El casino La Violeta serà
un equipament públic
PERILL
Va estar a punt de
convertir-se en una
casa de pisos
PERMUTA
L’Ajuntament l’ha
recuperat a canvi
d’un solar a Verdi
VALOR
L’edifici, de 1893, ha
estat seu d’un gran
nombre d’entitats
G R À C I A
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • F e b r e r 2 0 0 5
w w w. b c n . e s
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Josefina Altés
Presidenta de l’Orfeó Gracienc i activista teatral
“La solució dels
problemes del món
passa pel fet que la
gent es conegui i parli”
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
Centres d’atenció
continuada
Per afrontar la grip
E N T I TAT S Pàg. 4
Les Colles de
Sant Medir
175 anys de tradició
A partir del segon semestre de 2005, el Centre Artesà Tradi-cionàrius (CAT) començarà un procés de transformació que du-rarà 12 mesos. L’objectiu és millo-rar les seves instal·lacions, tant des d’un punt de vista musical com també social. Així, es millo-rarà l’acústica de la sala, es reorde-naran els espais, s’elimireorde-naran hu-mitats…; les obres pretenen obrir més el CAT al barri. En aquest sentit, es posa especial atenció en la relació entre l’edifici i la veïna plaça d’Anna Frank, la qual també viurà reformes. L’edifici del CAT, l’antic “Casino Artesano”, com-plirà 150 anys el 2006. S’espera que l’espai estigui llest per a la ce-lebració de l’aniversari.
S’anuncien millores per a
la seu del Tradicionàrius
La reforma del centre pretén obrir-lo més al barri. Pàg. 5
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Els equips de
bàsquet a l’Escola
Vedruna
250 jugadors
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
www.bcn.es/publicacions [email protected]
G R À C I A
B A R C E L O N A
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Direcció de Comunicació Corporativa i Qualitat. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo
Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Nuria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Isabel Deniel. Coordinació:Andreu Parera.
Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández. Disseny: Subirà i Associats. Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal.Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Joan Isern i Maribel Baños. Impressió:Mateu Press SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de correus. Administració:Ascensió Garcia. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
ATENCIÓ AL CIUTADÀ Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Francisco Giner, 46.
Telèfon d’informació 010 (preu de la trucada: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 Aldea, 15-17.
Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321.
Casal de Barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45.
Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant Antoni, 6-8.
L’Espai de Música i Dansa 93 241 68 10 Travessera de Gràcia, 63.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104.
Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55 Torrent de l’Olla, 219.
Biblioteca del Centre de 93 217 95 27 Treball i Documentació
Gran de Gràcia, 126.
SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67 Aldea, 15.
Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25 Pl. Rius i Taulet, 6.
Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42.
Centre d’Atenció a 93 458 99 08 Disminuïts (Infants)
Grassot, 3, 4t.
GENT GRAN
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 Mozart, 24.
Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74 Montmany, 45.
Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78.
Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73 Torrent de l’Olla, 104.
Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.
Centre de Recursos 93 237 47 43 Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20.
Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Camèlies, 36-38.
Agència Tributària 93 237 41 80 Av. Príncep d’Astúries, 66.
Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 Igualada, 10.
Centre de Normalització 93 217 87 23 Lingüística
Príncep d’Astúries, 54, 2n.
Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98 Topazi, 29.
GUÀRDIA URBANA Unitat Territorial Gràcia Trilla, 10.
Emergències 092
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22 Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17
SERVEIS URGENTS Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061 Mossos d’Esquadra 088 Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23.
CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca
(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22 Av. Hospital Militar, 169-205.
(Edifici Pedraforca) Servei d’Urgències de
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00 Av. Santuari de Sant Josep
de la Muntanya, 12.
Centre de Salut Mental 93 218 93 02 d’Adults de Gràcia
Mare de Déu del Coll, 41.
FARMÀCIES www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
FESTA DE SANT MEDIR
Diumenge 20 de febrer
Benedicció dels caramels
A les 11.15 h. Parròquia de Sant Joan de Gràcia (pl. de la Virreina)
Organitzada per la colla Providència.
Divendres 25 de febrer
Concert de Sant Medir
A les 21 h. Seu del Districte (pl. Rius i Taulet)
Dijous 3 de març
Cercavila i missa a l’ermita
A partir de les 9 h. Sortida de diferents punts
Les colles surten de les diferents seus i fan un recorre-gut pels carrers de Gràcia repartint caramels. Totes passen per la plaça Rius i Taulet. A les 13 h fan la missa i la imposició de llaçades a l’ermita de Sant Medir (al Pla del Miracle de Sant Cugat del Vallès).
Cercavila de Sant Medir (tarda)
A partir de les 20 h. Sortida d’Escorial/Sant Salvador Concentració una hora abans i baixada de les colles pel carrer Major de Gràcia fins arribar als Jardinets.
Dissabte 19 de febrer
Un somriure per a la Laia
A les 18 h. Centre Cívic El Coll (Aldea, 15) Per la companyia Els Trapelles.
Dissabte 26 de febrer
La Caputxeta
A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321). De la companyia Artespettacolo.
Dissabte 12 de març
Conte africà per la pau
A les 17.30 h. Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321).
Dimarts 8 de març
XIX edició premi 8 de març
M. Aurèlia Capmany 2005
A les 17 h. Saló de Cent de l’Ajuntament (pl. Sant Jaume) Votació dels projectes per al premi del públic. A partir de les 17.30 h, lliurament de tots els premis. Consultar més actes al web dels centres municipals d’Informació i Recursos per a les Dones: www.cird.bcn.es.
Dijous 24 i divendres 25 de febrer
George Moustaki-Paco Ibáñez
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Duo entre dos cantautors compromesos.
Dissabte 26 de febrer
Lluís Llach + Feliu Ventura
A les 22 h. Barcelona Teatre Musical (Lleida, 40)
Dimecres 2 de març
Pablo Milanés
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Una nova cita amb l’autor de Yolanda o Para vivir.
Divendres 4 de març
Los Secretos
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Un concert acústic i intimista del mític grup dels 80.
Diumenge 13 de març
European Union Chamber Orchestra
A les 18 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Obres de Mozart i Haydn.
TRADICIONÀRIUS-FESTIVAL FOLK
Dissabte 19 de febrer
Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries
A les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8) Presentació del CD No es pot viure.
Dijous 24 de febrer
Eduard Iniesta
A les 22 h. L’Espai (travessera de Gràcia, 63) Presentació del CD Òmnibus.
Dijous 24 de febrer
Mosaic de músiques
A les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8)
Dissabte 26 de febrer
Al Tall
A les 22 h. L’Espai (travessera de Gràcia, 63) Presentació del CD Vares velles.
Divendres 11 de març
La Romàntica del Saladar/Urbania Rurana
A les 22 h. CAT (travessia de Sant Antoni, 6-8) I després, ball folk amb Escamot Tamarro.
Divendres 18 de març
Cloenda del Tradicionàrius
G R À C I A
L
’acord entre l’Ajuntament i la immobiliària Vervat & van der Veen ha tardat deu mesos a arribar, i es basa en un intercanvi de propietats: Barcelona es queda La Viole-ta, i la companyia holandesa, un solar al número 100 del carrer Verdi. A més, el volumd’edificabilitat que es podia ai-xecar al solar de La Violeta es traspassa en un 75% cap al solar de Verdi. Com a resultat d’això, en aquest solar es podrà construir un edifici de planta baixa, dues plantes i un àtic endarrerit. Per completar l’operació, la immobiliària
haurà d’abonar 282.858€al Patronat Municipal de l’Habi-tatge, propietari del solar. Aquest és el preu que va pagar en el seu dia aquesta oficina municipal per comprar-lo. La Violeta era fins l’any pas-sat propietat de la Mútua d’Industrials i Comerciants, que es va dissoldre. Segons explica l’exsecretari de la Mú-tua, Miquel Estradé, van in-tentar “per tres vegades” que l’Ajuntament comprés l’edifi-ci, però asseguren que el Consistori s’hi havia negat per manca de diners. El Dis-tricte de Gràcia, al seu torn, retreu als mutualistes que mai no van facilitar cap acord i que van actuar amb poca
claredat. Ferran Mascarell va voler agrair a Vervat & van der Veen que acceptés la pro-posta de permuta. “Han entès –deia– que estaven da-rrere d’una operació d’un alt valor simbòlic”.
Projectat per Jaume Gustà i Bondia –autor de la seu del districte de Sants, una joia modernista–, La Violeta ha estat seu d’entitats gracien-ques des de 1893. Actualment s’hi hostatgen entitats com l’Esbart Lluís Millet o el Club Ciclista de Gràcia, que tindran un espai garantit. Això sí, es farà un procés participatiu per veure els usos que es donen al local, incloent-hi el bar. Preci-sament l’actual gestor, César Seijo, es mostra satisfet da-vant l’adquisició de La Violeta per part de l’Ajuntament, però no oculta la sensació d’incer-tesa davant el futur del local que porta personalment des del 1996.
Quedarà per veure què passa amb l’associació de veïns de Verdi de Dalt, la qual utilitza-va el solar de Verdi per a fer-hi els guarnits de grans di-mensions per a la Festa
Major. Fonts de l’Ajuntament asseguren que es trobarà una solució a aquest problema. “Si no n’hi ha, haurem de canviar la manera de fer els guarnits”, respon un repre-sentant d’aquesta associació que guarneix des de fa 25 anys i que l’any passat va ob-tenir el segon premi del tradi-cional concurs.
3
Febrer 2005
A La Violeta ara fan diverses activitats culturals.
Durant mesos, molts veïns
de Gràcia van estar amb l’ai al cor.
Una companyia holandesa
havia adquirit l’edifici per
fer-hi pisos, però finalment
s’ha arribat a un acord.
La Violeta serà de tothom
L’Ajuntament adquireix
l’històric edifici de La Violeta
C I U TA D A N S O P I N E N
Iñaki MingolarraVeí
En el futur serà fona-mental que l’actual bar-casino mantingui el seu esperit de poble i que les entitats, les d’ara i d’altres que s’hi puguin afegir, tinguin un paper en la seva gestió.
César Seijo
Bar
Fa més de 20 anys que la família porta aquest bar, que s’ha convertit en tot un referent. Entenc que si el centre passa a ser públic es faci un concurs. Nosaltres volem conti-nuar.
Aritz García
Comissió Salvem La Violeta
Espero que el nou local sigui gestionat per les pròpies entitats i que l’Ajuntament només en sigui el garant. No s’ha de mercantilitzar aquest oasi de la vila.
Martí López
Sociòleg
S’ha de mantenir l’es-pai-bar com ara, ja que fomenta la trobada entre la gent i els preus són assequibles. Ara que l’Ajuntament l’ha comprat, s’ha de garan-tir que sigui com més popular i social millor.
Julia Capomaggi
Arquitecta
Para muchos se ha con-vertido en un lugar de encuentro para conocer gente de todas las eda-des, es un espacio muy auténtico. Ayuda a crear un buen clima en el barrio.
Xavi Urbano
Ateneu La Torna
La llàstima és que per salvar La Violeta l’Ajuntament hagi requalificat uns terrenys destinats a habitatge públic, per-què una immobiliària pugui construir per al seu interès privat.
C o m e s p e r a q u e s i g u i e l f u t u r e q u i p a m e n t p ú b l i c d e L a V i o l e t a ?
L’edifici, de 1893,
està catal·logat,
i en el transcurs
de la seva història
ha acollit
nombroses entitats
E N T I T A T S
La Federació de
Colles de Sant
Medir de
Barcelona aplega
29 colles: cinc de
Sarrià-Sant
Gervasi, una de
Sants i la resta de
Gràcia
Felicia Esquinas
E
l 3 de març, les 29 co-lles que integren la Fe-deració de Colles de Sant Medir de Barcelona puja-ran en romeria a l’ermita dedicada a aquest sant, si-tuada a la Vall de Gausac, a prop de Sant Cugat del Vallès. Així continuen una tradició que suma ja 175 anys i que té l’origen en la romeria que va fer, el dia de Sant Medir d’un any en-tre el 1830 i el 1840, el fle-quer de Gràcia Josep Vidal i Granés. No es coneix el motiu d’aquell pelegrinatge –potser una promesa feta al sant pel guariment d’una malaltia–, però sí que el fle-quer hi va anar a cavall i re-partint llaminadures fetes al seu forn. L’any següent el va acompanyar la seva fa-mília, més tard els amics i veïns, i a poc a poc es van anar formant les colles. El 1950, els presidents de les colles van decidir agrupar-se en una federació. De les 29 colles que hi ha a Barcelona, 23 són deGrà-cia, cinc de Sarrià-Sant Ger-vasi i una de Sants. La més veterana és L’Antiga de Sant Medir de Sarrià, que té 143 anys. La festa, lògicament, ha anat canviant. Als carros i cavalls, s’hi han afegit ca-mions, i les llaminadures de
la fleca han esdevingut to-nes de caramels. Enguany, el pregó es fa el dia 13 de fe-brer, al Districte de Gràcia. El dia 20, es beneiran els ca-ramels a l’església de Sant
Joan (plaça de la Virreina). El 27, es fa la pujada a peu a Sant Medir, promoguda per la Colla Monumental. El 3 de març, festivitat del sant, té lloc la romeria fins a l’er-mita, amb la missa a l’aire lliure. Al vespre té lloc la desfilada pels carrers de Gràcia. Com a colofó, el 6 de març, la romeria de les colles des dels Jardinets fins a la parròquia de Sant Medir, a Sants. Tots aquests actes són oberts als públic. Més informació a l’agenda (pàg. 2).
Més informació:
Federació de Colles de Sant Medir de Barcelona c/ de la Granja, 6 Tel. 93 218 92 86
La romeria de Sant Medir, una
tradició gracienca de 175 anys
La desfilada de Sant Medir tindrà lloc el 3 de març.
El flequer de
Gràcia Josep Vidal
va fer la primera
romeria entre el
1830 i el 1840
La plaça d’en Joanic
L’any 1808, el farmacèutic Antoni Sala va vendre unes terres de dotze mujades al flequer Josep Joanich. Per herències, les terres van acabar a mans del seu nét, Es-teve Joanich, el qual va decidir parcel·lar el terreny el 1876. Va sorgir així la plaça que porta el seu nom. El 1883 el Gremi de Propietaris de Gràcia va demanar a l’a-juntament de la vila que hi instal·lés un mercat, però la petició no va ser atesa. Anys més tard, a principis del 1888, davant la pressió feta pels veïns de la Salut, el mercat es va fer realitat. Durant molts anys, la plaça també va acollir part de la fira de la Festa Major i du-rant la Guerra Civil els veïns van construir un refugi an-tiaeri al seu subsòl. Finalment, l’any 2003 s’hi va cons-truir un pàrquing subterrani, es va reurbanitzar la superfície i es guanyar espai als carrers del voltant. Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, tel. 93 285 03 57
AbansAspecte que oferia la plaça l’any 1931.
AraAmb la construcció del pàrquing i la reurbanització, la plaça ha guanyat en extensió i accessibilitat.
J.M. Contel
A B A N S I A R A
Medalla d’Or per als Lluïsos de Gràcia
Els Lluïsos de Gràcia rebran, amb motiu del seus 150 anys d’existència, la Medalla d’Or de la ciutat. Aques-ta històrica entiAques-tat del districte celebra enguany el seu aniversari amb un ampli ventall d’activitats de caràcter festiu, cultural i esportiu. El tret de sortida es va fer el passat 16 de gener, al Saló de Cent en un acte presidit per l’alcalde, Joan Clos, i la participació del president de l’entitat Jordi Casasses (foto).Obres a la futura caserna de Mossos
Una de les deu casernes dels Mossos d’Esquadra a Barcelona estarà ubicada a l’avinguda de l’Hospital Militar, 169-205. Ja han començat les obres del nou centre, que estarà enllestit coincidint amb el desple-gament definitiu de la policia autonòmica el proper novembre. Gràcia serà un dels primers districtes en disposar de la seva pròpia caserna de Mossos. Al seu costat també s’ubicarà en el futur la nova seu de la Guàrdia Urbana.Baixa el nombre de delictes a la ciutat
El nombre de delictes comesos a la ciutat durant el 2004 s’ha reduït prop del 3% respecte a l’any anterior, la qual cosa suposa la millor xifra des de 1998. Al llarg de l’any passat es van denunciar 121.000 delictes i fal-tes, un 1,9% menys que el 2003. Entre els delictes que més han baixat hi ha els vinculats amb la llibertat se-xual, els robatoris de vehicles i els homicidis.L’Independent, finalista del Tasis-Torrent
En el moment de tancar aquesta edició, la publicació setmanal independent de dsitribució gratuïta L’Inde-pendent de Gràcia es trobava entre els 3 finalistes al Premi Tasis-Torrent a la millor iniciativa periodística o empresarial en el camp de la premsa local catalana. Aquest guardó s’entrega des de 1981 i es lliura en el marc dels Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona. L’any vinent celebra el seu 25è aniversari.G R À C I A 5
Febrer 2005
N O T Í C I E S
f
Gerard Maristany
L
’estructura del Centre Ar-tesà Tradicionàrius –que va néixer com a “Casino Arte-sano” quan Gràcia encara era municipi independent– neces-sita recuperar-se de la humitat que li puja del subsòl. Per això s’hi faran reformes, obres que s’aprofitaran també per actua-litzar les instal·lacions del lo-cal. Aquesta actualització pas-sa en primer lloc, per la milloria de l’acústica de la sala d’actes i, al mateix temps, per la instal·lació dels aïllaments corresponents per tal que la música no molesti els veïns. Les modificacions que es facin a la sala, però, hauran de fer-se fer-senfer-se alterar el caràcter que sempre ha tingut l’espai. D’al-tra banda, es reordenaran els espais per tal de millorar la disponibilitat d’aules per a les activitats que organitza habi-tualment el Tradicionàrius.Els treballs de rehabilitació també han de servir per mi-llorar la relació entre l’edifici i la veïna plaça d’Anna Frank. En aquest sentit, es refor-marà l’accés al CAT des de la plaça, i es reduirà
dràstica-ment l’ús de la porta del car-rer de Sant Joaquim. Quan estiguin acabades les obres, s’entrarà al CAT per un accés molt més transparent i obert des d’Anna Frank. Al costat d’aquest accés hi haurà la nova botiga de discos, llibres i revistes relacionats amb les músiques d’arrel. També es reubicaran els símbols es-cultòrics referents a Anna Frank, per tal d’evitar el
van-dalisme que avui dia patei-xen, i s’eliminaran els inhòs-pits racons que fins ara ha tingut aquest espai públic. El conjunt d’obres costarà 1.600.000 euros. La Genera-litat n’aportarà 250.000 i l’A-juntament, la resta. La feina començarà el segon semestre d’enguany, i s’estirarà durant dotze mesos. La reforma s’i-naugurarà l’any que ve, en què l’edifici de l’antic “Casino Artesano” –que al principi de la democràcia va estar a punt de convertir-se en bingo– complirà 150 anys de vida. Mentrestant, la vida conti-nua: el CAT està celebrant el Festival Tradicionàrius fins al 18 de març. Quan comencin les obres –al segon semestre de 2005– les activitats del CAT es desplaçaran a la seu d’altres entitats gracienques. El festival de folk no es podrà celebrar a l’Artesà, i per això Jordi Fàbregas, el seu direc-tor, vaticina que “caldrà tro-bar solucions imaginatives amb la col·laboració d’altres sales, com ja fem”.
El CAT començarà obres de
rehabilitació en uns mesos
Els treballs serviran per millorar
les condicions de l’edifici i de la
veïna plaça d’Anna Frank
La reforma del CAT servirà també per millorar l’aspecte actual de la plaça Anna Frank.
Les obres no
afectaran el festival
de folk d’enguany,
però sí el del 2006
El projecte es diu “Celebrem un Sant Jordi diferent i sostenible”.
Premi Acció 21 per a un projecte de l’IES Vila de Gràcia
E
nguany, una de les deu iniciatives reconegudes amb els Premis Acció 21 ha estat el projecte “Celebrem un Sant Jordi diferent i sosteni-ble”, presentat per l’AMPA de l’IES Vila de Gràcia. Es tracta d’una iniciativa desenvolupa-da conjuntament pel CEIP J.M. Jujol, els CEIPM Patro-nat Domènech i Reina Vio-lant i les biblioteques públi-ques Julià de Capmany i Vila de Gràcia.Es tracta d’un projecte que proposa celebrar el Dia del Llibre de manera sostenible. Cada família dels alumnes dels centres aporta alguns llibres que tenen a casa i que ja ha llegit o que volen donar. El Dia de Sant Jordi, en una paradeta de llibres especialment muntada per a l’ocasió, aquestes famílies poden recollir tants llibres com han donat prèviament. Llibre per llibre. És una idea
senzilla, però que contri-bueix de manera creativa i singular a fer d’aquesta dia-da una celebració més soste-nible.
H
i ha indrets de la ciutat on sembla que es visqui a un altre ritme; només tren-ques per un carrer i ja sembla que es respira un altre aire. La farmàcia de l’Helena Bassolí es troba al barri de Vallcarca, al carrer de la Farigola, en un d’aquests llocs que sembla que vol mantenir el tarannà de poble. L’esta-bliment té mig segle d’història i l’Helena hi és des de fa trenta-cinc anys. Abans portaven la farmàcia el doctor Faulí i la seva esposa, la Soledad Prats, també molt coneguts al barri.La farmàcia es manté amb la mateixa senzi-llesa i austeritat del començament. Hi podem veure la primera bàscula manual que hi va haver a l’establiment, que encara avui és uti-litzada pels clients. El tracte cordial i l’ofici de l’Helena Bassolí ha permès convertir els seus clients en amics i la farmàcia en molt més que un establiment on es venen medicines.
Farmàcia Lda. Helena Bassolí C/Farigola, 48.
E L T A U L E L L
Una farmàcia de barri on els clients esdevenen amics
L’establiment es troba al barri de Vallcarca.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Dolors Roset
C
om cada any, l’hivern ha portat la grip i les infec-cions respiratòries, com ara la pneumònia. El mal més comú és la grip, un procés víric que es manifesta amb malestar ge-neral, febre, esgarrifances, mal de cap, dolor muscular i a les articulacions, mucositat, tos seca i mal de coll. La població de més risc són les persones fràgils i els infants de menys de dos anys. El doctor Àlex Guarda, director de Planifica-ció del Consorci Sanitari de Barcelona, indica que aquests pacients disposen d’un centre d’atenció primària –CAP o centres d’atenció contínua(CAC)–, poden sol·licitar aten-ció domiciliària –al seu CAP, al telèfon Sanitat respon 24 ho-res o al 061– o, en els casos greus, acudir al servei d’urgèn-cies d’un hospital.
Els adults sans, assenyala el doctor Guarda, necessiten “d’entre tres dies a una set-mana de repòs a casa, pren-dre abundants líquids i un antitèrmic, preferiblement
paracetamol, per fer baixar la febre”. Per seguir aquest pro-cés, la consulta al centre d’a-tenció continuada més pro-per és la primera opció pro-per evitar esperes contrapro-duents o colls d’ampolla a les urgències dels hospitals. En tot cas, per fer front a
l’aug-ment de la demanda d’atenció sanitària d’aquesta època, al començament de desembre es va activar el Pla Integral d’Urgències de Catalunya (PIUC), que reforça els recur-sos assistencials en general.
Centre d’atenció continuada més proper:
CAP Pare Claret Sant Antoni Maria Claret, 19-23
Atenció continuada: de dilluns a divendres, de 20 h a 24 h; dissabtes, de 17 h a 24 h, i festius, de 9 h a 24 h.
Servei d’Urgències de l’Hospital de l’Esperança St. Josep de la Muntanya, 12 Atenció continuada les 24 h
Més informació:
Urgències: 061 Sanitat respon 24 hores Tel. 902 111 444 www.gencat.net/catsalut
Salut recorda que el
centre d’atenció
continuada és
l’opció més propera
Per fer front a
l’epidèmia de grip,
s’ha reforçat el servei
dels centres d’atenció
continuada. N’hi ha
a tots els districtes.
El CAP Pare Claret fa atenció continuada durant la temporada de grip.
S E R V E I P Ú B L I C
Núria Mahamud
L’1 de gener va entrar en vigor una nova ordenança municipal reguladora de les obres menors que sim-plifica els tràmits de co-municació a l’Ajuntament de les anomenades obres menors, tant en domicilis particulars com en locals comercials i oficines. Reformes senzilles com el canvi de cuina o de bany, sense tirar o posar en-vans, la instal·lació de parquet o la substitució del terra poden comuni-car-se ara amb un simple assabentat, és a dir, que no cal aportar cap tipus de documentació ni pagar taxes, i la tramitació es pot fer a través del 010, per Internet o en qualse-vol Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC). A més s’ha instaurat un nou tràmit anomenat “co-municat”, per al qual sí que s’ha d’aportar docu-mentació tècnica i pagar
una taxa de 196 euros. El “comunicat” cal per a les obres següents: les que afecten la distribució amb canvi d’envans, però no de parets mestres; la instal·lació d’ascensors sense afectar l’estructura de l’edifici; de rètols de lo-cals; infraestructures co-munes de comunicació; obres a l’interior del vestí-bul o l’escala comunitària; l’arranjament d’un jardí o la restauració de façanes, parets mitgeres i patis i terrats, sempre que no es tracti d’edificis catalogats. En el cas de reformes que afectin l’estructura de l’e-difici, el sol·licitant haurà de demanar una llicència d’obra i pagar una taxa de 338 euros. Tant el comu-nicat com la llicència s’han de demanar a les OAC o al registre de la plaça Sant Miquel.
Més informació Tel. 010 / www.bcn.es
L’horari permès per fer obres és de 8 a 22 h.
Salut reforça els centres d’atenció
contínua per l’epidèmia de grip
G R À C I A 7
Febrer 2005
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
BTV Informatiu Gràcia Produït per Gràcia Televisió Cada dijous a les 13.00 h Canal 39 UHF
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FM Aldea, 15.
Tel. 93 284 49 69
COM Ràdio – 91.0 FM Freqüència Barcelona
BCN (de dilluns a divendres, de 13.00 a 14.00 h)
L’espai d’informació local de Barcelona
PUBLICACIONS
L’Independent de Gràcia La Perla, 31.
Tel. 93 217 44 10
Revista Gracinova Muntaner, 521, entl.
De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13
Revista de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Transversal www.transversalweb.com [email protected]
INTERNET
Més de 50.000 visites diàries al web de la ciutat
Les visites a la pàgina web www.bcn.es ja superen les 50.000 diàries. El 2004 va ser un bon any per al portal municipal. El nombre de visites, respec-te a l’any anrespec-terior, va créixer més d’un 25% i les pàgines consultades un 29’50%.
Els apartats més visitats són el directori d’entitats i equipaments (destaquen el Museu Picasso, l’aeroport, la Sagrada família i el Tibidabo), la guia de Barcelona, els jocs del civisme i l’agenda d’activitats.
Durant l’any 2004, les activitats que van generar més consultes van ser el Fòrum, les festes de la Mercè i la font màgica de Montjuïc. El català és l’idio-ma més utilitzat en les visites, seguit de l’anglès i el castellà.
Una de les aplicacions del web de l’Ajuntament de Barcelona que creix en nombre d’usuaris són els tràmits que es poden fer directament a través d’Internet, que en aquest moment són més de seixanta.
www.bcn.es
w
P O L I E S P O R T I U
Pere Paredes
L
’Escola Vedruna, escola priva-da concer tapriva-da del barri de Gràcia, és partidària que la for-mació dels seus alumnes no s’aca-bi a les aules i que es complemen-ti amb accomplemen-tivitats extraescolars i lúdiques que ajuden a la formació integral de nois i noies. A la vega-da, aquestes activitats vinculen encara més els alumnes a l’escola. Entre les moltes activitats extra-escolars i esportives que realitza l’escola, el bàsquet és la que ha aportat més èxits i ha distingit l’escola dintre del món d’aquest esport.Per als coordinadors de bàsquet, durant l’etapa d’aprenentatge el més important és divertir-se i per això des que comencen a jugar a 1r de Primària fins a 1r d’ESO in-tenten transmetre la tècnica del bàsquet a través de jocs. A partir de la categoria de cadets i fins als sèniors, s’intensifiquen els entre-naments i es demana als nois i noies més esforç i treball. L’Escola Vedruna, amb més de 140 anys de presència al barri, vol que els alumnes gaudeixin de la pràctica de l’esport, amb l’adquisi-ció de valors com la bona con-vivència, l’esforç i tots aquells va-lors que fan un bon ciutadà. Amb uns 250 jugadors, actual-ment l’escola té vint equips de bàsquet a quasi totes les catego-ries, dels quals disset participen
en competicions. A més a més, com que han creat un vincle entre les famílies i l’escola, diferent de l’estrictament acadèmic, hi ha dos equips de pares i mares que s’han animat a jugar.
Marc Palau, de 5è de Primària, fa dos anys que juga a bàsquet a l’Escola Vedruna, i encara que re-coneix el treball dur a què l’obli-guen els entrenadors, creu que “són molt bons i fan que em di-verteixi molt jugant amb els meus companys”.
L’impuls de moltes
activitats lúdiques i
extraescolars ajuden a la
formació dels alumnes de
l’Escola Vedruna del barri
de Gràcia
Disset dels vint equips de bàsquet de l’escola participen en competicions.
per MANEL
250 alumnes als equips de
bàsquet de l’escola Vedruna
Aquest és un temps d’aniversaris.
Sí. Estem celebrant el centenari de l’Or-feó Gracienc, per una banda, i el 25è aniversari del grup de teatre Disbauxa per una altra.
Parli'm de l’Orfeó.
Vaig entrar-hi quan tenia dotze anys, amb la intenció de cantar, però final-ment em vaig quedar a ballar a l’esbart.
Ha ballat molt durant tot aquest temps?
Una mica. Hi ha dues etapes: la primera ballant a juvenils i al cos de dansa, un parèntesi matrimonial, i una segona amb els meus fills petits.
El matrimoni genera sempre un trencament amb les entitats?
Depèn, en el meu cas sí, perquè festeja-va amb algú que no es dedicafesteja-va a cap de les activitats que s’hi feien.
I el retorn?
El punt d’un divorci.
Què representa la tornada a l’Or-feó?
És el moment que, com a mare de dan-saire, entro a formar part de la Junta de l’esbart.
Fins a presidenta.
Bé, primer presidenta de l’esbart i repre-sentant de la secció al Consell Directiu. Després, a poc a poc, vas prenent més responsabilitats fins a arribar a ser la presidenta del Consell Directiu i, per tant, vicepresidenta del Patronat de la Fundació.
Com viu aquests 100 anys?
Amb molta il·lusió i amb preocupació i responsabilitat pel moment històric, que quedarà com a referent de l’entitat durant molt temps.
Què ha aportat l’Orfeó a la socie-tat?
Com les altres entitats del barri, sobre-tot les més antigues, l’Orfeó, a més de la cultural, ha fet una tasca social i ha es-tat un punt de trobada i de coneixe-ment de persones que han generat nis-sagues des de les parets de l’entitat.
Com veu el seu futur?
Treballant en un intent de mantenir l’entitat al dia i, si pot ser, sempre un pas per davant, fixant-se en les necessi-tats d’avui i pensant en les del futur.
Parli'm ara del grup de teatre Dis-bauxa.
Va néixer a “El Nostre Casal”. El vam crear un grup de gent que volíem fer te-atre. I vam bastir un teatret, després vam seguir un camí itinerant per
dife-rents locals amb més o menys vicissi-tuds, fins a establir-nos definitivament en el local que actualment ocupem al carrer Betlem.
Un grup molt independent, oi?
Potser perquè els seus components som rebels i tenim la necessitat de ser autònoms.
Per viure, s’ha de fer teatre?
Penso que tots fem teatre durant totes les hores del dia, la vida és un gran esce-nari i nosaltres en som els actors i ac-trius.
Per a vostè l’aspecte social de la vida és primordial?
Sí, absolutament. La solució dels pro-blemes d’aquest món passa pel fet que la gent es conegui i parli.
I això és tot?
A una persona que coneixes i amb qui parles cada dia, és molt difícil que li fa-cis mal.
Qui és la Josefina quan es lleva?
Una persona que es posa en marxa tan sols en posar el peu a terra.
Quantes hores dorm?
Molt poques, 4 o 5.
I quan acluca l’ull en què pensa?
Quedo adormida a l’acte.
No reflexiona...?
No és que no reflexioni, és que són tan poques les hores que dormo, que no-més descanso les hores mínimes per re-cuperar energies.
Té algun vici?
Escriure i xatejar.
Xatejar?
Vaig començar per passar l’estona i ara és un costum. Fins i tot hi he fet amics.
És un símptoma de solitud?
Potser sí. Quan xateges, moltes vegades t’expliquen la vida al cap de dos minuts. Hi ha necessitat d’ésser escoltat.
Com pot ser que una persona tan activa tingui moments de solitud?
Perquè sóc una persona normal i supo-so que tothom en té.
Per a la Josefina, les entitats són més que un lloc d’esbarjo.
“La solució dels problemes
del món passa pel fet que
la gent es conegui i parli”
Josefina Altes és un dels cors del moviment
associatiu de Gràcia. Oberta i amb una capacitat
extraordinària d'escoltar, sempre està a punt per
a qualsevol nova activitat cultural o social.
“L’Orfeó Gracienc ha fet, a
més de la cultural, una
tasca social i ha estat un
punt de trobada”.
Josep Maria Contel
• Ordena l’espai públic i facilita l’aparcament.
• Millora la qualitat ambiental.
• Descongestiona el centre de la ciutat.
010
0,55 ecada tres min. IVA inclòs
www.bcn.es
Oficina de l’Àrea Verda Plaça Carles Pi i Sunyer, 8-10