riiac A la A. lemsai3'r Redacció i Administració: Lluc. 51, 53 i 55 i Sant francesc, 58 i 60.

periodic Catalanista

: :

portalleu del Centre Catalanista ^"Gent yola"

riiAc^Ala A. lEmsAi3'r

ANY XVI BADALONA 13

JUNY

1914 Núm. 654

Redacció i Administració: Lluc. 51, 53 i 55 i Sant

francesc,

⁵⁸ i 60.^- Badalona PREUS DE SUSCR1PCIÓ: Badalona, al mes 50 céntims. Fora, trimestre 150pessetes. Número solt 10céntims

Tots els trevallssepublican baixla exclusivaresponsabilitatde sosautors.—No's tornen elsoriginals.

Vergonya

eterna a

aquells

que,

despreciant

^son

idioma,

alaben el deis altres. ^- DANTE

essent nacionalista la acció queen el nostrenoble realit3a la Unió, tenen el dret i el dever decooperar-/ji tots els catalanamoguts

der les aspiraciónsDel12acionalisnze, qualsevulga que sía Ilur pensar i sentiren matarlesreligioses, notifiquesi socials.

(DECLARACIÓ DE LA VIIASSAMLEA DE LAUNIóCATALANISTA)

eis práctics

Abans,

els

agrupaments polítics lluitaven,

deien i ho

semblava,

per a assoliment d' una

idealitat,

factible o

utópica,

pero idealitatala

fi,

i recordem

perfectament

que '1 mellor

elogi,

que '1 que per tots se considerava el menor

elogi,

^era 'I poguer li dir

conseqüent

al oiutadá lluitador.

Empró,

^seveu que en

política,

^{com en} elves

tir,

també s'hi estableixen

modes,

i en actualitat

no éspas,

certament,

la

conseqüencia, guiadora

deis passos deisactuantsen la

política espanyola

i adhuc en laque haurém d'anomenar

política

^ca

talana,

lo

qual

desdibuixa la veritable idealitat.

L'erro,

el

camvi,

la contradicció

constant,

semblen ésser lanorma de P actualitat

política,

ⁱ aixís no

és

d'estranyar

que la

part

del

poble

que té memo

ria

visqui

^una vida de

desenganys

^{que son} verita bles

realitats,

i no 's

pugui avenir,

per

tant,

^ala vida de ficció que viuen els

politics.

Quan _començárem

la nostra

actuació, plena

de

sanes

idealitats,

que,

malgrat tot,

veurém triom

fadores,

al costat nostre hi véiem a

gents,

que

se '1-1 separaren

després

de <Unió

Catalanista», perqué érem,

dejen

élls,

poc

práctics,

i en el séu

llarg romiatge,

de fa més d'una

quinzena d'anys,

ambtotel séu

practicisme

^no han

pogut

^aconse

guir

per a

Catalunya

^res més de lo que la natural evolució deis

temps porta

^ala vida

ciutadana,

^car

si 's

volguéssen

adornar de

flamejants oripells,

els hauriem de

retreure,

amb sentiment per

part

nos

tre,

que els elements

caciquistes,

per nosaltres combatuts amb tota la nostra

foro,

també en

feien

quelcuna

d' obra

profitosa

i que '1s

podía

donar elnom, si

haguessen

viscut en els

temps

actuals i format en la

«Lliga»,

de bons amadors de la Patria nostra. No res absolutament han

conquerit

del

centralisme,

de realitat efectiva per

a

Catalunya,

i elseu

actuar,

en

camvi,

ha

sigut

d' una tal faisó

blincadiç,

que d' autors de la céle bre «Doctrina Catalanista» han

passat

a defensors decidits de la

patria

inconsutil e

intangible

de que

parlava aquell pobre

Don Clodoaldo _que volía arrasar i sembrar de sal lanostraTerra.

I en_

aquest

mateix ordre d' inconsecuencia haurem de somar-hi als

qui,

havent

predicat

durant prop de

cinq

anys el «Maura nó!» que ha

sigut

causadediferentsatentats

personals,

sense mancar

hi una bona colla d'

apologistes,

acaben de des cobrir que

açó

deu

acabar,

^{car en} Maura

resulta,

segons

aqueixos definidors,

^una persona dotada d'altes condicións pertots

conceptes respectables.

Ciar

que'l

manteniment del «Maura nó!» era una

veritable

tontería,

donada la realitat

política

^es

panyola,

pero la

culpa

de la séva existencia és deis que s'

erigeixen

^en directcrs de

multituts,

que aixís Ii serviren al

poble seguidor,

i aixís ho

acceptá,

^car

aqueix poble,

prou

creient,

lo mateix ti fan afirmar una neació que

negar

unaacció afirmativa.

De tots

modos,

haurém de convenir que

aqueixa ^gent

^{son «els}

práctics»,

els que saben la

manera de fer triomfar els séus ideals. Els

republi

cans

proclamaren

la

República

^a

Espanya

^{més de}

quaranta

anys ^enrera iva

desapareixe,

^nohem pas

ara d'escatir per

quines

^causes. D' aleshores ensá que 'I

poble,

^ambtota

^Ilealtat,

^{lluita per atornar}

a

triomfar,

pero deis séus

capitostos alguns ja

troben que

N'

Alfons XIII és persona

tractable;

uns

altres,

^com En

Salvatella,

fan I'

apologia

d`una alta

figura monárquica,

^{i El Poble}

Catalá,

per^sa

part, Ilenca

de la

conjunció

als socialistes per

abraçar-se

amb En

Lerroux, dient, que«...d'

aquesta

^{manera, se}

podrán reintegrar

^{en el}

republi

canismetots els elements socials que^en elseu nou

regim

trobarán satisfacció per als séus anhels pro

gressius;

i que I'

allano

amb els socialistes allu

nyava

del moviment

republicá,

per ^creure que

aquest representava

^una

política exclussivament

obrerista. La

República

s' ha de ter per tots els ciutadans...›

Si, si;

^son

práctics!

Práctics son també els homes de la

<Lliga».

En

quinze

anysno han

obtingut

^{res, i en camvi}

se `i-1 han

empassat, esqueixant

el darrer

exemplar que'

Is

quedava

de la «Doctrina

Catalanista»

^d'En Prat de la

Riba,

^{a I'}

enemic,

al que tenien per el

mes

gran,

únic

enemic, proclamant

^la

dogmática

té centralista deis

partits polítics espanyols.

Son

práctics, també,

els homes de la

<Lliga»!

Confessem, empró, sincerament,

que en tot 1'

oportunisme d'aqueixa gent práctica

^nohi sabem

veureni el més reduit llumenar

esperanctdor

per a

la nostra

col-lectivitat;

que la séva

actuació,

la d'uns i

altres,

és no res menys que-una inestron cable deu de

desenganys,

^car el

poble

que sent i pensano

pot

posar fé en

aqueix

teixir i desteixir dels homes

Ipráctics».

Els

práctics,

els únics

práctics,

ho resultarán els que sentint amb

plena

conscienciaunaidealitat

no senten fretura d'

imposar-la,

sinó un

afany

constant de ter-la coneixe ^a la multitut percon

venciment ino pas per momentánies accións en

lluernadores que

engendren

el funest

desengany

i el decaiment de la voluntat ciutadana.

ESCOLIA DE MÚSICA

Non de plano, Violí, Solida i Teoría

earree del profesor

JAUME COSTA

Lluch,

94 ^- Badalona

Con) ^entari

Aquell

que vaclir que

Espanya

^{era el}

país

deis

vice-versas,

hauríaestat ^mes encertatsiha

gués

ditque era el

país

deis

convencionalismes.

En

efecte,

perpoc observador que^un

sigui,

^no

tarda ^{en veure}que

aqui

tot té ^unvalor

purament convencional;

el

valor,

la

relügió,

el

patriotisme, I'honor,

son no res mes que altrestants ^conven cionalismesnascutsa ombra d'^una

Ilegenda

que

nohaencarnat ique

probablement

^noencarnará

mai enlarealitat. Lo que ^en altres terresson

coses vives i

reals,

que tenen una actuado cons tant iun valor

efectiu, aqui

^{no son més que con}

vencionalismes, parodies

ridícoles d' un

efec

tisme

purament

eatern.

Un detantsconvencionalismes que avui ^ens véa la

memoria,

^en virtutd' aconteixements ^res

cents,

és la pomposa

«Lliga

^{contrael duelo».}

En altres

paissos,

associacions

d'aquest

^ordre

porten

^unaactuado

activíssima, fan

^{un treball}

irztensiu en consonancia arnb lo que constitueix llar

finalitat

social.

Aquí...

de tant en tant té lloc un

desafiu

amb els

consegüents ^«rasgunos)

ila associació de

referencia,

ambunaconstancia que la

honra,

envía el

corresponent telegrama

de

protesta,

contestatperunaltre molt

carinyós

de

part

del ministre i...

fins

^un altre.

Realment,

senecessita

ingeni

per a dir sempre lo mateia amb

diferentes paraules,

ⁱ

^aquest ingeni

eltenen

sobradament demostrat els

respectables

senyors que

figuren

^enla benemérita associació. Si ^con vencionals son els

desafius,

més

convencional

és la

protesta,

ien

aquest sfritit,

ambdues coses

estána la mateiaa

alçaria.

Fora d'

aixó, fora

^del

^consegüent telegrama,

nohaureuvist mai que

fassin

^res de

profit,

^no

haureu observat mai una actitut de

protesta enérgica,

^{una actuació}

Terma

i decidida per^a acabar amb

aquesta

^ridícola

parodia

^{de I'honor}

cavalleresc,

peraobtenir el cástic dels

culpables,

per^aevitar la

repetició

d' aitals

fets

^{a l' esde}

venir.

No haureuvist mai que

protéstin quant

^enca

ra s' hiés a

temps,

^{es a}

dir,

^avansd'

efectuar-se

el

«lance»,

^cosa que s' acostuma ^asaber amb vuit dies d'

anticipació,

ni que realitzin treballs pera

impedir-lo;

^es més

cómodo,

més

senzill,

esperar la sevarealitzaciópera enviar

obligat telegrama,

el

qual

^es

reproduit

pertotsels

perió

dics. Amb aixólaAssociacióha

cumplert _ja

amb elseu

fi,

^I la

Junta

Directiva

pot

retirar-sea des

cansaren espera de que un nou «cas,

faci

^ne

cessaria la seva valiosai

important

actuació.

Els senyors duelistes ^tenen aiaís

assegurada

la

propaganda

deisseas actes.

JEPUS

GENT NOVA 5

Potes local

Lloable iniciativa L' Arcaldevafer-nos

sapiguer,

^en la sessió del dilluns

prop-passat,

queuna

ponencia

^{de la}

Junta

local de Sanitat creada al

obgecte,

ha informat

senyalant

la manerade

higenitzar

imillorarles habi tacións

modestes,

i

aquestaés,

en

part,

laconstruc ció decasesbarates peraobrers que

tinguin

les de

gudes

^condicións

higiéniques,

aconsellant que, en

evitació de que hi

hagi qui

amb fins

particulars explotés

les

construccións,

fos 1'

Ajuntament

^el

que

portés

acap dit

progecte.

Aquesta

lloable iniciativa vaésser

acceptada,

a

proposta

de

l'Arcalde,

per

l'Ajuntament,

i és segur que 'n la vinenta sessió será fet el^nomenament de la comissió que deurá estudiar el

progecte.

Es

plausible

1' informe emés per la

ponencia

dela

Junta

Local de

Sanitat, perqué

^{de sempreés}

sapigut

que la millor ^manera decurar unmal és 1'

evitar-lo;

els remeis ^son poc si no se fan des

apareixer

els

gérmens

de la malura. Aixís ho ^va entendre

aquella junta

i ho ha entés 1'

Ajuntament

que 's

disposa

estudiari realitzar el

progecte,

tan necessari en la nostra

ciutat,

on 1' habitació ^{es un} gros

problema

^{per els}

^obrers, puix

que amb lo modestos que son els guanys i les continues puges que sufreixen els

lloguers

^{de les}

habitacións,

fan que 'ls

sigui imposible,

^cada

.dia

que passa

més, poguer

viure ^en lloc prou

espaiós

perales seves

necessitats,

i per lo tant prou

sá; problema

que amenaca posar-se

pitjor,

sies téen

compte

que de fá uns anys a Badalona hi ha

major

demanda d' habitacións que ofertesⁱ que les

primeres

pro

gresivament augmenten

tots els anys, fent

acó

que veient que en moltes^cases viuen

aglomeracións

de

vares

families,

^{allá on lomés n'hi}

poden

viure^una

o

dues,

constituint un

perill

per a la salut

pública, perill

que 's deu

corretgir procurant

els medis po sibles pera poguer fer

desapareixe

dites

aglome racións;

i la

preliminar

^manera de

conseguir-ho

es

que hi

hagi forca

habitacións

barates, puix

que mentres

aquestes

^{no hi}

siguin

mai es

podrán

evitar les

aglomeracións.

No

obstnat,

encara que hi

hagi desig

d' anar

definitivament ^a I' estudi de la construcció de

cases

barates,

creiem que deu

seguir-se

fent mi nucioses

inspeccions

^{de certs}

edificis,

que han

sigut

construits ^sense cap mena de mirament

higiénic

per

part

de

propietaris

sense

conciencia,

an elsque s' els deu

obligar

aque facin les habi tacionsen millors condicions per a

viure-hi,

so

bretot tractant-sede dites

propietats

que son les que, com tothom

sab,

donen

major ^rendiment, puix

que renden^un tant per centcrescudissim.

NI11.1.1.11.¦¦••

La

lámpara

^eléctrica

VULCÁN

esla mellor i mes económica

Despatx: Mar,

41. ^-

BADALONA

Teatres

LA DOLORES L' ENDEMÁDEBODES, per la

Companyía

Terradas-Casas El dimecres

prop-passat, tingué

^{lloc en el}

(Picarol» una magna

funció,

^en la que 's vapo

sar en escena el

preciós

drama d' En

Josep

Feliu i Codina La Dolores i la comedia del

popular

autor En Pous i

Pagés,

L' endemá de

bodes,

essent

interpretades

ambdúes obres per la notable

companyía

que

dirigeixen

els nostres

apreciats

amics En

Josep

Terradas i En

Joaquim Casas,

amb la colaborado de les

distingides

i

aplaudides

actrius Sres.

Verdier,

Fremont i For nés.

Res

podém

dir que no sía en

elogi

de les dites

produccions

teatrals que constitueixen ^un

innegable

mérit per als autors

Ilurs;

^{i poques}

paraules encomiástiques podríem afegir

que no

havessin

sigut ja

dites en anteriors

cróniques

escrites a

proposit

de La Dolores i L' endemá de

bodes,

tantes

vegades representades

aBada

lona,

i sempre amb

éxit,

lo que

patentitsa

les

seves excelencies.

Rellevats, doncs,

de tot minuciós

comentad,

per ano incorre en

repeticions, passarém

tot

seguit

a

la.

crítica del trevall deis nostres benvol

guts

^{amics els}

actors,

els

quals

posaren de relleu

una

vegada

mes, les seves indiscutibles dots

artístiques.

En

primer

lloc hem de fer menció d' En

Gili, quin

^{valor artistic}

augmenta

considerablement de día en

día,

lo que `ns fa augurar, amb molta

joia, certament,

que el modest aficionat d' ahir

assolirá,

molt en

breu,

totel bon ^{acert i}

pericia

d' un

perfecte

actor

professional.

Llástima que avui lacarrera artística sía tant poc recomenable!

La citació

preferent

que hem fet d' En Gili

nodeu semblaruna

postergació

^{per als}

demés,

dones tambéesde

justicia

teniruncomentani fala

gador

^peraEn

Casas, Clapés, Costa, Boix, Mateu,

Gatell i

Campmany

que

sapigueren

mostrar les

seves facultats d'

artista;

lo que hi ha és que En Gili se `ris ha revelat amb una extraordinaria

rapidesa;

la seva transformació

progressiva

no

ha

sigut lenta,

iaixó ens ha

sorprés gratament

i hem

volgut

fer traslluir la sorpresa en les prece dents ratlles.

Les

actrius,

com sempre; lo

qual

vol din molt bé. La Srta.

Fornés,

també de revelació en reVe

lació,

i molt será que no arriviaésser unaenVe

jable

dama

jove.

I en

quant

^ala Srta. Fremont i la Sra.

Verdier,

rés

podém

dir que ^no sía en

pro del seubon nom d' artistes.

Devant de la

traca

i

inteligencia

deis nostres

actors,

sois ens resta demanar que

aquestes

funcions se

repeteixin

amb

freqüencia

en

proíit

detots.

I amb la

confianca

de que aixis

será,

ho re

inercia

anticipadament,

•••¦••¦••¦¦•••••¦•¦

NOMI.

1:6plec de la sardana

Festa catalaníssima fou lade

diumenge passat

a

Vallvidrera.

An elvell costum de ^nostra

terra,

de

fer aplecs

^{en diversos llocs i per distins mo}

tius, costum que sembla fill del

desitj

de

gaudi

la Natura, de ^viurea

plé

camp el nostre

envejar

ble

clima; esbarjo

necessari a tot

poble

que tre

balla;

d'

aquestes

hores d'

alegre

germanor bóes

haver-ne establert unes que

tínguin

un motiu pa triótic. La

sardana,

la

dança

més

bella,

la

darlo

de^carrer, decamp, la

darlo

que necessita grans

espais,

^el

cel,

^el

vent,

i el

raig

del

sol,

la

darlo

nacional catalana que simbolitza el gran ^amorque uneix als catalans de ^cor

...la

darlo

^{sencera d' un}

poble

que estimai avano donant-se les mans,›

forcosament

havía d'ésser motiu ^pera establir cad` any un

aplec

aprop^de la ciutat

comptal.

En els bells

indrets,

en les hermoses monta nyes que la

volten, l'aplec

de la

sardana,

consti tueix ^unafesta

agradabilíssima

i verament

simpá

tica. Tota la

joventut

barcelonina que sent de^cor l'ideal

catalanesc,

que tégran fé amb^{la nostrare}

naixensa,

que no's deixa arrastrar per

aquells

re

pugnants espectacles ^exétics;

^la

joventut

que viu i ^té ilusions i que treballa i pensa,

puje1

día de I'

aplec

^a la

montanya

riallera. A I' entorn d' un

gran

nombre de banderes

barrades, aquella jo

ventut

alegrament

sent 1' escalf de la confraterni

tat,

s'

encoratja

per a les grans

gestes futures,

vibra d'entusiasme i d' ^amor pera la Patria es

clavitzadaencare.

Cad'any

assoleix mes éxit la festa de Vallvi drera.

Enguany ja

des de

primeres

hores del matí eltren de Sarria

pujava plé,

en les fonts dela

petita

vall es

preníen

tots els llocs. Al

mig-dia

totes les fondes s'

ompliren,

^{i encara durant tota}

la tarde

pujá

^una

gentada

^enorme.

Nosaltres,

amb una colla d'arnics del Centre

Gent-Nova,

i

algunes

senyores i

senyoretes,

hi

assistirern,

retornant-ne contentíssims. Donat el carácterde la festa idel lloc tant hermóscom co

negut,

boscuries que vant

omplint-s,e

de xalets tots

riquissims, peró

de mes o menys bon

gust, no'podem

fer una ressenya de l'excursió que ^per no-saltres

fou,

com ho- farrem si ^estractes d 'un altre 'loc. Sois dirém que mai ^cansa V admirable vista

que's

^{té damunt la}

^ciutat,

^{de cara la mar,}

des dela

placa ^superior

de

Vallvidrera,

en la ca renade la

montanya,

510m.—ique lesfrondoses

pinedes

que hi ha^en la falda N. O. d'

aquelles montanyes

^van

poblant-se perdent

cada día Ilur

primitiu encís,

^{i mes are, queuna gran}

part

de

aquella

vall es

remoguda,

^acausa de la

important

construcció del treneléctricque anirá^aSabadell.

Res trobárem^an

aquells

indrets

que`ns parlés

dela historia ^de la terra. En la

Quinta Joana

ont morí Mossen

Cinto,

hi vegerem una

inscripció

damunt del

portal

de

l'any 1708;

i la

iglesia,

d'as

pecte

i situació !gen

pintoresca,

^{a mes de sa ge} neral construcció d'estil romántic,

desfigurat

^per

una recent

emblancada,

^{mes en} l'interior conser varetaules

gótics.

Veient l'esclat d'

aquesta

^festa

ningú

hauría endevinat que en

aquets

darrers

temps

sofrimun

afebliment de la consciencia

nacional;

les dances els

cants,

les

banderes,

elcel

blau,

i el^panorama de laterra

amada,

tot mostrava una forta catala nitat 1 elcor s'

enardía,

i una nova esperano flotava entre

aquella joventut.

Nosaltres creiem que ^sempre en resta

quelcom d'aquets

^entussias

mes, que bona és la sembrada

que's

fá amb fes tes com

l'aplec

de la sardana.

T.

Is4ontanyenca

Elvell piL1altI' alta serra

el vent el besa amorós.

!Com^ne guardaI' ampleterra d' homes vils ide traidós!

Prous'esforca gent maligne destral-lar-losense cor,

mesdesoca fortaidigne

nos' abrandani té por.

Será vell: perréss' aterra:

esrobustⁱ aixeca^{'1 front.}

!Qu' és amat dalt I' altaserra

elpi sant, qu' admira '1 mon!

EMILIGRAELLS GASTELLS

6juntament

Sessió ordinaria del día 8 de l'actual

Comen0

^a dos

quarts

^denou baix la presi dencia de l'Arcalde En

Josep Casas,

assistint-hi tots els

regidors

^a

escepció

den

Planas,

En

Botey,

En Soler i

Badía,

En Tramuns i En Pacirós Sal vatella.

Després

de

llegida

fou

aprovada

I'acta de la sessió anterior.

Passá ^adiscussió el parer de

la

Comissió de Governació referent ^a 1'

expedient

^del

Marqués

de San Mori que ^va

quedar pendent

^en la prop

passada

sessió.

En Nadal observa que amb

aquest

dictamen

se proposa accedir ^a loque demana el solicitant de

suprimir quatre

xanfráns en els ^carrers de Wifred i

Ponent,

lo que

representa

la

pérdua

de bastant lloc sense tenir cap

compensació,

allí ont

precisament

hi fá falta un lloc d'

esbarjo.

Acaba

proposant

^{que 's}

^deixi

^{en sospens el dic}

tamen.—En

Perejoan

corrobora amb les anteriors

manifestacións,

fent ademés

amplies

considera cións sobre ^'I

mateix, proposant

que, mentres^se fassin

gestións

prop del solicitant per ^aque don

gui alguna compensació, quedi

^{en suspens el}

dictamen.

En San Martín diu que

aquest

fou fet d' accord amb^el parer deis técnics i que

exposades

les raóns den Nadal ⁱ En

Perejoan

^{no té incove}

nient en accedir alo que demanen.

GENT NOVA

5 S' acordá de conformitat.

—Se concedirena

proposta

de la

Comissió

d' Obres els

permisos

demanats per En

Jaume Bachs,

En Francisco

Xiol,

En

Joan Ustrell, N'Eugeni Laborda,

N'Isidre

Canals,

En Salvador

Ferrer,

^En

Juli Garré,

En Pere

Botey,

N' Isidre

Sola,

En

Josep Estapé.

—S'

aprová

un parer de les

Comissións

de Governació ⁱ Hisenda accedinta lo que demana el Gremi de Patrónscarreters itambé el dictamen del Sindic sobre

l'expedient

del moco En Gabriel Mestre Col! de 1912.

—Passen a les

respectives

Comissións les instancies

presentades

per Na Teresa

Sayo!,

En

Josep Marot,

Na

Josepa Guardiola,

N' Antoni de P.

Planas,

sobre

obres;

^un altre de Na María Grau sobre instalació d'un

electromotor;

un' altre denoranta veinsdemanant la creació d'una

Placa

Mercat^en la den

Torner;

un' altre den Isidre Bo nastre ^{per a}

que's ^tregui

delseuterreno lacaseta de

Consums;

un' altre de sis

propietaris

del Barri de Sistrells demanant rectificació del

tracat

de la Riera de Sant

Joan;

i altres de Na Florida Bonastre i Na Teresa Boada demanant per

ingres

sar en 1' Escola de Tal!.

—A

proposta

den Nadal s' acorda accediralo que demana En

Joaquím Brosa,

concedint una

subvenció de 25

pessetes

^a la Festa aucellística

que's

celebrará

diumenge,

fent les acostumades restriccións.

—Se

Ilegeix

un escrit del Cos Médic

d'aquesta

ciutat indicant que l'ordenado deis serveisde Sa nitat

correspón

^a I'

Inspector Municipal

i que '1s referitsserveis

poden

^anara cárrec del Labora tori

Municipal.

En Nadal i En García

pregunten

ala Comissió de Governació ^si

després

d'

aquest

escrit manté el seudictamen referent ^{a les} desinfeccións.

En San Martín contesta que están d' accord amb lo que exposen els

metges, ja

que '1 dic tamen se refereix sois al'acte material de realit

zar les

desinfeccións,

tota

vegada

que avans se

feiaen males condicións de calitat i de_cost.

Se

llegeix

^a continuació un escrit del

Inspec

tor

Municipal

de Sanitat

acceptant

i veient amb

gust

la col-laborarió del Laboratori.

En Nadal diu que

malgrat

el que

hagi quedat

ben

patent

el criteri de la Comissió sobre el par

ticular,

demana que

vingui

un' altre

dictamen,—

passant

els dos escrits esmentats ala

Comissió,

—a fi de que no hi

hagi duptes

ni rezels.—En

Perejoan

s'adhereix an

aquestes

manifestacións i demana a la Comissió

dongui esplicació

deis modus que l'han induit ^a cambiar la forma de fer les desinfeccións.—En San Martín^exposa amb detalls que fou a

consequencia

de venir enconei xement de que 's feien sense resultat satisfactori

i al ensemps cares.—En

Perejoan replica

es

peraba alguna

altre manifestacióⁱ censuraalsres

ponsables

d'

aquest

estat de coses que feia se

llensessin els diners sense donar

profit

i

elogia

als que han contribuit a que aixó acabés.—En Costa hi intervé i manifesta que 1' intenció den Nadal al fer passar el dictamen a la Comissió és pera que no's

treguin

atribucións a 1'

Inspector

de

Sanitat,

i ho trova

estrany perqué

per dexade

sad'

aquest precisament

s' ha

passat

tant

temps

sense

corretgir-ho.—En

Nadal

no'regoneix

^an En

Perejoan

i En Costa

competencia

pera censurar

a

ningú

i suposa ala

majoría

intenció de

suprimir

determinats cárrecs.—En

Perejoan

i En Costa li contesten que fou^el Director del Laboratori el

qui

vaposar de manifest les malescalitatsdels desinfec tants.-En Viza

llegeix

^unacarta

d'aquest,

^enla

qual

s' exposen les

experiencies

fetes amb el formó geno que s' usaba avans en les desinfeccións i 1' ineficacia del seu

empleu,

detallant altresmate des i el seu

cost,

mellors que 1' indicadai més

ventatjoses.—En Perejoan

iEn Costademanenan

En Nadalconcreti insinuació que ha fet refe rent aque la

majoría

té intent de fer

algunes

su

pressións

de cárrecs.—En Nadalno contesta de

una maneradefinitiva.

Intervé En Martí manifestant que havent-se fetcárrecs a

funcionaris,

que ademés

entranyen responsabilitats,

demana que 's faci una infor mació pera

depurar

lo que hi

hagi

de veritat.

—En Nadal

diu

que ho veuamb

gust.—La presi

dencia observa lo dificil que será fer

aquesta

informació

puig

que hi

pot

haver poc cuidado per

part

de

l'Ajuntament

que les

disposá

ⁱper que 's tractade funcions

delegades

les que

poden

co

mencar per els alts funcicnaris del ram i que acaben en el

peó

que executaba la desinfecció

an el

qui

no

pod exigir-se-li

cap responsa bilitat.—Rectifica En

Martí, qui esplica l'alcanc

de laseva

proposició.—Intervenen

En García i En Miralles

aceptant

el darrer 1' informació. Per

fi, després

de

parlar

encare

alguns regidors

més deis que

ja

ho han fet en

aquesta discussió,

s' acorda que

passi

el referit dictamen i els dits escrits ^a la

Comissió

de Governació.

Sobre lo

proposat

per En Martí s'

origina

^una

pesada

discussió per veure

qui

ha de formar

part

de la comissió

informadora,

manifestant En Nadal que la minoría no hi vol intervenció.

Entre les

propostes figura

^una d' En Martí que proposa

siguin

el Director del Laboratori i dos

metges,

essent

aprovat

aixó amb elvot en contra de la

presidencia,

tallant

aquesta

la discussió ^{i no}

permetent parlar

^an En García

qui

vol

defencar

^el

seucriteri

exposat

de

queformés part

de la Co missió

algún regidor,

tota

vegada

que al

pendre's

1' accord

ningú digué

^{rs en} contra.

—S'

aprová

I' estat de la recaudació de Con

sums del mes

passat,

que

puja

31.814'89

ptes.

amb un

liquit

de 13.034'89

ptes.;

i també I' estat

comparatiu

de les recaudacions

generals

de 1913 i

1914, pujant

la d'

enguany 24.825,52 ptes.

o

siga

2.106'31

ptes.

més que 1' any

passat.

—S' acorda

publicar

^en el Butlleti Oficial els extractesdeis acords presos ^per 1'

Ajuntament

durant els mesos de Gener ^a

Maig.

—S'

aprova

la nómina de la

brigada

eventual

en la que 'Is

jornals pugen

174'75

ptes.

i els

carros 308

ptes.

—Se

queda

enteratd'una comunicació den I nasi de Ventós no trovant

ajustada

^unavaloració de

parcel-les

i notificant que ha notnenat

périt

an

En

Joan Maymó

Cabanelles.

—Se donaren ^per fallides

algunes partides

de contribució.

Cases

barates.—El

senyor Arcalde s' aixeca i manifesta que havent vist la

Junta

de Sanitat la conveniencia de millorar habitació que cons

titueix avui un

perill

pera salut

pública,

nomená de son si una

ponencia

per ^a estudiar

aquella

millora. En P

informe,

va

dient,

que

aquesta

ha

presentat,

^se

senyala

la conveniencia de construir

cases baratesper obrers amb les

degudes

^condi

cions

higiéniques,

i que per evitar el que ho realitzés ^unaempresa

particular

que solsament hi buscaría una

explotació,

fós l

Ajuntament

el

qui portés

^•a cap els trevalls ⁱ nomenés auna

comissió que estudiés la forma de realitzar-ho

procedint

^{a un}

empréstit

i consultant i ^asses sorant-se també de la

Junta

del Foment de Cases Barates. Tot lo que,

diu,

posa en coneixement del Consistori.

En

Nadal,

que ^no ha entés bé lo manifestat per la

presidencia

fá

algunes obgeccions

^ala

proposta

dita.—En Casas li

esplica alcanç

de ses

paraules

i En Nadal. que ara ho ha

entés, acepta

idea.—En Padrós Vidal també ^{se con}

gratula

d'

aquests

trevalls de la

Junta

de Sanitat altament beneficiosos per ^ala classe obrera.—En

Perejoan

proposaun vot de

gracies

^{a la}

ponencia

de la

Junta

de Sanitat.

Alanar-se ^a nomenar la

Comissió,

En

Nadal,

únic

regidor

de la minoría

que'hi

háen el

saló,

demana vuit dies per apoguer consultar arnb els

seus companys sobre

qui

d'ells ha de formar

part

de la Comissió d'es-tudi referida.

Se deixen

aquestsnomenaments

per ^ala sessió Vinenta.

Pree.—En Nadal prega ala Comissió de Fo ment que estudii idea

exposada

^en anterior Comissió i no

portadi

^a cap permancade

temps,

d' encarregar un dibuix per a una

alegoría

^per

als programes de la Festa

Major.

^{En Martí pro}

met tenir-hoen

compte.

I no habent-hi altres

assumptes

^a tractars' aixeca la sessió.

6nuncis Oficials

DonaMariaGrau, vecina^{de la} presente,ha acudido^a esteAyuntamientoen súplicadepermisopara instalar un

electromotor de 1 HPde fuerza,destinado^{aaccionar una} amasadorade pan,en la casa número 116 delacalle Real.

Los

propietarios

y vecinos^quese consideren perjudi cadosconlainstalación de quesetrata, podrán presentar

susreclamaciones, debidamente documentadas y justifica das,^en el Negociado de Obrasde esta Excma. Corpora

ción Municipal dentroel plazo de ¹⁵ dias, pasado ^{el cual}

noseadmitiráningunay^seresolverá conforme^{se crea} justicia.

Badalona9 deJunio ^{de 1914.}

ElAlcalde, José^Casas.

roes

CENTRE CATALANISTA «GENT NOVA».—En ^con memoració de 1' histórica data del

«Corpus

^de

sang›, ^en nostre Centre hi

onejá

la bandera ba

rrada,

durant el día d' abans d'

ahir,

festivitat del

Corpus.

••

CORPUS ^DE

SANG.—Ahir

va celebrar-se en el Gran Teatre

Espanyol

de Barcelona ^una fundó teatral

patriótica

^en aniversari del

Corpus

^de

Sang,

la que era

organitzada

per vares entitats catalanistes.

Se

posá

^{en escena} el drama den Pitarra Els

Segadors

i la

parodia

^{del mateixautor Ous del}

dia. En els intermedis ^setocaren

sardanes,

entre elles la de «La Santa

Espina>.

Hi assistí una nombrosissima

concurrencia,

habent-hi molt d' entussiasme.

••

Es el mellor deis laxants

Grains

de

Vals,

de acció ^suau i

eficav.

Dosis ^uno dos gransen

el sopar. Venda en Farmacies.

••

PROCESSÓ. —El mal

temps, puix

^va

ploure

^a

estones,

fou ^causa de que la

processó

^del

Corpus

de

esglesia

de Santa María de nostra ciutat sortís amb retrás. No obstant

inseguritat

del

temps

^{va veures} extraordinariament

concorreguda, figurant-hi

tresbandes. Portaben el

penó princi pal

els senyors Antoni

Rosés,

N' Emili Turull i

Comte de Santa María de Pomés els que anaben ambun molt nombrós

acompanyament,

^desfilant

alguns

^{per la}

pluja,

^avans d'acabar elcurs.

Darrera la Custodia venía Pelement oficial ont varemveure-hi els

regidors

del nostre

Ajuntament

senyor Soler ⁱ

Badía, Tramuns, Domenech,

Pa drós

Salvatella, Miralles, Borbosa, Lluciá,

^Lladói

Nadal;

el

capitá

^de

carrabiners,

el tinent de la

guardia

civil i el

jutje municipal

senyor Gil.

La

pluja persistent priVá

de I' hermós

especta

cle de P acostumada animació deis^{nostrescarrers}

en

aquesta diada, privant-nos

també de I'

agrada

ble nota de color^que amb sos rics habillaments donen les damiseles badalonines.

—En la

processó

que demá a la tarda sortirá de 1'

esglesia

de Sant

Josep,

el

penó principal,

com

diguerem,

está confiat al nostre

apreciat

amic i consoci el

distingit jove

badaloní En Vicens Bosch

Costa,

essent cordonistes els

joVes

^N'Emi

li Costa i En

Josep

Domenech Silvestre.

"

••

VISITA ESCOLAR.—E1

prop-passat dijous,

día del

Corpus,

al

dematí,

^varen visitar i Universitat Industrial de

Catalunya

ont també hi han instalats Escola Elemental del

Treball,

Escola de Blan quers i 'I Museu

Social,

els alumnes de la classe

superior

del Ateneu Obren d

aquesta ciutat,

amb el^seu

professor

senyor En

Josep ^Casals,

^varis

individuus de la

Junta

Directiva i

alguns

socis.

GENT NOVA

7 En la visita foren atentament

accmpanyats

per

el

Diputat

Provincial per

aquet

Districte En Lluis Ysamati per

professors

de 1'

Escola; quedant

els visitants molt

complascuts

de la visita i atencions rebudes.

••

GRANJA

MAS-RAM.—L' Institut Catalá de Sant Isidro de Barcelona amb ^un

grós

nombre de socis del mateix entre '1s

quals hi figuraben

notables

personalitats

que laboren per el

progrés

de

agri

cultura

catalana,

efectuá dimecres d'

aquesta

setmana unavisita a

l'important Granja

Mas-Ram de Badalona

propietat

de

N'

^Enric

Parellada,

a

qual

visitavarem esseratentament invitats.

La manca d'

espai

^ens

priva

avui de

parlar degudament

de dita

Granja

i de I' esmentada visi

ta,

^{lo que farem com se} mereix ^en el número proper.

••

CASAMENTS.

^—El dilluns d'

aquesta

setmana varen contraure matrimoni en 1'

Esglesia

de la Mercé de Barcelona el

jove

En

Joaquím

Vila amb la

gentil senyoreta

Na

Joaquima Borrás,

germana del nostre amic i consoci En

Josep.

Desitjem

^ala novella

parella

moltes felicitats

en son nou estat í una inacabable lluna de mel.

—Dimecres

prop-passat

^varen unir-seen indi soluble

llac

nostre amic N' Andreu

Sió, germá

del

ex-regidor

d'

aquesta

ciutat iestimat amici conso ci nostre En

Josep,

amb la

gentil senyoreta

Na Estrella Roux.

Felicitem als contraients

desitjant-los-hi

moltes

prosperitats

^{en son nou} estat i unaeterna lluna de mel.

••

••

CONFERENCIA.—Demá ales onze del matí en el local del avanscafé Cervantes

Prim,

110 i 112 s'hi donaráunanotable conferencia disertant sobre 'ls beneficis moralsi materials que ha de

reportar

^a Humanitat en

general agrupant-se

^a 1' obra redactora de la revista Mentalismo de Barcelona.

• •

L' IbIOFi1 FRFINCÉS

pot apendres

ziz naczoz.

en raen:

:

ACADEMIA MERCANTIL:

SANT JOAQUIM,23 BADALONA

Método

nou

1 exclusa/u

OBITUARI.—Ahir vamorir en nostra ciutat el pare del nostre estimat amic i company ^en la prempsa En Marc Giró Ros.

Fem

present

al amic Giró ia la seva familia la

part

intensa que prenem en el dolor que 'ls

aclapa

per _tant dolorosa

pérdua.

••

Tots els que

vulguin

vestir alamoda,barato i bons genres que

vagin

^a la Sastreríaden

JOSEP

M.

COLL, _Carretera Real, 71.-Badalona.

••

CINE-ZORRILLA.—Per

avui i demá s' anuncia un

escullit programa de

pel-lícoles

entreles

qui

hi fi guren Los

Polichinelas,

El

huésped

de media nochei El

espectro

del

pasado

de gran éxit.

••

BAR RETS DE

PALLA,

^{de forma}

elegantis

sima i esmerada

presentació

^apreus sens

competencia

enla SOMBRERERIA de M.

RIERA.-MAR,

58.

• •

LAWN-TENNIS.--S`

ha constituit en

aquesta

ciutatuna novaentitat que 's titulará «Badalona Lawn-Tennis Club» dedicant-se a la

propagació d'aquest

aristocrátic

sport,

aixís com també té '1

progecte

de dedicar la ^seva atenció al «skatink

ring,»

al tir i altres

sports.

••

DURÁN

Concessió d'instalacions

eléctriques económiques

Intalacions de llum desde 25

pessetes

Motors de gran rendimentapreus molt económica Calefacció per aindustrials i

particulars

Rótnls eléctrics incandescents

Estudis y

pressupostos gratis Despatx: Mar,

41.-

BADALONA (Tallara

^en

Barcelona)

••

prop-passat

^vaestar a visitar al Governador 1' Arcalde de nostra ciutat senyor Casas.

••

GORRES

NOVITAT

Mar,

58 ^- Sombrerería de M.

Riera

••

LECTURA

POPULAR.—E1

quadern corresponent

^a

aquesta

setmana d'

aquella popular

Biblioteca conté

Sang

Nova den Marián

Vayreda.

••

MULTES.—Han sigut imposades

^les

^seguents:

Una de 3

ptes.

^{an En Conrat}

Baget

^{del carrer de}

Mar,

per tirar

aigua

bruta al ^carrer. Altres de 3

ptes.

també ^a les bicicletes números 109 i 30 per anar sense

fanal;

a la n.° 54 per passar per I' acera enel carrer

Reial;

i la n.° 48 que ^a més d'anar sense fanal

passava pel

^{mitx del}

Passeig

de Martínez

Campos.

Altres també de 3

ptes.

als

carros números 327 i 417

(dugues)

per tenir-lo bona estona aturat^en la vía

pública.

¹

dugues

més de la mateixa cantitat per^extreureletrines

després

de les

quatre

del matí.

••

NOMENAMENT. —Ha

sigut

notnenat individuu del Patronat de la

Casa-Alberg representant

^{les enti}

tats recreatives nostre

particular

amic l'ex-Arcalde d'

aquesta

ciutat En

Josep Vergés Vallmajó.

••

PLAN

XAT IMPERIAL,

^{per a}cons i punys Sucursalen la SOMBR,ERERIA de M.RIERA.-MAR,58

••

NAIXEMENT.—Ahir

a la matinada la muller del nostre

volgut

amic i consoci 1' Enric Sabater deslliurá ambtota felicitatunahermosa noia.

Rebin I' amic Sabater i laseva esposa la^nos tramés coral enhorabona.

••

CAMA D' ESTALVIS.—Durant el ^mes de

Maig

la Sucursal ^aBadalona de la Caixa de Pensions per^ala Vellesa i d' Estalvis ha rebut per

imposi

cions la

quantitat

^{de 49.066}

ptes.

i ha

pagat

per

reintegres

35.307

ptes.

havent obert 22 llibretes

noves.

••

CINE Nou

(CAN SALSAS).—AVUi

i demá se pro

gectará

en

aquesta

^{Sala d'}

espectacles

de nostra ciutat la

grandiosa

cinta de rnolt d' interés Los tres

Mosqueteros

de 4.000metres.

••

DE

CONSUMS.—El guarda

Baffle decomisá el divendres de la setmana

passada

3 i mitx kilos de tocino ^an En Pau Bofill

(a)

Olivaire

(reincident).

—Ha

sigut ^sospás

^de

empleu

i sou fins anova

ordre el

guarda

Solé

qui

faltá al

respecte

al cabo Genovés al haver-lotroVat adormit.

Son les mellors

aigües

^alealines

Vichy

Ho

pital (paidor). ^Vichy Célestins (ronyons).

Vi

chy

Grande

Grille (fetxe).

••

DE LA

COMANDANCIA.—En

la nit del 30 i 31 del

mes

passat

^uns

desconeguts

^s'en

^emportaren

14

llingots

d'

estany

^en total 511

kilos,

d'un valor de 1.500

ptes.,

de la fábrica de

patroli

den Deutchs i

Companyía.

Els lladres continúen

guardant

1'

incognit.

—El divendres de la setmana

passada

fou curat al

Dispensan

i

Municipal

el vei de

Canyet

En Pere Abril Genovas de 40 anys que

presentaba

^vares

ferides a la cara i al

pulgar

esqner de

pronóstic lleu,

que

digué

^{Ii habien}

sigut

inferides per En

Sebastiá Llansó Martí de dita barriada.

••

CORBATES, COLLS, PU NYS,

^de

^primera

classe apreus verdaderament económics ^en la

SOMERERERIA de M. RIERA. MAR, 58

••

FOLLET.—Hem rebut de 1' Arcaldía ^un follet contenint el

Reglament

del Cos de Bombers d'

aquesta

ciutat.

••

FESTA DELS AUCELLS.—Derná almatí tindrá lloc

en el Coro de Marina 1'

anyal

Festa deis aucells i concursdeis mateixos.

••

VACUNACIÓ.—Segeixen

fent-se les vacunacións i revacunacións

gratuites

^{tots els díes en el Dis}

pensari Municipal.

••

DEL BANDODEBONGOVERN.—

CarrUableS.—NO'S permetrá

deixar-los

desguarnits

^{en el carrer, ni}

enganxats

en la vía

pública

sense necessitat. Els destinats ^ala

cárrega

sois ho

podrán

ésser fins ^a batanes. Tots deurán

portar

^{el númeroque '1sco}

rrespongui

aixis com també les

tartanes, cotxes, autos,

motocicles i

automóvils,

havent tots de circular per els^{carrers en} la direcció marcada en

els mateixos. Els cotxes

portarán

durant la nit dos fanals encesos; els demés vehicols no mésun.

No's

permeten

als

autos,

motocicletes i bicicletes que

portin

bocina otimbre d' alarma de ^{veus es} tridents i haurán d'anar també amb el^{seu corres}

ponent

fré. No 's

permés

^que

siguin guiat

elsca rruatxes per persones ^menors de 15 anys. El pas deis^carros será per interior de la

població,

^el

natural de las caballeries i la deiscotxesi tartanes trot

Ileuger.

Banys.—En aquets

establiments hi haurá la

vigilancia

necessaria per ^a evitar

qualsevol

acci

dent,

no

permetent banyar-se junts pérsones

d' amb dos sexes, als

ubriacs,

ni als menors de 10 anys, que no

siguin acompanyats

d'

algú

de la

sevafamilia. Se deurá

cumplir

^en

^aquets

^establi

ments les

disposicions

dictades per el GoVern per als mateixos.

Les persones

que's banyin

enla

platxa

^deurán

fer-ho: els

homes,

desde enfront del ^carrer de Mar cap a la

part

de Barcelona i les dones desde la de St.

Jaume

cap a

Mongat.

Unsi altres

porta

rán

trajo aproposit.

Fonts.—Queda prohibit

rentar

draps, llegums,

etc. en les fonts

públiques,

ni tirar-hi escombraries i ni inmundicies.

Imprempta-Papereria

Joaquim Casas.=BadaIona