2
La imatge
Els 60 nous agents de la promoció 79 de la Guàrdia Urbana de Barcelona, provinents d’altres cossos policials, més una agent de la promoció 78 que no va poder iniciar les pràctiques l’any passat, en la tradicional
3
Índex
Editorial
- Bones notícies, nous reptes
De portada
- La GuB renova la seva imatge exterior
A fons
- Baixen els accidents de trànsit al 2006
Notícies GuB
- Gràcia projecta la nova seu de la UT-6 - La GuB suma 113 motos a la seva flota - Nou recurs per mediar en conflictes - Afectacions a la via pública a un sol ‘clic’ - La Muntada tanca un any de celebracions - DVD per reduir els accidents
Som notícia
- Les novetats de la GuB, als mitjans
Actuem
- 256 locals precintats durant el 2006 - Decomís històric de pirateria - Falsos policies
- Desarticulada una xarxa d’estafadors de parquímetres
Els nostres recursos - 60 + 1 nous agents - Convocatòria oberta
- Gestió de denúncies a través del programa GALILEO
Seguretat i Mobilitat
- Bicing: el nou transport públic - Barcelona fa extensiva la Zona 30
El reportatge
- Interactuant a alt nivell per millorar - Tecnologia policial
Parlem de
- Patrullant mentre la ciutat no dorm
L’expert opina
- “Ser avaluats ens permet millorar”
Activitats esportives i socials
- Expedició als Jocs Mundials d’Adelaida - Temporada de maratons
- Duel blanc i blau
- Policies i bombers units per les motos - Torna la cursa de Bombers
El tauler
- La ‘nova promoció’ canina - Carta a un company
- Enhorabona a les promocions 49 i 50 - Felicitacions a la GuB
Els convidats - Àlex Corretja
Desconnecta i humor GuB
Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona
Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona
Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona
ccmail: GU_REVISTA
Consell Editorial: Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Carles Reyner, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Susana Suárez, Miquel Fernàndez, Joan Palau, José Manuel González i Àlex Palau
Director: Evelio Vázquez
Serveis editorials: Op-team SIC SL
Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona
Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com
Coordinació: Àlex Palau ([email protected])
Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra i Núria Güell
Redacció i fotografia: Àlex Palau i Guillem Zaragoza
Col·laboradors en aquest número:
José A. López París i Juan I. Paso.
Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001
4
Editorial
E
l2006 ens ha deixat una dada molt positiva: l’any passat, els accidents de trànsit a Barcelona van baixar un 2’9% i van resultar ferides 602 persones menys que el 2005. Alhora, les xifres ens segueixen plantejant un repte: treballar per salvar les prop de 50 vides que cada any es cobra l’asfalt de la ciutat.L’alta accidentalitat de les motocicletes és una de les circumstàncies que més ens preocupen. En els darrers dos anys el parc de motocicletes i ciclomotors de Barcelona ha augmentat fins les 270.000 unitats. La nostra és ja la ciutat europea amb més vehicles de dues rodes per habitant, i la segona pel que fa al nombre total d’aquest tipus de vehicles. L’auge en el nombre de motoristes ha revertit en les xifres de sinistralitat entre aquests conductors, limitant uns resultats encara millors en les estadístiques globals d’accidents.
La vulnerabilitat dels motoristes, especialment els novells, ens obliga a prestar especial atenció a l’hora de protegir aquests conductors: sent estrictes en el compliment de la llei i, alhora, educant sobre el perill dels comportaments de risc a la via pública.
Des de temps ençà, la Guàrdia Urbana de Barcelona viu un període marcat per les incorporacions i la modernització tecnològica. Enguany renovem la imatge, amb una uniformitat
de patrulla que persegueix la funcionalitat i l’adaptabilitat de cadascuna de les peces de roba a la tasca diària. Sumant-hi un nou concepte de visibilitat per incrementar la seguretat d’agents i ciutadans.
Arriben més agents procedents de la promoció interadministrativa i, acte seguit, s’ha obert una nova convocatòria pública de 120 noves places de guàrdia urbà. Amb el procés de rejoveniment del Cos, ja hem aconseguit reduir en tres anys la mitjana d’edat dels agents.
Millorem tecnologia: des d’abril, els ciutadans poden pagar les denúncies de trànsit de forma immediata i directa als agents, gràcies a la incorporació d’un lector de bandes magnètiques de targetes de crèdit en les impressores portàtils. Una novetat que, de nou i com es va poder veure en la ‘I Jornada de tecnologia i GuB’ dirigida a les Policies Locals, referma el nostre Cos en la posició de referent en la modernització de les tasques policials de proximitat.
Bones notícies,
nous reptes
El Cos es renova: més
agents, millores
5 5
La GuB renova la
seva imatge exterior
L
a renovada uniformitat de la Guàrdia Urbanade Barcelona dóna un gir a la imatge del Cos després de 25 anys. El nou vestuari de patru-lla persegueix la funcionalitat i l’adaptabili-tat de cadascuna de les peces de roba a la tasca dià-ria dels agents, i consta de pantalons d’estiu, pan-talons d’hivern, polo bicolor d’estiu, polo bicolor d’-hivern i gorra.
Aquests nous elements, que es van presentar pú-blicament el passat 16 de febrer, seran operatius a partir del proper mes maig. Durant aquest 2007, està previst ampliar la uniformitat amb l’adquisició de noves peces accessòries que complementin la renovació de vestuari.
El passat 16 de febrer es va presentar la uniformitat operativa que lluiran els
agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona a partir del proper mes de maig. El nou
vestuari prioritza la funcionalitat i presenta un disseny molt més visible, cómode i,
sobretot, molt operatiu.
De portada
Els elements de la nova
uniformitat seran
operatius a partir del
proper mes de maig
6 6
De portada
Segons el regidor de Seguretat i Mobilitat, Fe-rran Julián, aquest disseny suposa “un nou concep-te per millorar la visibilitat dels agents de cara a oferir un millor servei: una policia més visible als ciutadans representa també més seguretat per als ciutadans”.
Pensat per als agents
En el disseny del nou uniforme s’ha tingut en compte l’experiència i els suggeriments aportats pels agents, amb la voluntat de fer més àgil i còmo-de el seu treball. Els materials utilitzats per a la seva confecció són més transpirables i resistents, i s’han incorporat detalls útils com el sistema d’ajus-tament als baixos dels pantalons –especialment pensat per als agents amb escúter– o el teixit hi-drorepel·lent del polo.
Més visibles, més segurs
A primera vista, el canvi més significatiu és l’a-dequació de tota la roba de patrulla a la normativa UNE 471 d’alta visibilitat, seguint la línia iniciada el 2005 quan es va incorporar el polo d’estiu bicolor d’alta visibilitat per a la Unitat de Circulació, les pa-trulles ciclistes i el Servei de Platges. Incrementant la visibilitat, amb el nous uniformes es persegueix conferir una major seguretat envers els agents.
Gorra
Fabricada en cotó i polièster. Incorpora
l’escaquer en teixit reflectant termofixat
en tot el perímetre i l’escut brodat de la
ciutat, amb orla brodada amb fil d’or en
tot el contorn i a la visera.
Polo bicolor
Està fabricat en teixit 100%
transpirable, hidròfug i hidrorepel·lent.
Compta amb un coll amb escaquer
reflectant i incorpora el logotip
“POLICIA / Guàrdia Urbana” a
l’esquena, en teixit reflectant i
termofixat. El disseny de la peça
s’adequa a la normativa UNE 471 de
teixits d’alta visibilitat.
El logotip ‘Policia. Guàrdia Urbana’, substitueix a l’anterior i es podrà llegir de forma visible a l’esquena dels agents. Renovació completa: polo, gorra, pantalons i, també,
7 7
A partir de la introducció d’aquesta nova uni-formitat operativa, l’uniforme actual format per pantalons de tall formal, camisa, corbata i gorra de plat, restarà reservat per als actes de representació i per als serveis que es
realitzin en edificis consistorials. Les uni-tats especialitzades, amb uniformes propis identificatius, seguiran utilitzant la seva indu-mentària actual.
Canvi d’escut
‘Policia / Guàrdia Urbana’, aquest és el nou logotip que es podrà llegir a partir d’ara a l’esquena de la
part superior de l’uniforme. L’escut de la GuB tam-bé ha estat modificat: amb el nou disseny, la placa policial passa del color platejat al daurat en bona part dels seus elements, i incorpora l’escut oficial de la Corporació en color. Un canvi que també es fa extensiu al polo, l’anorac i la gorra de la nova uniformitat.
La nova placa s’implantarà progressivament du-rant el període 2007-2008, paral·lelament a la subs-titució de l’actual emblemàtica i de la botoneria de l’uniforme de representació, que passarà del plate-jat al daurat.
En la renovació dels uniformes s’ha invertit mig milió d’euros i representa un nou pas en el procés de modernització dels recursos de la GuB, endegat amb l’adquisició de les noves armes i elements d’ac-tivitat, la renovació de la flota de vehicles i l’adqui-sició de nous dispositius tecnològics com les PDA i
les impressores portàtils.
Escut
El nou disseny passa del color platejat al
daurat i incorpora l’escut de la
Corporació Municipal. El nou escut
apareix ja en l’uniforme i s’implantarà
progressivament a la placa policial
durant aquest i el proper any.
Pantalons
Confeccionats amb teixit d’alta
resistència a la tracció, amb acabat
antiestàtic i anti-‘pilling’. La cintureta
interior està reforçada amb cobertura de
silicona per evitar desplaçaments de la
peça superior. Duen butxaques de
plastró, situades als costats dels camals,
mentre que els baixos incorporen un
sistema ocult d’ajustament al camal, útil
per als agents amb escúter.
8 8
A fons
Baixen els accidents
de trànsit al 2006
D
urant el darrer any es van registrar aBar-celona 10.875 sinistres de trànsit, els quals van causar 12.887 ferits i 48 vícti-mes mortals, 29 d’elles en vehicles de dues rodes. Unes xifres que mostren un descens de casi el 3% respecte dels accidents registrats el 2005. El percentatge encara descendeix més –fins el
Els accidents de trànsit durant el 2006 a Barcelona van baixar un 2’9% i van
re-sultar ferides 602 persones menys que l’any passat. El nombre de víctimes mortals
també va disminuir tot i haver de lamentar encara 48 decessos. Tot i el descens
ge-neralitzat, l’accidentalitat en les motocicletes segueix sent l’assignatura pendent.
El 2006 es van produir
321 accidents menys que
el 2005, però va créixer la
sinistralitat en les motos
3’5%– en el cas dels sinistres amb víctimes. Pel que fa al promig d’edat dels conductors accidentats, aquest segueix pujant i ja se situa en 36’4 anys.
Motos: cas obert
9 9
amb el permís de con-duir B i tres anys d’anti-guitat, sense necessitat de formació prèvia espe-cífica. Una circumstàn-cia que ha auspicircumstàn-ciat un augment continu del parc de motocicletes.
L’any 2006, el núme-ro de motoristes amb permís B accidentats va créixer un 62’5% respec-te de les xifres prèvies al canvi de normativa; i es va duplicar el nombre de vehicles amb menys d’un any d’antiguitat implicats en sinistres de trànsit. L’aug-ment de les matriculacions, sumat a la inexperièn-cia dels conductors, són dues de les causes que ex-pliquen la tendència inversa que segueixen les mo-tos en accidentalitat. Per intentar pal·liar aquesta situació, durant el 2006 l’Ajuntament ha impulsat diversos projectes de seguretat viària. Cursos de for-mació gratuïta per a conductors de moto sense experiència, o la campanya de conscienciació sota el lema ‘Circula amb precaució, evita accidents’, s’han sumat als dispositius i campanyes específiques de la GuB dirigides a corregir conductes de risc entre els motoristes. A més, durant el darrer any es van rea-litzar 6.477 controls d’alcoholèmia post accident.
Menys atropellaments
La tendència inversa entre el total d’accidents i els sinistres de motocicleta es reflecteix també en el tipus d’accidents registrats el 2006.
Incrementen les col·lisions laterals i les caigudes de vehicles de dues ro-des, mentre que la resta de tipologies registren xifres inferiors a les d’anys passats, especialment pel que fa als atropellaments: un 10% menys.
Pel que fa a les causes d’accident, la manca d’atenció i no respectar el semàfor segueixen sent els factors més repetits, tot i que registren xifres a la baixa. Alhora, augmenten els si-nistres originats per canvis de carril sense precaució i per girs de carril in-deguts, directament relacionats amb els accidents de motocicletes.
Les motos protagonitzen el 2007
Barcelona és la segona ciutat d’Europa
amb més motos, després de Roma, i
superant-la en motos per habitant. Un fet
que es reflexa en les estadístiques
d’acci-dentalitat: durant el primer mes i mig del
2007 van morir set persones en sinistres
de trànsit, totes elles sobre dues rodes.
Noves tecnologies per controlar
la seguretat viària
Aquest any començarà a aplicar-se el
control de ‘vídeo denúncia’ en les 30
cruïlles semaforitzades on van
registrar-se més accidents durant el 2006. La
tecnologia, més moderna que l’actual,
funciona amb visió artificial i permetrà
prevenir conductes de risc com saltar-se
el semàfor o fer girs indeguts.
Ciutadans conscienciats
Les dades recollides durant el 2006 revelen un alt grau de conscienciació ciutadana pel que fa a l’ús dels mecanismes de protecció: entre les víctimes mortals del 2006 només un motorista circulava sen-se casc i dos conductors de turismes no duien cor-dat el cinturó. En els trajectes a peu també s’han re-duït els comportaments de risc, tal com s’extreu de la baixada de totes les categories d’accident amb
vianants implicats.
tres del quarter gracienc dels Mossos d’Esquadra, permetent la comunicació fluïda i directa entre ambdues casernes.
El nou quarter de Gràcia, projecte dels arquitec-tes Jaume Artigues i Pere Riera, serà el primer en incorporar un sistema de panells solars. Aquesta innovació, que utilitzarà l’energia del sol per escal-far l’aigua de la caserna, s’instal·larà a partir d’ara en totes les dependències de nova construcció de la GuB. Les obres, amb un pressupost xifrat en 3 milions i mig d’euros, van començar el setembre de l’any passat i estaran completament enllestides en-tre octubre i novembre del 2007, moment en què es durà a terme el trasllat complet de la plantilla i les dependències a la nova seu.
Propera etapa: Noubarris
La construcció de la nova seu per a la UT-6 és un pas més en el pla de renovació d’instal·lacions, iniciat el juny de l’any passat amb la inauguració de la moderna caserna de Sant Martí. El proper projecte que està sobre la taula és el trasllat de la UT-8, ara ubicada al Parc Central de Noubarris, a les dependències que fins ara ocupava Mossos d’Esquadra al carrer d’Andreu Nin, prop de l’avin-guda Meridiana. Es preveu que les instal·lacions es-tiguin adaptades i siguin operatives a finals
d’a-quest any o principis del 2008.
1 1 00
Notícies GuB
Gràcia projecta la
nova seu de la UT-6
L
’edifici, del que ja es pot apreciarl’estructu-ra interior per plantes, ocupa part del solar on antany s’erigia l’Hospital Militar, entre l’avinguda Vallcarca i el carrer d’Ana Pife-rrer. La ubicació de la nova caserna ha estat pensa-da per resoldre alguns dels problemes que plante-gen les actuals dependències de la UT-6 –al carrer Trilla número 10–, i per adaptar millor el servei a les especificitats del barri de Gràcia. Així es dispo-sarà de cinc plantes més un soterrani amb aparca-ment per al parc mòbil; en total, 3200 metres qua-drats de superfície construïda que faran més cò-mode el treball del centenar d’agents de la UT-6. L’accés directe a una gran avinguda facilitarà el trànsit de les unitats mòbils, agilitant les sortides en un districte caracte-ritzat pels carrers estrets i les zones de vianants. Les instal·lacions esta-ran rodejades per una àmplia zona verda i s’erigiran a pocs
me-El proper mes de novembre està previst que s’inauguri oficialment la nova caserna
del districte de Gràcia. L’edifici, encara en construcció, comptarà amb 5 plantes,
pàrquing soterrat, sortida directa a l’avinguda Vallcarca i ocuparà un solar
envol-tat de zona ajardinada a tocar del quarter de Mossos d’Esquadra.
La caserna, de cinc pisos
d’alçada i 3.200 metres
quadrats, estarà enllestida
el proper mes de novembre
1 1 11
L
a Guàrdia Urbana de Barcelona s’ha dotat de24 motocicletes de gran cilindrada (1300cc), 74 escúters de patrulla (250cc), 10 motos sense distintiu policial, 2 maxiescúters i 3 motos de trial. Amb la incorporació d’aquests nous vehicles la GuB ha completat la renovació del cent per cent de la flota de motocicletes, prevista pel pe-ríode 2003-2007. En aquests quatre anys també s’-ha ampliat un 15% el parc mòbil de dues rodes, fins a les 224 unitats.
En l’acte de presentació dels vehicles, que va te-nir lloc el 24 de gener al passeig de Lluís Companys, també es van exhibir dos nous turismes sense dis-tintiu policial que es destinaran a funcions de radar mòbil. Els dos cotxes de prevenció viària van equi-pats amb sistemes de localització per GPS i de
tele-comunicacions digital (xarxa Rescat).
La GuB suma 113
motos a la seva flota
Imatge de la presentació del passat 24 de gener
Coberta:
panells solars i altres instal·lacions.4a planta:
vestidors masculins.3a planta:
biblioteca, sala de descans, sala de reunions, vestidors de comandaments i femenins.2a planta:
despatxos sergents i caporals, policia comunitàriai aula general.
1a planta:
despatxos cap d’unitat i inspectors, EATOS i arxiu.Planta Baixa:
recepció, armeria, sales de minutes, informes imonitors.
Soterrani:
cel·les, aparcament, magatzems, sales de màquinesi de manteniment.
1 1 22
Notícies GuB
Nou recurs per
mediar en conflictes
L’Ajuntament posa en marxa un recurs per resoldre conflictes de convivència a
tra-vés del diàleg, oferint una via alternativa de gestió de les queixes més enllà de la
tramitació administrativa. Els agents de la GuB s’encarregaran de detectar els
ca-sos susceptibles de mediació i d’informar-ne als ciutadans implicats.
L
a instrucció, que va entraren vigor l’1 de febrer, esta-bleix que la Guàrdia Urba-na de BarceloUrba-na i Mossos d’Esquadra seran els encarregats de proposar els casos susceptibles de mediació. Quan un agent de-tecti un conflicte entre veïns els fets d’origen del qual no suposin una infracció i no hagin estat de-nunciats, els informarà de la pos-sibilitat de recórrer a la mediació municipal. En cas d’acceptar, l’agent complimentarà el Formulari de
derivació a Mediació –disponible a la Base
docu-mental– i el passarà a l’equip de Policia Comunitària de la seva unitat. Aquest s’encarregarà de completar la informació del requeriment i de tramitar-lo a la Secretaria Tècnica de Prevenció del Districte, on es designarà un mediador i es contactarà amb les parts per iniciar el procés.
Solució en 40 dies
L’accés a aquest nou recurs és voluntari, les parts enfrontades han de sol·licitar-ho a l’administració i, en cap cas, la participació en la mediació no els exo-nerarà de les responsabilitats administratives, judi-cials, penals o civils.
El procés de mediació serà guiat per un tècnic expert, és completament gratuït i té una durada es-timada de 40 dies, en els que s’inclou el contacte, l’oferta i l’acceptació de les parts, i la celebració de les sessions. Els districtes posaran a disposició un es-pai adequat per al desenvolupament de les sessions de mediació. En cas d’entesa, l’acord signat no podrà
contravenir la llei i serà vinculant, és a dir, tindrà rang de contracte privat.
La resolució de conflictes a través de la mediació no es nou a la GuB. Experiències com la de la UT-8 a Noubarris i el treball de la Policia Comunitària ja han demostrat els beneficis d’aquest recurs, que ara
s’ha d’incorporar com a pràctica habitual.
Casos susceptibles de mediació
• Infraccions lleus que no se solucionen
amb sanció econòmica: reg de plantes
fora d’hora, volum TV, aire condicionat.
• Molèsties denunciades no punibles o no
comprovables: produïdes per animals o
activitat domèstica, comercial o lúdica.
• Altres fets no subjectes a norma: olors
de cuina, caiguda d’aigua d’estenedors,
ús incorrecte d’elements comunitaris.
• Utilització lícita de l’espai públic que
incomoda o trenca la convivència.
1 1 33
L
’antic ACER era bo, però s’havia quedat unamica antiquat. El nou sistema és més gràfic i fer modificacions i editar-lo és tant senzill com reservar un viatge per Internet”, expli-ca Santiago Garcia, responsable del desenvolupa-ment del programa.
Des de principis de febrer tot el personal de GuB i de cada Districte pot accedir a l’ACER 3 per intro-duir aquelles noves afectacions de la via pública de les que tinguin coneixement. Talls de voreres o calçada per obres, activitats ciutadanes, manifesta-cions, però també mudances o reserves d’espai per aparcament durant grans esdeveniments; tot està recollit en la nova versió del programa i és pot con-sultar i editar de manera més clara i àgil. S’ha can-viat l’antic sistema d’icones per un codi de colors que dibuixa exactament el tram afectat i n’indica la incidència, podent obtenir més informació situant
el punter sobre l’àrea que desit-gem. “La voluntat és recollir el 100% de les afectacions i que es faci un ús molt més habitual del programa”. De moment i fins que acabi el procés de formació, s’ha establert un període de convivència entre l’antiga versió de l’ACER i la nova, podent-les usar indistintament.
Accés públic
En breu estarà disponible una versió de l’ACER oberta al públic general, que permetrà a qualsevol ciutadà que accedeixi a la web de l’Ajuntament de Barcelona consultar l’estat de la xarxa urbana de carrers i les futures actuacions que s’hi duran a ter-me. “El nou programa recull qualsevol incidència que redundi en la circulació rodada o a peu. Als ciu-tadans els interessa saber tot el que els pot afectar: des de si es faran obres fins a un tall de carrer per una xocolatada”.
L’accés per Internet és una de les grans apostes del programa. L’aposta tecnològica de la GuB podria confluir en el futur en la possibilitat de consultar l’ACER a través de les PDA i d’introduir-hi ‘in situ’ les afectacions i incidències que els agents vagin
detectant mentre patrullen.
Una agent durant un dels cursos de formació sobre el nou ACER. Ampliada, la pantalla del programa.
Afectacions a la via
pública a un sol ‘clic’
El sector de Seguretat i Mobilitat estrena la tercera versió de l’ACER, el programa
informàtic que permet conèixer qualsevol afectació actual o prevista a la via
públi-ca. Entre les novetats destaca el disseny estil web –més visual, intuïtiu i fàcil
d’u-tilitzar– i la possibilitat d’accedir i modificar el programa des d’Internet.
L
a visita del regidor Ferran Ju-lián i dels caps de la Guàrdia Urbana de Barcelona a les ins-tal·lacions de la Ciutadella van servir de cloenda a un any molt espe-cial per a la Muntada: el del seu 150 aniversari. En un acte privat, es va ob-sequiar als agents amb una litografia i un CD amb la gravació de l’espectacle eqüestre que van realitzar el passat 8d’octubre al Palau Sant Jordi, i es va fer entrega a la unitat d’una placa commemorativa del seu se-gle i mig d’existència. Durant el seu parlament, Francesc Xavier Vilaró va destacar el treball dels genets al servei de la ciutat i la gran imatge que
projecta aquesta secció de la GuB.
1 1 44
Notícies GuB
La Muntada tanca un
any de celebracions
DVD per reduir els accidents
Francesc Xavier Vilaró i Ferran Julián van entregar en mà els obsequis commemoratius als agents de la Muntada.
J
a s’ha realitzat la darreraen-trega de la 3a Fase del Pla de Comunicació Interna. La reducció de l’acciden-talitat ha estat, en aquesta oca-sió, el tema central del DVD in-formatiu que s’ha distribuït per totes les unitats de la Guàrdia
Urba-na de BarceloUrba-na..___________________
__.L’evolució del sistema viari ha convertit a
la nostra ciutat en un dels referents, a nivell europeu, pel que fa a control de la sinistrali-tat. Tot i això, és fonamental mantenir l’elevat grau d’implicació de tots els agents en la millora del sistema de circulació i en l’increment de la
seguretat..___________________________
__.Així, al DVD que es va repartir durant el més de
març es mostra, en forma de pel·lícula, el ‘futur desitjat’ en quant a accidents de trànsit. Alhora, a
la gravació s’expliquen les accions que es van rea-litzar –en aquest futur hipotètic– per tal d’acon-seguir reduir al màxim els sinistres
viaris a l’àmbit urbà.____________
__.És un repte que es llança als
agents de la GuB, protagonistes en l’avui i el demà en aplicar les mesures que redueixin l’acciden-talitat a Barcelona i, sobretot, el rastre de víctimes que aquesta deixa al seu darrere. I un altre missatge que també es vol transmetre: per aconseguir els resultats desitjats, la GuB i els seus integrants han de de-senvolupar un doble paper: no només sancionar,
sinó també actuar com a educadors vials.
1 1 55
Som notícia
TV-3, BTV, diaris d’abast autonòmic i municipal i, també, algunes ràdios. Els mitjans no es van voler perdre la presentació oficial de la nova uniformitat de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va tenir lloc el passat 16 de Febrer a la plaça Margarida Xirgu. Sis agents van posar per a les càmeres fotogràfiques i de televisió amb els elements del nou vestuari.
Les novetats de la
GuB, als mitjans
El 19 de març, els 60 agents de la pro-moció interadministrativa van rebre la benvinguda oficial al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. A més de l’alcalde, el regidor i l’intendent major en cap de la GuB, també els esperaven les càmeres de BTV i d’al-guns diaris, que van immortalitzar una escena –la de l’entrega de plaques– que s’ha anat con-vertint en habitual els darrers anys.
1 1 66
Actuem
D
urant el 2006 l’Ajuntament va precintar256 locals de concurrència pública, 20 més que l’any anterior. En les visites d’ins-pecció, els agents de la GuB han aixecat 307 actes per infraccions greus o molt greus. In-complir l’horari, realitzar una activitat diferent a l’autoritzada o la falta de llicència, han estat el mo-tiu de tancament en el 70% dels casos. A més, s’han emès 300 denúncies per infraccions lleus. L’Eixam-ple és el districte que acumula més establiments precintats (72), mentre que a Ciutat Vella el nombre
de locals baixa fins a 60, 29 menys que el 2005.
En total, Guàrdia Urbana de Barcelona i els serveis de districtes han inspeccionat
2.858 establiments de pública concurrència durant el darrer any. El 90% dels
lo-cals clausurats són de categoria C –bars i restaurants–, i la resta bars musilo-cals o
discoteques. Les unitats nocturnes de la GuB han inspeccionat fins a 307 locals.
256 locals precintats
durant el 2006
Decomís històric de pirateria
Un servei conjunt entre Guàrdia Urbana de Barcelona i el Cos Nacional de Policia
va permetre intervenir, el passat mes de gener, 32.000 CD i DVD pirates. Una de les
incautacions més importants realitzades mai a l’estat espanyol. El material va ser
trobat en dos pisos de Barcelona i en un altre de Cornellà.
D
urant l’anomenada ‘Operació roba’ es vandecomissar també 11 torres d’ordinador amb un total de 102 gravadores, una fo-tocopiadora en color i 36.000 caràtules. En la primera part de l’operació es van detenir dues persones procedents de Bangladesh, i, en una sego-na, a tres ciutadans més d’origen pakistanès.
La GuB va tornar a actuar per un delicte contra la propietat intel·lectual el 19 de gener. Durant una inspecció en un basar i en una botiga de venda a l’engròs del carrer Princesa, es van intervenir 8.000 DVD verges que es venien com a originals de la
marca Verbatim sense ser-ho.
Agents de la GuB classifiquen el material intervingut en un dels pisos de Barcelona
Actes segons el tipus d’infracció
Incompliment d’horari
28,3%
Activitat diferent a l’autoritzada 23,3%
Activitat sense llicència
17,4%
Soroll durant activitat
8,8%
Soroll a la sortida
7,9%
Altres infraccions
7,1%
Seguiment tancament
3,9%
Seguretat (aforament, mesures
1 1 77
Falsos policies
L
a detenció va tenir lloc al voltantde les dues de la tarda a l’avingu-da de l’Estadi, a la muntanya de Montjuïc, una zona molt fre-qüentada per turistes. Agents de paisà de la GuB van observar un cotxe que circulava molt lentament, i com els quatre ocupants del vehicle prestaven especial atenció als turistes que cami-naven per la vorera.
En un moment concret, tres dels detinguts van baixar del vehicle per dirigir-se cap a una parella de turistes. Després d’ensenyar-los fugaçment una car-tera amb una placa en el seu interior, van demanar
a l’home la cartera i a la dona la bossa de mà, amb La placa casolana amb que s’identificaven els delinqüents
Desarticulada una xarxa
d’estafadors de parquímetres
E
ls arrestats, la majoria d’origen argentí iper-tanyents al mateix clan familiar, utilitzaven els voltants de l’estació de Sants i la ronda de Sant Antoni com aparador –en ocasions durant setmanes– per a cotxes en venda. L’aparca-ment els sortia de franc: havien adquirit tiquets de zona verda i blava per valor de 24.000 euros usant
La GuB va detenir el passat 1 de març a quatre homes que robaven a turistes
fent-se passar per agents de policia. Per intimidar a les víctimes, els delinqüents
mos-traven una placa de joguina entaforada en una cartera amb un carnet. Un recurs
casolà però efectiu, que aprofitava el desconeixement dels turistes.
GuB i CNP van detenir el 31 de gener
els 24 membres d’una banda, dedicada
a la compra i venda de cotxes, per
es-tafar 24.000 euros a la companyia
mu-nicipal que gestiona els parquímetres.
Els detinguts exposaven els vehicles al
carrer comprant tiquets de zona verda
i blava amb targetes falses.
A la foto de dalt, un parquímetre del barri de Sants, una de les zones on es realitzava l’estafa
targetes sense fons. B:SM, l’empresa municipal que ges-tiona els parquíme-tres, va denunciar el cas el 28 de novem-bre, i es va iniciar la investigació con-junta entre el Servei d’Informació, la UPAS, i el Grup de Delinqüència Econòmica de la Prefectura de Policia de Catalunya. Durant l’operatiu es van registrar tres domicilis, intervenint 20 targetes de crèdit i diner en efectiu, i es van requisar 16 vehicles exposats al carrer i 27
més en dos locals de Barcelona i L’Hospitalet.
l’excusa d’escorcollar-los i poder d’a-questa manera sostreure el que portes-sin dintre.
En aquest moment, els agents van sortir del vehicle no logotipat i es van identificar com a policies. Tot i l’intent de fuga, la col·laboració de diverses pa-trulles va permetre detenir els tres fal-sos policies i el conductor dels vehicle, que van ser traslladats a dependències dels Mossos d’Esquadra fins a passar a disposició judicial. Entre els detinguts hi ha tres ciutadans romanesos i un
1 1 88
Els nostres recursos
E
l 19 de març l’alcalde de Barcelona, JordiHereu, el regidor de Seguretat i Mobilitat, Ferran Julián, i l’intendent major en cap de la GuB, Francesc Xavier Vilaró, van donar la benvinguda oficial al Cos als 60 nous agents provi-nents de la convocatòria en règim interadministra-tiu, realitzada el passat mes de desembre. En total, s’han incorporat 56 homes i 4 dones, provinents en la seva majoria de Policies Locals (48), i també del Cos Nacional de Policia (8), Guàrdia Civil (3) i Mos-sos d’Esquadra (1). La mitjana d’edat d’aquests nous agents és de 33 anys.
A l’acte també es va donar la benvinguda a l’a-gent Cristina Alarcón, pertanyent a la promoció 78, que iniciarà la fase de pràctiques un cop superat el període de convalescència per un accident de tràn-sit que li va impedir incorporar-se amb els seus companys de promoció.
Tenint en compte la seva instrucció policial prè-via, entre el 12 i el 22 de març els 60 nous guàrdies urbans van seguir un procés de formació dins del Programa d’Acollida. L’objectiu: adaptar els seus co-neixements i procediments policials als de la Guàr-dia Urbana de Barcelona i fer més eficient la seva
El Saló de Cent va tornar a ser escenari de la cerimònia de benvinguda a la nova
promoció de la GuB. Enguany, s’han incorporat 60 agents procedents d’altres
cos-sos policials de l’Estat. Els integrants de la promoció 79, més una agent de la 78
que no va poder incorporar-se el 2006, estaran en pràctiques a les UT fins al juny.
incorporació a les Unitats. Donar un servei de Pro-ximitat, assolir la qualitat de l’Espai Públic i fomen-tar la Cohesió Social, han estat els tres aspectes bàsics en que més s’ha incidit durant la formació específica dels nous agents.
Actualment, els integrants de la nova promoció compleixen el període de pràctiques a les diferents UT, fins que, el juny, se’ls assignin els seus destins definitius. La convocatòria interadministrativa es va obrir el passat mes de desembre per a 63 places d’a-gent. D’aquestes se n’han cobert 60 mentre que, les tres restants, passen a ampliar la convocatòria
d’o-ferta pública prevista pel mes d’abril.
60 + 1 nous agents
Procedència dels 60 nous agents
Policies Locals
48
Cos Nacional de Policia
8
Guàrdia Civil
3
Mossos d’Esquadra
1
Cartell i imatge promocional de la propera convocatòria de places d’agent de la GuB
1 1 99
Avantatges del GALILEO
• Controlar la gestió dels talonaris
• Simplifica el full d’activitats
• Disponibilitat d’informació (24-48h)
• Activitat denunciadora per carrers
• Alt grau de fiabilitat de les estadístiques
• Reduir butlletes errònies remeses a IMH
• Elimina comptabilitats manuals
• Informa sobre les càrregues de treball
• Poder auditar la tramitació de denúncies
• Informa sobre qui gestiona la denúncia
Convocatòria
oberta
A
caba de ser presentada la darrerapromo-ció –el 19 de març– i ja s’ha fet oficial la nova oferta pública de places per accedir a la Guàrdia Urbana de Barcelona. Les proves s’iniciaran a l’abril per seleccionar 120 nous agents, ja que, a les 117 places de la convocatòria inicial, cal sumar-hi les tres vacants de la darrera promoció interadministrativa.
Per optar a accedir al Cos, els aspirants han d’a-creditar la nacionalitat espanyola i el títol, com a mínim, de graduat escolar; tenir entre 18 i 31 anys; posseir els permisos de conduir tipus A i B, i fer una alçada mínima de 1’70 metres en el cas
dels nois i de 1’60 en el de les noies.
Aspirants a agents s’examinen de les proves teòriques durant la darrera convocatòria de places
Gestió de denúncies a través
del programa GALILEO
E
l dia 1 de juliol de 2006 es va posar enmar-xa l’aplicatiu de gestió de denúncies GALI-LEO, amb accés des de la Intranet de Via Pú-blica. Un cop finalitzat el desenvolupament del programa, s’ha publicat una instrucció (51/06) per definir la seva funcionalitat i característiques.
El GALILEO està preparat per gestionar talonaris de denúncies i enregistrar-ne les dades a fi de faci-litar la posterior consulta i gestió. Les Unitats han d’utilitzar aquest aplicatiu a l’hora de distribuir els talonaris de denúncies, així com enregistrar les da-des de les denúncies realitzada-des tant pels agents (inclosos els agregats) com les que rebi de patrulles de Mossos d’Esquadra. Les dades s’han d’enregistrar en el termini màxim de 24 hores o, en cas de festius o cap de setmana, el primer dia següent laborable.
Com a novetat, a partir d’ara l’Oficina d’Infor-mació i Tràmits introduirà al GALILEO les denúncies
retornades, abans de remetre-les a les unitats per a la seva rectificació o anul·lació definitiva. El Servei de Suport Tècnic Operatiu de la Divisió de
2 2 00
Seguretat i Mobilitat
P
er ser usuari delBicing, nom amb què s’ha batejat el nou transport pú-blic individual amb bicicle-ta, cal comprar una targe-ta d’abonament, personal i intransferible. L’abona-ment es pot adquirir a tra-vés d’Internet.
La targeta permetrà als ciclistes desbloquejar una bicicleta i utilitzar-la sense càrrec addicional durant la primera mitja hora d’ús. La
resta de temps utilitzat, fins a un màxim de 2 hores, es tarificarà en fraccions de 30 minuts dins de l’ho-rari de servei, que només tanca entre les dotze de la nit i les cinc de la matinada de diumenge a dijous.
El sistema, que va destinat a la ciutadania de Bar-celona, està pensat per facilitar la rotació dels vehi-cles. És per això que es penalitzarà als usuaris que superin aquest temps.
Per promoure l’ús del servei, i fins el dia 6 de ju-liol, es farà una oferta de llançament de 6 euros per a l’abonament anual.
Implantació progressiva
La iniciativa va començar el 22 de març amb les primeres 200 bicicletes, distribuïdes en 14 estacions pel centre de la ciutat. Una xifra que s’incrementarà progressivament fins arribar a les 3000 bicicletes ubicades a 200 punts de tot l’àmbit urbà.
La xarxa de punts de recollida de bicicletes s’ha
Barcelona ha posat en marxa un nou sistema de transport públic basat en l’ús
in-dividual de bicicletes. L’Ajuntament instal·larà 200 estacions de bicicletes durant el
2007, distribuïdes estratègicament per afavorir la intermodalitat amb la resta de
transports públics de la ciutat.
basat en criteris d’intermo-dalitat, és a dir, en la utilit-zació de més d’un mitjà de transport per desplaçar-se. Per això, la majoria d’apar-caments es localitzaran prop d’estacions de metro, pàrquings municipals, grans equipaments, uni-versitats i eixos comercials. Sempre trobaràs una estació del Bicing a uns 300 metres de distància.
En l’actualitat, ciutats europees com Lió, Oslo i Estocolm ja tenen un transport públic en bici com el
que ha implantat Barcelona.
Bicing: el nou
transport públic
Jordi Hereu va ser dels primers a provar el Bicing durant la presentació del passat 16 de gener.
A finals d’any, 3.000 bicis
en 200 punts permetran
fer desplaçaments curts i
ràpids per Barcelona
2 2 11
L
’objectiu de leszones 30 és mi-llorar la convi-vència entre via-nants i vehicles i aug-mentar la seguretat a la xarxa local de Barce-lona. La segona fase d’implantació, que es duu a terme de març a octubre, farà arribar la Zona 30 als barris d’El Raval i La Ribera-Born (Ciutat Vella); a Sant Ramón-Pedralbes (Les Corts); Farró
(Sarrià-Sant Gervasi); Horta; Camp de l’Arpa i El Clot ((Sarrià-Sant Martí); i al districte de Sants Montjuïc.
L’inici i final de les Zones 30 es senyalitza de ma-nera clara i especialment visible: calçada pintada de vermell, senyalització horitzontal i –només a l’en-trada– elements de relleu al paviment marquen l’accés i sortida en aquestes àrees de trànsit pacifi-cat. Durant la circulació, es recorda la vigència de la limitació de velocitat a tots els conductors mit-jançant la senyalització específica de les cruïlles. La implantació de les Zones 30 va acompanyada d’una campanya informativa dirigida als veïns i veïnes dels diferents barris on s’aplica.
Prova pilot
El passat mes de juny de 2006 s’implantava al casc antic de Sant Andreu el primer sistema de Zo-nes 30 de la nostra ciutat. Els principals resultats
d’aquesta prova pilot han estat la disminució de l’accidentalitat –en un 27%–, l’augment de l’ús de la bicicleta i l’increment de la seguretat dels via-nants. A més, gràcies a la mesura de pacificació del trànsit, s’ha doblat l’afluència de persones en els
carrers més comercials de la zona.
Barcelona fa
extensiva la Zona 30
Els barris del Poble-sec i Font de la Guatlla (Sants-Montjuïc) i de la Prosperitat
(Noubarris) inauguren el pla d’implantació de Zones 30 de trànsit pacificat a tota
la ciutat. El sistema, assajat al casc antic de Sant Andreu, es farà extensiu durant
aquest any a 128 quilòmetres més de la xarxa viària urbana.
2 2 22
El reportatge
Interactuant a alt
nivell per millorar
La Jornada de Comandaments va reunir 53 alts càrrecs de la GuB i representants
de diferents àmbits del Sector. Entre les seves conclusions destaca la necessitat de
treballar per una policia “encara més propera, coordinada amb altres cossos i
co-neixedora de les noves realitats socials de Barcelona”.
S
ense uniforme, o uniformats en aquestaocasió amb americana i corbata, van assis-tir els caps de cadascuna de les unitats i els màxims representants de la GuB a la Jorna-da de ComanJorna-daments que va tenir lloc el passat 20 de febrer a l’auditori Can Fabra. La fita: posar sobre
L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va presidir la Jornada de Comandaments del Cos.
La Jornada de
Comandaments va reunir
53 alts càrrecs de la GuB i
7 representants del Sector
la taula el moment actual en què es troba la ciutat de Barcelona i compartir experiència i coneixe-ments a l’hora de coordinar el funcionament de la GuB.
La Jornada va comptar amb la presència de 53 comandaments del Cos –des del càrrec d’Intendent Major fins al de sotsinspector– i 7 representants i càrrecs tècnics dels diversos departaments que in-tegren el Sector de Seguretat i Mobilitat.
as-2 2 33
pectes concrets com accidentalitat, cohesió social o immigració.
Jordi Hereu i Francesc Xavier Vilaró van ser els encarregats d’obrir l’acte. En els seus discursos, l’al-calde i el cap de la GuB van coincidir a elogiar el bon moment pel que travessa el Cos després de les incorporacions de personal, renovació dels recursos i modernització tecnològica portada a terme en els darrers anys. “Hem de fer de Barcelona un referent d’autoritat democràtica i de civisme a nivell euro-peu”, va remarcar Hereu, qui va incidir també en la necessitat de seguir treballant “per un espai públic de qualitat que ens allunyi de situacions com les viscudes a Alcorcón o a París”.
Més a prop
Impulsar la policia de proximitat, incrementar la coordinació amb altres serveis, aprofundir en el co-neixement de les noves realitats socials de Barcelo-na i adaptar-hi l’ús de les noves tecnologies són, se-gons les conclusions de la Jornada de Comanda-ments, alguns dels eixos que poden potenciar la tasca de la GuB.
Així, apropar encara més la tasca del Cos als ciu-tadans passa per propostes com la creació d’equips de convivència, incrementar la patrulla a peu i els punts fixos de vigilància, o formar en aquest aspec-te des de l’Escola de Policia de Catalunya. Fora de l’àmbit policial, altres avanços positius serien de-senvolupar més la justícia de proximitat, agilitar els procediments administratius i complementar el fet punitiu amb l’educatiu.
Un altre objectiu bàsic que es va assenyalar és la reducció de l’accidentalitat. En aquest sentit, es va posar sobre la taula la necessitat d’analitzar fenò-mens com el de la bicicleta i d’estudiar específica-ment els diversos grups de risc. Alhora, es va plan-tejar la possibilitat que la GuB participi en
determi-nats aspectes del disseny urbanístic.
Jordi Hereu: “Hem de fer
de Barcelona un referent
d’autoritat democràtica i de
civisme a nivell europeu”
Les propostes per
potenciar la tasca de la
GuB passen per ser una
policia encara més propera,
coordinada amb altres
serveis i cossos policials, i
coneixedora directa de les
noves realitats socials de la
ciutat de Barcelona
2 2 44
El reportatge
Tecnologia policial
El 12 de març es va celebrar la 1a Jornada de Tecnologia i GuB, dirigida a
incre-mentar l’autoritat i l’eficàcia de les Policies Locals mitjançant les noves tecnologies.
Representants de cossos policials d’arreu del país van assistir a les conferències i
van conèixer les aplicacions i possibilitats de les PDA de mans d’agents de la GuB.
A
partir d’abril, serà possible pagardirecta-ment les multes a través de la PDA. Les im-pressores portàtils incorporen un lector de bandes magnètiques per a targetes de crè-dit que permetrà als infractors fer efectiva la sanció en el mateix moment de rebre-la de mans de l’agent. Una novetat que la GuB va presentar en la Jor-nada sobre tecnologia aplicada a la tasca de les Po-licies Locals, el 12 de març al Cosmo Caixa. Durant les conferències es va fer balanç dels beneficis deri-vats de l’ús de les PDA i les impressores durant els primers vuit mesos d’implantació. Integrants d’altres cossos van seguir amb interés la Jornada i les de-mostracions del funcio-nament dels dispositius realitzades per agents de la GuB.
Policies Locals de Guipúscoa, Barakaldo o La La-guna, entre d’altres, Mossos d’Esquadra, Policia Por-tuària, i cossos municipals d’arreu de Catalunya van assistir a la Jornada. Un fet que denota la condició de referent de la GuB en quant al procés de moder-nització de les tasques policials.
Més àgil i fiable
“L’avanç és que les denúncies es tramitaran de forma més àgil i amb molts menys errors”, va expli-car l’intendent Juan José Vilanova. Gràcies a les no-ves tecnologies s’estalvia bona part del procés admi-nistratiu, amb el que s’ha aconseguit escurçar el pe-ríode de notificació en uns 10 dies. Actualment, un 68% de l’activitat sancionadora de la GuB ja es fa a través de les PDA, una circumstància que ha permès reduir el marge d’errors en les denúncies fins el 2%. “Amb el perfeccionament del sistema s’aconsegueix reforçar el Principi d’Auto-ritat dels agents”, va
des-tacar Vilanova.
Des de l’entrada en funcionament dels dispo-sitius, ara fa vuit mesos, s’han notificat 8.000 anomalies en la via pú-blica acompanyades de fotografia. Segons les paraules de l’intendent, “en el futur les PDA ani-ran incorpoani-rant noves aplicacions. Això permetrà als agents dur cada
ve-gada més equipament –on line– sense afegir pes”.
Des d’abril, un lector de
targetes de crèdit instal·lat
a les impressores permetrà
pagar les multes als agents
Saber aguantar
La nit fa sortir l’alter ego de les persones: “Es compor-ten diferent que durant el dia, l’estat d’oci els fa estar més animats i, també, ser més incívics; hem de tenir paciència i molta mà esque-rra”. Alhora, la nit és l’ambient ideal per aquells que, emparant-se en la foscor, busquen creuar la legalitat: “La gent va distreta, els estrangers be-guts, i els lladres aprofiten per fer-los ‘el romario’ o alguna altra treta i endur-se’ls la cartera”, expli-ca Alfonso. Tot i això, conforme avança la nit va canviant el tipus de serveis.
Sense treva
La jornada a la UNOC comença a les nou de la nit i s’allarga fins les set del matí, quan despunta el dia: “És un no parar, has d’anar sempre amb quatre ulls. Estàs informant i, de cop, sents algú que crida perquè li han estirat la bossa i has de sortir co-rrents”.
Un horari difícil de compaginar? En absolut. “Treballar de nit i amb aquest horari et deixa molt
2 2 55
Parlem de...
Patrullant mentre la
ciutat no dorm
Les nits de dijous, divendres i dissabte, a més de les vigílies de festius, la UNOC
des-plega els seus efectius per tota Barcelona. Una tasca que engloba qualsevol tipus
de servei de Guàrdia Urbana i que recolza l’operatiu de les unitats nocturnes
terri-torials. Cal estar sempre atent, a les nits de la UNOC tot és possible.
L
a UNOC es va crear el juny del 2001 perdo-nar reforç a les nits del cap de setmana. Dels 28 agents que inicialment integraven la uni-tat s’ha passat a 76 en cinc anys. “Quan vam començar era una bogeria: en dues hores es podien acumular 4 o 5 detinguts en la mateixa furgoneta”, recorda un dels agents. La seva presència s’ha fet notar: les estadístiques recullen la important bai-xada de la delinqüència nocturna d’ençà fins ara. “L’Ordenança de Civisme ha estat una gran eina. Ens ha permès disposar de més informació, coordi-nar-nos millor amb altres Policies, i poder lluitar contra determinades infraccions –pixats, botellón, venda ambulant”, assegura el sotsinspector Sergi Estruch, cap de la unitat.
A l’hora de sortir al carrer, la unitat es divideix en set equips operatius: un de trànsit, un de poli-cia administrativa i cinc d’intervenció. A més, compta amb quatre grups desplaçats que s’inte-gren al servei de les diverses UNO territorials.
2 2 66
Parlem de...
temps lliure per a les teves coses”, explica G. Alfonso. Temps que molts integrants de la UNOC aprofiten per formar-se: “Gairebé tots estem estu-diant alguna carrera de forma presencial”, comen-ta l’agent J. Guzmán. Tot i això, reconeixen que van “al revés de tothom”, i que “fer el canvi de son els dijous i diumenges sempre es fa difícil”.
Alcoholèmies positives, estupefaents, deten-cions, robatoris, furts, incivisme, decomisos; a la nit es donen les mateixes problemàtiques que al dia però magnificades. “A la UNOC a tots els agents els toca fer de tot. Van rotant de paisà, en seguretat ciutadana, de patrulla en moto o furgoneta”, expli-ca Sergi Estruch. Un fet que consideren un al·li-cient: “Havent estat aquí surts preparat per fer qualsevol cosa. Això sí, t’ha d’agradar molt la gent i treballar en grup: aquí no hi ha lloc per les indi-vidualitats”. I és que la nit amaga més perills, riscos que es poden materialitzar en situacions tràgiques com la que li va tocar viure al company Salas. “Aquí perds l’egoisme, no pots dur-te malament amb un
company de patrulla, tenir el grup unit implica es-tar més segur. No pots fallar”, explica Guzmán.
Ambient de festa
Gràcia, el ‘Triangle golfo’ de Poblenou, el barri de Galvany i, com no, Ciutat Vella. Les zones on es concentra l’oferta d’oci de la ciutat són el principal focus d’atenció de la UNOC. Alhora, es fa especial incidència en la vigilància de les zones industrials de Sant Martí –un imant per als robatoris en naus i magatzems– i del litoral barceloní: “Enxampem molts ‘reptadors’, a la platja els és fàcil robar a les parelles o als estrangers que es queden adormits, però són zones sense escapatòria. En més d’una ocasió intenten fugir tirant-se a l’aigua però... on volen anar?”, explica divertida l’agent Alfonso. Aquesta tasca té una vessant molt agraïda: “Hi ha qui apareix despullat a la comissaria per denunciar, a altres, estrangers sobretot, els poden haver robat
Una nit qualsevol
Una jornada de servei pot donar per a molt. Aquest és un recull d’alguns dels serveis
realitzats per un equip de la UNOC, la nit del divendres 16 al dissabte 17 de febrer.
21:30h - Sortida de la
central a Zona Franca
Circular en moto per
la vorera
Venda ambulant
de begudes
‘Botellón’ i possibles
articles robats
Decomís de llaunes
Consum d’alcohol a la
via pública
2 2 77
“De nit, la gent actua
diferent: és més incívica,
va més distreta. Cal tenir
paciència i mà esquerra”
bitllets d’avió, passaports. Quan recuperem els ob-jectes la gent ens abraça i n’hi ha que fins i tot plo-ren”. Els grans esdeveniments i els partits europeus de futbol són els punts àlgids de servei. Nits en què els habituals dels furts o de la venda ambulant in-tenten fer l’agost, i en què la UNOC ha de fer un plus d’esforç.
Un ‘complet’
“L’interessant de la UNOC és que pot mobilitzar molt personal, amb el material adequat, i en poc temps”, assegura Estruch. En una intervenció inte-gral en un local d’oci es pot actuar per una infini-tat de delictes simultanis: situació il·legal dels tre-balladors, pirateria –si el discjòquei posa música descarregada il·legalment–, menors, estupefaents, falta de permisos. “En aquests casos organitzem un dispositiu ampli: agents de paisà a l’interior i con-trolant els lavabos, uniformats a la porta. La presència de molts agents evita que les persones més alterades reaccionin agressivament i permet
controlar tot el local”.
Taxi. Taxi!
El particular horari i àmbit de treball ha
estat una font d’anècdotes per als agents
de la UNOC.
En una ocasió, dos agents van baixar de
la furgoneta després d’aturar un cotxe
que van comprovar que era robat. Els
delinqüents, enxampats in fraganti, van
arrencar i van donar-se a la fuga; amb el
que la furgoneta de la UNOC va sortir
darrere seu. A la carrera, els dos agents
van iniciar la persecució a peu rere els
seus companys, fins que un taxi es va
oferir a dur-los: “Segueixi a la furgo”,
recorda Guzmán que van dir-li. Quan
finalment el vehicle fugat es va aturar, en
estavellar-se contra una cantonada, els
agents de la furgoneta i els del taxi van
abalançar-se alhora sobre els lladres,
davant la sorpresa dels primers que els
imaginaven corrent encara molts carrers
enrere.
A vegades, però, no cal ni anar a buscar
els delinqüents. Patrullant de paisà, dos
agents de la UNOC van detectar una
parella de nois d’aspecte sospitós i van
decidir seguir-los. No va fer falta: en
veure’ls, un dels sospitosos se’ls va
acostar i, navalla en mà, els va intentar
atracar. Ficada de pota, com la del
pispa-carteres que va intentar robar el
moneder de la bossa a la mare d’un
policia nacional, mentre sopaven en
família en un restaurant. Al local, veient
l’escena, hi era tot un equip de la UNOC
i diversos agents dels Mossos d’Esquadra.
Actuació Ordenança de
la Convivència
Infracció de trànsit
Identificació de
possibles infractors
2 2 88
L’expert opina
GuB: De quina manera ens pot ajudar professio-nalment el fet de gestionar amb perspectiva la nostra carrera?
Rafael Folk: Les professions s’estan fent cada cop més complexes. Fins ara les organitzacions gestio-naven molt bé les competències tècniques, però ara s’han incorporat una sèrie de capacitats noves que s’han de tenir en compte: capacitat de gestió, habi-litats socials i de relació amb la gent, iniciativa. Competències que abans només atenien als càrrecs de responsabilitat, i que ara cobren importància a tots els nivells i a totes les professions.
Rafael Folk és consultor i expert en la gestió integral de Recursos Humans basada
en competències. Participa en la implementació a la GuB el Full de Desenvolupament
Professional, una eina que ajudarà a guiar la carrera professional dels integrants del
Cos, ajustant la seva formació.
Quins beneficis ‘tangibles’ ens pot aportar el fet de conèixer les nostres capacitats?
Prendre consciència d’un mateix és profitós. El FDP avalua més enllà de les competències que diríem... d’ofici. Aquestes competències ‘extra’ no només són útils per a la feina, sinó també per a la nostra vida personal.
Què suposa per a la GuB la planificació del de-senvolupament professional de la seva plantilla?
La carrera professional és una eina essencial per fo-mentar una organització, una forma de motivar el personal policial a millorar i un reconeixement de l’organització envers el seu esforç. Que la GuB hagi apostat per un model d’aquest tipus és molt impor-tant. Un sistema de formació permet orientar millor a la gent i, alhora, contribueix a que l’organització sigui més conscient dels recursos humans de què disposa. A més, es tindrà una referència clara de les necessitats formatives de cadascú.
En quin punt es troba el FDP avui?
Actualment s’està duent a terme una prova pilot del Full de Desenvolupament Professional a les
uni-“Ser avaluats ens
permet millorar”
Rafael Folk dirigeix Xarxa-consultors, l’empresa que dóna suport a la implementació del Full de Desenvolupament Professional a la GuB.
“El FDP es farà extensiu a
la GuB a finals d’any i
s’aplicarà en el futur
2 2 99
Com funciona el FDP?
1r. Els agents autoavaluen el seu nivell
d’assoliment –entre insatisfactori i
excel·lent– de diverses competències
professionals.
2n. Els caporals avaluen cadascun dels
agents sota el seu comandament.
3r. Agent i caporal es reuneixen i posen
en comú les dues avaluacions.
4t. Ambdós identifiquen els punts forts
de l’agent i aquells en que necessita
millorar.
5è. S’estableixen les activitats de millora
d’aquestes competències: formació,
pràctiques específiques.
6è. Seguiment del procés i revisió dels
resultats a final de cada any.
tats de Circulació, a la UT-3 i a la UNO-3. El siste-ma d’avaluació de capacitats i d’orientació forsiste-ma- forma-tiva té en compte el criteri de la GuB i dels seus in-tegrants.
Quin ha estat el procés d’elabora-ció del FDP?
Vam començar defi-nint les competències professionals necessà-ries per acomplir de for-ma excel·lent la tasca de guàrdia urbà. Per fer-ho, vam consultar els agents i vam convertir la informació en elements de valoració ob-servables, de manera que els
ca-porals poguessin avaluar els agents i orientar mi-llor les seves carreres a partir d’una sèrie de capacitats.
Per què els caporals?
Perquè qui pot i ha d’avaluar és qui millor coneix la seva gent, qui hi treballa colze a colze. Necessità-vem una figura intermèdia, algú que assumís fun-cions de comandament i que, alhora, estigués en contacte permanent amb els agents. També vam comprovar com molts caporals ja feien, de forma intuïtiva, avaluacions similars dels seus agents, tot i que no sistematitzades com ara.
Com i quan es farà extensiu el FDP?
El sistema es farà extensiu a tot el Cos a finals del 2007, incorporant els ajustos i possibles millores que s’extreguin d’aquesta experiència pilot. Els ca-porals que ja han pogut comprovar el funciona-ment del FDP actuaran com a formadors per a la resta de caporals de la GuB. A més, hem començat pels agents, però el FDP es farà extensiu progressi-vament a tots els nivells de responsabilitat dins de Guàrdia Urbana de Barcelona.
Quin objectiu persegueix el FDP?
No es tracta d’una eina de gestió dels recursos hu-mans. Any a any les competències es renovaran i ajustaran, es recolliran les propostes de millora i es poden adoptar aquelles iniciatives de formació que s’hagin provat més efectives. 2.500 agents fent canvis any rere any, durant una dècada, repercutirà en el benefici de tota la Guàrdia Urbana.
Quins reptes suposa la incorporació del FDP?
Assumir la cultura d’avaluar i de ser avaluat és el que pot costar més al principi. Però cal ser cons-cients que treballar en una organització on s’ava-lua és una gran sort: et permet conèixer-te. Un exemple: a França, la llei reconeix el dret dels tre-balladors a sol·licitar un balanç de competències; tothom pot exigir ser avaluat. Aquí, les administra-cions públiques estan incorporant el FDP com una
eina més en la seva modernització tecnològica.
Les 9 capacitats bàsiques d’un
agent de la GuB segons el FDP:
• Transmissió d’informació
• Solució de problemes
• Interès i iniciativa
• Presa de decisions
• Responsabilitat
• Flexibilitat i polivalència
• Capacitat tècnica
• Dedicació
3 3 00
Xxxxxxxxxx
Activitats
L
a secció d’atletisme del CEGUB ha tingutfei-na aquest trimestre. El 21 de gener, la Mitja Marató de Terrassa, una cursa molt dura i amb grans desnivells en què l’agent Jesús García va firmar una excel·lent 10a posició amb un temps d’1 hora i 17 minuts. Un mes i mig després, el 4 de març, cinc companys van prendre part en la Marató de Barcelona. Tots ells van aconseguir
com-pletar els més de 42 quilòmetres de recorregut.
Duel Blanc i Blau
E
l passat 21 de desembre es va disputar a laciutat esportiva de Sant Adrià de Besòs un partit amistós entre companys de la sec-ció de futbol onze del CEGUB, sota el nom de Penya Blanc i Blava “Tintín” Márquez, i un equip
Expedició als Jocs
Mundials d’Adelaida
Prova superada: els atletes al final de la Marató de BCN
de veterans del RCD Espanyol. Antonio Domingo, capità dels agents, va organitzar l’esdeveniment que va acabar amb una ajustada victòria espanyo-lista per 4 gols a 3, enmig d’un ambient d’absoluta
esportivitat.
A
ustràlia és a l’altra punta del món, però niaquesta circumstància ha impedit que di-versos equips de la Guàrdia Urbana de Barcelona participin als Jocs Mundials de
Policies i Bombers que se celebren a la ciutat aus-traliana d’Adelaida del 16 al 25 de març. En l’ante-rior edició, del 2005, l’expedició de la GuB va
endur-se del Quebec 14 medalles, 3 d’elles d’or.
3 3 11
visites a llocs tant emblemàtics com Sant Pere
Pes-cador o el museu Dalí. __
__.El diumenge 18, ja de tornada a la capital
cata-lana, els participants en la concentració van poder visitar les instal·lacions de la Sala Conjunta de
Co-mandament i el museu de la GuB.
E
s agents amants de les dues rodes van teniruna cita ineludible els dies 16, 17 i 18 de març. Va ser en la VIII Concentració Interna-cional de Motoristes Policies i Bombers ce-lebrada a Santa Susanna. Enguany, la trobada va in-cloure rutes per Girona, Figueres i Barcelona, amb
Policies i Bombers
units per les motos
B
arcelona acull un cop més la ja tradicionalCursa de Bombers, que es disputa l’1 d’abril i que aquest any celebra la seva novena edició. Els corredors que hi participin hau-ran de recórrer 10 quilòmetres de circuit urbà en menys d’1 hora i 20 minuts, amb sortida des de l’avinguda del Marquès de l’Argentera (Parc de la
Els participants més professionals de l’edició 2006 de la Cursa de Bombers, moments abans de la sortida.