Dissenyadors i artesans
impulsen nous comerços
INNOVACIÓ
Joves dissenyadors
obren botigues-taller
al centre històric
TRADICIÓ
A la Vila hi ha
prop de 50 tallers
artesanals
TENDÈNCIA
El comerç es renova,
s’especialitza i busca
clients fora de la Vila
G R À C I A
B A R C E L O N A
Pàg. 3
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • M a i g 2 0 0 5
w w w. b c n . e s
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Josep Serra
President de l’Associació de
Veïns del Camp d’en Grassot
“Camp d’en Grassot
és el millor barri del
món”
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
El pati de les escoles
de La Sedeta serà
ampliat
C U LT U R A Pàg. 4
La Vila rememora
la Revolta
de les Quintes
Els integrants d’una secció d’ho-quei escolar, una associació de pensionistes, un restaurant que divulga la llengua catalana o un periòdic que setmanalment infor-ma sobre l’actualitat del barri són algunes de les iniciatives que van rebre el premi Vila de Gràcia 2004. Aquests guardons, que enguany s’entregaven coincidint amb la commemoració de la Revolta de les Quintes de fa 135 anys, van reunir a la seu del districte un gran nombre de veïns que amb prou feines cabien a la sala de plens. En els parlaments es va fer referència al “sentit de comunitat i de barri”, de “fraternitat” i també hi va haver lloc per a algunes reivindicacions.
Gràcia entrega els premis a
les millors gestes del 2004
Fotografia de família dels premiats. Pàg. 5
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Marxa Gràcia
Montserrat
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
G R À C I A
2
Maig 2005G R À C I A
B A R C E L O N A
ATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC)
Francisco Giner, 46.
Telèfon d’informació 010
(preu : 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).
Telèfon del Civisme 900 226 226
Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cívic El Coll 93 285 70 11 Aldea, 15-17.
Centre Cívic La Sedeta 93 207 36 13 Sicília, 321.
Casal de Barri Cardener 93 210 63 91 Cardener, 45.
Centre Artesà Tradicionàrius 93 218 44 85 Travessia Sant Antoni, 6-8.
L’Espai de Música i Dansa 93 241 68 10 Travessera de Gràcia, 63.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca Vila de Gràcia 93 284 77 90 Torrent de l’Olla, 104.
Biblioteca Julià de Capmany 93 218 78 55 Torrent de l’Olla, 219.
Biblioteca del Centre de 93 217 95 27
Treball i Documentació
Gran de Gràcia, 126. SERVEIS SOCIALS
Centre El Coll-Zona Nord 93 285 72 67 Aldea, 15.
Centre Serveis Socials Gràcia 93 291 43 25 Pl. Rius i Taulet, 6.
Of. Serveis Socials Generalitat 93 284 27 21 Providència, 42.
Centre d’Atenció a 93 458 99 08
Disminuïts (Infants)
Grassot, 3, 4t. GENT GRAN
Casal d’Avis de Gràcia 93 217 94 11 Mozart, 24.
Casal d’Avis Montmany 93 285 04 74 Montmany, 45.
Casal d’Avis de Penitents 93 212 60 62 Pg. Vall d’Hebron, 76-78.
Casal d’Avis La Miranda 93 284 01 26 Av. Coll del Portell, 74.
Casal d’Avis Siracusa 93 219 10 40 Siracusa, 23-27.
ALTRES SERVEIS
Punt d’Informació Jove 93 284 75 73 Torrent de l’Olla, 104.
Oficina de Rehabilitació 93 291 65 55 Pl. Rius i Taulet, 2, 2n.
Centre de Recursos 93 237 47 43
Barcelona Sostenible
Nil Fabra, 20.
Arxiu Municipal de Districte 93 285 03 57 Camèlies, 36-38.
Agència Tributària 93 237 41 80 Av. Príncep d’Astúries, 66.
Federació Festa Major de Gràcia 93 459 30 80 Igualada, 10.
C. de Normalització Lingüística 93 217 87 23 Príncep d’Astúries, 54, 2n.
Centre de Recursos Pedagògics 93 415 50 98 Topazi, 29.
GUÀRDIA URBANA
Unitat Territorial Gràcia
Trilla, 10.
Emergències 092
Tràmits (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 22
Accidents (Guàrdia Urbana, 3-5) 93 291 50 17 SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112
Urgències sanitàries 061
Mossos d’Esquadra 088
Cos Nacional de Policia 091
Bombers 080
SALUT
CAP Pare Claret 93 208 25 70 Sant Antoni Maria Claret, 19-23.
CAP Larrard 902 011 040 Travessera de Dalt, 79.
CAP Vallcarca
(Parc Sanitari Pere Virgili) 93 259 44 22 Av. Hospital Militar, 169-205.
(Edifici Pedraforca)
Servei d’Urgències de
l’Hospital de l’Esperança (24 h) 93 367 41 00 Av. Santuari de Sant Josep
de la Muntanya, 12.
Centre de Salut Mental 93 218 93 02
d’Adults de Gràcia
Mare de Déu del Coll, 41. FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
Fins al 29 de maig
Folie a deux. Sueños de un psiquiátrico
A les 21 h. Dg. a les 20 h. Jove Teatre Regina (Sèneca, 22) De la Cia. Tiziana Teatro.Fins al 29 de maig
Franco ha muerto
A les 22 h. Dg. 19 h. Sala Beckett (Ca l’Alegre de Dalt, 55) De la Cia. Accidents Polipoètics. Dins del cicle el Malic a la Beckett.
Del 14 de juny al 10 de juliol
El manicomi
A les 21 h. Dg. a les 19 h.Teatreneu (Terol, 26)
Què passa quan la dona nimfòmana d’un prestigiós psiquiatre sorprèn el seu marit amb la secretària al seu consultori? Una obra de Joe Orton.
Fins al 31 de juliol
Els tracis. Tresors enigmàtics de Bulgària
CaixaFòrum (Av. del Marquès de Comillas, 6-8)Aquesta exposició reuneix 311 obres excepcionals: rics ai-xovars, objectes sumptuaris, armes i arnesos, màscares funeràries... d’un poble guerrer i cult.
Fins al 30 de novembre
Personatge a la vista!
Llibres que fan lectors
Palau Robert (Pg. de Gràcia, 107)Pinotxo, Alícia, Harry Potter, Peter Pan... Textos, il·lustra-cions i pel·lícules dels més famosos contes infantils.
Dimecres 18 de maig
Dia Internacional dels Museus
Jornada de portes obertes a tots els museus municipals.
Del 26 al 29 de maig
Saló Internacional del Turisme (SITC)
De 10 a 20 h. Fira de Barcelona (Av. Maria Cristina) Amb Mèxic i Cantàbria com a convidats especials.27, 28 i 29 de maig
Exposalud 2005
De 10 a 20 h. Fira de Barcelona (Av. Maria Cristina) Saló de la Salut i la Qualitat de Vida.
Dijous 19 de maig
La Patum
A les 22 h. CAT (travessia Sant Antoni, 6-8)
Divendres 20 de maig
Manuel Luna y La Quadrilla Maquilera
A les 22 h. CAT (travessia Sant Antoni, 6-8)Divendres 20 de maig
Los Ronaldos
A les 21 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105)
Després d’uns anys de silenci, pugen de nou a l’escenari.
26, 27 i 28 de maig
Primavera Sound
De 18 h a 6 h. Set escenaris i una carpa. Recinte Fòrum New Order, Iggy & The Stooges, Sonic Youth, The Hu-man League, Los Planetas, Mercury Rev i Tortoise.
Divendres 27 de maig
Incredible String Band
A les 22 h. CAT (travessia Sant Antoni, 6-8)
FESTIVAL DE GUITARRA
Dijous 19 de maig
Jan Akkerman
A les 21.30 h. Luz de Gas (Muntaner, 246)
Un aventurer que toca des del rock fins a música clàssica.
Dissabte 21 de maig
Nguyên Lê (celebrating Jimi Hendrix)
A les 21. 30 h. Luz de Gas (Muntaner, 246)Divendres 27 de maig
La Tana
A les 21.30h. Luz de Gas (Muntaner, 246) La veu que apadrina Paco de Lucía.
Divendres 10 de juny
Coco Montoya Blues Band
A les 21.30 h. Sala Bikini (Deu i Mata, 105) Una nit de blues salvatge.Dimecres 15 de juny
Mariza
A les 21.30 h. Palau de la Música (Sant Francesc de Paula, 2) Una lisboeta que ha revolucionat el fado.
Dissabte 18 de juny
The Vienna String Quartet + I. Suzuki
A les 21.30 h. El Petit Palau (Sant Francesc de Paula, 2) Haydn, Schubert i els Beatles entre cordes.Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Joaquim Balsera, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo.
Director de continguts: Dídac Boza. Sotsdirector: Joan Àngel Frigola. Redacció:Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Gerard Maristany, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Isabel Deniel. Coordinació general:Andreu Parera.
Coordinació de fotografia:Jaume Novell. Fotografia:Rafael Escudé, Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro.
Producció: Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General serveis. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de correus.
Administració:Ascensió Garcia Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.
G R À C I A
Felicia Esquinas
A
Gràcia s’està generant una oferta comercial in-novadora, especialment visi-ble al centre històric. Els úl-t i m s a ny s , u n g ra p aúl-t d e joves dissenyadors de moda,joies i complements hi han instal·lat les seves botigues-taller. Al mateix temps s’ha consolidat una xarxa de pe-tits comerços especialitzats de tota mena: joguines, bici-cletes, llibreries, llums,
ali-mentació, sales d’art... Al-guns són nous i d’altres fa molts anys que estan al peu de l c a n ó . Pe r ò a to t s e l s uneix la voluntat creativa i la comercialització d ’uns productes singulars, que no
es troben a les grans super-fícies.
L’aparició d’aquesta oferta va portar, el 2003, a la fundació de l’Associació de Creatius i Dissenyadors de Gràcia (Ruta Gràcia G3). G3 va nèixer al carrer Verdi, però avui dia els seus més de seixanta asso-ciats estan distribuïts per tot el districte. Representa el que ells anomenen comerç con-temporani de Gràcia. “Per contemporani entenem un comerç fet amb criteris d’a-vui”, explica Víctor Torres, portaveu de G3. “Que sigui innovador i singular, no no-més pel que fa al producte, sinó també en la forma de presentar-lo i de posar-lo a la venda. Això és el que caracte-ritza els comerç que està crei-xent a Gràcia”.
Al capdavant d’aquesta dinà-mica es troben els dissenya-dors que han aterrat al dis-tricte “atrets pel preu encara assequible dels locals enfront al de zones com ara el Born”, assenyala Torres. Ara, l’objec-tiu de G3 és posar Gràcia al
mapa oficial de r utes de shopping (compres) de Bar-celona. “Hi ha un públic per a aquest comerç, dintre i fora de Gràcia. I volem atreure aquest públic ”, conclou el portaveu de G3.
Artesans
Les noves botigues s’han afe-git a la important xarxa de tallers artesans que existeix al districte. L’Associació Arte-sans de Gràcia , creada el 1995, aplega 46 tallers –al-guns d’ells taller-escola– que exerceixen més de 23 oficis. Restauració de mobles, joies i rellotges, enquadernació ar-tesanal, fotografia, vidre i vi-tralls, miniatures, ceràmica, forja de ferro, corbateria i seda natural, laca japonesa o, fins i tot, artesania religiosa i floral integren aquesta àm-plia oferta.
3
Maig 2005
Al nucli històric de la Vila estan sorgint botigues de dissenyadors o molt especialitzades.
Al nucli antic, hi conviuen joves
dissenyadors i artesans tradicionals.
Moda, joies o restauració de mobles
formen part d’aquest nou teixit
comercial que s’està consolidant
Gràcia consolida una variada
oferta de comerços innovadors
C I U TA D A N S O P I N E N
Carles Galindo
c/ Verdi. Botiga Carles Galindo
S’estan obrint botigues molt interessants, tot i que els lloguers són cars. Són botigues que ofereixen productes que no es poden trobar en un gran centre comercial.
Pere Cupisnera
Travessera de Gràcia. Cal Pere
El meu comerç té 102 anys d’història. En l’ac-tualitat, les grans superfícies es “mengen” el petit comerç, tot i que Gràcia és dels pocs barris que encara aguanta.
Marta Gustems
c/ Verdi. Boutique Suite
Vaig escollir aquest barri precisament per-què es caracteritza pel seu comerç artesanal. Un comerç que està adreçat a un públic que és de barri i del veïnat.
David Amills
Veí del Jardinets
Les botigues de tota la vida donen personalitat al barri i les noves són com les de qualsevol ciutat moderna d’Europa. Jo, quan he de comprar, no surto del barri.
Sílvia Pla
Veïna c/ La Granja
Sóc de Gràcia de tota la vida i és el millor comerç de tots els barris de Barcelona. Aquí pots fugir de les grans marques i trobar coses i productes peculiars.
Q u è o p i n a s o b r e e l c o m e r ç q u e h i h a a G r à c i a ?
G3 ha rebut el Premi
Vila de Gràcia 2004
al millor projecte
comercial
B O N M O M E N T D E L C O M E R Ç T R A D I C I O N A L
El comerç de Gràcia torna a treure el cap i a plantar cara a les grans superfícies, segons la Federació de Comerciants, Industrials i Artesans de Gràcia, que aple-ga 1.700 botiguers i paradistes de mer-cat. La Federació assenyala que el comerç gracienc s’està especialitzant cada cop més. I, a l’igual que G3, aposta per atreu-re clients de fora del districte.
A
Cristina Paniagua
Veïna c/ Verdi
G R À C I A
4
Maig 2005C U L T U R A
Redacció
L
’any 2000, amb motiu del 150è aniversari de la independència de Gràcia i del 130è aniversari de la Re-volta de les Quintes, es va instaurar la rememoració d’aquests fets amb diverses activitats culturals, cada mes d’abril. Aquest any s’ha celebrat amb una jornada castellera a la plaça de la Re-volució, una tertúlia sobre personatges graciencs en èpoques de revolta i el lliu-rament dels Premis Vila de Gràcia, els quals coincidei-xen, per primer cop, amb els actes commemoratius de la Revolta de les Quintes. La Jornada castellera de la independència va tenir lloc el diumenge 3 d’abril a la plaça de la Revolució i va comptar amb la participació dels Castellers de la Vila de Gràcia i de les colles de Sant Cugat del Vallès i de Terras-sa. També hi van participar els Geganters de Gràcia, els Tabalers de la Colla Vella de Diables i el Grup 1850.El dijous, dia 7, l’historiador local Albert Musons va ser el convidat a la tertúlia “El Racó de la Història”, organit-zada pel Taller d’Història de Gràcia a la Biblioteca Vila de Gràcia. Sota el títol “Gent de Gràcia en temps de revolta”, va parlar de personatges com els herois del 1856, els generals Zapatero i Gaminde –repressors de diferents re-voltes–, els germans de la Barraqueta, o Francesc Derch, líder de la Revolta de les Quintes i després alcalde gracienc. El dia 14 es van lliu-rar els Premis Vila de Gràcia 2004 a la seu del Districte. La Revolta de les Quintes va esclatar l’abril de 1870,
contra una lleva de 25.000 homes per a la guerra de Cuba, a diverses poblacions del pla de Barcelona, com Sants, Sant Andreu de Palo-mar o Sant Martí de Pro-vençals, però fou a Gràcia on va tenir més repercussió i més durada. I fou aquesta vila qui patí la posterior re-pressió més severa.
Gràcia rememora la Revolta
de les Quintes de 1870
Una jornada
cas-tellera, una tertúlia
i els Premis Vila de
Gràcia recorden la
Revolta de les
Quintes
Ca l’Arquer
A la travessera de Gràcia, entre el passeig de Sant Joan i el carrer Roger de Flor, hi havia en el segle XVIII una masia anomenada, can Valentí Sagristà. Però el 1794 el mas va ser heretat per Teresa Valls, esposa de l’argenter Pere Ar-quer i Roses, de qui prengué finalment el nom. L’edifici de dos pisos era eminentment agrícola, però amb certs tocs de distinció, com els murs esgrafiats i les habitacions deco-rades amb pintures al fresc. El fill de l’argenter, Pere Arquer Valls, va llogar una part de la casa com a fàbrica de blan-queig, i després la va explotar ell mateix a partir del 1853. Finalment, Eduard Arquer Valls es va vendre els terrenys de la finca entre 1934 i 1935 i va propiciar-ne l'enderroca-ment, cosa que va permetre l’eixamplament de la travesse-ra de Gràcia.
Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte. T. 93 285 03 57
Abans La travessera de Gràcia amb el passeig de Sant Joan i Ca l’Arquer, al fons, l’any 1934.
Ara La nova alineació de la travessera a la banda de mar va perme-tre la construcció de grans blocs d’habitatges i reorganitzar l’indret.
J. M. Contel
A B A N S I A R A
La Revolta de les
Quintes de 1870
és un dels fets
cab-dals de la història
de la Gràcia
inde-pendent. La Vila
ho rememora cada
mes d’abril
Troballa arqueològica a Vallcarca
El districte ha recuperat la placa inscrita en pedra que atesta la presència d’una deu a l’edifici “El Manantial de la Nina”. La troballa s’ha fet a l’avinguda de l’Hos-pital Militar, en fase d’obres, tot seguint les previ-sions del PERI Hospital Militar-La Farigola, al barri de Vallcarca. La placa restarà a la seu del Districte fins que es decideixi on ha d’anar definitivament.
Concert al Palau, organitzat per Lluïsos
Amb motiu del 150è aniversari dels Lluïsos de Gràcia (1855-2005), el proper 19 de juny, a les 18 hores, tindrà lloc al Palau de la Música Catalana un concert commemoratiu. Les corals que hi participaran seran: El Viloret, Sinera, La Fuga, Vent del Nord i Cantiga. Les entrades es poden adquirir a la secretaria de l’entitat i a les taquilles del Palau. Més informació: www.lluisosdegracia.org
18a edició del Concurs de Teatre Català
L’últim dissabte d’aquest mes de maig tindrà lloc la cloenda de la divuitena edició del Concurs de Teatre Català a Gràcia. El certamen està organitzat pel Cen-tre Moral i Instructiu. S’han ofert, enCen-tre alCen-tres repre-sentacions, l’adaptació, del clàssic Tirant Lo Blanc, de Joanot Martorell, a càrrec del grup Rodamón de Terrassa. Durant la cloenda es farà entrega dels pre-mis als guanyadors.
Llum verda al projecte de Lesseps
L’Ajuntament ha aprovat el projecte de reurbanitza-ció de la plaça Lesseps. L’acord és fruit d’un llarg pro-cés de participació ciudadana i preveu la creació d’un espai lliure, a la banda sud de la plaça, de 6.130 m2, i
un altre de 3.096 m2a la banda nord. Es preveu
l’or-denació dels accessos de la futura estació de la L-9 del metro i donar continuïtat als carrers Mare de Déu del Coll i Torrent de l’Olla.
G R À C I A
5
Maig 2005
N O T Í C I E S
f
Gerard Maristany
E
n una sala de plens ocu-pada fins a l’escut de Grà-cia, es van lliurar, el passat 14 d’abril, els premis que anual-ment atorga el Districte. Per primera vegada, l’entrega coincidia amb la commemora-ció de la Revolta de les Quin-tes de 1870 [vegeu pàg. 4]. Es van repartir deu guardons en diverses categories. El jurat va atorgar el premi de Soste-nibilitat i Medi Ambient a les AMPA de les escoles Patronat Domènec, Jujol i Reina Vio-lant i de l’institut Vila de Grà-cia, pel projecte Sant Jordi di-ferent i sostenible fet amb les biblioteques del barri. El pre-mi de Rehabilitació va ser pels propietaris del bloc Bo-navista, 3-5, mentre que la Millor Iniciativa Pedagògicava ser pel Seminari d’Educa-ció Física de les escoles públi-ques de primària.
En la defensa dels valors cí-vics va ser premiada la secció d’hoquei de l’Esportiu Claret, els representants de la qual van aprofitar per demanar un poliespor tiu on practicar aquest esport. “En prenem nota”, va dir el president del Consell, Ferran Mascarell, que juntament amb el regidor del Districte, Ricard Martí-nez, va encapçalar l’acte. La Ruta de Gràcia G-3 va ser su-bratllada com el millor projec-te comercial. Sota aquest nom s’apleguen els comerços amb
esperit innovador que s’han anat instal·lant a Gràcia. El restaurant Via Fora va rebre el premi a la defensa de les lli-bertats nacionals per la pro-moció que fan de la cultura catalana. El programa “Canto-nada Memòria”, que el Taller d’Història de Gràcia fa cada dimecres de 21 a 22 h a Ràdio Gràcia, va rebre el premi de divulgació històrica, mentre que el periòdic L’Independent rebia per segona vegada el premi de Comunicació i Difu-sió per haver consolidat el pas de mensual a setmanal, una gesta inèdita a la premsa dels barris de Barcelona. Els pre-mis més importants, perquè premien una trajectòria, van ser, en l’apartat col·lectiu, per a l’Associació de Pensionistes i Jubilats de La Sedeta per la xarxa social i de serveis que han teixit, i pel senyor Joa-quim Aguiló Nolla, artesà del vidre que encara presenta cada any la seva feina a la mostra d’artesans. “Amb l’e-dat que tinc [en fa 90 aquest maig], no us podré dir “grà-cies” una altra vegada”, va dir, davant els aplaudiments tam-bé agraïts de la concurrència.
El Districte entrega els premis
Vila de Gràcia 2004
Una vegada més,
l’objectiu era
hono-rar les millors
inicia-tives dutes a terme
al barri durant l’any
anterior
El regidor del Districte, Ricard Martínez, va lliurar el premi a l’Associació de Pensionistes i Jubilats de la Sedeta.
El president del Consell, Ferran Mascarell, fa lliurament del premi individual a Joaquim Aguiló.
Els Gegants de Gràcia van recórrer el passeig.
Èxit de públic de la Mostra d’Entitats al passeig de Sant Joan
Redacció
E
ntre els dies 15 i 17 d’abril el tram del passeig de Sant Joan que va del carrer Còrsega fins a la travessera de Gràcia va omplir-se de parades de les en-titats gracienques que mostra-ven les seves activitats. Setanta-set entitats van ser presents a la Mostra d’enguany. Moltes d’elles van oferir un tast de les seves activitats per tal que tothom les conegués de primera mà. Així, els membresdel Grup de Teatre del Casal Corpus, vestits d’època, ana-ven repartint informació i do-naven vals de descompte per les seves obres. L’Arxiprestat de Gràcia va organitzar un con-cert de Gospel, un dels actes més seguits de la Mostra. El passeig de Sant Joan cele-bra enguany el 75è aniversari de la seva urbanització. Per aquest motiu el Taller d’His-tòria de Gràcia i l’Associació de Veïns del Passeig van
orga-nitzar un itinerari històric que va fer recórrer el passeig de cap a cap a una quarante-na de persones.
G R À C I A
6
Maig 2005M
uguet és una floristeria situada al car-rer Puigmartí. Va obrir encara no fa quatre anys i destaca per l’originalitat i la cre-ativitat en la presentació dels rams i altres creacions florals. La dirigeix Xavier Montar-dit, un jove que ha fet una aposta decidida pel disseny com un valor afegit en el negoci de la floristeria. Els seus treballadors prove-nen de l’Escola d’Art Floral de Catalunya i aporten la seva sensibilitat. Tenen una gran varietat de plantes d’interior i d’exterior.També treballen amb plantes artificials i fan creacions que combinen els elements de roba i les flors seques. Tot és fet per ells mateixos: van a buscar les flors a Mercabarna i no re-ben res de fora. Fan rams de núvia, per a es-glésies, per regalar i altres encàrrecs persona-litzats. En Xavier declara estar molt a gust al barri i satisfet amb els seus clients.
Floristeria Muguet C/Puigmartí, 5
E L T A U L E L L
Una aposta pel disseny més innovador en art floral
Xavier Montardit ha apostat pel disseny.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Pilar Fernández
L
a reforma del pati que comparteixen el Centre d ’Educació Infantil i de Primària (CEIP) i l’Institut d’Educació Secundària (IES) La Sedeta es portarà a terme l’estiu de l’any vinent, segons que es va dir en el Consell de Barri del Camp d’en Grassot que es va celebrar l'abril. El projecte de reforma, consen-suat entre el Districte i la di-recció de tots dos centres educatius, ja està elaborat. Ara, però, caldrà modificar-lo per tal de satisfer la demanda d’ampliació del pati per part dels centres escolars.L’ampliació de la superfície només és possible traient
metres a la plaça pública del mateix nom, motiu pel qual s’haurà d’estudiar quina seria la millor manera de compar-tir-ne els usos. Durant el Consell de Barri, es va sugge-rir com a possible solució el tancament d’una part de la plaça durant l’horari escolar.
El que el regidor del Districte, Ricard Martínez, va deixar clar durant el Consell és que la plaça de La Sedeta no per-drà espais per als veïns.
El regidor va anunciar als as-sistents que en la reforma prevista de la plaça de La Se-deta, que va centrar l’interès de gran part de la reunió, es retirarà el monument i es re-formaran alguns elements. Després d’un ampli debat, es va decidir que es canviarà de lloc la cistella de bàsquet i l'allunyaran dels blocs d’habi-tatges. Es dóna la circum-stància que hi ha grups de jo-ves que juguen al bàsquet a la nits, especialment a l’es-tiu, la qual cosa provoca so-rolls que molesten els veïns que viuen més a prop de la cistella.
El Consell de Barri és un nou organisme de participació creat per l’Ajuntament a fi d’apropar l’organització mu-nicipal a tots els veïns. Se ce-lebra en un barri diferent els mesos que no hi ha sessió plenària del Districte.
La cistella de
bàsquet s’allunyarà
dels blocs
d’habitatges
El pati del CEIP i l'IES La Sedeta serà
refor-mat i ampliat. Aquesta ampliació ha de ser
compatible amb l’ús públic de la plaça
Alumnes de la Sedeta juguen al pati que s’estudia ampliar.
En estudi l’ampliació dels patis
escolars de la plaça de La Sedeta
S E R V E I P Ú B L I C
Núria Mahamud BTV ha renovat el pro-grama del migdia ence-tant un nou espai d’ac-tualitat més proper al ciutadà, en què es dóna prioritat a la informació dels barris a través de les televisions de Districte. Viu el Barri, així és com s’anomena el nou espai, s’emet de dilluns a diven-dres de 10.30 a 13 h –des del passat 25 d’abril– i consta de breus reportat-ges en els quals es reflec-teix el dia a dia de la gent, els projectes o l’activitat de l’Ajuntament.
Com l’anterior programa, segueix un model sense presentador ni reporters en pantalla, però està di-vidit en blocs. Durant la primera franja horària –de 10.30 a 11 h–, Barris mostra l’actualitat més propera de cada districte un dia a la setmana,
dijous en el cas de Gràcia i Sant Martí. El segon bloc –d’11 a 11.25 h– aborda cada dia un tema diferent mitjançant càp-sules de reportatges. Dilluns, els barcelonins, populars o anònims, són els protagonistes en el bloc Ciutadans; dimarts es dedica a la Cultura (arts, teatre, fotografia, arquitectura, urbanisme, disseny, moda…); dime-cres hi ha lloc per a l’Oci (gastronomia, festes, tu-risme, esport…); dijous es parla de Coneixement (ciència i tecnologia, medi ambient, salut, eco-nomia i comerç, treball, història…), i divendres es reserva als Espectacles. En la tercera franja horà-ria –d’11.25 a 11.55 h–, es repeteixen aleatòria-ment les càpsules de Barris estrenades la set-mana anterior; de 12 a 12.30 h tornen a sortir les càpsules dels espais temàtics i, finalment, durant l’última mitja hora de programa, es re-cuperen els reportatges de Barris estrenats el mateix dia. Dissabte i diumenge s’ofereix una repetició del millor de la setmana.
Més informació www.barcelonatv.com
“Viu el Barri”, el nou
informatiu de BTV
G R À C I A
7
Maig 2005
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Gràcia TV
Martínez de la Rosa, 61
Notícies i reportatges per a BTV Canal 39-UHF
RÀDIO
Ràdio Gràcia - 107.7 FM
Aldea, 15. Tel. 93 284 49 69
COM Ràdio – 91.0 FM Freqüència Barcelona
BCN (de dilluns a divendres, de 13.00 a 14.00 h)
L’espai d’informació local de Barcelona
PUBLICACIONS
L’Independent de Gràcia
La Perla, 31. Tel. 93 217 44 10
Revista Gracinova
Muntaner, 521, entl.
De l’Associació de Comerciants Gracinova Tel. 93 284 77 13
Revista de Barcelona
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Transversal
www.transversalweb.com [email protected]
INTERNET
Transversal Web, revista digital
Transversal Web és la revista digital dels barris i la Vila de Gràcia. Aquest mitjà digital, que va obtenir el premi Vila de Gràcia l’any 2002, presenta un àgil pro-grama d’actes. Darrerament ha incorpo-rat una nova secció, “Pastilles d’ortiga”, que entronca amb la millor tradició de la premsa satírica.
www.gracianet.org/transversal
Atenció ciutadana de l’Ajuntament
L’Ajuntament ha incrementat els ser-veis d’atenció ciutadana amb el nou Telèfon del Civisme: 900 226 226, una línia gratuïta destinada a recollir avisos dels ciutadans referents als serveis de neteja, manteniment i control de l’espai públic. També es pot fer per Internet a L’Ajuntament t’escolta. Hi ha més infor-mació a l’adreça següent:
www.bcn.es/telefoncivisme/catala/
w
P O L I E S P O R T I U
Pere S. Paredes
L
a nit del 21 al 22 de maig, és previst que unes 500 persones participin en la XVIII edició de la Marxa Gràcia-Montserrat, que re-correrà els 58 quilòmetres que se-paren l’antiga Vila de la muntanya. Maite Sastre, de la comissió orga-nitzadora, explica que la marxa, que va començar com una excursió d’amics el 1986, és una cursa popu-lar, oberta a tothom, encara que hi ha participants que la prenen com una prova competitiva, ja que és puntuable per a la VIII Copa Catala-na de CamiCatala-nades de Resistència. Aquest any, explica Sastre, destaca una novetat molt important: “des de fa dos anys hi ha un equip treba-llant per trobar itineraris quesi-guin adequats per a la marxa i pas-sin per llocs amb camins de terra. Les últimes edicions, a causa del creixement de la ciutat de Barcelo-na i dels seus barris, amb zones in-dustrials o urbanitzacions, passà-vem per molts llocs on els carrers eren asfaltats. L’essència de la nos-tra marxa és passar per camins de muntanya”.
La marxa és una caminada de re-sistència per muntanya que té per objectiu efectuar el recorregut que separa la plaça de Rius i Taulet de Barcelona de la plaça del Monestir de Montserrat, amb un desnivell total de 4.200 metres, en un temps
limitat de 18 hores. Com a anècdo-ta, Maite Sastre explica que “alguns corredors professionals fan tota la marxa sense parar de córrer, i fan els 58 quilòmetres en unes 6 o 7 hores”.
La inscripció per a aquesta XVIII edició de la marxa Gràcia-Montser-rat es pot fer entre els dies 9 i 20 de maig, a la seu de la Unió Excursio-nista de Catalunya de Gràcia, al car-rer de l’Encarnació, 131-133, o po-sant-se en contacte amb el club a la pàgina web: www.uecgracia.org, o [email protected]
La Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia és una entitat arrelada a l’antiga vila dedicada al foment de la tècnica, la pràctica i la difusió de l’excursionisme en totes les seves facetes, tant esportives com cultu-rals i de lleure, així com a la defen-sa, manteniment i la millora de les condicions de la natura.
Els pròxims dies 21 i 22
de maig se celebrarà una
nova edició de la
tradi-cional marxa
Gràcia-Montserrat organitzada
per la Unió Excursionista
de Catalunya de Gràcia
Alguns corredors
professionals triguen
només 6 o 7 hores a fer
els 58 quilòmetres
La marxa surt de la plaça Rius i Taulet.
Gràcia es connecta amb Montserrat
amb la marxa de la Unió Excursionista
G R À C I A
8
Maig 2005Quins van ser els inicis de l’asso-ciació que vostè representa?
L’Associació va nèixer l’any 1976. Una època molt reivindicativa després de la dictadura franquista. Va néixer amb molta força, i amb reivindicacions que avui en dia tenen cara i ulls, com el Cen-tre Cívic i l’Institut de La Sedeta.
D’on ve exactament el nom de l’entitat i del barri?
En el passat, el barri era una petita vila amb camps de cultiu, una part dels quals pertanyien als germans Grassot, i d’aquí li ve el nom.
Exactament, quins són els carrers que conformen el barri?
Començant pel carrer Rosselló, el pas-seig Sant Joan, Còrsega, Bailèn, traves-sera de Gràcia, Pi i Margall i fins a trobar el carrer Sardenya. El Camp d’en Grassot és el millor barri del món, un barri ama-ble on pots passejar i viure tranquil.
Com es viu això de ser part d’un dels districtes amb més tradició de Barcelona?
Bé, però s’ha de tenir en compte que al districte hi ha sis barris que el confor-men, no només Gràcia. Nosaltres tenim la nostra pròpia entitat, igual que els Penitents, la Salut o Vallcarca. Hi ha una molt bona entesa, però cadascun amb la seva personalitat, i tots plegats fem el districte de Gràcia. És igual que,
per exemple, les comunitats autònomes que volen preservar la seva personali-tat. A una escala molt més petita, nosal-tres igual. Es comença fent barri i s’aca-va fent país. Jo primer sóc grassotenc i després gracienc.
Com s’organitzen a l’Associació?
Tenim una Junta Directiva formada per cinc persones i un total de cents socis, que són tots veïns del barri. Ens reunim un cop a la setmana. Si vols fer coses t’has de reunir sovint. Les cites més im-portants que tenim durant l’any són el Carnestoltes i la Festa Major de setem-bre, que és possible que aquest any la fem al mes de juny.
Per què aquest canvi?
Els hàbits han canviat. Ara tothom esca-lona més les seves vacances i al sebre ja estàs un pèl cansat de tota la tem-porada estival. A més, fa més fred i en canvi al juny l’estiu comença i tothom té ganes de sortir i passar-s'ho bé.
Què opina de l’associacionisme avui en dia?
És evident que les coses han canviat i el tarannà de les associacions també. Fins i tot en ocasions et planteges la mateixa nomenclatura de l’entitat i si respon a les necessitats actuals. Queden poques coses per reivindicar i els objectius de les associacions han de ser altres.
Com per exemple?
La gent fa propostes a l’Associació i no-saltres les vehiculem. Estem pendents de tot el que passa al barri. Observar les necessitats que hi ha i actuar en dife-rents aspectes que ens afectin.
Quins objectius té l’entitat?
Primer de tot treballar per al barri i els veïns, i tenim pendent aconseguir una seu per a l’entitat. Un altre assumpte ben important ha estat la reivindicació del carrer Grassot com a zona per a via-nants. És previst que l’any 2006 comen-cin les obres i facomen-cin d’aquest carrer una zona de prioritat invertida.
I el futur de l’entitat com el veu?
Amb confiança. Nosaltres volem mo-dernitat, però respectant el passat. Crec que tornarem als orígens perquè les persones en solitud no fan res. Ara la gent jove se'n va fora de les ciutats per viure i, si no anem amb compte, Barce-lona es pot convertir en una ciutat dor-mitori. És fonamental preservar la vida i el caliu de barri.
Com és la relació de l’Associació amb els veïns?
Trobo que molt bona. És clar, sempre hi ha de tot, crítiques i felicitacions, però en general bé.
Una pregunta més personal… com es va involucrar en l’Associació?
Sempre he viscut aquí i ja el meu pare formava part de la comissió de festes. Quan es va renovar la Junta els meus companys de la comissió de festes (de la qual també sóc el president) em van “enredar” i vaig acabar sent el president de l’associació de veïns. Sense el suport de la Junta no podria tirar endavant to-tes les qüestions que sorgeixen.
Com combina la seva tasca perso-nal i professioperso-nal amb la dedicació a l’Associació?
Sacrificant vida personal. Jo sóc comer-cial i em passo el dia amunt i avall. A més, a l’Associació no hi ha cap tipus de retribució, però per a mi és una gran sa-tisfacció poder fer coses per als altres. Si assumeixes un compromís és per por-tar-lo a terme, així és que…
Li queda temps per a vostè?
Al principi no en tenia gaire i anava una mica atrafegat amb tot, però després agafes el ritme i tot va bé. És qüestió de dedicar unes hores a l’entitat i de fer un pacte amb tu mateix. He canviat el meu temps pel dels altres.
Un pensament i un desig?
El meu desig seria que tot i que tenim gent jove a l’entitat, encara n’hi hagués més. I un pensament: que tots els veïns que ho vulguin fer participin i facin co-missions sobre qualsevol tema de millo-ra i progrés per al barri.
E N T R E V I S T A
Josep Serra i Gros
, president de l’Associació de Veïns del Camp d’en Grassot
Josep Serra, president de l’Associació de Veïns Camp d’en Grassot.
