REF. ACADÈMICA PERE JULIÀ 1
Reflexió ACADÈMICA
REF. ACADÈMICA PERE JULIÀ 2
“(...) La arquitectura es la elaboración reflexiva de los espacios. Se trata de la creación de espacios que evocant un sentimiento de uso apropiado (...)”
- Louis I. Kahn
“Menos es más”
– Ludwig Mies Van der Rohe
“Menos es aburrido”
– Robert Venturi
REF. ACADÈMICA PERE JULIÀ 3
Índex
PRIMERES REFLEXIONS 4
PAS A PAS LA SALLE 5
PAS A PAS ETSAV 6
CRONOLOGIA 9
REF. ACADÈMICA PERE JULIÀ 4 PRIMERES REFLEXIONS
Em dic Pere Julià , tinc 28 anys I sóc de Matadepera. Inquiet, curiós I amb capacitat analítica. Vaig iniciar el meu pas cap a l’arquitectura fa 10 anys esperant trobar una vocació i la possibilitat de millorar la manera com vivim. Mirant-ho amb perspectiva he anat descobrint que l’arquitectura avarca un camp molt més ampli del que em pensava. No només això sinó arribar a ser una manera de veure i viure.
Vaig començar la carrera amb el pla de 1993 a “La Salle” al setembre de 2006 i al febrer de 2015 em vaig canviar a l’ETSAV, i per tant vaig adherir-me al pla 2014. Aquest canvi va sorgir per la meva INQUIETUT.
Creia que era molt adequat tenir una educació veient diferents doctrines cosa que me n’havien parlat molt de l’ETSAV. Segons la meva visió, aquest canvi de pla ha estat força superficial i burocràtic, ja que no s’ha fet una revisió amb profunditat de varis aspectes que son necessaris per la nostra formació.
L’estudi del grau m’ha fet créixer a nivell personal i professional. Diuen que som el què llegim, i és cert.
Però crec que som sobretot un conjunt de petits fragments de les persones que ens hem anat creuant.
Valoro molt aquests diàlegs compartits “sobretot amb professors i professionals” que m’han format i m’han fet qüestionar molts aspectes relacionats amb la nostra professió, com si es tractés d’una formació de caràcter socràtica.
És per aquest motiu que sempre m’ha interessat compaginar formació amb experiència laboral, per tal de poder tenir una visió més holística de l’arquitectura. L’arquitecte és molt més que un constructor, i per tant crec que s’han d’adquirir capacitats professionals que van molt més enllà i que he pogut assimilar gràcies a projectes als que m’he pogut involucrar, com Unidesert (Un raid formatiu solidari per universitaris), viatges i feines relacionades en el sector -paleteria, delineació, gestió d’obra i projectes - . Totes aquestes experiències m’han donat capacitats en la gestió d’equips, en autonomia, a nivell didàctic de visions culturals diferents de l’arquitectura que crec que son importants.
Pel meu punt de vista i essent una crítica constructiva al pla d’estudis, considero que la carrera es estàtica i en ocasions repetitiva. Seria molt bo pels alumnes el fet de sortir més de les aules per tal exercitar visions diferents; és important veure els carrers de la ciutat quan s’estudia urbanisme i no només sobre un pla. Un aspecte que considero molt positiu de la carrera és l’aprenentatge de com projectar:
l’estratègia de la jerarquització d’imputs a tenir en compte. A diferència de l’aprenentatge dels aspectes més tècnics crec que aprendre a projectar és un procés que es va aprenent poc a poc sense adonar-te’n, però que es fonamental per la professió.
Com a arquitecte crec que és fonamental crear espais agradables, que compleixin les funcions i expectatives, i sempre intentant tenir en compte la bioclimàtica per reforçar el concepte de l’arquitectura sostenible. Arquitectura és llum, espai, persones, clima, paisatge, tensions, sensibilitat, tecnologia, estratègia i respecte. Tots aquests aspectes son factors a tenir en compte quan s’empren qualsevol tipus de projecte.
Quan penso com entenia “Arquitectura” al entrar a la carrera i com l’entenc ara al fer la reflexió de com m’ha canviat aquest grau, podria descriure-ho com. És allò que entenia com a una professió i ara entenc com una manera de moure’t.
ACADÈMICA A PAS
ALLE nt els primer
l’arquitectura l’assignatura isió projectual rtir del tercer tant relacionar rs a l’hora de en ment les di uart any agaf
ació, ja que é litza un àmb
nts sistemes si social de dis
ojecta a difere ames. Des de
de la ciutat, s fins a espai st mateix any rtant amb el natura de LER. On s’ut or. Es revisa t onstruir”. I cutiu aquest rs 3 mesos rament tenint ments, insta de llavors es da revisant el ssaris per a utiu.
nquè any es f ncia. Tant en vegada també bles i molta p ateix estil, fen cte de la mate
A PERE JULIÀ rs 2 anys a la a. Tant des de de projectes, l.
r agafen molt r-les entre si i tirar endavan ferents escale fa molta imp és la primera bit tenint en que estructure strictes o barr ents escales i
e la resolució , fins a con is públics i el y també es fa que ve a se construcció tilitza el proje tenint en com
s’ha de po t projecte.
s es revisa en compte qu l·lacions, no s comença a g
projecte) tot tenir un proj
fa exactamen l’assignatura d é es l’última as rofunditat. On
t una relectu eixa manera qu
À
a universitat s el dibuix, prin d’aquesta ma
ta força les a i amb l’assign
t un projecte.
es que es pod ortància l’UR a vegada que compte els en una ciutat, ris i tot seguit amb diferents ó del sistema nectar teixits seu mobiliari.
a un salt molt er la següent anomenada ecte de l’any pte “que s’ha rtar a nivell Durant els el projecte ue estructura, rmativa… A generar (a la s els plànols jecte bàsic i
nt el mateix q de projectes, ssignatura de n s’estudia l’au ra del project ue ho faria l’au
s’imparteixen ncipis de proje
anera cada as
assignatures natura de proj . Aquí és on en treballar i l RBANISME am
e s , t s a s . t t a
ue a quart pe urbanisme i ta composició, utor i una obr te, construint utor.
classes per c ectes i cons specte que es
d’estructures ectes. Així po
s’inicia també l’aspecte socia mb una assig
erò amb men aller.
on s’analitza ra en concret.
varies maque
rear o educar trucció com treballa o s’es
s, construcc oder tenir en c
é l’urbanisme.
al.
gnatura que
ys tutoria de
un projecte am Realitzant la etes i compos
r la manera e la història. S studia s’intent
ció i instal·la compte tots a . Així es come
requereix de
el professorat
mb totes les v a documentaci
sant l’explicac
5 en com Sempre ta tenir
acions.
quests ença a
molta
i més
visions ió amb ció del
REF.
PAS A
ETSA Come Al no sobre La ma anat.
El me
1er Q El Fe assign Llop.
perso L’altre les as seva
“Tot p
2on Q La as ARQU Enric prepa més i Conte una p L’altre amb m CULT apren l’assig amb enten ajuda
ACADÈMICA A PAS
AV
ençaré detalla cursar els an quina. Però s anera d’estruc
eu pas com a e
Quadrimestre:
brer de 2015 natures, però Em va impre na que no m’h e professor qu ssignatures de manera de ve problema té m
Quadrimestre ssignatura d’a UITECTURA
Corbat imp aració i ímpe
interessants q e informació m art pràctica qu e assignatura
moltes ganes TURALS ( Ca ent d’ell però gnatura. El N qui m’he ent dre, potenciar .
A PERE JULIÀ nt a partir de q ys anterior, n si a quin nivell cturar l’explica
estudiant de g
: Estructures 5 va comença el punt d’infle essionar com
ha fet canviar ue vaig trobar e Intervenció eure l’arquitec
oltes solucion
e: Paisatges aquest quadri BIOCLIMÀT parteix aques etu. És una que he fet al molt important ue la fa pragm escollida en de cursar va rles Llop ). Aq ò sobretot tam Néstor .... . U
tès més ràpi r-me com don
À
quart ja que é i a la vegada i de quina ma ació serà més
grau en Arquite
de fusta / Urb ar un canvi en
exió va esser a professor, i la manera de r molt interess
al parc edifica ctura sembla
s, per escollir
culturals / TAP mestre, sens TICA. El pr sta amb una
de les assig l llarg de la c t i a la vegad màtica.
aquest quadr a esser PAISA quí vaig pode mbé d’un ajud Una de les pe d i tant m’ha nar referents d
és quan he com cap any senc anera es proje s per assignat
ectura per l’ET
banisme IV / In n la meva vis Urbanisme IV nterlocutor, p e veure sinó po
sant va esser at i TAP Ptb.
estar molt be r-la depèn de l
P PTee / Arqu s dubte,
rofessor a gran gnatures
carrera.
a conte
rimestre ATGES r seguir dant de ersones a sabut
de gran
mençat a estu cer, no podré ecta.
ures que per
TSAV han sig
ntervenció al p sió sobre l’ar V, i més que l ou de saviesa otenciar-la i do r l’Antonio Par Una persona en estructurad la coherència
uitectura Biocl
udiar aquí.
dir quina part
anys ja que a
ut 3 quadrime
parc edificat / T quitectura. Va
’assignatura, a i molts altre onar angles de rício. Vaig pod de qui podria da, seguramen
i el procés.
imàtica
t té més impo
així ha sigut c
estres:
TAP PTb aig cursar aq el professor C es aspectes. É
e visió nous.
der aprendre a aprendre m nt per l’exper
6 rtància
com ha
uestes Carles És una
d’ell a molt. La riència.
REF. ACADÈMICA PERE JULIÀ 7 3er Quadrimestre: TAP PCH / Construir allò projectat (Construcció IX) / TFG / Construir en situacions extremes.
En aquest quadrimestre es culmina el grau en arquitectura. I crec que és per les assignatures impartides, de la millor manera com podia tancar aquesta etapa. Ho explicaré de menys a més importància segons com a donat nous nutrients.
Construir allò projectat ( Construcció IX) només dir que a la universitat de "la salle" aquest aspecte es el fonamental de la carrera. Trobo vital aquesta assignatura per poder sortir amb uns coneixements de construcció bàsics pel món laboral.
Construir en situacions extremes ha sigut una optativa de poca carrega però que ajuda a recordar i segueix ensenyant que la manera de projectar
sempre depèn del lloc / clima on et situes.
TFG. Crec que és una assignatura que faltava.
Ensenyar al estudiant a preparar-se per sortir de la carrera. Educar el saber fer de la vida fora de la universitat. Una assignatura molt interessant i molt relacionada amb el món laboral.
TAP PCH. La classe impartida per Xavier Vancells i Francesc Plà. Una assignatura que m’ha sobtat moltíssim. M’han desmuntat l’urbanisme que portava anys aprenent. Una assignatura que sorprèn sobretot per la ben entesa de dos professors i a la vegada la seva diferent manera d’ensenyar i guiar als alumnes.
Segurament em quedaré amb ganes de tenir alguna assignatura més amb el Xavier Vancells, pel fet en com entén la manera d’aprendre i mirar els diferents aspectes a l’hora de decidir sobre el com projectar.
Ha sigut sorprenent veure com dues persones, com Carles Llop i Xavier Vancells, que veuen tant diferent l’arquitectura / urbanisme, s’expressen amb una relació entre rigor i relativitat tant semblant.
REF.
URBA
ARQU
TFG
ACADÈMICA ANISME 4RT
UITECTURA B
A PERE JULIÀ
BIOCLIMÀTIC
À
CA
TAL
PAIS
LLER
SATGES CUL
TAP PCH
LTURALS
8
REF. ACADÈMICA PERE JULIÀ 9 CRONOLOGIA
ANY UNIVERSITAT (FORMACIÓ) MÓN PROFESSIONAL
2006 CURS D’ACCÉS:
Introducció a l'Arquitectura a través del dibuix i de la Història. Construcció i Projectes
Matemàtiques Àlgebra
Geometria descriptiva
Física Aplicada
Eines Informàtiques (AUTOCAD) Anglès
Oliva & Remolà:
Pràctiques d’estiu: (3 mesos) Introducció a l’arquitectura just abans d’arrencar a la universitat.
#Delineant #Visites d’obra
2007 ACABAR PRIMER:
Projectes 1 Construcció 1 Dibuix Historia
INFOPROJECT 3000 (enginyeria domòtica):
(1 any 6 mesos) Pràctiques no curriculars.
#Delineant #tecnologia
#domòtica #instal·lacions 2008 SEGON
Projectes 2 Construcció 2 Estructures 2 Historia 2
INFOPROJECT 3000 /
/Lopez Claveria architecture and management
(4 mesos) No curricular
#delineant #projectista
#façanes #materials 2009 SEGON/TERCER
Projectes 3
Sistemes de Representació (SDR) Geometria descriptiva 2
Construcció 3
Eines informàtiques 2 (3ds max i Photoshop) Historia 3
1.RIBA REFORMES (construcció) (5mesos) Practiques no curriculars /2.CLASSES
1. Peó d’obra.
#obra #construcció #visita d’obra 2. Classes particulars com a professor.
Alumnes de primària i secundaria durant tot el curs
2010 TERCER/QUART Projectes 4
Sistemes de Representació 2(SDR) Taller 3
Angles
Introducció a l’urbanisme
RIBA REFORMES /CLASSES 1.RIBA REFORMES (5mesos) Practiques no curriculars /2.CLASSES
1. Peó d’obra.
#obra #construcció #visita d’obra
#gestió #oficial
2. Classes particulars com a professor.
Alumnes de primària, secundaria i batxillerat durant tot el curs.
REF. ACADÈMICA PERE JULIÀ 10 2011 TERCER/QUART
Gestió urbanística Estructures 3 Taller 4 Instal·lacions Urbanisme 4
ANGLES (curs estiu)
1.Pere Solans estudi
d’arquitectura (11 mesos)practiques curriculars/
2.CLASSES
1.Disseny urbanisme
#urbanisme #disseny
#visita #gestió
2. Classes particulars com a professor.
Alumnes de secundaria i batxillerat durant tot el curs
2012 QUART/CINQUÈ Urbanisme 4
Estructures 4
Amidaments i Pressupostos Instal·lacions 2
Pere Solans estudi d’arquitectura / 2.CLASSES / 3. PITA STUDIO 2. Classes particulars com a professor.
Alumnes de batxillerat universitat durant tot el curs.
2013 QUART/CINQUÈ Urbanisme 4
Instal·lacions 3 Composició 1
Seminari de l’arquitectura antiga (opta)
UNIDESERT 2013
1.R&C Imagen Personal y Corporativa (5 mesos) Pràctiques no curriculars / 2.
Global projectes (7 mesos) Pràctiques no curriculars / 3.
PITA STUDIO
1. Disseny i construcció de gasolineres
#projectar #estructures
#metàl·liques #construcció
#visita d’obra
2. Reforma integral de pisos i cases a Barcelona.
#projectar #pressupostos
#amidaments #visita d’obra
#instal·lacions #construcció 2014 CANVI D’EXPEDIENT ETSAV QUART/CINQUÈ
Urbanisme 5 Composició 2
UNIDESERT 2014
1. PITA STUDIO / 2.NOCROSS 1. Reforma d’un bloc d’habitatges/ Certificats energètics
#projectar #direcció d’obra
#metàl·liques #fotografia
#visita d’obra
2.Desenvolupament de projectes
#projectar #estratègia
2015 FEBRER ETSAV CINQUÈ Estructures de fusta Urbanisme IV
Intervenció al parc edificat TAP PTb
SETEMBRE ETSAV CINQUÈ
1. PITA STUDIO / 2. NOCROSS
1. Reforma d’un bloc d’habitatges/ Certificats energètics
#projectar #direcció d’obra
#metàl·liques #fotografia #visita
REF. ACADÈMICA PERE JULIÀ 11 Paisatges culturals
TAP PTee
Arquitectura Bioclimàtica
d’obra
2.Desenvolupament de projectes
#projectar #estratègia 2016 CINQUÈ
TAP PCH
Construir allò projectat (Construcció IX) TFG
Construir en situacions extremes
/ 1. PITA STUDIO 1. Projecte d’ampliació 2. Estats actuals 3. Reforma habitatge 4. Certificats energètics
