Formulació de pinsos amb matèries alternatives

(1)

Formulació de pinsos amb matèries alternatives

Jornada Il·lustre Col·legi Oficial de Veterinaris de Tarragona, 20 de Febrer de 2014

David Torrallardona i Rosil Lizardo IRTA - Nutrició de Monogàstrics

Mas de Bover, Constantí

(2)

Matèries alternatives en la formulació de pinsos

# Alternatives a què?

Els principals nutrients des d’un punt de vista econòmic són:

Energia Cereals com a font principal Proteïna (Lys + AAs) Farina de soja

Fòsfor Fosfats inorgànics

Promotors de salut intestinal (antibiòtics promotors de creixement)

# Per què les necessitem?

Problemes de disponibilitat i/o cost (competència amb altres sectors, p.e. alimentació humana, biocarburants, etc...)

Oportunitat amb cost avantatjós (co-productes de industries alimentàries, biocarburants, etc...)

Aspectes legals (prohibició/autorització, p.e. antibiòtics, farines animals, etc...)

Aspectes mediambientals (reducció excreció N i P, petjada de CO

₂

)

(3)

Valorització d’una matèria alternativa

# Oferta

Quantitat, Homogeneïtat, Temporalitat

Preu (previsió d’oferta i demanda)

# Valor nutritiu

Contingut de nutrients (Energia, Proteïna, Minerals, etc.)

Disponibilitat i equilibri de nutrients

Palatabilitat

Factors antinutritius

Límits d’incorporació

# Seguretat del producte

Contaminants (micotoxines, pesticides, etc..)

# Requeriments de manipulació

(4)

VALORACIÓ ENERGÈTICA

Energia Bruta ^(100%)

Energia Digestible ^(82%)

Energia a Femtes ^(18%)

Energia a Orina ^(3%)

ED/EB=0.82

PB: 0.86 Greix: 1.0 Midó: 1.0 PB: 0.8-1.0 Greix: 0.8-1.0 Midó: 0.8-1.0 Fibra dietaria: <0.5

Energia Neta ^(58.2%)

Energia Metabolitzable ^(78.7%)

Energia a Gasos (0.3%)

Increment de calor (20.5%) EM/ED=0.96

EN/EM=0.74

PB: 0.58 Greix: 0.90 Midó: 0.82

F. Fermentable: 0.54 Midó: 1.0

F. Fermentable: 0.93

EN Manteniment

EN Creixement

(5)

FORMULACIÓ

La formulació en base a EN garanteix una millor

40 60 80 100 120 140

Requeriment Convencional Baixa PB Alta PB Alta FB

Formulació amb EM

E.Neta E. Metabolitzable E. Digestible E. Bruta

Formulació amb EN

aproximació als requeriments de l’animal quan

s’utilitzen dietes amb alt o baix contingut de proteïna i energia

E.Neta E. Metabolitzable E. Digestible E. Bruta

40 60 80 100 120 140

Requeriment Convencional Baixa PB Alta PB Alta FB

Formulació amb EN

E. Neta E. Metabolitzable E. Digestible E. Bruta

(6)

Substitució de SBM per co-productes en pinsos de porcs d’engreix utilitzant diferents sistemes de valoració energètica

Replacement with COLZA on an EN basis

0.8 1.0

0%

6%

12%

18%

Replacement with DDGS on an EM basis

0.8 1.0

0%

10%

20%

30%

a a b b

ADG GFR

kg

0.0 0.2 0.4 0.6

ADG GFR

kg

0.0 0.2 0.4 0.6

a a a b

Whitney et al, 2006; Albar et al, 2001

(7)

VALORACIÓ PROTEICA PB / AA Totals

S. endògenes S. endògenes

PB / AA dig. Ileals estandaritzats (SID) PB / AA

Absorbits

Manteniment Creixement

S. endògenes específiques S. endògenes

específiques

PB / AA dig. Ileals reals (TID)

PB / AA a femtes PB / AA a ili

S. endògenes basals

PB / AA digestibles ileals aparents (AID) PB / AA

Fermentats

PB / AA digestibles fecals aparents estandaritzats (SID)

NH

₃

a orina

Oxidació

(imbalanç AA)

(8)

VALORACIÓ PROTEICA

# Recomanable utilitzar aminoàcids digestibles ileals estandaritzats (SID)

# Perfil d’aminoàcids essencials

AA limitants en relació a proteïna ideal

# Perfil d’aminoàcids es pot corregir amb aminoàcids lliures

Lys, Thr, Met, Trp

Noves fonts (Val, Ile)

# Aspectes mediambientals (excreció de N)

(9)

VALORACIÓ NUTRICIONAL

# ENERGIA

ED i EMe sobreestimen la contribució energètica dels co- productes rics en Fibra i Proteïna

EN ofereix una millor valorització dels ingredients

# PROTEÏNA

Formular amb AA digestibles ileals estandaritzats

Compte amb la destrucció de AA (Lys) per efectes de la Tª

# PALATABILITAT

Si el co-producte té baixa palatabilitat pot reduir el consum de pinso i afectar els paràmetres productius

Efecte de factors antinutritius i/o substàncies no-desitjades

Pot estar condicionat per el nivell d’inclusió

Tot i així la formulació en base a EN i contingut d’AA DIS no

garanteix la mateixa productivitat dels animals

(10)

defgh * defgh * defgh *

bcd bcdefg *

bcdef * defgh *

bcdef * cdefgh *

bcd b bcde

a *

bcdefg * bcdefg bcdefg *

bcdef bcde bcde bcde

bcde bcd bc abc

ab * a *

Wheat Extruded Naked Oats Micronized Wheat Raw Rice (long-grain) White raw Rye Raw Oats Thick rolled (source 2) Barley Raw Corn Extruded Barley Extruded Rice (short grain) Brown raw Rice (short grain) White Extruded Naked Oats Raw Naked Oats Extruded

bcde cdef ND

defg ND

abcde ND

abcde abc abcd

a * abc * ab *

% of Preference

0 20 40 60 80 100

gh * gh * gh *

fgh * h *

fgh * fgh *

efgh * fghi * gh *

bcdefg * defgh *

% of Preference

0 20 40 60 80 100

g * g * fg *

efg * efg *

defg * cdefg *

cdefg cdefg cdefg cdefg * bcdefg *

% of Preference

0 20 40 60 80 100

Oats Raw (source 2) Oats Raw (source 3) Oats Cooked (source 3) Rice (short grain) Unhulled raw Oats Raw (source1) Sorghum Raw Corn Raw (source 1) Cassava Pellets Biscuit Meal Bakery by product Corn Raw (source 2) Rice (long-grain) White cooked Wheat Extruded

fgh * h *

gh * defg ND

ND ND ND ND ND

efgh * bcde

Cereals

Solà-Oriol et al, (2009). J.Anim. Sci. 87:562

(11)

Proteins

10%

ab ab a a*

a*

20%

bcd*

ab ab ab ab

a

5%

Dried porcine solubles Soybean meal-48 Extruded soybeans Soybean meal-44 Raw lupine Fishmeal

a*

ND ND ND ND

a*

% of Preference

0 20 40 60 80 100

d*

cd*

bcd*

abcd abcd abcd abcd

abc abc*

% of Preference

0 20 40 60 80 100

d*

bcd*

cd*

bcd*

d*

abcd bcd*

abc ab

% of Preference

0 20 40 60 80 100

Potato protein Acid milk whey Rapeseed meal Wheat gluten Sunflower meal Sweet milk whey Soybean protein Spray dried porcine plasma Dried skimmed milk Dried porcine solubles

c*

bc ND

abc abc abc

ab

Solà-Oriol et al, 2011; J.Anim.Sci. 89:3219

(12)

Preferència de CEREALS i contingut de MIDÓ

Total content

% o f P re fe re n ce

⁴⁰

50 60

White rice (sh)

White rice (lg)

TR Oats (s2) Naked oats

Ileal digestible content

40 50 60

White rice (sh) White rice (lg)

TR Oats (s2) Naked oats

Pearson’s correlation r = 0.81; P = 0.002 Pearson’s correlation r = 0.82; P = 0.002

Total Starch, gkg-1

200 250 300 350 400 450 500

% o f P re fe re n ce

0 10 20

30 Cooked rice

Barley

Sorghum

Oats (s1)

Oats (s2) Oats (s3)

TR Oats (s2)

C Oats (s3)

M. N. Oats

Ileal digestible starch, gkg-1

200 250 300 350 400 450 500

0 10 20

30 Cooked rice

Barley

Sorghum

Oats (s1)

Oats (s2) Oats (s3)

TR Oats (s2)

C Oats (s3)

M. N. Oats

Solà-Oriol et al, 2014; J.Anim.Sci. 92:220

(13)

Preferència de CEREALS i contingut de FIBRA i ENERGIA

80 100

% o f P re fe re n ce

80 100

DIGESTIBLE ENERGY

Pearson’s correlation r = 0.54; P = 0.006

CRUDE FIBRE

Pearson’s correlation r = -0.61; P < 0.001

Digestible Energy (MJkg

^-1

)

10 11 12 13 14 15 16 17 18

0 20 40 60

Crude Fibre (gkg

^-1

)

0 20 40 60 80 100 120 140

% o f P re fe re n ce

0 20 40 60

Solà-Oriol et al, 2014; J.Anim.Sci. 92:220

(14)

80 100

C h e w in g W o rk ( k g ·s )

⁸⁰

100

TEXTURA i PREFÈRENCIA

PROTEIN SOURCES

Pearson’s correlation r = -0. 29; P = 0.081

CEREALS

Pearson’s correlation r = -0.43; P < 0.001

Preference of protein based diets (%)

0 20 40 60 80 100

0 20 40 60

Preference of Cereal based diets (%)

0 20 40 60 80 100

C h e w in g W o rk ( k g ·s )

0 20 40 60

Solà-Oriol et al, (2009). J.Anim. Sci. 87:571

(15)

Ingredients utilitzats en alimentació porcina

Cal esperar un increment continu en l’ús de co-productes en

substitució de llavors i grans sencers

(16)

CO-PRODUCTES

# Resultants del fraccionament industrial de les llavors per la obtenció de components amb major valor afegit

Indústria alimentació humana

Industria per l’obtenció de bio-productes (p.e. Biocarburants)

# Fraccionament pot ser

Sec

Premsa (olis), Mòlta, Garbellat, Classificació per aire, etc...

Normalment es poden usar directament en la alimentació animal

Humit (per millorar rendiment i/o puresa del producte obtingut) Ús d’Aigua, Àcids, Bases, Sals, Solvents orgànics, etc...

Possibilitat d’ús directe en sistemes d’alimentació líquida transport, i emmagatzemament

Necessitat d’assecat per usar en sistemes d’alimentació convencional cost energètic

pot canviar valor nutritiu (inactivació ANF/ desnaturalització de PB)

(17)

CO-PRODUCTES

# Co-productes indústria alimentació humana

Polpa de remolatxa

Polpa de cítrics

Sèrum

Residus de forn de pa (Farina de galeta)

Co-productes de la mòlta de la farina (Farinetes)

Farines animals (Farina de carn i òs) No autoritzada!!!

# Co-productes indústria dels biocarburants

Es promociona l’ús de biocarburants en substitució de combustibles fòssils

La producció d’etanol genera DDGS (moresc, blat)

La producció de biodiesel genera Turtó de oleaginoses (colza, gira-sol) i Glicerol

Co-productes amb qualitat nutricional molt variable

(18)

RISCOS i REPTES DE LA UTILITZACIÓ DE CO-PRODUCTES

# Co-productes amb qualitat nutricional molt variable

Co-productes tenen alta variabilitat en la composició de macronutrients Tª d’assecat; Tipus d’extracció d’oli (solvents, expeller, fred, etc..) Necessitat d’anàlisi química (NIRs)

Cal utilitzar un sistema de valoració nutritiva/qualitativa adequat Valoració energètica ED, EM vs Energia Neta

Valoració proteica AA digestibles ileals estandaritzats Valoració proteica AA digestibles ileals estandaritzats Valoració fòsfor P digestible

# Químics

Presència de residus

# Biològics

Micotoxines, FAN

# Efectes sobre la palatabilitat del pinso

# Efectes sobre qualitat del producte final

Es poden concentrar en els

co-productes. COMPTE!!!

(19)

INDÚSTRIA DE BIO-COMBUSTIBLES

(20)

Producció GLOBAL de bio-combustibles (2001-2009)

Brasil EU

USA

(21)

Ús GLOBAL d’ingredients per producció de bio-combustibles ( any 2010; milers de tonelades)

Etanol (462 M tones) Biodiesel (16.5 M tones)

(22)

Producció d’etanol a partir de diferents ingredients

(23)

Producció d’etanol a partir de MORESC

Dried distillers grain (DDG) Wet distillers

grain with solubles (WDGS) Wet distillers

grain (WDG)

Dried distillers grain with solubles (DDGS) Condensed distillers

solubles (CDS)

Dried distillers solubles (DDS)

http://www.feedipedia.org/content/feeds

(24)

Evolució de la producció de DDGS

Producció GLOBAL Producció USA

47M tones 35M tones

Consum monogàstrics USA Exportació USA

9M tones 7.8M tones

(25)

Producció de bio-combustibles a EU

(any 2009; PJ/any)

# Majoritàriament Biodiesel

¾ Biodiesel; ¼ Etanol

# La producció pròpia de llavors limitada

Aprox. 50% d’importació

La principal producció pròpia és la

La principal producció pròpia és la colza

Limitada capacitat de creixement

de la superfície agrària disponible

per biocombustibles.

(26)

Procés general de producció de BIO-DIESEL

Oilseeds Extraction /Pressing

Oilseed meal /Oilseed cake

Glycerin

(27)

Rendiments energètics de cultius per bio-combustibles a EU

(28)

Rendiments proteic de cultius per bio-combustibles

(29)

Ratios de substitució de BLAT i TURTÓ de SOJA

de diferents co-productes de la industria de biocombustibles

(30)

Fonts de proteïna per alimentació animal a EU

(any 2010/2011; milions de tones de Proteïna/any)

# Cereals, a part d’energia, aporten PB

Equivalen a un ~40% de la PB

# PB dels cereals s’ha de

complementar amb ingredienta d’alt contingut de PB

d’alt contingut de PB

Turtó de soja (~ 40% de la PB). El 97% és d’importació

Turtó de colza (~ 10% de la PB).

El 82% és de producció EU

(31)

Importació neta de matèries amb contingut mig/alt de PB a EU

(32)

DDGS

(33)

DDGS de MORESC

# Co-producte de la fermentació del gra per la producció d’etanol

# Disponibilitat creixent

# Fermentació elimina midó, però els altres components queden

Concentració (x3) ja que els grans contenen ~2/3 midó

Contaminants també (x3)

Fermentació pot modificar al valor nutritiu Síntesi de proteïna microbiana (llevats) Pre-digestió de PNA i P fític

# El valor nutritiu pot variar segons planta productora

Eficiència de fermentació del midó

Procés d’assecat (alta Tª pot malmetre els AAs)

Recuperació de fraccions amb valor afegit (llevats, greix, etc..)

(34)

DDGS de MORESC - AVANTATGES

# Font d’energia

ED i EM són lleugerament superiors al moresc en gra però la EN és clarament inferior (9.6 vs 13.0 MJ/kg MS).

# Font de proteïna

Equilibri d’amino acids pobre (nivells relatius baixos de Lys i Trp)

Digestibilitats per la majoria d’AA són uns 10 punts percentuals

Digestibilitats per la majoria d’AA són uns 10 punts percentuals més baixes que les del moresc en gra

La digestibilitat de Lys és uns 20 punts inferior i és molt variable

# Font de P

Alta disponibilitat del P (60%). Pot substituïr P inorgànic

(35)

Valor nutritiu relatiu a MORESC i TURTÓ DE SOJA-44

FEDNA

DDGS moresc

extra Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 26 3.5 0.6

EE (%) 10.1 2.8 5.3

FND (%) 26.4 3.3 2.1

Midó (%) 8.4 0.1 -

EN (kcal/kg) 2060 0.8 1.1

Lys-SID (%) 0.51 3.0 0.2

M+C-SID (%) 0.78 2.9 0.7

Thr-SID (%) 0.7 3.2 0.5

Trp-SID (%) 0.14 2.8 0.3

Pdig (%) 0.53 10.6 2.2

(36)

http://www.feedipedia.org/content/feeds

(37)

DDGS de MORESC - INCONVENINENTS

# Pot reduir consum i productivitat en porcs d’engreix a nivells superiors al 20%

# Pot reduir el rendiment de la canal (alt contingut de fibra)

# Pot reduir la qualitat del greix de la canal (greix insaturat i x3)

# Alta variabilitat del contingut de Lys-SID

# Micotoxines no es destrueixen amb la fermentació (x3)

# Possibilitat de residus d’antibiòtics del procés de producció

(38)

DIGESTIBILITAT (SID) DE LA LISINA DE DDGS de MORESC

REFERENCIA Nº de plantes SID Mitjana Rang de SID

NRC, 1998 - 59 % -

Stein et al., 2006 10 57 % 43.9 - 63.0 %

Stein et al., 2008 5 63 % 60.3 - 67.4 %

FEDNA - 59% -

# Tot i que la SID mitjana és semblant, el rang de valors és molt gran

# Cal disposar de mitjans per conèixer la SID de la Lys de cada producte

Control del procés industrial (Plantes modernes millor control)

Aparença: Color fosc pot ser indicatiu de sobre-escalfament

Anàlisi química: relació Lys/PB

(39)

Relació entre color i digestibilitat de la Lys de DDGS de moresc

Sembla que la relació només és bona per mostres fosques amb **valors L* inferiors a 50**

Urriola (2007)

(40)

Relationship between Lys content (% PB) and SID in pigs

Cozanet et al. (2010, 2011)

(41)

DDGS de MORESC – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Truges

Fins al 50% en gestació (FEDNA recomana <14%)

Fins al 20-30% en lactació (FEDNA recomana <10%)

# Garrins

Entre 10-30% en garrins entre 7-23 kg (FEDNA recomana <3%)

Generalment 10-15% (7-11 kg) i 15-30% (16-23 kg)

# Engreix

Limitació depèn de l’efecte sobre el consum en la fase d’engreix Sense efecte si <10%

Efecte variable entre 10-20%

Generalment reducció si >20% (FEDNA recomana <9%)

Cal avaluar econòmicament aquesta reducció de consum

Porcs en fase d’acabat podrien tolerar nivells més alts però l’alta insaturació del greix ho desaconsella.

Es recomana no usar-los les darreres 2-3 setmanes

(42)

ALTRES fonts de DDGS

# També de BLAT (Canadà), ORDI (Europa) i SORGO (Kansas, USA)

Proteïna:

Blat > Sorgo > Moresc i Ordi

Extracte Eteri:

Moresc/Sorgo > Ordi

Fibra:

Ordi > Moresc/Sorgo

(43)

FARINA de COLZA I GLICERINA

(44)

FARINA de COLZA

# Co-producte de la producció d’oli de colza

Per extracció

34% PB; 2.2% EE; 1580 kcal EN/kg

Per pressió

31% PB; 7.5% EE; 1900 kcal EN/kg

# Oli de colza cultivat també per producció de bio-diesel

# Varietats 00 (Canola).

No conté glucosinolats

# Colza 000 = Colza 00 “descascarillada”

S’elimina la sinapina

Conté menys fibra, 45% PB i un 10% més energia

(45)

FARINA de COLZA - AVANTATGES

# Font d’energia

Valor energètic inferior a la soja

# Font de proteïna

Rica en proteïna, però la digestibilitat és més baixa que la soja

Major contingut d’AA sofrats que soja

# Font de P

Major disponibiliat del P que la soja

(46)

Valor nutritiu relatiu a MORESC i TURTÓ DE SOJA-44

FEDNA

Turtó Sol. Extr.

Colza-00 Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 33.8 4.5 0.8

EE (%) 2.2 0.6 1.2

FND (%) 28.9 3.7 2.3

Midó (%) - - -

EN (kcal/kg) 1580 0.6 0.8

Lys-SID (%) 1.42 8.4 0.6

M+C-SID (%) 1.20 4.4 1.1

Thr-SID (%) 1.09 5.0 0.7

Trp-SID (%) 0.34 6.8 0.7

Pdig (%) 0.31 6.2 1.3

(47)

http://www.feedipedia.org/content/feeds

(48)

FARINA de COLZA - INCONVENINENTS

# Conté FAN sinapina (0.6-1.8%)

sabor amargant (pot afectar PALATABILITAT)

# Alt contingut de fibra, lignina i tanins (1.6-3.1%)

# Colza 000. Nivells més baixos de fibra i FAN

# Conté menys energia que la soja (aprox. -22%)

# Las digestibilitat dels AA pot ser entre 4-15% inferior a la soja

# Nivells de colina inferior a soja (pot ser necessari afegir-n’hi en

pinsos de truges i garrins)

(49)

FARINA de COLZA – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Truges (FEDNA recomana <8%)

Pot substituir tota la proteïna de soja en gestació

Pot substituir fins a un 50% de la proteïna de soja en lactació

# Garrins (FEDNA recomana <3%)

Pot substituir fins a un 25% de la proteïna de soja

# Engreix (FEDNA recomana <12%)

Pot substituir fins a un 50% de la proteïna de soja a fase de creixement

Pot substituir tota la proteïna de soja a fase d’acabat

# Els límits d’inclusió coincideixen amb problemes tecnològics d’afegir alts nivells de greix per cobrir les necessitats energètiques en

garrins, porcs en creixement i truges lactants

# Colza 00 no sembla que causi problemes de PALATABILITAT (??)

(50)

GLICERINA

# Co-producte de la producció de bio-diesel (a partir d’olis i greixos)

# Glicerol cru conté:

Glicerina: 78-85%. (70-93% segons FEDNA)

Aigua: 8-15%

Sals (NaCl/KCl o d’altres): 2-10%

Àcids grassos lliures: 0.5%

Metanol: <0.5% (0.01-0.075% mg/kg segons FEDNA)

(51)

GLICERINA - AVANTATGES

# Font d’energia

Alt valor energètic 2880 kcal EN/kg (superior a moresc)

Ajustar valor energètic segons puresa

# Pot millorar el rendiment de la granuladora i la qualitat del grànul

# Redueix la pols en pinsos en farina

# Bona palatabilitat (és un sucre-alcohol)

# Efecte antifúngic

# Augmenta contingut d’oleic a la canal (baixa linoleic i linolènic)

# Poca variabilitat per un mateix proveïdor

(52)

GLICERINA - INCONVENINENTS

# Higroscòpic (pinso en farina no flueix bé a les menjadores)

# Alta viscositat (cal escalfar-lo)

# Residus de metanol (pot ser tòxic a dosis altes)

Acidosi metabòlica

Vòmits

Ceguesa

Problemes GIT

# Femtes menys consistents (contingut de Na o K)

(53)

GLICERINA – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Sistemes d’incorporació semblants a melasses i/o greixos

# Truges

FEDNA recomana <6% a Gestació i <5% a Lactació

# Garrins

FEDNA recomana <3-4%

# Engreix

Incorporacions de fins a 10% no tenen efecte advers sobre

productivitat de garrins i porcs d’engreix (fins i tot formulant en base a ED/EM)

FEDNA recomana <5%

(54)

AMINOÀCIDS SINTÈTICS

(55)

AMINOÀCIDS SINTÈTICS

Aminoàcid Obtenció Font Forma Puresa Observacions

Lisina Fermentació

L-Lys-HCl Sòlida 78% Conté 19-20% Cl L-Lys-50 Líquida 50% No conté Cl Sulfat L-Lys Líquida 25%

Sòlida 50%

Metionina Química

DL-Met Sòlida 99%

DL-MHA Líquida 88%

Metionina Química DL-MHA Líquida 88%

Ca DL-MHA Sòlida 83% Conté 12% Ca Treonina Fermentació L-Thr Sòlida 98%

Triptòfan Fermentació L-Trp Sòlida 98%

Isoleucina Fermentació L-Ile Sòlida 93.4%

Valina Fermentació L-Val Sòlida 96.5%

Arginina Fermentació L-Arg Sòlida 98%

Histidina Fermentació L-His-HCl-H

₂

O Sòlida 74% Només autoritzat salmònids

(56)

Contribució de diferents ingredients a l’aport de proteïna per a la alimentació de porcs a Europa (EU-15; any 2001/2002)

Turtó de Soja Turtó de Gira-sol

4%

Moresc 4%

Segó de Blat 4%

Pèsols 3%

Triticale 2%

Soja

1% Colza 1%

Farina de Peix 0%

Civada 0%

Llet desnatada 0%

Sèrum de llet 0%

FEFANA Amino Acid Working Party, 2003

31%

Amino acids Blat 17%

13%

Ordi 12%

Turtó de Colza

8%

(57)

AMINOÀCIDS SINTÈTICS - AVANTATGES

# Milloren l’equilibri d’AA de la proteïna.

Permet reduir el contingut de proteïna del pinso

Reducció de la excreció de N i emissió d’NH

₃

# Preus competitius (més oferta)

# Al baixar el contingut de PB, la EN del pinso generalment augmenta

(58)

AMINOÀCIDS SINTÈTICS - INCONVENINENTS

# Cal dosificació precisa

En pols generalment cal fer pre-mescla

En líquid cal equipament adequat MHA és un àcid

# L’ús AA sintètics permet formular en base al 3

^er

, 4

^rt

o 5

^è

AA limitant

això redueix el marge d’error en la formulació

la homogeneïtat del pinso és més important

# L’ús d’AA de sintètics no està autoritzat en la producció orgànica

# La seva eficàcia pot ser menor en pinsos de truges gestants amb alimentació restringida (p.e. un cop al dia).

AA lliures s’absorbeixen més ràpidament que els d’origen proteic Concentració en sang augmenta ràpidament i al pateixen un

major catabolisme

(59)

AMINOÀCIDS SINTÈTICS – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# L’ús d’AA sintètics permet formular pinsos amb un menor contingut de PB sense que la eficiència es vegi afectada

# El nivells d’inclusió d’un AA ve condicionat per el nivell de proteïna al qual un altre AA esdevé limitant per satisfer el requeriment

Depenent del tipus d’ingredients (perfil d’AA del pinso)

Depenent del tipus d’animal (requeriments varien amb edat i

estat fisiològic)

(60)

AA limitants en un pinso MORESC-SOJA per porcs de 50 kg

http://www.uky.edu/Ag/AnimalSciences/swine/AALimitingOrder.html

(61)

CONCLUSIONS

# La indústria dels bio-combustibles està esdevenint un important competidor per matèries primes de tipus energètic

Oferta de DDGS, Turtó d’oleaginoses i Glicerina

No compensa la pèrdua de cereals (dèficit energètic?)

# La EU té una gran dependència en la importació de turtó de soja

DDGS i turtó de colza, alternatives creixents

Nous aminoàcids sintètics disponibles. Menor necessitat de fonts de proteïna

# La utilització de matèries alternatives requereix un sistema de valoració adequat

Formular en EN i AA SID

Tenir en compte efectes sobre la palatabilitat

(62)

Gràcies per la vostra atenció

david.torrallardona@irta.cat

(63)

INDÚSTRIA AGROALIMENTÀRIA

(64)

FARINETES de BLAT

# Co-producte de la mòlta de blat per produir farina

# S’obté un 70-75% de farina i un 25-30% de co-productes

# Diferents productes caracteritzats per el seu contingut de midó i fibra

Farinetes 7-9.5% de fibra

(65)

FARINETES de BLAT - AVANTATGES

# Font d’energia

Inferior a cereals sencers. Compensar amb greix, si cal

# Font de proteïna

Bona font de proteïna (16%) i Lys (0.57%)

# Font de P

Alta digestibilitat del P. Pot substituir P inorgànic

# Efecte beneficiós sobre la qualitat del grànul

(66)

Valor nutritiu relatiu a MORESC i TURTÓ DE SOJA-44

FEDNA

Farinetes

(30% midó) Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 15.1 2.0 0.3

EE (%) 3.5 1.0 1.8

FND (%) 30.5 3.9 2.4

Midó (%) 30 0.5 -

EN (kcal/kg) 1900 0.7 1.0

Lys-SID (%) 0.46 2.7 0.2

M+C-SID (%) 0.42 1.6 0.4

Thr-SID (%) 0.36 1.6 0.2

Trp-SID (%) 0.17 3.4 0.3

Pdig (%) 0.14 2.8 0.6

(67)

FARINETES de BLAT - INCONVENINENTS

# Contenen un 7.0-9.5% de fibra

# Producte de baixa densitat

Cal tenir en consideració la capacitat de les barrejadores, camions, sitges i menjadores si s’usen a als nivells d’inclusió

No hi ha problemes si s’obté en forma granulada (s’ha de tornar

No hi ha problemes si s’obté en forma granulada (s’ha de tornar a molturar)

Precaució en emmagatzematges llargs

Augmenta el volum del pinso (sobretot en farina)

Menor efecte en pinso granulat

(68)

FARINETES de BLAT – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Truges (FEDNA recomana <40% a Gestació i a Lactació)

Sense límit en gestació

Fins un 5% en lactació

# Garrins (FEDNA recomana <7% a PS i >12% a ST)

Fins a un 5%

# Engreix (FEDNA recomana <%)

Fins a un 25%

S’han observat reduccions de creixement i conversió a nivells

superiors al 25%

(69)

FARINA de GALETA

# Reciclat de productes d’alimentació humana

# Compostos de productes molt diferents:

pa, cereals, pasta

magdalenes, galetes,

magdalenes, galetes, donuts

Patates fregides

Xocolata, caramels, massapà, turrons, etc...

# Composició variable segons

productes utilitzats

Catalá-Gregori et al, 2011

(70)

FARINA de GALETA - AVANTATGES

# Font d’energia

Alt contingut de greix i carbohidrats

Dels pocs ingredients alternatius capaços d’aportar més energia que els cereals

Solen contenir alts nivells de sucre i ser molt palatables

(71)

Valor nutritiu relatiu a MORESC i TURTÓ DE SOJA-44

FEDNA

Farina de

Galeta Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 9.2 1.2 0.2

EE (%) 10.3 2.9 5.4

FND (%) 6.5 0.8 0.5

Midó (%) 46.5 0.7 -

EN (kcal/kg) 2880 1.1 1.5

Lys-SID (%) 0.21 1.2 0.1

M+C-SID (%) 0.31 1.1 0.3

Thr-SID (%) 0.25 1.1 0.2

Trp-SID (%) 0.09 1.8 0.2

Pdig (%) 0.05 1.0 0.2

(72)

FARINA de GALETA - INCONVENINENTS

# El tipus i origen dels productes que la composen són molt variables

# Producte de composició nutritiva poc uniforme

# Pot contenir restes d'embolcall (plàstics, paper, etc.)

# Molt sensible a tractament tèrmics (reaccions de Maillard)

# Vigilar enranciment de greixos

# El contingut de sal d’alguns productes pot ser elevat. Cal considerar-ho al formular

# Pot causar problemes de fluïdesa degut a mida de partícula petita i

alt contingut de greix

(73)

FARINA de GALETA – RECOMANACIONS D’ÚS EN PORCÍ

# Truges

Sense límits (FEDNA recomana <12%)

# Garrins

Fins a un 30% (FEDNA recomana <5% a PS i <10% a ST) Compte amb la variabilitat de nutrients i contingut en sal

# Engreix

Sense límits (FEDNA recomana <12%)

Inclusió només limitada per possibles problemes de

disponibilitat i manipulació

(74)

FARINA de CARN i OSSOS

# Prohibida a la UE des de 2002 (BSE) !!!!

# Possible autorització (?).

Dificultats d’acceptació social

Caracterització d’espècie i limitacions d’ús (remugants - monogàstrics)

# Subproductes d’escorxador

Part no aptes per consum humà (retalls, decomisos de canals i fetges, pulmons, ossos.

Normalment no inclou pèl, sang ni unglots

# Cadàvers poder ser usats després de ser processats per eliminar possibles patògens

# Si contingut d'ossos és baix (<4% de P) és farina de carn

# Cal tractament tèrmic per eliminar BSE i patògens com Salmonella

(75)

FARINA de CARN i OSSOS - AVANTATGES

# Font de proteïna

Major contingut de proteïna que soja

Però menor contingut i digestibilitat de Lys

# Font de P

Excel·lent font de Ca i P. Pot substituir fonts inorgàniques

(76)

Valor nutritiu relatiu a MORESC i TURTÓ DE SOJA-44

FEDNA

Farina de Carn

i Òs Ratio moresc Ratio SBM-44

PB (%) 43.7 5.8 1.0

EE (%) 15.4 4.3 8.1

FND (%) 1.5 0.2 0.1

Midó (%) - - -

EN (kcal/kg) 1800 0.7 0.9

Lys-SID (%) 1.45 8.5 0.6

M+C-SID (%) 0.58 2.1 0.5

Thr-SID (%) 0.82 3.7 0.6

Trp-SID (%) 0.13 2.6 0.3

Pdig (%) 2.84 56.8 11.8

(77)

Formulació de pinsos amb matèries alternatives