1.- L'ESCALA
Sovint, les dimensions d'un objecte son massa grans o massa petites per poder ser dibuixades en un paper. En aquest cas cal reduir o ampliar el dibuix. Per fer-ho es dibuixa l'objecte a escala.
Una escala gràfica és la proporció que existeix entre les mides del dibuix d'un objecte I les que té o ha de tenir a la realitat.
L'escala ens indica, per tant, el nombre de vegades que el dibuix ha estat reduït o ampliat respecte a la realitat. Existeixen tres tipus d'escala: l'escala de reducció, l'escala natural i l'escala d'ampliació.
Escala de reducció
En l'escala de reducció, l'objecte es dibuixa més petit del que és o ha de ser a la realitat. És el tipus d'escala més habitual i s'aplica quan s'ha de dibuixar un edifici, una casa o qualsevol objecte de mides tan grans que no cap en un format de paper normalitzat.
L'escala de reducció sindica amb una fracció: en el numerador hi ha la unitat i en el denominador el nombre de vegades que s'ha reduït el dibuix. Exemple:
Aquesta escala significa que el dibuix es redueix 50 vegades respecte a la realitat o, el que és el mateix, que una unitat de longitud en el dibuix equival a 50 unitats de la realitat.
No es pot fer la reducció que es vulgui: cal seguir unes escales normalitzades. Les escales de reducció normalitzades mes usuals son les següents: 1/2, 1/2,5, 1/5, 1/10, 1/20, 1/50, 1/100, 1/200, 1/500, 1/1 000
Escala natural
Quan un objecte es pot dibuixar tal corn és sense necessitat d'ampliar-lo ni reduir-lo, diem que el dibuixem a escala natural. En el dibuix a escala natural una unitat de longitud equival a la mateixa unitat de longitud a la realitat. L'escala natural s'indica així:
Escala d’ampliació
Quan s'ha de dibuixar un objecte molt petit, com pot ser una peca de rellotge, cal dibuixar-lo més gran del que és o ha de ser. En aquest cas s'ha d'utilitzar una escala d'ampliació.
L'escala d'ampliació s'expressa al revés de la de reducció: el numerador de la fracció indica el nombre de vegades que s'ha ampliat el dibuix i el denominador, la unitat:
En aquest cas el dibuix ha estat ampliat 5 vegades respecte a la realitat o, el que és el mateix, una unitat de longitud del dibuix multiplicada per 5 equival a una unitat de la realitat.
RECORDA: REPRESENTACIÓ DE LES ESCALES
ESCALA DE REDUCCIÓ ESCALA D’AMPLIACIÓ
ESCALES APLICADES ALS MAPES
Aquesta escala representa, amb nombres, la proporció en què el mapa redueix les distàncies reals. Consta de dues parts, el numerador i el denominador, tots dos separats per dos punts, com s'aprecia en l'exemple:
Numerador : Denominador
1 : 1500000
Així per exemple, una escala 1:1500000 expressa que una unitat de mesura de longitud qualsevol, mesura sobre el mapa, equival a 150000 vegades aquesta quantitat en la realitat, per exemple, 1cm en el mapa equival a 1500000 centímetres en la realitat.
És molt comú donar distàncies en el mapa en centímetres, però això no té molt sentit en el terreny, és per això que es requereix la conversió d'unitats en el denominador, per exemple, si es vol passar de cm a km, simplement, es divideix per 100000.
1 : 1500000 és equivalent a 1cm : 1500000cm En dividir el denominador entre 100000, es tindria: 1cm : 15km
En aquest moment, ja es té un factor de conversió per conèixer l'equivalent, en quilòmetres, d'una distància de mesura en el mapa, com per exemple:
Distància en el mapa: 8 cm
La distància en el terreny serà de 120km
ACTIVITATS
1.- Respon a les preguntes :
a) E= 5 / 1 a) Tipus d’escala: ______________________ b) La realitat es fa més __________________ c) Quantes vegades? ____________________
d) Quina operació matemàtica aplicaries a la realitat? ______________
b) E= 1 / 8 a) Tipus d’escala: ______________________ b) La realitat es fa més __________________ c) Quantes vegades? ____________________
d) Quina operació matemàtica aplicaries a la realitat? ______________
c) E= 3 / 1 a) Tipus d’escala: ______________________ b) La realitat es fa més __________________ c) Quantes vegades? ____________________
d) Quina operació matemàtica aplicaries a la realitat? ______________
d) E= 1 / 4 a) Tipus d’escala: ______________________ b) La realitat es fa més __________________ c) Quantes vegades? ____________________
d) Quina operació matemàtica aplicaries a la realitat? ______________
2.- Dibuixa els següents exemples utilitzant les escales anteriors.
a)
c)
d)
RECORDA :
3.- Resol
REALITAT ESCALA DIBUIX
1.-
2.-
3.-
4.-
REALITAT ESCALA DIBUIX 1.- 2.- 3.- 4.- 5.- 6.- 7.- 8.- 9.- 10.- OPERACIONS
2.- L'ACOTAMENT
Quan representem gràficament un objecte o aparell en un plànol cal posar-hi les mides o dimensions, per poder-lo construir. La manera d'indicar les mides en els plànols és l'acotament.
Fixa't en els dibuixos següents. El primer representa la vista d'una cadira sense acotament. L'altre és la mateixa vista de la cadira, però amb acotament. Les línies auxiliars que hi veus i que indiquen les mides de la cadira s'anomenen cotes.
Acotar és posar un conjunt de línies auxiliars en un dibuix per indicar-ne les dimensions. Aquestes
línies s'anomenen línies de cota o simplement cotes.
Les cotes no es poden fer de qualsevol manera. Cal seguir unes normes concretes perquè s'entenguin bé les dimensions que s'indiquen amb les cotes i perquè el dibuix de l'objecte sigui ben ciar i no quedi en segon terme.
3.-ESBOSSOS, CROQUIS I PLANOLS
Com ja has estudiat a la primera unitat, dins el procés tecnològic, ens cal dissenyar els objectes, els aparells o les instal·lacions que volem construir. En el procés de projecte i disseny i abans de confeccionar els plànols definitius cal seguir un procés que és anterior: la generació d’idees. La millor manera d'expressar aquestes idees en Tecnologia és preparar uns esbossos. A partir del esbossos podrem anar perfilant i definint les nostres ¡dees sobre el que volem aconseguir. És per això que normalment es fan diversos esbossos, fins que es troba la solució al problema o necessitat. Després, una vegada dibuixat l’esbós que expressa la idea que considerem mes viable, farem el croquis, a partir del qual podrem confeccionar els plànols definitius per construir l'objecte o aparell.
-
L’ESBÓS
Un esbós és un dibuix generalment fet a mà alçada, és a dir, sense re-gles, escaires, etc., que pretén donar de forma ràpida i senzilla una primera idea del que volem construir o realitzar.
Per fer un esbós només cal un llapis tou (HB o 2B), goma d'esborrar i paper. Els esbossos no segueixen cap norma específica. Per tant, cal fer un dibuix aproximat del que volem representar procurant respectar les proporcions, és a dir, si és un cos llarg i prim farem que es noti la mateixa proporció entre la llargària i el gruix.
-
EL CROQUIS
Els dibuixos fets a mà alçada seguint unes normes bàsiques dels anomenen croquis.
Per fer el croquis d'un objecte s'ha de seguir una sèrie de nor-mes:
• Cal dibuixar les cares principals de l'objecte, emprant el siste-ma de vistes o projeccions o en 3 D.
• No cal que el dibuix sigui a escala, però s'ha de procurar que resulti ben proporcionat, corn en el cas d'un esbós.
-
EL PLÀNOL
Per fer el plànol d'un objecte es parteix del croquis que hem fet prèviament. Llavors cal seguir els passos següents:
• Escollir el tipus i tamany del paper on realitzarem el dibuix. Escollir l'escala adequada d'acord amb les dimensions de l'objecte per tal que hi càpiga bé al paper.
• Dibuixar l'objecte a l'escala escollida, emprant el sistema de vistes o projeccions, amb regle, escaires i compàs, d'acord amb el croquis realitzat.
• Cal posar-hi les mides de l'objecte a través de l'acotament. Les mides han de ser les reals, no les del dibuix.
Anem a veure el sistema de vistes o projeccions per tal que puguis començar a fer els teus primers plànols.
4.- SISTEMA DE VISTES O PROJECCIONS
Anteriorment, hem vist que, quan s'ha de dibuixar un objecte, cal fer-ho mirant-ne la cara principal, la forma de la qual queda definida per les arestes. Ara bé, els objectes tenen mes d'una cara. Això és així perquè els objectes tenen tres dimensions: l'alçària, l'amplària i la llargària o profunditat. Tanmateix, el paper on dibuixem és pla, i només té dues dimensions, l'alçària i l'amplària i, per tant, no podem dibuixar la tercera dimensió, la llargària o profunditat.Una solució per poder representar la profunditat és el dibuix en perspectiva o en 3D (tres dimensions), que, si bé és una bona solució per entendre la forma d'un objecte, en realitat només és una il·lusió òptica que ens dona una sensació de profunditat o de relleu, ja que el dibuix és sobre el paper i, per tant, continua essent pía, en dues dimensions. A mes, la sensació de profunditat o de relleu que ofereix la perspectiva fa que les dimensions de totes les arestes no puguin ser representades a mida real o a l'escala que haurien de tenir.
Per solucionar els problemes que presenta el dibuix en perspectiva es fa servir el sistema de
projeccions o vistes. Aquest sistema consisteix a mirar-nos l'objecte des de tres posicions, des del
davant, des de damunt i des d'un costat, i dibuixar les tres cares que veiem.
Aquestes vistes es poden projectar sobre un pla
ACTIVITATS
