Innovació? Qui, què, com, quan i per què.

(1)

Innovació 1

Innovació? Qui, què, com,

quan i per què.

I Congrés de Pràctiques Educatives Innovadores

al Baix Llobregat

Viladecans, 27/28-11-2009,

daniel.cassany@upf.edu

Web:

http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/

Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html

Bloc català:

http://www.emigrantdigital.blogspot.com/

Bloc castellà:

http://exploradorl2.blogspot.com/

Innovació 2

1. Què? [4]

2. Qui?, Com?

[2]

3. Per què?

1. Cada dia sabem més coses!

• Exemples de recerques recents

[6]

2. Per què ha canviat la realitat!

• Diversitat lingüística i cultural cultural

[6]

• Nadius i immigrants digitals

[20]

4. Epíleg

[1]

El problema

Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 1

1960

Un pagès ven un sac de

patates per 1000 PTA. Les

despeses de producció

pugen als

⅘ del preu de

venda. Quin benefici té?

1970

Un pagès canvia un conjunt P de patates per un conjunt M de monedes. El cardinal del conjunt M és igual a 1000 PTA, i cada element P ε M val una pesseta. Dibuixa 1.000 punts grossos que representin els elements del conjunt M. El conjunt F de les despeses de producció comprèn 200 punts grossos menys que el conjunt M. Representa el conjunt F com a subconjunt del conjunt M,i respon la pregunta següent: Quin és el cardinal del conjunt B dels beneficis? Dibuixa B de color

vermell. 3

Innovació

El problema

Le Figaro Magazin (E. Coromina, COM, 1985) 2

1980

Un agricultor ven un sac de patates per 1.000 PTA. Les despeses de producció pugen a 800 PTA, i el benefici és de 200 PTA.

Activitat:subratlla la paraula “patata” i discuteix-la amb un company teu.

1990

El tio Hantoni pajès molt burjès latifundista i intermediari és un quepitalista hinsolidari que sa enriquit amb 200 peles al bendre aspeculant un feix de patates. Anallitza el texte i vusca les faltes de sintacsi, dortografia de puntuació que i hagui i desseguida digues el que tu penses d’aquets avusus antidemocratics.

4 Innovació

Una metàfora:

metges i arquitectes 3

• La recerca bàsica i les aplicacions

clíniques

i

constructives

són permanents i vertiginoses.

• Metges

i

arquitectes

les incorporen en la seva pràctica.

• Alguns

metges

i

arquitectes

participen en diverses formes

de recerca, però tots l’apliquen

• És impossible que un

metge

recepti medicines caduques

o que un

arquitecte

usi materials abandonats.

• Metges

i

arquitectes

reben demandes i condemnes i

poden acabar a la presó.

• Metges

i

arquitectes

tenen un bon reconeixement social.

Innovació 5

Ara intentem canviar els

mots blaus per mestre o

professor. Què passa?

Ara intentem canviar els

mots blaus per

mestre

o

professor.

Què passa?

Innovació: què?

4

• És recerca, sigui bàsica, aplicada, transferència del

coneixement, adaptació a noves situacions, etc.

I + D + I

• És millora per: incrementar i millorar l’aprenentatge. Per

tenir més oportunitats, viure millor, ser més feliços.

• És part essencial i obligatòria de la pràctica

professional. És un compromís.

• És una via per aconseguir:

– satisfacció personal com a professional, – reconeixement individual dins del gremi, – estatus i poder social.

(2)

Qui?

• Tothom hauria d’incorporar les innovacions “aprovades”.

• Hi ha diversos graus d’implicació:

1. Recollir dades d’ús i reaccions [= programa informàtic] 2. Fer adaptacions i canvis petits en algunes propostes

d’innovació ja conegudes.

3. Fer innovacions noves a partir de recerca bàsica (psicològica, disciplina, etc.) o de principis ja acceptats però no aplicats. 4. Fer recerca bàsica, des de zero.

• En ser una pràctica multidisciplinària, hi ha molts graus i

àmbits d’innovació.

• És una pràctica oberta i divergent (

≠ medicina).

Innovació 7

Quan?, On?, Com?

• Hi ha poques mesures d’estimulació: reconeixement dins i

fora de l‘àmbit, valoració del doctorat, llicències d’estudis,

promoció interna, etc.

• Caldria fomentar mesures de publicació, intercanvi i

divulgació de materials i experiències.

• Les revistes de recerca: cal vèncer les dificultats per

publicar articles d’innovació.

• L’aula és un espai privilegiat per a la recerca i la

innovació. És coherent amb una visió ecològica i global.

Innovació 8

Per què?

Innovació 9

Avui sabem més coses!

Innovació 10

Aula / Alumne

Psicologia Pedagogia Didàctica Tecnologia Disciplines: Llengua Matemàtiques Socials Naturals Literatura … Sociologia Sociologia 11 11

Carta de Litang (4 anys)

a Cristina

Litang Cristina

Aprendre a llegir:

Litang: exemple

2 12 12

15 mesos més tard:

Carta amb text

Situació autèntica

3

Aliagas (2009) a Cassany ed. Para ser lerrados. BCN: Paidós.

(3)

13

Aprendre a llegir

4 Text escrit Identitat d’autor Identitat de lectors Institucions

• S’aprèn per textos o situacions.

• Cada text té:

Comunitat científica de la odontologia

Innovació 14

Llengua <> Disciplina

6

Óscar Morales, ULA (Mérida, Veneçuela):

Article de

recerca

Article de

revisió

Manual

disciplina

Cas

clínic

Estructura

Estil

Atenuacions i

intensificadors

...

Fitxa

client

Abstract

Innovació 15 Secciones Movimientos Introducción

Delimitación del tema Justificación Objetivos Evaluación Metodología Desarrollo Presentación/introducción de la información/sección/apartado Elaboración/expansión de la información Resumen Conclusión

Resumen crítico del texto

Comprobación del logro de los objetivos del trabajo y actualización de la importancia.

Propuestas para la práctica clínica y para futuras investigaciones

Articles de revisió:

estructura

La realitat va canviant!

• Amb el dia a dia canvia el que s’aprèn, qui

aprèn, com s’aprèn, etc.

Innovació 16

Llengües estrangeres

Llengües ambientals

Diversitat lingüística i cultural: PEL

1

15 anys 12 anys 6 anys 3 anys

El ventall lingüístic

Castellà Francès Anglès

de la Marta

Català 17 Innovació

El ventall

lingüístic de

l’Enric.

IES La Garriga

Redacció

bioveugrafia

en català

Diversitat

2 18 Innovació

(4)

Diversitat

3

Ventall de la Yasmina

Innovació 19

A tres anys els meus pares parlaven amb mi amb darig, és àrab peró una mica diferent, a cinc anys vaig començar a aprendre àrab, a vuit anys a tercer de primaria, vaig comensar a prendra francés, a onze any vaig agradar alemany

i començat a mirar els canals alemany i ara, s’ho sé algunes coses, a dotze anys vaig fer uns trés messos de castellà i vaig parar. a catorze anys hi vengut aquí a Catalunya a La Garriga. I vaig aprendre

català i anglès.

A tres anys els meus pares parlaven amb mi amb darig, és àrab peró una mica diferent, a cinc anys vaig començar a aprendre àrab, a vuit anys a tercer de primaria, vaig comensar a prendra francés, a onze any vaig agradar alemany

i començat a mirar els canals alemany i ara, s’ho sé algunes coses, a dotze anys vaig fer uns trés messos de castellà i vaig parar. a catorze anys hi vengut aquí a Catalunya a La Garriga. I vaig aprendre

català i anglès.

Diversitat cultural

4

• Recerca en la comunitat

Titikachi (quetxua i aimara).

• Ch’iki = intelligent, despert,

espavilat, viu, enginyós.

• És un concepte d’intelligència

social, que inclou destresa

manual i artística, memòria,

atenció, enginy, responsabilitat.

• El nen més ch’iki és el que

aprèn en silenci dels pares i

de la comunitat.

Innovació 20

Innovació 21

Diversitat cultural

5

• Cada comunitat desenvolupa formes particulars d’usar el

discurs oral i escrit. Exemple: queixar-se a Espanya i a

Alemanya

(Pastor 2005):

Alemanya:

1. Molt más freqüent. 2. Molt directa i explícita: amb

cortesia moderada.

3. Distinció queixa / destinatari / institució o organisme. 4. Exercici dels drets i deures.

Possibilitat de millora.

Espanya:

1. Escassa. Ús de la parla. 2. Més indirecta i implícita: cortesia

més marcada.

3. Identificació queixa = destinatari = institució.

4. Poca tradició democràtica. És un segon problema.

Diversitat cultural: conclusió

6

• Tenim un alumnat més multicultural i plurilingüe que mai,

que entén, concep i diu el món de maneres diferents.

• L’alumnat d’origen cultural català també interactua amb

tot el món.

• Necessitem una educació molt més intercultural, flexible,

oberta, dinàmica, que:

– Reconegui, valori i aprifiti els les cultures i les llengües dels nous catalans.

– Prepari els catalans del futur per relacionar-nos amb la diferència, la diversitat, amb un món culturalment ric i allunyat del nostre.

Innovació 22

Nadius i immigrants digitals

1

• Escriptura analògica • Escriptura digital o en línia

Innovació 23 24

Nadius i immigrants digitals

2

Tres revolucions comunicatives:

1. La parla

2. L’escriptura

3. Internet

Distingir fets d’opinions

Capacitat de planificar

Capacitat d’anàlisi

Intercanvi i economia

Democràcia

Ciència

+/- -30.000 anys 3.500 anys a C. - 20/30 anys

(5)

Innovació 25

Nadius i immigrants digitals

3

• Canvi cultural: migració cap al territori digital.

• Formes diferents d’usar i fer circular la informació i de construir el coneixement.

• 1993: Internet civil, primer navegador, sms, Windows 3.1. • La metàfora de Prensky (2001 y 2004): immigrants i nadius

digitals.

• Denominacions: generació digital, gen. Internet o net, etc. El nadiu digital:

•baixa text, música i animes de la xarxa,

•xateja amb els amics durant hores,

•juga a les videoconsoles,

•consulta Wikipedia o Google,

•ha crescut envoltat de teclats i pantalles

•s’inscriu en xarxes socials (My Space)

•usa memòries USB, DVD o MP4.

Innovació 26

Nadius i immigrants digitals

4

Nadius • Multimodalitat.

• Processament en parallel. • Hipertextualitat. Accés lliure. • Connexió a xarxa / grup. • Cooperació.

• Impaciència i falta d’atenció. • Resposta immediata. • Paquets breus de dades. • Joc, diversió.

Immigrant • Prioritat de l’escriptura. • Processament en sèrie. • Linealitat. Itinerari únic. • Treball individual. • Competició. • Capacitat d’atenció. • Resposta dilatada, espera. • Textos llargs i monologats. • Estudi, esforç, treball.

Innovació 27

Contra Prensky

5

• Crítiques:

1. No té base empírica. És especulació.

2. No hi ha cap data estricta que separi

immigrants i nadius digitals.

3. Què és digital?, mòbils?, pantalles al carrer?,

TDT?

4. El món digital i l’analògic no són excloents.

Innovació 2828

La generació Google

7

• Williams i Rowlands (2007 ). La g-Google:

– Accedeix a Internet i en domina la mecànica, però no sap usar-la de manera significativa.

– No té consciència sobre les necessitats d’informació i no sap satisfer-les autònomament;

– Dedica poc temps a llegir i a avaluar críticament el material en línia, no sap separar el gra de la palla;

– Prefereix expressar-se amb el lèxic natural i corrent en lloc d’usar els termes clau que etiqueten el coneixement; – Navega a la web amb ingenuïtat, n’ignora l’estructura

jeràrquica i els sistemes d’emmagatzement, no pot moure’s de manera estratègica i eficaç.

Innovació 29

La generació Google

8

• És cert que la g-Google:

– es connecta a la xarxa de manera permanent, – creu que “tot és allí”,

– no respecta la propietat intellectual,

– prefereix els recursos visuals i el “copiar i enganxar”, – pot usar qualsevol format informatiu.

• No hi ha proves que la g-Google:

– sigui més impacient,

– prefereixi els textos breus i senzills,

– atribueixi més credibilitat al que diuen els amics. Les generacions anteriors al 1993 ja tenien alguns trets en interactuar amb CD-Rom i altres recursos previs; és difícil establir un perfil únic o distingir una generació de la resta.

Nadius i immigrants a l’escola

9

Abans

• A casa teníem pocs llibres. • A l’escola n’hi havia més. • A l’escola hi havia mestres

que ensenyaven a fer servir els llibres.

• A l’escola i a casa no hi ha tanta diferència.

Avui

• A casa tenim Internet, MP3, Facebook, Fotologs, Wikipedia, etc.

• Internet facilita l’aprenentatge autònom i en línia.

• A l’escola tot just arriben les TIC.

• A l’escola els mestres no sempre saben usar-les.

• Entre l’escola i casa hi ha moltes diferències.

(6)

Innovació 31 El duel entre l’Anakin i l’Obi-Wan a l’episodi III – La Venjança dels

sith 13 anys. ESO

Classe d’Alternativa a Religió: Mestra: Ara us dictaré un text sobre la història d’Israel i l’heu

de copiar al quadern. [En revisar l’exercici]. Miquel: Com que fas tan mala lletra, hauràs de passar en net aquest text

per demà.

32 32

Ari_chan o Ari_Caroline

11

33 San José 29-08-08 34

Innovació 35 Exemple d’Història realista 36

Narrador

omniscient

Diàlegs del gènere

teatral

Estructura de novella de

fulletó

Català simplificat

Castellà

estàndard

(7)

Ari_chan a l’Institut

16

• Ari_chan ha suspès dos cops Batxillerat. Ha suspès Llatí,

Llengua castellana, Història de l’Art, etc. segons les

edicions.

• En la primera repetició va suspendre Llatí, amb una

traducció breu i simple de Ciceró.

• Diu que no li interessa el que li proposen de fer a les

classes. No hi troba cap vincle amb el seu món.

• Escriu 2 o més hores al dia a Internet: xats, fotologs,

webmàster del fòrum Neolitera.

Innovació 37 Lectura i escriptura jove avui Barcelona, 26-2-2009 3838

Arnau

[Cristina Aliagas, 2008] 17

• 17 anys

• 4t d’ESO, itinerari humanístic.

• 2008-09: Abandonament. • Dues inflexions en la vida:

– Repetir 2n d’ESO. – Malaltia de la mare. • Prioritats: passar els

exàmens per fer feliç la mare i arribar a ser periodista esportiu.

[…] creo que soy demasiado vago a la hora de ponerme a un libro | pues eso | si no me interesa mucho lo aparto | y ya me olvido

(Arnau, E-1: 53)

[…] al ver | por ejemplo | 400 páginas | ya dices | voy a estar mucho rato aquí

(Arnau, E-3: 1288)

39 39

Arnau llegeix a l’Institut i a fora

19

Fora de l’Institut

1. És una tasca social, flexible, variada pels textos i els suports (webs, diaris privats, periòdics). 2. Llegir és una manera de

relacionar-se socialment amb els amics.

3. Llegir permet desenvolupar-se com a futur professional, periodista.

4. Llegir és un acte voluntari i una eina de comunicació.

A l’Institut

1. Llegir és una tasca individual, pautada, centrada en la lectura de llibres i libres de text.

2. Llegir és accedir al contingut d’un llibre per poder parlar-ne.

2. Llegir és important per aprovar exàmens i presentar treballs.

Internet: 2; Escola: 0

20

• L’escola no aconseguir motivar ni formar nois i noies que

creixen i aprenen a Internet amb eficàcia i rapidesa.

• La xarxa té avui unes condicions (interacció amb els

amics, construcció de la identitat, espais autogestionats i

cooperatius, etc.) que l’escola no pot oferir.

• Titol: referència a un titol famós de matemàtiques al

carrer o etnomatemàtiques: Na vida dez, na escola zero.

• Convé construir ponts entre Escola i Internet.

• El que ja fan els nois fora de classe, és el seu punt de

partida, el coneixement previ, el que aprenen

informalment perquè té les condicions idònies.

Innovació 40

Innovació 41

Epíleg

1. La innovació és consubstancial a la pràctica.

2. La ciència avança i ens fa entendre millor el

nostre món. Ens permet ensenyar millor:

1. Vincular aprenentatge amb identitat, pràctica social i valors. 2. Vincular qualsevol disciplina amb el llenguatge verbal,

matemàtic, visual, etc.

3. La nostra realitat està canviant vertiginosament:

1. Tenim alumnes multiculturals i nosaltres mateixos vivim en

un món globalitzat.

2. Ens ha tocat viure una revolució comunicativa: som immigrants que ensenyem a nadius. Dialoguem tots junts.

Innovació 42

daniel.cassany@upf.edu

Web: http://www.upf.es/pdi/dtf/daniel_cassany/

Literacitat crítica: http://www.upf.edu/dtf/recerca/grups/grael/LC/index.html Bloc català: http://www.emigrantdigital.blogspot.com/

(8)

Bibliografia

ALIAGAS, Cristina (2008). El desinterès per la lectura: converses amb un adolescent. Treball de màster. RECERCAT Dipòsit de la Recerca de Catalunya. http://hdl.handle.net/2072/5382 ALIAGAS, Cristina; CASSANY, Daniel y Josep M. CASTELLÀ. (2008). “Literacy in the life of a

‘struggling reader’ ”. Academic Exchange Quarterly 12 (issue 3), Fall 2008, p. 230-236. ALIAGAS, Cristina; CASTELLÀ, Josep M. y CASSANY, Daniel (2009). “Aunque lea poco, yo sé

que soy listo. Estudio de caso de un adolescente que no lee literatura”. Revista OCNOS 5, p. 97-112.

CASSANY, Daniel.; CORTIÑAS, Sergi; HERNÁNDEZ, Carme y Joan SALA (2008). “Llegir i comprendre la ideologia: la realitat i el desig”, a Temps d’Educació, vol. 34, Barcelona, 2008 (1er semestre), p. 11-28.

CASSANY, Daniel y Óscar Alberto MORALES. (2009) “Leer y escribir en la universidad: los géneros científicos”, en Cassany, D. editor Para ser letrados. Barcelona: Paidós. 109-128. CARRAHER, Terezinha Nunes; CARRAHER, D. W.; SCHLIEMANN, A. D. (1988) Na vida dez,

na escola, zero. Sao Paolo: Ed. Cortez. Versión mexicana: En la Vida Diez, en la Escuela Cero. México: Siglo XXI. 1991.

COROMINA, Eusebi. (1985) “El problema”, COM, 8: 25. Traducció i adaptació d’un article publicat a “Le Figaro Magazin”.

Innovació 43

Bibliografia

CASSANY, Daniel y Gilmar AYALA. (2008). “Nativos e inmigrantes digitales en la escuela”, Participación educativa, 9: 57-75. Consejo Escolar Español.

www.mec.es/cesces/revista/revista9.pdf<8-6-2009>

PAZ QUISPE, Walter. (2004) “Aproximaciones a la inteligencia del niño andino a través de Piaget”, Boletín IFP Educación.www.programabecas.org/numero/8.6.pdf

WILLIAMS, Peter y Ian ROWLANDS. (2007) Information Behaviour of the Researcher of The Future. A British Library and JISC Study (Joint Information Systems Comittee). www.jisc.ac.uk/whatwedo/programmes/resourcediscovery/googlegen.aspx<19-7-2009> Versión resumida en castellano: “Informe Ciber. Comportamiento informacional del investigador del futuro”, Anales de documentación, 11: 235-258. 2008. revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/24921/24221<8-6-2009>