1
sego ns l’actitud del parlant o mo dalitat
2
sego ns la seua estructura
3
sego ns la classe de predicat -enunciatives
Info rmen(afirmant o negant) d’un fet.
-interrogatives
F o rmules una pregunta directa o indirecta.
-exclamatives
Expressen admiració , so rpresa,emo ció ,do lor… -desideratives
Expressen desig. -dubitatives o de possibilitat
Expressen dubte, incertesa.
-exhortatives o imperatives
Expressen o rdre, mandat, prec o pro hibició .
-bimembres. Tenen S i P. Ex:Ella diu sempre la veritat. -unimembres.Sense S o P. Ex:El xiquet,de mariner.Que lleig! Nevà to ta la setmana. -simples. Si tenen una so la estructura Subj ecte + Predicat.
Ex: Po rta’m un café.
-compostes. Més d’una estructura Subj ecte+ predicat. Ex: Po rta’m un café que estiga calentet.
-atributives(o de Predicat No minal)
Ex: Lluïsa és de València. -predicatives(les de Predicat Verbal)
Ex: Lluïsa va nàixer a València.
Les de predicat verbal po den (predicatives) po den ser:
1.actives:
Ex.El meu avi va adquirir aquesta finca fa vint anys.
passives:
Ex.Aquesta finca fou adquirida pel meu avi fa vint anys.
2.transitives:
Ex: el meu avi adquirí la finca. intransitives:
Ex: el meu avi suava en la fin-ca.
3.reflexives:
Ex: el meu avi s’afaita cada dia recíproques:
Ex: el meu avi i la meua mare s’estimaven mo lt.
4.de verb pronominal:
Ex:El meu avi no es penedeix de res.
de verb impersonal:
Ex: Mai no es veié irritat el meu avi.
Po tser et cride aquella xica. Tant de bo es vej a l’eclipsi. Ix de la cambra ara mateix ! Visca l’estiu !
¿Quina edat té la mestra ? Necessitem demà els informes No crec res del que diu.
Tres per tres,no u. Hui he fet j o el dinar. Abril és un mes atractiu. Eh,tu! El del fons!
Jo pro po se que ho deixeu j a. Ho he po rtat per a tu.
Pensa per què t’ha castigat.
La guitarra és un instrument Pep menj a la carn amb els dits El meu amic està nervió s El viatge és impossible Co mpraré fruita al mercat. Carme es vesteix j a.
La teua amiga passej a mo lt. Es viu bé en aquesta ciutat Es tiren els trastos al cap. El lecto r llegeix el diari.
L’o rdinado r fou instal.lat per ell No m’he desfet encara del co t- xe.
4
Sego ns si aquestes estructures estan unides per un nexe(sindètiques) o no (asindètiques o
iuxtapo sades)
5
Sego ns el tipus de relació establida entre elles (grau d’impo rtància significativa) -sindètiques
Ex:Mariam vis qué un temps a París i ara viu ac í.
-asindètiques o iuxtaposades
Ex:Unes vegades m’avorrisc, altres em diver- tisc. Carme para la taula, els seus germans escuren.
Tant si estan unides amb un nexe, co m si estan iuxtapo sades, po den ser:
-coordinades
Si les estructures Subj ecte-Predicat tenen la mateixa impo rtància significativa i són inde- dependents l’una de l’altra.
Ex:F erran vingué cansat i es va gitar de se- guida.
Viu a Picassent però treballa a València. Ací unes vo ltes fa fred, altres t’o fegues. Alguns dies entrene, altres des c ans e. Els meus c os ins anaren a la platja; jo vaig anar a la muntanya.
coordinades amb nexe: 1.COPULATIVES
-nexes: i,ni.
-significat. Oracio ns que sumen els seus significats.
-Ex: Jo an estudia i Lluís treballa. Jo an ni estudia ni treballa.
2.DISJU NTIVES -nexes: o, o bé.
-significat. Una o ració exclo u l’altra. -Ex: Esco lta l’explicació o vés-te’n al carrer.
3.DISTRIBU TIVES
-nexes: ara,ara.Tan prompte…com… -significat. Les o racio ns no són exclo - ents, sinó que s’alternen.
-Ex: Ara se’n ve amb nosaltres, ara se’n va amb ells. Tan prompte plo u co m ix el so l.
4.ADVERSATIVES
-nexes: però, tanmateix, sinó (que) -significat. Una o ració corregeix, restrin- geix el sentit o s’o po sa a l’altra.
-Ex: Estigué en la reunió però no digué res. No es va co mprar un pis, sinó que el va llo gar.
se’n va amb ells. Tan prompte plo u co m ix el so l.
5.EXPLICATIVES -nexes: és a dir, o siga
parla amb to ts. Ens veurem dij ous, o siga, ens veurem demà.
6.CONTINU ATIVES
-nexes: a més, a més a més,fins i tot -significat. Una o ració afegeix info rma- ció i co mpleta l’altra.
-Ex: No so ls els ho va advertir,a més, els ho va pro hibir.
7.CONSECU TIVES O IL.LATIVES -nexes: per tant,doncs…
-significat. Una o ració és resultat o co n- seqüència de l’altra.
-Ex: Em deus diners.Per tant, me’ls has de pagar.
- principal i subordinada
Si n’hi ha una estructura Subj ecte-Predicat que té maj o r impo rtància i po t funcio nar separada- ment(principal), mentre que l’altra depén tant de l’altra que no po t funcionar sense la principal (subordinada). Si no po rten nexe, se separen no rmalment per (:) do s punts.
Ex:
Arribí tard: hi havia tràns it. principal subo rdinada
Tinc c alor: em trauré el jers ei. princ ipal s ubordinada
He es tudiat molt: es pere aprovar. princ ipal s ubordinada
subordinades amb nexe: 1.CONDICIONALS
-nexes: si...
-significat. La subo rdinada po sa una co ndició a la principal.
-Ex: Si no et dutxes no eixiràs de casa.
2.CAU SALS
-nexes: perquè...
-significat. La subo rdinada explica el mo tiu de la principal.
-Ex: Demà no treballe perquè és festa. Co m que és festa, demà no treballe
3.FINALS
-nexes: perquè…
-significat. Explica la finalitat de l’o ra- ció principal.
-Ex: Hem vingut perquè sapieu la veritat 4.TEMPORALS
-nexes: quan, abans que, mentre -significat. La subo rdinada ens dó na el mo ment en què o co rre,o co rregué o o co r- rerà la principal.
-nexes: més…que…
-significat. Co mpara una o ració amb l’altra.
Ex: Núria és més llesta que Teresa. 6.CONCESSIVES
-nexes: encara que, tot i que… -significat. La subo rdinada expressa al- guna co sa que po dria impedir l’acció de l’o ració principal, que, no o bstant això ,es realitza.
Ex: Per més que m’insultes no et faré cas.
7.DE LLOC -nexes: on...
-significat. La subo rdinada diu o n té llo c l’acció de la principal.
Ex: La vaig tro bar o n la vaig co néixer. 7.DE MODE
-nexes: com...
-significat. La subo rdinada indica la ma nera de realitzar-se la principal.
Ex: Penj aré el quadre co m tu vo ls. EXERCICIS
1.Indica si aquestes o racions co mpostes só n, per co m estan unides, amb nexe o iuxtaposades, o Després, digues si, per la seua importància significativa só n les dues iguals d’impo rtants (coordinades) o tenen diferent grau d’impo rtància(principal i subordinada).
Exem ples:
-Joan estudia i Lluïsa treballa. Per co m estan unides sindètiques. Per la seua impo rtància co o rdinades
-Quan vingues a València, fes-me una visita. Per co m estan unides asindètiques. Per la seua impo rtància subo rdinada + principal. 1.Encén la llanterna:no hi veig.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 2.El co rral l’havien o bert, les o velles havien fugit.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 3.Uns anireu amb co txe, altres viatj areu amb tren.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 4.Anàrem a la piscina però no vam prendre el bany.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 5.Alceu-vos: só n les vuit i mitj a.
6.T’he regalat una ploma perquè no en tenies cap.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 7.Encara que j o ho sabera, no t’ho co ntaria.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 8.Si haguera nascut en aquesta èpo ca, no haguera hagut d’emigrar. Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 9.¿Em dius to ta la veritat o m’amagues alguna co sa?
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 10.Em va dir que arribaria hui.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 11.Aquesta és la casa en què viuen els meus avis.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 12.Ordena els llibres co m ho faig j o .
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 13.Et vaig do nar els diners perquè et co mprares unes sabates. Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________ 14.No ha po rtat diners, és a dir, segueix sense treball.
Per co m estan unides _____________________________ Per la seua importància ____________________________
2.Indica quin tipus d’o racio ns coordinades són les següents: -Ma germana estudia i Isabel treballa.
-Ara plou, ara neva.
-Ni estudie alemany els dissabtes ni vaig a nadar els diumenges. -Rubén és mo lt nerviós,és a dir,s’altera per qualsevo l co sa. -O véns tu o anirem nosaltres.
-Elena és llicenciada en Belles Arts, però dirigeix un ho tel. -Tan pro mpte riu co m es po sa a plo rar.
La subordinació supo sa una dependència. L’o ració subo rdinada exerceix un paper dins de l’o ració principal. D’acord amb aquesta funció , distingirem tres tipus d’o racio ns subo rdinades: SUBSTANTIVES,és a dir, les que fan les funcions prò pies d’un substantiu.
ADJECTIVES, és a dir, les que fan les funcio ns pròpies d’un adj ectiu qualificatiu. ADVERBIALS,o siga, les que fan les funcio ns prò pies d’un adverbi.
S U B S T A N T I V E S
-Exerceixen to tes les funcio ns prò pies del substantiu.Po den tenir diverses estructures.
funció estructura exemples
Subj ecte -Infinitiu
-QUE+ Verb flex. -Interro gativa indirecta. -Substantivada.
-Pro nom relatiu.
-M’agrada cantar. -M’agrada que cantes. -No està clar si cantarà.
-El que canta, els seus mals espanta. -Qui canta es diverteix.
Atribut -Infinitiu.
-QUE+ Verb flex.
-Això és cantar bé.
-Jo an està que trau fo c pels queixals.
CD -Infinitiu.
-QUE+ Verb flex. -Interro gativa indirecta.
-Antoni vol venir. -David vo l que vingues. -No sé si vindrà Raül.
CI -Amb prepo sició . -Do naré el premi a qui se’l mereixerà. C de Règim -Amb prepo sició latent. -Co nfie que no m’o blidaràs.(en)
-Em vaig sorprendre que no estiguera allà (de)
C
Circumstancial
-Amb prepo sició . -Anna parlà sense saber res de l’assumpte.
-Maria entro pessà per vo ler córrer massa Apo sició -Aclariment entre pauses -El teu germà, el que es baralla sempre
amb mi, em demanà perdó . C del No m -Infinitiu.
-QUE + Verb flex
-Aquesta és l’o casió de demo strar el vo stre valor. Aquesta és l’o casió que demo streu el vostre valor.
C de l’adj ectiu -Infinitiu.
-QUE + Verb flex
-El pro blema és difícil d’entendre. -Ell se sentirà satisfet que el feliciteu. C de l’adverbi -Amb prepo sició . -Estiguérem pro p d’agafar l’assassí. Vo catiu -Entre pauses. -Els que tingueu entre deu i catorze
anys, quedeu-vo s un moment ací.
A D J E C T I V E S ( O O R A C I O N S D E R E L A T I U )
-Una altra estructura de l’o ració adj ectiva és amb participi o amb gerundi: Co l.lo ca en l’armari la ro ba ja planxada.
El xiquet, fent-se el graciós, trencà el gerro . Pro no m Tipus d’oració que
intro dueix
F unció Exemples
QUE ADJECTIVES Subj
CD CC
La setmana que ve serà llarga. Mira la xica que tens davant. El dia que el veges li ho dius.
co ses) Supl lles só n deficients. La salut de què gaudeixes és ò ptima. QUI (només referit a perso nes) SUBSTANTIVADES Subj CD CI CC
Qui ho sàpia, que ho diga. Ell estima a qui l’estima. Treballa per a qui vo l. Es reuneix amb qui prefereix. S’o blida de qui el va aj udar.
ON ADJECTIVES CC L’auto r d’on he tret aquesta no ta és mo lt co negut. El carrer per o n passem és el principal. EL QUAL,LA QUAL, ELS QUALS,LES QUALS ADJECTIVES Subj CD CI CC Supl
El meu dia preferit,el qual sol ser el dissabte, el dedique a reunio ns. Algunes canço ns de Serrat, les quals m’estime molt, li han creat pro blemes. Som d’un país pel qual cal treballar mo lt. F aig un treball amb el qual no em sent a gust. Hi ha un munt de pro blemes dels quals caldrà parlar més.
EL QUE,LA QUE,ELS QUE,LES QUE SUBSTANTIVADES Subj CD CI CC Supl No més això és el que hi co mpta. El que exigeixen és l’auto gestió. El premi serà per al que arribarà primer. No tinc res a afegir so bre el que tu has dit. S’o blida del que li van fer.
ADVERBIALS
Tipus Què indiquen Exemples
LLOC -El llo c o n es realitza l’acció principal.
La to rní a tro bar o n la vaig co néixer. Em vaig dirigir on em va dir.
TEMPS -Una acció que es realitza abans, durant o després de
l’o ració principal.
Isquí a la finestra quan el vaig cridar. Baixaré al parc quan acabaré el treball. MODE -La manera de realitzar-se
l’acció principal.
Pengí el quadre com m’indicares. F eu-ho com ho va fer ell.
F INALITAT -Indica per a què es realitza l’acció principal.
Vaig tancar bé, perquè no entrara el fred.
COMPARATIVES -Serveixen de terme de co mparació de l’o ració
principal.
Aquesta pel.lícula és menys entretinguda que l’altra. Pere és tan simpàtic co m el seu germà. El menú d’avui ha estat millo r que
que diu l’acció principal. examen.
CONSECUTIVES -Indiquen una
co nseqüència de l’acció principal.
-Indiquen alguna co sa que deduïm de l’acció principal.
No tinc humo r, així do ncs em quedaré.
Té el llum encés, per tant, s’ha quedat.
CONCESSIVES -Expressen alguna co sa que po dria impedir l’acció
principal; no o bstant això ,l’acció es realitza.
To t i que m’han amenaçat, aniré a la manifestació . Malgrat el fred que fa, els xiquets segueixen jugant. CONDICIONALS -Expressen una co ndició
sense la qual no po dria co mplir-se l’acció principal.
Si plo u, ens quedarem aïllats. Eixirem d’ací si para de plo ure.
EXERCICIS
1.Indica quin tipus d’oracions coordinades són les següents:
-Ma germana estudia i Isabel treballa. -Ara plou, ara neva.
-Ni estudie alemany els dissabtes ni vaig a nadar els diumenges. -Rubén és mo lt nerviós,és a dir,s’altera per qualsevo l co sa. -O véns tu o anirem nosaltres.
-Elena és llicenciada en Belles Arts, però dirigeix un ho tel. -Tan pro mpte riu co m es po sa a plo rar.
-No és sols una persona culta sinó que és simpàtica i ben educada.
2.Assenyala si aquestes oracions subordinades són SU BSTANTIVES,ADJECTIVES o ADVERBIALS:
-¿T’apeteix que prenguem un café? -El xic que et regalà el rello tge és Albert. -Em preguntà si sabia l’hora.
-M’agrada que so mrigues. -M’agrada que balles. -T’aco mpanyaré o n vages.
-Vícto r em preguntà si en volia més. -Jo llig el diari quan tinc ganes. -Dubte si vindrà hui a classe. -F es-ho co m pugues.
-Estudie to t el que puc.
3.Indica la funció que fan aquestes SU BORDINADES SU BSTANTIVES:
-Tinc l’esperança de so lucio nar encara el pro blema. -M’agrada veure’t tan feliç.
-Té po r a quedar-se so la. -Està pendent que li escrigues.
-Em preo cupa que no vages al metge. -Qui sàpia la co ntestació exacta, que la diga. -Pregunta-li si l’Ernest j a ha arribat.
-No sé co m et dius.
-Insistí que l’assistència era o bligatò ria. -El directo r és partidari d’arribar a un aco rd. -Virgínia se n’anà abans d’acabar la classe.
-Estem entrenant per millorar les nostres marques.
4.Indica la funció que fan aquestes SU BORDINADES ADJECTIVES(O.de relatiu):
1.Qui encerte la resposta, s’endurà el regal. 2.El llapis amb què escrius l’he co mprat j o . 3.El tema de què parles és po lèmic.
4.La filla de Jo rdi, amb la qual vaig parlar ahir, és mo lt simpàtica. 5.El po ble o n ens dirigim no és mo lt lluny.
6.El j ersei que vaig co mprar el mes passat no és gens car. 7.El dia que plo gué tant fo u dij o us.
8.El cuiner que prepara el dinar té mo lta experiència. 9.Do naran una reco mpensa a qui el lo calitze.
10.Ella parla amb qui vo l.
11.To ts ens en recordem de qui ens aj uda. 12.Els que fan això no só n bo ns ciutadans.
13.Els comerciants, els quals se sentiren afectats, van pro testar. 14.Aquells caramels, els quals assabo risc sovint, só n de menta.
5.Indica de quina classe és cada una d’aquestes SU BORDINADES ADVERBIALS:
-Aniré a París quan acabaré els meus estudis. -Anàrem o n ens havien indicat.
-Marta nada co m ens heu explicat.
-Co rreu co m si anàreu a apagar un incendi. -Hem quedat per anar a l’ò pera.
-Si ho haguera sabut, t’ho haguera dit.
-Encara que li ho repetisca una i mil vegades,no em fa cas. -Vaig fer el treball tan bé co m vaig po der
-Cantà tan fo rt que es va quedar afò nica. -He arribat tard perquè he tingut una avaria.
