEH per capita a Catalunya entre els anys 1990 i 2008.

Font: elaboració pròpia a partir de dades del MARM i de l’INE5.

5No es disposa de dades de població de l’any 1997 perquè no es va realitzar revisió padronal.

– -2% 0% 1% 1% 0% -2% – – 1% 1% 2% 2% 3% 2% 3% 2% 1% 2%

Taula RE. 2. Evolució de la població a Catalunya entre el 1990 i el 2008. Increments anuals.

(19)

Emissions per producte interior brut

La disminució més significativa de la intensitat energètica es va iniciar l’any 2004, i l’any 2007 la reducció va ser del 5% respecte al 2005. La intensitat en emissions va experimentar un increment fins al 2005, any pic a partir del qual es va produir una davallada que l’any 2008 se situava en el 13% respecte al 2005. Aquests valors manifesten una millora contínua de la intensitat energètica i d’emissions de

l’econo-mia catalana, és a dir, que avui dia es genera el mateix producte interior brut utilitzant menys recursos

fòssils.

Les emissions de GEH per PIB l’any 1990 a Catalunya eren inferiors a Espanya i aquestes emissions, a la vegada, eren inferiors als valors de la UE-27. Aquesta proporció ha anat variant al llarg dels anys, i l’Estat espanyol va arribar a superar els valors de la mitjana de la UE-27. Tant a Catalunya com a Espanya, la dè-cada dels noranta va ser de fort creixement i va comportar-hi un augment de les emissions per PIB (un 6% a Catalunya i un 1% a Espanya), mentre que la UE-27 va registrar una caiguda molt important d’aquesta

ràtio (va passar de 745 a 549 g CO2eq / e, -27%). En la primera dècada del segle XXI, tant Catalunya com

Espanya van reduir progressivament les seves ràtios d’emissions per PIB (fins a un -13% respecte al 1990 a Catalunya i un -15% a Espanya). A la UE-27 la reducció d’aquesta ràtio en aquesta dècada va ser menys accentuada que en la dècada dels noranta. No obstant això, la UE-27 va assolir l’any 2008 un nivell un 39% inferior respecte al 1990.

Així, doncs, l’any 2008 les emissions per PIB a Catalunya van ser de 363 g CO2eq / e, per sota dels

505 g CO2eq / e de l’Estat espanyol. La ràtio de la mitjana de la Unió Europea va ser de 462 g CO2eq / e.

Emissions per PIB

800 700 600 500 400 300 200 100 0 1990 2000 2007 2008 Catalunya Espanya UE-27

418 596 755 443 604 549 385 550 473 363 505 462 g CO 2 /e

Il·lustració RE. 8. Emissions de GEH per PIB, a preus constants del 2000, per a Catalunya, Espanya i la UE-27.

(20)

Anàlisi sectorial

Per a cada sector s’estudia tant l’evolució de les emissions com altres indicadors específics que ajuden a identificar les causes de l’increment o el decreixement dels gasos. Les categories que s’analitzen són el sector energètic, el sector del transport, el sector industrial, el sector residencial, el sector dels serveis, el sector agrícola i ramader i el sector dels residus.

Il·lustració RE. 9. Contribució a les emissions de CO2per tipus de combustible i sector. Any 2007.

Contribució a les emissions de CO2 per tipus de combustible en la producció

d’energia elèctrica a Catalunya l’any 2007

Gas natural 83,0% Gas de refineria 0,6% Fuel-oil 1,4% Gasoil 0,2% RSU 4,6% Residus industrials no renovables 0,7% Hulla 9,0% Lignit 0,5%

Contribució a les emissions de CO2 per tipus de combustible

en el sector industrial a Catalunya l’any 2007

Electricitat 51% Residus no renovables 0,5% GLP 1% Gas natural 29% Gasoil 2% Fuel 2% Coc de petroli 13% Carbó 2%

Contribució a les emissions de CO2 per tipus de combustible

en el sector dels serveis a Catalunya l’any 2007

Electricitat 83,9% GLP 1,8% Gas natural 10,2% Gasoil 3,9% RSU 0,01% Carbó 0,02% Coc de petroli 0,04%

Contribució a les emissions de CO2 per tipus de combustible

en el sector del transport a Catalunya l’any 2007

Gasoil 64,9% Querosè d’aviació 16% GLP 0,02% Gas natural 0,2% Electricitat 2% Gasolines 17,2%

Contribució a les emissions de CO2 per tipus de combustible

en el sector residencial a Catalunya l’any 2007

Electricitat 60,8% GLP 5,3% Gas natural 28,1% Querosè 0,01% Gasoil 5,6% Coc de petroli 0,1% Carbó 0,03%

Contribució a les emissions de CO2 per tipus de combustible

en el sector de l’agricultura a Catalunya l’any 2007

Gasoil 86% Gas natural 1% GLP 2% Electricitat 10% Coc de petroli 1%

(21)

Indústries del sector energètic

En el sector energètic, que inclou la producció d’energia elèctrica, les refineries de petroli i la transforma-ció de combustibles, les emissions de GEH van seguir una tendència creixent important i sostinguda des del 1990, sobretot a partir de l’any 2001, quan l’augment de les emissions va ser més pronunciat. No

obs-tant això, l’any 2005 es va produir un pic d’emissions de 9,4 Mt CO2eq i la tendència va canviar fins a

l’úl-tim valor de 8,1 Mt CO2eq de l’any 2008, equivalent a un 103% per damunt dels valors del 1990. El

com-bustible que més va contribuir al total d’emissions de CO2és el gas natural, responsable del 83% de les

emissions.

Transport

Les emissions de GEH van seguir una tendència clarament alcista fins al 2007, com a conseqüència de l’augment de l’ús dels mitjans de transport, especialment els vehicles per carretera, que van provocar un augment lineal del consum de combustibles fòssils, com la gasolina i el gasoil. No obstant això, en l’últim any hi va haver una disminució dràstica de les emissions, atribuïble a un consum de carburants més baix, primordialment per efecte de la crisi econòmica. El transport és el sector que té més incidèn-cia en el total d’emissions de GEH a Catalunya, atès que és el responsable del 29% del total

d’emis-sions i del 45% del total d’emisd’emis-sions difuses. L’any 2008 acumulava gairebé 16 Mt CO2eq, un 45%

per damunt dels nivells del 1990. En aquest sector, el màxim contribuent al total d’emissions va ser el gasoil.

Sector industrial

Les emissions de GEH es divideixen en dos grups principals, les relatives a les activitats de combustió de combustibles fòssils dins de les indústries i aquelles emissions de procés que no són assimilables a operacions de combustió (per exemple, emissions associades a la descarbonatació dels carbonats en la producció de productes minerals). Les primeres van seguir una tendència creixent fins al 2005, any en què

hi va haver una caiguda de les emissions, les quals van assolir l’any 2008 el valor de 12 Mt CO2eq (un

56% per damunt de les emissions del 1990). Les emissions de procés van experimentar un fort augment durant la primera dècada fins a assolir el valor màxim l’any 2000, moment en què hi va haver una caiguda dràstica en les emissions per efecte de la disminució en la producció d’halocarburs, ateses les noves

obli-gacions relacionades amb els gasos que afecten la capa d’ozó. L’any 2008 es van emetre 4,8 Mt CO2eq,

un 4% inferior al 1990. El consum elèctric va constituir la contribució més elevada a les emissions de

CO2en el sector (50,3%), seguit del gas natural (27,9%).

Sector residencial, comercial i institucional

L’any 2008, les emissions de GEH causades per la crema de combustibles fòssils en el sector residen-cial i de serveis van ser el 5% i el 3% de les emissions totals a Catalunya, respectivament. Tant per al sector residencial com per al dels serveis, les emissions de GEH van augmentar progressivament des

del 1990, fins a assolir l’any 2008 unes emissions de 2,9 Mt CO2eq per al sector residencial (un 67%

per damunt del 1990) i d’1,6 Mt CO2eq per al sector dels serveis (un 68% per damunt dels valors del

1990). A més del consum directe de combustibles fòssils, aquests sectors es van caracteritzar per un con-sum elevat d’energia elèctrica. De fet, el concon-sum d’electricitat va ser el contribuent principal a les

emis-sions de CO2a ambdós sectors, amb un pes del 61% pel que fa al sector residencial i del 84% quant al

sector dels serveis. El gas natural va ser el combustible fòssil que més energia va aportar a aquests sec-tors, un 28% en el sector residencial i un 10% en els serveis.

(22)

Agricultura i ramaderia

En el sector de l’agricultura i la ramaderia, les emissions de GEH van seguir una tendència moderadament

alcista fins a l’any 2000, en què es va assolir el pic màxim d’emissions, de 4,8 Mt CO2eq. Des

d’alesho-res, les emissions van experimentar una caiguda que l’any 2008 va arribar a valors d’un 2% inferior

res-pecte al 1990 (4,1 Mt CO2eq). El combustible que més va contribuir al total d’emissions de CO2, i el que

va tenir una aportació d’energia més elevada, va ser el gasoil, que es consumeix tant en maquinària mò-bil com estacionària, i en sistemes de reg, entre d’altres.

Residus

Les emissions de GEH en el sector dels residus van seguir una tendència lineal i fortament creixent.

L’any 2008 es van emetre 3,3 Mt CO2eq, que representen un increment d’un 92% respecte al 1990.

L’activitat que més va contribuir a les emissions de GEH va ser la deposició de residus urbans als aboca-dors, responsable del 67% de les emissions en aquest sector.

Compliment amb el PMMCC (dins del marc del Protocol de Kyoto)

Catalunya, per a aquest primer any del període Kyoto (que coincideix amb el període de vigència del PMMCC), se situa per sota de les emissions mitjanes necessàries per complir amb l’objectiu fixat

al PMMCC (emissions en els sectors difusos de 36,55 Mt CO2eq de mitjana anual entre els anys 2008 i

2012). Aquest objectiu correspon a limitar el creixement de les emissions difuses al +37% de mitjana respecte a l’Any Base del PMMCC.

Per assolir l’objectiu del PMMCC és necessari que les emissions es mantinguin com a màxim en els nivells del 2008 de mitjana anual fins a l’any 2012. Si es mantingués el nivell de reduccions anuals de la mitjana dels últims tres anys s’assoliria l’objectiu.

Situació actual vers l Objectiu del PMMCC a Catalunya. Emissions difuses Mt CO2 eq 40,0 35,0 30,0 25,0 20,0 15,0 10,0 5,0 0,0 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Quantitat fixada pel

PMMCC 2008-2012 +37% any base difusos Il·lustració RE. 10. Situació actual d’emissions difuses a Catalunya vers l’objectiu del PMMCC.

(23)

Tenint en compte que els indicadors macroeconòmics manifesten una reducció sostinguda de la intensi-tat energètica i d’emissions, que l’avanç de les emissions del 2009 projecta una reducció anual d’entre el 5% i el 7% per a les emissions totals respecte a l’any 2008, i concretament entre l’1% i el 4% per als sectors difusos, i considerant també l’efecte de la crisi econòmica en l’activitat del 2009 i del 2010 i l’e-fecte de les mesures en via de desenvolupament del PMMCC, es pot afirmar que si es continuen imple-mentant les mesures adoptades de mitigació del canvi climàtic, Catalunya serà capaç de complir amb els objectius del seu PMMCC amb horitzó 2012 i de situar-se, per tant, en una posició favorable amb vis-ta a assolir nous objectius per al 2020.

Quant a les emissions del sector directiva, serà important mantenir i intensificar els esforços d’integració d’energies renovables i de millora contínua dels processos industrials, d’acord amb les reduccions d’e-missions que s’esperen de la resta de l’Estat espanyol i a Europa.

Període 2013-2020

Catalunya no té encara avui un objectiu vinculant de reducció d’emissions per a l’any 2020. L’Estratègia

per al desenvolupament sostenible de Catalunya6ha establert un objectiu a llarg termini (2026) per limitar

les emissions de GEH fins a 29,2 Mt CO2eq. Si se suposa que l’objectiu europeu del -20% s’aplica

cor-responentment a Catalunya, resulta que les emissions totals catalanes hauran de situar-se al nivell de

32,3 Mt CO2eq el 2020, o al nivell de 28,2 Mt CO2eq si l’objectiu acaba essent del -30%.

0 10.000 20.000 30.000 40.000 50.000 60.000 70.000 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 Directiva Difuso s Estimacio ns Objectiu UE aco rd unilateral Objectiu UE amb aco rd internacio nal

-20%

-30% +15% Any Base

+37% Any Base

Emissions Any Base PMMCC

Visió de futur a Catalunya. Vistes a 2020

kt CO

2

eq

Il·lustració RE. 11. Seguiment de les emissions de GEH a Catalunya amb objectius per al 2020.

6Document de l’Estratègia (aprovat el 31.8.2010). Disponible a:

(24)

Les vies lineals de compliment amb els objectius de reducció de les emissions de GEH del -20% i el -30% per al 2020 requereixen un esforç equiparable durant el període del Protocol de Kyoto (2008-2012), que passaria per assolir el nivell del 15% per damunt de l’Any Base PMMCC l’any 2012. La via de compliment del -20% estaria en línia amb l’objectiu establert per l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya.

En tot cas, Catalunya necessita un pla de mitigació de les emissions més enllà de l’any 2012 i, com a mínim, fins al 2020. L’elaboració d’aquest nou pla, incloent-hi l’establiment de l’objectiu quantificat de reducció d’emissions per al 2020, ha de tenir lloc entre els anys 2011 i 2012.

Període post2020

El Consell Europeu ha reconegut que, d’acord amb la informació científica disponible, per evitar que l’es-calfament del planeta no superi els 2°C de mitjana, calen unes reduccions d’entre el 80% i el 95% respec-te a l’any 1990 per part dels països industrialitzats. El Regne Unit és el primer país a establir un objectiu vinculant de reducció d’emissions per a l’any 2050; en aquest cas, el Govern britànic es compromet a una reducció del 80% respecte a les emissions del 1990. La fita de reducció dels 80-95% aplicada exclusi-vament als sectors difusos a Catalunya significaria una reducció d’entre el 86% i el 96% respecte a les

emissions del 2008, és a dir, estabilitzar el nivell d’emissions entre els 1,2 i els 5 Mt CO2eq. Per al sector

de la Directiva, aquests mateixos objectius impliquen assolir reduccions d’entre el 86% i el 97% respecte

a les emissions del 2008, fins a arribar als nivells de 0,6 i 2,5 Mt CO2eq. Les reduccions menys

ambicio-ses per a l’any 2020 comporten unes reduccions significativament més accentuades a partir de llavors; unes reduccions molt superiors a les reduccions anuals aconseguides des del 1990.

(25)
(26)
(27)

1. Introducció a l’informe

Context, abast i objectiu

El Govern de Catalunya va aprovar el 7 d’octubre de 2008 el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (d’ara endavant, PMMCC). L’objectiu del PMMCC és contribuir a complir, en la part proporcional, l’objectiu establert pel Protocol de Kyoto per a l’Estat espanyol, i a la vegada estar prepa-rat per incorporar els acords europeus per a la reducció dels gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) per al període 2013-2020.

El present document, el Primer informe de progrés a Catalunya sobre els objectius de Kyoto, presenta la situació actual en matèria d’emis-sions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) a Catalunya, des del 1990 fins al 2008. Aquest informe també inclou una comparativa amb les situacions a Espanya i a la Unió Europea.

L’objectiu principal del document és avaluar el progrés actual de Catalunya pel que fa a l’assoliment de l’objectiu establert al PMMCC, en el marc del Protocol de Kyoto.

L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic realitzarà anualment l’actualització d’aquest informe de progrés per cobrir el període de Kyoto.

Estructura

Aquest informe té 5 capítols i un resum executiu que sintetitza les idees principals de l’anàlisi que s’ha por-tat a terme. Aquest primer capítol és una breu introducció del que serà l’informe.

El segon capítol representa el cos principal de l’anàlisi de l’evolució de les emissions històriques en el període 1990-2008 (totals, per sector i per gas). Recull un primer avanç de les emissions previstes per al 2009 i s’hi analitzen separadament les emissions segons si són emissions de GEH de les instal·lacions sot-meses a la Directiva de comerç de drets d’emissió o si es tracta d’emissions que no hi estan sotsot-meses, altrament conegudes com a emissions dels sectors difusos. En aquest mateix capítol es presenta la com-paració de l’evolució de les emissions de GEH a Catalunya respecte a la globalitat de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.

En el tercer capítol s’introdueix l’anàlisi dels principals indicadors macroeconòmics i demogràfics de Catalunya en relació amb les emissions de GEH, incloent-hi una comparació amb Espanya i la Unió Europea. L’objectiu és identificar tendències estructurals en l’evolució de les emissions i, per tant, analit-zar com varia la relació entre l’evolució de les emissions de GEH i l’evolució del PIB i la població.

De la mateixa manera, el quart capítol recull l’evolució de les emissions de GEH en els principals sectors i categories que estableix el GIECC (IPCC en anglès) per als inventaris de GEH. S’hi estudia tant l’evolu-ció de les emissions com altres indicadors específics que ajuden a identificar les causes de l’increment o el decreixement dels gasos.

Finalment, en el darrer capítol es presenta l’estudi sobre el progrés actual per arribar a assolir els objec-tius, tant del període de Kyoto (2008-2012) com del post2012 (2013-2020 i 2050).

Aquest document exposa l’estat actual del compliment de l’objectiu fixat pel PMMCC i fa una valoració sobre el progrés

(28)

Font de dades i metodologia

L’anàlisi presentada en aquest informe es basa en la informació de l’Inventari Nacional d’Emissions de ga-sos amb efecte d’hivernacle, per al període 1990-2008 (versió 2010), del Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), desglossat per comunitats autònomes, així com en les dades del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) sobre el règim de comerç de drets d’emissió i les estimacions i escena-ris de futur que es realitzen des de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic per al 2009 i per al període 2013-2020-2050. És important destacar que les dades històriques d’emissions de GEH poden variar d’un inventari antic a un altre de més recent, a causa de les millores metodològiques que s’incorporen a l’in-ventari, que requereixen actualitzar anualment les sèries temporals.

La informació de l’inventari d’emissions de GEH es presenta en el format del GIECC (CRF, 7 sectors), tal com s’estructura la comunicació dels Estats Membres a la Secretaria de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (SCMNUCC) i el Protocol de Kyoto. L’estructura de 7 categories és la se-güent:

1. Processament de l’energia

Recull les emissions de GEH que emanen d’activitats de combustió (responsables del 99% de les emissions), com les indústries del sector energètic (centrals tèrmiques, refineries de petroli, transfor-mació de combustibles), el transport, les indústries manufactureres i de la construcció, i la combus-tió en el sector residencial, serveis i d’altres. L’1% restant són emissions fugitives dels combustibles. 1.A. Activitats de combustió

1.A.1. Sector energètic: comprèn les emissions per la crema de combustibles en les indústries de pro-ducció energètica i per a l’extracció de combustibles.

1.A.2. Indústries manufactureres i de la construcció: comprèn les emissions per la crema de combus-tibles en la indústria. S’hi inclouen les emissions per combustió en la generació d’electricitat i calor per a ús propi en aquestes indústries.

1.A.3. Transport: comprèn les emissions per la crema i l’evaporació de combustibles per a totes les activitats de transport (excepte el transport militar). Inclou les emissions en aviació civil, transport per carretera, per ferrocarril i marítim i altres activitats de transport com canonades (compressors). 1.A.4. Altres sectors: comprèn les emissions per la crema de combustibles en el sector residencial, comercial i institucional, i en instal·lacions estacionàries i maquinària mòbil que es fa servir en agricul-tura, silvicultura i pesca.

1.A.5. Altres: comprèn la resta d’emissions per la crema de combustibles que no s’hagin especificat anteriorment, com les emissions en activitats militars.

1.B. Emissions fugitives de combustibles

1.B.1. Combustibles sòlids: comprèn les emissions intencionades i no intencionades de l’extracció, el processament, l’emmagatzematge i el transport de combustibles sòlids al punt d’ús final.

1.B.2. Petroli i gas natural: comprèn les emissions fugitives de totes les activitats de petroli i gas na-tural com les fuites d’equips, pèrdues per evaporació, la ventilació, la crema i les emissions acci-dentals.

(29)

2. Processos industrials

Recull les emissions de GEH que emanen dels processos industrials (no emissions directes de com-bustió). Les activitats industrials incloses són les següents:

2.A. Productes minerals 2.B. Indústria química 2.C. Producció metal·lúrgica 2.D. Altres indústries

2.E. Producció d’halocarburs i SF6

2.F. Consum d’halocarburs i SF6

2.G. Altres

3. Ús de dissolvents i altres productes

Recull les emissions de GEH que provenen d’una gran varietat de processos de producció i consum en els quals s’apliquen dissolvents orgànics, com en l’aplicació de pintures, la neteja en sec,

l’electrò-nica, entre d’altres; o processos en els quals s’utilitzen HFC, PFC, SF6, N2O o NH3.

4. Agricultura

Recull les emissions de GEH procedents de totes les activitats directament o indirectament relaciona-des amb l’agricultura i la ramaderia (se n’exclouen les activitats de combustió en aquests sectors). 4.A. Fermentació entèrica

4.B. Gestió dels fems 4.C. Cultiu d’arròs 4.D. Sòls agrícoles

4.E. Cremes planificades de sabanes 4.F. Crema al camp de residus agrícoles 4.G. Altres

5. Canvis d’ús del sòl i silvicultura

Recull les emissions i absorcions (captacions) de CO2atmosfèric per canvis experimentats en els

di-versos dipòsits de carboni corresponents als usos i canvis d’usos del sòl i la silvicultura (com

bos-cos, cultius, pastures, etc.), i també les emissions d’altres gasos amb efecte d’hivernacle (CH4i N2O)

originats pels incendis forestals.

Aquestes emissions i absorcions es calculen per al global de l’Estat espanyol i no es desglossen per comunitats autònomes.

6. Residus

Recull les emissions de GEH que emanen dels processos de tractament i eliminació de residus sò-lids i del tractament d’aigües residuals.

6.A. Dipòsit en abocadors

6.B. Tractament d’aigües residuals 6.C. Incineració de residus

(30)

6.D. Altres: estesa de llots, producció de compost i biogàs i producció de combustibles a partir de re-sidus.

7. Altres

Recull les emissions de GEH que emanen de l’extracció d’energia geotèrmica. Aquestes emissions són actualment nul·les per a l’Estat espanyol i per a Catalunya.

Les dades sobre consums energètics han estat facilitades per l’Institut Català de l’Energia (ICAEN), i les dades socioeconòmiques s’han obtingut tant de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) com de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat).

Les dades d’emissions de la Unió Europea s’han extret de l’informe Annual European Union greenhouse gas inventory 1990-2008 and inventory report 2010 (EEA Technical Report No 6/2010). Així mateix, les da-des per a la UE d’alguns dels indicadors utilitzats són de Greenhouse gas emission trends and projections in Europe 2009. Tracking progress towards Kyoto targets (EEA Report No 9/2009).

Totes les dades analitzades en el present informe exclouen les emissions absorbides pels embornals (LULUCF), si no és que s’indica el contrari.

Tots els documents citats es poden descarregar de la pàgina web www.gencat.cat/canviclimatic.

Any Base i emissions de referència

L’any base representa generalment un any de referència per determinar objectius de reducció d’emissions de GEH. Per determinar els objectius del Protocol de Kyoto, i concretament del PMMCC, es van establir

com a emissions de l’any base les emissions del 1990 per al CO2, el CH4i el N2O, i les del 1995 en el

cas dels gasos fluorats, amb les dades disponibles en aquell moment. L’Any Base PMMCC equival,

doncs, a 40.331.170 tones de CO2eq. Aquest valor és fix i permet donar-nos la indicació sobre la pro-ximitat a l’objectiu de reducció d’emissions establert.

Anualment, i com a conseqüència de millores en la metodologia de l’elaboració de l’inventari nacional d’e-missions, la sèrie temporal (emissions des del 1990 fins a l’últim any disponible) pot ser modificada. Per

aquesta raó, el valor de les emissions de l’any base, enteses com les emissions del 1990 per al CO2, el

CH4i el N2O i del 1995 per als gasos fluorats, pot experimentar canvis. No obstant això, i d’acord amb les

pràctiques europees, l’actualització d’aquest valor no implica una actualització de l’objectiu de reducció.

Les emissions del 1990 a Catalunya són de 37,6 milions de tones de CO2eq i són sempre inferiors a les de l’any base perquè les emissions de gasos fluorats de l’any 1990 eren inferiors a les del 1995. El valor de les emissions del 1990 podria quedar igualment modificat en pròximes versions de l’inventari si s’incorporen millores metodològiques que requereixin un ajust de tota la sèrie.

En aquest document sempre es farà la distinció entre emissions de l’any base, emissions de l’Any Base PMMCC, i emissions del 1990. Quant a l’anàlisi del compliment amb l’objectiu del PMMCC, s’utilitza sem-pre l’Any Base PMMCC, i pel que fa a l’anàlisi de l’evolució de les emissions històriques, es fan servir les emissions del 1990 com a punt d’inici de la sèrie de dades disponibles.

(31)

2. Situació actual

i tendències

(32)
(33)

2. Situació actual i tendències

2.1. Emissions totals de GEH. Sèrie 1990-2008

Les emissions a Catalunya l’any 2008 (últim any disponible) van ser de 54,27 milions de tones de CO2

equi-valent, d’acord amb el desglossament per comunitats autònomes que el MARM realitza de l’Inventari Nacional d’Emissions de GEH. L’evolució de les emissions en el període que va des de l’any base fins al 2008 presenta un increment del 35%.

Les emissions de GEH l’any 2008 es van reduir un 5% respecte a l’any anterior, és a dir, que es van

deixar d’emetre uns 3 milions de tones de CO2eq.

La Taula 1 mostra les dades d’emissions totals de GEH a Catalunya l’any 2008, per gasos i expressades en diòxid de carboni equivalent. Aquestes dades s’han estructurat d’acord amb la classificació per sec-tors del GIECC.

La Il·lustració 1 mostra l’evolució creixent de les emissions totals des del 1990 fins al 2005, any que esde-vé un pic històric d’emissions i a partir del qual s’inicia un canvi de tendència. L’any 2008 se situa a prop del nivell de les emissions del 2003, i és el canvi anual més abrupte dels últims 14 anys.

Emissions de GEH. Any 2008 CO2 CH4 N2O HFC PFC SF6 Total

SECTOR kt CO2eq

1. Processament de l’energia 40.874 463 359 41.696

2. Processos industrials 3.745 20 32 922 22 65 4.806

3. Ús de dissolvents i altres productes 210 62 271

4. Agricultura 0 2.232 1.920 4.151

5. Canvis de l’ús del sòl i silvicultura – – – – – – –

6. Tractament i eliminació de residus 1 3.142 199 3.341

7. Altres 0

Total anual 44.829 5.857 2.571 922 22 65 54.266

Variació respecte a l’Any Base PMMCC7 35%

Variació respecte al 2007 -5%

Taula 1. Inventari d’emissions de GEH de Catalunya. Any 2008.

7L’Any Base PMMCC és l’any base de referència establert en el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008-2012 (PMMCC) per a l’establiment d’objectius. El valor exacte és 40.331.170 tones de CO2equivalent.

(34)

2.1.1. Per sectors

En l’anàlisi de la situació del 2008 per sectors (Il·lustració 2), es fa palès que el sector de processament de l’energia era clarament predominant, és a dir, un 77% de les emissions de GEH a Catalunya estaven as-sociades a la crema de combustibles fòssils. L’energia produïda per aquests combustibles es fa servir prin-cipalment en els sectors transport, industrial, generació d’energia elèctrica i residencial.

Tendència d’emissions totals a Catalunya

60.000 55.000 50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 kt CO 2 eq 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 Il·lustració 1. Evolució de les emissions de GEH a Catalunya. Anys 1990-2008.

Emissions GEH per sectors. Catalunya (200

8)

Processament de l’energia 76,8% Processos Industrials 8,9% Ús de dissolvents i altres productes 0,5% Agricultura 7,7% Tractament i eliminació de residus 6,2%

Il·lustració 2. Distribució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors8

. Any 2008.

(35)

Amb una contribució d’aproximadament el 9%, hi ha el sector de processos industrials, on s’inclouen les emissions associades a la producció de productes minerals i metal·lúrgics, la indústria química i la

produc-ció i el consum d’halocarburs i SF6. L’agricultura i el tractament de residus hi van contribuir,

respectiva-ment, amb un 8% i un 6% del total d’emissions, mentre que l’ús de dissolvents va ser el sector amb menys pes en el total d’emissions de GEH.

La categoria del processament de l’energia que es presenta en la il·lustració anterior inclou les emissions derivades d’activitats de combustió, que són responsables del 99% de les emissions, mentre que l’1% restant són emissions fugitives dels combustibles. La il·lustració següent mostra la contribució d’aques-tes emissions de combustió entre les indústries del sector energètic (centrals tèrmiques, refineries de pe-troli, transformació de combustibles), el transport, les indústries manufactureres i de la construcció, i la combustió en el sector residencial, serveis i d’altres.

De la Il·lustració 3 es conclou que les emissions del sector transport són les que més van contribuir al to-tal d’emissions de la categoria «Processament de l’energia», amb un 36,3%, representant gairebé un terç del total d’emissions a Catalunya (28%). A continuació hi ha les emissions provinents de la crema de combustibles fòssils en el sector de les indústries manufactureres i de la construcció (30,5%) i en el sec-tor energètic (19,3%).

L’evolució de les emissions per sector des del 1990, com es veu a la Il·lustració 4, és diferent per a cadas-cun dels sectors: els sectors del processament de l’energia i de residus van créixer d’una manera sostin-guda; el sector agrícola va ser força constant, el sector dels processos industrials va fluctuar (des del 1990 fins al 2000 se’n va registrar un creixement sostingut, que es va acabar el 2000, any en què va comen-çar un període de decreixement) i, finalment, el sector de l’ús de dissolvents, que també va fluctuar al llarg dels anys, va destacar per un augment en els últims cinc anys.

p g Catalunya (2008) Transport 36,3% Indústries manufactureres i de la construcció 30,5% Emissions fugitives dels combustibles 0,6% Indústries del sector energètic 19,3% Altres sectors (Residencial, Serveis...) 13,2%

Il·lustració 3. Distribució de les emissions de GEH provinents d’activitats de combustió a Catalunya pel sector del processament de l’energia. Any 2008.

(36)

2.1.2. Per gasos

La distribució de les emissions de GEH per gasos l’any 2008 queda

reflectida a la Il·lustració 5. El diòxid de carboni (CO2) va ser el gas

regu-lat amb efecte d’hivernacle més abundant a l’atmosfera i el que va con-tribuir més a l’escalfament global (un 82%, equivalent a un total de 44,8

milions de tones de CO2). Els següents gasos que més van contribuir

a l’efecte d’hivernacle a Catalunya, a gran distància del CO2, van ser el

metà (CH4) en un 11%, l’òxid nitrós (N2O) en un 5% i, finalment, el

con-junt de gasos fluorats (HFC, PFC i SF6) en un 2%.

Els gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) que inclou el Protocol de Kyoto

són sis: CO2, CH4, N2O

i els gasos fluorats HFC,

PFC i SF6

Emissions GEH Catalunya (1990-2008)

60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 kt CO 2 eq 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Processament de l’energia Processos Industrials Ús de dissolvents i altres productes Agricultura Tractament i eliminació de residus

Il·lustració 4. Evolució de les emissions de GEH a Catalunya per sectors. Anys 1990-2008.

Emissions de GEH per gasos. Catalunya (2008)

CO2 82% CH4 11% N2O 5% Gasos fluorats 2%

(37)

De l’anàlisi de l’evolució de cadascun dels gasos de l’inventari, en resulta que l’evolució del CO2va ser molt similar a l’evolució de les emissions totals de GEH, a causa de la contribució majoritària d’aquest gas en el total (Il·lustració 6). Les emissions van augmentar des del 1990 fins al 2005, any en què es van es-tabilitzar i es van començar a reduir, especialment el 2008. El pic del 2005 va situar les emissions en

48,1 milions de tones de CO2, mentre que l’any 2008 el nivell va ser de 44,8 milions, un 53% per damunt

dels valors del 1990. Les emissions de CO2associades a la crema de combustibles fòssils, les que més

van créixer, es van situar un 74% per damunt del nivell del 1990. L’any 2008, hi va haver una reducció d’un

5,5% de les emissions de CO2respecte al 2007.

El volum més elevat de gas CO2es va emetre en el sector del transport (33%), seguit de prop pels processos

de combustió del sector industrial —indústries manufactureres i de la construcció— (28%) i pel sector

energè-tic (18%). La combustió en aquests sectors va representar aproximadament el 80% de les emissions de CO2.

La Il·lustració 7 representa l’evolució dels altres GEH diferents del CO2. Les emissions de N2O gairebé no

van variar en tota la sèrie des del 1990, de la mateixa manera que va passar amb l’evolució del sector

agrí-cola, el principal sector que emet aquest gas. Les emissions de N2O es deuen, en primer lloc, a la

de-gradació dels fertilitzants de nitrogen dels sòls agrícoles; en segon lloc, a la gestió dels fems, i, en tercer lloc, a l’alliberament del gas en el tractament d’aigües residuals.

El metà (CH4) va augmentar des del 1990, si bé ho va fer a un ritme més baix que el CO2. Actualment, més

de la meitat de les emissions de CH4(54%) tenen lloc en el sector de tractament i eliminació de residus,

majoritàriament a causa de la deposició final a abocadors (38%) i del tractament de les aigües residuals

(12%). L’altre gran volum d’emissions de CH4(38%) es va emetre en el sector agrícola, concretament

per la gestió de fems (23%), majoritàriament porcins, i per la fermentació entèrica (14%) (emissions de gas expulsades en la fermentació intestinal del bestiar). Les emissions associades al sector agrícola s’han

man-tingut gairebé constants des del 1990, i la tendència alcista de les emissions de CH4ha estat

determina-da pel creixement de les emissions en el sector dels residus.

Tendència de les emissions de CO2 a Catalunya

50.000 45.000 40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 kt CO 2 CO2 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

(38)

L’evolució de les emissions dels gasos fluorats (vegeu la Il·lustració 7) està molt lligada al comportament

dels gasos HFC, els quals van representar, l’any 2008, més del 90% del total d’emissions de CO2

equi-valent del grup de fluorats. No obstant això, la contribució dels gasos PFC i SF6va anar augmentant,

es-pecialment des del 1995, i al contrari que la majoria d’emissions de GEH, no van iniciar una tendència a la baixa des de l’any 2005, sinó que encara ara continuen creixent. Els PFC s’utilitzen generalment en el sector de l’electrònica i en la indústria cosmètica i farmacèutica, i a Catalunya majoritàriament en el sec-tor de la refrigeració com a substituts del CFC, sovint en combinació amb altres gasos. En el passat, els PFC s’empraven, també, com a productes extintors, i per això encara es troben en sistemes antics de pro-tecció contra incendis (representen un 3% del total de PFC). Les emissions de PFC de l’any 2008 van

ser de 21.869 tones de CO2eq (un 0,04% del total de les emissions catalanes de GEH).

El SF6s’utilitza principalment com a gas aïllant, per extingir l’arc de commutació en equips de

commuta-ció d’alta tensió i com a gas protector en la produccommuta-ció de magnesi i alumini. A Catalunya, el total de les

65.414 tones de CO2eq del SF6de l’any 2008 (el 0,12% del total d’emissions catalanes) correspon a

l’ús en equips elèctrics.

Quant als HFC, el grup més comú de gasos fluorats, amb unes emissions de 921.986 tones de CO2eq

l’any 2008 (el 2% del total), les seves fonts d’emissió són els equips fixos de refrigeració, els aires condi-cionats i les bombes de calor, els aerosols, les escumes plàstiques (capses de menjar ràpid), els equips de protecció contra incendis i els dissolvents. A Catalunya, actualment (2008) les emissions principals es distribueixen entre els equips de refrigeració (69%), l’ús en escumes de plàstic (20%) i els extintors con-tra incendis (8%). Les emissions de HFC associades a subproductes en la producció d’halocarburs van caure en picat l’any 2001 i 2002, i gairebé van desaparèixer de l’inventari l’any 2008, la qual cosa va fer que el total de HFC caigués un 25% respecte a l’any anterior i que, a més, fos l’únic gas fluorat que tren-cava amb la tendència creixent dels últims anys. Aquest dràstic decreixement va ser a causa del Protocol de Mont-real, que va prohibir la producció d’aquests halocarburs (CFC). Cal destacar que el volum d’e-missions de HFC, diferent de la producció d’halocarburs, es va mantenir gairebé constant durant els úl-tims anys, incloent-hi l’any 2008.

Tendència de les emissions de gasos no-CO2

7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 kt CO 2 eq CH4 Gasos fluorats N2O 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

(39)

2.1.3. Variació del 2008 respecte al 2007

Les emissions totals de GEH del 2008 van caure un 5% respecte a les emissions de l’any 2007. La Il·lus-tració 8 mostra aquesta variació sector per sector. Tots els sectors, excepte el de tractament i eliminació de residus, van caure entre el 3% i el 19% en relació amb l’any anterior. Les emissions associades als re-sidus, en canvi, van augmentar lleugerament (2%), impulsades principalment per l’augment d’emissions en el tractament d’aigües residuals i, en un grau menor, a causa de les emissions dels abocadors. La disminució més important, relativa al potencial d’escalfament global, va correspondre al sector de proces-sos industrials (amb una reducció de 0,8 milions de tones en el sector de producció de productes mine-rals, i de 0,4 milions en el sector de producció d’halocarburs). No obstant això, la disminució més signifi-cativa, en termes absoluts, es va registrar en el sector de processament de l’energia (amb una reducció d’1,3 milions de tones en el sector transport, de 0,4 milions en el sector energètic i de 0,3 milions en el sector de la indústria manufacturera i de la construcció). Les emissions del sector de l’agricultura van

disminuir en 0,2 milions de tones de CO2eq, cosa que va representar una reducció del 5% en el sector, i

les emissions del sector de l’ús de dissolvents també van disminuir en menys de 0,01 milions, una xifra que equival a un 3%.

2.1.4. Catalunya, Espanya i la Unió Europea

La Taula 2 mostra les emissions de GEH de Catalunya, Espanya i la Unió Europea corresponents a l’any 1990 i també als últims tres anys amb dades disponibles (període 2006-2008).

Les dades d’emissions d’Espanya de l’any 2008 es van situar un 40% per damunt de l’any base del Protocol de Kyoto, mentre que Catalunya es va situar un 35% per sobre de l’Any Base PMMCC. L’any 2008, les emissions de Catalunya van representar un 13% de les emissions d’Espanya, i un 1% respecte a les emissions de la UE-27.

Variació d’emissions 2007-2008 a Catalunya

Tractament i eliminació de residus Agricultura Ús de dissolvents i altres productes Processos industrials Processament de l’energia -2.000 -1.500 -1.000 -500 0 500 kt CO2 eq 2% -5% -3% -19% -4%

(40)

L’evolució de les emissions de Catalunya i Espanya és similar, amb un augment molt notable des del 1990, tal com mostra la Il·lustració 9, de manera que les va situar entre el 44% i 42%, respectivament, respec-te a les emissions del 1990. Catalunya va registrar augments d’emissions més notables fins al 2001, pe-rò a partir d’aquell any va redreçar la tendència de les seves emissions. Pel que fa a la Unió Europea (UE-27), l’evolució de les emissions dels 27 països presenta una reducció de més de l’11% respecte a l’any 1990.

La variació de les emissions entre el 2007 i el 2008 es representa a la Il·lustració 10. La reducció més notable aquest últim any es va esdevenir al conjunt d’Espanya (-7,5%), seguida de Catalunya (-5,4%) i, a una gran distància, de la UE-27 (-2,0%).

Emissions de GEH [kt CO2eq] 1990 2006 2007 2008

Catalunya 37.637 56.395 57.343 54.266

Espanya 285.123 427.281 438.677 405.740

UE-27 5.567.026 5.116.735 5.038.775 4.939.738

Taula 2. Evolució de les emissions de GEH a la UE-27, Espanya i Catalunya.

Tendència d’emissions de GEH. 1990-2008

180 160 140 120 100 80 60 40 20 0 nivell 1990 = 100 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Catalunya Espanya UE-27

144,2 142,3

89,5 Il·lustració 9. Tendència d’emissions de GEH a la UE-27, Espanya i Catalunya entre el 1990 i el 2008.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :