• No se han encontrado resultados

Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. 2018

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Anuari estadístic de la ciutat de Barcelona. 2018"

Copied!
590
0
0

Texto completo

(1)

2018

(2)
(3)

Edita: Ajuntament de Barcelona

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona:

Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castaño, Joan Subirats Humet, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, Jordi Campillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Núria Costa Galobart, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó, Anna Giralt Brunet.

Directora de Comunicació:

Águeda Bañón

Directora de Serveis Editorials:

Núria Costa Galobart

© de la present edició: Ajuntament de Barcelona - Departament d’Estadística i Difusió de Dades © de les fotografies: Salvador Alimbau Marquès

Departament d’Estadística i Difusió de Dades

Avinyó, 32, 3ª planta 08002 Barcelona Telèfon 932 565 390

http://www.bcn.cat/estadistica

Disseny de la coberta: Maria Antònia Miserachs Disseny pictogrames: JE2

Infografia: Direcció de Serveis Editorials

Edició i impressió: Direcció de Serveis Editorials Passeig de la Zona Franca, 66

08038 Barcelona tel. 93 402 31 31

(4)

El Departament d’Estadística i Difusió de Dades presenta, un any més, l’Anuari

Estadístic de la Ciutat de Barcelona.

L’Anuari d’enguany, com a recull exhaustiu de dades sobre les persones, la

ciutat i la seva activitat durant l’any 2017, té com objectiu ser un instrument al

servei de tothom, fet amb la vocació de facilitar la màxima informació estadística

que permeti a la ciutadania conèixer i analitzar un gran nombre d’aspectes de la

realitat barcelonina.

La informació estadística recollida prové d’una gran diversitat de fonts

d’informació tant internes com externes de l’Ajuntament. A través dels seus 21

capítols l’Anuari Estadístic reflecteix el ritme i dinamisme de Barcelona, amb

indicadors d’alt valor documental.

Destaquem com a novetats d’aquest any, la remodelació i ampliació de la

informació del capítol 3.Sanitat i Salut Pública, dels apartats d’assistència

primària, hospitalària i d’urgències, sobretot des de la vessant de la demanda.

També el capítol 5.Ensenyament, s’ha remodelat i ampliat el contingut de

l’apartat de l’ensenyament universitari, amb dades d’alumnes matriculats per

sexe, branques i nacionalitat; s’ha donat un tractament singular als graus i

màsters, així com al rànking d’estudis realitzats per alumnes i titulats. En el

capítol 19.Societat del Coneixement, hi figura un nou apartat sobre l’impacte dels

termes Barcelona i BCN a les xarxes socials, per diversos temes i

esdeveniments amb més volum de mencions.

Així mateix, en la línia recollir més informació útil, es presenten noves taules

estadístiques de temàtica diversa, com l’estimació del VAB cultural de Barcelona;

l’índex de confiança del consumidor de Barcelona; el nombre de cooperatives

constituïdes;

l’oferta d’allotjaments turístics de la ciutat –des d’hotels a

habitatges d’ús turístic –, o l’oferta d’oficines i locals comercials.

El Departament d’Estadística i Difusió de Dades vol agrair la inestimable

col·laboració desinteressada de les persones i entitats públiques i privades per

les seves aportacions en la confecció de l’Anuari.

(5)
(6)
(7)
(8)

1

TERRITORI, CLIMA

I MEDI AMBIENT

(9)
(10)

Pàg.

1. Territori

1.1. Dades generals. 2017 __________________________________________________ 1.2. Divisió territorial de la ciutat. 2017 _________________________________________ 1.3. Mapes de la divisió territorial dels districtes per barris i àrees estadístiques bàsiques _ 1.4. Cotes altimètriques. 2017 ________________________________________________ 1.5. Superfície i densitat dels districtes i barris. 2017 ______________________________ 1.6. Superfície dels districtes i barris per ús del sòl. 2013-2017 ______________________ 1.7. Superfície de voreres i calçades i longitud dels carrers. 2013-2017________________ 1.8. Superfície (ha) de zones i carrers amb prioritat de vianants. 2013-2017 ____________ 1.9. Parcs urbans. 2013-2017 ________________________________________________ 1.10. Arbrat viari. 2013-2017 __________________________________________________ 1.11. Espècies d'arbrat viari. 2013-2017 _________________________________________ 1.12. Verd urbà. 2013-2017___________________________________________________ 1.13. Verd forestal. 2017 _____________________________________________________ 1.14. Zona verda. 2013-2017 _________________________________________________ 1.15. Ocupació de les platges. 2010-2016 _______________________________________ 2. Clima

2.1. Temperatura. 2013-2017 ________________________________________________ 2.2. Pressió. 2013-2017 ____________________________________________________ 2.3. Nuvolositat i humitat relativa. 2013-2017 ____________________________________ 2.4. Precipitació. 2013-2017 _________________________________________________ 2.5. Vent. 2013-2017 _______________________________________________________ 3. Medi ambient

3.1. Control ambiental de l'aire. Estacions de mostratge. 2017 _______________________ 3.2. Nivells mitjans de CO - Monòxid de carboni (mg/m³). 2013-2017 _________________ 3.3. Nivells mitjans de NO2 - Diòxid de nitrogen (µg/m³). 2013-2017 __________________ 3.4. Nivells mitjans de O3 - Ozó (µg/m³). 2013-2017 ______________________________ 3.5. Nivells mitjans de PM10 - Partícules en suspensió (µg/m³). 2013-2017_____________ 3.6. Nivells mitjans de PM2,5 - Partícules en suspensió (µg/m³). 2013-2017 ____________ 3.7. Nivells mitjans de Benzè (µg/m³). 2013-2017 _________________________________ 3.8. Nivells mitjans de Benzo(a)Pirè (ng/m³). 2013-2017 ___________________________ 3.9. Nivells mitjans SO2 - Diòxid de sofre (µg/m³). 2013-2017 _______________________ 3.10. Nivell freàtic. 2016-2017 _________________________________________________ 3.11. Agenda 21 de Barcelona. 2012-2016 _______________________________________ 3.12. Energia i canvi climàtic. 2012-2016 ________________________________________

(11)

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa. Humitat relativa

Es dóna en percentatge respecte a la de saturació (màxima possible segons la temperatura).

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa. Humitat relativa

(12)

Pressió

La unitat emprada per al seu mesurament és l'hectopascal, essent : 1hPa = 1 mb i 1.013mb = 760mm de Hg

hPa = hectopascal mb = mil·libar Monòxid de carboni (CO)

És un gas inodor i incolor que és tòxic a altes concentracions i a exposicions curtes de temps. És un gran indicador del trànsit en ser generat en gran mesura per la combustió de carburants. Diòxid de nitrogen (NO2)

És un gas de color marronós i d’olor irritant que és tòxic a altes concentracions. Intervé en la formació de la boira fotoquímica i és generat pel transport i la combustió de carburants entre d’altres. L’OMS recomana com a màxim mitjà anual els 40 μg/m³.

Ozó (O3)

És un gas incolor i d’olor agradable, molt oxidant i irritant. És un contaminant secundari ja que no és emès per cap focus, sinó que té un origen fotoquímic, és a dir, es forma per l’acció de la llum solar i en presència d’òxids de nitrogen i hidrocarburs. El nivell màxim recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 100 μg/m³ de mitjana en vuit hores.

Partícules en suspensió

Són partícules sòlides o líquides que entren a l’atmosfera procedents de fonts naturals i antropogèniques:

- PM10: és una fracció de la matèria particulada en suspensió que passa a través d’un capçal selectiu de mida amb una eficiència de tall del 50% per un diàmetre aerodinàmic de 10 µm. El valor màxim anual recomanat per l’OMS és de 20 μg/m³.

- PM2,5: és una fracció de la matèria particulada en suspensió que passa a través d’un capçal selectiu de mida amb una eficiència de tall del 50% per un diàmetre aerodinàmic de 2,5 µm. El valor màxim anual recomanat per l’OMS és de 10 μg/m³.

Benzè

És un hidrocarbur aromàtic de fórmula molecular C6H6. És un líquid incolor a temperatura ambient. És un compost orgànic volàtil. Les principals fonts antropogèniques són el trànsit, la producció d’energia i la calefacció domèstica.

Benzo(a)pirè

És un hidrocarbur aromàtic policíclic format íntegrament per carboni i hidrogen. Principalment prové del trànsit i de la crema de combustibles com ara fusta o carbó.

Diòxid de Sofre (SO2)

És un gas incolor i d’olor forta i sufocant que en una atmosfera humida es transforma en àcid sulfúric i causa la deposició àcida. Quan es troba en concentracions majors a 0,1ppm es produeix una reducció important de la visibilitat. És generat pel transport, les centrals tèrmiques, la combustió de carburants i incineradores, entre d’altres. L’OMS recomana que per a exposicions prolongades de més de 24 hores no se superin els 20 μg/m³.

Nivell freàtic

És la superfície de la zona de saturació d’un aqüífer lliure sotmesa a la pressió atmosfèrica. Piezòmetre

Aparell emprat per a mesurar el nivell piezomètric , i així determinar les variacions de nivell de les aigües subterrànies.

Agenda 21

És un model de diagnosi i formulació de polítiques municipals de sostenibilitat. El seu propòsit és avaluar l'estat ambiental. social i econòmic del municipi a fi d'engegar, amb la participació de la ciutadania, un procés creatiu i gradual de canvi vers un model sostenible de ciutat.

Amb la signatura de l'Agenda 21, les ciutats i els seus ciutadans no només adquireixen un compromís davant la resta d'urbs del món, sinó que posen de manifest la seva voluntat de construir un entorn urbà més saludable i de qualitat per a les persones, en equilibri amb els sistemes naturals del seu entorn i de la resta del planeta.

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa. Humitat relativa

(13)
(14)

1.1. Dades generals. 2017

Dades

Posició geogràfica

Observatori Can Bruixa (1)

Altitud 45 m

Longitud 02º 07'59'' E

Latitud 41º 23' 02'' N

Observatori Fabra (1)

Altitud 408 m

Longitud 02º 07' 27'' E

Latitud 41º 25' 06'' N

Vèrtex Geodèsic del Castell de Montjuïc (2)

Altitud 192 m

Longitud 02º 10' 02'' E

Latitud 41º 21' 52'' N

Longitud del litoral (3)

Longitud de les platges 4.780 m

Sant Sebastià 660 m

Sant Miquel 440 m

Barceloneta 400 m

Somorrostro 500 m

Nova Icària 400 m

Bogatell 700 m

Mar Bella 500 m

Nova Mar Bella 420 m

Llevant 375 m

Fòrum 385 m

Perímetre dels ports

Port autònom 29,3 km

Port Olímpic 2,6 km

Perímetre Fòrum 1,9 km

Longitud i superfície dels carrers

Longitud dels carrers (3) 1.376,8 km

Superfície de calçades (4) 11,3 km²

Superfície de voreres (4) 9,8 km²

Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.

Font: (1) Instituto Nacional de Metereología. Centro Meteorológico Territorial en Cataluña. (2) Instituto Geográfico Nacional.

(3) Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat. (4) Ajuntament de Barcelona. Ecologia Urbana. Direcció de Serveis d'Infraestructures i Espai Urbà.

1. Territori

1.2. Divisió territorial de la ciutat. 2017

Districtes Barris Àrees Estadístiques Bàsiques Seccions censals

BARCELONA 73 233 1.068

1. Ciutat Vella 4 19 54

2. Eixample 6 36 173

3. Sants -Montjuïc 8 21 117

4. Les Corts 3 14 57

5. Sarrià-Sant Gervasi 6 23 98

6. Gràcia 5 21 87

7. Horta-Guinardó 11 22 123

8. Nou Barris 13 25 117

9. Sant Andreu 7 19 95

10. Sant Martí 10 33 147

Nota: Seccionat vigent a partir de l'1 de gener de 2014.

(15)

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari estadistic de la Ciutat de Barcelona 20155

1. Territori

1.3. Mapes de la divisió territorial dels districtes per barris i àrees estadístiques bàsiques

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

(16)

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa. Humitat relativa

(17)

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari estadistic de la Ciutat de Barcelona 2015Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

(18)

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa. Humitat relativa

(19)

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari estadistic de la Ciutat de Barcelona 2015Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

(20)

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa. Humitat relativa

(21)

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari estadistic de la Ciutat de Barcelona 2015Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

(22)

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa. Humitat relativa

(23)

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari estadistic de la Ciutat de Barcelona 2015Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

(24)

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

Tota l'aigua que cau procedent dels núvols, ja sigui en forma de pluja, neu o calamarsa. Humitat relativa

(25)

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

1. Territori

1.4. Cotes altimètriques. 2017

Altitud (m)

Turons

El Tibidabo 512

El Turó de Monterols 126

El Turó del Putxet 182

La Creueta del Coll 246

El Carmel 266

El Turó de la Rovira 261

El Turó de la Peira 138

Montjuïc 178

El Coll dels Penitents 170

El Mont Tàber 17

Altres punts 1. Ciutat Vella

Pl. Sant Jaume 13

Pl. Pla de Palau 5

2. Eixample

Pl. Joan Carles I 45

Pl. Catalunya 19

3. Sants-Montjuïc

Pl. Sants 30

Pl. Espanya 27

4. Les Corts

Pl. Pedralbes 115

Pl. Pius XII 66

5. Sarrià-Sant Gervasi

Pl. Bonanova 123

Pl. Sant Gregori Taumaturg 68

6. Gràcia

Pl. Lesseps 86

Pl. del Sol 61

7. Horta-Guinardó

Pl. Catalana 89

Pl. Eivissa 77

8. Nou Barris

Pl. Karl Marx 110

Pl. Virrei Amat 55

9. Sant Andreu

Pl. Congrés Eucarístic 42

Pl. Orfila 24

10. Sant Martí

Pl. Les Glòries 15

Pl. Voluntaris 7

Nota: Cotes altimètriques calculades sobre el topogràfic 1:1000

Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona.

Font: Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat.

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

(26)

1.5. Superfície i densitat dels districtes i barris. 2017

Població Superfície Superfície Densitat Densitat

Districtes/Barris 1 gener 2017 (ha) residencial (ha) (hab /ha) neta (hab/ha)

BARCELONA 1.620.809 10.215,9 2.590,0 158,7 625,8

1. Ciutat Vella 101.387 436,8 129,8 232,1 781,2

1. el Raval 47.608 109,8 49,7 433,4 958,8

2. el Barri Gòtic 16.062 84,2 34,1 190,8 470,6

3. la Barceloneta 14.996 131,4 13,5 114,1 1.107,4

4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 22.721 111,4 32,5 203,9 700,1

2. Eixample 266.416 747,6 372,1 356,3 715,9

5. el Fort Pienc 32.016 92,9 33,4 344,7 958,6

6. la Sagrada Família 51.539 105,1 51,2 490,4 1.006,2

7. la Dreta de l'Eixample 44.052 212,3 113,9 207,5 386,8

8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 42.284 123,4 67,0 342,5 631,0

9. la Nova Esquerra de l'Eixample 58.180 133,8 65,3 434,9 891,0

10. Sant Antoni 38.345 80,1 41,3 478,7 927,6

3. Sants-Montjuïc 181.910 2.294,0 249,2 79,3 730,1

11. el Poble Sec 40.228 460,5 38,6 87,4 1.043,1

12. la Marina del Prat Vermell 1.149 1.428,4 35,9 0,8 32,0

13. la Marina de Port 30.584 125,5 39,4 243,8 776,9

14. la Font de la Guatlla 10.401 30,2 11,4 344,3 911,7

15. Hostafrancs 15.904 41,0 22,4 387,7 710,3

16. la Bordeta 18.530 57,7 20,8 321,4 890,8

17. Sants - Badal 23.987 41,1 25,1 584,3 954,5

18. Sants 41.127 109,8 55,6 374,6 740,2

4. Les Corts 82.033 601,8 180,3 136,3 455,1

19. les Corts 46.009 141,3 65,3 325,7 704,8

20. la Maternitat i Sant Ramon 23.948 190,3 32,6 125,9 733,7

21. Pedralbes 12.076 270,2 82,3 44,7 146,7

5. Sarrià-Sant Gervasi 149.279 2.009,3 458,9 74,3 325,3

22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 4.670 1.152,2 89,5 4,1 52,2

23. Sarrià 25.032 304,2 96,2 82,3 260,3

24. les Tres Torres 16.667 78,8 42,6 211,4 391,5

25. Sant Gervasi - la Bonanova 25.774 223,5 82,1 115,3 314,0

26. Sant Gervasi - Galvany 47.666 165,9 95,5 287,3 499,2

27. el Putxet i el Farró 29.470 84,6 53,1 348,2 554,6

6. Gràcia 121.347 418,6 200,8 289,9 604,3

28. Vallcarca i els Penitents 15.759 120,9 47,0 130,4 335,1

29. el Coll 7.412 35,8 12,4 207,1 597,6

30. la Salut 13.185 64,3 19,4 204,9 680,1

31. la Vila de Gràcia 50.662 132,6 83,5 382,1 607,0

32. el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 34.329 65,0 38,5 528,5 890,9

(27)

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

1.5. (cont.) Superfície i densitat dels districtes i barris. 2017

Població Superfície Superfície Densitat Densitat

Districtes/Barris 1 gener 2017 (ha) residencial (ha) (hab /ha) neta (hab/ha)

7. Horta-Guinardó 168.751 1.194,7 294,4 141,2 573,2

33. el Baix Guinardó 25.672 56,0 23,7 458,6 1.081,9

34. Can Baró 8.994 38,4 14,3 234,4 627,2

35. el Guinardó 36.467 130,8 52,1 278,7 699,4

36. la Font d'en Fargues 9.383 65,7 39,4 142,8 238,0

37. el Carmel 31.551 94,2 39,4 335,1 801,5

38. la Teixonera 11.619 33,7 18,4 344,7 630,2

39. Sant Genís dels Agudells 6.854 171,6 18,1 39,9 378,8

40. Montbau 5.102 204,7 11,4 24,9 448,1

41. la Vall d'Hebron 5.784 73,6 8,0 78,6 724,0

42. la Clota 610 17,8 6,1 34,2 99,6

43. Horta 26.715 308,2 63,4 86,7 421,5

8. Nou Barris 166.579 804,1 232,7 207,2 715,8

44. Vilapicina i la Torre Llobeta 25.591 56,7 29,4 451,2 869,9

45. Porta 25.000 84,1 35,2 297,2 710,0

46. el Turó de la Peira 15.467 35,4 13,4 436,8 1.151,5

47. Can Peguera 2.271 12,0 6,1 190,0 374,9

48. la Guineueta 15.231 61,1 22,0 249,1 690,8

49. Canyelles 6.856 79,3 11,1 86,5 618,1

50. les Roquetes 15.590 64,2 18,2 242,9 856,3

51. Verdun 12.353 23,7 14,3 520,3 866,7

52. la Prosperitat 26.389 59,5 27,3 443,7 965,3

53. la Trinitat Nova 7.261 56,0 12,6 129,6 578,2

54. Torre Baró 2.856 176,8 21,2 16,2 134,8

55. Ciutat Meridiana 10.342 35,5 15,1 291,0 682,9

56. Vallbona 1.372 59,8 6,8 23,0 202,7

9. Sant Andreu 147.594 656,5 192,3 224,8 767,5

57. la Trinitat Vella 9.983 81,0 12,7 123,3 786,4

58. Baró de Viver 2.539 23,0 3,9 110,4 649,1

59. el Bon Pastor 12.560 188,2 17,9 66,7 702,4

60. Sant Andreu 57.183 184,1 76,6 310,6 746,2

61. la Sagrera 29.084 97,2 39,5 299,1 735,5

62. el Congrés i els Indians 14.116 40,7 19,1 346,8 737,3

63. Navas 22.129 42,3 22,5 522,7 983,6

10. Sant Martí 235.513 1.052,4 279,6 223,8 842,5

64. el Camp de l'Arpa del Clot 38.168 74,2 43,0 514,6 888,3

65. el Clot 27.039 69,6 23,6 388,5 1.145,0

66. el Parc i la Llacuna del Poblenou 15.134 111,4 20,0 135,8 758,3

67. la Vila Olímpica del Poblenou 9.367 94,3 24,2 99,3 387,3

68. el Poblenou 33.843 154,5 42,6 219,1 795,1

69. Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou 13.629 123,7 23,0 110,2 591,9

70. el Besòs i el Maresme 23.009 127,4 26,0 180,5 884,9

71. Provençals del Poblenou 20.487 110,5 13,8 185,4 1.489,8

72. Sant Martí de Provençals 26.146 74,5 23,4 350,8 1.116,5

73. la Verneda i la Pau 28.691 112,3 40,1 255,5 716,1

Densitat neta: població/superfície residencial.

Departament d'Estadística i Difusió de Dades. Ajuntament de Barcelona. Font: (1) Instituto Nacional de Estadística. Xifres oficials població a 1 gener 2017.

(2) Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d'Informàtica. Departament del Pla de la Ciutat.

Cap. 1 — Territori, clima i medi ambient. Anuari Estadístic de la Ciutat de Barcelona 2018

Notes aclaridores

Divisió territorial

La divisió territorial de la Ciutat es basa en la mateixa divisió de 10 districtes municipals de l’any 1984, però canviant les subdivisions. La seva implantació es va fer de manera gradual i progressiva, va començar amb l’aprovació de la nova divisió de 73 Barris el 22 de desembre de 2006 en el Plenari del Consell Municipal, en el punt 21 de l’ordre del dia. L’aprovació de la delimitació i la denominació dels barris es va fer a l’empar de l’article 21 de la Carta Municipal de Barcelona i compromet a la reorganització/modificació dels reglaments d’organització i funcionament dels districtes, així com als tràmits d’actualització del seccionat de la Ciutat.

Les àrees estadístiques bàsiques (AEB) son el nivell territorial entremig dels Barris i les seccions censals.

Les Seccions Censals estant regulades pels criteris de manteniment marcats a la Llei Orgànica 5/1985 sobre Règim Electoral General (article 23.2, sobre la distribució dels electors d’un municipi per seccions censals). Aquest seccionat és variable en el temps depenent dels canvis de població. Des de l’any 1991 les Seccions Censals havien sofert diverses modificacions, com a resultat de les revisions del Cens electoral.

Altitud

Altura d'un punt de referència respecte al nivell del mar. Longitud

Distància angular entre el punt de referència i el meridià de Greenwich. Latitud

Distància angular entre el punt de referència i l'equador. Calçada

Part central d'un carrer entre les voreres o andanes, destinada a la circulació de vehicles. Vorera

Part lateral d'un carrer, generalment més alta que la calçada que és destinada al pas de vianants. Arbrat viari

És el format per arbres plantats al llarg dels carrers. Verd urbà

És el format pels espais verds incorporats a la trama urbana que s'han originat per una creació de l'espai, transformant, sovint, el seu estat natural.

Verd forestal

És el format per àrees boscoses situades a la perifèria de les àrees urbanes, amb predomini i vocació de conservar el seu caràcter d'espai natural.

Parc urbà

Zona verda destinada a l'ús públic. Contaminació atmosfèrica

La Llei 34/2007 de 15 de novembre, de qualitat de l'aire i protecció de l'atmosfera, la defineix com "La presència en l'atmosfera de matèries, substancies o formes d'energia que comportin risc, mal o molèstia greu per a les persones, el medi ambient o béns de qualsevol naturalesa".

Contaminants atmosfèrics

Són les diferents classes de matèries causants de la contaminació atmosfèrica. Precipitació

(28)

1.6. Superfície dels districtes i barris per ús del sòl. 2013-2017

TOTAL Parcs Indústria i Xarxa Parcs

Districtes/Barris SUPERFÍCIE (ha) Residencial Equipaments urbans infraestructures viària forestals

2013 10.215,9 2.575,8 1.094,7 1.236,3 1.374,3 2.306,2 1.628,6

2014 10.215,9 2.575,7 1.094,8 1.237,3 1.374,3 2.305,2 1.628,6

2015 10.216,0 2.591,0 1.027,5 1.337,0 1.367,1 2.264,9 1.628,6

2016 10.215,9 2.588,5 1.027,0 1.339,6 1.366,0 2.266,0 1.628,8

2017 10.215,9 2.590,0 1.027,3 1.342,1 1.365,3 2.261,3 1.629,8

1. Ciutat Vella 436,8 129,8 51,6 74,9 55,8 124,8 0,0

1. el Raval 109,8 49,7 15,3 16,3 5,4 23,1 0,0

2. el Barri Gòtic 84,2 34,1 9,6 8,4 7,2 24,8 0,0

3. la Barceloneta 131,4 13,5 15,0 14,0 37,7 51,1 0,0

4. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera 111,4 32,5 11,6 36,2 5,5 25,7 0,0

2. Eixample 747,6 372,1 55,7 48,8 1,6 269,5 0,0

5. el Fort Pienc 92,9 33,4 10,0 15,1 1,0 33,4 0,0

6. la Sagrada Família 105,1 51,2 6,1 11,2 0,0 36,7 0,0

7. la Dreta de l'Eixample 212,3 113,9 11,4 4,9 0,0 82,2 0,0

8. l'Antiga Esquerra de l'Eixample 123,4 67,0 11,3 3,0 0,5 41,6 0,0

9. la Nova Esquerra de l'Eixample 133,8 65,3 12,2 11,8 0,0 44,5 0,0

10. Sant Antoni 80,1 41,3 4,8 2,9 0,0 31,1 0,0

3. Sants-Montjuïc 2.294,0 249,2 203,6 428,5 1.015,2 397,6 0,0

11. el Poble Sec 460,5 38,6 66,1 314,8 3,5 37,5 0,0

12. la Marina del Prat Vermell 1.428,4 35,9 91,1 44,9 1.004,6 251,8 0,0

13. la Marina de Port 125,5 39,4 23,9 32,8 1,2 28,1 0,0

14. la Font de la Guatlla 30,2 11,4 3,2 6,9 0,0 8,7 0,0

15. Hostafrancs 41,0 22,4 3,0 1,6 0,0 14,1 0,0

16. la Bordeta 57,7 20,8 6,9 12,3 0,7 17,1 0,0

17. Sants - Badal 41,1 25,1 2,6 1,2 0,1 12,0 0,0

18. Sants 109,8 55,6 6,9 14,0 5,1 28,3 0,0

4. Les Corts 601,8 180,3 149,7 65,5 1,3 158,3 46,7

19. les Corts 141,3 65,3 7,4 16,5 0,0 52,0 0,0

20. la Maternitat i Sant Ramon 190,3 32,6 94,8 15,7 0,8 46,3 0,0

21. Pedralbes 270,2 82,3 47,5 33,3 0,5 60,0 46,7

5. Sarrià-Sant Gervasi 2.009,3 458,9 155,0 101,3 7,1 255,8 1.031,2

22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes 1.152,2 89,5 31,3 12,4 4,7 61,5 952,8

23. Sarrià 304,2 96,2 53,9 40,2 2,4 56,9 54,6

24. les Tres Torres 78,8 42,6 10,1 4,3 0,0 21,8 0,0

25. Sant Gervasi - la Bonanova 223,5 82,1 44,5 23,2 0,0 50,0 23,7

26. Sant Gervasi - Galvany 165,9 95,5 8,7 13,9 0,0 47,8 0,0

27. el Putxet i el Farró 84,6 53,1 6,4 7,2 0,0 17,9 0,0

6. Gràcia 418,6 200,8 46,0 51,5 0,4 106,7 13,2

28. Vallcarca i els Penitents 120,9 47,0 15,5 9,2 0,4 35,5 13,2

29. el Coll 35,8 12,4 1,2 16,2 0,0 6,0 0,0

30. la Salut 64,3 19,4 13,6 17,4 0,0 14,0 0,0

31. la Vila de Gràcia 132,6 83,5 11,1 6,6 0,0 31,5 0,0

32. el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova 65,0 38,5 4,6 2,1 0,0 19,7 0,0

Referencias

Documento similar