Núm. 2 / Any XCV 20 de gener de 2008 Consell Municipal
Acta de la sessió de 30-XI-2007 ... 180 Acords de la sessió de 21-XII-2007 ... 225
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Fe d'errades dels preus públics pels serveis
municipals per a l'any 2008 ... 230 Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 231
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització
paisatgística ... 233
Consells Municipals de Districte Districte 1. Ciutat Vella. Acords sessió
extraordinària 18-XII-2007 ... 278
Personal
Resolució del gerent municipal en
compli-ment de sentència del TSJC ... 279
Concursos i oposicions
Modificació de les bases del concurs oposi-ció, torn de promoció interna, per a la
provi-sió de quatre places d'Oficial de l'SPEIS . 279
Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de cinc concursos per a la provisió
de cinc llocs de treball ... 280 Director/a de Centre de Serveis Socials ... 281 Responsable de Comunicació i Qualitat
dels Serveis de Districte ... 282 Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis
Personals ... 282 Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis
Personals ... 283 Recepcionista de Centre de Serveis
So-cials ... 284 Bases generals que han de regir la
convo-catòria dels concursos per a la provisió
de llocs de treball de l'ICUB ... 284 Cap de l'Arxiu Fotogràfic de l'Arxiu Històric
de la Ciutat ... 286
Bases generals que han de regir la convo-catòria d'un concurs per a la provisió
d'un lloc de treball de l'IMEB ... 287
Cap de Programa de Coneixement de la Ciutat ... 288
Bases generals que han de regir la convo-catòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball de l'IMH ... 289
Cap del Servei de Reclamacions de multes 290 Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Desembre de 2007 ... 292
Subhastes ... 296
Notificacions ... 298
Acta de la sessió celebrada el dia 30 de novem-bre de 2007 i aprovada el dia 21 de desemnovem-bre de 2007
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia trenta de novembre de dos mil set, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Carles Martí i Jufresa, Imma Mayol i Beltran, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon Garcia-Bragado i Acín, i Ricard Josep Gomà i Carmona, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assump-ta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós (fins al dictamen núm. 15), Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i To-màs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard García i Plans, Al-berto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Riera, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Calvete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Pre-sidència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 26 d’octubre de 2007, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i
s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 24 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4594), que nomena el Sr. Joan Canya-meres i Tomàs vicepresident del Consell Municipal del Districte de les Corts.
2. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007), que designa representants de
l’Ajun-tament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona els Ims. Srs. Jordi William Carnes i Ayats, i Jordi Portabella i Calvete i el Sr. Ramon Nicolau i Nos.
3. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4651), que proposa a la Junta General de la Societat Barcelona Regional, Agència Metropolita-na de Desenvolupament Urbanístic i d’Infrastructures, SA, la designació com a representants d’aquest Ajuntament en el seu Consell d’Administració, de l’Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher, l’Im. Sr. Ramón Gar-cía-Bragado i Acín, la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera i el Sr. Josep A. Acebillo i Marín; i com a observadors, de l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo i els Srs. Ignasi Cardelús i Fontdevila i Andreu Puig i Sabanés. 4. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4652), que designa membres del Patro-nat de la Fundació Privada Casa Amèrica a Cata-lunya, en representació de l’Ajuntament de Barcelo-na, els Ims. Srs. Ricard Gomà i Carmona i Jordi Portabella i Calvete, el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila i les Sres. Maravillas Rojo i Torrecilla i Antònia Sa-bartés i Ruescas.
5. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4674), que designa el Sr. Pere Alcober i Solanas, delegat d’Esports de l’Ajuntament de Barce-lona, representant d’aquest Ajuntament a la Fundació Barcelona Olímpica.
6. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4675), que designa l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats com a representant de l’Ajuntament de Barcelona en el Patronat de la Fundació Barcelona Centre de Disseny.
7. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4676), que designa membres del Consell Rector de l’Institut Municipal Fundació Mies Van Der Rohe, les persones següents:
President: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Vicepresident: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín Membres: Im. Sr. Jaume Ciurana i Llevadot, Sr. Ferran Sagarra i Trias, Sr. Javier Basso i Roviralta, Sra. Ariadna Álvarez i Garreta, Sr. Josep A. Acebillo i Marín, Sr. Joaquim Español i Llorens.
8. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4677), que designa membres del Consell d’Administració del Consorci de l’Autoritat del Trans-port Metropolità en representació de l’Ajuntament de Barcelona els Ims. Srs. Ramón García-Bragado i Acín, i Jordi Portabella i Calvete, la Ima. Sra. As-sumpta Escarp i Gibert i el Sr. Ramón Seró i Esteve; i deixa sense efectes el decret d’Alcaldia de 8 d’octubre de 2007 pel que fa a l’apartat primer, ja que la vicepresidència primera del Consell d’Adminis-tració de l’esmentat Consorci serà exercida per l’alcalde de Barcelona d’acord amb l’article 6 b) dels seus Estatuts.
9. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4653), que designa representants de
l’Ajuntament de Barcelona als Consorcis que es rela-cionen a continuació, les persones següents:
Consorci Auditori i Orquestra
Consell Rector:
President: Sr. Joaquim de Nadal i Caparà.
Vocals: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, Sr. Ger-mà Vidal i Rebull, Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós, Sr. Miquel Lluís Muntané i Sicart, Sr. Josep M. Mestres i Quadreny.
Comissió Executiva:
Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós. Consorci de les Biblioteques de Barcelona
Consell General:
Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Mo-liné, Ima. Sra. Itziar González i Virós, Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós, Sra. Sílvia Mata i Dalmau.
Comissió Executiva:
Sr. Jordi Martí i Grau, Sra. Marta Clari i Padrós. Consorci Casa Àsia
Consell Rector:
Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher, Im. Sr. Jordi Por-tabella i Calvete, Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila, Sr. Andreu Puig i Sabanés, Sr. Narcís Serra i Serra, Sra. Antònia Sabartés i Ruescas.
Consorci de Turisme de Barcelona
Consell General:
Vicepresident 2n: Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats.
Vocals: Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert, Ima. Sra. Itziar González i Virós, Ima. Sra. Imma Mayol i Beltrán, Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, Sr. Pere Alcober i Solanas, Sr. Ricard Frigola i Pérez, Sr. Joan Torrella i Reñé, Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla, Sr. Màrius Rubert i Català.
Comitè Executiu:
Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, Sr. Ricard Frigola i Pérez, Sr. Joan Torrella i Reñé.
Consorci Agència Local d’Energia de Barcelona
Assemblea General:
Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos, Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste, Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, Sr. Manuel Valdés i López, Sr. Joaquim Sangrà i Morer, Sr. Juan Carlos Montiel i Díez, Sr. Jordi Campillo i Gámez, Sr. Joan García i Rey.
Consorci Alta Velocidad de Barcelona
Junta de Govern:
Vicepresident 1r: Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher. Membres: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín, Sr. Antoni Sorolla i Edo, Sr. Ramon Massaguer i Meléndez.
10. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4678), que nomena la Sra. Marta Perelló i Riera, directora de Gestió Urbanística, representant de l’Ajuntament de Barcelona al Consell Territorial de la Propietat Immobiliària Barcelona-Àmbit Metropo-lità.
11. Decret de l’Alcaldia, de 6 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4730), que designa la Ima. Sra. Sara Jaurrieta i Guarner vicepresidenta de la Junta General del Consorci Sanitari de Barcelona, i proposa el no-menament de la Sra. Isabel Ribas i Seix com a representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Co-missió Permanent de l’esmentat Consorci.
12. Decret de l’Alcaldia, de 6 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4731), que designa membres suplents del Consell de Govern del Consorci de Serveis Socials, en representació de l’Ajuntament de Barce-lona, les persones següents:
Vicepresidenta suplent: Sra. Isabel Ribas i Seix. Membres suplents: Sr. Albert Soler i Sicília, Sr. Jordi Sánchez i Masip, Sra. Sílvia Navarro i Pedreño. 13. Decret de l’Alcaldia, de 6 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4733), que nomena la Sra. Teresa Fran-quesa i Codinach secretaria del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat en substitució del Sr. Txema Castiella i Viu.
14. Decret de l’Alcaldia, de 6 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4738), que proposa a la Junta General de la Societat Fira 2000, SA, la designació del Sr. An-dreu Puig i Sabanés com a membre del seu Consell d’Administració en representació de l’Ajuntament de Barcelona.
15. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4825), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consell General del Consorci Fira Internacional de Barcelona, les perso-nes següents: Im. Sr. Jordi William Carperso-nes i Ayats, Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, Sr. Andreu Puig i Sabanés, Sr. Celestino Corbacho i Chaves.
16. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4827), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona al Consell de Direcció del Consorci d’Educació de Barcelona, les persones se-güents:
Vicepresidenta: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Es-puña.
Membres: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa, Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona, Sr. Antoni Martorell i So-lanic.
Membres suplents: Sra. Teresa Salvadó i Aparicio, Sr. Albert Soler i Sicília, Sr. Casimir Macià i Costa.
17. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4820), que delega en el gerent d’Urba-nisme i Infraestructures atribucions en matèries d’ur-banisme i activitats, de projectes d’obres ordinàries i d’execució de sentències.
18. Decret de l’Alcaldia, de 7 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4829), que proposa al Consell d’Admi-nistració de Barcelona d’Infraestructures Municipals, SA, la designació del Sr. Josep Miquel Piqué i Huerta com a membre del Consell d’Administració de 22 Arroba BCN, SA, en substitució del Sr. Ramon Massaguer i Meléndez.
19. Decret de l’Alcaldia, de 8 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4836), que proposa al Consell d’Admi-nistració de Barcelona Serveis Municipals, SA, la designació del Sr. Joan Martí Panades com a mem-bre del Consell d’Administració de Tractament i Se-lecció de Residus, SA, en substitució de l’Im. Sr. Al-berto Villagrasa Gil.
Moraleda i Pérez, Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné, Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste, Im. Sr. Joaquim Mestre i Garrido, Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo.
21. Decret de l’Alcaldia, de 8 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4839), que aprova provisionalment les variacions de les dades del Padró municipal d’habi-tants a 1 de gener de 2007, del qual resulta una població de dret d’1.596.945 habitants.
22. Decret de l’Alcaldia, de 26 d’octubre de 2007 (S1/D/2007 4817), que crea la Direcció Adjunta per a Projectes Especials, adscrita a la Gerència de Pre-venció, Seguretat i Mobilitat.
23. Decret de l’Alcaldia, de 6 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4819), que modifica la denominació de la Direcció de Finançament per la de Direcció de Fi-nançament i Pressupostos, adscriu la Direcció de Ser-veis de Pressupostos a l’esmentada Direcció, adscriu la Direcció de Control de Gestió a la Gerència de Fi-nances, i amortitza la Direcció de Pressupostos, canvis que tindran efectes des de l’1 de novembre de 2007.
24. Decret de l’Alcaldia, de 9 de novembre de 2007 (S1/D/2007 4826), que considera la Direcció de Suport dels Serveis d’Inspecció com a Departament de Suport als Serveis d’Inspecció i hi adscriu els llocs de treball de l’anterior Direcció de Suport.
25. Decret de l’Alcaldia que nomena director dels Serveis Jurídics el Sr. Joan Manel Abril i Campoy.
26. Decret de l’Alcaldia que designa gerent adjunt d’Infraestructures el Sr. Joan Conde del Campo.
27. Decret de l’Alcaldia que designa gerent adjunta d’Organització i Sistemes d’Informació la Sra. Pilar Conesa i Santamaria.
28. Decret de l’Alcaldia que designa gerent del Patronat Municipal de l’Habitatge el Sr. Jaume Fornt i Paradell.
29. Decret de l’Alcaldia que encomana les funcions de gerent de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona al Sr. Jordi Campillo i Gámez.
30. Decret de l’Alcaldia que nomena comissionat de l’Alcaldia per Immigració i Diàleg Intercultural el Sr. Daniel de Torres i Barderi.
31. Decret de l’Alcaldia, de 20 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5100), que designa els membres del Jurat del Premi 25 de novembre, edició 2007.
32. Decret de l’Alcaldia, de 20 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5101), que designa representants dels promotors a la Comissió de Control del Pla de Pensions de Promoció Conjunta del Grup Ajuntament de Barcelona, el Sr. Carles Arias i Casal en subs-titució de la Sra. Núria Llopis i Casanovas, amb efectes 1 de setembre de 2007, i la Sra. Elena Pérez i Fernández en substitució al Sr. Jordi Aldecoa i San-cho, amb efectes 1 de novembre de 2007.
33. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5196), que designa la Sra. Isabel Balliu i Badia representant de l’Ajuntament de Barce-lona en la Junta Directiva de l’Associació d’Amics del Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, en subs-titució del Sr. Xavier Suñol i Ferrer.
34. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5197), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona en el Consell Assessor del Museu Frederic Marès el Sr. Jordi Martí i Grau i les Sres. Marta Clari i Padrós i Isabel Balliu i Badia.
35. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5198), que designa el Sr. Pere
Alcober i Solanas representant de l’Ajuntament de Barcelona a la Comissió contra la Violència en Es-pectacles Esportius de Catalunya.
36. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5193), que designa el Sr. Ramon Massaguer i Meléndez i el Sr. Enric Lambies i Ortín, vocal i suplent, respectivament, de la Comissió d’Ur-banisme de Catalunya en representació de l’Ajun-tament de Barcelona.
37. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5192), que designa l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats, els Srs. Enric Lambies i Ortín i Albert González i Orduna i la Sra. Carmen León i García representants de l’Ajuntament de Barcelona a la comissió paritària prevista a la Disposició Addi-cional Tercera de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comercials.
38. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5194), que designa la Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera, regidora de Dones i Joventut, i la Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña, regidora d’Edu-cació, presidenta i vicepresidenta, respectivament, de la Comissió de seguiment establerta en el pacte setè del Conveni de col·laboració signat entre l’Ajuntament de Barcelona i el Consell de la Joventut de Barcelona. 39. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5200), que designa membres de la Comissió de seguiment i de la Comissió tècnica previstes als pactes setè i desè del Conveni de col·laboració per l’assumpció de la gestió, el man-teniment i la conservació del Parc Fluvial del Besòs, signat en data 10 d’octubre de 2000, en representació de l’Ajuntament de Barcelona, a les persones se-güents:
Comissió de Seguiment: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.
Comissió Tècnica: Sr. Jordi Campillo i Gámez. 40. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5205), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona en la Comissió de seguiment prevista a la clàusula quarta del Conveni de col·laboració signat el 15 de maig de 2007 entre el Ministeri de Medi Ambient, la Generalitat de Ca-talunya i l’Ajuntament de Barcelona per a la gestió integrada del litoral de Barcelona, les persones següents: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran, que ac-tuarà com a presidenta, Sr. Jordi Campillo i Gámez, Sr. Ramon Massaguer i Meléndez.
41. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5201), que designa la Ima. Sra. As-sumpta Escarp i Gibert Ponent de la Comissió per l’estudi del fenomen de l’ocupació il·legal d’immobles a la ciutat de Barcelona i directora del seu Grup de treball, en substitució, ambdós càrrecs, del Sr. Ferran Julian i González.
42. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5190), que modifica la denominació de la Comissió d’Obres i Circulació que passarà a denominar-se Comissió d’Obres i Mobilitat, i actua-litza la seva composició.
43. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5189), que nomena membre del Consell Assessor d’Estratègies Urbanes el Sr. Ignasi Cardelús i Fontdevila, delegat de Presidència i Re-lacions Institucionals.
Alcober i Solanas, i Sergi Pujalte i García repre-sentants de l’Ajuntament de Barcelona en el Consell Català de l’Esport.
45. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5188), que designa el Sr. Daniel de Torres i Barderi secretari de la Comissió Municipal per a la Immigració en substitució de la Sra. Glòria Figuerola i Anguera.
46. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5203), que designa els Ims. Srs. Ramon García-Bragado i Acín, i Francesc Narváez i Pazos com a vocals del Consell General del Consorci del Campus Interuniversitari del Besòs, en repre-sentació de l’Ajuntament de Barcelona.
47. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5187), que designa presidents/tes i vicepresidents/tes de les Comissions que es relacio-nen a continuació, les persones següents:
Comissió Interdepartamental per a la Igualtat d’O-portunitats de les Dones a les Polítiques Municipals
Presidenta: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera.
Vicepresidenta: Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez.
Comissió Interdepartamental del Programa Munici-pal per a les Famílies
President: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona.
Ponència de Nomenclàtor dels Carrers de Barcelona
President: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa.
Comissió de la Memòria de Barcelona
President: Sr. Jordi Martí i Grau.
Comissió de Coordinació Municipal Barcelona Plató
President: Sr. Jordi Martí i Grau.
Comissió de Lectura Pública
President: Sr. Jordi Martí i Grau.
Comissió d’Aparcaments
President: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos. Vicepresidències: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín.
Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert.
Comissió Cívica de la Bicicleta
President: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos.
Grup de Treball per a la Millora de l’Accessibilitat
President: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos.
Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial de Po-blenou
President: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín. Vicepresident: Im. Sr. Francesc Narváez i Pazos.
Comissió de Telecomunicacions
President: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín.
Comissió Interdepartamental del Call de Barcelona
President: Ima. Sra. Itziar González i Virós. Vicepresident Executiu: Sr. Ignasi Cardelús i Font-devila.
48. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5170), que delega les presidències dels Consells Sectorials que es relacionen a con-tinuació, a les persones següents:
Consell Municipal de Benestar Social: Im. Sr. Ri-card Gomà i Carmona
Consell Assessor de la Gent Gran: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona
Consell de les Dones: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera Consell Municipal d’Associacions: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Consell Municipal de Consum: Im. Sr. Jordi W. Car-nes i Ayats
Consell Municipal de Convivència, Defensa i Pro-tecció dels Animals: Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran
Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa
Consell Municipal del Poble Gitano: Im. Sr. Ricard Gomà i Carmona
Consell Municipal d’Immigració: Im. Sr. Carles Mar-tí i Jufresa
Consell de la Formació Professional i Ocupacional: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña
Consell Municipal de Gais i Lesbianes i Homes i Dones Transsexuals: Im. Sr. Joaquim Mestre i Garri-do
Consell Assessor d’Escultures: Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín
Consell de Ciutat: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Consell de la Cultura: Im. Sr. Carles Martí i Jufresa Fòrum Ciutat i Comerç: Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats
Consell Ciutat i Comerç: Im. Sr. Jordi W. Carnes i Ayats
i designa vicepresidents/tes dels Consells Secto-rials que es relacionen a continuació, a les persones següents:
Consell de Cent de Joves: Ima. Sra. Elsa Blasco i Riera
Consell de les Dones: Ima. Sra. Immaculada Moraleda i Pérez
Consell Escolar Municipal: Ima. Sra. Montserrat Ballarín i Espuña
Consell Municipal de Convivència, Defensa i Pro-tecció dels Animals: Ima. Sra. Montserrat Sánchez i Yuste
Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament: Im. Sr. Joaquim Mestre i Garri-do
Consell Municipal del Poble Gitano: Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Moliné
Consell Assessor d’Escultures: Sr. Jordi Martí i Grau
49. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5234), que crea el Consell Assessor d’Història de Barcelona, en designa els membres i li assigna funcions.
50. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5204), que designa la Sra. Isabel Ribas i Seix presidenta del Consell d’Administració de l’Institut de Prestacions d’Assistència Mèdica al Personal Municipal (PAMEM).
51. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5208), que designa membres su-plents de la Junta de Govern del Consorci de l’Ha-bitatge de Barcelona, en representació de l’Ajun-tament de Barcelona, les persones següents:
Vicepresident suplent: Sr. Antoni Sorolla i Edo Membres suplents: Sr. Francesc Arrabal i Martí-nez; Sr. Ricard Barrera i Viladot; Sr. Jaume Barnada i López; Sr. Carles Blasco i Bayot.
52. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5221), que delega la Presidència de la Comissió Executiva del Consorci de Biblioteques de Barcelona en el Sr. Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Consorci Agència Local d’Ecologia Urbana, en subs-titució del Sr. Guillem Clapés i Cosialls.
54. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5226), que designa l’Im. Sr. Ricard Martínez i Monteagudo membre del Patronat de la Fundació privada Casa Amèrica a Catalunya en substitució de l’Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete.
55. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5227), que proposa la designació del Sr. Joaquim Vicente i Ibáñez com a vocal de la Comissió Executiva de la Junta de Museus de Catalunya en representació de l’Ajuntament de Bar-celona, i en substitució del Sr. Xavier Suñol i Ferrer.
56. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5228), que delega en l’Im. Sr. Fran-cesc Narváez i Pazos les atribucions següents: In-coar, nomenar instructor i resoldre imposant, si es-cau, les corresponents sancions, els expedients relatius a les infraccions en matèria de circulació i disciplina viària quan puguin portar associada la suspensió del permís o llicència de conduir, així com la de pèrdua de punts, i proposar, si escau, a la Pre-fectura Provincial de Trànsit les esmentades suspen-sions i/o pèrdua de punts del permís o llicència de conduir.
57. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5230), que delega en la Ima. Sra. Assumpta Escarp i Gibert les atribucions següents: Resoldre els expedients de reclamació de respon-sabilitat patrimonial per danys a tercers, derivats de les actuacions del Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, i de Guàrdia Urbana, d’acord amb els criteris establerts al procediment per a la tramitació de reclamacions patrimonials per danys a tercers, i en els termes previstos en els articles 139 a 144 de la Llei de règim jurídic de les Administracions públiques i del procediment administratiu comú, i del Reial Decret 429/93, de 26 de març, pel qual s’aprova el Reglament de procediments de les Adminis-tracions públiques en matèria de responsabilitat patri-monial.
58. Decret d’Alcaldia, de 21 de novembre de 2007 (S1/D/2007 5134), de suspensió de l’acord adoptat pel Consell de Districte de Sarrià-Sant Gervasi, en sessió celebrada el dia 2 d’octubre de 2007.
b) Mesures de govern
Mg 1. Actualització del Pla d’habitatge de Barcelo-na 2004-2010. Pla d’habitatge de BarceloBarcelo-na 2008-2016.
El tinent d’alcalde d’Habitatge, Urbanisme i Règim Interior, Sr. García-Bragado, exposa que aquesta me-sura de govern té per objecte l’actualització de les polítiques d’habitatge per al període 2008-2016 a par-tir del debat tingut a la Comissió de Govern que transcendí després a la Comissió d’Urbanisme, Infra-estructures i Habitatge on hi formularen interessants aportacions totes les forces polítiques del Consistori; que d’ençà de l’aprovació del Pla d’habitatge 2004-2010 ha tingut lloc la confecció del Llibre blanc de l’habitatge a Barcelona, i l’emissió de diversos infor-mes sobre aquesta matèria per part de la Síndica de Greuges de Barcelona i del Síndic de Greuges de Catalunya, la constitució del Consell de l’Habitatge Social, la signatura del Pacte nacional per l’habitatge i l’elaboració de la Llei de l’habitatge i a partir
d’aquests elements la mesura que ara presenta s’estructura en dos apartats: un, de compromís per part de l’equip de govern de fer una actualització de l’actual Pla d’habitatge de Barcelona en un nou do-cument, el Pla d’habitatge 2008-2016, amb les fun-cions, atribucions i característiques pròpies dels plans locals d’habitatge previstos a la llei; i l’altre, relatiu a aquests cinc objectius generals al voltant dels quals s’articulen les mesures estrictament de govern:
a) Entendre i vincular les polítiques i actuacions en habitatge en el marc de les polítiques socials i participatives, que són el nord de l’equip de govern en el present mandat.
b) Impulsar al màxim la construcció de nou habitatge protegit.
c) Optimitzar el parc construït i les seves condicions d’ús i estat.
d) Rendibilitzar socialment el sòl públic destinat a l’habitatge.
e) Actuar per incidir en les disfuncions del mercat immobiliari.
Comenta, a continuació, que les mesures concre-tes més rellevants que han estat debatudes en la Comissió d’Urbanisme, Infraestructures i Habitatge són les següents: a) no vendre el sòl d’habitatge pro-tegit que construeixi l’Ajuntament a través del Patronat Municipal de l’Habitatge, de manera que la producció de nou habitatge es faci únicament en règim de lloguer o en dret de superfície; b) constituir un fons d’habitatge públic de lloguer social destinat prioritàriament a resoldre situacions d’emergència social per a la població amb menys recursos i garantir als seus usuaris que per tal habitatge no pagaran en cap cas més del 30% dels seus ingressos; c) crear la xarxa territorial d’oficines internes d’habitatge; d) uni-ficar i millorar els ajuts a la rehabilitació; e) avançar en el Registre únic de sol·licitants d’habitatge protegit; f) aplicar als habitatges cedits a les Borses d’habitatge una subvenció del 50% de l’impost sobre els béns immobles.
dels ingressos queda limitada als pisos de lloguer social que seran només 2.934.
Diu, en conclusió, que el seu Grup dóna la ben-vinguda a aquesta mesura, però la troba curta per a donar resposta a les necessitats actuals de la Ciutat. El Sr. Cornet considera que aquesta mesura de govern ve a tancar definitivament el Pla d’habitatge 2004-2010 confirmant-ne el fracàs, perquè fou pre-sentat com un pla a llarg horitzó al final del qual es podria comprovar que s’havien acomplert les in-versions i els habitatges previstos, tanmateix cal tenir present que bona part dels habitatges acabats corresponien al Pla 2000-2003, ja que, concretament, dels 4.178 habitatges acabats fins ara, un 83%, és a dir 3.469, ja figuraven en el pla anterior, i dels 4.360 actualment en fase de construcció o de llicència un 24,3%, és a dir 1.061, també hi constaven. Afegeix que a pesar que segons el govern municipal la col·laboració amb la Generalitat en matèria d’habi-tatge funciona molt bé, en el període 2004-2006 l’Incasol només ha finalitzat a la nostra ciutat 640, dels quals 608 estan destinats a la remodelació de barris afectats per diverses patologies estructurals, i només 32 estan destinats al lloguer per a joves; i que, en canvi, a Vitòria, una ciutat governada pel Partit Popular, en el període 2000-2005 es construïren 8.743 habitatges dels 14.230 construïts en el País Basc, és a dir, un 61%, mentre que Bilbao i Sant Sebastià no arribaren en conjunt al 40%.
Observa, també, que el govern municipal continua sense adonar-se que ha de procurar també habi-tatges socials a la classe mitjana, objectiu que el Partit Popular porta en el seu programa electoral i maldarà per complir quan governi; que la preocupació del govern municipal per a posar ordre en les societats que operen en el terreny de l’habitatge és compartida també pel Grup del Partit Popular, però arriba tard; que el seu Grup també està d’acord amb l’elaboració d’un reglament d’adjudicació dels habi-tatges protegits, però ha de recordar que tal iniciativa arrossega un retard de deu anys, perquè això ja estava previst en l’article 85.5 de la Carta Municipal aprovada el 1997; i que és fonamental que el govern municipal es comprometi a deixar de vendre sòl públic, el qual s’ha de dedicar únicament a fer habi-tatge social.
El Sr. Martínez, en nom del Grup d’Esquerra Repu-blicana de Catalunya, valora positivament algunes de les línies d’actuació que incorpora la mesura de govern en debat, especialment la relativa a la garantia del dret a l’habitatge sigui en forma de compra, sigui en forma de lloguer, tot destacant que la bonificació del 50% de l’impost sobre els béns immobles respec-te d’aquells pisos que s’incorporin a les borses d’habitatge de lloguer respon a una iniciativa del seu Grup, igual com la relativa a la unificació de les esmentades borses d’habitatge i al nou impuls que es pretén donar a la rehabilitació, que és una de les prioritats més importants atès que a Barcelona s’estan edificant entre 5.000 i 7.000 pisos nous cada any i, tanmateix, les necessitats d’habitatge s’esti-men entre els 70.000 i 90.000 habitatges; que se sent més còmode quan es parla no d’habitatges cons-truïts, sinó d’habitatges programats; i que també tro-ba positiva la fórmula del dret de superfície, que evita que la Ciutat perdi sòl d’habitatge, cosa que li sembla fonamental per a les polítiques d’avui i dels propers
anys; que també és partidari d’un pacte financer mit-jançant el qual l’Administració comença a mediar en-tre aquells que volen tenir un habitatge i aquells que poden garantir una estabilitat econòmica per a adqui-rir-lo.
Sosté que les polítiques d’habitatge no es poden desenvolupar de manera aïllada, sinó que han d’anar vinculades a les polítiques socials però, a més, tenen una pota que fa referència a la inspecció adreçada a garantir drets, a evitar la massificació en els pisos, les pressions a antics propietaris o llogaters, a vigilar els usos i a procurar, en definitiva, que el parc d’ha-bitatges estigui en una certa harmonia amb les necessitats socials de la Ciutat i, per tant, l’aplicació de grans polítiques d’habitatge a la nostra ciutat ha d’anar acompanyada d’un creixement de la capacitat inspectora i de la capacitat jurídica de la Ciutat: en conseqüència, la Llei d’habitatge en tràmit hauria d’ajudar a acabar d’arrodonir aquest aspecte.
Assenyala, finalment, la conveniència de donar un enfocament més metropolità a les polítiques d’habi-tatge.
El Sr. Alcalde invita el públic de la tribuna a retirar la pancarta que està exhibint per respecte a les regles per les quals es regeix aquest Plenari.
La Sra. Blasco diu que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA es felicita de la mesura de govern en debat que preveu l’actualització del Pla d’habitatge de Barcelona fins a l’any 2016, i, encara que sempre es pot fer més, fa un balanç abso-lutament positiu de l’execució del pla anterior; que en tal mesura s’hi proposen coses que formen part de l’argumentari clàssic del seu Grup, per al qual l’accés a l’habitatge és una peça clau per a enfortir la cohesió social i, per tant, fer de la política d’habitatge una eina d’integració és una prioritat i un objectiu per a garantir la diversitat, l’equilibri territorial i la convivència. Agre-ga que cal pensar en una definició d’una política inte-gral d’habitatge i la mesura en debat fa un pas important en aquesta direcció; que a Catalunya es comença a veure un gir important cap una nova cultu-ra de l’habitatge a partir del nou govern d’esquerres de la Generalitat, gir al qual la seva formació política ha donat un impuls fonamental des del Departament de Medi Ambient i Habitatge; que, per això, aquest Ajuntament pot fer ara tot allò que es proposa en aquesta mesura, perquè les forces que governen la Generalitat no són ja les mateixes que abans, i els instruments que es posen al seu abast tampoc, entre els quals pot esmentar el Pla català de l’habitatge, la reforma de la Llei d’urbanisme, la Llei de barris, viles i àrees urbanes que mereixen especial atenció, el Pac-te nacional per l’habitatge o el procés d’elaboració del projecte de llei de dret a l’habitatge; i que diversos acords del Pacte nacional per l’habitatge es basen en aspectes en els quals aquest Ajuntament ha estat pioner gràcies a l’actuació d’un antic company del seu Grup, el Sr. Eugeni Forradellas.
d’habitatge, com és el dret de superfície, de manera que la construcció de pisos que promogui direc-tament aquest Ajundirec-tament a través del Patronat Mu-nicipal de l’Habitatge es farà en règim de lloguer i dret de superfície i la compra-venda només s’aplicarà en els casos de reallotjament i, per tant, es pretén anar a l’arrel del problema i canviar mentalitats, perquè el principal valor de l’habitatge no rau en el seu vessant econòmic, sinó en el seu ús.
El Sr. García-Bragado, en contestació a les inter-vencions anteriors, diu que quan en la Comissió de Plenari ja es plantejà la qüestió del balanç d’execució del Programa actual, s’indicà que el govern municipal feia una proposta de continuïtat del Pla actual 2004-2010, que ha comportat la promoció de 10.204 ha-bitatges protegits, un 47% dels quals s’ha destinat al lloguer; que les accions de rehabilitació en els barris han afectat uns 24.300 habitatges i locals amb una inversió de més de 37 milions d’euros; que s’havien consolidat els programes de rehabilitació de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida amb més de 13.000 actuacions, en les quals s’havien esmerçat 23 milions d’euros; que fins al 2007 s’havien rehabilitat 13.100 habitatges i se n’havien fet 6.000 de nova construcció en els barris sotmès a remodelació; i que mentre el 2005 es tramitaren i concediren 1.100 ajuts al pagament del lloguer per un import de 1,8 milions d’euros, el 2006 se’n concediren 3.124 per un import de 7,9 milions d’euros i enguany ja anem pels 5.000 ajuts.
Creu, doncs, que tal balanç és positiu per bé que insuficient atesa la realitat del problema de l’habitatge a Barcelona; que, per tant, la mesura en debat intenta millorar les expectatives actuals amb la incorporació d’elements dels quals els diversos Grups s’han fet ressò, i no té lletra petita, sinó realisme en unes opcions que s’aniran incrementant en la mesura que això sigui possible.
Puntualitza que a Vitòria, ciutat esmentada pel Sr. Cornet, governaven plegats el Partit Popular i el Partit Socialista i, en canvi, a València, on només governa el Partit Popular, des de fa dos anys no s’ha impulsat cap actuació d’habitatge protegit i a Madrid s’han licitat 33 solars per un import total de venda de 364 milions d’euros.
El Sr. García insisteix que els resultats del des-envolupament del Pla d’habitatge 2004-2010 són po-bres; i expressa la seva preocupació perquè, en la seva opinió, la mesura en debat no resoldrà quelcom que consta en el Llibre blanc de l’habitatge: que el terme privilegi és emprat cada cop més en relació a l’habitatge i el malestar en augment pot associar-se al fet que les dificultats d’accés al primer habitatge ja no són exclusives dels col·lectius de rendes baixes –joves, gent gran i immigrants–, sinó que s’estenen a sectors socials cada cop més amplis abastant pràc-ticament tots els fills de la classe mitjana, els quals, a juí seu, estan condemnats a participar en la loto-pis per a poder gaudir d’un habitatge al qual no tenen altres possibilitats d’accedir, cosa que abans no succeïa.
El Sr. Alcalde tanca el debat agraint els comentaris dels diversos Grups que poden donar la base per a impulsar, encara amb més força, la política d’habi-tatge, que és una de les grans preocupacions socials de la Ciutat i a la qual es donà un gran impuls en el darrer mandat; i matisant que la mesura explicita un
compromís ferm per al mandat 2008-2011, que enllaça amb l’esforç fet els darrers anys, i l’horitzó de 2016 respon a la voluntat d’emmarcar-lo en l’horitzó temporal del Pacte nacional per l’habitatge.
Mg 2. Programa Barcelona diàleg intercultural. El tinent d’alcalde de Benestar i Cohesió Territorial, Sr. Martí, explica que la Unió Europea ha declarat el 2008 Any europeu del diàleg intercultural; que la diversitat creixent de la nostra societat, no solament cultural, és un fet positiu en si mateix que aporta riquesa i pluralitat, però necessita indissociablement la incorporació d’elements comuns d’interculturalitat que garanteixin la cohesió social i que només es po-den treballar des d’una construcció conjunta a partir del diàleg intercultural; que, per tant, el 2008 s’ofereix una doble oportunitat, la primera, de reflexionar sobre l’impacte que té la diversitat cultural sobre la nostra ciutat i sobre la nostra cultura d’acollida; i la segona, d’engegar un diàleg més intens del que afortuna-dament ja s’està produint, i partir d’això dotar la institució municipal d’instruments permanents que treballin en el camp de la interculturalitat; i que, en conseqüència, la mesura de govern proposa la redacció durant tal any d’un programa permanent que de manera estructural a partir de 2009 doti de sentit la feina transversal que està fent en aquest camp l’Ajuntament de Barcelona, seguint una línia similar a la desplegada amb el Programa Barcelona ciència durant el 2007, gràcies a la qual a partir de 2008 Bar-celona desenvoluparà de manera permanent activitats al voltant de la difusió i l’anàlisi de la cultura científica. Afegeix que la redacció del Programa municipal per a l’interculturalitat estarà a càrrec del Comissionat per a la Immigració i el Diàleg Intercultural amb el suport de diferents departaments municipals i el treball conjunt de molts consells de participació i cercarà, i confia que pugui rebre, el consens de tots els Grups municipals en el si de la Comissió de seguiment del Pla municipal d’immigració.
català amb esforços extraordinaris per part del Con-sorci de Normalització Lingüística de Barcelona con-sistents en la reedició del Projecte “Veus del món a Barcelona” i unes noves instal·lacions per a les Aules d’acolliment lingüístic del carrer d’Avinyó. Afegeix que tot això es farà sobre la base del treball que impulsarà el Comissionat per a la Immigració i el Diàleg Inter-cultural amb un equip centrat en l’Institut de Cultura de Barcelona que comptarà amb un consell promotor obert a totes les entitats i institucions que s’hi vulguin afegir, i amb una comissió assessora d’experts in-vestigadors que li donarà rigor i solvència.
Acaba reiterant que el 2008 ofereix una oportunitat per a reflexionar i per a preparar la nova funció de liderat municipal que en aquest camp també haurà de fer l’Ajuntament, perquè la Ciutat ho necessita i ho reclama.
El Sr. Trias recorda que en la sessió de la Comissió d’Immigració tinguda dilluns es féu palesa la voluntat de tots els Grups municipals de buscar punts d’en-tesa i de no confrontació davant una qüestió tan important com és la immigració i, per tant, el sorprèn que el govern municipal no hagi intentat consensuar aquesta mesura que afecta la immigració, atès que el diàleg intercultural és un dels reptes més importants que té Barcelona en aquest segle, i no veu per què serveix el Pacte per a la immigració quan quaranta-vuit hores després s’és incapaç de consensuar una mesura com aquesta: demana, doncs, que sigui reti-rada per tal d’arribar a un acord de tots els Grups so-bre les línies que ha de seguir, donat que la política de diàleg intercultural que promou aquest Ajuntament descansa encara en les premisses de multicul-turalitat que actualment estan en revisió en països com el Regne Unit i Holanda, i té la impressió que per al govern municipal l’acomodació a les diferents realitats culturals fa ciutat i, en canvi, ell opina que Barcelona ha d’elaborar la seva pròpia política cultu-ral, la qual s’ha de basar en una cultura troncal, la catalana, a la qual conflueixin i contribueixin la resta d’entitats culturals que conviuen en la nostra ciutat, és a dir, que allò que relligui tots els barcelonins i barcelonines sigui la catalanitat compartida, fent que el català sigui la llengua comuna de tots els catalans. Recalca que és molt important construir un pro-jecte nacional obert i inclusiu, capaç d’acollir les di-ferents minories culturals en el si de la nació i això vol dir que aquesta gent acabi tenint un projecte comú, vol dir compartir i desenvolupar interessos comuns, lligams sentimentals, complicitats, vol dir una trans-formació mútua, però per a això és imprescindible mantenir a Catalunya una cultura pública comuna que serveixi de referència i, tanmateix, llegint els plan-tejaments que s’han formulat creu que es fa en molts casos una exaltació banal de la diferència, cosa que no vol: demana, doncs, que es retiri aquesta mesura i que es busqui el consens perquè tots els Grups puguin estar d’acord amb les mesures a emprendre.
La Sra. Esteller manifesta que per al Grup del Partit Popular la immigració ja forma part de l’estructura de la nostra societat i, per això, defensa, com féu el Sr. Fernández Díaz en la darrera reunió de la Comissió d’Immigració, la necessitat d’abordar-la en la seva integritat aprovant un pla d’immigració que reculli tots els aspectes de la gestió de la immigració a la nostra ciutat; que el diàleg és fonamental per a abordar la interculturalitat i la integració de la immigració en la
nostra societat amb eficàcia i, tanmateix, la mesura que s’ha presentat no estableix els eixos bàsics per a encarar aquest debat, perquè s’hi relacionen una sèrie de fets sense un fil conductor, és a dir, con-tinguts de coherència; que en opinió del seu Grup, l’objectiu ha de ser la integració de la immigració, perquè lògicament totes les persones immigrades arriben amb els seus costums i la seva cultura, la seva religió, però la nostra societat s’ha dotat d’un marc de convivència i d’uns valors que li permeten viure amb llibertat i, per tant, cal posar més l’accent en la reciprocitat de l’acollida, perquè els immigrants, un cop instal·lats en el país, han de procurar adaptar-se a les nostres normes de convivència, a la nostra cultura i a la nostra llengua i la societat d’acollida ha de facilitar-los que ho puguin fer amb plena eficàcia, defugint els discursos ideològics i demagògics, per-què altrament es trenca la cohesió de la nostra societat: per tant, el repte és trobar el punt d’equilibri entre la integració, la legalitat i el diàleg. Afegeix que a Barcelona tenim una cultura plural que s’expressa en català i en castellà i, per tant, el seu Grup, tenint en compte que entre la població immigrada dominen els llatinoamericans pensa que, tot i que cal potenciar el català, la mesura de govern hauria de posar l’accent en les dues llengües per defensar l’ADN de la nostra identitat cultural; i que també cal exigir a la població nouvinguda reciprocitat exigint-li l’accep-tació de les nostres normes de convivència per evitar que la nostra societat s’esquerdi i fragmenti per un problema de cohesió social.
El Sr. Florensa comenta que Barcelona els darrers anys ha acollit noves llengües i noves cultures, que ha sabut integrar, però el Grup d’Esquerra Republica-na de Catalunya no pot compartir les grans línies de la mesura de govern que es presenta, no tant per allò que s’hi diu, com per allò que hi manca; que a parer del seu Grup, l’Any europeu del diàleg intercultural s’ha d’aprofitar per a fer una aposta per la promoció de la llengua i de la cultura catalanes i, tanmateix, el govern municipal ha presentat un projecte que no va en aquesta direcció, sinó que gira més entorn d’un model de multiculturalitat que no pas d’un model intercultural, segons la diferència teoritzada clara-ment per pensadors com Bobbio, clara-mentre que, en canvi, Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha apostat per la interculturalitat i no pas per la multi-culturalitat.
edu-catiu de ciutat, falten referències a altres eines com ara els plans educatius d’entorn; que la llengua i la cultura catalana han de ser l’element central de tots els projectes, perquè a Barcelona es parlen 125 llen-gües, però no pot ser que el català només en sigui una més, sinó que ha de ser el pont de llengües i cultures que conviuen a la Ciutat, és a dir, ha de ser l’element vertebrador de l’aposta intercultural i, això no obstant, el govern municipal es limita a proposar la reedició d’un llibre, cosa que pot ser molt interessant però li sembla una mica pobre: per tant, recomana que l’Ajuntament s’impliqui i ajudi a impulsar el vo-luntariat lingüístic que el seu Grup veu com la màxima expressió de diàleg intercultural i de la voluntat d’aco-llida i d’integració de les persones nouvingudes, ja que els permet conèixer persones de la nostra ciutat alhora que permet als barcelonins i barcelonines conèixer gent d’altres llengües i cultures diferents.
La Sra. Blasco subratlla que el Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EUiA se sent especialment satis-fet d’aquesta mesura de govern, perquè concreta en accions els valors que s’han anat expressant al llarg dels anys, però, en tot cas, es tracta d’un punt de partida i no pas d’un punt d’arribada i, per tant, s’anirà enriquint al llarg de tot l’Any europeu del diàleg intercultural, amb moltes de les aportacions que s’han fet en el curs d’aquest debat i de les propostes que sortiran de la pròpia dinàmica de la Ciutat; que a Barcelona ha canviat la realitat i el pensament s’ha anat adaptant i, així, si fa uns anys es parlava de mostres multiculturals, avui es parla, en canvi, de diàleg intercultural, perquè els conceptes han evo-lucionat i ha acabat l’època dels compartiments de les diverses expressions culturals i s’ha passat a l’apropament d’aquestes realitats culturals, és a dir, la multiculturalitat es percebia com una col·lecció de colors i, en canvi, la interculturalitat significa la pro-moció de la interrelació d’aquests colors i això només es pot fer a partir de reconèixer-ne tota la riquesa, assumint els reptes que comporta, que són com-plexos perquè cal afrontar la por a allò que és diferent i procurar conèixer-nos nosaltres mateixos per a po-der-nos reconèixer, treballant transversalment en els àmbits de l’educació i la cultura, impulsant l’acció comunitària, reforçant el Servei de Mediació Intercul-tural i el reconeixement i l’extensió dels drets dels col·lectius minoritaris, i aprofitant l’experiència d’allò que ha funcionat i d’allò que no ha sortit bé del tot, perquè no es parteix de zero.
Vol posar en valor polític que des de la mediació amb persones de diferent bagatge cultural algunes associacions de comerciants han incorporat perso-nes a les seves juntes, acabant la dicotomia entre els comerciants d’aquí i els comerciants de fora.
Remarca, a continuació, que l’actuació municipal es fa sense complexos respecte a la identitat de la Ciutat i allò que ens uneix i, en aquest sentit, el foment del català a partir del reconeixement de la diversitat lingüística i cultural és una de les línies d’acció que es configuren com a més vàlides; que el programa presentat es realitzarà conjuntament amb les entitats de la ciutat que tenen discurs i pràctica sobre la interculturalitat i s’estendrà als grans equi-paments de ciutat i també a aquells de proximitat que reforcen l’acció dels barris.
Diu, en resum, que per totes aquestes considera-cions el seu Grup dóna suport a aquesta mesura de
govern i encoratja tots els agents que l’han de posar en marxa.
El Sr. Martí considera que les intervencions dels Grups de l’oposició han demostrat la necessitat de la mesura de govern en debat i de dialogar molt per su-perar els posicionaments simplistes, els apriorismes i els prejudicis; que tal mesura és una invitació al diàleg i al consens durant tot un any per tal d’arribar a unes conclusions compartides que la Ciutat està demanant; i que l’actitud del Sr. Trias li sembla poc decorosa, perquè el document que suscita aquest debat fou repartit al final de la reunió de dilluns passat i aleshores el president del Grup de Convergència i Unió no digué res i tampoc durant tota la setmana no ha intentat cap contacte per parlar-ne.
El Sr. Trias observa que, efectivament, tal docu-ment fou repartit en acabar aquella reunió, però no s’entrà a discutir-lo i, per tant, troba curiós que s’hagi presentat una mesura d’aquest tipus sense haver intentat assolir un consens; i es pregunta per a què serveixen les reunions de la Comissió d’Immigració i més quan avui s’han fet paleses unes diferències que segurament no són insalvables, i es podria haver assolit un consens, però el govern municipal té el mal costum de presentar primer les coses i després mirar d’arreglar-les per arribar a un consens, quan valdria més procurar consensuar les coses abans de sotmetre-les a aquest Plenari.
El Sr. Martí repeteix que la mesura de govern en debat fa una invitació al diàleg i que allò que cal consensuar és si tothom està d’acord a dialogar per arribar a consensos sobre la qüestió en debat.
El Sr. Alcalde confirma que la mesura en debat im-plica una invitació a parlar sobre un tema que és fonamental, raó que explica que la Unió Europea hagi declarat el 2008 Any europeu del diàleg intercultural, perquè aquest és, efectivament, el gran repte que han d’afrontar totes les ciutats europees, com demostren els fets que s’han produït aquesta mateixa setmana. Creu que de tal invitació al diàleg podran sortir punts d’entesa respecte de les preocupacions que s’han expressat en les intervencions anteriors sobre la necessitat que la llengua catalana sigui la llengua comuna o vehicular, o sobre el poc accent que es posa en el castellà, perquè és molt important que en el vessant polític se sàpiga arribar a punts d’entesa, i més quan representants de moltes ciutats d’Europa es desplacen a Barcelona i a Catalunya per a veure com s’està construint un determinat model, que va prou bé però que cal aprofundir marcant polítiques clares.
Matisa que no s’està proposant una exacerbació del multiculturalisme, sinó un diàleg intercultural en el qual la llengua i la cultura d’acollida són un element molt important, aspecte que queda ben palès en el programa “Quedem” que desenvolupen entitats que parlen de la llengua, de la cultura i del país, amb les quals aquest Ajuntament està col·laborant i ho farà més encara en el futur: per tant, demana que no s’intenti suscitar un debat que no escau, perquè hi ha molts elements sobre els quals es pot treballar i la mesura presentada comporta una invitació al diàleg per a treballar seriosament durant tot un any, procés que s’ha de prendre seriosament i tranquil·lament perquè és fonamental per a bastir la ciutat que es vol per al futur, amb tots els elements de la realitat.
creats s’utilitzin de debò, perquè no val que, un cop creats, després s’ignorin.
El Sr. Alcalde assegura que l’espai de diàleg que s’ofereix serà efectivament de debò, perquè es tracta d’una qüestió cabdal per al futur de la Ciutat.
c) Informes
1. Desplegament a Barcelona de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia perso-nal i atenció a les persones en situació de de-pendència.
El tinent d’alcalde d’Acció Social i Ciutadania, Sr. Gomà, exposa que, abans d’entrar en el contingut específic d’aquest informe que té per objecte presen-tar de manera sistematitzada els resultats dels sis primers mesos del desplegament a Barcelona de la Llei de promoció de l’autonomia personal, vol fer unes consideracions prèvies.
En primer lloc, subratlla la importància d’aquesta qüestió que comporta una nova dimensió de l’Estat del benestar i una ampliació efectiva dels drets socials ja que, per primera vegada en vint anys, es produeix el reconeixement d’un nou dret subjectiu de ciutadania, el dret a l’autonomia personal mitjançant una cartera de serveis i prestacions de caràcter uni-versal.
En segon lloc, posa de manifest l’alta complexitat de l’assumpte que requereix una determinació políti-ca sòlida, i rigor i solidesa professional i, en aquest darrer sentit, ha de destacar que la cinquantena de documents i protocols annexos a l’informe acre-ditatiu, l’excel·lent treball dels professionals d’aquest Ajuntament, als quals explicita el seu agraïment, i també la capacitat de relació, d’acompanyament i empatia d’aquests professionals amb el conjunt de les persones ateses.
En tercer lloc, que l’acció de l’Ajuntament se situa en un entramat institucional complex, perquè es tracta d’una llei estatal que atorga a la Generalitat de Catalunya àmplies competències pel que fa al seu desplegament reglamentari, i segons la qual la Ge-neralitat i l’Estat comparteixen al 50% les obligacions de finançament, de manera que l’actuació municipal se situa en la lògica de la proximitat, en l’acom-panyament de les persones en l’accés a les pres-tacions, en la concreció final de la feina en el territori; que l’Ajuntament desitja ser un actor rellevant i proactiu, perquè creu fermament en tal desplegament des de la proximitat i vol ser la institució de referència per a la ciutadania en l’execució de tal llei de pro-moció de l’autonomia personal a Barcelona.
Sintetitza, a continuació, les quatre fases per les quals ha passat el desplegament de tal llei tot dient que els dispositius d’informació a la ciutadania es varen concretar en quatre punts específics, que comptaren també amb el suport del Centre d’Atenció a les Urgències Socials, els quals s’ubicaren en els centres socials d’atenció primària, tingueren accés directe sense necessitats de cita prèvia, oferien possibilitat d’atenció presencial i telefònica, punts d’informació que en quaranta-set dies varen atendre 2.610 persones; que tot això a partir del 10 d’abril es reforçà amb una informació específica a la pàgina web municipal que s’està actualitzant de manera per-manent i que permet la vinculació amb la pàgina web de la Generalitat i del Ministeri; i que també varen
confeccionar dos fulletons informatius dels quals es varen difondre pel conjunt de la Ciutat 22.000 exem-plars.
Continua dient que un cop posat en marxa el dispositiu informatiu, s’entrà en la segona fase de desplegament de la llei que comportà l’anàlisi del seu impacte, l’enfortiment dels equips professionals i la capacitació d’aquesta professionals; que per a fer l’anàlisi de l’impacte es dugué a terme un estudi territorialitzat per districtes i distribuït segons els diferents graus de dependència, el resultat del qual fou que al final del procés hauran de rebre prestacions i serveis unes 48.000 persones, de les quals entre 8.500 i 9.000 es troben en situació de gran de-pendència, i hi ha una distribució territorial relati-vament homogènia en tots els districtes de la Ciutat per bé que amb xifres més altes d’incidència a l’Eixample, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Horta-Gui-nardó; que en el moment de l’anàlisi es féu també la tasca de planificació del conjunt de circuits de gestió i atenció global, és a dir, el diagrama de totes les fa-ses i actors del procés, es varen enfortir els equips professionals, s’articularen l’equip municipal de la dependència, s’incorporaren la figura del responsable del desplegament de la llei a Barcelona i 25 tre-balladores socials d’atenció primària que reforçaren els equips en els districtes de la Ciutat, i es realit-zaren les accions de caràcter formatiu en les quals participaren 161 professionals.
Informa que en la tercera fase del desplegament de la lleu relativa al registre de les sol·licituds, les va-loracions i l’emissió de les resolucions, l’Ajuntament va decidir generar un dispositiu excepcional de regis-tre per evitar que els ciutadans haguessin de fer sol·licituds d’empadronament i l’aportació de dades econòmiques, de manera que l’Ajuntament mitjan-çant un full d’autorització podia fer les consultes pertinents simplificant així enormement els tràmits a la ciutadania; que a través de les tres portes d’en-trada, s’han rebut en total 11.000 sol·licituds –més de 6.000 a través dels Centres de serveis socials, 4.200 a través dels serveis territorials de la Generalitat i 800 a través de les Oficines d’atenció al ciutadà–, la distribució territorial de les quals s’ha ajustat, en gran mesura, a les previsions inicials, perquè els districtes de l’Eixample, Sant Martí i Horta-Guinardó n’encap-çalen la xifra de les rebudes amb uns percentatges respectivament del 20, el 13,6 i el 10,2 per 100 quan les previsions inicials eren, respectivament, del 19, el 13 i el 10 per 100, mentre que l’informe setmanal ha aconseguit que pràcticament totes puguin ser tra-mitades en temps real, és a dir, en el termini d’una setmana; que a Barcelona la valoració d’aquestes sol·licituds és realitzada, excepcionalment, pel Con-sorci de Serveis Socials de Barcelona, a través de quatre equips on participen sis perfils professionals i quaranta professionals diferents, circumstàncies que permeten molta qualitat en les valoracions i agilitat en les propostes de resolució del reconeixement del grau de dependència; i que ja hi ha realitzades més de 6.200 valoracions i més de 3.600 ja han estat enviades als ciutadans i en el 80% dels casos es fa un reconeixement de gran dependència.
l’elaboració del programa individual d’atenció (PIA) que comporta la prèvia recollida sistemàtica de tota la informació social corresponent a cada persona per a configurar l’informe social de suport necessari per a fer la proposta adequada d’assignació de serveis i prestacions, i avui ja hi ha tancats uns 200 PIA i el mes de desembre es preveu anar-ne tancant un mínim de 250 cada setmana; 3a) la proposta d’assig-nació de serveis i prestacions, l’acord amb la persona atesa i la resolució final: aquesta setmana la Ge-neralitat ja ha començat a publicar totes les ordres que han de permetre la culminació dels PIA i l’inici de les prestacions i, davant d’això, l’Ajuntament té preparat un dispositiu de formació urgent dels 250 treballadors d’atenció primària tan bon punt acabi la publicació de les ordres pertinents, previsió que, juntament amb el fet que aquest Ajuntament s’hagi anticipat en l’elaboració dels informes socials de suport, permetrà un inici molt ràpid de la segona fase dels programes individuals i, per tant, de la recepció dels serveis i prestacions per part dels beneficiaris.
Acaba remarcant que tot això que ha explicat no és el fruit de cap atac de voluntarisme polític o pro-fessional sobtat, sinó del convenciment de l’equip de govern que la inclusió social és un eix vertebrador del seu model de ciutat, que l’ha portat a establir una base sòlida de polítiques públiques d’acció social, de manera que Barcelona desplega la Llei de promoció de l’autonomia personal en el context d’un pla d’in-clusió en plena execució, context sòlid per a abordar els reptes de les noves fases d’extensió del benestar i dels drets socials a la nostra ciutat; que la Llei esmentada s’ha aprovat amb dues dècades de retard respecte a les altes dimensions de l’Estat del be-nestar i, per tant, s’implanta sobre uns serveis socials que arrosseguen febleses estructurals i que han de fer un salt extraordinari cap a la universalització en un temps record, en el qual cal recuperar un desfa-sament històric que mai no s’hauria hagut de produir, però és previsible que en dos anys la meitat dels barcelonins amb drets estiguin ja coberts per alguna prestació del sistema.
La Sra. Fandos, després d’agrair la presentació d’aquest informe que, a parer seu, s’havia d’haver fet ja fa mesos tal com s’acordà en la Comissió d’Acció Social i Ciutadania a proposta del seu Grup, expressa la seva preocupació perquè també va amb retard el procés de gestió, ja que segons l’esmentada Llei de dependència el 2007 s’haurien de rebre ja les pres-tacions que s’hi preveuen i, tanmateix, quan falta només un mes per acabar l’any no hi ha ni una sola persona que les estigui gaudint, situació que, a juí seu, era previsible per l’endarreriment que ha acu-mulat el treball del Consorci de Serveis Socials ja que fins fa pocs dies no s’han començat a rebre unes valoracions que havien d’haver-se enllestit el mes de juliol, però, en tot cas, encara li sembla més greu que els programes individuals d’atenció (PIA) no s’hagin començat a elaborar fins fa res i encara en forma de proves, de manera que no hi ha cap de definitiu.
Observa que el Grup de Convergència i Unió està insistint des de fa molts dies en el fet que els Centres de serveis socials estan totalment saturats i, tan-mateix, el govern municipal pretén que, a més, ara es dediquin a confeccionar aquests programes indivi-dualitzats d’atenció, cada un dels quals exigeix set hores de treball; que l’augment de 25 treballadors
socials no arriba ni a un per cada centre, i a pesar que hi havia un dèficit de 118 treballadors per dessota de les previsions del Pla d’inclusió social aprovat per aquest Plenari el 2005, ara es pretén que tals centres assumeixin aquest gran volum de feina que els arriba. Afegeix que aquesta preocupació del seu Grup es veu confirmada en la carta tramesa als directors dels Centres de serveis socials, on se’ls indica que alli-berin les agendes dels professionals perquè puguin anar confeccionant els esmentats programes indivi-duals d’atenció; que tal alliberament significa, en la seva opinió, que deixin d’atendre aquelles persones amb risc d’exclusió social que no tenen la condició de gran dependència i tot això perquè el govern munici-pal li interessa demostrar que s’estan complint els terminis legalment establerts: no li estranyen, doncs, les manifestacions i protestes dels treballadors d’a-quests centres, que són uns grans professionals.
Està cansada de sentir que durant l’època en què governava Convergència i Unió, la Generalitat no feia política social i, davant d’això, vol fer constar que l’actual Govern de Catalunya pot comptar enguany amb el doble del pressupost de què disposava Con-vergència i Unió aleshores, gràcies als darrers acords que negocià la seva formació política abans d’aban-donar el Govern, i a pesar d’això mentre Convergència i Unió de cada 100 euros que invertia en dedicava 55 a política social, el tripartit de progrés només n’hi dedi-ca 52, malgrat tenir més diners.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que quan fa ja l’any de l’entrada en vigor de la Llei de dependència que fixa les condicions bàsiques d’autonomia perso-nal d’aquelles persones grans o discapacitades i també d’ajuda a les seves famílies i a aquelles perso-nes que les cuiden, llei que fou votada, cosa que no és gaire habitual en els temps que corren, pel Partit Popular i pel Partit Socialista Obrer Espanyol, és im-prescindible que, a més de reconèixer drets, s’aportin els recursos necessaris perquè aquests drets es materialitzin i, per tant, el Grup del Partit Popular ha reclamat reiteradament que aquest Ajuntament pren-gui la iniciativa en l’aplicació de tal llei, la qual no pot convertir-se en paper mullat a l’hora de reconèixer aquests drets, és a dir que l’Ajuntament no sigui un simple convidat de pedra a l’hora d’aplicar tal llei: per tant, ara és el moment de negociar amb la Generalitat i amb l’Estat per tal de poder oferir a les persones dependents la millor atenció i una cartera de serveis adequada a les seves necessitats, per a la qual cosa és imprescindible un finançament suficient.
Llei de dependència s’ha de centrar en la doble premissa d’ajudar les persones amb dependència i aquelles que les ajuden, especialment en una ciutat, com la nostra, on cada cop hi ha més distància entre la demanda i l’oferta perquè el ritme de creixement dels equipaments, residències, centres de dia, i de l’atenció domiciliària i socio-sanitària no dóna res-posta a l’envelliment de la nostra població i al crei-xement de les necessitats de les persones depen-dents.
Creu, doncs, que cal cobrir els dèficits actuals per a poder incrementar la cartera de serveis i pres-tacions que s’acaba de concretar i, paral·lelament, universalitzar l’atenció domiciliària, la teleassistència i la resta de serveis; que cal, també, complir el calendari previst a la llei, perquè s’acaba d’anunciar la materialització a fi d’any de coses que s’haurien d’haver materialitzat fa mesos, és a dir, l’ajuda a les persones amb grau de dependència 3; i que es necessita, també, més finançament i més recursos materials i humans per a superar el col·lapse actual dels serveis.
Considera que, concretament, es necessiten més professionals i més ben retribuïts, perquè les 25 incorporacions que s’han produït en la plantilla dels treballadors socials no són suficients, i que cal enfortir la plantilla d’educadors socials, psicòlegs i el servei de valoració de la dependència: demana, doncs, que el govern municipal sigui exigent amb els Governs de l’Estat i de la Generalitat per a poder atendre les persones grans i discapacitades i les seves famílies amb una sensibilitat que estigui guiada pel comú denominador de la dignitat que aquestes persones mereixen.
La Sra. Capella subratlla que ens trobem en un moment històric rellevant, en què s’està comple-mentant l’Estat del benestar i la universalització dels drets socials ja que la Llei de serveis socials de Catalunya determina que totes les persones tenen dret a ser ateses per un treballador social i defineix uns serveis bàsics, una cartera amplíssima de serveis especialitzats, de manera que, en definitiva, el marc social català és qui garanteix realment el dret universal als serveis socials i la Llei de promoció de l’autonomia personal n’és un complement.
Comenta que el document presentat avui pel Sr. Gomà és detallat i explica perfectament el recull de dades, els processos d’informació, els processos de tramitació de les demandes i els processos de valoració, però no s’hi concreta en quins terminis s’elaboraran els plans individuals ni quan la ciu-tadania començarà a rebre les prestacions pro-meses; i que, en tot cas, ha de destacar que aquest Ajuntament ha estat capaç de gestionar les 6.694 sol·licituds recollides i que contenen informació confi-dencial sense cap tipus d’error.
Observa, a continuació, que l’esmentat document conté algunes imprecisions com quan indica que els familiars o representants legals de les persones discapacitades no hauran de pagar res, perquè això ja succeeix actualment en el marc social català, que té en compte només els recursos de les persones discapacitades o quan fa una estimació del nombre de persones afectades pels diferents graus de dependència basant-se en un estudi del Sr. Abellán i la Sra. Palacios que resulta força allunyat de la realitat catalana i, sobretot, de la barcelonina com ha
posat de manifest la Conselleria d’Acció Social i Ciutadania que ha indicat haver recollit més d’11.000 sol·licituds de grans dependències, aspecte aquest que pot condicionar l’assignació del nombre de treballadors socials perquè facin les valoracions i les prestacions finals. Afegeix que l’informe mostra tam-bé punts febles com quan indica que s’han rebut 10.914 sol·licituds i se s’han valorat 6.150, de manera que un 45% de les sol·licituds seran valorades fora del termini establert legalment, a pesar que la ciu-tadania espera rebre respostes de manera immediata abans de finals d’any; que del total de persones valorades que han passat pels equips mèdics i socials, 2.850 ja han rebut la resolució que els reconeix una dependència del grau 3 i a les quals s’ha d’elaborar, per tant, un programa individual d’atenció i, tanmateix, només n’hi ha fets 74 segons l’informe lliurat i 250 segons ha indicat el Sr. Gomà, de manera que resta per fer el 90% de la feina: per tant, prega al Sr. Gomà que s’arremangui per enllestir aquesta tas-ca, en la qual, com anuncià ahir la Consellera d’Acció Social i Ciutadania, podrà comptar amb el suport de la Generalitat.
La Sra. Ballarín expressa la satisfacció del Grup Socialista per l’informe presentat pel Sr. Gomà, on es detalla de manera exhaustiva com l’Ajuntament de Barcelona ha exercit amb rigorositat la respon-sabilitat que com a ens local li pertoca en el des-plegament de la Llei de promoció de l’autonomia per-sonal.
Subratlla que el treball desenvolupat per l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania fa palès que aquest Ajuntament està preparat per a assumir els reptes i les responsabilitats que es deriven de les Lleis de promoció de l’autonomia personal i de serveis so-cials, i que s’han de traduir en un augment significatiu de la qualitat de vida dels nostres ciutadans i ciu-tadanes.
Es felicita en veure com s’està aixecant el quart pi-lar de l’Estat del benestar i com els serveis socials adreçats a les persones amb gran de dependència esdevenen un dret subjectiu i universal, fet que és important, sens dubte, per a tothom, però especial-ment per als socialistes, ja que la justícia social és un element central de la seva ideologia i, per això, se senten identificats amb la causa pròxima de tal infor-me, que és la Llei de promoció de l’autonomia perso-nal, iniciativa d’un govern socialista, i també amb la seva causa remota que és la lluita de totes aquelles persones que sempre han maldat per la superació del concepte d’uns serveis socials assistencials i la seva conversió en drets subjectius universals, lluita en la qual vol recordar la contribució de Montserrat Colo-mer, Rosa Domènech, Francesca Masgoret o Glòria Rubiol que el 1977, en el primer Congrés dels So-cialistes de Catalunya, varen subscriure conjunta-ment una ponència sobre benestar social.