Cercles de comparació intermunicipal de gestió de residus i neteja viària

38  Descargar (0)

Texto completo

(1)

El que no es pot mesurar

no es pot avaluar

i el que no es pot avaluar

no es pot millorar

Cercles de comparació intermunicipal

de gestió de residus i neteja viària

(2)

Els

Cercles de Comparació Intermunicipals

consisteixen en la

reunió anual de diversos experts municipals en els diferents

serveis analitzats amb la finalitat de:

Mesurar, comparar i avaluar

resultats, mitjançant uns

indicadors comuns consensuats

El 93 % dels enquestats consideren

que els indicadors consensuats són

molt o bastant adequats

(92 %

Neteja - Residus).

Formar un grup de treball per

intercanviar experiències

Un 67 % dels enquestats considera

que un dels principals atractius dels

Cercles és la possibilitat de

relacionar-se amb gent que fa la

mateixa feina

(88% Neteja -

Residus).

Impulsar la millora dels serveis

Un 71 % dels enquestats afirma que

s’han començat a dur a terme

actuacions concretes de millora

identificades al Cercle

(75% Neteja -

Residus).

(3)

Quin és el paper de la Diputació?

La Gerència de Serveis de Medi Ambient

Impulsa i lidera el projecte del Cercle de Gestió i Tractament de

Residus i Neteja Viària des de la Gerència de Serveis de Medi

Ambient

Aporten els coneixements específics del servei que s’analitza

És el punt de contacte amb els municipis

El Servei de Programació

Impulsa i lidera el projecte dels Cercles des dels serveis centrals

de la Diputació de Barcelona

Aporta una metodologia pròpia comú per a tots els Cercles

Vetlla per la millora contínua del projecte, facilitant la

transferència de coneixements entre les diferents Àrees de la

Diputació

(4)

Nombre de Cercles i Nivell de participació

Nombre de grups

Nombre de grups

Cercles Prov. Bcn Fora Prov. Bcn Prov. Bcn

Fora Prov. Bcn

Policia Local 43 3 46 3

Neteja viària i residus 22 2 2 31 3 2

Biblioteques 27 3 27 3

Espais Escènics Municipals 26 2 30 2

Escoles Bressol 27 2 28 2 Escoles de Música 27 2 31 2 Esports 49 4 50 4 Serveis Socials 47 2 3 52 2 4 Mercats 29 2 29 2 Fires Locals 14 1 17 1

Serveis Locals d'Ocupació 12 1 26 2

Ofic. Mun. d'Informació al Consumidor 11 1 18 1

Total 25 28

12 serveis

* Barcelona ciutat (10 districtes) * Barcelona ciutat (10 districtes)

Quadres Resum d'Indicadors

Seguretat Alimentària (Salut P.) -- 14 1

Enllumenat Públic -- 11 1 1

Total Cercles + Quadre Resums 25 30

14 serveis Municipis participants 348 348 2010 426 --2009 400 Municipis participants + 1* + 1*

(5)

El Procés de Millora Contínua

Millora

Salts

qualitatius

Temps

Millora

contínua

c

Mesura

Avaluació

Imple-

mentació

Millora

(6)

El Procés de Millora Contínua

FASE DE MESURA

-Recollida de dades -Validació de dades

FASE D’AVALUACIÓ

- Informes amb indicadors de gestió

-Identificació de punts forts / oportunitats de millora

FASE DE MILLORA

-Anàlisi d’Oportunitats de Millora -Anàlisi de Bones Pràctiques

FASE DE COMUNICACIÓ I

IMPLEMENTACIÓ

- Comunicació de resultats - Pla de millora * -Implementació *

FASE DE DISSENY

- Definició de la missió i objectius del servei - Consensuació d’indicadors

- Consensuació de les variables de l’enquesta

* Tasques realitzades exclusivament pels municipis

2

3

4

5

(7)

1

Fase de Disseny: Participants (a)

Gerència de Serveis de Medi Ambient (Àrea de Medi Ambient)

Servei de Programació

(Àrea d'Hisenda i Recursos Interns)

CONSULTORA

DIPUTACIÓ DE BARCELONA PARTICIPANTS 2010

Nous participants Antics participants 2009

Argentona Badalona

Calella Canet de Mar

Gelida Castelldefels

Lloret de Mar Esplugues de Llobregat Manlleu Franqueses del Vallès (Les) Montmeló Garriga (La)

Navàs Gavà

Sant Sadurní d'Anoia Granollers

Vic Igualada

Viladecans Lleida

Manc. de la Plana Manc. del Cardener

Manresa Mataró Mollet del Vallès Palau-solità i Plegamans

Prat de Llobregat (El) Reus

Sabadell

Sant Boi de Llobregat Sant Cugat del Vallès

Sant Joan Despí Santa Coloma de Gramenet

Terrassa

(8)

En el Quadre Resum

d’Indicadors, s’observa la

mitjana del Cercle, i els

valors obtinguts per cada

municipi.

Els valors de cada

municipi que siguin

significativament

diferents als de la

mitjana, es mostren amb

colors.

(9)

Informe Intermunicipal

Cada municipi selecciona una Oportunitat de Millora per

analitzar-los a fons.

Identificació de Punts Forts / Oportunitats de Millora a partir

de les dades

3

Fase d’Avaluació de Resultats

OPORTUNITATS DE MILLORA MUNICIPI PUNTS FORTS Aaa Bbb Ccc A analitzar: Aaa Xxx Yyy Zzz A analitzar: Zzz ALTRES COMENTARIS Mmm Nnn

(10)

4.1

4.2

4.3

S’identifiquen les

diferents causes

d’un punt fort /

oportunitat de

millora.

Eina:

Diagrama

Ishikawa

Fase de Millora (a)

Ajuntament de

ESTRUCTURA ORGANITZACIÓ ENTORN

PERSONAL CLIENTS

PUNT FEBLE

MATRIU DE CLASSIFICACIÓ DE CAUSES

PROBLEMA:

PARTICIPANTS***

Tipus * Causes ** 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 TOTAL **** % % Acumulat

TOTAL

* Espines principals del peix: Organització / Entorn / Estructura / Personal / Clients *** Puntuació: 1 Poc Important, 2 Important, 3 Molt important ** Espines secundàries del peix **** Multiplicació de la puntuació dels diversos participants

S’identifica el pes de

cada causa, i

s’ordenen les causes

de major a menor

importància.

Eina:

Matriu de

Classi-ficació de

Causes

S’identifiquen

possibles accions de

millora i es

ponderen.

Eina:

Matriu

d’Anàlisi d’Accions

de Millora

4

MATRIU D'ANÀLISI DE LES ACCIONS DE MILLORA

CAUSA (a partir del diagrama

causa-efecte)

ACCIÓ DE MILLORA PROPOSADA EFECTIVITAT DISPONIBILITAT DE

RECURSOS FACTIBILITAT ACCEPTACIÓ TOTAL (**)

* Escala de 1-5: 1cap; 2 alguna; 3 moderada; 4 alta; 5 molt alta ** Efectivitat x Disponibilitat de Recursos x Factibilitat x Acceptació

(11)

4.1

4.2

4.3

Fase de Millora : Quadre resum (a)

4

OPORTUNITAT DE MILLORA CAUSES Ponde- ració ACCIONS DE MILLORA Ponde- ració

Oportunitat de Millora X Causa 1 48% Acció de millora 1 per

Causa 1 240

Causa 2 32% Acció de millora 2 per

Causa 1 48

Causa 3 9% Acció de millora 1 per

Causa 2 240

Causa 4 7% Acció de millora 2 per

Causa 2 54 Causa 5 2% Causa 6 1% Causa 7 0,4% Causa 8 0,3% Causa 9 0,2% Causa 10 0,1%

(12)

Jornada de Cloenda, amb regidors i tècnics

Elaboració de Pla de Millora *

Implementació del Pla de Millora *

* Tasques realitzades exclusivament pels municipis

(13)

Quins són els resultats que s’obtenen?

L’aprenentatge d’una metodologia específica de

treball.

Un Quadre Resum d’indicadors del servei en

qüestió analitzat per al municipi, assimilable a un

Quadre de Comandament Integral.

Un informe comparatiu de tots els municipis, on

consten els resultats de tots els indicadors tractats .

Una anàlisi estratègica de la situació actual del

servei municipal analitzat. (informe punts forts -

oportunitats de millora).

La definició d’un procés de millora a través

d’unes eines metodològiques específiques.

Un informe final que incorpora totes les dades i

(14)

Participants en els tallers de millora

(15)

RESIDUS

Dimensió

Comparativa dels indicadors per trams de població

+10: municipis participants amb una població de 10.000 a 50.000 habitants +50: municipis participants amb una població superior a 50.000 habitants

Punts forts

Oportunitats de millora

Aclariments i/o altres comentaris

Tendència del resultat de l’indicador l’any 2009 respecte el resultat de 2007

Objectiu de qualitat del servei Total

Indicador

Mitjana 2009 Mitjana 2008 Mitjana 2007

(16)

RESIDUS

Dels 34 municipis participants, n’hi ha 19 amb una població entre 10.000 i 50.000 habitants, mentre que

la resta (15) tenen una població superior als 50.000. 7 municipis són poblacions de més de 100.000 habitants, que 3 dels participants (Lleida, Reus i Lloret de Mar) no formen part de la província de Barcelona, i que 2 són mancomunitats

(Mancomunitat la Plana i Mancomunitat del Cardener), que han participat en tant que gestors dels serveis de gestió i tractament de residus i neteja viària dels municipis que els integren.

(17)
(18)

RESIDUS

Encàrrec Polític

Oferir un servei accessible als

usuaris (I) Vidre

Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn. No sel. (resta) Total

Habitants per punt de recollida

298 297 285 164 124 43

306 302 289 166 120 41

312 307 310 161 122 43

Capacitat disponible dels

contenidors per habitant al mes (litres) 26 147 105 54 641 973 25 144 93 54 674 989 21 136 93 61 620 931 Periodicitat mensual de la recollida de residus 4 13 12 22 29 74 3 13 11 22 29 81 3 13 12 22 30 79

% de població coberta amb serv. Recollida de la fracció orgànica

83,9%

82,1 % 84,0 %

(19)

RESIDUS

Encàrrec Polític

Augment dels residus i

manteniment del nombre

d’usuaris.

Canvis en la distribució per

nous municipis als cercles.

Les deixalleries del grup de

municipis +10 gestionen un

major nombre de Kg. per

habitant i any

Oferir un servei accessible

als usuaris (II) Total

Habitants per deixalleria

25.315 29.046 32.164

% de deixalleries en el casc urbà respecte el total de deixalleries 60,6 % 52,4 % 58,2 % % d’utilització de la deixalleria 37,4 % 37,7 % 28,3 %

Kg de residus gestionats per habitant i any a la deixalleria

48 44 40

(20)

RESIDUS

(21)

RESIDUS

Encàrrec Polític

Assolir uns nivells adequats de

recollida selectiva Vidre

Paper - Cartró Env - Llaun - Brics Fracció orgàn. Volumi- nosos No sel. (resta)

% de la recollida selectiva sobre el total de la recollida de residus

3,5 % 6,9 % 3,3 % 8,7 % 3,5 %

3,3 % 7,6 % 2,8 % 7,2 % 4,2 %

3,1 % 7,2 % 2,5 % 7,5 % 3,9 %

% recollit de cada fracció sobre el total generat

49,8% 38,2% 27,1% 24,1%

46,5 % 42,2 % 23,5 % 20,0 %

33,5 % 31,2 % 12,9 % 20,7 %

Kg recollits per habitant i any

15 30 14 38 15 327 15 35 13 33 19 344 14 33 11 35 18 351 % d'impropis 21,3% 26,6% 9,2% 20,0 % 24,4 % 9,8 % 15,0 % 22,7 % 10,3 % % kg de residus comercials

recollits respecte el total recollit de cada fracció

9,2 % 22,5% -- 24,8%

1,4 % 23,7 % -- 17,7 %

(22)

RESIDUS

Encàrrec Polític

(23)

RESIDUS

Usuari / Client

Increment del nombre de peticions (queixes i suggeriments) per cada

1.000 habitants

Els municipis del grup +10 presenten un major nombre de peticions per cada 1.000

habitants (+10: 8,0 / +50: 7,4), però un menor % de contenidors cremats per actes

vandàlics (+10: 1,4% / +50: 2,4%)

Oferir un servei de qualitat a la

ciutadania Total

Satisfacció general de la ciutadania amb els serveis

6,9

6,7 6,8

Peticions per cada 1.000 habitants

7,6

7,2 7,1

Fomentar el civisme Total

% de contenidors cremats per actes vandàlics sobre el total de contenidors

2,1 %

1,9 % 2,0 %

(24)

RESIDUS

Valors organitzatius / RRHH

Promoure un clima laboral positiu

pels treballadors Total

% d'hores de baixa sobre total d'hores laborals

5,1 %

5,1 % 4,5 %

Sou brut base anual d'un peó del servei de recollida de residus

21.351

21.379 20.994

Els municipis participants del grup +50 presenten una accidentalitat major que els municipis del grup +10 (15,3 i 10,5 respectivament) així com del % d’hores de baixa laboral (5,4% i 4,3%)

Millorar les habilitats dels

treballadors Total

Hores anuals de formació per treballador

3,9

3,3 3,4

Accidents laborals per cada 100 treballadors

13,9

16,3 26,3

(25)

RESIDUS

(26)

RESIDUS

Economia

Augment de la despesa corrent:

6% des del 2007

Disposar dels recursos

adequats (II) Total

Despesa corrent en gestió de residus per habitant

38,6

37,8 36,4 Depesa corrent en tractament

i/o eliminació de residus per habitant

19,1

20,0 19,4 % del pressupost corrent

municipal destinat a la gestió, tractament i/o eliminació de residus

7,0 %

7,0 % 7,5 %

 El grup de municipis +10 tenen una

despesa corrent en gestió de residus per habitant més alta que el grup de municipis +50 (40,9€/hab i 38€/hab respectivament)

 Mentre els municipis del grup +50

destinen el 7,4% del pressupost municipal en la gestió, tractament i eliminació de residus, els municipis del grup +10 hi destinen el 6,9%

(27)

RESIDUS

Economia

Reducció ingressos per RS:

12% des del 2007

Reducció ingressos propis

Deixalleria: 38% des del 2007

% d’ingressos per recuperació selectiva sobre despesa en gestió de residus selectiva

31,2 %

35,9 % 35,4 %

% d’autofinançament per taxes i preus públics de la deixalleria

22,9 %

25,1 % 36,8 % Despesa corrent en deixalleria

per habitant

3,4

3,0 2,5

(28)

RESIDUS

Economia

Finançar adequadament el servei Total

% d’autofinançament per taxes i preus públics de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

94,8 %

102,7 % 82,2 % % d'autofinanç. per taxes i preus públics recollida

de residus

103,6 %

--% d’autofinançament per aportacions d'altres

institucions de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

0,2 %

1,5 % 1,0 %

% de finançament per part de l'ajuntament de la gestió, tractament i/o eliminació de residus

5,0 %

-4,7 % 16,7 %

(29)

NETEJA VIÀRIA

Encàrrec Polític

Es manté la proporció d’hores

emprades en els diferents

serveis de neteja viària.

Continua tenint una major

importància l’escombrada

manual.

Diferències entre municipis

mitjans i grans

Assolir un nivell adequat de qualitat

en la neteja viària E. Manual E. Mixta

E. Meca- nitzada

Aigua-

batre Altres

% d’hores anuals segons la tipologia del servei de neteja sobre el total d’hores anuals que es presta el servei

60,8% 16,2 % 7,3 % 5,3 % 12,3 %

62,0 % 14,3 % 8,1 % 5,0 % 12,3 %

(30)

NETEJA VIÀRIA

Encàrrec Polític

Promoure l'estalvi d'aigua

Total

Litres d'aigua consumits pel servei de

neteja viària per habitant

116,9

75,2

90,2

% de litres d'aigua de xarxa

consumits pel servei de neteja viària

sobre el total del consum d'aigua

48,9 %

18,5 %

46,7 %

 Els municipis grup +10 realitzen un major consum d’aigua (138,9L/hab) que el grup de

municipis +50 (111,8L/hab) però fan un menor ús de l’aigua de xarxa (40,2% respecte el 51,4% dels municipis grup +50)

(31)

NETEJA VIÀRIA

Encàrrec Polític

Servei més accessible a la ciutadania.

Els municipis més petits tenen una major accessibilitat a les

papereres: n’hi ha 1 per a cada 42,4 habitants, mentre que

els +50 tenen una ràtio de 49,6.

S’ha de considerar, però, l’existència d’altres variables

(densitat població, carrers comercials...)

(32)

NETEJA VIÀRIA

Economia

Disposar dels recursos adequats

Total

Despesa corrent per habitant

37,0

38,4

40,0

% de la despesa sobre el pressupost corrent

municipal

4,3 %

4,6 %

5,3 %

% de despesa corrent fora del contracte del

servei de neteja viària

0,7 %

0,6 %

1,5 %

(33)

RESUM

Millores al servei de Deixalleria (10)

Millora a la recollida selectiva P/V/E (6)

Eficiència dels serveis en termes

econòmics (5)

Eficiència del servei de neteja viària

(5)

Millora en la recollida selectiva de la

matèria orgànica (3)

Reducció emissions del transport (2)

Altres (3): millores a la recollida de la

resta, vandalisme, formació

Emissions

14% Aigua 10% Altres 19% FORM 28,5% Eficiència € 28,5%

2008

FORM 9% Neteja viària 15% Emissions 6% Deixalleria 28% Altres 9% RS 18% Eficiència € 15%

(34)

Cercles de Comparació

Intermunicipal

El que ens ensenyen els indicadors dels Cercles

de Comparació Intermunicipal

(35)

35

Evoluci

Evoluci

ó

ó

del PIB per c

del PIB per c

à

à

pita

pita

Evolució PIB per càpita

13.797 19.072 24.796 27.526 27.914 26.831 22.886 23.874 23.460 20.941 15.653 11.354 0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 1995 2000 2005 2007 2008 2009 Eu ro s

PIB/càpita Catalunya PIB/càpita Espanya

(36)

36

Variaci

Variaci

ó

ó

de despesa corrent per habitant

de despesa corrent per habitant

2008

2008

-

-

2009

2009

Reducció de

més d’un 5%

Reducció entre 0%

i 5 %

Increment entre

0% i 5 %

Increment de

més d’un 5 %

•Espais Escènics

(-14%)

•Fires Locals

(-8%)

•Esports

(-4,9%)

•Neteja Viària

(-4%)

•Residus

(-0,3%)

•OMICs

(+3%)

•Biblioteques

(+3%)

•Escoles de Música

(+3%)

•Escoles Bressol

(+4%)

•Policia Local

(+4%)

•Mercats

(+4,9%)

•Serveis Socials

(+9%)

•Serveis Locals

d’Ocupació

(+25%)

La despesa corrent municipal del conjunt dels serveis analitzats

en els Cercles (tant el 2008 i 2009) s’ha incrementat un 1,8%

La despesa corrent municipal en els municipis de més de 10.000

habitants es va incrementar del 2008 al 2009 un 2,2%

(37)

37

Gesti

Gesti

ó

ó

i tractament de Residus

i tractament de Residus

kg recollits per habitant i any

(paper-cartró i voluminos) 15 19 18 30 35 33 0 5 10 15 20 25 30 35 40 2007 2008 2009 M il io n s eu ro s

Kg recollits de voluminosos Kg recollits de paper-cartró

kg recollits per habitant i any

(vidre) 14 15 15 13 13,5 14 14,5 15 15,5 2007 2008 2009 M ili o n s e u ro s kg recollits vidre

+ 3 %

+ 3 %

--

21 %

21 %

--

14 %

14 %

Disminució en el nombre de

Disminució en el nombre de

kg recollits per habitant i any

kg recollits per habitant i any

de

de

paper

paper

-

-

cartró

cartró

i voluminosos

i voluminosos

Mitjana, 2008 i

Mitjana, 2008 i

2009

2009

Increment en els Kg recollits

Increment en els Kg recollits

per habitant i any de vidre

per habitant i any de vidre

Mitjana, 2008 i

Mitjana, 2008 i

2009

(38)

Moltes gràcies

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :