Gaseta municipal de Barcelona. Any 074, núm. 22 (ag. i 10 set. 1987)

SUMARI

Consell Plenari Delegació de funcions en el Coordinador de Pro¬

Acta sessió 29-VI-87 555 veïments i Consum 585

Acta sessió 30-VI-87 563 Nomenament membres de la Comissió de Go¬

Acordssessió extraordinària 22-VII-87 569 vern 586

Acordssessió ordinària 22-VII-87 572 Nomenament representants de l'Ajuntament en la

Comissió Permanent del COOB'92 586

ComissiódeGovern Nomenament _{representants} i assessors de l'Ajun¬

Acta sessió29-VI-87 574 tament en el Consell Territorial de la Propietat

Immobiliàriade l'Entitat _{Metropolitana de Barce¬}

Disposicions Generals lona i _{designació del substitut del titular de la}

Acordsdelsòrgansdegovern Presidència 586

Transferències dins els _pressupostos generals de Estructuració de l'Administració Municipal Executi¬

1987 575 va en àmbits i àrees d'actuació i nomenament

Decretsde l'Alcaldia de càrrecs que integren el cartipàs del nou

Limitació _{de pas a camions que superin el pes} consistori 586

màxim _{autoritzat per diversos indrets de la ciu¬ Designació membres del Consell}

_{d'Administració}

tat 584 de laSPM Transports de Barcelona, SA 588

Denominacióde carrers 584 _{Designació membres del Consell} d'Administració Convocatòria_{d'eleccions per a}constituir la Junta de laSPM _Aparcamentsi Serveis, SA 588

de Personaldels funcionaris de l'Ajuntament 584 _{Designació membres del Consell d'Administra¬} ció dela SPMInformacióCartogràficaide Base,

Cartipàs SA 588

Assignacions personals de responsabilitat i fun¬ Designació membres del Consell d'Administració

cions a membres del Consistori 585 de la SPM VilaOlímpica, SA 588

Nomenamentde càrrec directiu peralaconstitució Designació membres del Consell

d'Administració

d'un ens _{que gestioni les instal·lacions olímpi¬} de la SPM Ferrocarril Metropolità de Barcelona,

ques 585 SA 589

Nomenament Coordinador de Proveïments i Con¬ Designació membres del Consell

d'Administració

sum 585 de laSPM ParcZoològic de Barcelona, SA ... 589

continua_{pàgina següent}

Ajuntament

de Barcelona

Núm,221_AnyLXXIV

554 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 10-IX.1QR7

Designació membres del Consell d'Administració

de la SPM BarcelonaActiva, SA 589

Designació membres del Consell d'Administració

de la SPM Iniciatives,SA 589

Nomenament membres del Consell d'Administra¬

ció deMercabarna, SA 589

Nomenament membre delConsell d'Administració

de Tersa 589

Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ció de laSPM BarcelonaActiva, SA 590 Nomenament President iVice-president delConsell

d'Administracióde laSPM Informació_{Cartogràfi¬}

ca i de Base, SA 590

Nomenament President iVice-president delConsell

d'Administració de la SPM Parc Zoològic de

Barcelona, SA 590

Nomenament President iVice-presidentdel Consell

d'Administracióde la SPM FerrocarrilMetropolità

deBarcelona, SA 590

Nomenament President iVice-presidentdel Consell

d'Administracióde laSPM_{Transports de Barce¬}

lona, SA 590

Nomenament President iVice-president del Consell

d'Administració de la SPMIniciatives, SA 590 Nomenament President i_{Vice-president delConsell}

d'Administració de laSPMVila _{Olímpica, SA} .. 590

Nomenament President iVice-presidentdelConsell

d'Administració de la SPM Aparcaments i Ser¬

veis,SA 590

Nomenament President i_{Vice-president del Consell} d'Administracióde l'Institut_{Municipal de Serveis}

Funeraris 590

Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ciódel Patronat _{Municipal del'Habitatge} 591

Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ció de l'Institut _Municipal d'Assistència Sanità¬

ria 591

Nomenament representants en el Consorci de la

Zona Franca 591

Designaciómembre delConsell d'Administracióde Túnels i _{Autopistes de Barcelona, SA 591} Nomenament_{representant del'Ajuntamental Con¬}

sell d'Administració del PortAutònomde Barce¬

lona 591

Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ció de l'Institut_{Municipal de Prestacions d'Assis¬} tència Mèdica als Funcionaris_{Municipals 591}

Designació membre del Patronat de la Fundació

Miró _59!

Nomenament membres del Consell d'Administra¬ ció del Patronat _{Municipal de Turisme} 591

Ampliació de la pròrroga de les designacions de Coordinadors de Serveis, Directors de Serveis i

càrrecs assimilats 592

Designació membres del Consell d'Administració

de la SPM Anella _{Olímpicade Montjuïc, SA} ... 592

Nomenament President iVice-presidentdel Consell d'Administració de la SPM Anella Olímpica de

Montjuïc, SA 592

Creació de la Comissióde Promoció de la ciutat i

designació dels seus membres 592 Creacióde laComissióde Benestar Social i_desig¬

naciódels seus membres 592

Designació de membres de la Comissió d'Imatge

Creació del Comitè d'Inversions i designació dels

seusmembres 592

Creacióde laComissió d'Obresi Serveis i designa¬

ció delsseusmembres 592

Designació membre de la Comissió de Promoció

de la Ciutat 593

Designació membre del Patronat de la Fundació

Miró 593

Delegació de firma en el sobre les competències

corresponentsalapresidènciadelDistricte de la

Ciutat Vella 593

Consell _{Municipal Permanent}

Acta sessió 29-VI-87 594

Disposicions d'interès per al'Ajuntament

Juliol i _{agost 595}

Anuncis

Llicènciesd'obres. Juliol 598

Anuncis _publicatsen els BOP núms. 131-205 ...

600

Altres anuncis 604

Relació d'obres d'art situades al Museu d'Art Mo¬ dern de lesquals noconsta latitularitat

605

l·iúu_PP

10-IX-1987

GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 555

CONSELL

PLENARI

Acta dela

sessió

de

29 de juny de

1987.

En el Saló de Cent de la Casa de la

Ciutat,

el

vint-i-nou de juny de mil nou-cents

vuitanta-set,

es

reuneixen segona

convocatòria, el Consell

Plenari,

sota

la

_{presidència de l'Excm.}

_{Sr. Alcalde, Pasqual}

_{Maragall i}

Mira, i hi concorren els

ll·lms.

Srs.

Tinents

d'Alcalde,

JordiParpal i

Marfà,

i

Raimon

Martínez

i

Fraile, els ll·lms.

Srs. Regidors,

amb

rang

de

Tinent d'Alcalde, Jordi

Borjai

Sebastià,

Pau

Cernuda i Barrios, Josep

M. Serra i

Martí, i Ramon Trias i Fargas, i els ll·lms. Srs. Regidors, Guerau Ruiz i Pena, M. Aurèlia Capmany i

Famés,

EulàliaVintró i Castells, Joan Clos i Matheu, Francesca Masgoret i Llardent, Joan

Torres i

Carol, Juan José

Ferreiro i Suàrez, Albert Batlle i Bastardas, Antoni Dal¬ mauiRibalta, Mercè Sala i Schnorkowski, Jordi Vallver¬

dú i Gimeno, Germà Vidal i Rebull, Josep Espinàs i Xivillé, Josep Antoni Garcia i España, Xavier Valls

i

Serra, Francesc Segura i de Luna, Francesc

Borrell i

Mas, Joaquima Alemany i Roca, Josep Bueno i

Escale¬

ra, Josep Thió i de Pol, Fèlix Amat i Parcerisa, Antoni Fabregati Fabregat,

Sebastià

Alegre i

Roselló, Enric Vila

i_{Andreu, Jordi Bonet i Agustí, Joan Garcia i Domingo,}

Josep Bascompte i "Solà, Josep M. Pujadas i Porta, Manuel Rial i Ferrer, Antoni M. Satorras i Roji, Mercè Muñoz i _{Ramonet, Ferran Clemente i Solsona, i Jordi} Conill i Vall, assistits per l'Il·lm. Sr. Secretari

General,

JordiBaulies i _{Cortal, que certifica.}

Excusen la seva assistència els ll·lms. Srs. _Joaquim

de Nadal i _{Caparà i Enric Truñó i Lagares.}

Hiés _{present l'Interventor Municipal, Sr. Martí}

Pago-nabarragai Garro.

Constatadal'existència de _{quòrum legal, la}

Presidèn¬

cia obre la sessió a les tretze hores i vint minuts. Es donen per llegides lesactes de les dues sessions

ordinària i _{extraordinària, celebrades el 15 de maig de}

1987, els_{esborranys de les quals han estat tramesosa} tots els membres del Consistori; i _s'aproven.

El Sr. Trias demana l'ús de la _{paraula i} en

ésser-li

concedit perla Presidència, manifesta:

«Senyor

Alcalde:

Realment aprofito amb agraïment aquestaoportunitat de dir unes últimes _{paraules en aquest hemicicle que} Per a mi ha estat centre de les meves _{preocupacions}

durant _quatre

anys. Jo no voldria ara fer, ni hi estic predisposat ni ésel lloc _{seguramentde fer-la,}

_polèmica

Política. Voldriadir unes _{quantes coses que em sembla}

convé dir si un es vol _despedird'una etapa que creu

naver_{desenrotllat amb una certa}

dignitat i, en tot cas, ambuna_{gran dedicació i un}

gran afecteperla Ciutat.

.

Ser

Regidor

de Barcelona crec que és una cosa

Aportant; i és _{important perquè la gent que ha dirigit} puesta Ciutatdurant _{segles ha tingut unes}

_{característi¬}

ques

_esser

que, realment,

han estat molt importants

i dignes

seguides. En tants anys també, no cal dir-ho, quehi ha

_hagut

_{momentsdifícilsipotser poclluïts, però,}

en_conjunt,

aquestaCiutat ha estat regida pels que es

deien els CiutadansHonrats, osigui, un grupde perso¬

nes_{que tenien dues característiques.}

En _{primer lloc, no eren honrats pel seu}

_{poder ni}

perquè fossin honestos

sinó

que eren honrats

perquè

l'opinió pública els volia honorar pel seu

prestigi i pels

seus serveis a la Ciutat; i això va ésser, doncs, un

origen de base, de la

població

que

deia

que aquesta gent es mereix que els

honorem i

d'aquí

va

sortir,

doncs, el nom de "ciutadans honrats".

En segon lloc, l'oligarquia -parlem

clar-

que es va constituir al voltantd'aquestafigura històrica dels

Ciuta¬

dans Honrats, va ésser una oligarquia molt diferent de la d'altres ciutats de l'època, concretamentd'una ciutat molt _{important i que marcava}

_línies

_de

_conducta

_com

era Venècia, on hi havia una oligarquia absolutament tancada, que vaésser eficaç, que liva

funcionar,

que

li

va donar èxits, però que, en definitiva, era una

oligar¬

quia estrictament

aristocràtica,

hereditària i tancada al

poble. No erael cas aquest

dels Ciutadans Honrats

de

la nostra_oligarquia, que va

ésser

sempre una

oligarquia

oberta, una oligarquia que va donar

entrada

a

la

gent del _{poble, als marxants, als menestrals,}

_és

_a

_dir,

_{a totes} aquellespersones que notenien uns

mèrits hereditaris i

que, en canvi, tenien desig de servir

la

Ciutat.

Era

doncs, la nostrauna_oligarquia, peraixí dir,

democràtica

i la prova ésque els Consellers que

dirigien

en nom

del

Consell de Cent aquesta Ciutat, van

ésser inicialment

cinc _{però després}vanésser sis, precisamentperdonar entrada a un menestral en _{aquest rovell de l'ou del}

poder municipal.

O _{sigui, que teniem una gent que}

_mereixien

_ésser

honorats per la Ciutat i que, al mateix temps, una gent que estava oberta, que era

democràtica i

que, en definitiva, sabia que la Ciutat era de

tothom. Em fa

l'efecte que aquesta

és

una

herència

que

val la

pena

i

realmentjo estic content d'haver estat, en

la modestia

d'una _posició

d'oposició,

un servidor

de la

Ciutat,

hereu, encertaforma, d'aquestes qualitatsque amiem sembla que distingeixen, han distingit sempre

i

espero que continuïn distingint,

la

direcció

d'aquesta

Ciutat.

Confio que el dia de

demà

quan es

parli

una

mica

d'això, espugui dirquejo mateix,

els

meus companys

i

els altres companys deConsistori, encara que no

siguin

del mateix Partit, hem continuat amb dedicació i digni¬

tat, aquest exemple que ens

dóna

la

història.

També s'ha dit_{aquí, i} avegades s'ha dit des del meu Partit i a tot arreu -i potser val la pena que en digui algunacosa-, quejo he estat tou en

l'oposició

a

l'equip

de l'Alcalde _{Maragall. Bé, jo} crec queno

és

cap

misteri

que se sàpiga que el parede l'Alcalde

Maragall

era

bon

amic del meu _{pare, encara que era}

_{més jove}

_que

ell;

crec també que el meu avi eraamic de

l'avi del

senyor

Maragall; i joem consideroun amic delsenyor

Maragall

i desitjoser-ho: pertant,

això

nocal que

ho

oculti. Però,

de totes formes, si que vull dir que sempre que

hem

actuat, sempre quejo he actuatenaquest

Consistori ho

he fet, tou o dur, per motius polítics

perquè

hem

556 GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 22 1Q-IX-1Qfí?

que cadascun de nosaltres pensava.

En aquest

sentit

em _{fa l'efecte que la nostra}

_actuació

_{ha estat una}

actuació _{política; això no vol dir que}

_{els modes}

_no

s'hagin imposat

també,

i que la

qüestió

personal hagi

tingut entrada. Jo he de

reconèixer

que

l'Alcalde

Mara-gall ha tingut amb mi sempre una

actitud totalment

cortesa i cordial; i crec que això, com diuen els caste¬

llans, no ens ha de preocupar, "porque lo

cortés

no

quita lo valiente".

Per altrabanda, també em semblaria una mica fluix i

inferiora allò que_{aquest Consistories mereix quejo no} digués algunes coses

d'una mica

més substància

que

aquestes manifestacions... diguem-ne

socials. Jo vol¬

dria fer unes _{consideracions, no politiques, no} cojuntu-rals, no acurt termini, del quehapassat ni delque hem dit, que ja queda consignat a les actes dels Plens i en altres actituds, sinó de coses que em preocupen de

cara a la ciutat de Barcelona en una línia estructural, una línia a _{llarg termini i que m'agradaria comunicar a}

tall _d'inquietud per, si estic equivocat, millor i, si no ho estic, veure si això es potcorregir.

Barcelona no és una ciutat _qualsevol, no és ni tant

sols una _{ciutat gran qualsevol; Barcelona}

_és

_{una ciutat}

que és la capital de Catalunya i que pel seu pes demogràfic, la seva qualitat cultural, per l'entorn que l'envolta -és un fenomen industrial molt important _com no n'hi ha _{gaires a la vora de la}

_{Mediterrània- és}

una ciutat que pesa molt en el futur de Catalunya. I alesho¬

res, enstrobem amb uns fets, que ami em semblaque

no són ni tan sols fets _{volguts, sinó fets} que ensporten a una_{situació determinada perla sevaforça pròpia, per}

allò que se'n diu també, la seva dinàmica interna. Ens trobem que, al voltantde Barcelona i aBarcelona mateix, hi ha una_{població predominantment treballado¬}

ra en un sentit de treballadora _{manual, i aquesta, és} lògic i està clar, és unaclasse que en principi té un vot d'esquerres; i llavors, jo comprencmolt béque un Partit socialista faci_d'aquesta zona, unamica elseu campde

cultiu _{preferent perquè hi ha els vots que poden coinci¬} dir més amb el programa socialista. Fins aquí res de

nou; peròa mi, el que em preocupaésque això és una mica més _{complex d'allò} que sembla a primera vista, perquè en aquesta mateixa zona, es dóna el cas, no volgut però de fet existent, que hi coincideix una gran

majoria de la gent castellano-parlant: això és unfetque

ens hem d'acostumar a _{afrontar amb la cordialitat que} es_{vulgui, amb lacomprensióque es vulgui, però també}

amb un _{realisme que és absolutament necessari. Per}

tant, per una banda, lògica socialista: buscar els vots

allàon _{són, i enaquest sentit, intentar tirar endavant les}

Institucions_{pròpies de lazona, mirar que l'Ajuntament i} d'altres _{organismes tinguin una projecció fins i tot}

potsermés enllàde l'estrictament municipal, entre altres

coses, _perquèja hem dit que Barcelona no és simple¬

ment una _{ciutat gran. Però també hem de tenir en} compte que això ens pot dur a un error històric impor¬

tant: això debilita necessàriament la idea de _{Catalunya i} la debilitano _{perquè ningú sigui un malvatque lavulgui} debilitar, sinó perquè les exigències de la clientela

electoral que tenim adisposició en aquesta zona, són unesi clares. Però, sobretot, el quejocrec que preocu¬ pa i que està en la línia que deia estructural a llarg termini, és que això pot crear un nucli -ja ho veurem després quan parlem de l'altre aspecte de la qüestió-un nucli, ètnico-cultural, que sigui l'origen, almenys en

part, d'una divisió de Catalunya en termes no polítics -de programa social, que això és negociable, que això

és _comú, corrent i desitjable en un règim

democràtic-sinó _{que es produeixi una línia de divisió a nivells} ètnico-culturals-lingüístics que són, com és ben _sabut,

uns _{problemes molt més greus, molt mésfondos, molt}

més difícils de superar que simplementaquesta dicoto¬ mia que, per entendre'ns, en diem dretes i esquerres, sempre negociable, sempre encabible en un marcde¬ mocràtic.

Per altra banda, parlem clar, el nacionalisme, pels

mateixos anhels de victòria, pels mateixos desitjós electorals, buscasempre unaalternativaallàonlatroba,

que és una mica en el centrisme, però com _que

aquesta alternativa no es demostra suficient fins ara, llavors el nacionalisme se'n va a buscar votsaladreta, a _{fagocitar aquesta dreta que, en definitiva, no té en} aquest País massa raó de ser però que és necessària en un _{aspecte polític si volem realment matisar les}

coses, i que va desapareixent i es va incorporant a

Convergència o atotsels Grups nacionalistes-parlo de Convergència perquè, inevitablement, és el Grup més important i més nombrós en aquesta línia de pensa¬ ment-. I, _{què passa? Doncs,} que estem situant els

anomenats nacionalistes, el nacionalisme, cap a la

dreta d'unamanera _{que alfinal, per ser nacionalista,es} corre el perill -ja he dit que parlo a llarg termini- que s'haurà d'ésser dedretes; entotcasanirem quedanten la _{línia de la dreta dura i pura que, en definitiva, lagran}

majoria dels nacionalistes catalans no comparteixen, però que s'hi aniran trobant una mica pels mateixos motius i necessitats d'un _{procés electoral}

democràtic

en _{què l'esquerra s'està trobant, sensevoler potser, en} una línia massa _{poc nacionalista i massa poc}

_catala¬

nista.

Bé, llavors, ¿què passa?. Que

això

pot

arribar,

si les

coses no s'esmenen, a unadivisió del Paísque amiem sembla greu, mentre que no emsembla, en

canvi,

gens

greu la divisió entre socialisme i centrisme o

conserva-durisme democràtic, perquè això, ja ho he dit

abans,

es superable i l'altracosa emsemblaque

és difícilment

su¬ perable.

Aquesta situació em va a mi allunyant

d'allò

que

jo

creuria que és una Catalunya ideal, la que

jo

voldria

veure, que no vol dir que hagi d'ésser laque

vegin

els

altres, ni tan sols la gent del meu Grup,

però

que a

mi

m'interessa exposar-la. Jo voldria una

Catalunya

forta,

una_{Catalunya ben definida, sobre la qual tots}

coincidís¬

sim _quant a les seves estructures

constitucionals

i

el

marc-quadre bàsic -aquelles línies

directrius

elementals

peròque al mateix temps són decisives

de la

conducta

d'un _{poble- i que dintre d'això hi}

_hagués

_una

_varietat

d'opcions que aquell marc

constitucional

admetés

i

permetésque funcionessin.

Bé, la solució que jo temo i que espero que no

sigui

més que una manifestació potser d'una

preocupado

excessiva, és una Catalunya

disminuïda

políticament

perquè el nacionalisme s'aigualeixi per a

captar uns

vots d'un color, i disminuïda políticament

perquè I

es¬

querra també l'ha d'aigualir intentant

enfocar

la cosa

per unaaltra banda: llavorsquedaria cada

vegada

mes

descarnat un _{problema lingüístic i}

_cultural

molt

difícil

d'esborrar. Ser nacionalista voldriadir, undiaen

aquest

escenari _pessimista meu, ésser de dretes,

i

©sser

d'esquerres voldria dir ésser poc

catalanista:

aixo

em

sembla que és un gran perill. I aquest

perill

crec

que

es

un _{perill que les Institucions catalanes tenen}

l'obligacio

de _{corregir puix són elles que han}

_de

_prendre

ja

MÚMP2 10-IX-1987 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 557

i _{elles que}

han

de

donar l'exemple de cordialitat, de

col·laboració i de

possibilitat d'entendre's

en

el terreny

aquest,

diguem-ne,

d'estructura i de base deixant

per

al

debat

polític,

que

és certament

no

tan

sols lícit sinó

obligat

i

necessari, les opcions,

per

així

dir-ho, de

programació

social.

Bé, jocrec que, per

exemple, les negociacions amb

Madrid s'haurien de dur conjuntament, com a

mínim,

per

part

dels

dos

Partits majoritaris

en

aquest

País

que sónelSocialista i elConvergent. El finançament general dels _Ajuntaments

_{també s'hauria de dur d'una}

manera

clara entre ambdós grups i les dues Institucions tant i

més que els dos

Grups. Jo

no crec massa que

s'hagi

detenirun mateix partita l'Ajuntament i a laGeneralitat; crec_que, al

contrari, és bo

_que

siguin diferents perquè

el_podersempre

_m'espanta

_{i, si el veig}

_una

_{mica dividit,}

ja

m'agrada mentre

no

contribueixi

a

dividir el País:

una cosaés dividir el poder i una altra dividir el País.

Voldria recordar que històricament aquesta situació quedemano,

és

una

situació

que

té precedents: aquí

a

Catalunya hi ha hagut sempre, tradicionalment, tres

focus de _{poder: la Generalitat,} o sigui la Diputació Permanent de les Corts Catalanes, amb els seus tres

Diputats, elstres oïdors...; el Consell de Cent deBarce¬

lona, representat per cinc Consellers primer i sis des¬ prés,tal comhe dit; i l'Administració reial, amb el Virrei i

l'Audiència, Administració reial que al principi va ésser autòctona i _després va deixar de ser-ho i van canviar

també les Institucions _{però les tres forces subsistien;} o

sigui que hi havia tres focus de poder i l'Administració Reial -l'Administració Central per dir-ho així- sempre havia intentat_{jugar la Generalitat contra l'Ajuntament i} l'Ajuntamentcontrala Generalitat, Pertant,em fa l'efec¬ te que les divisions i els problemes que a vegades detecto, sonen allò que en diuen "déjà vu": se n'ha

aprofitat la gent de foraen perjudici nostre iperaixò dic

queaquest és un

_jçc

_que

_ja

_ve

_{de lluny i}

_que

_hauríem

de mirar d'evitar. És a _{dir, això és el que a mi em}

sembla que convindria que féssimtots plegats, encap¬

çalats per les Institucions que són les que han de

marcar les _{línies, i els ciutadans les han de seguir}

críticament,

és cert, no com a borrecs sinó com a persones_{pensants, però, en definitiva, han de detectar}

unalínia _{de conducta que em sembla que les nostres}

Institucions _{catalanes haurien de procurar conjuminar i}

arribara uns acords bàsics.

Bé, jocrec _{queelGrupde ConvergènciaiUnióenels} quatre _{anys passats ha intentat seguir aquesta línia.}

Nosaltres,

modèstia a _{part, no cal que us ho digui,}

pensem que potser ho hauríem fet millor que vostès

però això és una cosa _{que està perveure's, no es pot} demostrar. _{El que sabem segur ésque vam perdre les} Eleccions: per tant, és natural que vostès hagin portat

1_Ajuntament

perla via quevostèscreien. L'importantés que _{nosaltres, davant d'aquesta vivència d'haver}

per¬ dut les

_Eleccions,

_{em fa l'efecte}

que hem seguit una mica_{aquesta línia}

que jo proposava d'una certa con¬

cordia, amb lacol·laboracióde l'Alcalde -he de dir-ho-: Per_{tant, no és}

purament mèrit nostre. Nosaltres vam prendre tresdecisions. Primera: _{seguir la legislatura des}

e _la

ingrata

posició de l'oposició, amb permanència, amb_{fe, amb constància}

durant els _{quatre anys que} la egislatura _{imposava: vostès els socialistes, no estan} acostumats

_almenys

_{anivell municipal, a estara}

l'oposi-10_però

quan hicomencin a estar-un dia o altre serà-euran _{que no és fàcil estar}

a _{l'oposició, és molt}

còmode:_{s'ha de saber mantenir la}

dignitatsempre en

una _{posició subordinada, sempre a segon terme i això}

és una cosa_{que no és fàcil,sobretotper alespersones}

que com jo, per a bé o per a mal, a la vida estàvem acostumats a estar en _{primerterme. Però crec que ho}

hem _{fet, ho hem aconseguit i aquí estem i aquest} discurs obeeix, entre altres coses, a marcar que hem aguantat durant quatre anys ijocrec que amb dignitat i serietat. Per altra banda, vam decidir fer una _oposició dura i _{agressiva sempre que ens semblés just i neces¬}

sari; i aquesta oposició dura i necessària s'ha fet

-vostès hosaben, totaaquestaCasahosap- i sobretot jo voldria destacar una cosa que em sembla important: no ha estat _{l'oposició dura d'uns senyors determinats} del _{Grup de Convergència i Unió i una oposició toba} d'uns altres, és a dir, en aquest Grup no hi ha hagut coloms i falcons, en aquest Grup hi ha hagut decisions col·lectives i quan alguna persona ha pres una actitud de les que jo dic dures, ha estat perquè el Grup ho ha decidit, l'ha recolzat i ha encarregat a un com la podia

haver _{encarregat a un altre, tirar endavant aquesta} actitud dura. Però sempre-i aquesta ésla terceracama que aguanta el trípode de la nostra conducta- sempre,

em fa l'efecte, hem fet una oposició constructiva: hem presentat alternatives, algunes d'elles -vostès ho sa¬ ben- a base, fins i tot, d'impresos en matèria de

descentralització i moltes_{altres; hem procurat presentar} alternatives _{perquè sabem que és molt fàcil criticar i} molt difícil crear _{i, per tant, hem procurat prendre'ns} l'esforç i la molèstia depresentar unesalternatives; hem

col·laborat en tot _{allò que tenia que veure amb el} funcionament i _{organització institucional interna de} l'A¬ juntament i el Sr. Alcalde -que ha sabut veure aquest punt de vista i ha donat certes facilitats, les que podia donar des del seu_{punt de vista, lògicament diferent del}

nostre- sap que en matèriade divisió de la Ciutat hem

estat _{d'acord, isap que en matèriade descentralització} hem col·laborat i hem _{acceptat, al final, unes reformes} que no anaven potserfins allàon nosaltresvolíem, però que tiraven força endavant la descentralització: hem col·laborat en la redacció del _Reglament interior de

funcionament_{després de la Llei de Bases, i hem tingut}

una _{política de Districtes que, després del moment}

inicial _generós per part del senyor Alcalde, de donar-nos els Districtes en _{què ens havien votat, nosaltres}

hem estat en _{aquests Districtes sense fer jugades,} sense _{posar bastons a les rodes, procurant funcionar}

dintre del que erala nostramissió i dintre del fet evident

que en aquella zona ens havien votat majoritàriament. Hem _{procurat, doncs, noentorpir el plantejament gene¬} ral de la_{gestió municipal; i en matèria de representació} exterior cada _{vegada que Catalunya ha rebut visitants} de fora i cada_{vegada, o no cada vegada però sovint,} que Barcelona ha anat a l'estranger, el senyor Alcalde

ha _{tingut l'amabilitat de convidar-me però jo he tingut}

-perdoni, senyor Alcalde- l'amabilitat d'acceptar, de manera _{que per als que ja tenim una edat en què un} viatge més o menys no ens fa fred ni calor, vol dirque això ha estatproducte d'unasensacióquevolíemdonar

la _{impressió que la ciutat de Barcelona davant la gent} de fora era una cosa molt _{séria, molt unida i molt col¬} aboradora.

Bé, això creiem que hem hagut de fer. Nosaltres pensem qued'ocasions per acol·laborar se'n presenta¬ ran_{moltes, sen'estan presentant ja enaquest moment}

de molt_{importants. Hi hatemes bons i temes dolents.} Tenim un tema _{tràgicament negatiu que és el del}

558 GASETAMUNICIPAL DEBARCELONA NÚM. 22 1Q-IX-1M7

quelcom quehem de tenir molten compte.A nosaltres, ami personalment,em preocupamés que l'atemptaten si -amb tota la _{parttràgicaque representa-em preocu¬} pa tant o més que els senyors d'Herri Batasuna hagin obtingut 40.000 vots a Catalunya i això vol dir senzilla¬

ment _{-jo no entenc aquests catalans- que aquests} senyors estan mal informats: Eta i Herri Batasuna no són _{independentistes; Eta}i Herri Batasunasón un partit

revolucionari que utilitza el terrorisme des d'un centre

que els sembla fàcil -que és el País Basc- però per estendre'satot _{Espanya iimplantar enaquest País una} dictadura a l'estil cambodià. Per tant, això és el perill, això és l'autèntic perill, i el fetque hi hagi hagut 40.000 vots a_{Catalunya a mi l'únic que em demostra -perquè} res no _{pot justificar-ho-em demostra simplement que a} Catalunya hi ha40.000analfabetsque no sabenper on

van _{ni per on naveguen. I això és perillós perquè si de}

40.000 _passèssina ser-ne moltsmés, doncs els analfa¬

bets són un _{problema a tot arreu del món. Bé, això}

mereix una reaccció _{global de la Ciutat, de les seves}

Institucions, de Catalunya sencera: és un tema per a

col·laborar-hi, i crec que podem col·laborar en aquest terreny.

Després hi ha notes positives molt clarescomsón els

Jocs _{Olímpics en els quals ja es va veure que la} col·laboració entre tots els catalans donava un bon resultat i -obteníem la Candidatura: ara es tracta de seguir amb aquell esperit, aquell esperit que vademos¬

trar el mateix Alcalde _{Maragall, d'allistar les forces} polítiques de Catalunya i de tenir al darrera la població

sencera, cosa _{que va}ajudar molt a_{aconseguir l'èxit} de

la nominació. Crec que aixòaraés absolutamentneces¬ sari si volem tenir l'èxit en la realització.

Bé, dic això, només perquè són fets que a mi em semblen _{importants, que es presten a anar col·laborant} i adonarun_{exemplea lapoblacióque no estem dividits}

sinó que estem units en les coses essencials sense claudicar en un _{joc de flors i violes, no, no no,...}

cadascú amb les seves _{tesis, les seves teories, però}

dintre d'un marc unitari de conducta constitucional. Jo crec _{que no sóc ningú per adonar consells però}

d'una altra banda vostès em tenen _{perfectament clas¬} sificat. Jo soc una _{persona que tinc un ordre de} prioritats polítiques ben clar: la llibertat abans que res, Catalunya, en segon lloc, i Convergència Democràtica de _{Catalunya, en tercer lloc. Aquests són els tres punts} i realment si se _{m'obligaatriar, jo he de triar i triaré, per} convicció, la línia de _{Convergència,} del seu Secretari GeneralSr. _{Pujol; però realment jo desitjariano haver de} triar en certes coses. En certs temes de base a mi m'agradaria no haver de triar; i de la mateixa manera que li demano al senyor Alcalde que això ho tingui present i tots vostèsen són testimonis que ho he fet, a

vegades, fins i tot en públic i per escrit, puc assegurar que també intentaré defensar la mateixa tesi de col·la¬ boració i d'anar endavant en certs temes de base constitucionals: ho faré a _{propdel Secretari General del} meu Partit.

Crec que això és el més important que els volia dir.

La veritat és que veig que m'estic allargantmassa però és que em recadeixar aquest escó -els ho dic franca¬

ment- i llavors _{vaig allargantel discurset a veuresi m'hi} estic una estona més. Això em recorda una anècdota d'un americà que havia viscut aquí amb nosaltres molt temps i que havia assistit a festes familiars, aquells bateigs i aquelles reunions tan agradables en què la gentquanse'nva, s'està ala porta i fa despedidesque

s'allarguen molt. Jo, undia livaig dir: Quina diferènciahi ha entre els Estats Units i _{Catalunya? i ell} em _contestà'

Una de molt senzilla i molt clara: als Estats Unitsla_gent

marxa dels còctels sense _{despedir-se, i aquí}

lagentes

despedeix sense marxar. Araami em passalamateixa

cosa: m'estic _{despedintja fa estona però no}

marxo,de

manera _{que espero que això jano}

_s'allargui

_massa'.

Desitjo a tots els que continuen en la _{pròximaetapa} municipal, molts encerts, molts èxits perquè els seus èxits seran els èxits de Barcelona. _{Agraeixo molt}atots elsmeus _{companys,als d'Aliança Populari al'equipde}

govern, la seva gestió i la seva entrega, méso _menys encertada _{ja que mai} no es _podrà discutir les seves

intencions i el seu _{desig de fer prosperar Barcelona.} Agraeixo, sobretot, l'amistat que m'han demostrattots plegatsi que per a mi ha estat enriquidora. Espero, això si,quel'amistat nos'acabi pel sol fetque,electoralment jo no continuaré en aquestaSala.

I voldria acabar amb una_{frase que a mi em sembla}

molt interessant i que segurament lagentmésaficiona¬

daa la lectura_{d'aquest Consistori,ja coneix; és la frase} d'un florentí que es deia Guicciardini, que va visitar

Barcelona _{l'any 1512, o sigui ja fa dies. Aquest senyor}

vadir: "La ciutat de Barcelona és una_{ciutat quepotser} no disfruta dels monuments i dels edificis de Florència -és clar, era la seva ciutat- o de Venècia, però hi ha unabellesa natural, hi hauna uniformitati una_categoria

mínima a _{tots els nivells que la fan molt singular. I és}

que Barcelona està feta pertots els barcelonins." Això és el que desitjo que continuï en aquesta Ciutat. Han passat quatre segles, que en passin quatre més i la gent pugui dir: Aquesta és una ciutat de tots elsquehí viuen.

Moltes _gràcies.»

El Sr. _{Bascompte pronuncia les següents paraules:} «Senyor Alcalde, senyors i senyores Regidors: Jo _{parlaré, com sempre, menys estona i menys} esplèndidament que el Sr. Trias i Fargas,

Cap

de

l'oposició majoritària, i no entraré en el detall de qües¬ tions,tan sols diré unes_paraules perdeixar

testimoni de

dues reflexions queel Grup popular, jo mateix

i

també

el Sr._{Josep M. Pujadas, volem ferenaquest}

_Consistori.

Els Regidors del nostre Grup tindrem un

record

permanent d'aquests darrers quatre anys,

durant

els

quals sempre hem intentat fer totallò que hem

tingut

al

nostreabast, peral bé de la nostra Ciutat. Per altra

part,

volem deixar constància del nostre

_agraïment

_al

_Sr.

Alcalde, a l'equip de govern, i als Regidors

de

tots

els

Partits per la bona entesa que sempre ha

prevalgut

durant _{aquest temps; i volem també deixar}

_constància

de la bona voluntatposada demanifest pel

nostre

Grup

envers _{els altres per a la millor concòrdia entre}

tots:

cal

agrair quetambé se'ns ha correspost.Tinc la

confiança

que serà igualment així en el futur.

Per acabar, tan sols desitjar al pròxim

Consistori

un

gran encertenlesseves decisions toteselles en

Ínteres

i pel bé de la nostra estimada Barcelona.

Gràcies

a

_tot¬

hom.»

El Sr. Conill _{s'expressa en els següents termes:} «Senyor Alcalde, senyors i senyores

Regidors:

Jo també voldria dirunesbreus _paraules

d'acomiada¬

ment, que elscompanys,Jordi Borja i

Eulàlia

Vintrò,

em

fan l'honor _{d'encarregar-me, potser}

_més

_per

_la

vetera-nia dels vuit anys passats a l'Ajuntament que

per

la

meva _capacitat.

Jo, en aquests moments, voldria

recordar que

el

?? 10-IX-1987 GASETA MUNICIPAL DE BARCELONA 559

SoleriTura,

ha

estat

un

Grup

que, com

altres

persones, homes i dones,

d'aquest País

ha viscut íntimament,

totes les dificultats,

tota

la

problemàtica

que

comporta

tirarendavant un

projecte

d'esquerres

per a

Barcelona,

per a

Catalunya.

A vegades,

ha

estat

difícil

encarar

amb

voluntat col·lectiva aquesta

situació però

jo

penso que

hohem

superat,-i podem estar-ne

satisfets-,

quan per

damunt de tot hem posat

la voluntat, l'afecte i la

dedicació per fer

de

Barcelona,

una

ciutat

que

és

correspongués als

interessos de les

capes

més

popu¬

larsiambmés voluntat de progrés, i ho hem fet lligatsa

una voluntat de govern.

Algú,

no mesurant

bé, què

significa

ésser minoria

encara que

sigui dintre d'un

equip degovern,

pot

haver interpretat

que, a

vegades,

això_podia

ésser

seguidisme,

o

podia

anar o no anar

bé

als interessos més immediats de les forces polítiques quehem

recolzat

en un

determinat

moment.

Nosaltres

nopensem

així;

pensem que

hem seguit

un

projecte de

govern que en

aquests

vuit

anys

ha

retornat

a

la Ciutat,

l'orgull de fer

país,

de

fer Barcelona i, insisteixo, de fer

Catalunya, perquè des d'aquest Ajuntament, s'ha fet i es continuarà fent _{Catalunya; i} que hem aportat en

aquest sentit el millor de les nostres possibilitats: per tant, la nostra actitud no ha estat seguir, sinó ha estat

col·laborar i _{participar activament,} com pensem i desit¬ gem queserà en el futur.

En_{aquests moments d'acomiadament, de passar el} testimoni a _{les persones que continuaran i a les perso¬} nes noves _{quevindran, amborgull els deixem unaobra}

feta que encara té moltes fites difícils per endavant; i pensem que elles l'agafaran amb la mateixa il·lusió, amb el mateix entusiasme i que la Barcelonaperla qual hem _{lluitat, trobarà encara dies i fites millors.}

Gràcies a tots _{aquells que ens han ajudat en les}

tasques de govern. Gràcies atots aquells que des de l'oposició han marcat, han _{vigilat i} ens han ensenyat el nostre treball. I _sort, enel futur, al nou Consistori.»

El Sr. Vallverdú intervé dient:

«SenyorAlcalde, senyors i senyores Regidors: Jo_{començaré per on ha acabat el Sr. Trias i Fargas.} A mi també em costarà deixar_{aquest escó perquè són}

javuitanys _{de presència des de l'abril de 1979,} en què entrà un determinat _{equip de govern que s'ha mantin¬}

gut durant aquests darrers vuit anys ique continua, per la _{confiançadels barcelonins, els}

propers quatre anys.

Personalment,

no era el meu _{primer contacte amb}

aquest Ajuntament: com a barceloní coneixia l'Ajunta¬

ment _{però com a}

persona provinent del moviment popular, de les Associacions de Veïns havia estat ja diverses vegades en aquest Saló, algunes aquí dalt ambuna_{pancarta fins}

que ens treien la pancartao ens tmien a_{nosaltres; altres,}

a la plaça reivindicant moltes de les coses_{que aquestConsistori ha fet i algunes de}

les que encara _{queden per fer}

per sort dels que us quedeu _{els propers quatre}

anys a treballar en aquest

Ajuntament.

Després

_{d'això, ja molt paral·lelament, la} mevavivèn¬

cia_{municipal ha}

anat_{lligada al senyor, a l'amic Alcalde,}

Jp

_arfe

^ue

els ,dos

_polítics

vàrem

formar

part

d'aquella Comissió de

que en la transició, entrà en contacte amb I_Ajuntament

per a preparar d'una manera dialo¬

gant I entrada d'un nou Consistori _{democràtic, fos qui}

°s _{qui guanyés les}

Eleccions _{municipals. Quan} vam ntrar el ₁₉₇₉

estava tot per a fer i és evident que la

/mula

utilitzadad'un _{gran pacte de progrés que unís}

maxim de _{forces, era la més adequada}

per a aquell

mPs ja _{que per començar a endreçar la casa, per}

començar a tirar endavant una nova política

democràti¬

ca des de _{l'Ajuntament, la fórmula d'un pacteampli és} molt més útil per a la Ciutat que la bipolarització entre

dues fraccions _{polítiques. Això fou així i a mi, personal¬} ment, em tocà encarregar-me d'un dels dos eixos fonamentals amb _{què elsSocialistes entràvem a l'Ajun¬} tament; vostè, senyorAlcalde, s'encarregà de l'altre, el de la dura reforma administrativa mentre que jo vaig haver _{d'iniciar, en un Ajuntament fortament centralitzat,} el de la _{descentralització, eix fonamental del programa} socialista _però, persort, també eix fonamental dels de

la _{major part dels Grups polítics que accedirena l'Ajun¬} tament. Fou dur, fou difícil perquè Barcelona és una ciutat viva, és una ciutat vibrant i els seus veïns,

organitzats en Associacions de Veïns, ja esperaven moltes més coses _{de les que tenia al cap la gent que}

entràvem a _{l'Ajuntament: les peticions desbordaven, les} expectatives sobre temes comla descentralització eren desbordants fins i tot per a aquells que provenien d'aquest mateix moviment. Penso que es començà la

tasca de la descentralització i s'hi assolí algunafitaque després no s'hatornata aconseguirenaltres organitza¬ cions territorials de _{Catalunya: la unanimitat} en la divisió de la Ciutat per a adaptar-laa una descentralitzacióque permetés als Districtes tenir el màxim nombre de com¬ petències, i apropar l'Ajuntament i el centre de decisió als ciutadans. Penso, senyor Alcalde, que queda un grantema afer: s'ha fet molt, sobretoten aquestsegon mandat a _{partir de l'experiència, primer del company}

Pau Cernuda i _després del company i amic de molts

anys, Jordi Borja, s'ha completat tot un cicle que va més enllà d'allò que esperàvem el 1979, però resta un gran tema pendent que jo no voldria marxar d'aquest Ple sense _{indicar-ho: per moltes competències que es}

donin als Districtes, per molta força que els Districtes tinguin, i per molts funcionaris que hi hagi, queda un tema _{important que és el del poder polític i per a tenir}

aquest poder polític, una

elecció

de segon grau feta pels Partits no serveix; es necessita

l'elecció

de primer grau, l'elecció directa del Consells de Districte i que

com al'administració _{anglosaxona, de la qual jo}

_sóc

_un fervent admirador, el Municipi elegeixi en circumscrip¬ cions petites, els seus representants perquè la relació entre l'elector i _{elegitsiguitan estretacom es pugui ino} quedi desvinculada en una llista

anònima

que, moltes vegades,

només

es votapel

Cap

de llista.

En el segon mandat, senyor Alcalde, em va destinar a la _{Diputació de Barcelona amb unatasca relacionada} amb _{l'esport -com la del primer mandatestavavincula¬} da a lameva història _{passada- pel gust de treballar} en

un _{tema que m'havia agradat des de ben jove. Em va}

donar la satisfacció de poder treballar en el camp de l'esport i poder col·laboraren aquell nucli que va iniciar el somni _{primer de l'Alcalde Serra,} que després es va convertiren somni de tota laCiutat, de conquerir per a Barcelona la més importantfitaesportiva que ha tingut: la consecució, el 17 d'octubre de 1986, dels Jocs Olímpics de 1992. FHivaig aportar elmeu gra de sorra a

aquest edifici, construïtamb la unitat que novol dir amb la unanimitat -cadascú té dret a mantenir criteris dis¬ pars, perquè això és la llibertat, com deia l'amic Ramon Trias i _{Fargas-, i amb l'esforç de tots. Penso que}

_aquí

també _{queda una gran fita, i igual com en el cas de}

_la

descentralització _{suggeria unes qüestions, en aquest}

cas _{demanaria que tinguem la sensibilitat percontinuar} aquest edifici i aquesta tasca col·lectiva que

fou la

560 GASETAMUNICIPAL DE BARCELONA NÚM. 22 10-IX-1QR7

professionalitat i d'unitat

política

que va

prevaler durant

el_{períodede la candidatura. Si}

_{és així,}

_{i jaquem'ho heu} demanat, em tindreu al vostre costat per a col·laborar i posar el meu granet de sorra en aquest camp, que

m'apassiona, de l'esport, i que ens

dóna

una

ocasió

que s'ha d'aprofitar per engrandir aquesta

Ciutat

que

no s'acaba entre el Besòs i el Llobregat sinó que la

mateixa _{organització dels Jocs}

_demostrarà

que els fets sempresón méstossuts queles lleis, i que la

divisió

de la Ciutat realitzada entre el _{primer i segon mandat} preparava, per la via de la imaginació i del diàleg

constructiu, lagran metròpoli que és Barcelona. En _{aquests moments de comiat, jo només} usvull dir moltes _gràcies per la forma com heu col·laborat tots,

companysdel meu mateix Grup i companys de l'oposi¬ ció -em _{sap molt greu que avui no sigui aquí Antoni}

Comas que ens ha acompanyat en aquesta travessia de vuit anys però hi és Francesc Borrell, companys de l'oposició amb qui he mantingut un debat i un diàleg constructiu-; i vull també desitjar als que us quedeu,

uns _{èxits que, com ha dit Ramon Trias, seran també de}

tot Barcelona, viva i vibrant, que usvigilarà que ho feu bé, i que us ajudarà com ha fet fins ara per anar construint el País i la Ciutat. Moltes _gràcies.»

Parla, a continuació, el Sr. Borrell, que diu: «Senyor Alcalde, senyors Regidors:

No era lamevaintenció intervenir en _{aquest Ple però} després de la invitació que m'ha fet l'Alcaldia, és per a mi un _{plaer fer-ho. Vuitanys d'exercir com a Regidora} aquest Ajuntament és una cosa que no s'oblida fàcil¬ ment. No volia _{parlar en aquest Ple perquè entenc que} les _{paraules de Ramon Trias representen plenament, no} solament a _{Convergència Democràtica de Catalunya,}

sinó també a Unió Democràtica. Jo us _{puc dir que els} Regidors d'Unió Democràticaens hem sentit plenament representats per Ramon Trias: el seu esperit obert i liberal fa que, malgrat que a vegades, dins aquest Consistori, les opinions hagin estat discrepants, sem¬ pre, sempre haguem trobat unavia comuna.

Permeteu-me quefaciuna reflexió que m'han sugge¬ rit _{algunes de les paraules dels companys que m'han}

precedit. Evidentmentno usparlaréde la part sentimen¬

tal quecomparteixo plenamentquan s'ha ditqueelque quedaràcertamentés unaamistatque no s'acaba amb

l'exercici del nostre càrrec sinó que continuarà en el

futur. Permeteu-me que faci una reflexió, cosa que no he fet fins ara _{pensant una mica com empresari,}

que també ho sóc. Com a _{Regidor lameva activitatempre¬}

sarial s'ha_{mantingut al marge, però aram'agradaria fer}

unes reflexions.

Ahir deia Ramon Trias, que per anosaltres, Regidors de _{l'oposició, ha estat molt difícil exercir el nostrecàrrec} d'una manera constructiva _{pensant en el bé la Ciutat,}

pensant que el bé de la Ciutat ha d'estar per damunt

dels interessos, per molt legítims que siguin, dels Par¬

tits. Doncs _{bé, jo voldria dir-vos,} a més, que per a

nosaltres, Regidors de l'oposició, aquesta tasca resulta

més difícil encara _{quan aquells que exerceixen el go¬} vern de la Ciutat són _{Regidors d'aquestmateix Consis¬} tori. Els quetreballem en una empresa sabem que s'ha d'exigir als òrgans executius de l'empresa plena eficଠciaenlaseva_{gestió; d'algunamanera no hem d'oblidar}

que l'Ajuntament és també una empresa -els Socialis¬

tes heu _{tingut molt interès a crear noves empreses:}

Iniciatives, etc.-, unagran empresa quetécomobjectiu

donar serveis als ciutadans en la _{major qualitat i el} mínim cost _{possibles. Aleshores, per a nosaltres, els}

Regidors que estema l'oposició i, fins i tot, per_alguns del govern municipal, esfa extraordinàriamentdifícil fer

una crítica de la tasca de govern _{municipal, quan}

aquells que l'exerceixen, béo malament, milloro_pitjor,

són companys nostres. En això _{hi he insistit molt, molt;} peròem sembla quealgun dia, senyorAlcalde, _senyors Regidors, hi haurem de trobar una solució. No cal necessàriament que el govern de la Ciutatsigui exercit

pels Regidors els quals tenen una altra missió, una

missió de control de _{supervisió de les grans línies} programàtiques però d'algunamaneratots els_Regidors

han de _{poder criticar la gestió municipal. Si aixòesfes,} així les diferències existents entre _{l'oposió i els govern}

municipal disminuirien perquè l'objectiu quetots cerca¬ ríem és una millor _{gestió de govern, una millora} dels serveis a la _{Ciutat, i moltes vegades coincidiríem,mal¬}

grat estar en Grups polítics diferents, perquè la gestió

administrativa d'una ciutat no té _{perquè produir des} d'una perpectiva política les discrepàncies que s'han produït en moltes ocasions.

En _{aquesta opinió,} hi he insistit molts cops al llarg d'aquests vuitanys senseaconseguirquefos comparti¬

da _{pels Regidors socialistes però personalment he}

parlat amb algun d'ells, i amb el mateix Alcalde i amb el seu _{predecessor, Narcís Serra, i he vist que algunes} d'aquestes idees arribarà un dia que podran ésser realitat: només _{faig vots perquè cercant una nova} fórmula de direcció en _{l'Ajuntament s'aconsegueixi no} solament, com he dit abans, una major eficàciaen els serveis municipals, sinó també una unitat més gran entre els _{Regidors d'aquestsConsistori, de maneraque} pensin mésen aquestsserveis i enl'interès de la

Ciutat

que no pas en els seus propis interessos

legítims de

partit.

Res més. Moltes _{gràcies atots. Esperoque la}

_nostra

amistat continuï i _{tingui moltes ocasions de}

manifestar-se en el futur.»

La Presidència dóna la paraula al Sr. Dalmau, que

diu:

«Senyor Alcalde, benvolguts amics:

Jo no sabia massa si això havia d'ésser una llista

d'intervencions individuals i peraixòno havia

pensat dir

res, _{però 'ja} que han intervingut altres, a

més dels

Portaveus, també a mi m'agradaria dir algunacosaen el momentd'acomiadar-me _d'aquesta Casa.

Jo he _tingut en aquest Ajuntament, com

molt

bé

sabeu tots des de l'amic _{Pasqual fins} a tots

vosaltres,

una veui una_{representació unamica}

_singular,

nascuda

d'unes circumstàncies _{especials com eren}

_les

_de

_la

meva condició de President de la

_Diputació,

_que

_és

_la

que va portar-me, en definitiva, al

Consistori

barceloní;

penso que la meva presènciaen aquesta

Casa -singu¬

lar, repeteixo, pel fet de no ésser fill

d'aquesta

Ciutat

sinó de la _{d'Igualada-, el fet d'haver}

_estat

_en

_aquest

Ajuntament ha estat unaexpressió

més

d'algunes

da-quelles millors qualitats que, tòpicament

però

certa¬

ment, se solen atribuir a la ciutat de Barcelona

i

que

jo

he viscut en _{pròpia carn i en pròpia}

_{vivència: quan}

es

parla que Barcelona és una ciutat acollidora,

hospitala¬

ria; quan es recorda la gran capacitat

integradora

de

Barcelona, enla qual nohan nascutpas

molts

dels que

hiviuen, _però, en canvi, s'hi senten sempre

plenament

a casa; quan es parla del'autèntica

condició de

capitali¬

tat catalana de _{Barcelona, és} a dir, que tots

els

cata¬

lans,_siguem d'on siguem, quan somen

aquesta

Ciutat,

kjímPP

10-IX-1987

GASETA MUNICIPAL DEBARCELONA 561

dir,a

vegades, d'una

tòpica jo les he viscudes

vivencial-ment i les he

pogudes constatar, i ho he d'agrair

a

la

ciutat de

Barcelona.

Aquests anys ens

han

permès fer, des de la Diputa¬

ció moltes coses per a

la ciutat de

Barcelona; i hem

intentat que

pogués jugar el

paper

de protagonisme

que

li

corresponia.

Jordi

Vallverdú

ha fet

referència

a

la

faceta esportiva: tots

sabeu la

gran

aspiració olímpica i

laconcentració dels nostres

esforços

en

el Palau d'Es¬

ports

Sant Jordi,

però

no

només

en

ell

sinó també

en

les altres instal·lacions esportives que

s'han fet

a

la

Ciutat. Han estattambé elsanys en

què

s'han posat en

marxa _plans

_directors

que

permetran

a

la ciutat de

Barcelonabeneficiar-sedelsgransespaisquela Diputa¬ ció tenia reclosos en els seus murs: amb l'Alcalde, fa pocs

dies,

van

tenir el plaer

d'enderrocar el

mur

de la

Maternitatuna de les seves velles aspiracions, a laqual seguiran

altres

que

estan

en marxa:

la de les Llars

Mundet, la de l'Escola Industrial, la remodelació dels Museus Marítim i Arqueològic, etc. Jo només vull

dir-vos, peracabar aquesta

brevíssima

intervenció,

que

ha

estat _{apassionant per a un}

_igualadí

_acompanyar

_els

barcelonins en _{aquesta etapahistòrica; és} a dir, penso que els anys que acaben de passar d'aquest

mandat

del'Ajuntament de Barcelona, probablement pels Jocs Olímpics però no sols per a ells, seran recordats en el futur com una _{etapa d'un gran salt endavant, d'una}

gran il·lusió col·lectiva i d'una gran expansió, i com un moment en el _{qual la ciutat de Barcelona va saber} retrobar-se a si mateixa, va saber ésser capaç d'il·lu¬ sionar-se en un _{gran projecte col·lectiu que l'havia de} llançar més enllà de l'esfera estrictament esportiva a

una _{etapa de major prosperitat i de major progrés. En} alguna mesura per haver estat present i haver viscut des_{d'aquest Saló de sessions i des de fora la il·lusió i} l'afany col·lectiu que ens ha guiat a tots plegats en

aquesta idea i en _{aquest salt endavant, aquests quatre} anys de Regidor de Barcelona seran, repeteixo, quan

passin elsanys i un giri l'esguard endarrera, una de les

satisfaccions _{més grans.»}

Finalment, el Sr. Alcalde, pronuncia el següent parla¬

ment:

«Arribem al final _{d'aquesta sessió, deixeu-m'ho dir,} amb _{emoció, i amb la satisfacció de pensar que tots} hem _{contribuït, ala nostramanera, a una etapa}

que es clou normalment i això és el més _{important perquè} aquest País i _{aquesta Ciutat han viscut tantes fases}

d'anormalitat _{que poder dir que hem acabat normal¬}

mentun _{període normal de quatre}

anys de democràcia ja és molt si mirem tan endarrera la història com feien abans Ramon Trias i, en certa manera, l'igualadí que està entre nosaltres i que no oblida que Igualada era

CarrerdeBarcelona en el Consell de Cent.

Mirant,doncs, capal 1.500 i més enllà encara, poder dir que avui tots _{plegats hem acabat i lliurem el poder} de la_Ciutat ala nova_{Corporació en bones condicions,}

ns ' _{hemmillorat un}

xic, això jaésbo. Hem treballat, penso tots _{plegats molt a}

gust al servei de la Ciutat.

Deu _{n'hi do el que}

s'ha fet. Déu n'hi do, com a

govern, i també com a _{Corporació. L'alegria dels Jocs} Dl'mpics, com _{jo sempre he dit i deia ara Antoni}

almau, ha estat una _{mica l'emblema de les alegries}

mes _{grans i més}

profundes, un cert revifament de la

lutat iun_{retrobament de la}

confiança de laCiutatensi

mateixa.

C- a

_Corporació

_hem

representat dignament la uat fora _{de la ciutat: en això hem}

seguit l'exemple

anglès que vam aprendre de la composició de la delegació de la ciutat de Manchesterque ens vavisitar, i que estava formada per la majoria i també per la minoria. Hem _{aplicat aquest sistema i creiem} que s'ha d'aplicar d'ara endavant. Ho hem fet a Nord-amèrica i també a _{Sud-amèrica, i amb èxit; i} en això he d'agrair l'amabilitat de Ramon Trias i _{Fargas que va tenir,}

_és

cert, d'acceptar la meva: penso que la Ciutaten el seu

conjunt hiva sortir guanyant. Hem fet acords de

comú

acord, perdoneu la redundància, entre tots, populars, convergents,d'Unió Democràtica, socialistes i comunis¬

tes, com molt notablement la divisió en Districtes i les

Normes de descentralització, un exemple que, desgra¬ ciadament, no s'ha _{contagiat, deixeu-m'ho dir;}

però

l'exemple l'hem donat.

Hi ha _{hagut un cert to en el debat; tots enyorem} sempre un debat una mica més viu,

més

animat, perquèaquest Plenari, ja ho sabeu, no

és

un parlament, és tambéun _{òrgan administratiu de}

_{primeríssima}

_impor¬

tància i això fa _justament que les seves sessions tinguin, a vegades, un

caràcter més burocràtic

que

allò

que el nostre cor ens demana. Però en el debat hi ha hagut, en totcas, sempre un tono tan sols

tècnic sinó

també humà. Hi ha hagut, en cada banda, lagent que ha fet un _{paper més dur i gent que ha utilitzat}

_més

_la

ironia: tots som _{conscients que això, a més de cor¬} respondre a unes certes vetes personals

també

cor¬

responia a una certa

planificació

del treball de l'equip de govern i dels equips de

l'oposició.

Jo, com a cosa més _{important a curt termini, destacaria aquest to,} l'existència d'una Cambra com és _{aquesta més o} menys comfortable, més o menys important en la qual ha ressonat durant _quatre anys la paraula i el debat amb un _{cert to que jo crec que convé al País. Hi ha} normes escrites de la _{política, les Lleis, les Ordenances} que nosaltres fem i les decisions que prenem;

però hi

ha també unes normes no _{escrites que jo tendeixo,}

cada_{vegada més,} a pensar que

són

quasi

més

impor¬ tants que no pas les escrites: hi ha unes normes no escrites que esfan de la manera d'actuar, de principis intangibles

però

que funcionen; i crec que en aquesta Casa, en aquests quatre anys, hem contribuïta deixar-ne _{algunes escrites, si}

_més

_no,

_{espiritualment}

_en

_el

nostre cor, d'una manera no físicaperò sí vigent. Hem, fins i tot, intentat _alguna

innovació

en el funcionament d'aquest Consell, com

és

el cas de les mocions no

partidàries que el Cap de

l'oposició

i jo

mateix

vam acordar iniciar no _{fa pasmolt: no hem tingut temps de}

desenrotllar-ho _{però espero queel properConsistori ho} recollirà i ho desenrotllarà a satisfacció de tothom.

Ens ha _mogut a tots l'interès de Barcelona i els que

marxen _{podran dir: Va ésser un bon moment de la}

Ciutat i va ésser _{engrescador. Hi ha hagut moments}

dramàtics, concretament, en les darreres setmanes, el

cop fort, queja s'havia anunciat

però

que en les

últimes

setmanes ha _adquirit unes proporcions impressionants, del terrorisme a _{Hipercor. Hemacabat pagantel peatge}

d'ésser una _{ciutat gran, això és evident, un peatge} tràgic. Jo usconfeso, amb totasinceritat, que quan ens

pregunten als responsables

públics què

pensem

fer i

què hem dir a la ciutadania i nosaltres contestem que

confiança i

col·laboració

amb la

policia

-perquè

la

col·laboració entre policia i poble és l'única que pot limitar el sostre de la _gentque

_està

_{fora del sistema}

_{i el}

vol destruir amb _l'esperit que abans deia Ramon

Trias i

Fargas-; tanmateix, quan torno a casa -crecque a

tots