PROJECTE: ELS ANIMALS. Escola Palma de Mallorca Curs è de primària

26  Download (0)

Full text

(1)

PROJECTE:

ELS ANIMALS

Escola Palma de Mallorca

Curs 2012-13

5è de primària

(2)

Coneixement del Medi ABRIL F.B. I ANNA R.L.. Pàgina 1

B A L E N A B L A V A

1. Classificació

Són animals vertebrats i són del grup dels mamífers.

2. Característiques principals

El cos de les balenes no està cobert d'escates, com els peixos, si no de pell llisa, sota la qual hi ha una gran capa de greix, la qual les protegeix del fred i els hi dona energia i les alimenta.

Les balenes tenen barbes en compte de dents que serveixen per filtrar l’aigua de la boca.

Les balenes tenen l’oïda molt fina, cosa que lis permet captar els sons dins de l’aigua a molta distància.

Tenen unes aletes pectorals que serveixen per portar el rumb, també tenen una aleta caudal que sempre és mou amunt i avall i una aleta dorsal que serveix per

estabilitzar (mantenir l’equilibri) i assistir en sobtats girs.

3. Hàbitat

(3)

Coneixement del Medi ABRIL F.B. I ANNA R.L.. Pàgina 2 Viuen al mar, és queden en llocs on l’aigua esta calenta, migren a altres regions per poder mantenir-se a la seva temperatura. Hi han moltes balenes que viuen per tots els oceans del mon.

4. Alimentació

Quan neixen mamen de la llet de la seva mare. Les cries poden beure entre 380 i 750 litres de llet al dia. Però quan són adults són omnívors

5. Sistema respiratori

Les balenes respiren pels pulmons tenen uns orificis a la part alta del cap que quan pugen a la superfície l’aire surt a través del respirador.

6. Sistema circulatori

Les balenes tenen sistema circulatori tancat doble, és doble per què la seva sang passa dues vegades pel cor i és tancat per què la sang sempre circula per l’interior dels vasos sanguinis.

7. Reproducció

Són vivípars es a dir que no ponen ous i també tenen desenvolupament directe es a dir que les cries creixen dins del ventre de la mare abans de néixer.

Es comença a finals la tardor i s’expandeix fins Hivern.

Una femella pot tenir una cria cada 2 o 3 anys tenen un període de gestació de 10 a 12 mesos. Les cries poden mesurar 3 tones.

8. Curiositats

El mascle té cants que poden arribar a més de 100 quilometres de distància, quan canten moltes balenes alhora formen melodies que poden durar mitja hora, per seduir la femella, el mascle fa uns cants que ressonen molt lluny sota el mar

La balena és llarga com 2 autobusos i pesa com 6 elefants.

La balena pot emmagatzema aproximadament 1.000 kilograms de aliments en el seu estómac abans de omplir-se.

La majoria de elles no utilitzen les dents per masticar els aliments, usen els dents nomes en el procés de matar a les seves preses, per desprès tragar-se-les sencera.

Les balenes dormen amb nomes una meitat del cervell.

(4)

Coneixement del Medi ABRIL F.B. I ANNA R.L.. Pàgina 3 Les balenes procedeixen, molt probablement, d'un mamífer terrestre de grans dimensions que, fa uns 60 milions d'anys va decidir que era millor anar a buscar menjar al mar en lloc de la terra.

Així doncs, els braços van evolucionar cap aletes pectorals, les cames van desaparèixer, la cua va passar a ser una aleta caudal i els forats del nas es van desplaçar cap a dalt del cap.

9. Vocabulari

• Barbes: Les barbes són unes làmines presents a la boca d’alguns tipus de balenes,en lloc de dents. Que serveixen per filtrar l’aigua de la boca.

• Orificis: Els orificis són els forats del nas.

• Escates:són petites plaques que formen part de la pell d'animals vertebrats.

• Filtrar: Un filtre és un material amb porus o un aparell amb uns forats molt petits que deixa passar un líquid a través seu, però que, en canvi, impedeix que passin les partícules sòlides que hi ha barrejades amb el líquid.

(5)

Coneixement del Medi Lawrence F. i Alef Lucas V. Pàgina 1

D O F Í

1. Classificació

Són animals vertebrats,del grup dels mamífers aquàtics perquè viuen a l’aigua no a la superfície.

2. Característiques principals

Mesuren de 2 a 9 metres de llarg i tenen el cos fusiforme. Tenen un pes entre 190 i 260 kg. Els dofins tenen : aleta dorsal,aleta pectoral, aleta caudal i aleta normal per la panxa.

3. Hàbitat

El seu hàbitat es aquàtic i viuen en bandades per a caçar. Podem trobar dofins a tots els mars i oceans perquè són d’ aigua salada,també hi ha dofins que viuen en aigües dolces,en els grans rius de l’ Amèrica del Sud i de l’ Àsia.

4. Alimentació

Són carnívors i el seu menjar principal són els peixos i els calamars es clar que també els hi agrada menjar molt els pops. Alguna vegada mengen gambes i crancs. La quantitat de

menjar dels dofins pot ser de 4% a 6% de el seu cos corporal.

(6)

Coneixement del Medi Lawrence F. i Alef Lucas V. Pàgina 2 5. Sistema respiratori

Tenen l’espiracle per a respirar. Respiren aire a la superfície,sota l’aigua s’aguanten la respiració durant 10 o 15 minuts, alguns fins i tot fins a 50 minuts. La boca no serveix per a respirar.

6. Sistema circulatori

El seu sistema circulatori es tancat doble,a més és doble perquè la sang passa pel cor dues vegades i és tancat perquè la sang circula per l’ interior dels vassos sanguinis.

7. Reproducció

Són vivípars i alguns dofins poden tenir la cria quan encara són joves. Quan neixen, primer o surt el cap o la cua del ventre de la mare i pot estar algú de la família a veure el dofinet perquè és l’ únic que tindrà la mare en tota la seva vida.

(7)

Coneixement del Medi Lawrence F. i Alef Lucas V. Pàgina 3 8. Curiositats

També en els dofins hi ha dos grups diferents : delphinidae i platanistoidea que tenen semblances físiques però sense afinitat taxonòmica i alguna vegada tenen diferències perquè alguns són marins i altres viuen en rius. També utilitzen diversos tipus de caça:

moltes vegades cacen utilitzant la seva velocitat, però també utilitzen l’ecolocalització per buscar preses enterrades en la sorra.

Es defensen donant cops amb el morro al ventre de l’enemic. També utilitzen diversos tipus de caça: moltes vegades cacen utilitzant la seva velocitat, però també utilitzen l’ecolocalització per buscar preses enterrades en la sorra. Els companys d’un dofí ferit sempre l’ajuden a sortir a la superfície a respirar.

9. Vocabulari

• Fusiforme : el seu cos és més estret en els extrems, de manera que poden desplaçar-se per l’aigua amb més facilitat.

• Bandada : molts animals junts.

• Ecolocalització : facultat de certs animals que, mitjançant l’emissió d’ultrasons, els permet de localitzar objectes sense veure’ls i orientar-se en la foscor.

• Enterrades : una cosa sota terra.

• Espiracle : forat per on respiren i també s’aguanten la respiració.

• Taxonomia : Ciència que s’ocupa dels principis,mètodes i fins de la clasificació.

• Afinitat : entre dues coses o dues persones és el fet d'assemblar-se, de tenir molts punts en comú.

• Superfície : part de sobre d'un líquid,la que està en contacte amb l'aire.

• Vivípars : un animal o persona que no pon un ou sino que te la cria en el seu ventre.

• Ventre : la panxa de la mare.

• Vassos : tub o conducte del cos per on circula la sang.

• Carnívors : que menja carn.

• Vertebrats : que tenen osos i a més a més columna vertebral.

• Superior : a munt,a sobre o a dalt d’alguna cosa o persona.

• Estret :

(8)

Coneixement del Medi Linlin Chen Pàgina 1

C o n i l l

1. Classificació

Els conills són animals vertebrats de grup dels mamífers. Hi ha 2 tipus de conills; conills domestiquesi conills salvatges.

2. Característiques principals

Són animals porucs. Tenen quatre potes, de les quals, les potes posteriors, les utilitzen per desplaçar-se corrent i saltant. Tenen la cua curta, orelles llargues i no superen el mig metre, però són molt ràpid. Tenen el nas molt fi i els permet olorar des de molt lluny.

3. Hàbitat

Viuen normalment en els caus que es poden trobar en els boscos, els camps, etc.

4. Alimentació

Els conills són herbívors, el menjar que més els agrada són les hortalisses. Normalment no beuen ja que quan tenen set llepen la rosada de les fulles.

(9)

Coneixement del Medi Linlin Chen Pàgina 2 5. Sistema respiratori

Els conills tenen respiració pulmonar, és a dir que respiren per pulmons.

6. Sistema circulatori

Tenen el sistema circulatori tancat doble; és tancat perquè la sang circula per l’interior dels vasos sanguinis i és doble perquè la sang fa dos recorreguts pel tot cos; una per els pulmons, i l’altra per tot el cos.

7. Reproducció

Són vivípars per això neixen de la panxa de la mare. Tenen desenvolupament directe, és a dir, les cries es desenvolupen completament a la panxa de la seva mare abans de néixer.

Els seus període de gestació és de 28 a 33 dies i pareix entre 4 i 10 conills. Quan neixen, els llorigons (cries) no tenen pèl. Els conills produeixen de 3 als 6 mesos desprès de néixer.

8. Curiositats

Durant gran part del dia, els conill dormen en els caus i al vespre surten a buscar el menjar. Són molt nets i passen molt de temps rentant-se. Poden córrer 38 metres per hora. Les seves orelles mesura de 3 a 7 metres.

9. Vocabulari

• Rosada: són gotes l’aigua que es formen sobre plantes a la matinada.

• Llorigons: una cria de conill que fa poc que ha nascut.

• Fi: que funciona molt bé.

• Hortalissa: són plantes que creixen en l’hort per exemple: la pastanaga, la coliflor, l’enciam, etc.

• Porucs: que tenen molta por.

• Posteriors:del darrera.

• Caus:és un forat terra per es animals que s’amaguin.

• Vasos sanguinis:relacionat amb la sang.

• Desenvolupen:fer créixer i millorar alguna cosa.

• Període:és un espai de temps.

• Gestació:és l’embaràs el procés de formació de l’embrió dins de la mare.

• Vespra:una part de dia final de la tarda al començament de la nit.

(10)

Coneixement del Medi Linlin Chen Pàgina 3

(11)

Coneixement del Medi Carmen i Carol Pàgina 1

C A V A L L E T D E M A R

1. Classificació

Es un vertebrat aquàtic de la família dels peixos ossis, i es molt estrany.

2. Característiques principals

Te una cua en forma de ganxo i molt llarga, que empra per agafar-se el corall o a les algues. I te el cos format per ossos, te un cap de peça de escacs. Un cos que pareix de forma en fus,els ulls de camaleó i es un pare que es queda prenyat.

Presenta uns ossos desenvolupats que formen espines i les brànquies protegides per una estructura anomenada opercle. El cos és cobert de plaques d’ os que formen una mena d’ armadura. Quan hi ha un enemic a prop, perquè no el vegi, el cavallet de mar es torna del mateix color que el paisatge del voltant.

3. Habitat

Viu al mar, a prop de la costa.

Viu en zones entre 5 i 30 m de profunditat amb abundància d'algues marines, on utilitza la cua per agafar-se.

(12)

Coneixement del Medi Carmen i Carol Pàgina 2 Es subjecta a les algues per poder capturar el seu aliment i evitar ser arrossegat pels corrents marins. Acostuma a camuflar-se entre les plantes, canviant de color, per escapar dels depredadors. El cavallet de mar es troba en aigües càlides de zones marítimes rocoses.

4. Alimentació

Gairebé tots els cavallets de mar son carnívors i fins i tot son herbívors. Per la boca absorbeix els petits animals petits que viuen a les roques i entre les algues. És un menjador voraç (menja molt) principalment crustacis com els camarons i altres animals petits que viuen al mar.

No masteguen perquè així mengen més ràpid.

5. Sistema respiratori

Presenten una respiració, branquial:Una brànquia és un òrgan en forma de làmina o de filament que hi ha al costat del cap dels peixos i altres animals aquàtics. Les brànquies serveixen per respirar.

6. Sistema circulatori

Presenten un sistema circulatori tancat senzill,la qual la sang nomes passa una vegada pel cor en cada recorregut. Tenen un sistema circulatori tancat doble.

7. Reproducció

Quan han de tenir cries la mare cavallet marí posa els ous en una bossa que el pare té a la panxa. Unes 4 o 5 setmanes després la bossa del pare s’ obre i, durant dos dies, neixen més de 100 cavallets. Els menuts saben nedar i alimentar-se tots sols. Però han d’ anar amb compte amb els peixos que se’ ls volen menjar. La femella posa els ous (uns 200) dins d'una bossa que té el mascle; aquest tanca la bossa i protegeix i alimenta les cries fins que són capaces de viure per elles mateixes (unes 4 setmanes).

8. Curiositats

Té la mida d’ una mà. Tenen una cola prènsil ( que s’agafa), també tenen aleta dorsal, escates com plaques, te un cap en forma de ela amb respecte el seu cos, te anells óseos en el interior de la cola.

(13)

Coneixement del Medi Carmen i Carol Pàgina 3 9. Vocabulari

• Escacs: Els escacs són un joc entre dues persones que es juga en un tauler dividit en seixanta-quatre quadrets o caselles, la meitat de color blanc i l’altra meitat de color negre. Cada jugador té setze peces: rei, reina o dama, dues torres, dos alfils, dos cavalls i vuit peons. Guanya qui aconsegueix de matar el rei contrari. Quan el seu rei està en perill, s’avisa el contrari dient-li: Escac! I quan el rei ja no es pot escapar i la partida s’ha acabat, se li diu: Escac i mat!

• Opercle: Un opercle és una tapa que tenen alguns animals per a obrir i tancar les entrades del seu cos.

• Estructura: L’estructura d’una cosa és la manera com estan posades i ordenades les seves parts o els seus elements. Si mirem l’índex d’un llibre podem veure quina estructura té.

• Armadura: Peça o conjunt de peces que formen la part rígida que aguanta alguna cosa

• Branquial: Una brànquia és un òrgan en forma de làmina o de filament que hi ha al costat del cap dels peixos i altres animals aquàtics. Les brànquies serveixen per a respirar

• Perpendicular: Una recta o un pla és perpendicular quan forma un angle recte amb una altra recta o un altre pla.

(14)

Coneixement del Medi Josep A . i Lorenzo G . Pàgina 1

L L O P

1. Classificació

Són vertebrats,són mamífers,els mamífers han desenvolupat aquest nom per que mamen la llet de les mares,també son canins.

2. Característiques principals

Te ossos, pel, quatre potes, cua, esquelet intern, te uns ulls groguencs. Tenen uns ullals impressionants,també tenen unes urpes als peus que els ajuden a poder agafar-se bé al terra,te un pes de 32 i 70 k i una medida de 60 a 90 centímetres

3. Hàbitat

Viuen als boscos espessos,muntanyes no tant altes i fins i tot als pols.

4. Alimentació

La seva alimentació es carnívora, carnívor es que se alimenta de carn.Primer mengen els caps,després ho fa la resta del grup. Mengen carn

(petits i mitjans mamífers), insectes, fruita i fins i tot peix.

(15)

Coneixement del Medi Josep A . i Lorenzo G . Pàgina 2 5. Sistema respiratori

El seu sistema respiratori es pulmonar, es a dir, respira per els pulmons (respira pel nas).

6. Sistema circulatori

El seu sistema circulatori es tancat doble, tancat es perquè que sempre circula per els vasos sanguinis i doble perquè passa dos cops per el cor, una per anar als pulmons i la resta per tot el cos

7. Reproducció

Es vivípar,es que surt del ventre de la mare,tenen desenvolupament directe, això vol dir que es desenvolupa en el ventre de la mare.

8. Curiositats

Aguanta la calor i el fred gracies a el seu pel, també es diu canis lopus. Marca el seu territori fen les seves necessitats en una pedra. Els cadells juguen a barallar-se. Tenen uns ullals molt afilats i grans.

La família la formen una desena de llops. Els llops es fiquen al aigua per rentar-se i

refrescar-se. Quan els llops udolen comença la cacera. Moltes vegades quan neixen cries hi han linxs que quan es separen les cries del grup els capturen. En una multitud de cadells hi ha un que es el cap d’aquell grup. Hi ha molts tipus de llops per exemple el llop gris,el llop vermell,llop àrtic,llop Himàlaia,llop indi,llop etíop,el llop del est etc.

9. Vocabulari

Canis lupus:es el llop de la actualitat.

Groguencs: es com de color groc.

Cadells:son les cries de llops.

(16)

Coneixement del Medi Luis F. i Oscar O. Pàgina 1

P U M A

1. Classificació

Els pumes son vertebrats i del grup dels mamífers felins.

2. Característiques principals

Tel el cos recobert de pel de color marro semblant al cafè amb llet . El seu pes es entre 49 i 50 Kg quatre potes i una cua allargada. Son 2 metres de llargs .La velocitat que arriben els pumes es: 80 Km/h.

3. Hàbitat

El puma viu a Africà, Amèrica del sud, Canada i en Patagònia En terrenys rocosos i pendents i a la selva densa.

4.Alimentació

Es carnívor : armadillos , cérvols, llebres , porc espí, i rosegadors . mengen una o dues vegades a la setmana. Si no poden menjar a la seva presa d'un sol cop, normalment la amaguen sota els arbustos.

(17)

Coneixement del Medi Luis F. i Oscar O. Pàgina 2 4. Sistema respiratori

El puma com tots els mamífers te respiració pulmonar. Es a dir respira per pulmons.

5. Sistema circulatori

Els pumes com tots els mamífers, tenen sistema circulatori tancat doble. Es a dir que la sang passa dues vegades pel cor una per anar als pulmons i l’ altra per anar a la resta del cos .Es tancat perquè la sang sempre circula per l’interior dels vasos sanguinis.

6. Reproducció

Es vivípar. Les femelles arriben a la maduresa sexual entre u i mig i tres anys de edat . Nomes les femelles participen en la criança dels fills. El puma pot tenir de una a quatre cries .Tenen una vida separada fins que arriba la primavera temps en que s’ aparellen i busquen un cau para que neixin el cadells.

7. Curiositats

El puma si no es molt gros pot saltar fins a 4 metres de llarg sense impuls . Tenen bona vista per això poden caçar quan li vingui de gust. Els pumes no poden rugir com el lleons però fan un soroll semblant al de un humà.

8. Vocabulari

Zel: es que En las de los animals mamífers la època de celo es el període en el que son receptives sexualment, es a dir, el moment en que accepten almascle.

(18)

Coneixement del Medi Carlos Bazalar Pàgina 1

L L E Ó

1. Classificació

El lleó es un animal vertebral del grup dels mamífers fèlids.

2. Característiques principals

Diuen que el lleó és el rei dels animals perquè és fort, valent i té una crinera molt llarga que fa que tingui un aspecte majestuós. El seu cos esta format per cap, tronc i extremitats (anteriors i posteriors).Quan el lleó obre la boca, hi veiem perfectament les dents punxegudes. En sobresurt el queixal carnisser, més llarg que la resta. Te un rugit tan fort que se sent quilòmetres de distància. Els mascles es distingeixen perquè tenen una gran melena. Pot pesar fins a 200 kg. La cua mesura entre 60 i 90 cm. i tenen una mena de plomall molt característic a la punta de la cua. Un lleó mesura com un nen de 6 anys (1,20 m.).Te les urpes son retràctils, és a dir, les amaga.

3. Hàbitat

Viu a l’Àfrica, a la sabana, una gran planura d’herba alta.

4. Alimentació

Menja antílops, zebres, búfals i altres animals però aquest menja el caça les femelles.

Per acostar-se a la presa, els lleons s’amaguen, per això tenen la pell de color de la terra.

5. Sistema respiratori

La seva respiració es pulmonar es a dir respira per pulmons.

(19)

Coneixement del Medi Carlos Bazalar Pàgina 2

6. Sistema circulatori

Tancat doble, que vol dir és tancat perquè la sang sempre circula per l’interior dels vasos sanguinis ; és doble perquè la sang passa dues vegades pel cor, una per anar pulmons i l’altra per anar a la resta del cos.

7. Reproducció

La majoria de lleones ja s’han reproduït a l’edat de quatre anys. Els lleons no s’apareixen a cap moment en particular de l’any i les femelles tenen diversos zels cada any.

8. Curiositats

Diuen que el lleó és el rei dels animals perquè és fort, valent i té una crinera molt llarga que fa que tingui un aspecte majestuós.

El lleó viu amb unes quantes lleones i amb els seus cadells.

Els cadells juguen a barallar-se, a caçar bestioles i a explorar el territori on viuen . I així,tot jugant,aprenen a defensar i a caçar. Però no s’han d’allunyar massa :les hienes els vigilen,disposades a acatar-los. Mentre una hiena distreu a la lleona les altres encerclen als cadells. Sort que el lleó torna a temps per fer fora els seus enemics.

El lleó esgarrapa el terra amb les urpes i fa pipí als arbres per indicar als altres lleons que aquell territori li pertany.

9.Vocabulari

Plomall : molt de pell.

Zels : L’època de zels dels animals és el temps de l’any en que el mascles i les Femelles s’ajunten per fer fills

Crinera:

(20)

Coneixement del Medi Eduardo i Enmanuel Pàgina 1

T I G R E

1. Classificació

És un animal vertebrat del grup dels mamífers.

2. Característiques principals

Es un animal molt ferotge i no te por de res. El tigre esta cobert de pels, te una mandíbula mol forta i és un mamífer. Mamen llet de la mare quan son petits. Són uns animals formosos i a ells no els hi agrada barallar-se sinó que els agrada caçar.

3. Hàbitat

Els tigres viuen a boscos i prats de l'est i el sud-oest d'Àsia. Abans, era un dels animals més comuns del continent asiàtic.

Avui en dia viu a zones reduïdes de l'Índia, Corea del Nord, Corea del Sud, Laos, Sumatra, Bangladesh, Malàisia, Bhutan, Vietnam, Rússia i Nepal.

4. Alimentació

Els tigres són depredadors carnívors i alguns dels seus animals favorits son el porc senglar, el banat, les llebres i les ovelles.

(21)

Coneixement del Medi Eduardo i Enmanuel Pàgina 2 5. Sistema respiratori

Tots els mamífers tenen un sistema respiratori pulmonar.

6. Sistema circulatori

Els tigres tenen un sistema circulatori tancat Doble .

7. Reproducció

Es reprodueixen com tots els animals mamífer.

Algunes mares paren 3 o 5 cadells i triguen 8 mesos per parir els cadells.

8. Curiositats

El tigre es el segon animal carnívor més ràpid del món i és un animal molt bonic.

9. Vocabulari

• Reproduir: tenir fills, criar, multiplicar-se. Es essers vius neixen, creixen, es reprodueixen i moren.

• Depredador: un depredador es un animal que captura altres animals per a alimentar- se.

• Cadell

(22)

oneixement del Medi amin .b. otman

P A N T E R A

1.Classificació

És un animal vertebrats del grup dels mamífers.

2.Característiques principals

3.Hàbitat

El habitat de la pantera negra varia desde la selva tropical de Centro y Suramerica al campo abierto, pero muy rara vez son vistos en zonas montañosas, en donde predomina el puma. Conocidos por su habilidad para nadar y trepar, generalmente prefieren vivir cerca de rios, pantanos y en bosques frondosos con vegetacion espesa para acechar a sus presas.

(23)

oneixement del Medi amin .b. otman

4.Alimentació

Li agrada caçar, menjar carn, grunyir, és elegant, molt àgil i hàbil, sempre està alerta. S'alimenten basicament de cérvols, pero tambe menjen ocells, micos, encara que pot menjar peixos, ratolins, serps, llangardaixos, escarabats, fins a fruites.

5.sistema respiratori

Las pantera negra son casadores solitaris y no se relacionen con toros de cu espècie mas ella de la apoca de aparedament; generalment casen preses granades: cus poderoses mandíbules los prepara para casar venedors, tapiares, carpint-ho o pecaries, paro son granades oportunistes y poeten atrapar caquier animal, testa renec y redones a avés, peces y anima-les domestico.

6.sistema circulatori

La pantera negra té respiració pulmonar es a dir que té pulmons

7.reproducció

Durant el zel els rugits s'escolten més forts, la femella reclamant al mascle i aquest contestant, la còpula es realitza entre fortes rugits i bramits, es diu que deixen aplanada la vegetació per tres metres quadrats. El període de gestació dura entre 92 i 113 dies, durant aquest període té més apetit, per tant caça més, quan s'arriba la data del part busca un cau per tenir els cadells, en néixer pesen entre 600 i 900 grams, la seva pell és més fosca que la dels adults. En una mateixa ventrada neixen entre 1 i 6 cadells, uns totalment negres, altres tacats, romanen en el seu cau fins als dos mesos, al mes a la llet materna li agreguen una mica de carn, als tres mesos mengen solament carn.

8.curiositats

(24)

oneixement del Medi amin .b. otman

1. La pantera negra té vista aguda i bona visió de la nit. També posseeix un sentit perspicaç d'olfacte i oïda.

La pantera negra avantatja saltant i pujant arbres. Pot saltar 25 peus i tan alt com 12 peus. És molt poderoso per a la seva grandària. Ataca

sovint preses més grans i pesades que sí mateixa. Per aquesta raó, el coll de la pantera negra i espatlles són massissos la seva poderosa cama, coll i músculs de la mandíbula per pujar una presa a un arbre.

9.vocabulari

(25)

Coneixement del Medi Muneeb Naseer Pàgina 1

Ó S P A N D A

1. Classificació

Es un mamífer de la família dels úrsids.

2. Característiques principals - Descripció

El panda és un ós de gran mida: una femella pesa en torn a 80 Kg. i un mascle pot arribar als 100 Kg., tot i que el pes de l'animal varia amb l'època de l'any.

Es troba sota protecció especial i en perill d’extinció, degut a la destrucció del seu hàbitat.

El seu cos està cobert de pèl de color negre i blanc i les orelles i les potes són negres. Té una cua molt curta. Té 5 dits amb urpes a cada una de les 4 potes. Els seus queixals són grans i el crani ample.

(26)

Coneixement del Medi Muneeb Naseer Pàgina 2 3. Hàbitat

Habita en els freds i humits boscos de bambús de l’est del Tibet i sud-est de la Xina. El panda gegant viu a les apartades regions muntanyoses del centre de la Xina sud- occidental, i s’alimenta dels boscos de bambú. Viu al medi terrestre.

4. Alimentació

Omnívor, es creia que vivia exclusivament dels talls de bambú, desprès es va saber que durant las 10 o 12 hores diàries que fan servir per menjar, s’alimenten de altres plantes com herbes, gencianes, lliris, safrà y també de rosegadors i aus, així com de peixos 5. Sistema respiratori

Té respiració pulmonars

6. Sistema circulatori

Tots els mamífers tenen sistema circulatori tancat doble. És tancat perquè la sang Sempre circulatori per l’ interior dels vasos sanguinis ‘. és doble perquè la sang

Passa dues vegades pel cor. Una per anar als pulmons i l’ altra per anar a la resta del cos.

7. Reproducció

Té cries desprès de 97-173 dies de gestació, la femella dona a llum d’una a tres cries.

8. Curiositats

És una espècie que es troba sota protecció especial i en perill d’extinció, degut a la destrucció del seu hàbitat. Tot i que actualment l’ esta molt protegida, en temps passats era objectes de caça per part de la població xinesa.

Figure

Updating...

References

Related subjects :