8
Col·lecció_
Estudis
Sèrie_
Territori
8
La política de pr
otecció d’espais naturals de la Diputació de Bar
celona
La política de protecció
d’espais naturals de
la Diputació de Barcelona
Jordi Soler Insa
C M Y CM MY CY CMY K Cliqueu aquí per accedir a la versió completa de la publicació
La política de protecció
d’espais naturals de
La política de protecció
d’espais naturals de
la Diputació de Barcelona
Col·lecció_Estudis
Sèrie_Territori, 8
© del text: Jordi Soler Insa
de l’edició: Diputació de Barcelona Juny 2010
Producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Addenda
Impressió: Gráficas Varona, S.A. ISBN: 978-84-9803-520-9 Dipòsit legal: S. 877-2010 Autor de l’estudi
Índex
Presentació . . . 9 Introducció: la protecció entre la Il·lustració i el Romanticisme . . . 13 La protecció, una nova fórmula de relació entre la societat i l’entorn . . . 19 El naixement del proteccionisme en el seu temps: el Romanticisme
i el retorn a la natura . . . 19 Les idees higienistes en les societats urbanes i industrials . . . 22 El naixement convencional de la idea de protecció: Yellowstone
i els primers proteccionistes . . . 24
El desenvolupament inicial de les idees proteccionistes a Espanya
i Catalunya . . . 29 La Llei espanyola de parcs nacionals de 1916. La Comissaria
de Parcs i els primers parcs espanyols . . . 29 Les primeres passes de la protecció d’espais naturals a Catalunya:
dels jardins urbans als espais lliures . . . 35 L’acció de la Mancomunitat de Catalunya: la protecció del Montseny . . . 49 La Generalitat republicana i el Pla Regional de Catalunya . . . 57
L’edat moderna del conservacionisme: l’extensió de la consciència
ecològica . . . 63 L’extensió de la «consciència ecològica» al món . . . 63
El desenvolupament dels organismes i els tractats internacionals . . . 68
La situació de la protecció del medi natural durant el Franquisme . . . 74
El paper de la Diputació de Barcelona en la protecció d’espais naturals . . . 91
La resposta de la Diputació de Barcelona: l’ús d’instruments urbanístics per a la protecció del medi natural . . . 91
Els primers parcs naturals: Sant Llorenç del Munt i el Montseny . . . 107
Els plans del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac . . . 111
El Pla Especial del Parc Natural del Montseny . . . 121
El desplegament de la política de protecció de la Generalitat de Catalunya . . . 139
La lògica territorial de la protecció dels espais naturals de Barcelona: de l’Anella Verda metropolitana a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona . . . 148
El mite de la freqüentació . . . 153
El dinamisme econòmic de la regió metropolitana . . . 158
L’Anella Verda . . . 161
La gestió de la Xarxa de Parcs Naturals . . . 170
A manera de conclusions breus: el futur de les polítiques de protecció. Elements per a la reflexió . . . 187
Els nous paradigmes de la protecció d’espais naturals . . . 187
La intervenció de la Diputació de Barcelona en el nou marc jurídic i d’organització territorial . . . 190
Annexos . . . 195
Cronologia . . . 195
Bibliografia . . . 207
Taula: La Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona . . . 214
La política de protección de espacios naturales de la Diputación de Barcelona. Resumen . . . 217
L’autor . . . 225
La història de la protecció dels espais naturals és relativament recent. S’inicia tot just en el final del segle XIXals EUA. Al nostre país, com en el conjunt d’Europa, l’acció
pú-blica de conservació i gestió del patrimoni natural es remunta al primer quart del segle
XX, de la mà de l’aleshores anomenada Mancomunitat de Catalunya. La Diputació de
Barcelona, ja des d’aquells passos incipients, també va participar amb un paper des-tacat, tant en la seva evolució (hi requeia la gestió del Patronat de la Muntanya del Montseny, el primer massís amb protecció oficial a Catalunya, el 1928) com en la for-mulació de les polítiques actuals de gestió d’espais naturals.
El llibre que teniu a les mans relata amb rigor documental tot aquest procés històric, que, com a tal, és la suma d’altres històries paral·leles, en què coincideix l’evolució dels corrents de pensament sobre el medi natural, des del romanticisme a l’eco -logisme; o el paper que han tingut en les polítiques de protecció els diferents règims polítics de l’Estat espanyol, les seves institucions i alguns dels responsables.
L’autor del llibre, el pedagog i geògraf Jordi Soler Insa, està vinculat a la planificació i gestió dels espais naturals, des de fa una vintena d’anys, en diferents llocs de respon-sabilitat tècnica dins l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona. La seva ex-periència professional li ha permès glossar i analitzar l’evolució de les polítiques de pro-tecció del medi natural remarcant les fites rellevants, els arguments i els actors que han configurat el model de planificació i gestió que actualment regeix al nostre país. El contingut de la publicació, que va entrellaçant la seqüència històrica amb les moti-vacions —de vegades ocultes— que fonamenten els avenços en les polítiques de pro-tecció, permet fer lectures tant d’índole sociopolítica com sectorial. Això posa de ma-nifest que el debat sobre la planificació del territori i el seu marc competencial ve de lluny, i que, encara avui, no està resolt de manera satisfactòria.
10| La política de protecció d’espais naturals de la Diputació de Barcelona
Per això, aquesta exhaustiva publicació és recomanable, no tan sols per als qui tin-guin un interès específic en l’àmbit de la protecció del medi natural, sinó també per als qui desitgin analitzar la seva evolució com a política pública i vulguin entendre quins han estat els factors que, allunyats sovint de qualsevol previsió o pronòstic, l’han fet avançar.
Òbviament, com el seu títol indica, el contingut del llibre fa una menció especial i de-tallada de la política de protecció dels espais naturals duta a terme per la Diputació de Barcelona, la qual pot ser entesa des de dos vessants diferents. El primer, intrínsec o merament històric, permet valorar la Diputació com una institució pionera i compro-mesa amb el medi natural més enllà de les seves competències materials. Aquest fet ha donat com a resultat la protecció i la gestió, conjuntament amb els municipis im-plicats, d’una Xarxa de Parcs Naturals que molt probablement avui no existiria —si més no, amb la seva extensió i qualitat ambiental actual— si aquesta institució no ha-gués actuat oportunament davant el buit legislatiu o la manca d’iniciativa d’altres ad-ministracions.
I hi ha, però, un segon vessant tan rellevant com el primer, que posa de manifest la ido-neïtat d’una administració local d’escala supramunicipal com la Diputació de Barcelona per al disseny i la implementació de polítiques públiques de gestió i conservació dels es-pais naturals. Aquestes polítiques, dedicades especialment a la gestió forestal, la con-servació dels hàbitats naturals o la prevenció d’incendis forestals necessiten una escala més gran que l’estrictament municipal per poder ser eficients, ja que afecten qüestions estratègiques de l’agenda local i de la vida quotidiana de cada municipi i dels seus ciu-tadans. Els boscos o la manera com es fa la conservació de la natura conformen el pai-satge d’un territori concret que alhora esdevé un recurs patrimonial i cultural de primer ordre per als municipis, per al seu desenvolupament socioeconòmic i per a la qualitat de vida de la ciutadania en general. Les polítiques necessàries per obtenir aquests resultats conjunts difícilment es podran elaborar en solitari des de l’Administració estatal o au-tonòmica, perquè són administracions que les tracten de manera sectorial i, per tant, in-completa per als interessos locals.
Per això, de la lectura del llibre també es deriva el paper clau que ha tingut i que, lò-gicament, pot continuar tenint una administració local intermèdia com la Diputació de Barcelona a l’hora de conjuminar les visions i els interessos entre els diferents actors del territori, per desplegar polítiques de consens que incorporin de manera eficaç —i en cada moment històric— els nous paradigmes de la conservació del medi natural.
Una política de consens que han d’integrar els municipis en la seva planificació i ges-tió, ja que són, en definitiva, l’Administració més interessada i propera al territori i als ciutadans.
Josep Mayoral i Antigas Diputat president de l’Àrea d’Espais Naturals
Introducció: la protecció entre la Il·lustració
i el Romanticisme
| 13
La consideració de l’espai físic com a objecte de protecció i, fonamentalment, la formu-lació d’una intervenció pública amb aquest objectiu explícit a través de mesures legisla-tives i de la concreció d’estructures administralegisla-tives de gestió és un fenomen força re-cent. Convencionalment se li atorga una antiguitat de poc més d’un segle, des que al darrer quart del segle XIXel govern federal dels Estats Units va aprovar la creació del parc
de Yellowstone.
Aquest fet va suposar un canvi important, encara no exempt de tensions, amb relació a les relacions seculars de la societat i el medi físic: relacions d’aprofitament basades en la producció i no, òbviament, en la protecció. Durant molts segles l’expressió protecció
de la natura ha evocat la protecció d’aquelles agressions i perills d’origen natural que
ne-guitejaven la societat i de cap manera una acció proteccionista d’aquesta envers la seva pròpia amenaça cap al medi natural. No cal dir que el primer concepte encara és força present, fins i tot predominant, malgrat que les ciències de la terra han contribuït a fer entendre que una actuació positiva de preservació del medi comporta, al mateix temps, uns efectes profilàctics gens menyspreables en relació amb els riscos naturals.
Si es fa una recerca benintencionada, es poden trobar referències històriques a les idees de conservació i respecte del medi natural força anteriors al segle XIX. Així José Cándido
de Melo esmentava que l’emperador Asóka, que va governar l’Índia a mitjan segle IIIaC,
va fer gravar en una columna que els drets dels animals eren inviolables i que els bos-cos no s’havien de cremar inútilment, mentre que Plató es planyia de la desforestació de les muntanyes gregues. A partir de l’edat mitjana abunden els exemples d’adopció de mesures proteccionistes de determinats espais, sota la protecció reial o feudal, amb fi-nalitats cinegètiques, figures de protecció que, per cert, s’han mantingut, sota diverses modalitats i amb una certa eficàcia fins als nostres dies. Més enllà de les pràctiques con-suetudinàries d’aprofitament sense limitacions dels recursos naturals, també hi ha
