1
Unitat 13. El sistema financer espanyol. La borsa
El relat sobre els senglars intenta descriure el funcionament dels mercats de valors en moments puntuals. A què ens estem referint?
El relat fa referència a l’ànim especulatiu amb què molts cops operen els inversors: la gent compra amb l’única obtenció de revendre amb beneficis. Tant és que el producte siguin accions, cases o senglars; inevitablement, es forma una bombolla a causa del miratge dels inversors que actuen cegats pels possibles guanys.
Activitats
1. Per què els estalvis dels seus clients són un passiu per als bancs?
Solució:
Per als bancs, els estalvis dels seus clients són un passiu perquè han de tornar-los-els quan ho demanin.
2. Quines són les funcions del Banc d’Espanya?
Solució:
A grans trets, les funcions del Banc d’Espanya són dues: d’una banda, les que deriven de la seva pertinença al SEBC i, per una altra, les que deriven com a banc central nacional.
3. En què s’assemblen i es diferencien la banca privada i les caixes d’estalvis?
Solució:
Ambdues institucions funcionen com a intermediaris financers bancaris però les caixes d’estalvis, a diferència dels bancs:
- Són fundacions, forma jurídica més beneficiosa pel que fa al pagament d’impostos.
- Destinen una part dels seus beneficis a obres beneficosocials de caràcter cultural, esportiu, etcètera.
- No poden acudir al mercat de renda variable de la borsa de valors per obtenir finançament.
4. Què és una cooperativa? I una cooperativa de crèdit?
Solució:
La diferència fonamental entre una empresa i una cooperativa és que els resultats econòmics d’aquesta última tenen com a prioritat l’atenció d’uns fons comunitaris prèviament pactats, mentre que a l’empresa és l’ànim de lucre.
5. Quina és la principal diferència entre la renda fixa i la renda variable?
Solució:
2
d’una societat, les quals atorguen als seus posseïdors drets de gestió i econòmics, com per exemple el dividend.
6. Per què actualment és possible fer operacions amb valors negociables en temps real?
Solució:
Avui dia és possible fer operacions amb valors en temps real gràcies al fet que les borses estan connectades per mitjans informàtics, en el que es coneix amb el nom de mercat continu.
7. Defineix amb les teves paraules què és una acció.
Solució:
Una acció seria una part en la propietat d’una empresa.
8. En què s’assemblen el PIB i els índexs borsaris?
Solució:
Tant el PIB com els índexs borsaris són termòmetres de determinades realitats, el primer del nivell de producció d’un país i el segon de l’evolució d’un conjunt de títols valor.
9. És el mateix un préstec que un emprèstit? Explica en què s’assemblen i en què es diferencien.
Solució:
No són el mateix un préstec i un emprèstit, tot i que etimològicament tenen el mateix significat. Ambdues són formes de finançament empresarial aliè però mentre en el primer cas el prestador fixa les condicions de la quantitat de diners que presta i és normalment una entitat bancària, en el segon cas les condicions de devolució de la quantitat prestada són fixades per la mateixa empresa, que és qui l’emet al públic en general.
10. Esbrina en els mitjans de comunicació o a Internet en què consisteixen els fons de valors i indica per què són una bona alternativa per als qui no volen assumir gaires riscos.
Solució:
Els fons de valors són carteres o cistells de valors amb un pes específic fixat prèviament. En teoria és menys arriscat invertir en un conjunt de valors (que es donen suport els uns als altres) que en un de sol.
Textos de suport
Altres intermediaris financers no bancaris
1. Quina és la diferència principal entre una cooperativa i una empresa privada?
Solució:
3
2. Què diferencia als intermediaris financers bancaris dels no bancaris?
Solució:
El que diferencia els intermediaris financers bancaris dels no bancaris és la seva capacitat per crear recursos financers que funcionen com a mitjans de pagament. Mentre que els primers poden crear-los, els segons, no.
3. Per què es considera les companyies asseguradores com a intermediaris financers?
Solució:
Les companyies d’assegurances són intermediàries financeres perquè, encara que no estan facultades per emetre productes financers vàlids com diners, proporcionen finançament als seus assegurats si passa un determinat succés, raó per la qual s’enquadren dins dels intermediaris financers no bancaris.
4. Què són les societats i les agències de valors? En què es diferencien?
Solució:
Els dealers i els brokers són societats que mitjancen entre compradors i venedors gestionant actius d’alta liquiditat en mercats molt especialitzats com la borsa de valors. Ambdues societats es diferencien que, mentre els brokers o agències de valors es limiten a posar en contacte compradors i venedors, els dealers o societats de valors poden, a més de la funció ressenyada, actuar per compte propi.
Economia del segle XXI
Productes cobejats i escassos
1. D’entre les raons esmentades, quina creus que explica l’alt preu dels diamants? Raona-ho.
Solució:
Sens dubte l’escassetat i el seu ús en joieria. Es tracta d’una pedra preciosa de bellesa i duresa incomparables però és que, a més a més, en molt escassa en relació amb d’altres. Els principals jaciments són a Sud-àfrica.
2. A l’Espanya musulmana, l’or es canviava per argent en una relació 1:14; actualment, aquesta relació és d’1:50. Saps quin esdeveniment històric va propiciar aquest abaratiment de l’argent en relació amb l’or?
Solució:
El descobriment d’Amèrica i, per tant, de nous jaciments de metalls preciosos. N’hi havia d’or però n’hi havia molts més d’argent. L’argent es va fer més abundant i per això va perdre en la seva relació de canvi amb l’or.
3. Als camps de presoners de la Segona Guerra Mundial, quines raons creus que expliquen la utilització de cigarrets com a moneda de canvi?
Solució:
4
molta demanda, resulta lògica la utilització d’un bé no perible que compleix fàcilment els tres requisits dels diners: unitat de compte, mitjà de canvi i dipòsit de valor.
4. Investiga (a Internet o en altres fonts al teu abast) tres llocs del món on el control d’un determinat producte hagi estat o sigui la raó que un o diversos països estiguin sumits en conflictes.
Solució:
Són molts els exemples així que només en citarem un. Raons geoestratègiques i polítiques al marge, resulta obvi que un dels factors que va portar els EUA a intervenir en la Guerra del Golf de 1990 va ser la seva preocupació pel control del petroli en una zona especialment sensible.
Exercicis
1. Quina relació hi ha entre el sistema financer i la demanda agregada?
Solució:
La demanda agregada està formada pel consum de les famílies, la inversió empresarial i la despesa pública. Aquestes activitats econòmiques necessiten diners per dur-les a terme. Quan no disposen de prou diners, els agents econòmics van als intermediaris financers per obtenir els recursos necessaris per dur a terme aquestes activitats.
2. Explica breument quins elements caracteritzen als actius financers i posa’n exemples.
Solució:
Els recursos o actius es diferencien per:
- La liquiditat, la qual mesura la facilitat i certesa per fer efectiu l’actiu a curt termini sense patir pèrdues.
- El risc, factor que té present la probabilitat que l’emissor de l’actiu, és a dir, el deutor, no compleixi allò pactat (no pagui el que deu).
- La rendibilitat, entesa com la capacitat de l’actiu per produir interessos.
3. Una empresa finança diversos dels seus vehicles de transport mitjançant el sistema de lísing. Explica en què consisteix aquest sistema.
Solució:
Mitjançant el sistema de lísing, l’empresa lloga els vehicles de transport a l’empresa de lísing a canvi d’una quota durant un període de temps determinat. Al final d’aquest termini pactat, l’empresa pot exercir l’opció de compra, és a dir, fer un pagament únic per quedar-se en propietat amb els vehicles de transport.
4. Per què el lísing és una forma de finançament?
Solució:
5
5. Una empresa té 10 000 € en concepte de drets pendents de cobrament materialitzats en diverses factures. Quines conseqüències implicaria vendre els seus drets de cobrament a una empresa de facturatge que cobra el 20 % pels seus serveis?
Solució:
En vendre els drets pendents de cobrament al factor (empresa de facturatge), l’empresa rep per avançat una part dels diners de les factures a canvi de pagar una determinada comissió al factor, en aquest cas de 2 000 €. Mitjançant aquesta transacció, serà el factor qui assumeixi el risc d’impagament de les factures.
6. Per què diem que el Banc d’Espanya no és un banc pròpiament dit?
Solució:
El Banc d’Espanya és un intermediari financer atípic en la mesura que el seu finançament no està dirigit a empreses o famílies sinó al sector públic o a les altres entitats financeres.
7. Tenint en compte que a l’Estat espanyol destinem part de les nostres nòmines a la Seguretat Social per tenir dret a una jubilació procedent de l’Estat, per què els fons de pensions privats tenen un desenvolupament important?
Solució:
A Espanya els fons de pensions privats tenen un important desenvolupament perquè hi ha la preocupació entre les famílies que en el futur la quantitat d’aportacions als fons públics sigui insuficient per atendre les pensions de jubilació. Això passaria perquè l’origen d’aquests fons públics es troba en les aportacions que fan els treballadors en actiu. A causa de les baixes taxes de natalitat i més esperança de vida, es troba dins del possible que en el futur les aportacions dels treballadors que ara estan cotitzant siguin insuficients, si les generacions futures (els futurs treballadors que al seu torn cotitzaran al sistema públic) no hi aporten prou.
8. Fes un esquema que mostri les diverses formes de finançament de les empreses.
Solució:
Finançament propi Finançament aliè
Aportacions propietaris o accionistes
Crèdit comercial
Reserves Préstecs
Emprèstits Fons espontanis
9. Les reserves que constitueixen les empreses amb els beneficis no repartits també s’anomenen autofinançament o finançament d’enriquiment. Per què creus que reben aquestes altres denominacions?
Solució:
6
10. Explica com s’ho fa un comerç d’electrodomèstics per finançar les seves activitats sabent que els seus proveïdors li concedeixen crèdit a 60 dies i que, un cop que li subministren les mercaderies, triga una mitjana de 20 dies a vendre-les i 30 dies més a cobrar-les.
Solució:
En pactar el pagament (dels electrodomèstics que li subministren els seus proveïdors) a 60 dies, i cobrar els diners dels seus clients (a qui ven els electrodomèstics en qüestió) en 30 dies des que rep els productes, l’empresa disposa durant els 30 dies que resten per fer el pagament, de diners per atendre altres pagaments com ara salaris, lloguers, etc. I, per descomptat, fer el pagament als proveïdors arribat el moment.
11. Elabora una taula amb dues columnes en què quedin ben definides les diferències entre les obligacions i les accions.
Solució:
Diferència entre accions i obligacions:
Títol Acció Obligació
% De propietat D’un préstec
Drets Sí No
Remuneració Indeterminada (dividends) Fixa (interessos pactats)
12. Amb quin tipus de mercat estudiat en la Unitat 6 identificaries el funcionament del mercat de renda variable? Per què?
Solució:
El tipus de mercat amb què cabria identificar la borsa és el de competència perfecta perquè, en general, és la llei de l’oferta i de la demanda la que fixa el preu de cotització.
13. Quines fases travessa el títol acció d’una empresa des que aquesta l’emet per captar finançament fins que es pot adquirir conforme a la llei de l’oferta i la demanda a la borsa de valors?
Solució:
Són dues les fases: l’empresa ven les accions a canvi de diners en el mercat primari o d’emissió. Posteriorment, els primers adquirents d’aquests títols els venen al mercat secundari pel preu de cotització que marqui la llei de l’oferta i de la demanda.
14. Explica com està organitzat el mercat de valors espanyol, detallant les funcions de les societats i institucions que hi participen.
Solució:
7
15. Defineix amb les teves pròpies paraules en què consisteix el mercat secundari o de negociació d’un mercat de valors.
Solució:
Resposta oberta. Una definició bastant col·loquial seria definir el mercat secundari com un mercat de segona mà on es venen articles (en aquest cas títols) usats.
16. «Val més un ocell a la mà que cent a volar.» Com relacionaries aquesta dita amb els títols que es negocien a la borsa de valors?
Solució:
El refrany en qüestió parla de la virtut de tenir alguna cosa segura en lloc de molt en l’aire. Extrapolat al món de la borsa sembla apostar pels valors de renda fixa (segurs encara que poc rendibles), que pels de renda variable (insegurs encara que amb molta rendibilitat potencial).
17. És el mateix un índex borsari que un índex borsari general? Explica què els diferència.
Solució:
Un índex borsari és un indicador de l’evolució d’un mercat en funció del comportament de les cotitzacions dels títols més representatius, triats segons el seu grau de liquiditat. En canvi, un índex borsari general fa referència a l’evolució d’un conjunt de valors representatius d’una determinada borsa de valors.
18. Raona la veracitat o falsedat de les afirmacions següents:
a) En emetre accions, les empreses obtenen diners amb què desenvolupar les seves
activitats, tant en el mercat primari com en el secundari.
b) El Banc d’Espanya és l’encarregat de dissenyar la política monetària dins el territori
nacional.
c) Tots els actius financers, com els dipòsits bancaris, poden ser utilitzats com a
mitjans de pagament.
d) Les expectatives econòmiques solen ocasionar la baixada dels preus de cotització
de les accions en els mercats de valors.
e) Un inversor que busqui obtenir grans beneficis en borsa escull la renda variable. f) La utilització de recursos propis a l’interior d’una empresa té un cost d’oportunitat. g) Tant les accions com les obligacions representen un percentatge de propietat sobre
una empresa.
Solució:
a) Fals. Les empreses que emeten accions reben els diners d’una sola vegada en el mercat primari.
b) Fals. L’encarregat de dissenyar la política monetària dins del territori nacional espanyol és el BCE.
c) Fals. No tots els actius financers tenen la capacitat de ser utilitzats com a mitjans de pagament.
d) Fals. A més de dolentes, les expectatives també poden ser bones, la qual cosa segurament provocaria una pujada de preus i no una baixada.
e) Vertader. La rendibilitat més alta de la borsa es troba en el mercat de valors de renda fixa. f) Vertader. El cost d’oportunitat és la rendibilitat que es podria obtenir mitjançant una inversió a l’exterior de l’empresa. En aquest sentit, el mínim exigible sol ser la taxa d’interès a llarg termini del mercat de capitals de renda fixa.
8
19. Emparella els conceptes d’ambdues columnes:
Descripció Font de finançament
a) Beneficis no distribuïts 1. Crèdit comercial b) Obligacions 2. Fons espontanis c) Ajornament del pagament de
subministraments
3. Préstec
d) Salaris pendents de pagament 4. Aportacions dels propietaris e) Emissió d’accions 5. Emprèstit
f) Fons prestats per una caixa d’estalvis 6. Reserves
Solució:
Parelles: (a,6) (b,5) (c,1) (d,2) (e, 4) (f,3)
20. Llegeix el text següent sobre el pànic i la crisi de la Gran Depressió de 1929. Tot seguit, contesta les preguntes plantejades:
«La dècada dels anys vint va ser testimoni del fabulós auge dels mercats de valors, en què tothom comprava i venia accions. Es feien fortunes milionàries d’un dia per a un altre i tots volien provar sort a les borses de valors. Com que per obtenir grans beneficis calia la inversió de grans quantitats, i no tothom podia desembossar-les en efectiu, la majoria de les compres es feien amb préstecs bancaris, i les accions acabades de comprar quedaven com a garantia de pagament. La gent signava gairebé a cegues els préstecs per adquirir les seves accions. Què podia preocupar pagar un interès del 15 % anual si les accions podien pujar aquest mateix percentatge en un sol dia?
Amb el temps, les accions van arribar a estar sobrevalorades, és a dir, no es corresponia el que es pagava per aquestes amb els beneficis que podien obtenir les empreses en qüestió. Els inversors estaven pagant preus molt alts per les accions. No pensaven en els beneficis que poguessin obtenir les empreses sinó en el que poguessin obtenir ells mateixos venent les accions a un preu més alt.
Es va formar així el que es coneix amb el nom de bombolla especulativa, un procés en què els preus pugen sense parar a causa de l’excés de demanda (no perquè estiguin augmentant els possibles beneficis que puguin repartir les empreses), que acaba amb un ajustament brusc dels preus quan el mercat s’adona que ha viscut un miratge. Efectivament, amb els preus pels núvols, va arribar un moment en què la gent volia vendre però ningú comprava. El preu va començar a baixar però seguien sense aparèixer compradors. Davant el temor a més baixades, altres accionistes van posar a la venda els seus títols i el preu de les accions va caure encara més. Amb tan sols uns dies el valor de les accions es va desplomar i es van comptar per milions els inversors que es van veure en la més absoluta de les ruïnes.»
a) Per què els compradors d’accions no van pensar que pogués baixar-ne el valor? b) Quina va ser la responsabilitat del sistema bancari en els esdeveniments narrats? c) Creus que el sistema d’admetre les accions adquirides com a garantia de pagament
dels préstecs concedits per comprar-les continua sent el més utilitzat avui dia? Saps quin és el procediment per adquirir una acció a Espanya?
d) En què consisteix una bombolla especulativa? Descriu com evoluciona el preu
d’una acció quan es produeix aquest fenomen.
Solució:
9
b) En permetre cobrir part de l’adquisició de les accions amb préstecs garantits per les mateixes accions, els bancs van proporcionar a molts inversors el finançament necessari per accedir a una compra que no hauria tingut lloc si no hi hagués mitjançat aquest finançament. c) No, tot i que encara hi ha el sistema descrit per finançar la compra de certs valors (considerats segurs per l’entitat bancària que fa el préstec) no és el més habitual avui en dia. Totes les operacions de compra en la borsa de valors es fan contra el compte bancari de l’adquirent.
d) Una bombolla especulativa és la confiança d’un determinat bé en la confiança que el seu preu pujarà, amb independència que hi hagi raons reals o no que sustentin la pujada. Les fases d’evolució del preu d’una acció serien les següents: l’existència d’un determinat preu de partida, un augment desorbitat i constant del preu, un preu topall que marca el moment en què la bombolla esclata, i després una caiguda en picat del preu (normalment, molt més ràpida en el temps que el seu ascens) fins a nivells fins i tot inferiors al preu de partida.
21. Relaciona els titulars següents extrets de la premsa amb conceptes econòmics estudiats al llarg d’aquesta unitat.
a) «Els inversors es refugien en la renda fixa.»
b) «A debat el nombre d’anys necessaris per tenir dret a la jubilació.» c) «El Banc d’Espanya injecta liquiditat en el sistema.»
Solució:
a) Titular sobre la borsa de valors, a propòsit del comportament dels inversors quan els mercats de renda variable es tornen inestables, raó per la qual opten per refugiar-se en la segura encara que poc rendible renda fixa.
b) Titular a propòsit del conegut tema de les pensions públiques de jubilació. En la mesura que hi ha preocupació que aquestes pensions resultin insuficients en el futur, una manera de «solucionar» el problema seria ampliar el nombre d’anys necessaris per accedir a la pensió. Actualment és 15 el nombre d’anys necessaris per accedir-hi.
c) Titular sobre de l’actuació del Banc d’Espanya com a intermediari financer atípic que és, actuant en aquest cas com a banc de bancs que concedeix préstecs a la banca privada perquè creixi la liquiditat (diners) que circula per l’economia.
22. Temes de debat:
a) La borsa: inversió o especulació?
b) Renda fixa o renda variable? Un ocell a la mà o cent a volar?
Solució:
a) Resposta oberta. La pròpia moralitat de l’alumne serà la que fixi els límits entre ambdós conceptes que, en el fons, estan associats a un termini de temps. A llarg termini la borsa ha demostrat ser una alternativa rendible i és factible parlar d’inversió. A curt termini és més dubtosa la inversió i el que sol regir és l’ànim de lucre immediat.
