SUMARI
Consell Plenari Delegació de funcions en el Coordinador de Pro¬
Acta sessió 29-VI-87 555 veïments i Consum 585
Acta sessió 30-VI-87 563 Nomenament membres de la Comissió de Go¬
Acordssessió extraordinària 22-VII-87 569 vern 586
Acordssessió ordinària 22-VII-87 572 Nomenament representants de l'Ajuntament en la
Comissió Permanent del COOB'92 586
ComissiódeGovern Nomenament representants i assessors de l'Ajun¬
Acta sessió29-VI-87 574 tament en el Consell Territorial de la Propietat
Immobiliàriade l'Entitat Metropolitana de Barce¬
Disposicions Generals lona i designació del substitut del titular de la
Acordsdelsòrgansdegovern Presidència 586
Transferències dins els pressupostos generals de Estructuració de l'Administració Municipal Executi¬
1987 575 va en àmbits i àrees d'actuació i nomenament
Decretsde l'Alcaldia de càrrecs que integren el cartipàs del nou
Limitació de pas a camions que superin el pes consistori 586
màxim autoritzat per diversos indrets de la ciu¬ Designació membres del Consell
d'Administració
tat 584 de laSPM Transports de Barcelona, SA 588
Denominacióde carrers 584 Designació membres del Consell d'Administració Convocatòriad'eleccions per aconstituir la Junta de laSPM Aparcamentsi Serveis, SA 588
de Personaldels funcionaris de l'Ajuntament 584 Designació membres del Consell d'Administra¬ ció dela SPMInformacióCartogràficaide Base,
Cartipàs SA 588
Assignacions personals de responsabilitat i fun¬ Designació membres del Consell d'Administració
cions a membres del Consistori 585 de la SPM VilaOlímpica, SA 588
Nomenamentde càrrec directiu peralaconstitució Designació membres del Consell
d'Administració
d'un ens que gestioni les instal·lacions olímpi¬ de la SPM Ferrocarril Metropolità de Barcelona,
ques 585 SA 589
Nomenament Coordinador de Proveïments i Con¬ Designació membres del Consell
d'Administració
sum 585 de laSPM ParcZoològic de Barcelona, SA ... 589
continuapàgina següent
Ajuntament
de Barcelona
Núm,221AnyLXXIV
554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 10-IX.1QR7
Designació membres del Consell d'Administració
de la SPM BarcelonaActiva, SA 589
Designació membres del Consell d'Administració
de la SPM Iniciatives,SA 589
Nomenament membres del Consell d'Administra¬
ció deMercabarna, SA 589
Nomenament membre delConsell d'Administració
de Tersa 589
Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ció de laSPM BarcelonaActiva, SA 590 Nomenament President iVice-president delConsell
d'Administracióde laSPM InformacióCartogràfi¬
ca i de Base, SA 590
Nomenament President iVice-president delConsell
d'Administració de la SPM Parc Zoològic de
Barcelona, SA 590
Nomenament President iVice-presidentdel Consell
d'Administracióde la SPM FerrocarrilMetropolità
deBarcelona, SA 590
Nomenament President iVice-presidentdel Consell
d'Administracióde laSPMTransports de Barce¬
lona, SA 590
Nomenament President iVice-president del Consell
d'Administració de la SPMIniciatives, SA 590 Nomenament President iVice-president delConsell
d'Administració de laSPMVila Olímpica, SA .. 590
Nomenament President iVice-presidentdelConsell
d'Administració de la SPM Aparcaments i Ser¬
veis,SA 590
Nomenament President iVice-president del Consell d'Administracióde l'InstitutMunicipal de Serveis
Funeraris 590
Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ciódel Patronat Municipal del'Habitatge 591
Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ció de l'Institut Municipal d'Assistència Sanità¬
ria 591
Nomenament representants en el Consorci de la
Zona Franca 591
Designaciómembre delConsell d'Administracióde Túnels i Autopistes de Barcelona, SA 591 Nomenamentrepresentant del'Ajuntamental Con¬
sell d'Administració del PortAutònomde Barce¬
lona 591
Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ció de l'InstitutMunicipal de Prestacions d'Assis¬ tència Mèdica als FuncionarisMunicipals 591
Designació membre del Patronat de la Fundació
Miró 59!
Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ció del Patronat Municipal de Turisme 591
Ampliació de la pròrroga de les designacions de Coordinadors de Serveis, Directors de Serveis i
càrrecs assimilats 592
Designació membres del Consell d'Administració
de la SPM Anella Olímpicade Montjuïc, SA ... 592
Nomenament President iVice-presidentdel Consell d'Administració de la SPM Anella Olímpica de
Montjuïc, SA 592
Creació de la Comissióde Promoció de la ciutat i
designació dels seus membres 592 Creacióde laComissióde Benestar Social idesig¬
naciódels seus membres 592
Designació de membres de la Comissió d'Imatge
Creació del Comitè d'Inversions i designació dels
seusmembres 592
Creacióde laComissió d'Obresi Serveis i designa¬
ció delsseusmembres 592
Designació membre de la Comissió de Promoció
de la Ciutat 593
Designació membre del Patronat de la Fundació
Miró 593
Delegació de firma en el sobre les competències
corresponentsalapresidènciadelDistricte de la
Ciutat Vella 593
Consell Municipal Permanent
Acta sessió 29-VI-87 594
Disposicions d'interès per al'Ajuntament
Juliol i agost 595
Anuncis
Llicènciesd'obres. Juliol 598
Anuncis publicatsen els BOP núms. 131-205 ...
600
Altres anuncis 604
Relació d'obres d'art situades al Museu d'Art Mo¬ dern de lesquals noconsta latitularitat
605
l·iúu_PP
10-IX-1987
GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 555CONSELL
PLENARI
Acta dela
sessió
de29 de juny de
1987.
En el Saló de Cent de la Casa de la
Ciutat,
elvint-i-nou de juny de mil nou-cents
vuitanta-set,
esreuneixen segona
convocatòria, el Consell
Plenari,
sota
la
presidència de l'Excm.
Sr. Alcalde, Pasqual
Maragall i
Mira, i hi concorren elsll·lms.
Srs.
Tinents
d'Alcalde,
JordiParpal i
Marfà,
iRaimon
Martínez
i
Fraile, els ll·lms.
Srs. Regidors,
amb
rangde
Tinent d'Alcalde, Jordi
Borjai
Sebastià,
Pau
Cernuda i Barrios, Josep
M. Serra i
Martí, i Ramon Trias i Fargas, i els ll·lms. Srs. Regidors, Guerau Ruiz i Pena, M. Aurèlia Capmany i
Famés,
EulàliaVintró i Castells, Joan Clos i Matheu, Francesca Masgoret i Llardent, Joan
Torres i
Carol, Juan José
Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle i Bastardas, Antoni Dal¬ mauiRibalta, Mercè Sala i Schnorkowski, Jordi Vallver¬
dú i Gimeno, Germà Vidal i Rebull, Josep Espinàs i Xivillé, Josep Antoni Garcia i España, Xavier Valls
i
Serra, Francesc Segura i de Luna, Francesc
Borrell i
Mas, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i
Escale¬
ra, Josep Thió i de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregati Fabregat,
Sebastià
Alegre iRoselló, Enric Vila
iAndreu, Jordi Bonet i Agustí, Joan Garcia i Domingo,
Josep Bascompte i "Solà, Josep M. Pujadas i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M. Satorras i Roji, Mercè Muñoz i Ramonet, Ferran Clemente i Solsona, i Jordi Conill i Vall, assistits per l'Il·lm. Sr. Secretari
General,
JordiBaulies i Cortal, que certifica.
Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. Joaquim
de Nadal i Caparà i Enric Truñó i Lagares.
Hiés present l'Interventor Municipal, Sr. Martí
Pago-nabarragai Garro.
Constatadal'existència de quòrum legal, la
Presidèn¬
cia obre la sessió a les tretze hores i vint minuts. Es donen per llegides lesactes de les dues sessions
ordinària i extraordinària, celebrades el 15 de maig de
1987, elsesborranys de les quals han estat tramesosa tots els membres del Consistori; i s'aproven.
El Sr. Trias demana l'ús de la paraula i en
ésser-li
concedit perla Presidència, manifesta:«Senyor
Alcalde:Realment aprofito amb agraïment aquestaoportunitat de dir unes últimes paraules en aquest hemicicle que Per a mi ha estat centre de les meves preocupacions
durant quatre
anys. Jo no voldria ara fer, ni hi estic predisposat ni ésel lloc seguramentde fer-la,
polèmica
Política. Voldriadir unes quantes coses que em semblaconvé dir si un es vol despedird'una etapa que creu
naverdesenrotllat amb una certa
dignitat i, en tot cas, ambunagran dedicació i un
gran afecteperla Ciutat.
.
Ser
Regidor
de Barcelona crec que és una cosaAportant; i és important perquè la gent que ha dirigit puesta Ciutatdurant segles ha tingut unes
característi¬
ques
esserque, realment,
han estat molt importants
i dignes
seguides. En tants anys també, no cal dir-ho, quehi ha
hagut
momentsdifícilsipotser poclluïts, però,enconjunt,
aquestaCiutat ha estat regida pels que es
deien els CiutadansHonrats, osigui, un grupde perso¬
nesque tenien dues característiques.
En primer lloc, no eren honrats pel seu
poder ni
perquè fossin honestossinó
que eren honratsperquè
l'opinió pública els volia honorar pel seu
prestigi i pels
seus serveis a la Ciutat; i això va ésser, doncs, un
origen de base, de la
població
quedeia
que aquesta gent es mereix que elshonorem i
d'aquí
vasortir,
doncs, el nom de "ciutadans honrats".En segon lloc, l'oligarquia -parlem
clar-
que es va constituir al voltantd'aquestafigura històrica delsCiuta¬
dans Honrats, va ésser una oligarquia molt diferent de la d'altres ciutats de l'època, concretamentd'una ciutat molt important i que marcava
línies
deconducta
comera Venècia, on hi havia una oligarquia absolutament tancada, que vaésser eficaç, que liva
funcionar,
queli
va donar èxits, però que, en definitiva, era una
oligar¬
quia estrictament
aristocràtica,
hereditària i tancada al
poble. No erael cas aquest
dels Ciutadans Honrats
de
la nostraoligarquia, que va
ésser
sempre unaoligarquia
oberta, una oligarquia que va donarentrada
ala
gent del poble, als marxants, als menestrals,és
adir,
a totes aquellespersones que notenien unsmèrits hereditaris i
que, en canvi, tenien desig de servir
la
Ciutat.
Era
doncs, la nostraunaoligarquia, peraixí dir,democràtica
i la prova ésque els Consellers quedirigien
en nomdel
Consell de Cent aquesta Ciutat, van
ésser inicialment
cinc però desprésvanésser sis, precisamentperdonar entrada a un menestral en aquest rovell de l'ou del
poder municipal.
O sigui, que teniem una gent que
mereixien
ésser
honorats per la Ciutat i que, al mateix temps, una gent que estava oberta, que erademocràtica i
que, en definitiva, sabia que la Ciutat era detothom. Em fa
l'efecte que aquesta
és
unaherència
queval la
penai
realmentjo estic content d'haver estat, en
la modestia
d'una posició
d'oposició,
un servidorde la
Ciutat,
hereu, encertaforma, d'aquestes qualitatsque amiem sembla que distingeixen, han distingit sempre
i
espero que continuïn distingint,la
direcció
d'aquesta
Ciutat.
Confio que el dia de
demà
quan esparli
unamica
d'això, espugui dirquejo mateix,
els
meus companysi
els altres companys deConsistori, encara que no
siguin
del mateix Partit, hem continuat amb dedicació i digni¬
tat, aquest exemple que ens
dóna
lahistòria.
També s'ha ditaquí, i avegades s'ha dit des del meu Partit i a tot arreu -i potser val la pena que en digui algunacosa-, quejo he estat tou en
l'oposició
al'equip
de l'Alcalde Maragall. Bé, jo crec queno
és
capmisteri
que se sàpiga que el parede l'AlcaldeMaragall
erabon
amic del meu pare, encara que era
més jove
queell;
crec també que el meu avi eraamic del'avi del
senyorMaragall; i joem consideroun amic delsenyor
Maragall
i desitjoser-ho: pertant,
això
nocal queho
oculti. Però,
de totes formes, si que vull dir que sempre que
hem
actuat, sempre quejo he actuatenaquestConsistori ho
he fet, tou o dur, per motius polítics
perquè
hem
556 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 22 1Q-IX-1Qfí?
que cadascun de nosaltres pensava.
En aquest
sentit
em fa l'efecte que la nostra
actuació
ha estat unaactuació política; això no vol dir que
els modes
nos'hagin imposat
també,
i que laqüestió
personal hagi
tingut entrada. Jo he de
reconèixer
quel'Alcalde
Mara-gall ha tingut amb mi sempre una
actitud totalment
cortesa i cordial; i crec que això, com diuen els caste¬
llans, no ens ha de preocupar, "porque lo
cortés
noquita lo valiente".
Per altrabanda, també em semblaria una mica fluix i
inferiora allò queaquest Consistories mereix quejo no digués algunes coses
d'una mica
més substància
queaquestes manifestacions... diguem-ne
socials. Jo vol¬
dria fer unes consideracions, no politiques, no cojuntu-rals, no acurt termini, del quehapassat ni delque hem dit, que ja queda consignat a les actes dels Plens i en altres actituds, sinó de coses que em preocupen de
cara a la ciutat de Barcelona en una línia estructural, una línia a llarg termini i que m'agradaria comunicar a
tall d'inquietud per, si estic equivocat, millor i, si no ho estic, veure si això es potcorregir.
Barcelona no és una ciutat qualsevol, no és ni tant
sols una ciutat gran qualsevol; Barcelona
és
una ciutatque és la capital de Catalunya i que pel seu pes demogràfic, la seva qualitat cultural, per l'entorn que l'envolta -és un fenomen industrial molt important com no n'hi ha gaires a la vora de la
Mediterrània- és
una ciutat que pesa molt en el futur de Catalunya. I alesho¬res, enstrobem amb uns fets, que ami em semblaque
no són ni tan sols fets volguts, sinó fets que ensporten a unasituació determinada perla sevaforça pròpia, per
allò que se'n diu també, la seva dinàmica interna. Ens trobem que, al voltantde Barcelona i aBarcelona mateix, hi ha unapoblació predominantment treballado¬
ra en un sentit de treballadora manual, i aquesta, és lògic i està clar, és unaclasse que en principi té un vot d'esquerres; i llavors, jo comprencmolt béque un Partit socialista facid'aquesta zona, unamica elseu campde
cultiu preferent perquè hi ha els vots que poden coinci¬ dir més amb el programa socialista. Fins aquí res de
nou; peròa mi, el que em preocupaésque això és una mica més complex d'allò que sembla a primera vista, perquè en aquesta mateixa zona, es dóna el cas, no volgut però de fet existent, que hi coincideix una gran
majoria de la gent castellano-parlant: això és unfetque
ens hem d'acostumar a afrontar amb la cordialitat que esvulgui, amb lacomprensióque es vulgui, però també
amb un realisme que és absolutament necessari. Per
tant, per una banda, lògica socialista: buscar els vots
allàon són, i enaquest sentit, intentar tirar endavant les
Institucionspròpies de lazona, mirar que l'Ajuntament i d'altres organismes tinguin una projecció fins i tot
potsermés enllàde l'estrictament municipal, entre altres
coses, perquèja hem dit que Barcelona no és simple¬
ment una ciutat gran. Però també hem de tenir en compte que això ens pot dur a un error històric impor¬
tant: això debilita necessàriament la idea de Catalunya i la debilitano perquè ningú sigui un malvatque lavulgui debilitar, sinó perquè les exigències de la clientela
electoral que tenim adisposició en aquesta zona, són unesi clares. Però, sobretot, el quejocrec que preocu¬ pa i que està en la línia que deia estructural a llarg termini, és que això pot crear un nucli -ja ho veurem després quan parlem de l'altre aspecte de la qüestió-un nucli, ètnico-cultural, que sigui l'origen, almenys en
part, d'una divisió de Catalunya en termes no polítics -de programa social, que això és negociable, que això
és comú, corrent i desitjable en un règim
democràtic-sinó que es produeixi una línia de divisió a nivells ètnico-culturals-lingüístics que són, com és ben sabut,
uns problemes molt més greus, molt mésfondos, molt
més difícils de superar que simplementaquesta dicoto¬ mia que, per entendre'ns, en diem dretes i esquerres, sempre negociable, sempre encabible en un marcde¬ mocràtic.
Per altra banda, parlem clar, el nacionalisme, pels
mateixos anhels de victòria, pels mateixos desitjós electorals, buscasempre unaalternativaallàonlatroba,
que és una mica en el centrisme, però com que
aquesta alternativa no es demostra suficient fins ara, llavors el nacionalisme se'n va a buscar votsaladreta, a fagocitar aquesta dreta que, en definitiva, no té en aquest País massa raó de ser però que és necessària en un aspecte polític si volem realment matisar les
coses, i que va desapareixent i es va incorporant a
Convergència o atotsels Grups nacionalistes-parlo de Convergència perquè, inevitablement, és el Grup més important i més nombrós en aquesta línia de pensa¬ ment-. I, què passa? Doncs, que estem situant els
anomenats nacionalistes, el nacionalisme, cap a la
dreta d'unamanera que alfinal, per ser nacionalista,es corre el perill -ja he dit que parlo a llarg termini- que s'haurà d'ésser dedretes; entotcasanirem quedanten la línia de la dreta dura i pura que, en definitiva, lagran
majoria dels nacionalistes catalans no comparteixen, però que s'hi aniran trobant una mica pels mateixos motius i necessitats d'un procés electoral
democràtic
en què l'esquerra s'està trobant, sensevoler potser, en una línia massa poc nacionalista i massa poc
catala¬
nista.
Bé, llavors, ¿què passa?. Que
això
potarribar,
si les
coses no s'esmenen, a unadivisió del Paísque amiem sembla greu, mentre que no emsembla, en
canvi,
gensgreu la divisió entre socialisme i centrisme o
conserva-durisme democràtic, perquè això, ja ho he dit
abans,
es superable i l'altracosa emsemblaqueés difícilment
su¬ perable.Aquesta situació em va a mi allunyant
d'allò
quejo
creuria que és una Catalunya ideal, la que
jo
voldria
veure, que no vol dir que hagi d'ésser laque
vegin
els
altres, ni tan sols la gent del meu Grup,
però
que ami
m'interessa exposar-la. Jo voldria una
Catalunya
forta,
unaCatalunya ben definida, sobre la qual tots
coincidís¬
sim quant a les seves estructures
constitucionals
i
el
marc-quadre bàsic -aquelles línies
directrius
elementals
peròque al mateix temps són decisives
de la
conducta
d'un poble- i que dintre d'això hi
hagués
unavarietat
d'opcions que aquell marc
constitucional
admetés
i
permetésque funcionessin.
Bé, la solució que jo temo i que espero que no
sigui
més que una manifestació potser d'una
preocupado
excessiva, és una Catalunyadisminuïda
políticament
perquè el nacionalisme s'aigualeixi per a
captar uns
vots d'un color, i disminuïda políticamentperquè I
es¬
querra també l'ha d'aigualir intentant
enfocar
la cosa
per unaaltra banda: llavorsquedaria cada
vegada
mes
descarnat un problema lingüístic i
cultural
molt
difícil
d'esborrar. Ser nacionalista voldriadir, undiaen
aquest
escenari pessimista meu, ésser de dretes,i
©sser
d'esquerres voldria dir ésser poccatalanista:
aixo
em
sembla que és un gran perill. I aquestperill
crecque
es
un perill que les Institucions catalanes tenen
l'obligacio
de corregir puix són elles que han
de
prendre
ja
MÚMP2 10-IX-1987 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 557
i elles que
han
de
donar l'exemple de cordialitat, de
col·laboració i de
possibilitat d'entendre's
enel terreny
aquest,
diguem-ne,
d'estructura i de base deixant
per
al
debat
polític,
queés certament
notan
sols lícit sinó
obligat
i
necessari, les opcions,
peraixí
dir-ho, de
programació
social.
Bé, jocrec que, per
exemple, les negociacions amb
Madrid s'haurien de dur conjuntament, com a
mínim,
perpart
dels
dos
Partits majoritaris
enaquest
País
que sónelSocialista i elConvergent. El finançament general dels Ajuntamentstambé s'hauria de dur d'una
maneraclara entre ambdós grups i les dues Institucions tant i
més que els dos
Grups. Jo
no crec massa ques'hagi
detenirun mateix partita l'Ajuntament i a laGeneralitat; crecque, al
contrari, és bo
quesiguin diferents perquè
elpodersempre
m'espanta
i, si el veig
unamica dividit,
ja
m'agrada mentre
nocontribueixi
adividir el País:
una cosaés dividir el poder i una altra dividir el País.Voldria recordar que històricament aquesta situació quedemano,
és
unasituació
queté precedents: aquí
aCatalunya hi ha hagut sempre, tradicionalment, tres
focus de poder: la Generalitat, o sigui la Diputació Permanent de les Corts Catalanes, amb els seus tres
Diputats, elstres oïdors...; el Consell de Cent deBarce¬
lona, representat per cinc Consellers primer i sis des¬ prés,tal comhe dit; i l'Administració reial, amb el Virrei i
l'Audiència, Administració reial que al principi va ésser autòctona i després va deixar de ser-ho i van canviar
també les Institucions però les tres forces subsistien; o
sigui que hi havia tres focus de poder i l'Administració Reial -l'Administració Central per dir-ho així- sempre havia intentatjugar la Generalitat contra l'Ajuntament i l'Ajuntamentcontrala Generalitat, Pertant,em fa l'efec¬ te que les divisions i els problemes que a vegades detecto, sonen allò que en diuen "déjà vu": se n'ha
aprofitat la gent de foraen perjudici nostre iperaixò dic
queaquest és un
jçc
queja
vede lluny i
quehauríem
de mirar d'evitar. És a dir, això és el que a mi emsembla que convindria que féssimtots plegats, encap¬
çalats per les Institucions que són les que han de
marcar les línies, i els ciutadans les han de seguir
críticament,
és cert, no com a borrecs sinó com a personespensants, però, en definitiva, han de detectarunalínia de conducta que em sembla que les nostres
Institucions catalanes haurien de procurar conjuminar i
arribara uns acords bàsics.
Bé, jocrec queelGrupde ConvergènciaiUnióenels quatre anys passats ha intentat seguir aquesta línia.
Nosaltres,
modèstia a part, no cal que us ho digui,pensem que potser ho hauríem fet millor que vostès
però això és una cosa que està perveure's, no es pot demostrar. El que sabem segur ésque vam perdre les Eleccions: per tant, és natural que vostès hagin portat
1Ajuntament
perla via quevostèscreien. L'importantés que nosaltres, davant d'aquesta vivència d'haver
per¬ dut les
Eleccions,
em fa l'efecteque hem seguit una micaaquesta línia
que jo proposava d'una certa con¬
cordia, amb lacol·laboracióde l'Alcalde -he de dir-ho-: Pertant, no és
purament mèrit nostre. Nosaltres vam prendre tresdecisions. Primera: seguir la legislatura des
e la
ingrata
posició de l'oposició, amb permanència, ambfe, amb constànciadurant els quatre anys que la egislatura imposava: vostès els socialistes, no estan acostumats
almenys
anivell municipal, a estaral'oposi-10però
quan hicomencin a estar-un dia o altre serà-euran que no és fàcil estar
a l'oposició, és molt
còmode:s'ha de saber mantenir la
dignitatsempre en
una posició subordinada, sempre a segon terme i això
és una cosaque no és fàcil,sobretotper alespersones
que com jo, per a bé o per a mal, a la vida estàvem acostumats a estar en primerterme. Però crec que ho
hem fet, ho hem aconseguit i aquí estem i aquest discurs obeeix, entre altres coses, a marcar que hem aguantat durant quatre anys ijocrec que amb dignitat i serietat. Per altra banda, vam decidir fer una oposició dura i agressiva sempre que ens semblés just i neces¬
sari; i aquesta oposició dura i necessària s'ha fet
-vostès hosaben, totaaquestaCasahosap- i sobretot jo voldria destacar una cosa que em sembla important: no ha estat l'oposició dura d'uns senyors determinats del Grup de Convergència i Unió i una oposició toba d'uns altres, és a dir, en aquest Grup no hi ha hagut coloms i falcons, en aquest Grup hi ha hagut decisions col·lectives i quan alguna persona ha pres una actitud de les que jo dic dures, ha estat perquè el Grup ho ha decidit, l'ha recolzat i ha encarregat a un com la podia
haver encarregat a un altre, tirar endavant aquesta actitud dura. Però sempre-i aquesta ésla terceracama que aguanta el trípode de la nostra conducta- sempre,
em fa l'efecte, hem fet una oposició constructiva: hem presentat alternatives, algunes d'elles -vostès ho sa¬ ben- a base, fins i tot, d'impresos en matèria de
descentralització i moltesaltres; hem procurat presentar alternatives perquè sabem que és molt fàcil criticar i molt difícil crear i, per tant, hem procurat prendre'ns l'esforç i la molèstia depresentar unesalternatives; hem
col·laborat en tot allò que tenia que veure amb el funcionament i organització institucional interna de l'A¬ juntament i el Sr. Alcalde -que ha sabut veure aquest punt de vista i ha donat certes facilitats, les que podia donar des del seupunt de vista, lògicament diferent del
nostre- sap que en matèriade divisió de la Ciutat hem
estat d'acord, isap que en matèriade descentralització hem col·laborat i hem acceptat, al final, unes reformes que no anaven potserfins allàon nosaltresvolíem, però que tiraven força endavant la descentralització: hem col·laborat en la redacció del Reglament interior de
funcionamentdesprés de la Llei de Bases, i hem tingut
una política de Districtes que, després del moment
inicial generós per part del senyor Alcalde, de donar-nos els Districtes en què ens havien votat, nosaltres
hem estat en aquests Districtes sense fer jugades, sense posar bastons a les rodes, procurant funcionar
dintre del que erala nostramissió i dintre del fet evident
que en aquella zona ens havien votat majoritàriament. Hem procurat, doncs, noentorpir el plantejament gene¬ ral de lagestió municipal; i en matèria de representació exterior cada vegada que Catalunya ha rebut visitants de fora i cadavegada, o no cada vegada però sovint, que Barcelona ha anat a l'estranger, el senyor Alcalde
ha tingut l'amabilitat de convidar-me però jo he tingut
-perdoni, senyor Alcalde- l'amabilitat d'acceptar, de manera que per als que ja tenim una edat en què un viatge més o menys no ens fa fred ni calor, vol dirque això ha estatproducte d'unasensacióquevolíemdonar
la impressió que la ciutat de Barcelona davant la gent de fora era una cosa molt séria, molt unida i molt col¬ aboradora.
Bé, això creiem que hem hagut de fer. Nosaltres pensem qued'ocasions per acol·laborar se'n presenta¬ ranmoltes, sen'estan presentant ja enaquest moment
de moltimportants. Hi hatemes bons i temes dolents. Tenim un tema tràgicament negatiu que és el del
558 GASETAMUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 22 1Q-IX-1M7
quelcom quehem de tenir molten compte.A nosaltres, ami personalment,em preocupamés que l'atemptaten si -amb tota la parttràgicaque representa-em preocu¬ pa tant o més que els senyors d'Herri Batasuna hagin obtingut 40.000 vots a Catalunya i això vol dir senzilla¬
ment -jo no entenc aquests catalans- que aquests senyors estan mal informats: Eta i Herri Batasuna no són independentistes; Etai Herri Batasunasón un partit
revolucionari que utilitza el terrorisme des d'un centre
que els sembla fàcil -que és el País Basc- però per estendre'satot Espanya iimplantar enaquest País una dictadura a l'estil cambodià. Per tant, això és el perill, això és l'autèntic perill, i el fetque hi hagi hagut 40.000 vots aCatalunya a mi l'únic que em demostra -perquè res no pot justificar-ho-em demostra simplement que a Catalunya hi ha40.000analfabetsque no sabenper on
van ni per on naveguen. I això és perillós perquè si de
40.000 passèssina ser-ne moltsmés, doncs els analfa¬
bets són un problema a tot arreu del món. Bé, això
mereix una reaccció global de la Ciutat, de les seves
Institucions, de Catalunya sencera: és un tema per a
col·laborar-hi, i crec que podem col·laborar en aquest terreny.
Després hi ha notes positives molt clarescomsón els
Jocs Olímpics en els quals ja es va veure que la col·laboració entre tots els catalans donava un bon resultat i -obteníem la Candidatura: ara es tracta de seguir amb aquell esperit, aquell esperit que vademos¬
trar el mateix Alcalde Maragall, d'allistar les forces polítiques de Catalunya i de tenir al darrera la població
sencera, cosa que vaajudar molt aaconseguir l'èxit de
la nominació. Crec que aixòaraés absolutamentneces¬ sari si volem tenir l'èxit en la realització.
Bé, dic això, només perquè són fets que a mi em semblen importants, que es presten a anar col·laborant i adonarunexemplea lapoblacióque no estem dividits
sinó que estem units en les coses essencials sense claudicar en un joc de flors i violes, no, no no,...
cadascú amb les seves tesis, les seves teories, però
dintre d'un marc unitari de conducta constitucional. Jo crec que no sóc ningú per adonar consells però
d'una altra banda vostès em tenen perfectament clas¬ sificat. Jo soc una persona que tinc un ordre de prioritats polítiques ben clar: la llibertat abans que res, Catalunya, en segon lloc, i Convergència Democràtica de Catalunya, en tercer lloc. Aquests són els tres punts i realment si se m'obligaatriar, jo he de triar i triaré, per convicció, la línia de Convergència, del seu Secretari GeneralSr. Pujol; però realment jo desitjariano haver de triar en certes coses. En certs temes de base a mi m'agradaria no haver de triar; i de la mateixa manera que li demano al senyor Alcalde que això ho tingui present i tots vostèsen són testimonis que ho he fet, a
vegades, fins i tot en públic i per escrit, puc assegurar que també intentaré defensar la mateixa tesi de col·la¬ boració i d'anar endavant en certs temes de base constitucionals: ho faré a propdel Secretari General del meu Partit.
Crec que això és el més important que els volia dir.
La veritat és que veig que m'estic allargantmassa però és que em recadeixar aquest escó -els ho dic franca¬
ment- i llavors vaig allargantel discurset a veuresi m'hi estic una estona més. Això em recorda una anècdota d'un americà que havia viscut aquí amb nosaltres molt temps i que havia assistit a festes familiars, aquells bateigs i aquelles reunions tan agradables en què la gentquanse'nva, s'està ala porta i fa despedidesque
s'allarguen molt. Jo, undia livaig dir: Quina diferènciahi ha entre els Estats Units i Catalunya? i ell em contestà'
Una de molt senzilla i molt clara: als Estats Unitslagent
marxa dels còctels sense despedir-se, i aquí
lagentes
despedeix sense marxar. Araami em passalamateixa
cosa: m'estic despedintja fa estona però no
marxo,de
manera que espero que això jano
s'allargui
massa'.
Desitjo a tots els que continuen en la pròximaetapa municipal, molts encerts, molts èxits perquè els seus èxits seran els èxits de Barcelona. Agraeixo moltatots elsmeus companys,als d'Aliança Populari al'equipdegovern, la seva gestió i la seva entrega, méso menys encertada ja que mai no es podrà discutir les seves
intencions i el seu desig de fer prosperar Barcelona. Agraeixo, sobretot, l'amistat que m'han demostrattots plegatsi que per a mi ha estat enriquidora. Espero, això si,quel'amistat nos'acabi pel sol fetque,electoralment jo no continuaré en aquestaSala.
I voldria acabar amb unafrase que a mi em sembla
molt interessant i que segurament lagentmésaficiona¬
daa la lecturad'aquest Consistori,ja coneix; és la frase d'un florentí que es deia Guicciardini, que va visitar
Barcelona l'any 1512, o sigui ja fa dies. Aquest senyor
vadir: "La ciutat de Barcelona és unaciutat quepotser no disfruta dels monuments i dels edificis de Florència -és clar, era la seva ciutat- o de Venècia, però hi ha unabellesa natural, hi hauna uniformitati unacategoria
mínima a tots els nivells que la fan molt singular. I és
que Barcelona està feta pertots els barcelonins." Això és el que desitjo que continuï en aquesta Ciutat. Han passat quatre segles, que en passin quatre més i la gent pugui dir: Aquesta és una ciutat de tots elsquehí viuen.
Moltes gràcies.»
El Sr. Bascompte pronuncia les següents paraules: «Senyor Alcalde, senyors i senyores Regidors: Jo parlaré, com sempre, menys estona i menys esplèndidament que el Sr. Trias i Fargas,
Cap
de
l'oposició majoritària, i no entraré en el detall de qües¬ tions,tan sols diré unesparaules perdeixartestimoni de
dues reflexions queel Grup popular, jo mateix
i
també
el Sr.Josep M. Pujadas, volem ferenaquest
Consistori.
Els Regidors del nostre Grup tindrem unrecord
permanent d'aquests darrers quatre anys,
durant
els
quals sempre hem intentat fer totallò que hem
tingut
al
nostreabast, peral bé de la nostra Ciutat. Per altra
part,
volem deixar constància del nostre
agraïment
al
Sr.
Alcalde, a l'equip de govern, i als Regidors
de
tots
els
Partits per la bona entesa que sempre ha
prevalgut
durant aquest temps; i volem també deixarconstància
de la bona voluntatposada demanifest pelnostre
Grup
envers els altres per a la millor concòrdia entre
tots:
cal
agrair quetambé se'ns ha correspost.Tinc laconfiança
que serà igualment així en el futur.
Per acabar, tan sols desitjar al pròxim
Consistori
un
gran encertenlesseves decisions toteselles en
Ínteres
i pel bé de la nostra estimada Barcelona.
Gràcies
atot¬
hom.»
El Sr. Conill s'expressa en els següents termes: «Senyor Alcalde, senyors i senyores
Regidors:
Jo també voldria dirunesbreus paraules
d'acomiada¬
ment, que elscompanys,Jordi Borja iEulàlia
Vintrò,
em
fan l'honor d'encarregar-me, potser
més
perla
vetera-nia dels vuit anys passats a l'Ajuntament que
per
la
meva capacitat.
Jo, en aquests moments, voldria
recordar que
el
?? 10-IX-1987 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 559
SoleriTura,
ha
estat
unGrup
que, comaltres
persones, homes i dones,d'aquest País
ha viscut íntimament,
totes les dificultats,
tota
la
problemàtica
quecomporta
tirarendavant un
projecte
d'esquerres
per aBarcelona,
per a
Catalunya.
A vegades,
ha
estat
difícil
encarar
amb
voluntat col·lectiva aquestasituació però
jo
penso quehohem
superat,-i podem estar-ne
satisfets-,
quan perdamunt de tot hem posat
la voluntat, l'afecte i la
dedicació per fer
de
Barcelona,
unaciutat
queés
correspongués als
interessos de les
capesmés
popu¬larsiambmés voluntat de progrés, i ho hem fet lligatsa
una voluntat de govern.
Algú,
no mesurantbé, què
significa
ésser minoria
encara quesigui dintre d'un
equip degovern,
pot
haver interpretat
que, avegades,
aixòpodia
ésser
seguidisme,
opodia
anar o no anarbé
als interessos més immediats de les forces polítiques quehem
recolzat
en undeterminat
moment.
Nosaltres
nopensem
així;
pensem quehem seguit
unprojecte de
govern que enaquests
vuit
anysha
retornat
ala Ciutat,
l'orgull de fer
país,
defer Barcelona i, insisteixo, de fer
Catalunya, perquè des d'aquest Ajuntament, s'ha fet i es continuarà fent Catalunya; i que hem aportat en
aquest sentit el millor de les nostres possibilitats: per tant, la nostra actitud no ha estat seguir, sinó ha estat
col·laborar i participar activament, com pensem i desit¬ gem queserà en el futur.
Enaquests moments d'acomiadament, de passar el testimoni a les persones que continuaran i a les perso¬ nes noves quevindran, amborgull els deixem unaobra
feta que encara té moltes fites difícils per endavant; i pensem que elles l'agafaran amb la mateixa il·lusió, amb el mateix entusiasme i que la Barcelonaperla qual hem lluitat, trobarà encara dies i fites millors.
Gràcies a tots aquells que ens han ajudat en les
tasques de govern. Gràcies atots aquells que des de l'oposició han marcat, han vigilat i ens han ensenyat el nostre treball. I sort, enel futur, al nou Consistori.»
El Sr. Vallverdú intervé dient:
«SenyorAlcalde, senyors i senyores Regidors: Jocomençaré per on ha acabat el Sr. Trias i Fargas. A mi també em costarà deixaraquest escó perquè són
javuitanys de presència des de l'abril de 1979, en què entrà un determinat equip de govern que s'ha mantin¬
gut durant aquests darrers vuit anys ique continua, per la confiançadels barcelonins, els
propers quatre anys.
Personalment,
no era el meu primer contacte ambaquest Ajuntament: com a barceloní coneixia l'Ajunta¬
ment però com a
persona provinent del moviment popular, de les Associacions de Veïns havia estat ja diverses vegades en aquest Saló, algunes aquí dalt ambunapancarta fins
que ens treien la pancartao ens tmien anosaltres; altres,
a la plaça reivindicant moltes de les cosesque aquestConsistori ha fet i algunes de
les que encara queden per fer
per sort dels que us quedeu els propers quatre
anys a treballar en aquest
Ajuntament.
Després
d'això, ja molt paral·lelament, la mevavivèn¬ciamunicipal ha
anatlligada al senyor, a l'amic Alcalde,
Jp
arfe^ue
els ,dos
políticsvàrem
formar
part
d'aquella Comissió de
que en la transició, entrà en contacte amb IAjuntament
per a preparar d'una manera dialo¬
gant I entrada d'un nou Consistori democràtic, fos qui
°s qui guanyés les
Eleccions municipals. Quan vam ntrar el 1979
estava tot per a fer i és evident que la
/mula
utilitzadad'un gran pacte de progrés que unísmaxim de forces, era la més adequada
per a aquell
mPs ja que per començar a endreçar la casa, per
començar a tirar endavant una nova política
democràti¬
ca des de l'Ajuntament, la fórmula d'un pacteampli és molt més útil per a la Ciutat que la bipolarització entre
dues fraccions polítiques. Això fou així i a mi, personal¬ ment, em tocà encarregar-me d'un dels dos eixos fonamentals amb què elsSocialistes entràvem a l'Ajun¬ tament; vostè, senyorAlcalde, s'encarregà de l'altre, el de la dura reforma administrativa mentre que jo vaig haver d'iniciar, en un Ajuntament fortament centralitzat, el de la descentralització, eix fonamental del programa socialista però, persort, també eix fonamental dels de
la major part dels Grups polítics que accedirena l'Ajun¬ tament. Fou dur, fou difícil perquè Barcelona és una ciutat viva, és una ciutat vibrant i els seus veïns,
organitzats en Associacions de Veïns, ja esperaven moltes més coses de les que tenia al cap la gent que
entràvem a l'Ajuntament: les peticions desbordaven, les expectatives sobre temes comla descentralització eren desbordants fins i tot per a aquells que provenien d'aquest mateix moviment. Penso que es començà la
tasca de la descentralització i s'hi assolí algunafitaque després no s'hatornata aconseguirenaltres organitza¬ cions territorials de Catalunya: la unanimitat en la divisió de la Ciutat per a adaptar-laa una descentralitzacióque permetés als Districtes tenir el màxim nombre de com¬ petències, i apropar l'Ajuntament i el centre de decisió als ciutadans. Penso, senyor Alcalde, que queda un grantema afer: s'ha fet molt, sobretoten aquestsegon mandat a partir de l'experiència, primer del company
Pau Cernuda i després del company i amic de molts
anys, Jordi Borja, s'ha completat tot un cicle que va més enllà d'allò que esperàvem el 1979, però resta un gran tema pendent que jo no voldria marxar d'aquest Ple sense indicar-ho: per moltes competències que es
donin als Districtes, per molta força que els Districtes tinguin, i per molts funcionaris que hi hagi, queda un tema important que és el del poder polític i per a tenir
aquest poder polític, una
elecció
de segon grau feta pels Partits no serveix; es necessital'elecció
de primer grau, l'elecció directa del Consells de Districte i quecom al'administració anglosaxona, de la qual jo
sóc
un fervent admirador, el Municipi elegeixi en circumscrip¬ cions petites, els seus representants perquè la relació entre l'elector i elegitsiguitan estretacom es pugui ino quedi desvinculada en una llistaanònima
que, moltes vegades,només
es votapelCap
de llista.En el segon mandat, senyor Alcalde, em va destinar a la Diputació de Barcelona amb unatasca relacionada amb l'esport -com la del primer mandatestavavincula¬ da a lameva història passada- pel gust de treballar en
un tema que m'havia agradat des de ben jove. Em va
donar la satisfacció de poder treballar en el camp de l'esport i poder col·laboraren aquell nucli que va iniciar el somni primer de l'Alcalde Serra, que després es va convertiren somni de tota laCiutat, de conquerir per a Barcelona la més importantfitaesportiva que ha tingut: la consecució, el 17 d'octubre de 1986, dels Jocs Olímpics de 1992. FHivaig aportar elmeu gra de sorra a
aquest edifici, construïtamb la unitat que novol dir amb la unanimitat -cadascú té dret a mantenir criteris dis¬ pars, perquè això és la llibertat, com deia l'amic Ramon Trias i Fargas-, i amb l'esforç de tots. Penso que
aquí
també queda una gran fita, i igual com en el cas dela
descentralització suggeria unes qüestions, en aquestcas demanaria que tinguem la sensibilitat percontinuar aquest edifici i aquesta tasca col·lectiva que
fou la
560 GASETAMUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 10-IX-1QR7
professionalitat i d'unitat
política
que vaprevaler durant
elperíodede la candidatura. Si
és així,
i jaquem'ho heu demanat, em tindreu al vostre costat per a col·laborar i posar el meu granet de sorra en aquest camp, quem'apassiona, de l'esport, i que ens
dóna
unaocasió
que s'ha d'aprofitar per engrandir aquestaCiutat
queno s'acaba entre el Besòs i el Llobregat sinó que la
mateixa organització dels Jocs
demostrarà
que els fets sempresón méstossuts queles lleis, i que ladivisió
de la Ciutat realitzada entre el primer i segon mandat preparava, per la via de la imaginació i del diàlegconstructiu, lagran metròpoli que és Barcelona. En aquests moments de comiat, jo només usvull dir moltes gràcies per la forma com heu col·laborat tots,
companysdel meu mateix Grup i companys de l'oposi¬ ció -em sap molt greu que avui no sigui aquí Antoni
Comas que ens ha acompanyat en aquesta travessia de vuit anys però hi és Francesc Borrell, companys de l'oposició amb qui he mantingut un debat i un diàleg constructiu-; i vull també desitjar als que us quedeu,
uns èxits que, com ha dit Ramon Trias, seran també de
tot Barcelona, viva i vibrant, que usvigilarà que ho feu bé, i que us ajudarà com ha fet fins ara per anar construint el País i la Ciutat. Moltes gràcies.»
Parla, a continuació, el Sr. Borrell, que diu: «Senyor Alcalde, senyors Regidors:
No era lamevaintenció intervenir en aquest Ple però després de la invitació que m'ha fet l'Alcaldia, és per a mi un plaer fer-ho. Vuitanys d'exercir com a Regidora aquest Ajuntament és una cosa que no s'oblida fàcil¬ ment. No volia parlar en aquest Ple perquè entenc que les paraules de Ramon Trias representen plenament, no solament a Convergència Democràtica de Catalunya,
sinó també a Unió Democràtica. Jo us puc dir que els Regidors d'Unió Democràticaens hem sentit plenament representats per Ramon Trias: el seu esperit obert i liberal fa que, malgrat que a vegades, dins aquest Consistori, les opinions hagin estat discrepants, sem¬ pre, sempre haguem trobat unavia comuna.
Permeteu-me quefaciuna reflexió que m'han sugge¬ rit algunes de les paraules dels companys que m'han
precedit. Evidentmentno usparlaréde la part sentimen¬
tal quecomparteixo plenamentquan s'ha ditqueelque quedaràcertamentés unaamistatque no s'acaba amb
l'exercici del nostre càrrec sinó que continuarà en el
futur. Permeteu-me que faci una reflexió, cosa que no he fet fins ara pensant una mica com empresari,
que també ho sóc. Com a Regidor lameva activitatempre¬
sarial s'hamantingut al marge, però aram'agradaria fer
unes reflexions.
Ahir deia Ramon Trias, que per anosaltres, Regidors de l'oposició, ha estat molt difícil exercir el nostrecàrrec d'una manera constructiva pensant en el bé la Ciutat,
pensant que el bé de la Ciutat ha d'estar per damunt
dels interessos, per molt legítims que siguin, dels Par¬
tits. Doncs bé, jo voldria dir-vos, a més, que per a
nosaltres, Regidors de l'oposició, aquesta tasca resulta
més difícil encara quan aquells que exerceixen el go¬ vern de la Ciutat són Regidors d'aquestmateix Consis¬ tori. Els quetreballem en una empresa sabem que s'ha d'exigir als òrgans executius de l'empresa plena eficଠciaenlasevagestió; d'algunamanera no hem d'oblidar
que l'Ajuntament és també una empresa -els Socialis¬
tes heu tingut molt interès a crear noves empreses:
Iniciatives, etc.-, unagran empresa quetécomobjectiu
donar serveis als ciutadans en la major qualitat i el mínim cost possibles. Aleshores, per a nosaltres, els
Regidors que estema l'oposició i, fins i tot, peralguns del govern municipal, esfa extraordinàriamentdifícil fer
una crítica de la tasca de govern municipal, quan
aquells que l'exerceixen, béo malament, milloropitjor,
són companys nostres. En això hi he insistit molt, molt; peròem sembla quealgun dia, senyorAlcalde, senyors Regidors, hi haurem de trobar una solució. No cal necessàriament que el govern de la Ciutatsigui exercit
pels Regidors els quals tenen una altra missió, una
missió de control de supervisió de les grans línies programàtiques però d'algunamaneratots elsRegidors
han de poder criticar la gestió municipal. Si aixòesfes, així les diferències existents entre l'oposió i els govern
municipal disminuirien perquè l'objectiu quetots cerca¬ ríem és una millor gestió de govern, una millora dels serveis a la Ciutat, i moltes vegades coincidiríem,mal¬
grat estar en Grups polítics diferents, perquè la gestió
administrativa d'una ciutat no té perquè produir des d'una perpectiva política les discrepàncies que s'han produït en moltes ocasions.
En aquesta opinió, hi he insistit molts cops al llarg d'aquests vuitanys senseaconseguirquefos comparti¬
da pels Regidors socialistes però personalment he
parlat amb algun d'ells, i amb el mateix Alcalde i amb el seu predecessor, Narcís Serra, i he vist que algunes d'aquestes idees arribarà un dia que podran ésser realitat: només faig vots perquè cercant una nova fórmula de direcció en l'Ajuntament s'aconsegueixi no solament, com he dit abans, una major eficàciaen els serveis municipals, sinó també una unitat més gran entre els Regidors d'aquestsConsistori, de maneraque pensin mésen aquestsserveis i enl'interès de la
Ciutat
que no pas en els seus propis interessoslegítims de
partit.
Res més. Moltes gràcies atots. Esperoque la
nostra
amistat continuï i tingui moltes ocasions demanifestar-se en el futur.»
La Presidència dóna la paraula al Sr. Dalmau, que
diu:
«Senyor Alcalde, benvolguts amics:
Jo no sabia massa si això havia d'ésser una llista
d'intervencions individuals i peraixòno havia
pensat dir
res, però 'ja que han intervingut altres, a
més dels
Portaveus, també a mi m'agradaria dir algunacosaen el momentd'acomiadar-me d'aquesta Casa.
Jo he tingut en aquest Ajuntament, com
molt
bé
sabeu tots des de l'amic Pasqual fins a tots
vosaltres,
una veui unarepresentació unamica
singular,
nascuda
d'unes circumstàncies especials com eren
les
de
la
meva condició de President de la
Diputació,
queés
la
que va portar-me, en definitiva, alConsistori
barceloní;
penso que la meva presènciaen aquesta
Casa -singu¬
lar, repeteixo, pel fet de no ésser fill
d'aquesta
Ciutat
sinó de la d'Igualada-, el fet d'haver
estat
enaquest
Ajuntament ha estat unaexpressió
més
d'algunes
da-quelles millors qualitats que, tòpicament
però
certa¬
ment, se solen atribuir a la ciutat de Barcelona
i
quejo
he viscut en pròpia carn i en pròpiavivència: quan
es
parla que Barcelona és una ciutat acollidora,hospitala¬
ria; quan es recorda la gran capacitatintegradora
de
Barcelona, enla qual nohan nascutpas
molts
dels que
hiviuen, però, en canvi, s'hi senten sempre
plenament
a casa; quan es parla del'autèntica
condició de
capitali¬
tat catalana de Barcelona, és a dir, que tots
els
cata¬
lans,siguem d'on siguem, quan somen
aquesta
Ciutat,
kjímPP
10-IX-1987
GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 561dir,a
vegades, d'una
tòpica jo les he viscudes
vivencial-ment i les hepogudes constatar, i ho he d'agrair
ala
ciutat de
Barcelona.
Aquests anys ens
han
permès fer, des de la Diputa¬
ció moltes coses per a
la ciutat de
Barcelona; i hem
intentat que
pogués jugar el
paperde protagonisme
que
li
corresponia.
Jordi
Vallverdú
ha fet
referència
a
la
faceta esportiva: tots
sabeu la
granaspiració olímpica i
laconcentració dels nostres
esforços
enel Palau d'Es¬
ports
Sant Jordi,
però
nonomés
en
ell
sinó també
en
les altres instal·lacions esportives que
s'han fet
ala
Ciutat. Han estattambé elsanys en
què
s'han posat enmarxa plans
directors
quepermetran
ala ciutat de
Barcelonabeneficiar-sedelsgransespaisquela Diputa¬ ció tenia reclosos en els seus murs: amb l'Alcalde, fa pocs
dies,
vantenir el plaer
d'enderrocar el
murde la
Maternitatuna de les seves velles aspiracions, a laqual seguiran
altres
queestan
en marxa:la de les Llars
Mundet, la de l'Escola Industrial, la remodelació dels Museus Marítim i Arqueològic, etc. Jo només vull
dir-vos, peracabar aquesta
brevíssima
intervenció,
queha
estat apassionant per a un
igualadí
acompanyarels
barcelonins en aquesta etapahistòrica; és a dir, penso que els anys que acaben de passar d'aquestmandat
del'Ajuntament de Barcelona, probablement pels Jocs Olímpics però no sols per a ells, seran recordats en el futur com una etapa d'un gran salt endavant, d'una
gran il·lusió col·lectiva i d'una gran expansió, i com un moment en el qual la ciutat de Barcelona va saber retrobar-se a si mateixa, va saber ésser capaç d'il·lu¬ sionar-se en un gran projecte col·lectiu que l'havia de llançar més enllà de l'esfera estrictament esportiva a
una etapa de major prosperitat i de major progrés. En alguna mesura per haver estat present i haver viscut desd'aquest Saló de sessions i des de fora la il·lusió i l'afany col·lectiu que ens ha guiat a tots plegats en
aquesta idea i en aquest salt endavant, aquests quatre anys de Regidor de Barcelona seran, repeteixo, quan
passin elsanys i un giri l'esguard endarrera, una de les
satisfaccions més grans.»
Finalment, el Sr. Alcalde, pronuncia el següent parla¬
ment:
«Arribem al final d'aquesta sessió, deixeu-m'ho dir, amb emoció, i amb la satisfacció de pensar que tots hem contribuït, ala nostramanera, a una etapa
que es clou normalment i això és el més important perquè aquest País i aquesta Ciutat han viscut tantes fases
d'anormalitat que poder dir que hem acabat normal¬
mentun període normal de quatre
anys de democràcia ja és molt si mirem tan endarrera la història com feien abans Ramon Trias i, en certa manera, l'igualadí que està entre nosaltres i que no oblida que Igualada era
CarrerdeBarcelona en el Consell de Cent.
Mirant,doncs, capal 1.500 i més enllà encara, poder dir que avui tots plegats hem acabat i lliurem el poder de laCiutat ala novaCorporació en bones condicions,
ns ' hemmillorat un
xic, això jaésbo. Hem treballat, penso tots plegats molt a
gust al servei de la Ciutat.
Deu n'hi do el que
s'ha fet. Déu n'hi do, com a
govern, i també com a Corporació. L'alegria dels Jocs Dl'mpics, com jo sempre he dit i deia ara Antoni
almau, ha estat una mica l'emblema de les alegries
mes grans i més
profundes, un cert revifament de la
lutat iunretrobament de la
confiança de laCiutatensi
mateixa.
C- a
Corporació
hemrepresentat dignament la uat fora de la ciutat: en això hem
seguit l'exemple
anglès que vam aprendre de la composició de la delegació de la ciutat de Manchesterque ens vavisitar, i que estava formada per la majoria i també per la minoria. Hem aplicat aquest sistema i creiem que s'ha d'aplicar d'ara endavant. Ho hem fet a Nord-amèrica i també a Sud-amèrica, i amb èxit; i en això he d'agrair l'amabilitat de Ramon Trias i Fargas que va tenir,
és
cert, d'acceptar la meva: penso que la Ciutaten el seuconjunt hiva sortir guanyant. Hem fet acords de
comú
acord, perdoneu la redundància, entre tots, populars, convergents,d'Unió Democràtica, socialistes i comunis¬
tes, com molt notablement la divisió en Districtes i les
Normes de descentralització, un exemple que, desgra¬ ciadament, no s'ha contagiat, deixeu-m'ho dir;
però
l'exemple l'hem donat.
Hi ha hagut un cert to en el debat; tots enyorem sempre un debat una mica més viu,
més
animat, perquèaquest Plenari, ja ho sabeu, noés
un parlament, és tambéun òrgan administratiu deprimeríssima
impor¬tància i això fa justament que les seves sessions tinguin, a vegades, un
caràcter més burocràtic
queallò
que el nostre cor ens demana. Però en el debat hi ha hagut, en totcas, sempre un tono tan sols
tècnic sinó
també humà. Hi ha hagut, en cada banda, lagent que ha fet un paper més dur i gent que ha utilitzat
més
laironia: tots som conscients que això, a més de cor¬ respondre a unes certes vetes personals
també
cor¬responia a una certa
planificació
del treball de l'equip de govern i dels equips del'oposició.
Jo, com a cosa més important a curt termini, destacaria aquest to, l'existència d'una Cambra com és aquesta més o menys comfortable, més o menys important en la qual ha ressonat durant quatre anys la paraula i el debat amb un cert to que jo crec que convé al País. Hi ha normes escrites de la política, les Lleis, les Ordenances que nosaltres fem i les decisions que prenem;però hi
ha també unes normes no escrites que jo tendeixo,
cadavegada més, a pensar que
són
quasimés
impor¬ tants que no pas les escrites: hi ha unes normes no escrites que esfan de la manera d'actuar, de principis intangiblesperò
que funcionen; i crec que en aquesta Casa, en aquests quatre anys, hem contribuïta deixar-ne algunes escrites, simés
no,espiritualment
enel
nostre cor, d'una manera no físicaperò sí vigent. Hem, fins i tot, intentat alguna
innovació
en el funcionament d'aquest Consell, comés
el cas de les mocions nopartidàries que el Cap de
l'oposició
i jomateix
vam acordar iniciar no fa pasmolt: no hem tingut temps dedesenrotllar-ho però espero queel properConsistori ho recollirà i ho desenrotllarà a satisfacció de tothom.
Ens ha mogut a tots l'interès de Barcelona i els que
marxen podran dir: Va ésser un bon moment de la
Ciutat i va ésser engrescador. Hi ha hagut moments
dramàtics, concretament, en les darreres setmanes, el
cop fort, queja s'havia anunciat
però
que en lesúltimes
setmanes ha adquirit unes proporcions impressionants, del terrorisme a Hipercor. Hemacabat pagantel peatge
d'ésser una ciutat gran, això és evident, un peatge tràgic. Jo usconfeso, amb totasinceritat, que quan ens
pregunten als responsables
públics què
pensemfer i
què hem dir a la ciutadania i nosaltres contestem que
confiança i
col·laboració
amb lapolicia
-perquè
la
col·laboració entre policia i poble és l'única que pot limitar el sostre de la gentque
està
fora del sistemai el
vol destruir amb l'esperit que abans deia RamonTrias i
Fargas-; tanmateix, quan torno a casa -crecque a