SANT LLORENÇ D’HORTONS DURANT LA ÚLTIMA GLACIACIÓ
per Carles Martín Closas (Cal Saní)
“Durant molt de temps el terme “paisatge” ha tingut
Durant molt de temps el terme paisatge ha tingut
un significat merament escenogràfic, sense a penes
altre contingut que els seus referents estètics [ ]
altre contingut que els seus referents estètics. […]
Però les modernes ciències del paisatge han canviat
radicalment aquesta percepció [ ] El paisatge
radicalment aquesta percepció. […]. El paisatge
reflecteix la realitat ambiental de cada indret alhora
que compendia la història del procès antròpic que
que compendia la història del procès antròpic que
s’hi hagi pogut desenvolupar”
fa vint-mil anys la neu que queia a l’hivern no es
podia fondre a l’estiu…
p
La raó del refredament es trobava en els astres (1) …
Cada 100 mil anys l’òrbita de la Terra al voltant del sol passa de ser circular a el∙líptica. És el fenòmen conegut com “excentricitat de l’òrbita”
Quan l’òrbita és el·líptica el
contrast de temperatura entre les
estacions s’exagera…
La raó del refredament es trobava en els astres (2) …
3,5º
Cada 40.000 anys l’eix de gir de la Terra oscil∙la entre 22,5º i 24,5º respecte al pla de rotació al voltant del sol (pla de l’eclíptica). És el fenòmen one t om “obliqüitat de l’e lípti a”
Això produeix que la diferència de temperatura entre latituds altes i baixes s’accentui Això produeix que la diferència de temperatura entre latituds altes i baixes s accentui
La raó del refredament es trobava en els astres (3) …
A part de la seva inclinació respecte al pla de rotació solar, l’eix de la Terra gira com una baldufa respecte a un punt de referència llunyà per Terra gira com una baldufa respecte a un punt de referència llunyà, per exemple l’estrella polar. Cada 20.000 anys l’angle oscil·la uns 20º
Aquest fenòmen conegut com
“
ió d l
i
i ” f
“precessió dels equinoccis” fa
que unes estacions durin mes
que les altres…
fa 20 000 anys l’hivern era
… fa 20.000 anys l hivern era
El món fa 20.000 anys
El casquet polar cobria Amèrica del Nord fins a latituds de 35ºN i Europa fins a El casquet polar cobria Amèrica del Nord fins a latituds de 35 N i Europa fins a latituds de 45ºN. Ciutats com Berlin o Londres es trobarien sota el gel permanent. A la resta predominaven les condicions d’extrema aridesa.
NORD SUD
E
i
Europa avui
NORD SUDEuropa durant la última glaciació
A Europa el paisatge del maxim glacial (a baix) era completament diferent de l’actual (a dalt). L’extrema aridesa i el fred van portar al domini de la tundra i l’estepa. Els boscos
estaven limitats a uns petits “refugis glacials” situats en els vessants mediterranis d’algunes cadenes muntanyoses com els Alps o el Balcans.
Europa durant la última glaciació
Desert polarTundra-Estepa
Estepa seca
En les grans estepes del centre i sud d’Europa s’hi desenvoluparen grans manades d’herbívors, com els mamuts, especialment durant les èpoques de més bonança climàtica.
Paisatge i fauna de Catalunya durant un periode de mes bonança entre glaciacions. S’hi pot observar els mamuts, el cèrvol de gran cornamenta i el tigre amb dents de sabre.
L’acumulació d’aigua en forma de gel en els
casquets polars va fer baixar el nivell del mar
q
p
a tota la Terra fins a 120 m per sota del nivell
actual
Això va provocar la unió d’Amèrica i Àsia per l’estret de Behring, la desaparició del mar Bàltic o la unió de les Illes Balears amb la Península
Excavació de canyons submarins
A la costa catalana la baixada sobtada de la mar va provocar que els rius haguéssin d’anar a
desembocar en una nova línia de costa
actualment coberta pel mar. Això va ser l’origen d’alguns dels canyons submarins actuals
d alguns dels canyons submarins actuals, antigues valls fluvials de l’època glacial.
L’aridesa i les desembocadures més baixes van
produir una erosió exagerada en els continents
produir una erosió exagerada en els continents…
A St.Llorenç, petits torrents van arribar a excavar canyons molt profunds.
Actualment
aquests rierols no aquests rierols no tenen prou força per continuar
excavant les seves excavant les seves valls.
Torrent del Baró Torrent del Baró (“La Gruta”)
En aquests llocs fantasmagòrics l’imaginari popular hortonenc hi veia un lloc de reunió de les b i
La fondària d’aquests torrents és tan manifesta que arriba a donar nom a un dels veïnats del nostre municipi
A mida que els rius
anaven aprofundint-se,
els sediments acumulats
en crescudes anteriors
e c escudes a e o s
anaven quedant a més
alçada respecte del curs
fluvial més modern
fluvial més modern…
A Sant Llorenç podem observar una antiga llera de la riera de La Pedrera “penjada” a uns 20 m d’alçada sobre Can Francisquet
Els torrents són l’element essencial del paisatge de St.
Llorenç : representen un llegat de la última glaciació.
Can Esteve Can Esteve La Pedrera La Pedrera CanCan RaimundetRaimundet
La Rierussa és el torrent més llarg del nostre municipi: s’estén des de Masquefa a l’Anoia. A continuació el seguirem des de Can Esteve fins a Can Rimundet.
La Rierussa al seu pas per Can Esteve de la Riera, assoleix ja una notable profunditat. D’aquesta masia deriven, segons la tradició, les famílies amb el
deriven, segons la tradició, les famílies amb el cognom de la casa, molt nombroses a St. Llorenç.
El fons de la Rierussa a Cal Esteve és un paratge d’una gran bellesa i riquesa natural gran bellesa i riquesa natural.
S’hi troben algunes espècies poc freqüents, adaptades als sols inundats i a l’ombra, com les cues de cavall o de guineu (Equisetum telmateia)
La Pedrera
Més avall, després de Can Francisquet ,arribem a La Pedrera És una de les masies importants del municipi Pedrera. És una de les masies importants del municipi, avui abandonada. D’aquí procedeix l’antic proverbi hortonenc: “ets més tossut que els bous de La Pedrera”
Can Esteve Can Esteve
La Pedrera La Pedrera
Can Can BoscBosc
Can
Can RaimundetRaimundet
Aigües avall el torrent de Can Bosc desemboca a la Rierussa procedent de La Beguda Aigües avall, el torrent de Can Bosc desemboca a la Rierussa procedent de La Beguda Alta. És el seu afluent principal.
El torrent de Can Bosc, al seu pas per la masia que li dóna nom, ha excavat profundament una vall que ara ja només té força per eixamplar.
Al seu pas per Can Raimundet és on la Rierussa excava més profundament la seva vall. La timba de més de 30 m d’alçada mostra dos estrats d’argiles de colors diferents, vermell sobre gris.
Per sota les argiles grises, un estrat de grès més dur dóna lloc al salt d’aigua de Can
Raimundet de varis metres d’alçada Raimundet, de varis metres d alçada.
El naixement del municipi de St Llorenç format per escisió de Gelida es va gestar en aquesta masia el 1818 amb l’objectiu de controlar l’aigua de la Rierussa
Els torrents: un llegat de la última glaciació que defineix el paisatge hortonenc
…un tresor paisatgístic per descobrir
…un reducte de la biodiversitat que hem de protegir
la raó de l’orígen administratiu del nostre municipi …la raó de l orígen administratiu del nostre municipi
