La comunicació amb les persones amb disminució als serveis municipals d atenció al públic

Texto completo

(1)

La comunicació amb les persones amb disminució als serveis municipals d’atenció al públic

Presentació

Aquest document s’ha pensat per facilitar unes informacions bàsiques sobre la comunicació amb les persones amb disminució als serveis municipals d’atenció al públic.

Els serveis municipals d’atenció al públic han de garantir als ciutadans i ciutadanes amb disminució una atenció adequada a les seves necessitats.

I de ben segur que en alguna ocasió ens podem trobar amb dificultats per comunicar-nos, però en cap cas això ha de ser motiu perquè aquesta persona no sigui atesa correctament o sigui derivada a un altre servei.

La Declaració de Barcelona La ciutat i les persones amb disminució estableix que els governs municipals garantiran, en l’àmbit de les seves competències, el dret a la diferència de les persones amb disminució, mitjançant el dret que aquestes persones tenen a rebre una atenció personalitzada d’acord amb les seves necessitats.

Això implica que els serveis municipals han de preveure els recursos materials i humans necessaris per facilitar que els ciutadans i les ciutadanes que hi van a fer gestions o consultes rebin un servei complet i satisfactori. Així proporcionarà un servei de qualitat, que tothom podrà utilitzar.

En general, recomanem que en la comunicació amb les persones amb disminució, es parli d’acord amb la seva edat i les seves capacitats, evitar l’ús d’un llenguatge infantil amb les persones adultes i potenciar al màxim que siguin elles mateixes les que s’expressin i parlin amb els tècnics municipals.

Comuniquem-nos cada vegada millor

amb les persones amb disminució!

(2)

Persones sordes o amb disminució auditiva

En el cas d’haver d’atendre persones sordes o amb disminució auditiva, cal saber que hi ha diferents graus d’aquesta disminució.

Segons en quin moment es presenta la sordesa ens podem trobar amb:

* sordesa prelocutiva, és la que s’adquireix en el moment del naixement o bé a una edat primerenca. La majoria de les persones amb sordesa prelocutiva utilitzen el llenguatge dels signes com el principal sistema de comunicació, totalment visual i amb una estructura molt diferent a la llengua oral. Algunes persones d’aquest grup també s’expressen oralment, però això no significa que hi sentin.

Segons el grau de pèrdua auditiva i altres factors externs, com ara l’entorn familiar, les possibilitats de rehabilitació, etc., hi ha nivells de comunicació molt diferents, tant d’expressió com de comprensió.

Llenguatge dels signes: Sistema de signes manual que serveix per interpretar un missatge oral. Cada signe expressa una paraula, una

frase o un concepte.

* sordesa postlocutiva, és la que s’adquireix un cop la persona ja ha fet l’aprenentatge de la llengua oral. Com més tard apareix la sordesa, més possibilitats d’assolir unes competències educatives i personals que li facilitaran la integració en el món laboral i social. La majoria de persones amb sordesa postlocutiva s’expressen oralment. Algunes d’aquestes persones utilitzen ajudes tècniques per millorar la seva audició: audiófons, implants coclears, emisores de FM, etc. i s’ajuden mitjançant la lectura labial. Això, però, no significa que hi sentin com una persona sense dificultats d’audició.

Audiòfon: és un aparell que augmenta la

intensitat del so.

Implant coclear: és una tècnica quirúrgica mitjançant la qual s’implanten uns electrodes a la còclea que permeten estimular el nervi auditiu.

Lectura labial: és el sistema d’interpretació dels moviments dels llavis.

Emissores de FM: la persona sorda rep el missatge directament a l’oïda. S’eliminen els sorolls ambientals.

(3)

Informacions i recomanacions per a l’atenció personalitzada a les persones sordes o amb disminució auditiva

{

Moltes persones sordes o amb disminució auditiva només l’entendran llegint els seus llavis:

• No li parli mai si no l’està mirant. Cal cridar la seva atenció amb un senyal abans de parlar.

• Situï’s de manera que la seva cara estigui il·luminada.

• No aguanti un llapis, bolígraf, etc. amb els llavis, ni es tapi la boca amb la mà.

• Situï’s a la seva alçada, sobretot si es tracta d’infants.

• Vocalitzi bé, però sense exagerar ni cridar, amb un ritme i to de veu normals, ni de pressa ni a poc a poc.

• Procuri ser expressiu però sense gesticular amb excés.

• Demani a la persona si entén el català o prefereix que li parli en castellà.

|

Una persona amb disminució auditiva que porta audiòfon no és com una persona oient:

• L’aparell no fa miracles. La comprensió del llenguatge requereix una llarga i difícil reeducació.

• L’aparell l’ajuda a entendre, però la lectura labial resulta sovint necessària per a la persona amb sordesa profunda.

• En algun cas caldrà disposar d’un sistema d’anell magnètic per facilitar l’audició a les persones usuàries d’audiòfons.

Anell magnètic: sistema d’amplificació del so a la freqüència adequada, apropiat per espais

amb forta contaminació acústica.

}

Seguir una conversa representa sempre un gran esforç per a la persona sorda:

• Cal avisar en el cas que es canviï de tema de conversa.

• Una persona sorda segueix difícilment una conversa en grup sense intèrpret.

• Cal evitar que parli més d’una persona a l’hora.

• En el cas de mantenir una reunió amb persones sordes, sempre que sigui possible s’utilitzarà una taula rodona, per facilitar la visió de totes les persones.

~

Sovint, la persona sorda té poc vocabulari, no coneix els girs de les frases i no reconeix totes les paraules:

• Cal construir les frases curtes, correctes i simples, amb ordre lògic.

• S’ha d’evitar l’ús de paraules d’argot i poc habituals.

• No introduir paraules que no tinguin res a veure amb la conversa que es

(4)

• Si la persona sorda no el comprèn, repeteixi-li-ho. Si cal, utilitzi unes altres paraules que tinguin el mateix sentit.

• Si cal, ajudi’s amb un gest o amb la paraula escrita.



De vegades cal l’ajuda d’un intèrpret del llenguatge dels signes:

• En el cas de les persones que s’expressen en el llenguatge dels signes, serà necessària la presència d’un intèrpret. S’haurà de preveure la contractació amb antelació i la corresponent despesa (servei gratuït: FESOCA, fax 93 305 51 04).

€

Es pot reforçar la informació amb suport escrit

Per tal d’assegurar-nos que la persona atesa ha rebut tota la informació, es reforçarà la seva consulta proporcionant-li, perquè s’ho pugui endur si així ho desitja, informació escrita sobre el tema.

(5)

Persones cegues o amb baixa visió

Les persones amb disminució visual poden tenir:

* ceguesa total, és a dir, que hi ha una absència total de visió o només una mínima percepció lluminosa.

* ceguesa parcial, amb restes visuals que permeten orientar-se amb la llum, amb la percepció de volums, etc., i els és més fàcil l’aprenentatge per desplaçar-se.

Les persones amb baixa visió o cegues, normalment quan es troben en un espai que no coneixen necessiten que una persona els acompanyi per localitzar l’ascensor, un despatx, els lavabos, etc., o bé que els orienti en l’espai.

De vegades s’ajuden amb un bastó, que els serveix per detectar els obstacles. És important que els espais de pas estiguin lliures d’obstacles per evitar que aquestes persones es puguin lesionar.

Algunes persones disposen de gos pigall, que els ajuda a detectar obstacles, a creuar els carrers, etc. Des de l’any 1993 una llei regula l’accés a l’entorn de les persones amb disminució visual acompanyades de gos pigall.

Així mateix, les persones amb disminució visual solen utilitzar diferents recursos per anotar informacions: agendes electròniques, gravadores, plantilles d’escriptura braille, retoladors gruixuts, etc.

Informacions i recomanacions per a l’atenció personalitzada a les persones cegues o amb baixa visió

{

Si s’ofereix per guiar-la

• Ofereixi-li el braç, d’una manera natural, perquè la persona amb disminució visual s’acostuma a agafar del braç de l’acompanyant.

• Camini amb normalitat, avisant quan sigui necessari remarcar algun obstacle. La persona cega camina sempre una passa més enrere, i el contacte amb el braç de l’acompanyant li permet detectar perfectament un graó o un canvi de direcció.

• Si el pas es fa estret, la persona guia ha de posar el seu braç darrera l’esquena, per indicar a la persona cega que es posi darrera.

• Una persona cega necesita que se l’acompanyi al despatx o dependència on va a fer

(6)

• Per localitzar algun objecte cal posar-li la mà al damunt, pe. el respatller d’una cadira.

• S’ha de procurar no canviar els objectes de lloc, i en tot cas, informar-ne.

|

En el cas d’haver de mantenir una entrevista

• Cal presentar totes les persones assistents a l’entrevista, i informar d’on estan situades.

• Quan ens adrecem a la persona amb disminució visual, cal anomenar-la o bé tocar-la lleugerament, per què s’adoni que ens hi dirigim.

• Sempre que sigui possible cal traduir la informació visual a informació oral.

• No cal alçar la veu per parlar amb una persona amb disminució visual.

}

Accessibilitat de la informació

• A la persona cega cal ajudar-la a l’hora d’omplir impressos, instàncies, etc.

• Cal poder oferir la informació que se sol·licita en el sistema més adequat i accessible per a cada persona. Aquests sistemes són:

Lletra ampliada: Per tal que un màxim de persones amb visió parcial puguin accedir a llegir textos escrits, es recomana una mida de lletra adequada, un bon contrast de color entre la lletra i el fons, i contorn de la lletra ben

definit i sense ornaments.

Casset: la gravació en casset permet accedir a la informació d’una manera fàcil a les persones que tenen dificultats amb el braille i no tenen visió suficient per llegir lletra ampliada.

Disquet: la informació gravada en un disquet permet consultar-la a través de l’ordinador i passar-la a sintetitzador de veu o a línia braille.

També es pot oferir enviar la informació per e-mail.

Braille: és la forma de lectoescriptura tàctil pròpia de les persones cegues. Consisteix en un codi de punts que es combinen per definir totes les lletres, els signes, etc.

(7)

Persones amb disminució física

Hi ha persones que tenen dificultats de comprensió o bé d’expressió per seqüeles derivades d’una disminució física.

Les dificultats de comunicació més freqüents en les persones amb disminució física són:

- dificultats d’articulació de les paraules - dificultats d’expressió verbal

- nivell baix de comprensió dels missatges - manca de memòria.

Només a títol orientatiu esmentarem algunes de les disminucions físiques que poden comportar dificultats greus de comunicació: accident vascular, esclerosi múltiple, malaltia d’Alzheimer, malalties musculars, paràlisi cerebral i laringotomia (veu esofàgica).

Persones amb disminució psíquica

Hi ha persones que tenen dificultats de comprensió o bé d’expressió per seqüeles derivades d’una disminució psíquica.

Les dificultats de comunicació més freqüents en les persones amb disminució psíquica són:

- dificultats de comprensió.

- expressió limitada de la parla - comprensió limitada de la lectura - pobresa de vocabulari

En general, les persones amb disminució psíquica, tret de les que tenen una disminució molt límit, presenten dificultats de comunicació: síndrome de Down, síndrome de X fràgil, síndrome d’Angelmann, etc.

(8)

Informacions i recomanacions per a l’atenció personalitzada a les persones amb disminució física o psíquica

Per millorar la comunicació amb aquestes persones es poden utilitzar sistemes que van des del suport escrit, que ja hem esmentat abans, al suport pictogràfic o a l’ús de comunicadors .

Suport pictogràfic: Sistema d’escriptura per mitjà de pictogrames o dibuixos representatius

de conceptes.

Comunicador: és un sistema de teclat que facilita la comunicació a les persones que no es poden expressar amb el llenguatge oral.

Converteix el missatge a veu digital o bé a escrit.

Per a més informació:

COMUNICACIÓ I QUALITAT

Institut Municipal de Persones amb Disminució Telèfons: 93 413 28 03 i 93 413 27 83

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :