Les Corts. Barcelona : Suplement del districte i dels barris de Barcelona. Gener 2007

(1)

De l’abril al juny, al Centre Cultural Riera Blanca i a l’es-glésia del Remei, s'hi faran vuit concer ts de música de cambra per seleccionar els fi-nalistes del Concurs Joves Intèrprets. És una ocasió única perquè els veïns de les Corts puguin gaudir gratuïtament de les noves generacions que s’es-tan obrint camí professional i que busquen en aquest con-curs una plataforma que els ajudi a entrar en el circuit d’a-quest tipus de música. Per un mòdic preu, també es podrà assistir al concert de la final, el qual tindrà lloc a l’Auditori Winterthur el 21 de juny, Dia Internacional de la Música.

Concerts de música de cambra a

Riera Blanca i l’església del Remei

Un Pla deﬁneix les futures

necessitats en equipaments

Els concerts per seleccionar els finalistes del Concurs Joves Intèrprets seran gratuïts.

FUTUR

El Pla defineix

les prioritats

fins al 2015

PARTICIPACIÓ

Encara està obert

a les idees de la

ciutadania

PRIORITATS

Hi haurà un nou

IES, una ludoteca

i una biblioteca

Pàg. 3

Pàg. 5

E N T R E V I S TA Pàg. 8

Pere Montagut

Rector de la parròquia de la Mare de Déu del Remei

“Déu dóna la fe, però

hi ha altres coses

que permeten que

un se n’adoni”

PLE DEL DISTRICTEPàg. 4

S’aprova la nova

denominació dels

barris de les Corts

P O L I E S P O R T I U Pàg. 7

CEIP Escola

Barcelona

L’esport com a suport a la formació integral dels nens

S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6

Convocatòria de

subvencions 2007

M E D I A M B I E N T Pàg. 6

L’Aula d’Educació

Ambiental

Mobilitza el veïnat per un districte més sostenible

LES CORTS

_{B A R C E L O N A}

S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 7

(2)

ATENCIÓ AL CIUTADÀ

Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte

Pl. Comas, 18.

Telèfon d’informació 010

(preu: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció).

Telèfon del Civisme 900 226 226

Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.

CENTRES CÍVICS I CULTURALS

Centre Cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.

Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.

Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.

Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61

“Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.

BIBLIOTEQUES

Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07

Miquel Llongueras

Riera Blanca, 1-3.

Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.

SERVEIS SOCIALS

Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.

Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.

Centre Serveis Socials Zona Oest 93 448 04 99 Riera Blanca, 1.

GENT GRAN

Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.

Casal de Les Corts 93 291 64 88 Dolors Masferrer, 33-35.

Casal de Gent Gran 93 339 71 68

Joan Oliver “Pere Quart”

Comandant Benítez, 6.

Casal i Residència 93 439 41 41

de Gent Gran Montnegre

Montnegre, 25.

Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.

Centre Educacional 93 430 47 20

Fundació ACE-Alzheimer

Marquès de Sentmenat, 35-37.

Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.

Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63

Fundació Santa Eulàlia

Cardenal Reig, 32.

ALTRES SERVEIS

Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07

per a la Gent Gran-Est

Pl. Concòrdia, 13.

Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99

per a la Gent Gran-Oest

Riera Blanca, 1-3.

Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.

Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.

Punt d’Informació i Atenció

a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 33-35.

C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.

SEGURETAT

U.T. Guàrdia Urbana Les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.

Comissaria Mossos d’Esquadra

Travessera de les Corts, 319-321.

Emergències Guàrdia Urbana 092

Emergències Mossos d’Esquadra 088

SERVEIS URGENTS

Telèfon únic d’emergències 112

Urgències sanitàries 061

Cos Nacional de Policia 091

Bombers 080

SALUT

CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.

CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.

Centre de Salut Mental 93 419 09 19

Infantil i Juvenil

Numància, 107-109.

Centre de Salut Mental 93 227 56 67

Infantil i Juvenil

Mejía Lequerica, 1.

Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.

FARMÀCIES

www.farmaciesdeguardia.com

I N F O

Ú T I L

t

W

L ’ A G E N D A

Dissabte 13 i diumenge 14 de gener

La madrugada

A les 21 h (ds) i a les 18.30 h (dg). Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Una herència és el motiu de l’enfrontament entre els diferents membres d’una mateixa família. Una obra d’Antonio Buero Vallejo representada pel Grup de Tea-tre Rialles de les Corts.

Una jornada particular

Hitler visita Roma i els ciutadans es disposen a rebre’l. Tota la famíia d’Antonietta va a les desfilades. Autor: Etore Scola. A càrrec del Grup de Teatre les Corts.

El temps i els Conway

Una visió premonitòria de la Kay li fa veure el costat fosc de la felicitat. Les il·lusions i les esperances dels Conway per un futur millor no es compliran. Compa-nyia: Grup de Teatre L’Esfera. Autor: J.B. Priestley.

Fins al 19 de gener

Barba Corsini. L’aprenentatge

de l’arquitectura

Escola Tècnica Sup. d’Arquitectura (av. Diagonal, 649)

Exposició sobre un dels arquitectes capdavanters de la segona meitat del segle XX.

Del 26 de gener al 4 de març

Grans mestres de la pintura europea.

D’El Greco a Cézanne

M. Nacional d’Art de Catalunya (Mirador Palau Nacional, 6)

Unes quaranta obres del Metropolitan Museum de Nova York des del segle XVII a finals del XIX de pintors com ara El Greco, Van Dyck, Goya, Corot, Courbet, Mi-llet, Pisarro, Manet, Degas, Sisley, Monet, Renoir, Gau-guin, Van Gogh i Cézanne.

Fins al 28 de febrer

Miquel Barceló. Divina Comèdia

C. Cultural Fund. Círculo de Lectores (Consell de Cent, 323)

Un conjunt d’aquarel·les inspirades en l’obra de Dante que es veuen per primera vegada a Espanya però que ja s’han exposat abans al Museu Louvre de París.

Diumenge 21 de gener

Històries d’animals

A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Quin és l’animal més animal de tots els animals? De la mà de la companyia de titelles Pengim Penjam ho des-cobrireu.

Dimarts 30 de gener

Mozart i Cia.

A les 18 h. Bib. Can Rosés (Deu i Mata, 57)

Narració a càrrec de la Cia. Elisabeth Ulibarri. Dins el cicle Sac de Rondalles.

Diumenge 11 de febrer

Màgia infantil

A les 12 h. Auditori de les Corts (Dolors Masferrer, 33-35)

Espectacle de màgia còmica, divertida i participativa. A càrrec de la companyia Struc.

Dijous 11 de gener

De les muntanyes de l’Atlas,

al desert del Sàhara

A les 19 h. Casal de Gent Gran de Can Novell (Caballero, 29)

Xerrada i projecció de diapositives sobre aquests pai-satges del Marroc, a càrrec de Dani Díaz.

Diumenge 14 de gener

Aires Llatins

A les 19 h. Auditori Winthertur (L’Illa Diagonal)

Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Director: Alfons Reverté.

Dissabte 27 de gener

Pineda de Mar. Salt d’aigua

Sortida: a les 9 h, estació de Renfe de Pineda de Mar

Excursió guiada pel Parc del Montnegre i Corredor (Maresme). Inscripcions: 93 763 08 58.

Dilluns 29 de gener

Smoking room

A les 18 h. Bib. Can Rosés (Deu i Mata, 57)

Projecció del film protagonitzat per Eduard Fernández i Juan Diego, dins el cicle La Claqueta.

Dijous 11 de febrer

La filosofia i el món d’avui.

Educació o domesticació

A les 19.30 h. Bib. de Les Corts (Riera Blanca, 1-3)

Xerrada oberta a tothom.

Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Carles Martí, Enric Casas, Alfredo Jorge Juan, Jordi Martí, Joan Conde, Glòria Figuerola, Víctor Gimeno, Màrius Rubert, Joan A. Dalmau, Carme Gibert i José Pérez Freijo.Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de con-tinguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Pilar Fernández, Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Gemma Gálvez. Coordinació general:

José Miguel Esteban. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Ariadna Borràs, Mireia Baiges. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:Miquel Navarro. Producció:Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus. Administració:Ascensió García. Departament d’Imatge i Producció Editorial. Pg. Zona Franca, 60. 08038 Barcelona. Dipòsit legal:B. 29.175-1994.

LES CORTS

B A R C E L O N A

(3)

Núria Mahamud

G

arantir una bona oferta de ser veis i equipa-ments de proximitat als veïns i veïnes de les Corts és l’objectiu del nou Pla d’Equi-paments del Districte, un do-cument aprovat a l’últim Consell Ciutadà de l’any que marca les bases del que haurà de ser la xarxa d’equi-paments culturals, socials i sanitaris del districte de cara al 2015.

Entre les prioritats d’aquest Pla, hi destaca la construcció d’un quart institut, ja previst al mapa escolar i que estarà

situat entre Numància i An-glesola; una biblioteca de barri a Comtes de Bell·lloc, on ara hi ha els magatzems municipals, i que substituïrà la de Can Rosés, la qual esde-vindrà un altre equipament encara per decidir; el trasllat de l’escola bressol Xiroi a Eu-ropa/Anglesola; una nova lu-doteca a l’edifici de l’antiga Telefònica, entre Guitart i Marquès de Sentmenat, i una residència per a gent gran al PERI Bacardí. A més, el Districte aviat tindrà la ti-tularitat de la Casa Hurtado, un edifici de Pedralbes inclòs

al Catàleg de Patrimoni i la funció del qual es consen-suarà amb els veïns. El Pla d’Equipaments s’ha elaborat després d’un llarg procés de debat en què s’han analitzat els criteris definits

en el Pla de Ciutat, com ara les ràtios d’habitants que hi ha d’haver per cada equipa-ment, una enquesta realitza-da entre els ciutarealitza-dans durant la Mostra d’Entitats de l’any passat i les aportacions de les entitats, partits polítics i la Comissió encarregada d’a-quest Pla d’Equipaments. Segons la regidora Montser-rat Sánchez , “actualment s’estan complint les ràtios re-comanades, però aquest do-cument servirà per conèixer les necessitats de futur”. En aquest sentit, la regidora

re-coneix que es necessiten més escoles bressol públiques i que aquesta serà una de les prioritats del Pla. De fet, a

més del trasllat de l’escola Xi-roi, el Pla d’Equipaments ja preveu construir-ne una de nova al barri de les Corts.

L’escola bressol Xiroi es traslladarà a un nou edifici.

El document encara està

obert a la participació ciutadana

i estableix les necessitats

futures de les Corts partint de

les demandes dels veïns i

d’una anàlisi dels equipaments

actuals

El Districte aprova un pla de

futurs equipaments municipals

Entre les prioritats,

hi destaca la

creació d’un quart

institut i una

biblioteca

U N D O C U M E N T O B E R T A L A PA R T I C I PA C I Ó

A

El Pla d’Equipaments del Districte és un document viu que encara admet idees i suggeri-ments de les entitats i els ciutadans, segons ha destacat la regidora del Districte, Montserrat Sánchez. Durant el procés participatiu s’han rebut més de 80 propostes, de les quals s’han admès 21, com ara la creació de nous habitatges de lloguer per a joves i habi-tatges amb serveis per a la gent gran o la construcció d’una nova estació de metro amb connexió amb la parada del Trambaix de Sant Ramon.

C I U TA D A N S O P I N E N

Vicenta Paeja

Jubilada

A mi em sembla que el barri està molt ben equipat, perquè tenim centres cívics i Guardia Urbana i també estem molt bé en jardins. Potser hi falta algun equipament esportiu.

Marta Rocatin

Gestora

L’habitatge hauria de tenir prioritat, perquè és el que està més difí-cil i s’hi inverteixen molt pocs recursos.

Pilar Llorente

Administrativa

M’agradaria moltíssim que els contenidors fos-sin més accessibles, més a l’abast de tot-hom. El terra sempre està tot ple de bosses, per això ens calen més llocs de recollida.

M. Pilar Villoldo

Mestressa de casa

Que netegin més els contenidors, perquè fan pudor, i que hi hagi més policia al carrer, perquè cada cop hi ha més robatoris a les botigues.

Javier Reina

Estudiant

Em sembla que no em falta de res. Ho tinc tot al barri. Per sort tenim un barri molt complet.

Andrés Gavilano

Mecànic

Más zonas para los niños, porque creo que hay muy pocas y las que hay son todas igua-les; así no tienen varie-dad y se aburren pron-to.

(4)

P L E D E L D I S T R I C T E

Daniel Venteo

E

l Plenari del Districte, celebrat el passat 12 de desembre, va permetre aprovar diversos projectes de gran significació per als barris de les Corts. Entre els punts debatuts pels par-tits polítics amb represen-tació al Consell municipal, hi destaca el relatiu a la pro-posta de nova delimitació i denominació dels barris del districte. A partir d’ara, els tres grans barris són els de Pedralbes, la Maternitat i Sant Ramon, i les Corts. El projecte de La Barcelona dels Barris és un nou pas endavant en el procés de descentralització de la ges-tió municipal en districtes, cosa que ha permès en el transcurs d’aquests anys una actuació basada en cri-teris de proximitat, en els quals ara s’aprofundeix en-cara més amb el reconeixe-ment i l’impuls de la nova realitat urbana de la Barce-lona del segle XXI. La nova organització terri-torial dels barris de la ciu-tat és el resulciu-tat d’un ampli

procés públic d’informació i de participació ciutadana. Del conjunt de la ciutat de Barcelona, s’ha rebut un

total de 2.060 aportacions. Es tracta, majoritàriament, de demandes d'equipa-ments i serveis que fan els ciutadans per als seus bar-ris i que han fet arribar a l’Ajuntament, entre altres mitjans, a través de les

but-lletes distribuïdes en les pàgines d’aquesta revista,

Barcelona Informació. El Plenari del Districte també va aprovar, per una-nimitat de tots els partits polítics, l’informe favorable per a la modificació pun-tual del Pla especial de pro-tecció del patrimoni arqui-tectònic de les Cor ts. També es va aprovar l’in-forme favorable del Pla es-pecial urbanístic per a l’or-denació del Club de Tennis Barcelona 1899, el qual en-tre d’alen-tres coses, permetrà la construcció d’un nou aparcament soterrat amb capacitat per a unes cent places.

Mapa de la nova divisió territorial de les Corts.

Els tres barris del

districte són

Pedralbes, la

Maternitat i Sant

Ramon, i les Corts

La torre Gran o can Raspall

Al passeig Manuel Girona, 43, cantonada amb Eduardo Conde, hi ha la torre Gran o can Raspall, una antiga edifi-cació del segle XVII. Testimoni d’un passat agrícola, avui acull part del centre de reproducció assistida de l’Institut Marquès, vinculat a la clínica CIMA.

Els seus orígens es troben en una gran peça de terra que hi havia a la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià, al costat del camí dels quatre camins, que anava de les Corts a Sar-rià. Les terres on s’aixecava un edifici conegut com la tor-re Gran etor-ren propietat del monestir de Sant Cugat del Vallès.

A mitjan segle XVII, aquesta finca estava en mans de Valèria Dalmau i Çafont, vídua de Francesc Dalmau, la qual pagava un cens de 31 sous cada any al monestir. L’any 1654, hi va deixar establir Pau Janer, un pagès de Sarrià. El 1673, la casa era ocupada per Jaume Janer, pagès de les Corts, que era el batlle de les Corts de Sarrià. A la mort de Valèria Dalmau, la propietat va anar a parar a Damià Çafont, el qual la va vendre el 1679. Anys des-prés, el 1739, la família Janer va vendre la torre a Joan Pau Respall. Més tard, el 1768, Isabel i Pau Respall van aconseguir un permís per conduir les aigües extretes d’un pou proper fins a unes terres que posseïen a les Corts. En el segle XIX, els Raspall seguiren gaudint del seu mas, que era conegut com can Raspall o Respall. Finalment, la casa va acabar en mans d’Eusebi Güell i fa pocs anys va ser recuperada i restaurada.

Si té fotografies o documents del seu barri, en pot fer donació a l’Arxiu Municipal del Districte, 93 291 64 32.

Imatge que oferia la torre Gran o can Raspall l’any 1915. (Foto: Facilitada per B. Batlle i Piera - Arxiu Municipal del Districte de les Corts)

J.M. Contel

À L B U M H I S T Ò R I C

L’últim Plenari dóna

el vistiplau a la nova

denominació dels

tres barris de les

Corts, d’acord

amb el projecte

de La Barcelona

dels Barris

(5)

Dolors Roset

E

l Concurs internacional d’interpretació musical de les Corts per a joves intèr-prets celebrarà el 2007 la ter-cera edició. Com a novetat, aquest any s’han convocat dues categories, la de solista i la de grup de cambra, amb dos premis per a cada una, un per al guanyador i l’altre per al finalista.

Al concurs, s’hi poden presen-tar intèrprets d’entre 18 i 35 anys, de qualsevol nacionali-tat i la competició es farà en tres fases. En la primera se se-leccionaran quatre solistes i quatre grups. De la segona, n’han de sortir triats els parti-cipants de la final. Aquesta se-gona fase es farà en concerts oberts al públic, perquè tot el barri pugui gaudir de les inter-pretacions, i tindrà per esce-nari el Centre Cultural Riera

Blanca i l’església del Remei. Concretament, seran vuit concerts que es faran entre l’a-bril i el juny. La tercera fase es farà a l’Auditori Winterthur entre els quatre finalistes, dos per cada categoria. Serà un concert únic el dia 21 de juny, el dia internacional de la Mú-sica, també obert al públic. Per a aquesta edició, s’ha tor-nat a incrementar els premis

i se’n donaran quatre. Els guanyadors de cada categoria rebran 1.000 euros, enregis-traran un CD a l’Auditori Pau Casals del Vendrell amb una discogràfica professional i podran par ticipar com a

intèrprets en cicles musicals a Catalunya. Els dos finalistes obtindran un premi de 500 euros.

Aquest concurs s’organitza per donar suport a la carrera mu-sical de joves intèrprets, im-pulsar la difusió de la música clàssica entre les noves genera-cions i ampliar la difusió musi-cal a les Corts. L’èxit de les dues edicions anteriors ja per-met fer una mica de balanç. Segons els organitzadors, aquest és un concurs amb molt bona acollida entre mú-sics joves d’arreu de Catalu-nya, Espanya i fins i tot França, Itàlia i el Regne Unit en comparació amb altres con-cursos de característiques si-milars. La facilitat per arribar a Barcelona a preus molt asse-quibles, l’atractiu dels premis per a la promoció professional i el prestigi del tribunal són tres dels principals motius que poden explicar l’altíssima res-posta a la convocatòria. Per a més informació: Centre d’Estudis Musicals A Tempo. C/ Lluçà, 56. Tel. 93 491 17 81 (tardes).

N O T Í C I E S

f

La Ruta de les Dones a les Corts

La Ruta de les Dones ofereix un conjunt de vuit itine-raris per Barcelona, organitzats per l’Institut del Pai-satge Urbà, que ressegueixen les petjades de perso-natges femenins rellevants en camps com l’art, la cultura o la política. Un d’aquests circuits recorre bona part de les Corts a través de quatre punts: dos jardins, un carreró i un monestir. La iniciativa es complementa amb un llibre-guia escrit per Isabel Clara Simó.

Dia de les Corts a Barcelona TV

Un grup de veïns i veïnes del districte va visitar el passat mes de desembre les instal·lacions de Barcelo-na Televisió. Durant la visita van poder comprovar en directe el funcionament de la televisió. A mateix temps, el 15 de desembre, BTV va dedicar tot el dia al districte de les Corts i els programes estrella del ca-nal van oferir reportatges, informació diversa i una entrevista amb la regidora de les Corts, Montserrat Sánchez.

“Espai de trobada. Anem per Feina”

Els Serveis Socials del Districte de les Corts porten a terme el projecte “Espai de trobada. Anem per feina”. Es tracta de facilitar treball als veïns i veïnes que cer-quen feina en l’àmbit domèstic i de cura a les perso-nes principalment. Alhora es fomenta l’ajuda mútua, les relacions entre el veïnat i la integració al barri. Més informació a: c/Dolors Masferrer, 29, i Riera Blanca, 1.

Mostra sobre Barba Corsini

Fins al 19 de gener es pot visitar l’exposició “Barba Corsini. L’aprenenatge de l’arquitectura” a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, avingunda Diagonal, 649. L’exposició centra l’atenció en els fac-tors decisius de la formació de Barba Corsini, un dels arquitectes capdavanters de la segona meitat del se-gle XX i de referència en l’actualitat per a tots els ar-quitectes d’arreu del món. L’entrada és gratuïta.

Tercera edició del concurs de

música de cambra per a joves

Els concerts de música de cambra oberts al

públic es faran, de l’abril al juny, a la sala

d’actes del Centre Cultural Riera Blanca i a

l’església del Remei

Hi poden participar

solistes i grups de

cambra de fins a

cinc músics

Com a novetat, aquest any s’han convocat dues categories: grups i solistes.

Pàgina d’inici del web del Banc Solidari.

El Banc Solidari de Serveis Gratuïts estrena web

Redacció

E

l Banc Solidari de Serveis Gratuïts de les Corts ha posat en marxa el seu web, www.bancsolidari.org. “És una eina indispensable”, explica la seva presidenta, Laura Sabaté. “A banda de ser una finestra al món, la captació de gent jove és més fàcil si tens mitjans on line. I els voluntaris del Banc poden demanar els serveis per

e-mail, fer comentaris o con-sultar informació”.

El desembarcament a Inter-net es produeix mesos abans del desè aniversari del Banc, el proper octubre. L’entitat ha crescut força durant aquesta dècada. Aplega 190 volunta-ris que fan un miler de ser-veis a l’any, lluny dels 50 que es feien quan va començar. I ara acaben d’incorporar-s’hi 25 joves de 16 anys. “Som una associació de volun-tariat dedicada a l’ajuda mú-tua”, diu Sabaté. El Banc

(6)

F

a cinc anys que la botiga de joguines Patrí-cia va establir-se a les Corts i ja s’ha consoli-dat al barri. L’establiment va obrir al carrer Fí-gols, on va estar dos anys abans del trasllat a Joan Güell, un carrer més comercial i transitat. Tenen una gran varietat de joguines, material escolar, disfresses i articles de festa per Carnes-toltes, així com diversos jocs d’aigua i de platja durant l’estiu. Tot i que només fa cinc anys que són al barri, l’origen de Joguines Patrícia ve de lluny; fa vint-i-dos anys l’Ernest Croce i la Maria

Antònia Guillén van obrir la primera botiga al carrer del Rec Comtal. El negoci va créixer i fa deu anys van obrir una altra botiga a la Gran Via. Quan van obrir la del carrer Fígols es van associar amb la seva filla Patrícia –d’on ve el nom de la botiga– i amb el seu nebot, el Jordi, que són els qui porten l’establiment que ara és al carrer Joan Güell.

Joguines Patrícia

C/ Joan Güell, 131 / Tel.: 94 409 02 42

E L T A U L E L L

Les joguines que s’han fet un lloc a les Corts

Fa cinc anys que Joguines Patrícia és a les Corts.

Joan Anton Font

M E D I A M B I E N T

Gerard Maristany

L’

Aula d’Educació Me-diambiental de les Corts és una institució creada pel mateix Districte i dedicada a promoure la sensibilitat cap a aquests temes. Dins seu ha nascut un grup “format per gent amb ganes de fer de les Corts un barri més sosteni-ble”, segons explica el respon-sable de l’Aula, Jordi Roura. L'aspiració del grup és propo-sar petits (o grans) projectes per millorar les relacions en-tre les Corts i el medi am-bient. Ja hi ha hagut alguns resultats: els membres del grup van observar que el po-liesportiu de l’Illa no compta-va amb contenidors de recolli-da selectiva i s’ha aconseguit

que els seus responsables co-mencin les gestions per obte-nir-los. D’altra banda, s’està treballant per millorar la sen-sibilitat ambiental dels actes organitzats per la Festa Major de les Corts. El grup es reu-neix una vegada cada dos me-sos i l’únic que es demana als

seus integrants és el compro-mís d’assistir a les trobades i d’implicar-se en els projectes que sorgeixin.

Tot i que la seu habitual de l’Aula –el Centre Cívic Can

Deu– està en obres, les seves activitats continuen en dife-rents equipaments. Fan au-diovisuals, xerrades, excur-sions guiades... el tríptic informatiu de les activitats es pot recollir als punts informa-tius habituals. L’Aula, gestio-nada per l’entitat CEDAM-SIGNATUS, també suggereix moltes altres propostes, com ara un servei de préstec de bi-cicletes plegables per provar si és convenient o no de com-prar-ne una. També tenen un servei de “bústia ecològica”, on es poden adreçar tota mena de preguntes relaciona-des amb les bones pràctiques sostenibles (vegeu adreça de mail al requadre): on adquirir pintura ecològica, com fun-ciona un punt verd...

Més informació

www.cedamaso.com aula@cedamaso.com 93 763 08 58

L’Aula ofereix

serveis com una

bústia ecològica per

aclarir dubtes

Des de fa uns quants mesos, un grup de

veïns es reuneixen per proposar millores

mediambientals i fan pressió per tal que es

converteixin en una realitat

Com més sensibilitzats estiguin els ciutadans en qüestions mediambientals, més s’utilitzaran els Punts Verds.

L’Aula d’Educació Ambiental mobilitza

el veïnat per un districte més sostenible

S E R V E I P Ú B L I C

Bea Sanchís

L’Ajuntament de Barcelona convoca com cada any el pro-cés de subvencions, que té per finalitat donar suport a projectes i activitats, tant a escala de districte com de ciutat, en els àmbits de la Cultura, Participació ciutada-na, Relacions ciutadanes, Immigració, Medi Ambient, Esports, Salut pública, Dones, Drets civils, Joventut, Be-nestar social, Educació i, com a nova modalitat que s’hi incorpora en aquesta edició 2007, Civisme i convivència. El període de presentació de les sol·licituds és del 8 de gener al 8 de febrer de 2007. Les bases de la convocatò-ria, com també els impresos normalitzats per formular la sol·licitud, es troben disponibles, des del passat 18 de desembre, a les Oficines d’atenció al ciutadà i la resta de punts de lliurament: Oficina d’Informació Cultural Palau de la Virreina; Centre de Recursos Barcelona Sostenible; Centre d’Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ); Casal d’Associacions Juvenils de Barcelona (Transforma-dors), i Institut Barcelona Esports i Sector de Serveis Personals. Els documents es poden obtenir també a la pàgina web de l’Ajuntament, http://www.bcn.cat. Per tal de facilitar a les entitats el procés de sol·licitud de sub-venció s’ha simplificat la documentació que s’ha de pre-sentar.

Com cada any, per resoldre dubtes, atendre i acompa-nyar les entitats i persones sol·licitants al llarg del procés de tramitació, de la subvenció a cada Districte o àrea central responsable resten a disposició dels sol·licitants els equips tècnics de cada modalitat prevista. Només cal adreçar-s'hi amb l'antelació suficient. Les adreces i hora-ris estan inclosos a la documentació.

(7)

M U L T I M È D I A

TELEVISIÓ

Barcelona Televisió

“Hola Barcelona”

De dilluns a divendres, de 12.30 a 15.30 h Dissabte i diumenge, de 14 a 15.30 h Canal 39 UHF i Canal 26 TDT

RÀDIO

COM Ràdio – 91.0 FM

Travessera de les Corts, 139 Tel. 93 508 06 00

PUBLICACIONS

Zona Alta

Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00

Revista mensual informativa

Revista de l’Associació de Veïns del Barri de la Mercè Torrent de les Roses, 64 Tel. 93 203 80 84

INTERNET

Bcn cap de setmana

Cada dijous, el web bcn.cat us ofereix la guia cultural i d'oci, que conté diver-ses propostes per a tots els gustos i edats per gaudir més intensament del cap de setmana a la ciutat. Hi trobareu informació i reportatges de les estre-nes de teatre, les exposicions, con-certs, activitats per a nens, les estre-nes de cinema, rutes per la ciutat i moltes coses més.

www.bcn.cat

Web d'esports

En aquest apartat del web bcn.cat, hi trobareu tota la informació de l'activi-tat esportiva a la ciul'activi-tat, com ara una agenda amb els actes esportius que tenen lloc a Barcelona i també una sec-ció de notícies amb les darreres nove-tats. El web també us ofereix un direc-tori amb les instal·lacions esportives de la ciutat i un arxiu fotogràfic amb imatges d'actes esportius que s'han celebrat a Barcelona.

www.bcn.cat/esports

w

P O L I E S P O R T I U

Pere S. Paredes

A

lbert Benaiges, responsable de la coordinació esportiva del CEIP Escola Barcelona, vol que “l’esport al nostre centre doni les mateixes oportunitats a tots els infants”.

L’activitat esportiva en aquesta entitat educativa de les Cor ts “està subdividida i tenim previst que tots els nens i nenes practi-quin esport des del P3 fins a sisè. Els més petits fan psicomotricitat i elements físics bàsics i van in-corporant-se a poc a poc a les en-senyances més generals sobre es-ports. Als últims cursos ja prenen part en diverses competicions”, explica Benaiges.

“En la nostra escola”, continua el

responsable esportiu, “volem, so-bretot, utilitzar l’esport com una ajuda integral als infants. Que hi hagi una educació personal i mo-ral per part dels pares, a més a més de l'educació en tots els àm-bits, incloent-hi l’esportiu, que els donen els professors”.

Aquest centre mou actualment uns 300 esportistes “repartits, so-bretot, entre dos esports: el

mi-nibàsquet i el futbol sala. A part de la selecció natural que hi pot haver pel fet que un nen més alt pugui derivar-se cap al bàsquet per la seva alçada, no hi ha cap al-tra selecció. Tots els infants

po-den jugar i participar en qualsevol esport, aquesta és la nostra inten-ció”, diu l’Albert Benaiges, que al-hora és també el coordinador del futbol base del FC Barcelona. “Mai no fem promoció sobre la competitivitat”, assegura Benaiges. “És clar que a tots els infants els agrada jugar i guanyar, però per so-bre de tot volem que tothom faci esport, que jugui, que en gaudeixi i que l’esport mai no sigui una limi-tació, perquè ha de servir per realit-zar-te com a persona i, és clar, com a esportista”, conclou.

Aquesta escola del

districte de les Corts

fomenta la participació de

nens i nenes en qualsevol

dels esports, sigui quin

sigui el nivell que tinguin

La competitivitat

sempre queda en segon

lloc. El primer és jugar

i gaudir de l’esport

Infants fent activitats per millorar la psicomotricitat.

L’Escola Barcelona fa servir l’esport com

a suport a la formació integral dels nens

(8)

Quina és la feina d’un rector?

Presidir la vida d’una família en la fe i tenint la visió d’un pare, des del bateig fins a la defunció dels feligresos, dins del cicle vital d’un cristià.

Com va arribar a la parròquia del Remei?

Fa deu anys, com a vicari, per col·labo-rar amb el rector, Mn. Francesc Tena. Ara, des del mes d’octubre, exerceixo com a rector, una tasca que per una banda m’és fàcil, perquè ja conec la parròquia, però per l'altra m’estreno com a responsable d’organitzar la vida pastoral d’aquesta comunitat.

Com és la seva vida diària?

Comença amb la meva pregària i des-prés atenc les visites concertades per parlar de qualsevol tema tant espiritual com de la vida quotidiana; després vé-nen les reunions de treball amb les per-sones que col·laboren a tirar endavant l’estructura de la parròquia. A banda, sóc el director de l’Institut Teològic Es-piritual, que té la seu a l’edifici del

Semi-nari Conciliar, on dono classes d’espiri-tualitat cristiana. També m'encarrego d’activitats diverses, com donar con-ferències, assistència a comunitats reli-gioses, etc. I la celebració d’una missa diària, que normalment és la de les vuit del vespre.

Parli’m de la parròquia.

És una parròquia viva, situada en un te-rritori on viuen unes 23.000 persones, moltes de les quals la consideren com la seva segona casa. Som una gran família que configurem un mosaic bastant complet en el qual hi ha nens, joves, matrimonis i gent gran.

Quina és la funció de l’Església avui?

Presentar Jesucrist com la raó de la nostra existència, en el sentit ple de la paraula, no només a través d'un discurs evangelitzador que ha de convèncer la gent, sinó oferint el testimoniatge de la presència de Déu en el món.

Però avui això es viu amb certa distància, oi?

Dins d’aquesta perspectiva no podem quedar decebuts per la constatació d'u-na distància, sinó que hem de procurar l’acostament de les persones, les quals poden sentir-se cridades a abraçar la

vida cristiana com una opció personal.

Quina és aquesta opció?

En el nostre cas és una opció de vida evangèlica i eclesial, una vivència amb segell comunitari i social.

I el repte de l’Església avui, quin és?

Avui aquest repte és proposar la vivèn-cia d’un Déu proper, vertader, no en l’infinit abstracte, sinó en la realitat de la nostra existència i amb el qual en-trem en relació a través de diferents

ni-vells de pietat, des de l'acostament a una imatge per demanar-li una gràcia fins a la participació d’una manera més habitual i plena en una missa, etc.

Tot és qüestió de fe?

La fe la dóna Déu, però hi ha altres coses que permeten que un s’adoni, s’interrogui, es plantegi diferents ra-ons, en les quals pugui trobar

respos-tes. No és qüestió de diversitat de fes, sinó de trobar la veritat de la fe.

Però quina és aquesta fe? La fe cristiana?

Sí. L’expressió humana que ens parla més de Déu. Això és veritat en la mesu-ra que vivim interioritzant la persona de Jesucrist i que té en el baptisme la realitat d’una nova vida.

L’espiritualitat és compatible amb la modernitat?

Tota la cridòria del consum i de la vida fàcil, que genera uns deserts interiors que més tard s’exterioritzen en forma de violència, avorriment existencial, vi-des fracassavi-des, etc. Davant d’un model social que et proposa constantment vi-des reeixivi-des, l’espiritualitat cristiana proposa la dignificació en plenitud del sentit del que em passa. Però no es que-da només en el sentit, sinó que em fa veure els fruits d'allò que, només huma-nament, seria una desgràcia.

I què hi podem fer?

Veure el que regeix el meu món interior. A través del que m’alegra o m’entristeix, veure si el que em sosté és un ídol, una idea fantàstica, irreal o si el que em re-geix és Déu que, abans que res, parla en la meva consciència.