Aula de Serumteràpia. Teresa Pedrol Aige. 2º Grau d Infermeria Curs

Texto completo

(1)

Aula de Serumteràpia

Teresa Pedrol Aige. 2º Grau d’Infermeria

(2)

Índex

0. Introducció 3

1. Serumteràpia 4

2. Solucions Intravenoses o sèrums

2.1. Solucions Cristal·loides 5 2.2. Solucions Col·loides 7 3. Instauració d’una perfusió intravenosa 8

3.1. Material 8

3.2. Preparació 13

3.3. Execució 13

3.4. Regulació de la velocitat del flux 16

4. Cures d’infermeria de manteniment del sistema 17

5. Canvi de sèrum i d’equip de Serumteràpia 18

5.1. Canvi de sèrum 5.2. Canvi d’equip

6. Suspensió i retirada d’una perfusió IV 19

7. Bibliografia 20

8. Annexos 21

8.1. Velocitats de perfusió en gotes per min i en ml/h

8.2. Terminologia per el maneig de bombes 22

(3)

0.Introducció

L’objectiu d’aquesta aula d’habilitats és que l’alumne conegui les diferents presentacions de les solucions de teràpia intravenosa, el material específic de serumteràpia i practiqui el procediment per la seva posterior aplicació.

Objectius específics:

- Reconèixer el material: sistemes de perfusió (normal o per bomba) claus de tres vies, bombes d’infusió, reguladors del flux, taps, etc.

- Conèixer les parts d’un sistema de perfusió. - Practicar el càlcul de la velocitat de perfusió.

- Practicar el procediment d’instauració d’una Serumteràpia. - Aprendre a purgar un equip de sèrum.

- Aprendre a purgar un equip de bomba

- Aprendre a programar una bomba de perfusió.

- Descriure les cures de manteniment del sistema de Serumteràpia.

(4)

1. Serumteràpia

. Definició:

Consisteix en l’administració de sèrums a traves de la via parenteral mitjançant un catèter. La via intravenosa és la via d’administració més rapida per aportar solucions liquides o fàrmacs directament al torrent sanguini.

La restitució parenteral també pot incloure la nutrició parenteral total (NPT) i la Hemoteràpia (administració de sang i els seus components).

. Objectiu:

Mantenir o restablir el volum de líquids i l’equilibri electrolític alterat. Subministrar les necessitats nutricionals per via parenteral.

. Indicacions: - Hipovolèmia - Hipernatrèmia

- Administració de fàrmacs, per garantir las concentració sèrica adient - Administració d’hemoderivats i de NPT

. Diagnòstics d’infermeria relacionats:

- Risc o dèficit del volum de líquids relacionats amb la pèrdua d’aquests per diarrees, vòmits, hemorràgies, etc.

- Risc o desequilibri electrolític relacionats amb la pèrdua d’aquests per diarrees, vòmits, hemorràgies, etc.

- Desequilibri nutricional per ingesta inferior a les necessitats per incapacitat d’ingerir aliments o absorbir els nutrients.

(5)

2. Solucions intravenoses o sèrums

Definició: nom de determinades solucions terapèutiques d’electròlits que s’utilitzen per restablir l’equilibri electrolític.

Principals solucions de teràpia IV.

2.1. Solucions cristal·loides: són les solucions que contenen aigua, electròlits i/o sucres en diferents proporcions i poden ser isotòniques o hipertòniques respecte al plasma.

2.1.1. Solucions Salines

Solució Salina isotònica. La solució salina al 0.9% és la substancia cristal·loide estàndard i és lleument hipertònica respecte al líquid extracel·lular. Conte 154 mEq/l de sodi (Na) i 154 mEq/l de clor (Cl) amb un pH àcid.

Solucions Salines hipertòniques. Sèrum Fisiològic al 3%, conté 342 mEq/l de Na i 342 mEq/l de Cl amb un pH de 5,5.

2.1.2. Solucions Glucosades

Solucions Glucosades isotòniques.

. Sèrum Glucosat 5%, conté 5 gr./100ml de glucosa amb un pH4. Cada litre de solució glucosada al 5% aporta 50 grams de glucosa, que equival a 200 Kcal/L

Solucions Glucosades hipertòniques. Totes són acides (pH4).

. Sèrum Glucosat al 10%, conté10 gr./100ml de glucosa que aporten 400 Kcal/L. . Sèrum Glucosat al 20%, conté 20 gr./100ml de glucosa que aporten 800 Kcal/L. . Sèrum Glucosat al 30%, conté 30 gr./100ml de glucosa que aporten 1200 Kcal/L. . Sèrum Glucosat al 50%, conté 50 gr./100ml de glucosa que aporten 2000 Kcal/L. . Sèrum Glucosat al 70%, conté 70 gr./100ml de glucosa que aporten 2800 Kcal/L.

2.1.3. Solucions Glucosalines

Solucions Glucosalines. Aporten electròlits i glucosa.

. Sèrum Glusosali (Glucosa 3,3% + NaCl 0,3%), conté 51 mEq de Na i 51 mEq de Cl a més de 3,3 gr/100ml de glucosa que aporten 132 Kcal/L

. Sèrum Glucosali (Glucosa 5% + NaCl 0,9%), conté 154 mEq de Na i 154 mEq de Cl a més de 5gr/100ml de glucosa que aporten 200 Kcal/L

2.1.4. Solucions polielectrolítiques

  

 Solucions diluïdes de Clorur Potàssic (ClK) endovenós. Requisits per l’administració de ClK IV:

. La quantitat de clorur potàssic a administrar està limitada per la concentració i la velocitat d’infusió, i depèn del tipus d’accés venós (perifèric o central).

(6)

. S’ha de confirmar la permeabilitat absoluta de la vena per la que s’ha d’administrar el potassi, ja que l’extravasació pot causar necrosis.

. Les solucions diluïdes de potassi per ≤ 40mEq/L de potassi, es poden administrar amb un sistema de regulació de flux tipus dial-a-flo®. Les solucions de més de 40mEq/L s’han d’administrar per una via central i amb bomba d’infusió.

Es recomana realitzar una doble comprovació independent abans de l’administració, per verificar que el pacient, la dosi, la via i la velocitat d’administració són correctes.

*No és convenient administrar més de tres dosis consecutives de 20mEq. Presentacions:

. Sèrum Glucosat 10% 500ml+ 10mEq ClK. Descripció: Glucosa 10%+ Clorur potàssic 0,15%. . Sèrum Glucosali 500ml+ 10mEq ClK. Descripció: Glucosa 4%+ Clorur sòdic 0,18% + Clorur potàssic 0,15%.

. Sèrum Fisiològic 500ml+ 10mEq ClK. Descripció: Clorur sòdic 0,9%+ Clorur potàssic 0,15%. . Sèrum Fisiològic 500ml+ 20mEq ClK. Descripció: Clorur sòdic 0,9%+ Clorur potàssic 0,3%. 

 

 Solució de Ringer lactat.

El sèrum de Ringer Lactat conté 130 mEq/L de Na, 4 mEq/L de K, 109 mEq/L de Cl, 0.75 mEq/L de calci i 28 mmol/l de lactat. Te menys clor que el sèrum fisiològic, per el que causa menys acidosi.

2.1.5. Solucions alcalinitzants

S’utilitzen en situacions d’acidosi metabòlica.

Les solucions més freqüents són Bicarbonat 1 Molar (1 M = 8.4% ), la forma preferida per la correcció de la acidosis metabòlica aguda i la solució de Bicarbonat 1/6 Molar ( 1.4% ) amb

una osmolaritat similar a la del plasma.

. Bicarbonat 1 Molar. 1000 mEq/l de bicarbonat i 1000 mEq/l de Na . Bicarbonat 1/6 Molar. 166 mEq/l de bicarbonat i 166 mEq/l de Na

2.1.6. Solucions acidificants

El Clor amònic 1/6 Molar és una solució isotònica (osmolaritat = 334) i acidificant d’utilitat en el tractament de la alcalosis hipoclorèmica. Les solucions de sals d’amoni estan contraindicades en la insuficiència hepàtica. Pot desencadenar bradicàrdia, alteracions respiratòries i contraccions musculars.

(7)

2.2. Solucions Col·loides:

Contenen partícules de alt pes molecular que no travessen les membranes capil·lars per el que són capaces de augmentar la pressió plasmàtica i retenir aigua. Actuen d’expansors del plasma.

2.1. Albúmina

Es la principal proteïna de la sang i el component sanguini més segur des del punt de vista de la transmissió de malalties infeccioses. Els preparats d’albúmina tenen una concentració del 5% (isooncòtics) o del 20% (hiperoncòtics), amb un pH de 6.9. La presentació és en flascons de vidre de 100ml.

El ritme d’infusió recomanat segons presentació és de: - Albúmina 20%: 1-2 ml/min.

- Albúmina 5%: 5 ml/min.

2.2. Fraccions proteiques de plasma humà

S’obtenen per fraccionament seriat del plasma humà. Han de contenir al menys 83% de albúmina i no més de un 1% de g-globulina, la resta són b-globulines. Tenen propietats similars a l’albúmina amb gran quantitat de proteïnes.

Es presenten en solució al 5% en sèrum fisiològic i estabilitzat amb caprilat i cetiltrifosfanat sòdic.

2.3. Solucions col·loïdals artificials

. Dextranats: Són polisacàrids d’origen bacterià produïts per el “Leuconostoc mesenteroides”. . Hidroxietil-almidón (HEA): Midó sintètic.

. Pentaalmidó: Preparat similar al hetaalmidó, però de baix pes molecular. . Derivats de la gelatina: Polipèptids obtinguts per desintegració del col·lagen.

(8)

3. Instauració d’una perfusió intravenosa

Per instaurar una perfusió intravenosa el pacient ha de disposar d’un accés vascular. Pot ser: 

 

 Accés venós central: catèters centrals o dispositius d’accés vascular implantables tipus reservoris. La inserció es realitza a traves d’una vena perifèrica de major calibre amb un catèter central d’inserció perifèrica (PIC), que connecta directament amb l’aurícula dreta .

Estan indicats en tractaments de llarga duració i solucions hiperosmolars. 

 

 Accés venós perifèric: catèters o cànules IV. curtes que s’insereixen en venes més superficials. Estan indicats en l’administració de sèrums o fàrmacs de una concentració similar a la sanguínia (isosmolars).

La perfusió de la solució, pot ser: 

 

 Intermitent, quan el temps d’infusió oscil·la entre deu min i dues hores. S’utilitza principalment per administració de medicaments diluïts en sèrums de petit volum (de 50 a 250 ml).

  

 Continua, quan el temps d’infusió es de 24hores o més amb sèrums de gran volum (500ml o més) i administració continua de fàrmacs.

3.1. Material

3.1.1.Sistema o equip de perfusió.

És el dispositiu que connecta el contenidor de la solució a perfondre amb l’accés vascular.

a) Tipus:

Sistema obert, permet l’entrada d’aire a traves d’una finestra de sortida externa. S’utilitza en contenidors de vidre o plàstic semirígida.

Sistema tancat, no requereix finestra d’entrada d’aire externa. S’utilitza per contenidors de plàstic col·lapsable.

Sistema amb cambra volumètrica.

(9)

b) Parts d’un equip de perfusió:

 Punxo o espiga, permet perforar el tap del flascó. Esta protegit amb una caputxa per mantenir l’esterilitat.

 Entrada d’aire, en els sistemes oberts, permet l’entrada d’aire al flascó per facilitar la perfusió de la solució .Porta un filtre per impedir l’entrada de gèrmens.

 Cambra de degoteig, és un receptacle transparents on va degotejant la solució, el que permet calcular la velocitat d’administració, contant el nombre de gotes que cauen per minut.

Les cambres de degoteig amb

microdegotador permeten una major precisió del ritme de perfusió.

 Tub distal, és el tub que va des de la cambra de degoteig fins la connexió a l’accés vascular.

 Clau o pinça reguladora, es troba al tub distal o a l’allargador i permet regular el ritme de la perfusió.

 Port d’injecció, es troba en alguns sistemes. Es un tub de goma que permet la administració de medicació sense desconnectar el sistema. Es pot punxar la goma amb una agulla i xeringa.

c) Elecció de l’equip:

S’han de tenir en compte els següents factors.

.Tipus de presa d’aire (respiradors) depèn del tipus de contenidor de sèrum, que pot ser rígid o flexible.

. Mida de la gota. Utilitzar microdegotador quan s’ha de fer una regulació precisa, i per volums o velocitats elevades utilitzar macrodegotador.

. Si es precisen ports injecció, per administrar infusions secundaries o medicació.

. Si es precisa cambra volumètrica, per controlar millor la perfusió o per administrar medicació. . Si es precisa bomba de perfusió, per mantenir un flux regular i estable.

(10)

3.1.2.Bomba d’infusió (opcional)

Una bomba de infusió o perfusió es un dispositiu electrònic capaç de subministrar de forma programada i controlada una determinada substancia per via parenteral.

La primera bomba de perfusió va ser dissenyada a l’any 1961, per la companya americana “Sigma

Incorporation”. a) Característiques: . Precisió . Seguretat i fiabilitat . Subministrament constant . Sistemes de control . Alarmes

. Alimentació elèctrica o per bateria

. Generalment són volumètriques i estan calibrades en ml/hora b) Indicacions:

. Perfusió de fàrmacs: anestèsics, antibiòtics, antiarítmics, etc. . Control d‘analgèsia

. Administració de nutrients per via parenteral . Administració d’hemoderivats

c) Classificació:

 Controladors d’infusió

 Per degoteig: El control del flux del líquid es realitza per la pressió generada per la força de gravetat i es controla per la oclusió de la línea d’infusió.

 Per volum: Disposa d’un sensor de gotes a la cambra de degoteig i realitza una conversió de gotes per min a ml/hora. El controlador oclusiu de la línea d’infusió mante el flux establert.

 Bombes d’Infusió

 De xeringa. Consisteix en un mecanisme electrònic que mou l’èmbol de la xeringa. La velocitat del motor determina la de la perfusió, que va alliberant de forma continua i pulsatil el líquid a perfondre. Serveix per volums petits de líquid, maxim 60ml.

(11)

 Peristàltiques (volumètriques). Injecten el líquid amb l’ajut d’un sistema peristàltic giratori o lineal. Quan el rodet pressiona el tub del líquid, el propulsa de forma similar al peristaltisme gàstric. Actualment les bombes funcionen generalment amb peristaltisme lineal controlades per un microprocessador.

 Bombes de casset. Funcionen amb un equip de casset que s’incorpora dins un infusor electrònic impulsat per un pistó.

(12)

d) Funcions i paràmetres a controlar: Volum a infondre (ml) Velocitat (ml/h)

Control de temps en hores

Detecció d’aire dins la línea d’infusió Alarmes per oclusió

Sistema KVO (Keep Vein Open) quan

el volum a infondre s’assoli’t abans que s’acabi el sèrum. La bomba acciona una alarma y continua injectant sèrum a una velocitat mínima per mantenir la vena oberta (Keep Vein Open) i evitar que se s’obstrueixi la cànula intravenosa

3.1.3. Altre material     Guants no estèrils   

 Clau de tres vies     Allargadora (opcional)   

 Controlador del flux (opcional     Gases estèrils     Esparadrap     Antisèptic     Suport de sèrum

(13)

3.2. Preparació

Rentat de mans higiènic

Identificació correcta del pacient (polsera)

Informar al pacient per tranquil·litzar-lo i demanar la seva col·laboració en el manteniment de la perfusió. El pacient ha d’avisar dels canvis sobtats del flux, si es buida el flascó, si observa sang als tubs o si te molèsties a la zona de punció

Comprovar la solució prescrita a l’ordre medica (completa, clara i llegible)

Comprovar condicions de la solució a perfondre, seguint les normes de seguretat sobre administració de fàrmacs (caducitat, color, terbolesa, fugues del contenidor)

Comprovar que s’han afegit els additius prescrits (K, vitamines, medicació)

Administrar a l’hora i el temps correcte

Obrir els envasos de sèrum amb una tècnica asèptica, evitant contaminar les parts estèrils.

Verificar la permeabilitat de la via intravenosa, abans de connectar la perfusió

Valorar els factors de rics del pacient (nen o avi, insuficiència cardíaca o renal, etc.) i

l’experiència prèvia en aquest tipus de teràpia

Ajudar al pacient a adoptar una postura còmoda (assegut o en decúbit supí), posar-li un camisó adient perquè se’l pugui traure amb facilitat, sempre respectant la seva intimitat 3.3. Execució

a) Equip estàndard

Obrir la bossa de l’equip mantenint l’esterilitat, especialment dels dos extrems del sistema

 Treure la protecció de la tapa del contenidor de sèrum. Als flascons s’ha de netejar la tapa amb antisèptic

Posar el dispositiu regulador del flux a una distancia d’uns 10 cm de la cambra de degoteig en posició de tancat

Inserir l’espiga de l’equip al contenidor de sèrum

Pressionar sobre la cambra de degoteig deixant que s’ompli fins la meitat. Si l’equip ho permet purgar sense treure el tap de protecció de l’extrem distal

 Obrir la rodeta del regulador del flux, deixant que el sèrum ompli tot el tub i tornar a tancar

Assegurar-se que no hi han bombolles d’aire dins l’equip

Penjar el sèrum amb l’equip purgat al suport

Connectar l’extrem distal de l’equip al catèter IV

Obrir lentament la perfusió fins ajustar la velocitat del flux a la quantitat de gotes/min prescrita

(14)

b) Equip amb Cambra volumètrica - Objectius:

Impedir una sobrecarrega de líquids

Administrar medicació IV - Procediment:

Preparació igual que l’anterior - Execució:

 Tancar les pinces de sobre i de sota de la cambra de control de volum.

Inserir l’espiga de l’equip al contenidor

 Obrir la pinça superior i omplir la cambra fins la meitat aproximadament

 Tancar la pinça superior de la cambra i obrir la inferior

 Omplir la cambra de degoteig fins la meitat

 Obrir el regulador del flux i deixar que el sèrum ompli tot el tub fins la connexió luer-lock i tancar  Assegurar-se que no hi han bombolles d’aire dins l’equip

 Penjar el sèrum al suport amb l’equip purgat

 Connectar l’extrem distal de l’equip al catèter IV

 Obrir lentament la perfusió fins ajustar la velocitat del flux a la quantitat de gotes/min prescrita

c) Equip de Bomba de perfusió - Objectius:

Impedir una sobrecarrega de líquids

 Mantenir estable la velocitat del flux

 Tenir un control directe de l’inici, concentració sèrica del fàrmac

 Permetre l’administració de NPT i hemoderivats

- Material específic:

 Bomba de perfusió

 Equip de sèrum específic pel model de bomba

- Procediment:

(15)

-Execució:

 Fixar la bomba de perfusió al suport de sèrum i endollar-la

 Purgar l’equip específic de la bomba, seguint les instruccions del fabricant  Inserir el casset dins la bomba

Programar el volum a perfondre, el temps de duració i la velocitat del flux

 Connectar l’extrem distal del sistema al catèter IV

Prémer el boto d’encesa per posar en marxa la perfusió

*Podeu visualitzar aquest procediment a : https://youtu.be/TRYy6AVZZKM o veure l’annex 8.3.

(16)

3.4. Regulació de la velocitat del flux - Equivalències:

1 ml = 1 cc = 20 gotes = 60 microgotes

1 gota d’un equip normal equival a 3 gotes d’un microdegotador 1hora = 60min

- Càlcul amb degotador:

Nombre de gotes per min = volum a administrar en ml x 20 gotes temps de perfusió en minuts

Ex: 1.500ml de sèrum Fisiològic en 24h o 500ml cada 8h. 500ml x 20 gotes = 10.000 gotes = 21 gotes/min. 8h x 60min. 480min.

- Càlcul amb microdegotador:

Nombre de microgotes per min = volum a administrar en ml x 60 microgotes temps de perfusió en minuts.

Ex: 1.000ml de sèrum Glucosali en 24h o 500ml cada 12h

500ml x 60 microgotes = 30.000 microgotes = 42 microgotes/min. 12h x 60 min. 720 min.

- Càlcul amb bomba de perfusió volumètrica:

Quantitat de ml per hora = volum de líquid a administrar en ml temps de perfusió en hores

Ex: 2.000 ml de sèrum Glucosat al 5% en 24h o 500ml cada 6h 500ml = 83ml/h

6h

3.5. Registre d’infermeria

Enregistrar al curs clínic: el nom i la quantitat de la solució, així com la medicació addicional, la velocitat (gotes/min o ml/h) i l’hora de inici o canvi del sèrum.

(17)

4. Cures d’infermeria de manteniment del sistema

 Mantenir la esterilitat del sistema. Revisar els punts de contaminació (Veure figura-2)

Figura -2

 Mantenir la integritat del sistema. El sistema de perfusió no es pot desconnectar mai del dispositiu d’accés vascular, excepte per canviar-lo. Periòdicament cal comprovar que no hi hagin fugues i vigilar que no entrin bombolles d’aire dins el sistema.

 Comprovar sovint la velocitat del flux de la perfusió, per evitar complicacions. Un flux massa ràpid pot produir Insuficiència Cardíaca o Edema Agut Pulmó. Un flux massa lent pot portar a la inefectivitat del tractament.

 Inspeccionar el tub de l’equip (ruptura, punxades, obstruccions, pinçaments). Els tubs han de penjar per sota del punt de punció.

 Controlar la permeabilitat de la via endovenosa: Obrir el regulador de degoteig uns segons i constatar que s’incrementa la velocitat del flux. Baixar el contenidor de sèrum per sota del punt d’inserció i observar el reflux de sang a traves del tub, des de la vena. La absència de reflux pot indicar que l’agulla no està a la vena.

 Controlar que l’alçada del contenidor del sèrum estigui almenys un metre per damunt del punt

de punció.

 Inspeccionar i palpar la zona de punció per descartar infiltració als teixits subcutanis. Els símptomes seran edema, dolor, fredor i pal·lidesa de la zona.

Per comprovar que el catèter esta permeable es pot fer un torniquet amb la ma per sobre la zona de punció, si no s’observa reflux vol dir que el catèter esta obstruït o fora de la vena. També es pot comprovar el reflux aspirant amb una agulla i una xeringa amb solució salina, a traves del punt d’injecció de l’equip. Si no s’observa reflux de sang és que està fora de vena.

(18)

 Canviar les solucions segons la periodicitat prescrita, els equips cada 48-72h o segons els protocols de l’hospital. L’apòsit segons necessitats.

 Ajudar al pacient en les seves activitats d’autocura, perquè no s’interrompi la perfusió.

* Recordeu que un terç dels efectes adversos que pateixen els pacients, son causats per errors en l’administració de medicació i per tant són evitables.

5. Canvi de solució i equip de perfusió

- Objectiu:

 Mantenir el flux de sèrum i l’esterilitat del sistema - Material:

 Sèrum prescrit

 Equip de sèrum  Guants

 Gases estèrils i apòsit estèril

 Sol. Antisèptica  Esparadrap

5.1. Canvi de sèrum

 Revisar les ordres mèdiques

 Rentar-se les mans

 Revisar i comparar el contenidor nou i l’usa’t. Comprovar condicions de la solució a perfondre, seguint les normes de seguretat sobre administració de fàrmacs (caducitat, color, terbolesa, fugues del contenidor). Assegurar-se que s’han afegit els additius prescrits (K, vitamines, medicació, etc.)

 Obrir els envasos amb una tècnica asèptica, evitant contaminar les parts estèrils

 Treure la protecció de la tapa del sèrum. Als flascons netejar la tapa amb antisèptic

 Tancar l’equip del sèrum buit i despenjar-lo del suport

Extreure l’espiga del contenidor buit i inserir-la al nou contenidor de sèrum

 Penjar el sèrum al suport

 Obrir lentament la rodeta del regulador de flux de l’equip i regular el flux

 Assegurar-se que no han entrat bombolles d’aire

(19)

5.2. Canvi d’equip

 Rentar-se les mans

 Posar-se els guants

 Retirar apòsit

 Netejar la zona de la connexió amb antisèptic

 Tancar l’equip usat i desconnectar (amb la ma dominant agafa l’equip i amb l’altra el catèter)

 Connectar el nou equip (prèviament haurem retirat el tap protector de la zona distal)

 Obrir i regular el flux

 Col·locar un nou apòsit

Registrar el procediment al full d’infermeria o curs clínic

6. Suspensió i retirada d’una perfusió iv

- Indicacions de suspensió:

 Per recuperació del dèficit del volum de líquids

 Per problemes amb la via venosa (flebitis, obstrucció, etc)

 Quan la via intravenosa ja no es necessària

- Material:

 Guants

 Gases amb antisèptic

 Apòsit estèril

- Procediment:

Rentar-se les mans

Posar-se els guants

Tancar l’equip

 Retirar l’apòsit de sobre el punt de punció i les tiretes de subjecció del catèter

 Retirar l’agulla o catèter seguint el trajecte de la vena

 Pressionar immediatament, amb una gasa estèril el punt de punció, durant 2 o 3 minuts.

 Col·locar un apòsit estèril

 Revisar el catèter extret per veure que esta complert

(20)

7. Bibliografia

1. Brunner LS, Suddarth DS. Enfermería Médico Quirúrgica. Ed. Interamericana, 1989. 2. Esteve, Mitjans. Técnicas Clínicas. Ed. Mcgraw-Hill/ Interamericana. Madrid 1999.

3. Esteve J, Mitjans J. Enfermería. Técnicas clínicas. Madrid: McGraww-Hill Interamericana; 2002. 4. Kozier, Erb, Blais, Johnson, Temple. Técnicas de Enfermería Clínica. Vol.II, 4ª edición Ed. Mcgraw-Hill/ Interamericana. Madrid 1999.

6. Potter, Perry. Fundamentos de Enfermería. Vol.II. Ed. Harcourt- Mosby 5ª edición. Barcelona 2001.

7. Roca M, Massó J, Codina C, Ribas J, Isamat E. Guía de administración de medicamentos. Servicio de Farmacia. Hospital Clínic de Barcelona, 1992.

8. Ruiz J, Martín MC, García-Penche R. Procedimientos y Técnicas de Enfermería. Ed. ROL, 2006. 9. Swearingen PL. Manual de Enfermería Médico-Quirúrgica. Harcourt Brace, 3a. Edició 1998. 10. Wieck, King, Dyer. Técnicas de Enfermería. Tomo I. Ed. Interamericana/ Mcgraw-Hill. Madrid 1993.

11. http://www.portalbiomedico.com/equipamiento-biomedico/bombas-de-infusion/bomba-de-infusion-conceptos-basicos.html. Visitada el 16 d’agost de 2017.

(21)

8. Annexos

8.1. Càlcul de la velocitat de perfusió: - Gotes per min:

Solucions de 500ml Cada 4h= 42gts/min Cada 6h= 28gts/min Cada 8h= 21gts/min Cada 12h= 14gts/min Cada 24h= 7 gts/min Solucions de 100ml En 60min= 33 gts/min En 30min= 66gts/min Solucions de 50ml En 30min= 33gts/min     Ml per hora: Solucions de 500ml Cada 4h= 125ml/hora Cada 6h= 83ml/hora Cada 8h= 62ml/hora Cada 12h= 42ml/hora Cada 24h= 21ml/hora Solucions de 100ml En 30min= 200ml/hora Solucions de 50ml En 30min= 100ml/hora

(22)

8.2. Terminologia per el maneig de Bombes de Perfusió IV: . Abreviatures més freqüents: - cm: centímetre - cc: centímetre cúbic - dl: decilitre - ml: mil·lilitre - l: litre

- pH: concentració de ions d’hidrogen - gr.: gram

- mEq: miliequivalent - mmol: milimol - Na : sodi - K: potassi

(23)

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :