IX. ROMÀNIC LLOMBARD
(3a DÈCADA SEGLE XI –
FINAL SEGLE XI)
Plantes
Les plantes es poden agrupar en dos tipus. La basilical allargada, anomenada planta de creu llatina quan té creu er, i llavo rs presenta els braços de la nau i el c reuer desiguals en longitud. I la de creu grega, on ambdós braços tenen la mateixa longitud.
En les p lantes de c reu llatina ex isteix sempre un sol e ix de simetria (el de la n au que, plegada, sobre l’eix central, fa coincidir exactament un lateral sobre l’altre) i en les de creu grega dos, que corresponen als dos braços que form en la creu. La planta de creu grega és d’origen oriental. És interessant destacar que en el romànic català s’afegeixen als dos braços de creu grega diversos absis, norm alment tres, per la qual cosa es produeix un cert mimetisme amb la planta de creu llatina, en el sentit que s’acaba de senvolupant també un sol eix de simetria.
Les esglésies de nau simple solen s er temples rurals, i les de nau triple pertanyen a edificis importants i satisfan les necessitats d’una comunitat relativament nombrosa.
El santuari és construït, sense excepció, am b planta interior semicircular. Desapareixen del tot les capçaleres carrades.
JOSEP PAGÈS ROVIRA
Església de planta de creu grega, amb els braços de la mateixa longitud. Sempre presenten tres absis. L’absis central depassa la creu per crear un eix clar. Cobertes amb cúpula al creuer.
Planta de basílica de triple nau.
Murs i aparell
En aquest període, les parets són relativam ent gruixudes, perquè són fetes per sostenir una volta de pedra.
Els murs solen tenir l’aparell característic del segle XI, amb pedres rectangulars escairades a
cop de maceta i posades de pla, a trencajunt. Les pedres s’uneixen am b morter de calç i arena de gra molt gros, amb junts, i per tant els murs són bastant gruixuts.
Sovint els carreus del param ent són rejuntats amb morter de gra fi i hom marca la línia d’unió amb la punta de la paleta, o bé s’encinten. És a dir, es retalla el morter d’unió per cada banda, per donar a tot el conjunt una amplada uniforme.
Les pedres solen minvar de grandària a mesura que la paret s’enlaira. Les voltes solen ser fetes a plec de llibre.
JOSEP PAGÈS ROVIRA
Aparell que rep un acabat ratllat inclinat. Les juntes són primes i el material d’unió és morter de gra fi.
Cobertes
L’experiència de cobrir les naus am b volta ja havia estat provada pels constructors catalans al segle IX. Els mestres d’obres llombards, una vegada convençuts de llur perícia a l’hora de
construir voltes i després d’atrevir-se a destinar-les a les naus dels temples, van abandonar quasi completament les cobertes d’embigat i encavallades, sistema utilitzat originàriament a la Llombardia.
La secció d e les voltes era de m ig punt. Però cap a finals del segle XI i en el s egle XII,
comencem a trobar-ne d’apuntades.
Un altre tipus de coberta que apareix en aquesta mateixa època és la cúpula semiesfèrica. El pas a la pla nta circular des de la planta quadr ada del creu er es f a per mitjà de tr ompes angulars còniques, que origine n, doncs, un octàgon. La successió és, per tant, quadrada-octogonal-circular.
Nau major coberta amb volta de canó. Les laterals, amb volta d’un quart.
Les tres naus es cobreixen amb volta de canó de mig punt.
JOSEP PAGÈS ROVIRA
Coberta amb volta de canó de mig punt.
Arcs
Els arcs són gairebé sempre de mig punt o apuntats (aquests darrers, en el segle XII).
Arc de mig punt.
Portals
En els temples més modestos acostuma a haver-hi un sol portal, al costat de m igdia, per on entra més llum. Altres vegades se situa a ponent , tot i que en algunes esglésies n’existeixen dos, un al sud i l’altre a l’oest.
En temples per a comunitats clericals o monacals n’hi ha fins i tot tres : un per als fidels, un d’accés al cementiri i un per a la mongia.
La forma del portal és gairebé sempre d’arc de mig punt. Tanmateix, en època tardana, tot i que només algunes vegades, trobem portals precedits d’una arquivolta o bé gu arnits amb una semicircumferència de dents de serra.
JOSEP PAGÈS ROVIRA
Portal d’arc de mig punt, amb dovelles en un pla una mica reculat.
Finestres
La majoria de finestres són de doble botzina, és a dir, m és amples tant a l’interior com a l’exterior de l’edifici, i amb més amplitud com més s’apropen al centre on tenen obert l’ull. També n’hi ha d’esqueix cap e ndins, essent per fora simples espitlleres o presentant una arquivolta poc profunda, que les emmarca a l’exterior.
Mai no manca una finestra al mig de l’absis. En els temples triabsidals, el central sol tenir tres finestres i els dos absis laterals només una.
Un altre tipus de finestres són les dels campanars, generalment amples i de secció rectangular, simples o bé geminades (amb dos arcs sostinguts al bell m ig per una columna monolítica amb capitell troncocònic o bé mensuliforme, sense decoració i sense base).
De doble botzina D’espitllera amb amb arquivolta rebaixada.
Finestra geminada.
Campanars
A partir de la influència de l’arquitectura romànica llombarda a Catalunya, durant els segles
XI i XII, es van construir els cam panars romànics. Es tracta d’unes estr uctures turriformes,
adjuntades a la nau de l’església, i que en alguns casos serveixen fins i tot de contrafort per a les parets de l’edifici.
JOSEP PAGÈS ROVIRA
Aquestes obertures estan emmarcades per un se guit de rebaixos a la paret, que presenten arcuacions llombardes.
La teulada pot cobrir-se amb un sostre piramidal i/o amb una decoració acabada en merlets.
Campanar turriforme, amb finestres geminades a cada cara i amb decoració d’arcuacions i rebaix a les parets. A les finestres dobles (geminades) i triples, amb capitell mensuliforme i columnes llises, s’afegeix durant el segle XII la decoració i el rebaix en les arcuacions.
Finestres de campanars
D’una obertura amb De doble obertura (geminada). arc rebaixat.
D’òcul. D’una obertura senzilla sense arc rebaixat.
JOSEP PAGÈS ROVIRA
Claustres
En els c laustres s’observa una gran d isponibilitat de mitjans en la cons trucció arquitectònica, tant en l’aparellament dels murs com en les arcades.
A aquestes darreres s’hi inco rpora la d ecoració. Els capitells es mostren profusam ent decorats, les columnes estan molt més ben tr eballades i les m ènsules presenten un acabat millor.
L’aparellament dels carreus es fa amb pedres rectangulars escairades, tant als murs com a les arcades. Les arcades estan decorades amb un ressalt. Els capitells estan decorats.
Els carreus dels murs són rectangulars i escairats. Les arcades també estan fetes amb carreus escairats. Els capitells presenten decoració. També n’existeix sobre les arcades, en aquest cas amb arcuacions sobre
Decoració arquitectònica
Els mestres d’obres llombards inventaren un sistem a decoratiu per aplicar-lo als te mples romànics. Sense fer-los perdre funcionalitat, es va voler dotar els elements arquitectònics de certa decoració, tot i que molt sòbria.
Es tracta d’una decoració arquitectònica que no requereix un treball d’escultor, ja que està feta a partir de canvis de plans en els paraments: amb llurs clarobscurs s’evita la monotonia. El repertori d’aquest tipus de decoracions es concreta en lesenes, arcuacions, dents de serra, finestres cegues i fornícules. La policrom ia és natural, i correspon a la que proporciona la constitució dels mateixos materials.
Certament, aquest tipus de decoracions llombardes revitalitzen els m urs exteriors. Consisteixen en motllures verticals, lesenes, col·locades sota la cornisa i enllaçades per un o més arcs (arcuacions). E l nombre d’arcuacions pot variar d’una a quatre (en alguns casos, fins i tot algunes més).
Aquest tipus de decora ció s’estén per l’ exterior dels abs is, els m urs laterals, les façanes (serveixen per subratllar-ne l’estructura) i també als campanars de torre quadrada, on ajuden a assenyalar els pisos.
Els murs interiors i els absis reben fornícules.
Tota aquesta decoració és feta amb pedres de petit format, més que no aprofitant les de les parets de les quals form en part. L’aparell s’escollí per la seva forma original o bé es retoca per tal d’adaptar-lo a la seva funció decorativa.
Decoració exterior dels absis
Dues arcuacions Quatre arcuacions
JOSEP PAGÈS ROVIRA
Decoració exterior dels absis
Amb arcuacions Amb fris de dents de serra i lesenes. sota el ràfec de la teulada.
Arcuacions formades per dobles ressalts, amb l’exterior sobresortit, que arrenquen d’una petita mènsula.
Lesenes transformades en mitges columnes.
Decoració exterior dels absis
Arcuacions dobles amb Arcuacions dobles amb lesenes, amb una finestra lesenes i amb dues finestres
cega a la part central cegues.
Decoració exterior dels absis
Fris de dents de serra. Filera d’arcuacions ressaltades. Arcuacions dobles amb lesenes i amb dobles finestres cegues.
JOSEP PAGÈS ROVIRA
Decoració interior dels absis
Amb arcuacions que descansen sobre mènsules, i amb fornícules i finestra central.
