Indicadors de salut laboral a Barcelona. 2012

(1)

Indicadors de salut

laboral de Barcelona

A

n

y

20

(2)

Autoria

Imma Cortès Franch

Lucía Artazcoz Lazcano

Servei de Salut Laboral

Agència de Salut Pública de Barcelona

Unitat de Salut Laboral de Barcelona

Barcelona, maig de 2013

(3)

Índex

INTRODUCCIÓ

4 OBJECTIUS

5 INDICADORS

5 RESULTATS

7 ESTRUCTURA ECONÒMICA I CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ

TREBALLADORA

7

1. Taxa d’activitat

7

2. Població activa

8 CONDICIONS D’OCUPACIÓ

9

3. Taxa d’atur

9

4. Taxa de temporalitat

10

5. Contractació temporal

11

6. Població autònoma registrada

12 ESTAT DE SALUT

13

7. Incidència de lesions mortals per accident de treball (LMAT)

13

8. Incidència de lesions greus per accident de treball amb baixa (LGAT)

13

9. Incidència de malalties professionals amb baixa (MP)

13

10. Incidència de malalties relacionades amb el treball (MRT)

13

11. Tipus de lesions greus i mortals per accident de treball

15

12. Tipus de malalties professionals

19

13. Tipus de malalties relacionades amb el treball

21 RECURSOS PER A LA PREVENCIÓ

23

14. Capacitat de fer complir la legislació específica de salut i prevenció de

riscos laborals

23 CONCLUSIONS

24

(4)

Introducció

Prop de 800.000 persones residents a Barcelona són població activa i per tant estan

exposades a condicions de treball amb efecte potencial sobre la seva salut, immerses en un mercat laboral i unes formes de treballar que s’han modificat substancialment en els últims anys i continuen un ritme de canvi extremadament ràpid. La crisi econòmics que pateix Europa des de 2007, a més, ha tingut un impacte extraordinari en el mercat de treball del nostre entorn, en les condicions de treball i probablement, en la salut de la població treballadora.

En aquest context, els agents implicats en la prevenció dels riscos laborals necessiten, cada vegada més, dades vàlides, completes, representatives i actualitzades per a la presa de decisions. Per respondre a les necessitats d’informació dels diferents actors implicats en la prevenció de riscos laborals, es proposa un sistema d’indicadors estructurats en 5 grups, d’acord amb les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS)1:

1. Estructura sociodemogràfica i característiques generals de la població treballadora. 2. Condicions d’ocupació.

3. Riscos laborals. 4. Estat de salut.

5. Recursos per a la prevenció.

Atesa la periodicitat de les dades secundàries que s’utilitzen, així com la necessitat dels agents a qui van adreçades, es proposen dos productes finals de contingut i periodicitat diferents:

• Periodicitat anual: 14 indicadors amb informació dels grups 1, 2, 4 i 5.

• Periodicitat quatriennal (o segons la realització de l’Enquesta de Salut de Barcelona) amb indicadors sobre els cinc grupsa_.

En aquest document es presenta el primer dels productes.

(5)

Objectius

Objectius principals

1. Monitoritzar l’evolució del mercat de treball de Barcelona.

2. Monitoritzar les tendències de les condicions d’ocupació i els trastorns de salut laboral. 3. Detectar canvis en alguns determinants de la salut (característiques del mercat laboral,

recursos per a la prevenció).

Objectius secundaris

4. Guiar la planificació, execució i avaluació de programes per prevenir i controlar malalties, lesions o exposicions de risc.

5. Contribuir a la priorització en l’assignació de recursos. 6. Contribuir a l’avaluació de les intervencions preventives.

Indicadors

Per a cada indicador, en l’apartat de resultats, es descriuen la definició, la fórmula de càlcul i les fonts d’informació.

1. Estructura sociodemogràfica i característiques de la població treballadora

• Taxa d’activitat segons sexe i edat.

• Població activa segons sexe, edat i sector econòmic.

2. Condicions d’ocupació

• Taxa d’atur segons sexe i edat. • Taxa de temporalitat.

• Contractació temporal segons sexe, edat i nacionalitat. • Població autònoma registrada.

La informació que recullen aquest apartat i l’anterior permet caracteritzar la població activa de Barcelona segons grans trets atenent a algunes característiques relacionades amb la salut de la població.

3. Estat de salut

• Incidència de lesions mortals per accident de treball. • Incidència de lesions greus per accident de treball. • Incidència de malalties professionals.

• Incidència de malalties relacionades amb el treball.

• Tipus de lesions greus i mortals per accident de treball segons sexe i classe social ocupacional.

• Tipus de malalties professionals segons sexe i classe social ocupacional.

(6)

D’altra banda, pel càlcul d’un dels indicadors de les LAT es tenen en compte quatre tipus: ‘in itinere’, de causa natural, de trànsit en jornada laboral i traumàtics en jornada laboral.

D’aquesta manera se separen els accidents en funció de la relació amb diferents condicions de treball i al mateix temps permet comparar amb dades d’altres indrets de l’estat i d’altres

sistemes d’informació en salut laboral basats en la proposta de l’OMS.

Pel càlcul dels denominadors de les incidències de LAT i MP s’utilitza la població ocupada donada d’alta al règim general de la Seguretat Social (el majoritari) i a l’especial de la mineria del carbó. El numerador es refereix a totes les LAT o MP ocorregudes en persones que tenen cobertes les contingències professionals, això significa que a més dels dos règims esmentats hi pot haver LAT i MP ocorregudes en persones en altres situacions minoritàries, com el personal autònom que té cobertes aquestes contingències. Un altre aspecte que cal tenir en compte en relació tant als numeradors com als denominadors és que es refereixen a persones donades d’alta a la Seguretat Social en un centre de cotització de Barcelona i per tant el centre de treball podria ser un altre.

Les formes d’obtenció d’informació més habituals respecte les malalties relacionades amb el treball són les enquestes, els registres específics i en els casos que existeixen, els sistemes de notificació basats en una xarxa de metges sentinella. L’OMS considera que aquests tipus de trastorns encara estan en fase de recerca i que no es poden mesurar directament amb mètodes establerts que permetin construir indicadors, per tant ara per ara no els recomana entre els indicadors bàsics per la manca de comparabilitat entre països. Malgrat això, si que destaca l’interès d’aquesta informació en els àmbits en què se’n disposi, per això s’han inclòs indicadors obtinguts del sistema de malalties relacionades amb el treball (MRT) Treball al CAP

de la Unitat de Salut Laboral (USL) de Barcelona, que són notificats pels professionals dels Centres d’Atenció Primària de la ciutat.

4. Recursos per a la prevenció

• Capacitat de fer complir la legislació específica de salut i prevenció de riscos laborals. La informació sobre els recursos per a la intervenció és un aspecte molt rellevant en qualsevol sistema d’informació en salut laboral. Donada la manca d’informació a nivell local es proposa utilitzar un indicador habitual en aquests sistemes3,4, que no ha estat utilitzat abans a

Barcelona. El numerador de l’indicador es refereix al nombre d’inspectors i inspectores de la Seguretat Social amb àmbit d’actuació a la província de Barcelona, però que atesa

(7)

Resultats

ESTRUCTURA ECONÒMICA I CARACTERÍSTIQUES DE LA POBLACIÓ TREBALLADORA

1. Taxa d’activitat

• Definició: Proporció de població activa entre la població de 16 anys i més. • Càlcul: Nombre de persones actives / Nombre de persones de 16 anys i més.

• Font: Encuesta de Población Activa (EPA). Elaboració del Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona (DEAB) a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE).

Taxa activitat

(%) SEXE EDAT

total homes dones 16-19 20-24 25-54 55 i +

2009 60,9 67,7 54,8 22,3 65,3 90,1 25,0

2010 60,6 67,4 54,4 21,4 70,4 90,5 22,9

2011 61,6 68,2 55,7 18,2 68,8 91,6 23,8

2012 61,3 67,2 56,2 19,8 66,5 90,4 25,2

Taxa d'activitat segons sexe

0 20 40 60 80 100

2009 2010 2011 2012

%

to ta l

home s

don es

Taxa d'activitat segons edat

0 20 40 60 80 100

2009 2010 2011 201 2

%

16-19 20-24 25-54 55 i +

Joves de 16 a 19 anys, persones majors de 54 anys i dones, són els grups amb menors taxes d’activitat.

(8)

2. Població activa

• Definició: Nombre de persones de 16 anys i més ocupades o en atur. • Càlcul: Nombre de persones de 16 anys i més ocupades o en atur. • Font: EPA. Elaboració del DEAB a partir de dades de l’INE.

Població activa

(en milers) SEXE EDAT SECTOR ECONÒMIC

homes dones 16-19 20-24 25-54 55 i + Agricultura Indústria Construcció Serveis Aturat >1 any

Aturat busca 1a.

feina

2009 424,1 385,7 11,1 55,2 615,4 128,2 0,8 93,8 52,2 621,3 28,6 13,1

2010 420,0 372,8 10,1 54,9 611,5 116,4 0,9 92,0 42,1 594,6 49,1 14,2

2011 417,4 385,1 8,8 46,1 628,3 119,3 1,2 80,8 46,6 603,7 62,2 8,0

2012 403,6 383,2 10,1 45,5 607,0 124,2 0,7 73,4 37,0 598,6 64,2 12,9

Població activa segons sexe

0 100 200 300 400 500 600 700

2 009 2010 2011 2012

N (en milers)

homes

dones

Població activa segons edat

0 100 200 300 400 500 600 700

2009 2010 2011 201 2

N (en milers)

16-19 20-24 25-54 55 i +

Població activa segons sector econòmic

0 100 200 300 400 500 600 700

2009 2010 2011 2012

N (en mile rs)

Agricultura

In dústria Construcció Serveis Aturat >1 any Aturat busca 1a. fein a

Ha disminuït de manera molt important el nombre d’homes que estan treballant o en disposició de fer-ho (13.825 menys que 2011) i lleugerament el de dones (1.900).

(9)

CONDICIONS D’OCUPACIÓ

3. Taxa d’atur

• Definició: Proporció de població aturada entre la població activa. • Càlcul: Nombre de persones en atur / Nombre de persones actives. • Font: EPA. Elaboració del DEAB a partir de dades de l’INE.

Taxa d’atur (%) SEXE EDAT

total homes dones 16-19 20-24 25-54 55 i +

2009 13,7 14,1 13,3 53,0 28,8 9,9 7,9

2010 16,2 17,3 15,0 64,5 31,7 15,1 10,7

2011 15,9 16,9 14,9 34,0 36,1 15,0 11,6

2012 18,2 19,5 16,7 66,3 41,3 16,5 14,2

Taxa d'atur segons sexe

0 5 10 15 20 25

2009 2010 2011 2012

%

to tal

homes

don es

Taxa d'atur segons edat

0 20 40 60 80

2009 2 010 2011 2012

%

16-19 20-24 25-54 55 i +

L’atur s’associa negativament amb l’edat, de manera que augmenta en disminuir aquesta (els grups amb més atur són els joves de 20 a 24 anys i sobretot els de 16 a 19) i des de 2009 és més freqüent entre els homes.

(10)

4. Taxa de temporalitat

• Definició: Proporció de població assalariada amb contracte temporal.

• Càlcul: Nombre de persones assalariades amb contracte temporal / Nombre de persones assalariades.

• Font: EPA. Elaboració pròpia. Informació del DEAB a partir de dades de l’INE.

Taxa temporalitat (%) TOTAL

2009 18,4

2010 18,4

2011 20,9

2012 17,4

Taxa de temporalitat

0 5 10 15 20 25

2009 2010 2011 2012

%

(11)

5. Contractació temporal

• Definició: Proporció de nous contractes temporals respecte tots els nous contractes. • Càlcul: Nombre de nous contractes temporals / Nombre de nous contractes.

• Font: Elaboració pròpia. Informació del DEAB a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya (DEMO).

Contractació

temporal (%) SEXE EDAT NACIONALITAT

total homes dones < 20 20-24 25-29 30-44 45 i + espanyola estrangera

2009 87,0 85,9 88,0 90,5 90,4 86,9 85,6 85,1 87,2 86,5 2010 88,1 86,7 89,3 91,3 91,5 87,3 86,8 86,8 88,4 87,3 2011 89,2 87,8 90,4 92,0 92,7 88,5 88,0 88,3 89,5 88,5

2012 88,8 88,1 89,5 91,7 92,2 88,5 87,9 86,9 - -

Nota: la font de les dades de temporalitat segons la nacionalitat és la publicació del Departament d’Estadística de l’Ajuntament: INFORMES ESTADÍSTICS. La població estrangera a Barcelona.

Contractació temporal segons sexe

60 70 80 90 100

2009 2010 2011 2012

%

to ta l

home s

don es

Contractació temporal segons edat

60 70 80 90 100

2009 2010 2011 201 2

%

< 2 0 2 0-24 2 5-29 3 0-44 4 5 i +

Contractació temporal segons nacionalitat 60 70 80 90 100

2009 2010 2011

%

espa nyola estrangera

Els nous contractes continuen sent majoritàriament temporals, en una proporció superior al 85% en tots els grups analitzats. Tot i que hi ha poques diferències, les dones tenen valors superiors als homes, s’observa un gradient decreixent en relació a l’edat i les persones de nacionalitat estrangera tenen valors inferiors a les espanyoles.

(12)

6. Població autònoma registrada

• Definició: Proporció de població afiliada al règim especial de treballadors autònoms de la Seguretat Social respecte el total de població afiliada.

• Càlcul: Nombre de persones afiliades al règim especial d'autònoms / Nombre de persones afiliades a la Seguretat Social.

• Font: Elaboració pròpia. Informació del DEAB a partir de dades del DEMO.

Població autònoma registrada (%) TOTAL

2009 11,4

2010 11,3

2011 11,4

2012 11,4

Població autònoma registrada

0 5 10 15 20 25

2009 2010 2011 2012

%

(13)

ESTAT DE SALUT

7. Incidència de lesions mortals per accident de treball (LMAT)

• Definició: Incidència de LMAT per 100.000 persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i a l’especial de la mineria del carbó.

• Càlcul: Nombre de LMAT mortals / Nombre de persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i a l’especial de la mineria del carbó (mitjana anual).

• Font: Elaboració pròpia. Informació del registre d’accidents de treball del DEMO i elaboració del DEAB a partir de dades del DEMO.

8. Incidència de lesions greus per accident de treball amb baixa (LGAT)

• Definició: Incidència de LGAT per 100.000 persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i a l’especial de la mineria del carbó.

• Càlcul: Nombre de LGAT greus / Nombre de persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i a l’especial de la mineria del carbó (mitjana anual).

• Font: Elaboració pròpia. Informació del registre d’accidents de treball del DEMO i elaboració del DEAB a partir de dades del DEMO.

9. Incidència de malalties professionals amb baixa (MP)

• Definició: Incidència de MP per 100.000 persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i a l’especial de la mineria del carbó.

• Càlcul: Nombre de MP / Nombre de persones afiliades al règim general de la Seguretat Social i a l’especial de la mineria del carbó (mitjana anual).

• Font: Elaboració pròpia i del DEMO - Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral a partir de les dades del Sistema CEPROSS i del DEAB.

10. Incidència de malalties relacionades amb el treball (MRT)

• Definició: Incidència de MRT per 100.000 persones ocupades.

• Càlcul: Nombre de MRT notificades en persones ocupades / Població ocupada (mitjana anual).

(14)

Incidència

(x 100.000)

Lesions mortals per accident de

treball

Lesions greus per accident de treball

Malalties professionals

Malalties relacionades amb

el treball

2009 3,8 40,4 49,06 68,7

2010 2,6 33,9 44,06 84,5

2011 2,3 33,5 48,03 75,3

2012 3,7 29,6 48,95 62,6

Nota: el numerador de la incidència de MRT no és el del total de casos sinó el dels notificats en persones ocupades en el moment de la notificació, a diferència de les dades de l’apartat 13 que es refereixen a tots els MRT (notificats en persones ocupades, en atur i també en altres situacions d’inactivitat, sent aquestes dues darreres situacions molt minoritàries, motiu pel qual s’exclouen en el càlcul de la incidència).

Incidència LMRT, LGAT, TSRT

0 20 40 60 80 100

2009 2010 2011 2012

LMAT LGAT MP TSRT

Nota: Lesions mortals per accident de treball (LMRT); lesions greus per accident de treball (LGAT); malalties relacionades amb el treball (MRT).

(15)

11. Tipus de lesions greus i mortals per accident de treball

• Definició: Proporció de LMAT i LGAT segons tipus (‘in itinere’, no traumàtiques en jornada, de trànsit en jornada, traumàtics en jornada).

• Càlcul: Nombre de LMAT i LGAT de cada tipus / Nombre de LMAT i LGAT. • Font: Elaboració pròpia. Informació del registre d’accidents de treball del DEMO.

Lesions mortals per accident de treball

(%) SEXE CLASSE SOCIAL

2009 total homes dones no manual manual

Total (N) 34 28 6 16 18

In itinere 41,2 35,7 66,7 50,0 33,3

En jornada laboral

• No traumàtiques 32,4 35,7 16,7 31,3 33,3

• De trànsit - - - - -

• Resta traumàtics 26,5 28,6 16,7 18,8 33,3

2010

Total (N) 23 20 3 9 14

In itinere 39,1 35,0 66,7 44,4 35,7

• No traumàtiques 21,7 25,0 - 33,3 14,3

• De trànsit 21,7 25,0 - 11,1 28,6

2011

Total (N) 20 19 1 9 10

In itinere 35,0 31,6 100,0 44,4 20,0

• No traumàtiques 25,0 26,3 - 33,3 20,0

• De trànsit 10,0 10,5 - 22,2 -

• Resta traumàtics 30,0 31,6 - - 60,0

2012

Total (N) 31 26 5 10 21

In itinere 35,5 30,8 60,0 50,0 28,6

• No traumàtiques 19,4 19,2 20,0 20,0 19,0

• De trànsit 6,5 3,8 20,0 - 9,5

• Resta traumàtics 38,7 46,2 - 30,0 42,9

Lesions mortals per accident de treball, homes 0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

In itinere No traumàtiques Trànsit Resta trau màtics

Lesions mortals per accident de treball, dones 0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

% _{In itiner e}

No trau màtiques Trànsit Resta traumàtics

(16)

Lesions mortals per accident de treball, no manuals

0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

Lesions mortals per accident de treball, manuals

0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

Les lesions mortals per accident de treball són més freqüents entre els homes i les persones en ocupacions manuals.

El 2012 hi ha hagut un augment molt important (55%) en el nombre de lesions mortals, sobretot en les dones (el 2011 van patir-ne una i el 2012, cinc) i persones en ocupacions manuals (10 i 21, respectivament).

Entre els homes i les ocupacions manuals, les lesions més freqüents han estat les traumàtiques en jornada laboral. Entre les dones i les ocupacions no manuals (les que pateixen menys lesions), els accidents ‘in itinere’ han estat els més freqüents. Respecte

(17)

Lesions greus per accident de treball

(%) SEXE CLASSE SOCIAL

Total (N) 358 283 75 139 216

In itinere 45,8 43,5 54,7 53,2 41,2

• No traumàtiques 3,4 4,2 - 4,3 2,8

• De trànsit 8,7 8,5 9,3 12,9 5,6

2010

Total (N) 295 226 69 123 167

In itinere 45,4 38,9 66,7 60,2 34,1

• No traumàtiques 5,8 7,1 1,4 7,3 4,8

• De trànsit 8,8 9,3 7,2 13,0 5,4

2011

Total (N) 285 217 68 91 192

In itinere 40,0 36,4 51,5 52,7 34,4

• No traumàtiques 3,5 4,1 1,5 6,6 2,1

• De trànsit 9,5 10,6 5,9 15,4 6,8

2012

Total (N) 247 183 64 98 148

In itinere 47,0 44,3 54,7 61,2 37,2

• No traumàtiques 6,5 7,1 4,7 5,1 7,4

• De trànsit 9,3 9,8 7,8 14,3 6,1

Lesions greus per accident de treball, homes 0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

Lesions greus per accident de treball, dones 0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

In itinere No traumàtiques Trànsit Resta traumàtics

(18)

Lesions greus per accident de treball, no manuals

0 20 40 60 80 100

2009 2010 2011 2012

%

In itinere No traumà tiques Trànsit Resta traumàtics

Lesions greus per accident de treball, manuals

0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

Les lesions greus per accident de treball són més freqüents entre els homes i les persones en ocupacions manuals.

Les lesions greus han disminuït respecte l’any 2011 (un 13,3%), seguint la tendència dels anys anteriors. La disminució s’ha produït en tots els grups analitzats [sobretot en els homes (15,7%) i les ocupacions manuals (22,9%)], excepte en les ocupacions no manuals, entre les que s’han incrementat un 7,7%.

(19)

12. Tipus de malalties professionals

• Definició: Proporció de MP amb baixa segons diagnòstic (malalties de la pell, infeccioses i parasitàries, per fatiga de beines tendinoses, per paràlisi dels nervis deguda a pressió, altres).

• Càlcul: Nombre de MP de cada diagnòstic / Nombre de MP.

• Font: Elaboració pròpia i del DEMO - Subdirecció General de Seguretat i Salut Laboral a partir de les dades del Sistema CEPROSS

Malalties professionals (%) SEXE CLASSE SOCIAL

2009 total homes dones no manual manual perduts

Total (N) 435 189 246 95 183 157

Malalties per agents químics 6,2 7,4 5,3 2,1 6,0 51,9

M. per fatiga de beines tendinoses 60,5 69,8 53,3 42,1 62,8 41,1 M. per paràlisi dels nervis deguda a pressió 10,8 5,3 15,0 1,1 19,1 23,4

M. per altres agents físics 5,3 6,9 4,1 7,4 2,2 52,2

M. per agents biològics 11,0 5,3 15,4 46,3 0,5 6,3

M. de la pell 6,0 4,8 6,9 1,1 8,7 34,6

M. per agents carcinògens 0,2 0,5 0,0 0,0 0,5 0,0

2010

Total (N) 384 171 213 50 256 78

Malalties per agents químics 8,6 5,8 10,8 14,0 7,0 24,2 M. per fatiga de beines tendinoses 60,2 59,1 61,0 48,0 60,2 22,9 M. per paràlisi dels nervis deguda a pressió 14,6 17,5 12,2 18,0 15,6 12,5

M. de la pell 5,7 8,2 3,8 0,0 8,6 0,0

2011

Total (N) 409 187 222 56 323 30

M. de la pell 4,9 5,3 4,5 1,8 5,0 15,0

2012

Total (N) 409 192 217 46 337 26

M. de la pell 8,6 4,7 12,0 10,9 8,3 5,7

(20)

Malalties professionals, homes 0 20 40 60 80 100

2009 2010 2011 2012

% Químics Fa tiga be ines

Pa ràlisi nervis Altre s físics Bi ològics Malalaties pell Carcinògens

Malalties professionals, dones

0 20 40 60 80 100

2009 2010 20 11 2012

Q uímics Fa tig a beines P aràlisi nervis Altres físics B iològics Ma lalaties p ell Carcinògens

Malalties professionals, no manuals

0 20 40 60 80 100

2009 2010 2011 2012

%

Químics Fatiga beines Par àlisi nervis Altres físics Biològics Malalati es pell Carcinògens

Malalties professionals, manuals

0 20 40 60 80 100

2009 2010 2011 2012

%

Químics Fatiga b eines Paràlisi n ervis Altres físics Biològics Ma lalaties pell Carcinògens

Les malalties professionals són més freqüents en dones i molt més freqüents en persones en ocupacions manuals.

La major part són malalties que afecten el sistema musculesquelètic (malalties per fatiga de les beines tendinoses i per paràlisi dels nervis deguda a pressió), relacionades amb riscos ergonòmics com els moviments repetitius i les postures forçades.

Respecte l’any anterior s’han produït el mateix nombre de MP amb petites variacions segons el sexe, una davallada més important en les ocupacions no manuals (un 17,9% menys) i un lleuger increment en les manuals (4,3%).

(21)

13. Tipus de malalties relacionades amb el treball

• Definició: Proporció de MRT segons diagnòstic (malalties del sistema musculesquelètic i teixit connectiu, malalties del sistema respiratori, trastorns mentals i del comportament, malalties del sistema nerviós, traumatismes i enverinaments, altres).

• Càlcul: Nombre de MRT de cada diagnòstic / Nombre de MRT. • Font: Registre de MRT de la USL de Barcelona de l’ASPB.

Malalties relacionades amb el treball (%) SEXE CLASSE SOCIAL

Total (N) 511 177 334 242 262

M. del sistema musculoesquelètic i teixit

connectiu 18,0 21,0 16,5 8,7 26,8

M. del sistema respiratori 1,8 1,7 1,8 1,7 1,9

Trastorns mentals i del comportament 69,8 62,5 73,7 84,3 56,3

M. del sistema nerviós 1,6 2,3 1,2 - 2,7

Traumatismes i enverinaments 2,2 3,4 1,5 0,8 3,4

Altres 6,7 9,1 5,4 4,5 8,8

2010

Total (N) 590 229 361 276 306

connectiu 19,2 22,5 17,2 7,6 29,8

M. del sistema respiratori 2,2 4,0 1,1 - 4,3

M. del sistema nerviós 1,0 0,4 1,4 0,4 1,6

Altres 4,6 6,6 3,3 4,0 5,2

2011

Total (N) 529 195 334 254 267

connectiu 16,4 23,1 12,6 4,3 28,5

Altres 5,3 4,6 5,7 5,1 5,6

2012

Total (N) 403 149 254 183 218

connectiu 19,9 20,1 19,7 10,9 27,5

Altres 6,9 10,1 5,1 6,0 7,8

(22)

Trastorns de salut relacionats amb el treball, homes 0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

Musculoesq . Re spirato ri Mental Ne rviós Traumes Altres

Trastorns de salut relacionats amb el treball, dones 0 20 40 60 80 100

2 009 2010 2011 2012

Muscul oesq. Respira tori

Mental Nerviós

Traumes Altres

Trastorns de salut relacionats amb el treball, no manuals

0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

Musculoesq . Respiratori

Mental Nerviós

Traumes Altres

Trastorns de salut relacionats amb el treball, manuals 0 20 40 60 80 100

200 9 2010 2011 2012

%

Musculoesq. Respiratori

Menta l Nerviós

Traumes Al tres

Les malalties relacionades amb el treball notificades pels CAPs són més freqüents en les dones.

Els problemes de salut mental (bàsicament de tipus ansiós i depressiu) són els més freqüents en tots els grups analitzats, seguits dels musculesquelètics.

El 2012, igual que l’any anterior, han disminuït les malalties relacionades amb el treball, però de manera molt més acusada (23,8% enguany i 10,3% el 2011). La disminució s’ha produït en tots els grups analitzats.

En relació al diagnòstic, així com el 2011 no hi va haver modificacions de la distribució, enguany s’ha produït una disminució dels trastorns ansiós-depressius que s’ha reflectit en tots els grups, mentre que els musculesquelètics han augmentat en dones i en les

(23)

RECURSOS PER A LA PREVENCIÓ

14. Capacitat de fer complir la legislació específica de salut i prevenció de riscos

laborals

• Definició: Nombre d’inspectors i inspectores de treball per 1.000 persones ocupades. • Càlcul: Nombre d’inspectors i inspectores de treball / Població ocupada.

• Font: Inspecció de Treball de Catalunya, DEMO de la Generalitat de Catalunya. EPA, elaboració del DEAB a partir de dades de l’INE.

Personal inspector de treball (x 1.000 persones ocupades) TOTAL

2009 0,13

2010 0,10

2011 0,12

2012 0,12

Personal inspector de treball

0 0,2 0,4 0,6 0,8 1

2009 2010 2011 2012

La taxa d’inspectors i inspectores de la província de Barcelona, que són els mateixos que actuen a nivell de Barcelona ciutat, no s’ha modificat respecte l’any anterior, mentre que ha disminuït en dos el nombre. L’any 2011 eren 82 professionals i el 2012 n’eren 80, en ambdós casos incloent en el primer cas 14 tècnics habilitats i en el segon, 10, que formen part de l'estructura de la Inspecció de Treball de Catalunya i que es dediquen

(24)

Conclusions

• L’estructura sociodemogràfica de la població treballadora així com les condicions d’ocupació reflecteixen l’actual situació de crisi econòmica, destacant la disminució de població activa (sobretot homes i persones de 25 a 64 anys) i l’augment de l’atur, que ha assolit els valors més elevats dels darrers quatre anys. L’increment de les persones en atur que busquen la primera feina, així com de la taxa d’atur dels més joves malgrat l’augment de la seva taxa d’activitat, assenyalen les dificultats d’aquest grup d’edat d’entrar en el mercat de treball.

• La incidència dels problemes de salut més freqüents (LGAT i MRT) ha disminuït en

coherència amb els canvis en el mercat de treball, mentre que la de LMAT s’ha incrementat de manera molt destacada i la de MP ha augmentat lleugerament.

• Alguns resultats de salut que assenyalen punts d’alerta:

• Augment de LMAT (que han passat de 20 a 31), sobretot de les traumàtiques en jornada en alguns grups (homes i ocupacions no manuals). Aquests resultats podrien suggerir canvis en l’exposició a riscos laborals, en el sentit d’un empitjorament de les condicions de treball i de l’exposició a riscos sobretot de l’àmbit de la seguretat.

• La disminució de LGAT és coherent amb l’evolució del mercat de treball però l’augment de les lesions ‘in itinere’ i de les no traumàtiques podria suggerir treballadors i

treballadores amb més estrès.

(25)

Referències bibliogràfiques

1_{Rantanen J, Kauppinen T, Toikkanen J, Kurppa K, Lehtinen S, Leino T. Work and Health}

Country Profiles. Country profiles and National Surveillance indicators in occupational health and safety. Copenhagen: World Health Organization, 2001.

2_{García AM, Gadea R. Estimaciones de incidencia y prevalencia de enfermedades de origen}

laboral en España. Aten Primaria 2008;40(9):439-46.

3_{Centers for Disease Control and Prevention. Indicators for Occupational Health Surveillance.}

MMWR 2007;56(No. RR-1:1-7.

4_{European Agency for Safety and Health at Work. A review and analysis of a selection of OSH}

(26)