NDM. I2S0 BARCELONA 1 . " DE AGOST 1)E 1902 ANY 34
T O
ESQUELLA
O E L A
R R A T X A
PERI0DI0H SATIBIOH
HUMORÍSTICH, I L U S T R A T T L I T E R A R I o o m i IL m o s om moiLLOTi oici IIIIIIÍ
l O o ó z x t l n x s o a d a . r ^ X x m e r o p o r t o t E s p a n y a
N ú m e r o s atrassats 2 0 c è n t i m s A D M I N I S T R A C I Ó Y R E D A C C I Ó
l i ^ l R B K B t A KHPANYOLA, K AM B L A D K L M l T J . KÚM. 20 B A R C E L O N A
P R E U D E S U S C R I P C I Ó Fon de Barceloní, cada trlmoalra Kapanja, > pemtai
(Mba, Puerto Rico j Extranicer, 6
LA NOTA D E L A SENMANA
El «ecueatro de Sant (lerv&ai de Cauolsa.
490 L A ESQUELLA DE L A TORRATXA
E L 8 Q U E
S E "NVAN
fot. ** KArOLBOl
B A L D O M E R O G A L O F R É
Un altre qne abandona '1 mhn dele vins, deixant en las ja pron castigadas filas del art un bnyt d' sqnells qne difícilment ó may méa a' omplan.
Baldomero Galofré, el gran pintor català, tan estimat á Espanya com á Enropa, com á América, exhalà dissapte'1 darrer sospir, emportantse'n ab ell aqnella prodigiosa paleta en la qnal semblava haverhi re nnit la brillantés de color de 'n Fortuny, I" atreviment de 'n Goya y la fantasía de 'n Doré.
Traballador infatigable y enamorat del art, que veya y sentía d' una manera original, propia, caracte- ríaticaf aa vida signé una sèrie no interrompuda de triunfos, representats per numerosas medallas y dU- tincióna obtingndas en públichs certàmens d' aquí y de fora.
Dotat d' un talent viu é impetuós y ab alas prou fermas pera volar fins á las alturas sols accessibles als genis, sa forsa creadora no conegué obstacles. Las grans telas, la miniatura, el dibuix al carbó, la t'fiw- traciú, la difícil aquarela, tots ela géneros abordà y en tota lográ fer sobressortir sa personalitat sempre victoriosa.
La mort, que temps h i semblava anarlo envolcallant ab els fila d' una xarxa invisible, 1' ha sorprès traballant en aa coloaaal obra Kspaña; extensa colecció de quadros que havia de ser com un resúm de tot lo típich y pintoresch qn' en sas llargas excnrsións per la nostra península havia recullit en Galofré.
Descansi en pau el gran artista. Son nom, en tot el mon aclamat y conegut, queda per sempre més gra- bat en lletras d' or en el temple de la Inmortalitat; aquest somiat temple á quinas portas tants son els que hi trucan y tan pochs els que, com ell, logran entrarhi.
L A ESQUELLA DE L A TORBATXA 491
A V O L A P L O M A
l a masa de la Tragedia 'na protegeix.
Primer ena fa 1' altíssim honor d' enviarnos á la Cecilia, 1' heroína del carrer de Fuencarral.
Després ens posa d' una sola empenta á I ' altara de Poitiers, proporcionantnos ana secuestrada.
No ana secuestrada de poch més ó menos, sino Ilegítima, auténtica, ab el seu corresponent llit de palla consumida y la fabulosa herencia qu' en aquesta cassos es de rigor.
El descubriment va ferse ' I penñltim dimecres á l a n i i ; pero com aqní som de costums morigeradas y retirém d' hora, fins el dijoas no va divulgarse la sugatira novedat.
—¿Ja ho saben?—deyan els primers poseedorsde la noticia.—8' ha trobat una secueatrada.
—¿Viva?
— Y fresca... Es dir, fresca no, perqué ' I qnarto 'ahont la tenían es molt encufurnat; pero en fí, una secuestrada de carn y osvos... d' ossos més que de carn, ab totas las agravante de la lley.—
Com á nosaltres, per lo que toca á cosas d' aques-
tas, no hi ha ningú que 'na paaai la má per la cara, aviat va averiguarse tot.
La xicota vivía—si d' alió se 'n pot dir viure—en una torreta de bant Gervasi.
Una m á misteriosa havia posat en autos á la guardia civil y aquesta, una nit se presenta allí y jnyachl —¡Abrid á lajuéticial
—¿Qué volen?
-Registrar la casa y no deixar d' ella pedra so- bre pedra. ¿Quánts son vostés, entre tota?
—Contanthl las ga- llinas y 'Is peixos del surtidor, vlntitrés.
—Poca broma, que aixó es molt serio. Co- mensin á obrlr por- tas.—
Y com que qul bas- ca troba y la perfidia mata la cassa, els ci- vils, á copia de bus- car, trobaren á la se- cuestrada de la qual la niistariopa má els havia donat la pista.
Els detalls ab que
A L A PORTA D E LA CASA GRAN
r
—¿No ea «qui que diu que neceuitan un majordom?
—Torne V. un altre día: ahora V amo ettá fuera.
las personas ben i n - formadas adornaran
a relació del trobo fe yan po ar els péls de punta.
—Figúris un quar tet del tamanyo d' un mundo miljá.
—jHorroil
—La infelís, sense altra» prendas de roba que unas Higa camas desapariadas y u n a nube, jeya allí dins, sobre una márfega de palla...
—¿De blat de moro?
—Da moro havía de ser, perqué aquestas cosas sóU els moros poden atrevirse á fer- ias.—
Y per aquest estil s e g u í a la tenebrosa historia, ab tota els sens péls y senyals.
De per min, com es de suposar, hi havía un testament y una fortuna enorme, que devia anar á parar á la inqnilina del mun- do. La madrastra, apo- yada per altres pa- renta, desitjava apo- derarse'n... y v o i l a tout.
— |Ja está entesa la cosal ¿Quina edat t é aquesta denditxada?
—Vlntlcinch anys.
—¿Yquánta ne feya que la tenían tancada allí?
492 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA
—TrenU.
—;Ave Marfa PnrlsHÍmal Y á n' aquesta sayóns qne aixía han martiritzat á un ángel de Den ¿no 'la fa- seilan deaseguida?
— |Deacaydil Demá 'la pnjan i Montjnicb ab 1' or- dre de tancarloa inmediata- ment al tero.—
Alzó era '1 dijona.
El divendrea enrare '1 vam paaaar baatant indig- nat«. demanant el cap ó alguna coaa déla verdugo»
de laaecueatrada.
Peio |ayl á la qflenta Melpómene havia prea ma- lament laa midaa, y ala doa ó trea díaa del deacnbri- ment ena enteravam de qae no era tan fiero M lleó com la mn«a de la tragedia '1 pintava.
—¿Saben all" del aecuea-
A L PORT D E BARCELONA
I'rolai del Dich flotant, veriilcadaa á primen d' aquesta senmana.
—¿8' ha deecnbert nna eecueatrada? Molt bé.
Qae 'a cridi á quatre no- taria, y que vajin á certi- ficar el aecueatro.
Si no ho veyém en paper aellat, no bo creyém.
Se méfier de» contrçfaçon».
Un vapor de HO'metros d" eslora, alsut y posat en «éch por una sola iccció de las tres en que ' I Dich «ató dividida.
tro7-deya un que sempre ben á Bant Jnat ó á Ca- naletaa, ea A dir, en bonaa (onta.—Ja poden comen • aar á rebaixar.
—¿Ed un infundí?
—Tant com infnndi, no: algo hi ha de veritat. La noya 'a diu efectivament Mercó, la torre eziateiz, la madraatra també, pero fora d' alzó, tot lo demóa oatá M Í judice.
—¿Qnó vol dir?
—Que fina al dia del judici ne 'n aabróm 1' aygua clara.
—Puea quant aqneat dia arribi ja 'na aviaará.—
Ea lo que penao fer jo: per ara deizarbo corre, y ' I dia del judici oral ó final ja tindré '1 guat d' avi- aarloa.
Pero conati que un' altre vegada no 'na deizarém engrescar tan fàcilment.
L ' eacarment de San Gervaai ena ha de»pejat laa potenciaa.
De lo qae tambó h i ha que deaconfiar bona coaa ea déla programaa qne pera laa próximas feataa de la Mercó a' eatán traaaant.
Molta cintadana, fun- dantae en la falta de tempa, viuhen receloaoa y duptan del ézit.
—Se 'n han recordat niaaaa lart — dinhen. — D ' avuy á llavoraa no méa h i faltan doa meaoa, y en doa menoaea itnpoaaible férrea de profit.—
Ko ea aquest punt el que á m i méa m ' intriga. Per doa n i per quatre meaos méa ó menoa no crech qne 'a prrdi la coaa. A l con- trari: dat el carácter deia artlataa barcelonins, me sembla qne lo mateiz ea donarloa doa meaoa de t«mpa, que donalae'n dotze.
Ab doa meaoa, acabarán la feyna '1 darrer día; ab un any, l ' acabarían l " últim moment.
Lo que verdaderament me fa admetíla ea la lliata de festeigs que per aquella díaa din qne 'a preparan.
Ela Xiqueta de Valla, el hall de 'n Serrallonga, el de laa Gitanaa, la l'atóm, el Drach, la Mnlaaaa, laa Cncaa feraa...
¿Va de veraa qne volen amenisar laa feataa ab aqueata eapectadea?
No aeria de méa qne la Comiasió organiaadora, avana de coraprometrea de una manera definitiva, a' bi penaéa nn rato, y deapróa... a' b¡ tornéa á penaar.
H i ha un ditzo qne diu: Segóna el aant, 1' incens.
Segóna l ' importancia de la població, laa feataa que l i corresponen.
5
LA ESQUELLA DE LA TORRATXA 4i'S
DITXÓS MOROI
Harto de CM», y á la porta 'm topo ab el moro.
V.
M ' arribo al oaftí, y ja hi ha ' I moro.
Doatapo la aopere, y 'm iurt el moro. Vaig al número 100, y iel morol Al Papiol, per exemple, la Patúm y el hall de
bastóna poden ser nn aconteixement.
A Barcelona, disfréssinlos com se vnlgni, no pas- earán de ser nn adefessi.
Val, donchs, la pena de rumiarlo nna mica aquest punt.
No sigui que després de tantas bocadas y tants gastos acabém per fer nnas fastas dignas d' nn Pa- piol de 600 mil habitante.
A, MABOB
¡ F R O X J ! Prou diabauxaa. prou tlberia.
prou queridas, prou jugar,
que la vida 'm precipita, ela dinera me van marxant, la cara ae 'm fa panaida, ae 'm toman ela cabella blancha, aoch mal viat per gent honrada, paaao com á un criminal, troch la pau de ma familia, tinch... prou, prou,., vull acabar.
Comenaaré vida nova y ab eafora vull dedicarm' al treball, qu' ea vida honrada, qu' ea salut, que dona pau...
Avuy que auri la greaca are ja hi aoch... tan ae val...
Acabem la nlt aqueata...
•la comenaaré demá...
TKODUK
494 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA
E L SUCCÉS D E SANT G E R V A 8 I
Caía número 61 del carrer de la Salat, ahont viví» la ttcuntrada.
i
ESTIUHEJANT
D E BARCELONA A L A POBLA DE BEGUR
V
A.IIN samant: de Barcelon* á Tàrrega, qnatre huras y mitja de tren; de Tàrrega á Arleaa de Segre, altrae quatre y mitja per no dir cincb de diligencia; de Artesa á Tremp, non ben cumplertaa de diligencia també, y de Tremp á la Pobla de Segnr, un parell que també 'e podrían fer en diligencia, pero 's fan en tartana. Total: vint horas llargas, qne forman la primera etapa del men vial je d' eatin.Molls anys fcya que ' I volla empendre aqnest viatjeal I'irineu de la pioiinciade Lleyda, y sempre I' auava aplansant, unas vegadas per falta de com pany, altras per «obra d' ocupacions: algunas pel temor de tenir que usar horas y m i s horas de loco- moció á estil d' Edat Mitja, en ple siglo del vapor y l'electricitat. Per fl, un bon aniUh meu deia Pobla de Segur, va decidirme, y may l i podré agrahir els obsequis de qne m ' ha fet objecte, y las frnicións qne m' ha proporcionat, dantme medis de recorre nns terrenos tan dignes de ser coneguts.
Recordo qne 'Is amicha avuy difunts Ixart y Pe- llicer varen seguirlo» per encárrech de una cai«a edi- torial, qne acabava de pnblicar una obra descriptiva de Andalusia, ab el tltul de L a Tierra de MariaSán- litinui, y tractava de publícame un' altra respecte á aqnesia regió de Catalunya.
—Qoln tltul te sembla que l i podrlam posar?—va preguntarme I ' I z a i t , després de donarme compte de las moltas fatigas qne bavlan tingut qne supor- tar, y de 1' atpresa del terrer.
—No vos h i penseu més—li vaig respondre—titú- lenla L a Terra de De» Becontagrat.
Y lo que llavoras vaig dir per referencia ho trobo avuy plenament confirmat de propia observació...
ab tot y haver fet la primera e ü p a del meu viatjo, rodant sempre per las carreteras, que si be es pesat resulta infinitament més cómodo que lo qne ha de venir després.
Quan la diligencia arrenca de Tirrega'a presenta
• •
enfront la barrera del Montsech, blavejant al lluny del lluny. H i baque arribarhi atrave<sarla y dei- xaria enrera A una distancia pròximament ignal A la que "» necessita recorre per atényerla. La carre- tera á dret fil durant un bon número de kilómetros atravessa un terreno ondulat, plt1 de vinyas y oli- verars. Desde 'Is punts més alta se deecnbreiz á má esquerra la inmensa planura del Urgell, verdejant ab tons d' esmeralda, reviscolada per las ayguas del canal, qne d' hermot que fon un día I' han trans- formada en nn pompós verger. En la regió seca, arrán de carretera, s' efectua la batuda en totas las eras, ab acompanyament de canturía de cigalas.
Tot es torrat y de aecá, el color de las pagesias, el dele poblóte com Claravall, y més que res la cara dele pageaos. Y ¡ala, alai la diligencia va avansant, atravessa la baixa serra de Almenara, tota pedre- gosa, y al fons de una vall gomada, que rega '1 canal,
•' exten la vella Agramunt, ab sa hermosa iglesia rominica y ab sas ricas borlas. Té aspecte de vila antigua y ben acomodada, y l i donan fama 'la sene turróns de mel y avellana. A poca distancia somriu Mafet: la gent del pals ne diu Mal/et, y fa mal no- manantía aixf perqué j o 'na juro qne/a de bon vén- rola tan xamosa y regalada.
A continuació h i ha qn' embestir la serra de Montclar, pera baixar A la vall del Segre. Las olive- ras, las alainas y 'Is lladoners creixen allí arrapantee
Caía de Salut de la Verge del Pilar, ahont la teeutt trada está recullida avuy.
L A ESQUELLA DE L A TORRATXA 496
L A R E T I R A D A D E 'N CORIA
Olorant In ceuanlía, deixa la Majordomín y pren la Correfpoyuknoia.
lAixó ni tenir picardía!
| D ' aixó se 'n diu experíancial
per InH rocas. Aguantan las margenadas de térras de conreu, Margas filadas de carreña, com els que empleavan els romans en las sevas < onstruccións.
La pedra de fil, ben esquadrada sense i n t e r v e m i ó de picapedrer, abunda per aquells paratjes. Aixís hi abundés tant I ' aygna potable. Si voleu t eure vos haareu de contentar ab la pluvial que e' estanca en las basaas, tèrbola com si bi liagneysen posat unas gotas de ayguardent, y que té sentida. La gent del país no 'n beu d' altra y están
bons.
Baixant sempre per entre mon- tanyas, per damunt de las quals s' alsa ja propera la majestuosa serra de Monteech, se gnanya á 'orsa do gerigonnas y revolts la vall del Segre. El sol se "n vá á la posta al anibar á Artesa, po- blació de molt trànsit, en la qual conflueixen las carreteras de Lley- da á la Seu de Urgell y de Tárre- tra á (ferri pel Pallaresa, qu" es la que havém de seguir nosaltres.
No ha cambiat Artesa el sen trajo de vila vella en la part bal-
*a, tot presentant en I ' alta, al Harch de la carretera 1' aspecte de població moderna; ab sas no- vas construccións, sos hostals y 1* llum eléctrica, que á ben poch
^Bsto l i proporciona I ' aygua del rin.
Unas qaantas horas de des-
• •
cans—que bé las necessitava—
precediren á la continuació del
•nen viatje á Tremp y la Pobla.
No eran encare las dos de la matinada quan arran- cà la diligencia, y després de atravessar el Segre que somreya entre salzaredas á la llum platejada de la lluna, á 1' sltra banda del pont, se pot dir que comensa la pujada, cap al bosch de Comiols. A 1' esquerra's queda Vall Llebrera com incrustada en nn petje de montanya.
El bosch de Comiols es una inmensa extensió de montanya solitaria, ab claps de terra» de conreu,
A R C A L D E SANT II1LAKI
—81 tomo á empunyar la vara, vull probar si ab la pedra que aquí empedro alguna cosa de Barcelona. recull
498 LA ESQUELLA DE L A TORRATXA rouredaa j molta olor de romanins y eeplgol. Natn-
ralesa eerioaa y pintoreaca y fina fantástica, tal com la vaig venre de bon matí, tota embolcallada ab la mandrosa boirina. Desde'1 Folqné, ahont se fa alto.
se descnbreix el t a r ó de Monmagastre, en forma de pirámide colossal, que 's queda enrera.
La pujada es penosa y la major part dels passat- jers fan un' obra de caritat ab els animals, empre- nent á peu una dreesera de més d' una hora de dn•
rada, mentres la diligencia va zig zaguejant monta- nya amant. Se sent nn fret molt via Uns arribar als espessos boscos de Bonrepós, poblats de roureda.
La boira 's va aixecant y apareix á la vista la Oonca de Tremp. Panorama espléndit. Una vall ria- llera, enrevoltada de altas montanyas, creuhada pel Noguera Pallaresa, cnberta d' hortas, de vinyas y oliverars, salpií-adade poblets, tots torrats, negrosos, com motas de mnixarnons. Pobles que semblan brotats expontáneament de la terra. A l fons, envers al Nort, alea ' I Pirineo sas moles gegantinas. La v i - sió de aquest panorama paga ' I viatja.
Terra de blat, d' oli, de vi y de grans pastaras, reuneix la vegetació de las regións calentas y de las regións fredas. |Y quin vi s" hi cnlll D' aquell qne basta un trago per escalfar las gaitas.
H i ha menjar per tothom. Jo vaig veure al passar un caball apeixantse á nna garbera. Al manifestar la meva extranyesa, va dirme '1 majoral;—Avuy es festa.
Y en efecte, era un dinmenje; pero la Conca de Tremp, en aquesta estació de 1' any, la troba '1 visi- tant vestida de festa sempre. La vila que l i dona nom la senyoreja, al bell mitj, en la rivera del rin, com capital de tota nna encontrada rica y galana, que conta algunas dotzenes de pobles els nus encin- glerats, els altres mitj amagats en las allana que alimentan al Noguera, alguns en la mateixa vagua- da del rin.
Sant Salvador de Toló y Vilamiljana son laa dos
E
oblacións que atravessa la carretera, ana de arri- ar á Tremp; doe vilatjes adormits á la sombra dels frondosos oliverars, hesde la rampa qne pnja á Tremp, se veu e n r e n '1 Monteech ab el tall de Te- rradets, nna bretxa formidable per la qual s' esco- rra '1 riu. Per allá passarà la línea férrea del Nogue- ra Pallaresa, 1 día en que 'Is homes d' empresa ae decideixin á portar la vida á laa regións septentrio- nals de la provincia de Lleyda, tan ricas y tan abandonadas.Tremp ea upa població montanyesa qne té un ayre consemblant á Ripoll y á Berga. Carrers es- trets, no massa nets, empedrats de paleta cantelluts, casas ab ráfechs, archa á manera de cofnrnas. La rodeja un passeig de circunvalació obaervantse en molts paratjes las torrólas cúbicas de las vallas mn- rallaa, dos de laa quals apareixen enganxades al ábside románich de la iglesia parroquial.
Ea pnnt de molt trànsit y de bons alimente. Laa hortas de la rivera son una delicia.
De Tremp surt la tartana de Gerri, llargarnda, capás per setze, divnyt y fins vint passatjers si tant convé. Vaig fer el viatja ab nna colla de arane- sos que venían de Lleyda, ahont sigueren cridats pera pendre part en un judici oral, uns en calitat de jurats, altres de testimonis. ¡Pobra gentl Se 'le obliga á fer nn viatje de tres jornadas y altras tres de retorn, y encare se 'la escatiman las magrea die- tas, qne á penas els bastan pels gastos de muía, tartana y carrnatje. Per ella lo mée económicb ea qne 'la criminals campin com pngnin. Apeaar de tot estavan alegres, y f arcalde de nn poblet, ab cara de Bertoldo, cantava |horrorísinse 'Is de L a Feu/
cansons flamencas ab nna venharra qne aixordava.
Un aimpátich cabo de la benemérita va fer ana bona dormida fent servir de coixí la meva espatlla esquerra.
Y en tant la tartana avansa Noguera Pallaresa amant per ana bona carretera entaforada entre montanyas cada cop més pintorescas. A l pas ens van sortint Talarn, vila enfilada sobre nn turó de pedra rojenca y á continuació Salàs, qnals fi ras r i - valiean ab las famosas de Verdú.
El paa del rin se va estrenyent fins embocar la pintoresca vall de la Pobla de Segur, qual vila s' ai- xeca en la confluencia del Flamiaell, qne baixa alborotat de la montanya, ab el Noguera Pallaresa qne corra més tranquil.
No es possible introduhirse á la Pobla seose pa- ir entrada. Se cobra en els ponts provisionals que han anstitnhit als qne ' I riu se n' ha endnt en sas avingndaa. La vila es pintoresca, té un ayre bas- tant modern qne revela son deeitj de anar enda- vant. Clan de las dos riveras, ea la comunicació tor- eada de 1' alta montanya, tota la qnal l i es tributa- ria. Posseheix nna horta espléndida, frondosos oli- verars y vinyas pomposas, vallas y plenas de salut:
la filoxera no s' ha decidit encare á visitarlas.
Una sèquia presa á una hora enllà del Flamisell rega las térras de un' altura de més de 200 metres, y líensa al rin laa aygnas sobreras en forma de cas cadas.
Terra regalada y frescal, poblada de gent seriosa, més dada al negoci qne á la expansió, eembla qne visqui esperant el xiulet de la locomotora pera llan- sarse á grana empresas. Ea avuy el pnnt de partida pera las excnrsións del Pirinen llaydatá.
P. D K L 0.
TEATROS
NOVKDAT8
Ab igual èxit que havia obtingut la reprin del popu- lar viatje /'• la Terra al Sol ha aigut posada novament en escena la coneguda aarauela De Sant Pol al Polo Norl que ha aigut molt aplaudida y, á jutjar pel primer día, promet donar una enlradón* de primera, demoatrantae ab aixó que aqueat género d" obras que algú creya, no ja decadent ai no del tot olvidat, no pot morir en abao- lut quan laa obraa aon degudament preaentadaa, no ea- talvianthi guat ni peaaetis.
La lláatima oa que no hi hagi avuy nul ' I cultivi aqueat género, popular de debó y dintre 'I qual a' hi pot fer nrt veritable com en tota ela géneroa, procurant adoptar ela aaaumptoa al día y moderniaant ela procediment*.
Quan un plat d' aquestos se serveix ben amanit al pú- blich, qu' et çourmet conaumat, aquest correapón aem pre alabant al (ondiata y, lo que es mes positiu, repe- tint la rscció.
T l V O H
(Tom era d' eaperar donat el taran ná del públicb que ha correapoat dignament ala mèrits indiacutiblea y á la bona voluntat de 'n Ramón Blnnzart, el despido uoílni- tiu de tan festejat artiata va aplaaaarae pera donar Uoch á algunas funcióna més, ab regoaitj deia aeua entuasias taa admiradora y de 1' empreaa.
Darrerament a' ha fet aplaudir de nou 1' eminent ba- rítono en Oli Vgonotti, quina primera representació va anar dimara passat y obra que per ser una de las prefe- ridas y més conegudas dels barcelonina, y tenint en compte ela elementa de que 'a diapoaava, feya temer una relliacada. Kl resultat, ab tot, ha superat ala deaitjoa
TOT B' APROFITA
—¿Per qué servirá aquesta palla, noyaV
—La fina, per fer barrets.
—¿Y 1" ordinaria?
—Per... márfegas.
498 LA ESQUELLA DE LA TORRATXA
¿PESCADORA?
déla vsticinistu méi ezigenta. Apart del verdader héroe, el iim pátich BInnxart, que diu la oart de Nevera admirablement y que deapréa de la fermalla del primer acte ja ha rescabalat ais moreno»
deis vuytanta cinch céntima que 'la coa ta 1' entrada, apart d' ell, ae diatingeixen en aoa reapectiua papen laa aenyona Gardotta, Homa j Gabbi; y ela Sn. Quadri y Saoelli- co; formant un con-
junt recomanable com ' DO a' acostuma á obtenir en goría.
Va aempre aola, 'a diu Sita y neda com una anguila.
teatroa d' aqueata cato- A la coroa, tan ala de caballero* com ala de arnoraf, ae 'la hauria de treure la aón de laa orellaa. El do famollaa del aegon acte y el del ralaplam del tercer reaultan ab- aolutament carquinyolia.
El moatre Barata dirigeix la partitura ab ganaa de quedar bé, trayent de 1' orqueata tota mena d' efectea relatiua y arrencant deia cantanta tota ela pinyolt poa- aiblea.
BESTIAS FELIS8A8
C O N C E R T S EUTKRPE El que va cele- brara- divendrea, dfa de Sant Jaume, reaultA intereaaant com pocha, per lo eacullit del progra- ma y per aa acaba da execució. Infini- tat do peaaaa tingue- ren que aer repetidaa á inatancia del pú- blich matini que omplia tota claaae de focal itata.
La nota dominant va donarla 1' eatre no de un coro dea criptiu, La »iga, del meatre Cándido Candi, oui fou ovacionat per lo molt que agradaren laa delicadaa melodfaa que componen l ' obra y per la grandioaitat del aeu conjunt que recorda la manera de laa bonaa obraa del inmortal Clavé.
El jove meatre Rafart que 'a moatrá incanaable en la direcció de totaa laa deméa compoaicióna, portá La nfga ab valentía y coneixement, de modo que 'la coriataa del Euterpt aemblan tota una altrea. Y ea que per la rege- neració de la aimpática aocietat, al aixerity eatudióa di- rector actual lo que l i aobra ea voluntat y entuaaiaame.
GRAN V I A
Deapréa de Donna Juanita, La Poupie: deapréa del pe- bre, la moataaaa. Continúa no eacaaaejantbi la concu- rrencia amiga de laa aenaacióna fortaa, de la qual ne for- man part reapectablea calviciea.
Ameniaan laa funcióna la Bella Monterde, xicota be- llugadiaaa y rodanxona que baila tangoa quintaeteneiatt y el popular Juanito Pardo que cantant jotaa aregone- aaa entuaaiaama ala maño* de la colonia.
Dem& benoflci de la Roaalfa Ilardi ab una eacullida funció de color pujat.
N . N . N .
D E S D E B I X J R E
— Deade qu' hemoa portat A nneatroa caballa al Par- que, imire V. que guapoa j
pueatol recbincholata ae noa han
Amicb lector: Si eta déla moríala que poden fugir de la caló que 'na eatabella
y buacá en un recó de la montanya la aanitoaa freaca,
no 't dirén rea de nou aqueataa ratllaa eacritaa aota 'la pina y aota I ' herba, mea ai eU déla condemnata á rebre impivit, fermat al teu negoci, el aol que crema llegeix aqueatoa venoa que publico perqué ' t moría d' enveja.
Aquí tot ea bonicb, tot frondoafaaim:
laa ayguaa aon molt freacaa
y tan fortaa que 'la mea débila eatómachi
LA ESQUELLA DE L A TORRATXA 499
E L S ESTIUHEJANTS Y "L GUÍA
Sns las pedras paheizen;
dels cargola y dels musclos els do Biure closcas y tot es meo jan.
Kspfgols, romanins y farigolas de perfuma suavíssims l ' ayre impregnan ofegant la farúm desagradable
que las corta y els femers arreument llensan.
El cant deis batadors y las cigalas y els rumora de la selva
forman de dia un desconcert armónich que fa venir desitjós d' aná á jeure, y relleran de nit als concertistas desvetllant á las pedras, els marfulla ab sas músicas,
el xisclet de gripaus, mussols y meucas el cant de las granólas
y els rumora de la telva.
Els alimenta son bons y sanitosos el pá. quan es del día, es tou y tendre y las latas de llús y de sardina
•egú que no las menjan
mes bonas ni á Madrit ni & Barcelona;
fina el v i es de primera ab el seu puntet d' agre que conforta y refresca.
Bn f l , lector amich, d' aquest bell poble no "i vull cantar ja mes las excelencias perqué si acás el públicb a' enteraba de que en aquest recó hi ha fonts tan frescas com las de mas Carol, Carld y líagino
& I ' any que vé tinch pó qu' oi hauria empentas, y en aquest sot feréstech de Segarra
set personas no mes hi están estretas.
Arpnst lloch, doncbi, per m l tot sol el guardo:
no hi vinguis paa may. creume.
J I P H DK J Í S P U S
Ara qne tant se parla de monuments y estatuaB;
«na permeterém fer sobre la materia unas pre- suntas.
¿Qué h i ha del projecte de monument dedicat al Popularlesim autor dramátich don Frederich Soler (.Pitarra) y quina primera pedra fou tan solemne- ment colocada anya enrera al davant del teatro Principal?
¿Qué s' ha fet del entnssiasme ab que llavera a'
/i
—iTafoyl... Son ben animals de pagar per anaren burro. Jo, si hi hagués d' anar tanta estona, encare vol- dria cobrar.
600 LA ESQUELLA DE L A TORRATXA acollí la idea; entussiasme qne donava dret á es-
perar qne no tardaría á renre's realÍHada?
¿En q a é pensa la Comissió encarregada de portar á cap aquest pensament, nn dele més grata y aim- pátichs á Catalunya?
¿Ahont son els fondos recandata ó snacrita? ¿A qnánt ascendeixen?
¿A qoé 'a dea qne nn pensament rebnt ab tan ca- lor, signi mirat avuy al) tan extranya apatía?
Ño volém disentir ni rebaixar els mèrits de nin- gú; pero aqnl ahont pera aixecar nna estatna á n' en Robert s' han recallit ja mila dnros; aqní ahont 1' e n d e m à de ser enterrat en Verdaguer ja 's parlava de monumentarlo, resultarla cruel, iojaat y fins ver- gonyós que ' I creador del teatro de la terra, el que ab sa ploma incansable feu més catalanisme qne molt altres als qnins no es necessari anomenar, se quedés sense altre monument que la primera pedra enterrada sota 1' empedrat de la plassa del Teatro y la bona memoria qne d' ell guardan y guardarán aempre tots els bons cataláns.
De totaa maneraa, las preguntas qno volíam fer, fetaa están. Si la Comissió dorm, forn bó qne 's des- pertés, y si no es muda, creyém que "I públlch l i agrahiria molt que contestés algnna cosa.
Vaja; que sigui 1° enhorabona.
En el certámen musical celebrat á Valencia ab ocasió de las últimas feslas, la nostra banda muni- cipal ha alcansat el primer premi, consistent en cincb m i l peasetonas en diner contant y sonant.
|Tira peixetl No se 'n cnllen gayrea do melons d' aquest calibre á I ' horta valenciana.
Lo qn' ara han de fer els músichs de la banda ab aquesta quartos—qne, segons sembla, han sigut re-
partits entre ella com á bons germana—es guardár- sela.
¿Saben per qué?
Per comprar benzina.
Ara t«nen el trajo non y potsé 'ls semblará qne no; pero ja la nocessitarán aviatl... Ja ho venránl
Extranyesaa del ram de consums.
Dels cinch regidors qne iignran en la comissió d' aqnest nom, tres ó quatre son á fora.
El jefe superior déla bnrots també 'a troba estiu - hejant per aqneetas montanyaa.
Y no obstant y aixó, ara que sembla qne 'Is i n - gressos hanrlan de baixar, ara precissament pnjan qu' es nn gust, de manera qn' entre la recaudaciód' aquests días y la obtinguda en igual periodo del any anterior, h i ha á favor del actual nn anment d' algunas mila peaaetaa.
¿Cóm a' explica aqnest misteri?
¿Es qne ni 1' inspector general n i 'ls individuos de la comiasió aaben lo qne 'a pescan en materia de consnma?
¿Es que, com sol succehir en aqnellaa casas en qne tothom mana, si aqnest ram habitnalment no va bé ea cabalment per excéa de directors?
Signi lo qne signi, convindria averigoarho.
No tot ha de aer parlar de las próximas festas de la Mercè, aenyora de la Casa (iran.
{Alelnyal
Las companyíaa del gas han comnnicat al públich la grata noticia de qne desde '1 primer del propvi- nent novembre tornarán á regir els prens antichi.
¿A qné 's den tan expontánea generositat?
Perqué las companyíaa del alumbrat son com ela
BANYS A L A T O R R E
—Quan I" aygua va OBCIUHK,
«' ha d' eitalviar inoyil
L A E8QÜELLA D E L A TORRATXA
TORNANT D E VALENCIA
1. í
— iCinch mil xuflaa y una juerga
qua 'Is àngela hi van ballarí... iQue vajin vonint concurtosl Dona guat aix(8 aonar.
jeauitas: qnan ee penjan es perqne'ls surt á compte.
¿Qué diable deurán guanyarhi ab aquesta rebaixa de preñe?
Dngas noticias.
«El senyor García Faria, aqnell famós enginyer,
•utor d' una cloaca qne '1 mateix día de l ' inaugura- ció va enfon/.arse, insisteix en demanar al Ajunta- Hent un reguitzell de centas mils pessetas qne aqneet no l i deu.>
«La Cecilia Aznar, segons telegrafían de Madrit,
**•
ha fet novas declaracióna.>
—jAyayl—exclamarán vostès.—¿Qne té que veure 'a Cecilia Aznar ab el senyor García Faria?
—¿Qué? ¿Ignoran tal vegada que tnts dos denhen la celebritat de que disfrutan á la mateixa cosa?
—¿Quina cosa es?
La planxa. No 's pot parlar de la Cecilia sense fer g e r e n c i a á la planxa del carrer de Fuencarral; no H Pot anomenar al senyor García Faria sense recor- darse de la planxa del Dormitori de Sant Francesch.
|En Coria ens ha deixati
Nombrat redactor en jefe de Ijü Correspondencia
*J EspaOa, ha abandonat el cárrech qne á la Casa Gran deserapenyava y l ' altre día va marxar cap á la cort.
Barcelona pert un majordom que no se ' I me- 'eixía.
Madrit guanya un periodista que se ' I mereix de debó.
De tota modos, ja bo sab el, encare que solemne, simpátich don Martí:
Majordóm ó periodista tóqnila y hasta la vista.
Densá que s' haconstruhit I' estació-apeadero del Passeig de Gracia, no 's venhen més qne papern blanchs en els balcóns de las casas de aquells en- contorns.
Sembla que 'Is inquilins fugin de soroll, de trapi- dació, de xiulets de locomotora... y en aixó, que 'm perdonin, fan mal.
Perqué tota la molestia de avuy queda compensa- da ab r espectativa do una topada de trens, espec- tacle de un gran interés pels aficionats á' las emo- cións fortaa.
Ja veurán com el día en que comenei una ratxa de aquesta mena d" accidents ois pisos que avuy quedan per llogar fins pnjarán de preu.
D. Manuel Girona es incansable.
Ell va lograr fer construhir I ' Aduana nova en el moll de Sant Beltrán, en quals inmediacións posse- heix no pocas fincas.
Y ara traballa perqué s' instalin las oficinas de Correus y Telégrafos en la part del edifici de l ' Adua- na vella que ha quedat desembrasaada.
602 LA ESQUELLA D E L A TORRATXA Ka á dir, en nn siti molt apartat per la inmensa
majoria dels barcelonins; pero en cambi no molt lluny de la casa de D. Manuel.
Qne Den l i dongui molts anys de vida pera poder empendre semblants obras, y fins per veure cam- biat el nom de la óapital de Catalunya.
En lloch de Barcelona, que ' n diguin Oirona de una vegada.
Passan de 26 els advocats de Madrit, que 's dis- putan la gloria d' encarregarse de la defensa de la Cecilia Aznar.
La qnal per seguir incomunicada se veu privada d1 escnllir al que l i fa més pessa.
Ella al fí triará. Pero ja veurán com el que resul- ti favorescut l i pagará la distinció, fentla passar per boja.
Es molt justa 1' observació del amich Doy» de L a Publicidad.
Qnan vulguin saber si nn periódich s' ocnpa ó no de certs assumptos de carácter lleig que afectan al clericalisme, no han de mirar més qne la secció dels anuncis.
Si h i veuhen incerts els de la Companyia Innat- lántica, ja ' I poden Henear sense mirarlo; ó be no 'n parlará per dissimulo, ó si ' n parla, cerá en termes apassionats contraria á la veritat dels fets.
La Trasatlántica y ' I clericalisme navegan de con- serva.
Y ' I B periódichs senee independencia son els peixi-minnti que a' aprofltan de las aobraa.
Gran protecció 'a dispensa al vicari de Zarauz qne 'a dedica á vaticinar el temps. Segóns sembla, en las altas regióna l i tenen nna gran voluntat.
En cambi, á Catalunya, tením nn Dionís Pnig, qnals eatndis de tota la vida, comprobats victoriosa- ment en I ' Observatori de París, no han merescnt fins ara tota 1' atenció que 's mereixen.
L ' amich Puig s' haurá de convencer de qne va esguerrar la carrera. Bn materia de metereología, aquí á Espanya únicament poden prosperar ela za ragozanos ab sotana.
Llegeixo:
cAI marqués de Comillas le han robado la cartera durante su viaje á Santiago para asistir al Congreso Católico.
«Pero |oh torpeza del carterista! estaba vacia.>
¿Bnyda del tot? No ho crech pas, encare que m' ho jnrin.
Si no h i portava n i la cédula personal, sempre h i portaría'1 bntlletí de haver camplert ab la parro qnia.
A la provincia de Sevilla s' h i nota, segóns din- hen, ana verdadera plaga de tarántulas.
Ba la tarántula una aranya que quan pica enco- mana las ganas de hallar.
Per aquesta casaos, ja ho tenen á Sevilla tot pre- vist. Mr ha allí societats de socorros mútuos que mitjansant V abono de una petita cantitat, propor- cionan als picats de la tarántula 'Is més hàbils to- cadora de guitarra, perqué pugnin desfogarse ba- llant, fins i treure's del cos el virns de 1' aranya.
Imagíninse ara quina manera de bailar no 's fa rán els qne 'a trobin necessitats dels bons serveys dels guitarristas.
|La guitarro teràpia! Un non sistema curatiu pu- rament andalús.
Després de tot, méa val aquí que á ca ' I apotecari.
Franqneaaa entre amicha:
—¿Quina edat tenías, Lluis, quan vas casarte?
—No ho sé de cert; lo únich qne recordo vaga- ment es que no tenía encare na de rahó.
1. »
2. » 8.» i.m 6.»
A LO ENSKBTAT EN L ' ÚLTIM NÚMEKO
\ A KAIIA 1.*— Encami-nado-ra.
I n . 2.*—Be-a ía».
MÜDANSA.—Coixa—Caixa—Cuixa.
TRENCA-CLOBCAS.—Los paper» del amor.
IÍÍTBINOÜLIB,—Boqueria.
QEROQLÍncH.—Per caps grossos los turnos.
Z A K A D A
—¿Qué tres girada vá prima respecte á alió?
— Que no dos dos-invers si podrá ser el tot á entrada de fosch.
J . COSTA POMÉS ANAGRAMA
En Quico, xicot com cal.
te una llupia en el total y segons las veus vehinas li vá fe un tot de sardinas.
Un ASSISTENT ASSISTIT TKENOA-CLOSOAS
P I L A R COR SOLSONA
Formar lo titul de dugas aplaudidas obras líricas ca- talanas.
ALBERTET DE VILAEEAIÍCA LOGOGRIFO NUMÉKIOH 1 2 8 4 5 6 7.—Títul de noblesa.
4 2 8 7 6 7 . - N o m de dona.
8 2 6 1 7. - Animal.
6 2 1 7.—Los arbres ne tenen.
8 6 6.—Kn 1' aritmética.
2 6. - Part de la persona.
4.—Consonant.
A. RIBAS LL.
GBROGLÍFIOH
LO X
R E Y no pagá
N O E S P A P A I X
AicToiri FELIU Antoni López, editor, Rambla del M i t j , 30 Imprempta de LA CAMPANA y LA ESQUELLA, Olm.
Ti nía Ch. Lorilleux y C.
LA ESQUELLA DE L A TORRATXA 60S
Antoni Lépez, editor, Rambla del Mltj, número 20, Llibreria Espanyola, Barcelona. Correu: Apartat número 2
L U I S VA L E RA
IJltim.a.8 novedades
LOS
^ MEJORES CUENTOS
de los mejores A U T O R E S E S P A Ñ O L E S C O N T E M P O R Á N E O S
Un tomo en H.«, PUt. 8.
Sombras Chinescas
íf, - Recuerdos de un viaje al Celeste Imperio Dos tomoa, Ptaa, 5 .
B. PF.KKZ G A L D O S
LAS TORMENTAS DEL 48
Tomo 1.' Je la 4 . m l i r i t
EPISODIOS NACIONALES
PUs. 2
BARCELONA A LA VISTA
ÁLBUM DE 192 FOTOGRAFÍAS
e n c u a d e r n a d o c o n m a g n i f i c a s p l a n c h a s e n o r o y n e g r o
P e s e t a s 8 M A N U A L
Dr. DEHAUT
DKL M e d i c i n a . Higiene.Farmacia
y C i r u g í a D o m é s t i c a Un tomo en 8.°, Ptaa. 2.
M E D I C I N A
V
FARMACIA DOMÉSTICAS
F. V. EASPAIL
Un tomo en 8.*. Ptaa. 2.
C I R O B A Y O
[EN [[
Y DE LOS
VERANEANTES
Un tomo en S,". Ptaa. 2 .
R E M E Y S C A S U L A N S
PER Is/L. ZROnVTBXT Q-XJI^CEílA.
Preu 1 pesseta
-A. R T 3E
DE DIBUJAR
S I N M A E S T R O
Ptaa. 1
Doctor Veressaief
CONFESIONES
D E U N M É D I C O
Ptaa. 3
C I R O B A Y O
H I G I E N E SEXUAL
DEL S O L T E R O
Ptaa. 2
En la Librería Española de Antonio López, Rambla del Centro, 20,
SE ADMITEN ENCARGOS DE Librería Extranjera
. N O T A — T o t h o m que v u l f a a d q u i r i r qualsevol do d l t u obran, remetent l ' I m p o r t en l l b r a n s u del (Uro M ú t u o A M en aellof de
^ • " ¡ u e l g a l editor A n t o n i l . ó p e t , R a m b l a del M l t ] , 20, Barcelona, l a r e b r á á v o l t » de correu, (rauca de porta. N o r e a p o n é m d "
" " ' O a , ai s o 'a remet a d e m « a u u ral pera certificat. Ala correapomala de la casa ae 'la otorgan rcbaUaa.
P E R L A S F E S T A S D E LA. MERCÉ
LO QUK H A LIBIA 1>K VEN1B
Btl < untiijao Vilafranca
0
Ela borregos de Cardedeu
Laa coca» da Vilanova.
Laa ndmotlliw d Arenys.
U s maduixa, de Moneada. Laa Uangonissaa de Vich. ' Els turrons d" Agramunt. •..s cireras d ' A r l ^ L O Q U È N O C A L Q U E V I N G U I
I . l l MlllllBBll
La l'alúm.
La» cuca» feras. El Draoh.
