P à g . A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
TIPUS DE FAÇANES
FAÇANES
Construcció II. Construcció mineral. 2n curs
Àrea de Construcció
Curs 2013-2014
Revisió 1/04/2014
Autors: Josep Olivé, Elisabet M. Serra, Marta Adroer
P à g . A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió Índex 1. Definició
1.1. Coneixements previs necessaris 1.2. La façana coma a envoltant. 2. Requeriments
2.1. Requeriments generals i específics 2.2. Suport: Estabilitat i compatibilitat 3. Tipologies
3.1. Combinacions segons la posició i qualitat de les capes 3.2. Àmbit d'estudi
3.3 Tipologies i nomenclatures de façanes d'origen mineral 3.4. Evolució històrica
3.5. Exemples de les diferents tipologies 4. Materialització
4.1. Compatibilitat de components i sistemes 4.2. Punts singulars:
4.3. La obertura en el mur 5. Posada a l’obra: Control 7. Fonts d’informació
P à g . A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió Índice 1. Definición
1.1. Conocimientos previos necesarios 1.2. La fachada como envolvente. 2. Requerimientos
2.1. Requerimientos generales y específicos 2.2. Soporte: Estabilidad i compatibilidad 3. Topologías
3.1. Combinaciones según la posición i calidad de las capas 3.2. Ámbito de estudio
3.3 Tipologías y nomenclaturas de fachadas de origen mineral 3.4. Evolución histórica
3.5. Ejemplos de las diferentes tipologías 4. Materialización
4.1. Compatibilidad de componentes i sistemas 4.2. Puntos singulares:
4.3. La obertura en el muro 5. Puesta en obra: Control 7. Fuentes de información
P à g . A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió Vocabulari/Voacbulario Envoltant/Envolvente Gruix/Espesor Fulla/Hoja (Instal·lacions) Encastades/Empotradas Assentament/asiento Recolzament/Apoyo Arrebossat/Enfoscado o Revoco Cantonades/Esquinas
Dintell= Llinda/Dintel o Cargadero Brancals/Jambas Replanell d’ampit/Alféizar Ampit/Antepecho Premarc/Premarco Segellants/Sellantes Tendals/Toldos Gelosies/Celosías Envidrament/Acristalamiento
P à g . 5/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
http://www.salleurl.edu/tecnologia/pdf/teoria/primerB/09.pdf
P à g . 6/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Façana: Envoltant vertical o lleugerament inclinada d’un edifici
[...]La fachada es la imagen que el edificio ofrece a la ciudad y eso sugiere
intereses relacionados con la composición, la coherencia urbana o el
prestigio. Además y, sobre todo, es un límite protector de diseño, cada vez
más sofisticado. Hasta hace pocos años, todo lo resolvíamos con el
espesor: más frío exterior, más grosor del cerramiento, más carga, más
grosor, más lluvia, más grosor, etc. Hoy superponemos delicados e
inteligentes materiales para resolver una fachada cien veces más eficaz
con un espesor escaso ' a los arquitectos nos cuesta aceptar que la
fachada es una sofisticada membrana que tiene que diseñarse como tal.
Ignacio Paricio i Cristia Pardal. “La fachada ventilada y ligera”. Ed Bisagra
P à g . 7/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió REQUERIMENTS CONSTRUCCIÓ
REQUERIMENTS SUPORT:
• Resistència
• Estabilitat
• Compatibilitat
• Durabilitat
• Resistència al foc
REQUERIMENTS CONFORT:
• Control tèrmic
• Estanqueitat a l’aigua
• Control Higrotèrmic
• Control lumínic
• Control acústic
• Altres: Culturals, socials, psicològics...
P à g . 8/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió REQUERIMENTS CONSTRUCCIÓ
REQUERIMENTS CONFORT:
Control tèrmic:
• Aïllament
• Inèrcia
• Control de la radiació
• Ventilació
• Estanquitat a l’aire
Estanqueitat a l’aigua:
• Estanquitat a l’aigua de pluja o freàtica
• Estanquitat a l’ascens d’aigua per capilaritat
Control Higrotèrmic:
Control lumínic:
• Iluminació natural
• Enlluernament
Control acústic:
P à g . 9/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Codi Tècnic de l'Edificació CTE Seguretat estructural SE
Seguretat en cas d'incendi SI DB-SI 2 limitar la propagació exterior de l'edifici DB-SI 5 intervenció dels bombers
Seguretat d'ús SU DB-SU 2 elements sobresortits prop planta baixa Salubritat HS DB-HS 1 protecció contra la humitat
(en totes les procedències de l'aigua) DB-HS 3 qualitat de l'aire interior: obertures Protecció contra el soroll HR DB-HR aïllament acústic
Estalvi d'Energia HE DB-HE 1 limitació de la demanda energètica de l'envoltant
Directiva 89/106/CEE RD-312/2005 classificació dels productes de la construcció en relació a la seva reacció i durabilitat en front al foc Certificació energètica RD-47/2007 dona un valor d'eficiència energètica als edificis Directiva 2010/31/EU per a 2018 / 2020 (públics / resta) : edificis nous - 0 emissions CO2
per a 2020 : 20% reducció demanda energètica de tots els edificis.
P à g . 1 0/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Requeriments complementaris
Incorpora d’instal·lacionsGeneralment localitzades dins del seu gruix o en la fulla interior de la façana, vistes o encastades.
També es poden trobar en la cara exterior, normalment de forma poc adequada per a l’estètica i
funcionalitat de la façana.
També hi podem trobar sistemes captadors d’energies renovables
En alguns casos, però, com en els exemples de la dreta sí que
s’integren i fins i tot, formen part de la composició de la façana determinant el seu aspecte per l’exterior
Central Catalana d’Electricitat. Barcelona. 1899. Pere Falqués Centre Georges Pompidou. Paris. França. 1977. Richard Rogers i Renzo Piano
P à g . 1 1/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Requeriments complementaris
Incorpora mitjans d’informació Generalment localitzats en la cara exterior. Poden ser dissenyats des del projecte però, malauradament, el més freqüent és que siguin afegits posteriorment a la façana, també amb més o menys respecte per aquesta
Auditori. Barcelona. 1999. Rafael Moneo
P à g . 1 2/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Requeriments: suport
P à g . 1 3/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Requeriments: suport
Relació estructura - tancament
P à g . 1 4/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió S E N S E c a m b ra d 'a ir e PESADA LLEUGERA A M B C a m b ra d 'a ir e MULTIFULLA MONOFULLA ventilada no ventilada
Combinacions usuals segons la posició i qualitats de les capes
Aïllament per interior Aïllament al mig Aïllament per L’exterior Sense material específicament aïllant
P à g . 1 5/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió PESADA LLEUGERA
MULTIFULLA MONOFULLA s'estudien a 2n curs s'estudien a 3r curs o tallers
Àmbit d'estudi
S E N S E c a m b ra d 'a ir e A M B C a m b ra d 'a ir eP à g . 1 6/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió no ventilada Convencional: Doble fulla: Abrigada MONOFULLA sense capa específica d'aïllament Monofulla
Tipologies i nomenclatures d'origen mineral més usuals al nostre país
MULTIFULLA amb capa específica d'aïllament ventilada cavity wall full exterior pesat autoportant pesada. amb cambra no ventilada sense cambra Ventilada lleugera Prefabricada: lleugera.
amb materials de baixa conductivitat
no ventilades
full exterior lleuger no autoportant
molt ventilada amb materials “tradicionals”
P à g . 1 7/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
P à g . 1 8/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
IDEA:
reduït nombre de materials que intervenen en el
sistema
origen: materials del lloc a poc cost
PRESTACIONS BÀSIQUES
simplicitat constructiva i estètica
possibilitat de revestir-se i de no ser completament homogènia disponibilitat de materials autòctons :
- economia
- poca petja ecològica poca capacitat aïllant tèrmica molt gruix = molt pes
molta inèrcia tèrmica, en tot el gruix
Monofulla, materials “tradicionals”
http://www.salleurl.edu/tecnologia/cat/teoria_primer.html > classe façanes de 1r curs
P à g . 1 9/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Monofulla, materials “tradicionals”
IDENTIFICACIÓ: PEDRA VISTAEsglésia romànica, Boí. Taüll (s. XII) DURABILITAT
AÏLLAMENT PER GRUIX MOLTA INÈRCIA TÈRMICA ESTANQUEÏTAT PER GRUIX
P à g . 2 0/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Monofulla, materials “tradicionals”
IDENTIFICACIÓ: CERÀMICA VISTADURABILITAT
ESTANQUEÏTAT PER GRUIX INÈRCIA
AÏLLAMENT PER GRUIX
Banc d’Espanya de Girona. Lluis Clotet i Ignacio Paricio 1989
Foto: El Poder de la Palabra Dibuixos: Revista A&V nº43, 1993
P à g . 2 1/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Monofulla, materials “tradicionals”
IDENTIFICACIÓ: FÀBRICA REVESTIDABONA DURABILITAT AÏLLAMENT PER GRUIX POC AÏLLAMENT
INÈRCIA
MILLORA DE LA ESTANQUEÏTAT PER REVESTIMENT
P à g . 2 2/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió POCA DURABILITATAÏLLAMENT PER GRUIX MOLTA INÈRCIA
ESTANQUEÏTAT PER GRUIX
Estudi propi. Arizona. EUA. 1998. Rick Joy
P à g . 2 3/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
IDEA:
reduir nombre de materials que intervenen en el
sistema
simplificar construcció amb material multi funció
PRESTACIONS BÀSIQUES
simplicitat constructiva bàsica possibilitat de revestir-se
dependència, en molts casos de materials/sistemes patentats bastant capacitat aïllant tèrmica, molt gruix
bastant inèrcia tèrmica
Monofulla, amb material de baixa conductivitat
P à g . 2 4/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Monofulla, amb material de baixa conductivitat
IDENTIFICACIÓ: PALLA REVESTIDABONA DURABILITAT
AÏLLAMENT PER MATERIAL INÈRCIA PER GRUIX
ESTANQUEÏTAT CONFIADA AL REVESTIMENT
P à g . 2 5/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Monofulla, amb material de baixa conductivitat
IDENTIFICACIÓ: CERÀMICA LLEUGERA (TERMOARCILLA) + REVESTIMENT CONTINU
Edifici d’habitatges. Manresa. 2000. J. Sabaté, H. Espeche i Enric Massip AÏLLAMENT PER MATERIAL
MOLTA INÈRCIA
P à g . 2 6/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
AÏLLAMENT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA
NECESSITA REVESTIR-SE
Monofulla, amb material de baixa conductivitat
IDENTIFICACIÓ: FÀBRICA DE BLOC ALLEUGERIT AMB ÀRIDS POROSOS + REVESTIMENT EXTERIOR CERÀMIC
Estructura i murs: peces prefabricades de formigó cel·lular YTONG. Pres amb morter-cola PREOCOL+
Revestiment exterior façana: revestiment continu de morter monocapa Weber.Pral Terra Cemarksa, llis acabat pintat color blanc.
Revestiment exterior coberta: peces ceràmiques Colortech, de Tau Ceràmica.
Vivienda en Vallvidrera / YLAB Arquitectos
P à g . 2 7/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
AÏLLAMENT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA
NECESSITA REVESTIR-SE
Edifici de l’antiga seu d'Aigües de Barcelona.
Monofulla, amb material de baixa conductivitat
P à g . 2 8/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
AÏLLAMENT PER MATERIAL MOLTA INÈRCIA
NO NECESSITA REVESTIR-SE
Habitatges la Parada. Manresa. 2005. SaAS
Monofulla, amb material de baixa conductivitat
P à g . 2 9/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Monofulla, amb material de baixa conductivitat
IDENTIFICACIÓ: FORMIGÓ LLEUGER I AÏLLANT (INFRA LLEUGER)Habitatge unifamiliar a Berlín. 2007. Mike Schlaich, Clemens Bonnen i Amanda Schlaich AÏLLAMENT PER MATERIAL
FORMIGÓ COMPOSAT PER: GRAVES
ARGILA EXPANDIDA AIREJANTS
RELACIÓ AIGUA-CIMENT ALTA ADDITIUS SUPERFLUIDIFICANTS ARMAT: BARRES POLIMÈRIQUES
eviten corrosió i ponts tèrmics MOLTA INÈRCIA
ESTANQUEÏTAT
NO NECESSITA ACABATS
Table 2. Properties of infra-lightweight concrete. Cube compression strength, 7.00 N/mm2
flck,cube
Heat conductivity, λdry,10 0.181 W/(mK) Heat transfer coefficient,
U(twall = 50 cm) 0.341 W/(m2K)
P à g . 3 0/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
IDEA:
senzillesa constructiva
PRESTACIONS BÀSIQUES facilitat de posta en obra
poc control de la capa d'aïllament problemes de durabilitat:
- en cas de "conservació” de la imatge tradicional de mur de càrrega
- per trava rígida dels dos fulls que ocasiona tensions poca inèrcia per l'interior
no evita els ponts tèrmics
Convencional
P à g . 3 1/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió AÏLLAMENT DISCONTINU
(PONTS TÈRMICS) AÏLLAMENT A L’INTERIOR INÈRCIA EXTERIOR RADIACIÓ DIRECTA VENTILACIÓ NUL·LA ESTANQUEÏTAT PER REVESTIMENT I GRUIX
Convencional
P à g . 3 2/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Habitatges al carrer Astúries. Barcelona. 1970?. J. Martorell, O. Bohigas i D. Mackay
P à g . 3 3/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
“Conservació” de la imatge
tradicional de mur de càrrega: es
marquen les diferències de gruix
de la fulla exterior.
Habitatges al Pg. Fabra i Puig. Barcelona. 2000. Xevi Prat i Carles Campanyà
P à g . 3 4/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Problemàtica afegida : Els moviments
provocats per deformacions tèrmiques o
d'assentament estructural probablement
fisuraran la fulla exterior i poden arribar a posar
en perill la seva estabilitat.
P à g . 3 5/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Problemàtica afegida : la manca de recolzament
en el forjat per problemes d’irregularitat en el cantell
del mateix encara agreujaran més el problema.
P à g . 3 6/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Correccions per millorar aquests
problemes:
- assegurar recolzament full exterior > 2/3
- arrebossar cambra
- minimitzar ponts tèrmics
- situar aïllament a cara interior
- augmentar gruix full interior
P à g . 3 7/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
IDEA:
simplificar posta en obra de l'aïllament
reduir el gruix del tancament
(respecte a façanes amb cambra)
PRESTACIONS BÀSIQUES
simplicitat constructiva
bon control de l'execució de la capa aïllant
necessitat de material aïllant que es pugui mullar poc gruix
poca inèrcia tèrmica, sobretot a l'interior no evita ponts tèrmics
P à g . 3 8/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Convencional, sense cambra
IDENTIFICACIÓ: FÀBRICA CERÀMICA REVESTIDA + AÏLLAMENT TÈRMIC + GUIX LAMINAT
Edifici d’habitatges. l'Hospitalet de Llobregat. 2006. Josep Olivé BON CONTROL DE L'AÏLLAMENT
INÈRCIA NOMÉS A L'EXTERIOR
DIFICULTAT D'EXPULSAR L'AIGUA DE CONDENSACIÓ POC GRUIX I POC PES
P à g . 3 9/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Prefabricada pesada
http://www.salleurl.edu/tecnologia/pdf/teoria/segon/13.pdf > classe prefabricats de 2n curs
IDEA:
Rapidesa de posta en obra
PRESTACIONS BÀSIQUES
rapidesa de posta en obra
durabilitat i bon acabat, si està ben executat punt feble en les juntes entre panells
P à g . 4 0/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Habitatges de protecció oficial. Alcobendas (any?). Manuel de las Casas NO EVITA ELS PONTS TÈRMICS
INÈRCIA PER L'EXTERIOR
DURABILITAT : COL·LOCACIÓ EN SEC.
ESTANQUEÏTAT AMB SOLUCIÓ LABERÍNTICA DE LES JUNTES HORITZONTALS I VERTICALS, NO CONFIADA NOMÉS AL SEGELLAT QUÍMIC O A L'ADHERÈNCIA
Prefabricada pesada
IDENTIFICACIÓ: PANELL PREFABRICAT + AÏLLAMENT + CAMBRA + GUIX LAMINAT
P à g . 4 1/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Palau de Congresos. Santiago de Compostela. 200?. Alberto Noguerol i Pilar Díez
Prefabricada pesada
IDENTIFICACIÓ: PANNELL PREFABRICAT ALLEUGERIT + AÏLLAMENT + DOBLAT INTERIOR
PANNELL PREFABRICAT ALLEUGERIT AMB MATERIAL AÏLLANT. NO EVITA ELS PONTS TÈRMICS
Pel que s'ha de doblar amb aïllament (5) que, en aquest cas, passa per davant del forjat i un acabat interior (6)
P à g . 4 2/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Prefabricada pesada
IDENTIFICACIÓ: PANNELL PREFABRICAT DOBLE (SANDWICH)AÏLLAMENT PER MATERIAL* MOLTA RAPIDESA DE MUNTATGE
NO NECESSITA REVESTIR-SE NI PER DINTRE NI PER FORA
PONTS TÈRMICS EN UNIONS ENTRE LES DUES FULLES DEL PANNELL*
*Només en edificis on el confort tèrmic no és molt exigent (com poden ser indústries), aquest tipus de pannell pot posar-se com a tancament únic, millorant considerablement l'aïllament i el pes de la façana respecte a un pannell prefabricat massís
P à g . 4 3/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
IDEA:
evacuar aigua que pot passar a la cambra
reduir ponts tèrmics
PRESTACIONS BÀSIQUES
complexitat de posta en obra bon control de la capa d'aïllament
bon control de l'estanquitat i transpirabilitat per ventilació de la cambra; fins i tot amb fulla exterior porosa (cavity wall) inèrcia per l'interior i per l'exterior
evita els ponts tèrmics
Doble fulla ventilada
P à g . 4 4/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Habitatge a Cabrera de Mar. 1999. HTT arquitectes DUES FULLES CERÀMIQUES FULL EXTERIOR AUTOPORTANT A
CARREGUES GRAVITATÒRIES I UNIDA A FULL INTERIOR PER CLAUS PER ESTABILITAT A EMPENTES HORITZONTALS. EN ALGUNS CASOS, COM AQUEST, LES VENTILACIONS I DRENATGES SON OCULTS
Doble fulla ventilada: cavity wall
P à g . 4 5/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Habitatge a Cabrera de Mar. 1999. HTT arquitectes EN LA MATEIXA FAÇANA, LA PART SUPERIOR AMB UN
ACABAT EXTERIOR PROTECTOR DE LA FÀBRICA
Doble fulla ventilada pesada.
IDENTIFICACIÓ:ACABAT EXTERIOR + FULL EXTERIOR + CAMBRA VENTILADA + AÏLLAMENT + FULL INTERIOR
P à g . 4 6/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
IDEA:
evacuar aigua
evacuar aire calent
reduir ponts tèrmics
fer ombra
PRESTACIONS BÀSIQUES
complexitat de posta en obra bon control de la capa d'aïllament
bon control de estanquitat i transpirabilitat inèrcia per l'interior
evita totalment els ponts tèrmics
cal protecció per assegurar durabilitat, en planta baixa
Ventilada lleugera
P à g . 4 7/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Exemple amb dos acabats diferents del full exterior: - un d'aplacat de pedra: (lleuger o pesat, segons fonts) - un de xapa de zenc: (molt lleuger o lleuger, segons fonts)
Residència d'avis a Campdevànol. 1994. MAP arquitectes i J. Avellaneda
Ventilada lleugera
IDENTIFICACIÓ: FULL EXTERIOR + CAMBRA VENTILADA + AÏLLAMENT + FULL INTERIOR + ACABAT
Font de les imatges: Revista l’Informatiu del CAATEEB
DUES FULLES. FULL EXTERIOR UNIDA A FULL INTERIOR(o a estructura) PER DESCENS DE CARREGUES GRAVITATÒRIES I PER ESTABILITAT A EMPENTES HORITZONTALS.
P à g . 4 8/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
IDEA:
evitar ponts tèrmics
reduir gruix
aplicació a posteriori
PRESTACIONS BÀSIQUES
poca facilitat de posta en obra, precisa mitjans per l'exterior bon control de la capa d'aïllament
cal protecció per assegurar durabilitat, en planta baixa adequat per a rehabilitació
evita totalment els ponts tèrmics
P à g . 4 9/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió ESTALVI ENERGÈTIC
ELIMINACIÓ DELS PONTS TÈRMICS PERMEABILITAT AL VAPOR D’AIGUA
Testera d'edifici d’habitatges. Barcelona. 1960. Josep Soteras. Autor de la rehabilitació Josep Olivé 2004
P à g . 5 0/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
IDEA:
Rapidesa de posta en obra
Reducció de pes respecte a les pesades
PRESTACIONS BÀSIQUES
rapidesa de posta en obra
durabilitat i bon acabat, si està ben executat punt feble en les juntes entre panells
evita els ponts tèrmics
Prefabricada lleugera
P à g . 5 1/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Vila Olímpica de la Vall d'Hebron. Barcelona. 1991. Carlos Ferrater SENSE INÈRCIA TÈRMICA (EN L'EXEMPLE)
DURABILITAT: BONA SOLUCIÓ LABERÍNTICA DE LES JUNTES HORITZONTALS I VERTICALS, NO CONFIADA AL SEGELLAT QUÍMIC O PER ADHERÈNCIA
Prefabricada lleugera
P à g . 5 2/ A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
•Compatibilitat de deformacions
•Compatibilitat tèrmica
•Compatibilitat higro-tèrmica
•Compatibilitat química
P à g . 5 3/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Sistemes
1.Tancament
2. Estructura (horitzontal i
vertical)
3. Fonamentació
4. Contacte amb el terreny
5. Coberta
6. Obertura (horitzontal i
vertical)
Punt singular: qualsevol on
es relacionen dos o més
sistemes diferents o en els
girs o cantonades fins i tot
dins d’un mateix sistema.
També si canvien les
condicions de l’entorn del
tancament: (contacte amb el
terreny, exposició a la
intempèrie...)
P à g . 5 4/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Requeriments constructius*
Suport (Resistència i
estabilitat)
Confort (control tèrmic,
control de la radiació,
ventilació, estanquitat a
l’aigua i a l’aire, control
acústic)
Integritat: compatibilitat física
i química (deformacions,
canvis dimensionals i
materials)
*
V. Llistat complet diapo 4P à g . 5 5/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Pes proporcional de l’estructura (mur portant)
Pes propi del mur
Pes proporcional de l’estructura (mur portant) 1. FLEXIÓ 2. AREA SOBRECARRE GADA 2. AREA SOBRECARRE GADA 3. AREA DESCARREGA DA
1.- Dintell: bona capacitat de treball a flexió
2.- Brancals: bona capacitat de treball a compressió
3.- Replanell d’ampit: capacitat de treball a flexió
1. Requeriments d’estabilitat
P à g . 5 6/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Punts singulars : l’ obertura
Obertures: brancals, dintells i ampits
Revisar l’acompliment de les demandes a l’encontre de la
obertura amb la façana
Suport: llinda i ampit, i brancals
Confort: Ponts tèrmics al perímetre (dintell, brancals i replanell) segons la
posició de la finestra (cal garantir la continuïtat de l’aïllament). Discontinuitat
a la caixa de persiana.
Estanquitat: portar l’estratègia d’estanquitat de la façana fins a la fusteria
Control de la radiació: Posició de la obertura en relació a la façana
P à g . 5 7/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió Definició:
Conjunt de perfils fixos de fusta o metàl·lics que s’interposa entre la finestra i el buit per millorar i facilitar el seu ancoratge. :
Funcions:
• suportar el marc de la finestra • facilitar el replanteig del buit,
• desvincular la col·locació de les fusteries d’un moment precís de l’obra
• Facilita l’execució contínua de l’envoltant estanca entre el buit i la façana.
Posada a l’obra:
• Ancorat mitjançant patilles o cargolat a algun element que ha de ser resistent i estable.
• A l’obra té uns escaires per evitar la seva deformació durant els treballs de transport i col.locació.
L’us del premarc als països d’Europa no és tant habitual com aquí.
Premarc
Punts singulars: l’obertura
P à g . 5 8/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Precipitacions:
En façanes amb càmera ventilada: Si bé el full exterior de la façana s’emporta l'impacte
directe de les gotes de pluja, i en condueix gran part, és possible l’entrada de gotes
d’aigua dins la cambra d’aire, per l’abundància de junts oberts (recordem la ventilació,
important en molts casos)
La finestra posa en contacte el full exterior amb l’interior i per tant genera un possible camí
per a l’entrada d’aigua. Segons quina sigui la posició de la obertura en relació al
tancament caldran bandes impermeables
Aïllament:
Cal garantir la continuïtat de l’envoltant aïllant
Estanquitat a l’aire:
Geometria i segellants
Protecció solar:
Segons la posició de la fusteria aquesta tindrà un major o menor grau de protecció. Això
afectarà a les condicions climàtiques interiors, però també la durabilitat
Punts singulars: l’obertura:
P à g . 5 9/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Risc
brancal
Risc dintell i
replanell
Unió fusteria obra: unió en sec
Riscos:
- Estanquitat a l’aigua
-Estanquitat a l’aire:
Les filtracions d’aire impliquen:
Pèrdues de calor
Ponts acústics
Unió fusteria - obra
Font de les imatges: anunci de IMSSA (industrial Maderera Sabaté SA. Publicat a la revista 2C. Construcción de la ciudad nº4
P à g . 6 0/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
1. Materials de protecció solar
-
Vidre i les seves addicions (vist a 3.2 Envidraments)
-
Teixits amb els quals es formen tendals i cortines
-
Gelosies
-
Persianes de lames opaques d’alumini, fusta, etc.
Situades per fora el tancament: Com més exterior millor funcionarà. Ventilació
de l’espai entre la protecció i la façana millor per convecció (de baix a dalt). Si
més no, convé que siguin materials de baixa emissivitat per evitar que emetin
calor cap a l’edifici.
Situades per dintre el tancament: Només seran efectius els materials molt
reflectants i baix emissius per tal d’evitar l’efecte hivernacle
Interposades al tancament: Només amb materials molt reflectants i baix
emissius, si no fos així l’escalfament de la cambra degut a l’efecte hivernacle
conduiria al trencament de l’envidrament.
Protecció solar
P à g . 6 1/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Persianes plegables
- Apilables o venecianes
Persianes amb primes lames de fusta o plàstic on les possibilitats de gir són totals. El seu ús és tant interior o exterior.
Si estan situades en l’exterior, les lames estan guiades per elements rígids verticals. La caixa és estreta, de la mida de la lama, i està completament aïllada de l’interior. Es manipula des de l’interior.
Habitatges,???. ??? E.Souto de Moura
Protecció solar
P à g . 6 2/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió Persianes enrotllables - De bombo:
Solució amplament estesa.
Permet la protecció solar amb manipulació des de l’interior.
Amb lames fixes o orientables. Si no són orientables la protecció solar limita molt la transmissió lumínica
(Sobretot en orientacions de component 90ºS) Amb lames de fusta o millorades tèrmicament pot millorar l’aïllament nocturn de les obertures.
Es difícil de resoldre amb qualitat l'estanqueitat i
l’aïllament del bombo així com la construcció del caixó del bombo.
- De corda
Nova Façana Pavelló Suís. París. França. 1957-58. Atelier LC i Moreillon Arcitecte,
Protecció solar
P à g . 6 3/ 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc
ió
Per a tots els tipus de façana s’ha de comprovar que:
Materials:- Els materials recepcionats i/o emprats son els especificats en el projecte. En especial el tipus i gruix dels materials aïllants.
- S’hagin fet els assaigs pertinents dels materials, quan la normativa ho exigeix (en casos d’obres molt grans) i siguin satisfactoris
Execució:
- El replanteig és correcte, en especial en relació a l’estructura i els dels forats
- La planeitat i la plomada de les fulles estigui dins dels marges de toleràncies admesos - L’execució de les obres de fàbrica sigui correcta: trava, estabilitat (claus en nombre suficient i ben lligades en les façanes doble fulla), peces adequades en cada punt singular (en cas de monofulla, sobretot)
- No hi ha discontinuïtats ni errors de gruix en la capa l’aïllament tèrmic (en les façanes doble fulla)
- La ventilació de la cambra és efectiva (en les façanes doble fulla i ventilades).
- L’execució de la capa exterior d’acabat i impermeabilització hagi sigut feta correctament i sigui continua. S’ha de comprovar en especial la col·locació de la malla en totes les discontinuïtats de secció de la fulla de façana, prèvia a l’estesa de l’acabat. (en les façanes monofulla, sobretot, i les doble fulla amb un acabat de la fulla exterior i en les abrigades sense cambra).
P à g . 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió SENSE cambra d'aire PESADA LLEUGERA VENTILADA LLEUGERA ABRIGADA AMB cambra d'aire MULTIFULLA MONOFULLA DOBLE FULLA classe 3 classe 2 MONOFULLA
combinacions
P à g . 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Justificació de les façanes que es presentaran amb més detall
-idoneïtat constructiva
:
totes compleixen les demandes requerides amb escreix
-màximes prestacions energètiques:
totes estan pensades per tal d'evitar els
ponts tèrmics i millorar, d'aquesta forma, l'eficiència energètica dels tancaments
-complexitat tècnica :
quasi totes son complexes tècnicament, necessiten d'una
major descripció per a la seva comprensió.
No s'hi inclouen les prefabricades, que també son complexes tècnicament, per la
seva especificitat, que fa que no hi hagi models referencials.
P à g . 6 A R 0 1 2 C o n st ru cc ió II À re a d e C o n st ru cc ió
Bibliografia
Bibliografia de la classe. OBLIGADA
Lectura obligatòria: “El hueco en la fachada”. Ignacio Paricio, Revista Tectónica núm. 4, 1997.
Punts de l’1 al 4. Pàg. 4 a 20. Repassa breument tot el temari, des de la fusteria, protecció solar a la seva col·locació a l’obra.
Bibliografia complementaria. RECOMANADA