INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs ) Educació primària Educació secundària obligatòria Batxillerat - 1 -

(1)

INDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE LES ILLES BALEARS (curs 2016-2017)

Educació primària

Educació secundària obligatòria

Batxillerat

(2)

Indicadors de resultats acadèmics de les Illes Balears (curs 2016-2017) Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears Col·lecció: «Estudis i Informes»

Informe elaborat per l’equip de l’IAQSE

Pere Moyà Niell, director Antoni Bauzà Sampol Joan F. Borràs Seguí Javier Gámez Bauzá Joan Manuel Pérez i Pinya Javier Real Vilà

Francesc Soler Llinàs Luís Vidaña Fernández Aniuska Jiménez Cava

Edició:

Conselleria d’Educació i Universitat del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Desembre de 2017

ISSN: 2445-091X

(3)

ÍNDEX

P

RESENTACIÓ

... 5

I

NTRODUCCIÓ

... 6

I

NDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DE L

’

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

(RAEP) ... 7

RAEP 1. Matrícula escolar a l’EP ... 8

RAEP 1.1. Matrícula escolar a l’EP (curs 2016-2017) ... 8

RAEP 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l’EP en el període comprès entre 2011 i 2017 ... 11

RAEP 2. Resultats acadèmics per àrees a l’EP ... 13

RAEP 2.1. Percentatge d’alumnat de 6è d’EP que aprova les diferents àrees (curs 2016- 2017) ... 13

RAEP 2.2. Evolució del percentatge d’alumnat aprovat a les àrees de llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi/ ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre 2011 i 2017... 16

RAEP 3. Promoció dins l’etapa d’EP ... 20

RAEP 3.1. Promoció dins l’etapa d’EP (curs 2016-2017) ... 20

RAEP 3.2. Promoció de l’etapa d’EP a la d’ESO segons el nombre d’àrees suspeses (curs 2016-2017) ... 23

RAEP 3.3. Evolució de la promoció de l’etapa d’EP a la d’ESO segons el nombre d’àrees suspeses en el període comprès entre 2011 i 2017... 27

RAEP 3.4. Evolució de la promoció dins l’etapa d’EP en el període comprès entre 2011 i 2017 ... 30

RAEP 4. Idoneïtat a l’EP el curs 2016-2017 ... 35

RAEP 4.1. Idoneïtat de l’alumnat dins l’etapa d’EP (curs 2016-2017) ... 35

RAEP 5. Repetició a l’EP ... 38

RAEP 5.1. Repetició dins l’etapa d’EP (curs 2016-2017) ... 38

RAEP 5.2. Evolució de la repetició dins l’etapa d’EP en el període comprès entre 2011 i 2017 ... 41

I

’

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

(RAESO) ... 47

RAESO 1. Matrícula escolar a l’ESO ... 48

RAESO 1.1. Matrícula escolar a l’ESO (curs 2016-2017) ... 48

RAESO 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l’ESO en el període comprès entre 2011 i 2017 ... 51

RAESO 2.1. Percentatges d’aprovats a les diferents matèries dels quatre cursos de l’ESO (curs 2016-2017) ... 53

(4)

RAESO 2.2. Evolució dels percentatges d’aprovats a les matèries de llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques, ciències de la naturalesa / biologia i geologia(BG) / física i química (FQ) i ciències socials, geografia i història / geografia i

història (GH) en el període comprès entre 2011 i 2017. ... 66

RAESO 3. Promoció i titulació dins l’etapa d’ESO ... 70

RAESO 3.1. Promoció i titulació als cursos de l’etapa d’ESO (curs 2016-2017) ... 70

RAESO 3.2. Promoció segons el nombre de matèries suspeses als tres primers cursos de l’ESO (curs 2016-2017) ... 73

RAESO 3.3. Titulació de l’alumnat d’ESO segons l’edat de finalització de l’etapa (curs 2016-2017) ... 80

RAESO 3.4. Evolució de la promoció i la titulació a l’etapa d’ESO en el període comprès entre 2011 i 2017 ... 83

RAESO 3.5. Evolució de la promoció de 2n d’ESO segons el nombre de matèries suspeses en el període comprès entre 2012 i 2016... 88

RAESO 4. Idoneïtat a l’ESO el curs 2016-2017 ... 91

RAESO 4.1. Idoneïtat de l’alumnat de les Illes Balears a l’etapa d’ESO (curs 2016-2017) .. 91

RAESO 5. Repetició a l’ESO ... 94

RAESO 5.1. Repetició dins l’etapa d’ESO (curs 2016-2017) ... 94

RAESO 5.2. Evolució de la repetició dins l’etapa d’ESO en el període comprès entre 2011 i 2017 ... 97

I

NDICADORS DE RESULTATS ACADÈMICS DEL BATXILLERAT

(RABATX) ... 103

RABATX 1. Matrícula escolar al batxillerat ... 104

RABATX 1.1. Matrícula escolar al batxillerat (curs 2016-2017) ... 104

RABATX 1.2. Evolució de la matrícula escolar al batxillerat en el període comprès entre 2011 i 2017 ... 108

RABATX 2. Resultats acadèmics per matèries al batxillerat ... 110

RABATX 2.1. Percentatges d’aprovats a les diferents matèries dels dos nivells de l’etapa de batxillerat (curs 2016-2017) ... 110

RABATX 3. Promoció i titulació dins l’etapa de batxillerat ... 130

RABATX 3.1. Promoció i titulació als cursos de l’etapa de batxillerat. Curs 2016-2017.... 130

RABATX 3.2. Evolució de la promoció i la titulació a l’etapa de batxillerat en el període comprès entre 2011 i 2017 ... 135

C

ONCLUSIONS

...144

(5)

P

RESENTACIÓ

L’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) presenta els resultats acadèmics de l’alumnat de les Illes Balears referits a l’ensenyament obligatori i al batxillerat corresponents a l’any acadèmic 2016-2017.

Aquest informe actualitza la situació dels ensenyaments obligatoris i del batxillerat a la nostra comunitat, aporta dades referencials als centres i facilita la realització d’estudis longitudinals.

La informació recollida se centra en l’alumnat matriculat i avaluat, així com en els seus resultats acadèmics a les diferents àrees i en la seva idoneïtat, promoció i titulació en les etapes d’ensenyament obligatori i batxillerat. L’anàlisi conjunta d’aquestes dades amb les dels dels cinc cursos escolars anteriors ens permet disposar d’informació referida a les tendències evolutives en el període comprès entre els anys 2011 i 2017.

Els resultats del darrer curs escolar 2016-2017, confirmen, en general, una millora tant en els resultats com en la resta d’indicadors, particularment a l’etapa d’educació primària on cal destacar que en la pràctica totalitat de les àrees, els resultats al finalitzar l’etapa superen el 90%

d’aprovats. En el cas de l’educació secundària obligatòria també s’observa una millora en els resultats acadèmics de 1r, 2n i 3r. L’eliminació del programa de diversificació curricular (PDC) a 4t d’ESO, ha representat un retrocés tant en els percentatges d’alumnes que aprovaven les disciplines pròpies del nivell com en el percentatge d’alumnat que titulava al finalitzar l’etapa.

La matrícula escolar segueix la tendència dels darrers cursos escolars amb un creixement moderat dins el tram obligatori que es posa més de manifest a Mallorca i a Eivissa i a Formentera.

La comparació de resultats per gènere, confirmen una vegada més uns millors resultats de les al·lotes respecte als dels al·lots i en les desagregacions per illes destaquen els resultats dels alumnes de Menorca en relació amb els de la resta d’illes.

Quant a l’històric de resultats s’observa que a les Illes Balears continua la tendència positiva apropant-se cada vegada més a les mitjanes dels resultats de la resta de comunitats autònomes estatals.

La millora en els percentatges d’alumnes que superen les diferents matèries, juntament amb la reducció del nombre d’alumnes repetidors, representen un moderat avenç pel que fa a la lluita contra el fracàs i l’abandonament escolar. Des de l’Institut, animam a continuar amb aquesta bona tasca que reflecteix l’esforç de la societat de les Illes Balears i especialment del seu professorat, alumnat i famílies, actors principals dels processos educatius i, en conseqüència, màxims responsables de la millora del sistema.

(6)

I

NTRODUCCIÓ

En aquest informe es presenten els principals indicadors de resultats corresponents a les etapes d’educació primària, secundària obligatòria i batxillerat, desagregades en funció de diferents variables d’interès.

Per a cada indicador, el document s’estructura amb una definició específica, que afegeix l’explicitació de la fórmula utilitzada per al seu càlcul i una anàlisi de les dades obtingudes, que apareixen acompanyades de taules i gràfics que en faciliten la comprensió al detall.

En l’informe s’incorporen les dades de matrícula, encara que s’ha de precisar que, per al càlcul dels percentatges de promoció, d’idoneïtat i d’aprovats per àrees, s’ha eliminat de les xifres de matrícula l’alumnat que al GESTIB no disposa del registre d’avaluació/promoció, el qual hem anomenat alumnat avaluat i que és lleugerament inferior a la matrícula activa total.

D’altra banda, s’ha de tenir present que la matrícula de l’alumnat fluctua durant el curs, ja que es produeixen altes i baixes. Aquest fet provoca que es puguin trobar lleugeres diferències entre el nombre d’alumnes matriculats que s’aporta i l’alumnat avaluat a final de curs, que s’utilitzen per calcular els percentatges.

Quan es parla de centres privats es fa referència tant a centres concertats sostinguts amb fons públics com a centres privats sense concert amb l’Administració educativa. Les dades dels centres privats es presenten conjuntament, sense desagregar segons aquesta doble tipologia.

En alguns indicadors també es presenten dades desagregades segons la variable de nacionalitat.

S’entén per alumnat estranger el que està registrat a l’aplicació GESTIB amb una nacionalitat que no és l’espanyola.

Una altra consideració que s’ha de tenir present en analitzar les dades referides a l’alumnat d’educació primària és que entre els anys 2011 i 2014 les dades apareixen per a cada un dels cicles, mentre que, a partir del curs 2014-2015, apareixen per curs o nivell educatiu. Aquest canvi en la presentació de les dades es justifica per les modificacions en l’estructura, l’organització i l’avaluació introduïdes a l’etapa d’educació primària per la LOMCE. Així mateix, l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural es divideix en dues àrees diferenciades: ciències de la naturalesa i ciències socials.

A l’educació secundària obligatòria i al batxillerat també s’ha de tenir present que el curs 2015- 2016 s’implantaren per primera vegada els currículums de la LOMCE a 1r d’ESO, 3r d’ESO i 1r de batxillerat, mentre que a 2n d’ESO, 4t d’ESO i 2n de batxillerat han continuat amb els currículums establerts en la LOE. Això comporta que les comparacions de les dades d’anys escolars anteriors al 2015-2016 amb les dels dos darrers cursos s’han de fer amb una certa cautela i tenint present aquests canvis en l’ordenació i l’estructuració de l’etapa.

A més, hem de fer constar que els resultats de l’alumnat que va cursar programes de diversificació curricular o de millora de l’aprenentatge i el rendiment (PMAR), tot dos programes destinats a alumnat amb un cert grau de desfasament escolar i dificultats per seguir el currículum ordinari, s’han integrat en els resultats de l’alumnat de 3r d’ESO i 4t d’ESO en els anys que han coexistit.

(7)

I

’

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

(RAEP)

(8)

RAEP 1. Matrícula escolar a l’EP

Definició

La matrícula escolar a l’EP, ve determinada per l’alumnat escolaritzat als sis nivells de l’etapa de tots els centres públics i privats de les Illes Balears registrats a l’aplicació informàtica GESTIB.

RAEP 1.1. Matrícula escolar a l’EP (curs 2016-2017)

Aquest indicador recull informació sobre l’alumnat escolaritzat durant el curs 2016-2017 en els diferents nivells de l’etapa, desagregat segons el seu gènere, la titularitat dels centres on estudia i l’illa on resideix. També s’informa del nombre d’alumnes de nacionalitat estrangera.

Anàlisi

En el curs 2016-2017 s’han matriculat 67.765 alumnes a tota l’etapa d’educació primària. El nombre d’alumnes matriculats al 3r nivell d’EP (11.743 alumnes) és lleugerament superior als de la resta de nivells. El nivell amb menys alumnat és 6è, amb 10.899 alumnes.

Per gènere, els nins matriculats en el conjunt de l’etapa superen en 6,4 punts percentuals a les nines, la qual cosa representa 4.319 nins més que nines.

Segons la titularitat, l’escolarització a centres públics gairebé duplica la dels privats. Als primers hi estudia un 65,9% del total de l’alumnat matriculat a l’educació primària, mentre que als segons hi estudia un 34,1%.

Quant a la distribució territorial, l’alumnat matriculat a l’Illa de Mallorca representa un 79,2%

del total, el de les illes d’Eivissa i Formentera, un 12,6% i el de Menorca, un 8,2%, amb concordança amb l’extensió territorial i les característiques demogràfiques.

Pel que fa a l’alumnat estranger, aquest representa un 14% de l’alumnat de les Illes Balears.

(9)

Illes

Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa-

Formentera estrangers

1r EP 11455 6154 5301 7610 3845 9112 905 1438 1877

2n EP 11295 5959 5336 7492 3803 8966 877 1452 1826

3r EP 11743 6397 5346 7772 3971 9282 981 1480 1587

4t EP 11314 6009 5305 7496 3818 8890 946 1478 1490

5è EP 11059 5748 5311 7209 3850 8761 888 1410 1421

6è EP 10899 5775 5124 7055 3844 8639 960 1300 1276

total EP 67765 36042 31723 44634 23131 53650 5557 8558 9477

% 100% 53,2% 46,8% 65,9% 34,1% 79,2% 8,2% 12,6% 14,0%

Taula RAEP 1.1.1. Alumnat matriculat a l’EP (curs 2016-2017), per gènere, titularitat, illa i nacionalitat

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000

1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5è EP 6è EP

Illes Balears nins nines

Gràfic RAEP 1.1.1. Alumnat matriculat a l’EP (curs 2016-2017), per gènere

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000

Illes Balears públics privats

Gràfic RAEP 1.1.2. Alumnat matriculat a l’EP (curs 2016-2017), per titularitat

(10)

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000

Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera

Gràfic RAEP 1.1.3. Alumnat matriculat a l’EP (curs 2016-2017), per illes

0 2000 4000 6000 8000 10000 12000

tot l'alumnat alumnat estranger

Gràfic RAEP 1.1.4. Alumnat estranger matriculat a l’EP (curs 2016-2017)

(11)

RAEP 1.2. Evolució de la matrícula escolar a l’EP en el període comprès entre 2011 i 2017

Aquest indicador informa de les variacions que s’han produït en l’escolarització a l’etapa d’educació primària entre els anys 2011 i 2017. Les dades estan referides a la matrícula de tota l’etapa i a les desagregacions per illa i nacionalitat de l’alumnat.

Anàlisi

Entre 2011 i 2017 les dades globals de matrícula presenten una evolució creixent, amb un increment d’un 7,3% d’alumnat a tota l’etapa d’EP. El curs 2016-2017, es varen escolaritzar 831 alumnes més que el curs anterior, la qual cosa representa un increment d’un 1,2%.

Si bé és a l’illa de Mallorca on el nombre d’alumnes ha augmentat més al llarg de tot el període (3.629 alumnes, un 7,3%), Eivissa i Formentera són les illes que presenten, en proporció, un increment major (un 15,1%). A diferència de les altres illes, a Menorca l’alumnat matriculat al llarg del període estudiat pràcticament es manté constant.

També s’incrementa l’alumnat de nacionalitat estrangera, que al llarg del període augmenta un 16,7%.

Illes

Balears Mallorca Menorca Eivissa-

Formentera alumnat estranger

2011-2012 63150 50021 5695 7434 8118

2012-2013 63778 50593 5541 7644 7983

2013-2014 64332 50977 5528 7827 7884

2014-2015 66023 52304 5602 8117 8365

2015-2016 66934 53071 5505 8358 9154

2016-2017 67765 53650 5557 8558 9477

Taula RAEP 1.2.1. Evolució de l’alumnat matriculat a l’EP entre 2011 i 2017, per illa i nacionalitat

0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 Illes Balears Mallorca Menorca Eivissa-Formentera

Gràfic RAEP 1.2.1. Evolució de l’alumnat matriculat a l’EP entre 2011 i 2017, per illes

(12)

0 10000 20000 30000 40000 50000 60000 70000

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 tot l'alumnat alumnat estranger

Gràfic RAEP 1.2.2. Evolució de l’alumnat estranger matriculat a l’EP entre 2011 i 2017

(13)

RAEP 2. Resultats acadèmics per àrees a l’EP

Definició

S’entén per percentatge d’aprovats el percentatge d’alumnat avaluat que obté avaluació positiva en cadascuna de les àrees objecte d’estudi.

RAEP 2.1. Percentatge d’alumnat de 6è d’EP que aprova les diferents àrees (curs 2016-2017) Aquest indicador aporta informació referida a l’alumnat de 6è curs d’educació primària que ha estat avaluat durant el curs 2016-2017. Les dades es presenten com a percentatges d’aprovats a les diferents àrees amb desagregacions per gènere, illa, titularitat del centre i nacionalitat de l’alumnat.

Anàlisi

Pel que fa als percentatges globals d’alumnes que aproven les diferents àrees de 6è, s’observa que es troben per damunt del 90% en totes les àrees, manco a l’àrea de matemàtiques (89,4%). A l’àrea de llengua castellana aprova un 94,5% de l’alumnat i a la de llengua catalana 2 punts percentuals menys.

Atenent a la variable gènere de l’alumnat, les nines obtenen uns percentatges d’aprovats més alts en totes les àrees. Destaquen les diferències a les àrees lingüístiques, especialment a llengua catalana i a llengua anglesa on les nines superen els nins en més de 5 punts percentuals.

En relació amb la titularitat dels centres, no s’observen diferències significatives en aquesta etapa entre els resultats dels alumnes dels centres públics i els dels centres privats.

De l’anàlisi dels resultats a les diferents illes, cal destacar que a l’illa de Menorca els percentatges d’aprovats són clarament superiors als de la resta d’illes. Les diferències més remarcables es donen a les àrees lingüístiques i a matemàtiques. Els percentatges més baixos corresponen a l’alumnat de Mallorca.

Segons la nacionalitat de l’alumnat, les diferències més grans entre els percentatges d’aprovats es donen dins les àrees de ciències socials, llengua castellana, matemàtiques i llengua catalana, mentre que a les àrees de religió/valors socials i cívics, educació física els resultats són similars.

(14)

Illes

Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa- Formentera ciències de la naturalesa 94,3 92,8 95,9 93,7 95,3 93,9 96,9 94,6 ciències socials 92,5 91,0 94,1 92,0 93,3 91,6 96,3 95,2 educació artística 97,2 95,8 98,8 97,2 97,3 96,8 99,0 98,4 educació física 99,4 99,3 99,4 99,2 99,7 99,3 99,9 99,5 llengua castellana 94,5 92,7 96,4 94,4 94,5 94,0 97,8 94,8 llengua catalana 92,5 90,0 95,3 92,7 92,0 92,0 96,4 92,5 llengua anglesa 90,5 87,9 93,5 90,0 91,5 89,9 95,3 90,9

matemàtiques 89,4 88,9 90,0 89,2 89,8 88,8 94,2 89,9

religió catòlica 99,1 98,6 99,6 99,6 98,6 99,0 99,7 99,7 valors socials i cívics 99,1 98,8 99,4 99,0 99,4 98,9 99,8 99,5 Taula RAEP 2.1.1. Percentatge d’aprovats a les diferents àrees de 6è d’EP (curs 2016-2017), per gènere, titularitat i illa

92,8 91,0 95,8 99,3 92,7 90,0 87,9 88,9

98,6 98,8

95,9 94,1 98,8 99,4 96,4 95,3 93,5 90,0

99,6 99,4 94,3 92,5

97,2 99,4

94,5 92,5 90,5 89,4

99,1 99,1

50 % 60 % 70 % 80 % 90 % 100 %

nins nines Illes Balears

Gràfic RAEP 2.1.1. Percentatges d’aprovats a les diferents àrees de 6è d’EP per gènere (curs 2016-2017)

93,795,3 92,093,3 97,297,3 99,299,7 94,494,5 92,792,0 90,091,5 89,289,8 99,6 99,0 98,6 99,4

94,3 92,5 97,2 99,4

94,5 92,5 90,5 89,4

99,1 99,1

50 % 60 % 70 % 80 % 90 % 100 %

públics privats Illes Balears

Gràfic RAEP 2.1.2. Percentatges d’aprovats a les diferents àrees de 6è d’EP per titularitat (curs 2016-2017)

(15)

93,9 91,6

96,8 99,3

94,0 92,0 89,9 88,8

99,0 98,9

96,9 96,3 99,0 99,9

97,8 96,4 95,3 94,2

99,7 99,8

94,6 95,2 98,4 99,5

94,8 92,5 90,9 89,9

99,7 99,5

94,3 92,5

97,2 99,4

94,5 92,5 90,5 89,4

99,1 99,1

50 % 60 % 70 % 80 % 90 % 100 %

Mallorca Menorca Eivissa-Formentera Illes Balears

Gràfic RAEP 2.1.3. Percentatges d’aprovats a les diferents àrees de 6è d’EP per illes (curs 2016-2017)

tot l’alumnat estrangers no estrangers ciències de la naturalesa 94,3 89,6 94,9

ciències socials 92,5 86,2 93,3

educació artística 97,2 95,3 97,5

educació física 99,4 99,6 99,3

llengua castellana 94,5 88,5 95,2

llengua catalana 92,5 87,9 93,1

llengua anglesa 90,5 87,9 90,9

matemàtiques 89,4 84,2 90,1

religió catòlica 99,1 98,6 99,1

valors socials i cívics 99,1 98,9 99,1

Taula RAEP 2.1.2. Percentatges d’aprovats a les diferents àrees de 6è d’EP segons la nacionalitat de l’alumnat (curs 2016-2017)

89,6 86,2 95,3 99,6

88,5 87,9 87,9 84,2

98,6 98,9 94,9 93,3 97,5 99,3

95,2 93,1 90,9 90,1

99,1 99,1 94,3 92,5

97,2 99,4

94,5 92,5 90,5 89,4

99,1 99,1

50 % 60 % 70 % 80 % 90 % 100 %

estrangers no estrangers tot l'alumnat

Gràfic RAEP 2.1.4. Percentatges d’aprovats a les diferents àrees de 6è d’EP segons la nacionalitat de l’alumnat (curs 2016-2017)

(16)

RAEP 2.2. Evolució del percentatge d’alumnat aprovat a les àrees de llengua anglesa, llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi/ ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre 2011 i 2017

Aquest indicador informa sobre l’evolució dels resultats acadèmics de l’alumnat avaluat a l’educació primària a les àrees de llengua castellana, llengua catalana, matemàtiques i coneixement del medi¹ / ciències de la naturalesa i ciències socials en el període comprès entre els cursos 2011-2012 i 2016-2017.

Anàlisi

A partir de l’anàlisi dels resultats, en general s’observa una evolució positiva en totes les àrees dins aquest període. En el curs escolar 2016-2017 es dona un increment d’aprovats en totes les àrees, i de forma remarcable a les àrees de llengua castellana, de llengua catalana i de matemàtiques.

De l’anàlisi comparada de l’alumnat que aprova les àrees lingüístiques el curs 2016-2017, resulta que en tots els nivells d’educació primària, el percentatge d’aprovats a l’àrea de llengua castellana és igual o superior en 2 punts percentuals al percentatge d’alumnes que aproven la llengua catalana.

També cal remarcar una millora del rendiment dels alumnes a les àrees de ciències de la naturalesa i de ciències socials a partir del curs 2014-2015, coincidint amb la implantació de la LOMCE, en relació amb els resultats a l’àrea de coneixement del medi, que fins aquest curs les integrava.

A les àrees de llengua anglesa, matemàtiques, ciències socials i ciències naturals es produeix una disminució important en el percentatge d’alumnes aprovats a mesura que el nivell acadèmic és més alt. Durant el curs 2016-2017, a llengua anglesa el percentatge d’aprovats del darrer curs respecte al primer de l’etapa, disminueixen 5,7 punts, a ciències socials, 5,5 punts i a matemàtiques, 5,4 punts.

1 L’àrea de coneixement del medi, a 2n, 4t i 6è d’EP (coincidint amb el final de cicle), integrava fins al curs 2014- 2015 les àrees de ciències de la naturalesa i de ciències socials.

(17)

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP 95,9 95,5 96,2

2n EP 95,0 95,2 94,2 94,4 95,7 96,0

3r EP 92,8 92,9 94,4

4t EP 89,2 90,3 90,4 90,8 93,0 94,1

5è EP 89,2 89,0 91,7

6è EP 85,2 85,6 85,8 86,9 89,8 90,5

Taula RAEP 2.2.1. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de llengua anglesa a l’etapa d’EP

80 % 84 % 88 % 92 % 96 % 100 %

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

2n EP 4t EP 6è EP

Gràfic RAEP 2.2.1. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de llengua anglesa a l’etapa d’EP

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP 94,2 93,7 94,8

2n EP 93,0 92,9 93,2 93,1 94,8 96,1

3r EP 93,7 94,5 95,6

4t EP 91,3 91,2 91,7 93,2 95,0 96,4

5è EP 92,5 93,2 94,7

6è EP 88,7 89,5 89,7 90,7 92,0 94,5

Taula RAEP 2.2.2. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de llengua castellana a l’etapa d’EP

80 % 84 % 88 % 92 % 96 % 100 %

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

2n EP 4t EP 6è EP

Gràfic RAEP 2.2.2. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de llengua castellana a l’etapa d’EP

(18)

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP 91,7 91,2 92,6

2n EP 89,7 90,0 90,2 90,0 92,4 93,6

3r EP 91,1 92,0 93,4

4t EP 88,7 89,7 89,6 90,6 92,8 94,2

5è EP 90,4 90,9 92,5

6è EP 86,6 87,4 87,3 87,4 90,6 92,5

Taula RAEP 2.2.3. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de llengua catalana a l’etapa d’EP

80 % 84 % 88 % 92 % 96 % 100 %

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

2n EP 4t EP 6è EP

Gràfic RAEP 2.2.3. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de llengua catalana a l’etapa d’EP

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP 94,3 93,9 94,8

2n EP 91,4 92,0 91,9 92,1 93,6 95,0

3r EP 89,4 89,9 91,8

4t EP 88,4 87,4 88,6 89,1 90,3 91,5

5è EP 85,8 87,3 88,4

6è EP 84,0 83,6 85,2 85,2 86,9 89,4

Taula RAEP 2.2.4. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de matemàtiques a l’etapa d’EP

80 % 84 % 88 % 92 % 96 % 100 %

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

2n EP 4t EP 6è EP

Gràfic RAEP 2.2.4. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de matemàtiques a l’etapa d’EP

(19)

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP c. nat. 97,2 97,6 98,0

c. soc. 97,0 97,6 98,0

2n EP c. medi 94,5 94,9 94,9 95,3

c. nat. 96,6 97,5

c. soc. 96,4 97,6

3r EP c. nat. 92,8 93,4 95,2

c. soc. 91,9 91,9 94,6

4t EP c. medi 90,8 90,7 91,3 92,2

c. nat. 94,1 94,9

c. soc. 93,5 94,2

5è EP c. nat. 91,4 91,9 94,2

c. soc. 88,6 89,4 92,3

6è EP c. medi 87,2 88,1 88,1 88,3

c. nat. 92,7 94,3

c. soc. 90,2 92,5

Taula RAEP 2.2.5. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de coneixement del medi, de ciències de la naturalesa i de ciències socials a l’etapa d’EP

80 % 84 % 88 % 92 % 96 % 100 %

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 2n EP c. medi 4t EP c. medi 6è EP c. medi 2n EP c. nat. 4t EP c. nat. 6è EP c. nat.

Gràfic RAEP 2.2.5. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de coneixement del medi i de ciències de la naturalesa a l’etapa d’EP

80 % 84 % 88 % 92 % 96 % 100 %

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 2n EP c. medi 4t EP c. medi 6è EP c. medi 2n EP c. soc. 4t EP c. soc. 6è EP c. soc.

Gràfic RAEP 2.2.6. Evolució del percentatge d’aprovats a l’àrea de coneixement del medi i de ciències socials a l’etapa d’EP

(20)

RAEP 3. Promoció dins l’etapa d’EP

Definició

S’entén per percentatge de promoció el percentatge d’alumnat avaluat que passa al nivell educatiu següent.

RAEP 3.1. Promoció dins l’etapa d’EP (curs 2016-2017)

Aquest indicador informa del percentatge d’alumnes de les Illes Balears que han estat avaluats en els diferents nivells de l’educació primària i que passen al curs següent, amb les desagregacions per illa, titularitat del centre, gènere i nacionalitat de l’alumnat.

Anàlisi

En general, els percentatges de promoció dins l’etapa fluctuen entre un 96,9% al 1r curs, un 98,3% al 4t i 5è cursos, i un 97,9% a 6è curs de l’etapa respectivament. Els dos primers nivells de l’etapa són els que presenten percentatges més baixos (96,9% i 97,4%, respectivament).

Per illes, els percentatges de promoció són molt semblants, encara que, per terme general, els que corresponen a Menorca són lleugerament més alts que els de les altres illes, i els de Mallorca, lleugerament més baixos.

Llevat del primer nivell, en el qual el percentatges de promoció dels centres privats és 0,8 punts superior als dels públics, les diferències entre ambdós tipus de centres són molt poc remarcables

—en alguns cursos no hi ha diferències i en el darrer curs de l’etapa es redueixen a 0,5 punts percentuals.

Si s’analitzen les dades segons la variable gènere de l’alumnat, s’observa que, en tots els cursos de l’etapa, les nines presenten percentatges de promoció més alts que els nins, amb diferències que varien entre els 0,4 punts al 3r curs i els 0,9 punts al 1r.

Segons la nacionalitat de l’alumnat, les diferències més grans en els percentatges de promoció es donen en els tres primers cursos de l’etapa —l’alumnat amb nacionalitat espanyola supera en més de tres punts percentuals al de nacionalitat estrangera—, es redueixen a 4t i 5è nivells, i torna augmentar en el darrer nivell de l’etapa (2,9 punts).

(21)

Illes Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa-Formentera

1r EP 96,9 96,5 97,4 96,7 97,4 96,7 98,0 97,6

2n EP 97,4 97,0 97,8 97,2 97,7 97,3 97,4 97,5

3r EP 97,7 97,5 97,9 97,7 97,7 97,6 98,2 98,0

4t EP 98,3 98,0 98,5 98,1 98,5 98,3 98,6 98,0

5è EP 98,3 97,9 98,8 98,3 98,3 98,2 98,8 99,0

6è EP 97,9 97,6 98,2 97,7 98,2 97,7 99,3 98,3

Taula RAEP 3.1.1. Percentatges de promoció dins l’etapa d’EP (curs 2016-2017), per gènere, titularitat i illa

96,5 97,4 97,0 97,8 97,597,9 98,098,5 97,998,8 97,6 98,2

96,9 97,4 97,7 98,3 98,3 97,9

50 % 60 % 70 % 80 % 90 % 100 %

1r EP 2n EP 3r EP 4t EP 5t EP 6è EP

nins nines Illes Balears

Gràfic RAEP 3.1.1. Percentatges de promoció a l’etapa d’EP (curs 2016-2017), per gènere

96,797,4 97,2 97,7 97,7 97,7 98,1 98,5 98,3 98,3 97,798,2

96,9 97,4 97,7 98,3 98,3 97,9

50 % 60 % 70 % 80 % 90 % 100 %

públics privats Illes Balears

Gràfic RAEP 3.1.2. Percentatges de promoció a l’etapa d’EP (curs 2016-2017), per titularitat

96,7 97,3 97,6 98,3 98,2

98,0 97,4 98,2 98,6 97,7

98,8 99,3

97,6 97,5 98,0 98,0 99,0 98,3

96,9 97,4 97,7 98,3 98,3 97,9

70%

75%

80%

85%

90%

95%

100%

Mallorca Menorca Eivissa/Formentera Illes Balears

Gràfic RAEP 3.1.3. Percentatges de promoció a l’etapa d’EP (curs 2016-2017), per illes

(22)

tot l’alumnat estranger no estranger

1r EP 96,9 94,0 97,5

2n EP 97,4 94,7 97,9

3r EP 97,7 94,9 98,1

4t EP 98,3 97,1 98,4

5è EP 98,3 97,6 98,4

6è EP 97,9 95,3 98,2

Taula RAEP 3.1.2. Percentatges de promoció a l’etapa d’EP (curs 2016-2017), segons la nacionalitat de l’alumnat

94,097,5 94,7 97,9 94,998,1 97,1 98,4 97,6 98,4 95,398,2

96,9 97,4 97,7 98,3 98,3 97,9

50%

60%

70%

80%

90%

100%

estrangers no estrangers tot l'alumnat

Gràfic RAEP 3.1.4. Percentatges de promoció a l’etapa d’EP (curs 2016-2017), segons la nacionalitat de l’alumnat

(23)

RAEP 3.2. Promoció de l’etapa d’EP a la d’ESO segons el nombre d’àrees suspeses (curs 2016- 2017)

Aquest indicador informa de l’alumnat que passa de l’etapa d’educació primària a la d’educació secundària obligatòria amb un progrés adequat o amb algunes mancances a l’hora d’aconseguir els objectius de l’etapa. Aquest indicador es calcula desagregat segons l’edat d’acabament de l’etapa (edat teòrica 12 anys) i per a majors de 12 anys.

Anàlisi

Del total d’alumnes que passen de l’etapa d’educació primària a la d’educació secundària obligatòria (un 97,9%), un 79% ho fa amb un progrés adequat, atès que aprova totes les àrees;

un 13,5% passa a l’altra etapa amb una o dues àrees suspeses i un 5,4% d’alumnat presenta un alt risc de fracàs escolar a l’etapa d’educació secundària obligatòria pel fet d’accedir-hi amb tres àrees suspeses o més.

En desagregar les dades per illes, s’observa que l’alumnat de l’illa de Menorca que passa a l’altra etapa en progrés adequat, és a dir, amb cap àrea suspesa, supera en 8,4 punts percentuals la mitjana de les Illes Balears i només un 2,4% de l’alumnat d’aquesta illa suspèn tres àrees o més.

Per contra, només un 77,8% i un 80,7% del alumnes de Mallorca i de les Pitiüses, respectivament va promocionar sense cap àrea suspesa i més d’un 5% ho feren amb tres o més.

Els percentatges de promoció de l’alumnat dels centres públics i el dels centres privats són molt similars al finalitzar l’etapa.

Atenent al gènere de l’alumnat, s’observen diferències significatives. La promoció de les nines és superior a la dels nins; concretament, el nombre de nines que progressa adequadament al finalitzar l’etapa és aproximadament 8,3 punts percentuals superior al de nins, tant si es comparen els percentatges de promoció de l’alumnat de totes les edats com els de l’alumnat idoni (que passa al curs següent l’any que compleix 12 anys).

Un 78,3% d’alumnat promociona a l’altra etapa amb 12 anys, l’edat teòrica de finalització de l’etapa, sense haver repetit cap curs. La majoria d’aquests alumnes del conjunt de les Illes —un 69,7% de l’alumnat— hi passa sense cap matèria suspesa.

(24)

Illes

Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa- Formentera

total 97,9 97,6 98,2 97,7 98,2 97,7 99,3 98,3

cap de suspesa 79,0 75,1 83,4 78,7 79,7 77,8 87,4 80,7

una de suspesa 8,8 9,8 7,6 8,6 9,1 9,0 6,3 8,9

dues de suspeses 4,7 5,6 3,7 4,9 4,4 5,1 3,2 3,5

tres o més de suspeses 5,4 7,0 3,5 5,5 5,0 5,7 2,4 5,2

Taula RAEP 3.2.1. Percentatges de promoció de l’EP a l’ESO (curs 2016-2017), per gènere, titularitat i illa

97,9 97,7 99,3 98,3

79,0 77,8

87,4 80,7

8,8 4,7 5,4 9,0 5,1 5,7 6,3 3,2 2,4 8,9 3,5 5,2

0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

total cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses

Gràfic RAEP 3.2.1. Percentatges de promoció de l’EP a l’ESO (curs 2016-2017), per illes

97,9 97,7 98,2

79,0 78,7 79,7

8,8 8,6 9,1

4,7 5,4 4,9 5,5 4,4 5,0

0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Gràfic RAEP 3.2.2. Percentatges de promoció de l’EP a l’ESO (curs 2016-2017), per titularitat

(25)

97,9 97,6 98,2

79,0 75,1

83,4

8,8 4,7 5,4 9,8 5,6 7,0 7,6 3,7 3,5

0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Gràfic RAEP 3.2.3. Percentatges de promoció de l’EP a l’ESO (curs 2016-2017), per gènere

Illes

Balears nins nines públics privats Mallorca Menorca Eivissa- Formentera

total 78,3 75,2 81,7 75,7 82,9 77,3 81,1 82,3

cap de suspesa 69,7 65,5 74,5 67,6 73,6 68,6 75,3 73,1

una de suspesa 5,5 6,1 4,8 5,0 6,4 5,7 3,8 5,6

dues de suspeses 2,5 3,0 2,0 2,6 2,4 2,6 2,0 2,2

tres o més de suspeses 0,5 0,7 0,4 0,5 0,5 0,4 0,1 1,5

Taula RAEP 3.2.2. Percentatges de promoció de l’EP a l’ESO als 12 anys (curs 2016-2017), per gènere, titularitat i illa

78,3 77,3 81,1 82,3

69,7 68,6 75,3 73,1

5,5 2,5 0,5 5,7 2,6 0,4 3,8 2,0 0,1 5,6 2,2 1,5

0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Gràfic RAEP 3.2.4. Percentatges de promoció de l’EP a l’ESO als 12 anys (curs 2016-2017), per illes.

(26)

78,3 75,7

82,9

69,7 67,6 73,6

5,5 2,5 0,5 5,0 2,6 0,5 6,4 2,4 0,5

0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Gràfic RAEP 3.2.5. Percentatges de promoció de l’EP a l’ESO als 12 anys (curs 2016-2017), per titularitat

78,3 75,2 81,7

69,7 65,5

74,5

5,5 2,5 0,5 6,1 3,0 0,7 4,8 2,0 0,4

0 % 20 % 40 % 60 % 80 % 100 %

Gràfic RAEP 3.2.6. Percentatges de promoció de l’EP a l’ESO als 12 anys (curs 2016-2017), per gènere

(27)

RAEP 3.3. Evolució de la promoció de l’etapa d’EP a la d’ESO segons el nombre d’àrees suspeses en el període comprès entre 2011 i 2017

Aquest indicador informa de l’evolució del percentatge d’alumnes que finalitzen l’etapa d’EP i promocionen a l’etapa d’ESO en els anys compresos entre 2011 i 2017. Les dades, a més de reflectir els percentatges globals de l’alumnat que promociona, també inclouen els percentatges de l’alumnat que passa a ESO amb 12 anys i del que ho fa amb més de 12 anys.

Anàlisi

El percentatge d’alumnes que promociona d’EP a ESO presenta una evolució positiva dins el període analitzat; concretament, l’increment és de 3,3 punts percentuals. Cal destacar que 2,8 punts d’aquest increment s’han produït als tres darrers cursos escolars.

Si s’analitza el percentatge d’alumnes que finalitza l’etapa amb totes les àrees aprovades, es constata també una millora de 8,1 punts percentuals en aquest període. A més, es pot destacar una reducció de 2,4 punts percentuals de l’alumnat que suspèn tres àrees o més.

Amb relació al percentatge de promoció de l’alumnat de 12 anys (edat teòrica en què s’ha de finalitzar l’etapa), es dona un increment de 5,2 punts en el total d’alumnat que promociona en aquest període. També es produeix un augment del percentatge d’alumnes que passa a l’altra etapa sense cap àrea suspesa (6,7 punts).

El percentatge de promoció de l’alumnat de més de 12 anys —alumnes que han repetit algun curs al llarg de l’etapa—, s’ha reduït 1,7 punts percentuals durant aquest període, encara que el curs 2016-2017 han promocionat sense cap suspesa 1,4 punts percentuals més d’aquests alumnes que a l’inici del període.

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

total 94,6 94,5 95,1 95,2 96,6 97,9

cap de suspesa 70,9 71,7 72,7 73,1 75,8 79,0

una de suspesa 9,8 9,7 9,9 9,6 8,9 8,8

dues de suspeses 6,0 5,8 5,5 5,7 5,4 4,7

tres o més de suspeses 7,8 7,3 7,0 6,7 6,5 5,4

Taula RAEP 3.3.1. Evolució del percentatge de promoció de l’EP a l’ESO entre 2011 i 2017 de tot l’alumnat

(28)

70,9 71,7 ^72,7 73,1 ^75,8

79,0

9,8_6,0 9,7 9,9 9,6 8,9 8,8

5,8 5,5 5,7 5,4 4,7

7,8 7,3 7,0 6,7 6,5 5,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 cap de suspesa una de suspesa dues de suspeses tres o més de suspeses

Gràfic RAEP 3.3.1. Evolució del percentatge de promoció de l’EP a l’ESO entre 2011 i 2017 de tot l’alumnat

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

total 73,1 74,1 75,5 76,2 77,8 78,3

cap de suspesa 63,0 64,2 65,2 66,0 68,2 69,7

una de suspesa 6,4 6,4 6,4 6,2 5,8 5,5

dues de suspeses 3,0 3,0 3,1 3,2 3,1 2,5

Taula RAEP 3.3.2. Evolució del percentatge de promoció de l’EP a l’ESO entre 2011 i 2017 de l’alumnat de 12 anys

63,0 64,2 65,2 66,0 68,2 69,7

6,43,00,8 6,43,00,6 6,43,10,7 6,23,20,7 5,83,10,8 5,52,50,5 0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

Gràfic RAEP 3.3.2. Evolució del percentatge de promoció de l’EP a l’ESO entre 2011 i 2017 de l’alumnat de 12 anys.

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

total 21,4 20,5 19,6 19,0 18,7 19,7

cap de suspesa 7,9 7,6 7,5 7,1 7,6 9,4

una de suspesa 3,5 3,4 3,4 3,4 3,1 3,3

dues de suspeses 3,0 2,8 2,3 2,5 2,3 2,2

Taula RAEP 3.3.3. Evolució del percentatge de promoció de l’EP a l’ESO entre 2011 i 2017 de l’alumnat de més de 12 anys.

(29)

7,9 7,6 7,5 7,1 7,6

9,3

3,5 3,4 3,4 3,4 3,1 3,3

3,0 2,8 2,3 2,5 2,3 2,2

7,1 6,8 6,3 6,0 5,7

4,8

0%

4%

8%

12%

16%

20%

Gràfic RAEP 3.3.3. Evolució del percentatge de promoció de l’EP a l’ESO entre 2011 i 2017 de l’alumnat de més de 12 anys.

(30)

RAEP 3.4. Evolució de la promoció dins l’etapa d’EP en el període comprès entre 2011 i 2017 Aquest indicador informa de l’evolució de les dades de promoció global dels alumnes d’educació primària en els anys compresos entre 2011 i 2017. Les dades es presenten per al conjunt de les Illes Balears i amb les desagregacions per illa, la titularitat del centre i la nacionalitat de l’alumnat.

Anàlisi

El percentatge d’alumnat que passa al nivell següent ha millorat al llarg dels darrers cursos acadèmics. En el curs 2016-2017 es donen els percentatges de promoció més alts de tot el període analitzat. El fet que els percentatges de promoció siguin lleugerament inferiors en els dos primers nivells pot ser conseqüència de la importància que s’atribueix a la iniciació dels processos lligats a l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i el càlcul. També s’explica pel fet que l’alumnat que ja ha repetit durant l’etapa ha de promocionar per imperatiu legal, com a conseqüència d’haver exhaurit aquesta mesura en cursos anteriors de l’etapa.

A totes les illes, s’observa un creixement progressiu de la promoció i, a més, aquests percentatges són més alts en els darrers cursos de l’etapa.

L’anàlisi per titularitat indica que els percentatges dels alumnes que passen al nivell següent en els centres de titularitat privada és superior als dels alumnes que ho fan en els de titularitat pública;

però s’han reduït significativament les diferències, concretament en el darrer curs analitzat la diferència es redueix a 0,5 punts al final de l’etapa.

En el cas de l’alumnat estranger, les diferències en els percentatges de promoció amb els dels alumnes de nacionalitat espanyola han disminuït en el darrer curs acadèmic. La progressió més remarcable es dona als cursos 2n i 4t de l’etapa.

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP 95,9 95,7 96,9

2n EP 93,1 93,4 93,7 93,7 95,9 97,4

3r EP 96,1 96,4 97,7

4t EP 94,7 94,3 94,5 95,6 96,9 98,3

5è EP 97,2 96,7 98,3

6è EP 94,6 94,5 95,1 95,2 96,6 97,9

Taula RAEP 3.4.1. Evolució dels percentatges de promoció a l’etapa d’EP de les Illes Balears

(31)

85 % 88 % 91 % 94 % 97 % 100 %

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

2n EP 4t EP 6è EP

Gràfic RAEP 3.4.1. Evolució dels percentatges de promoció a l’etapa d’EP de les Illes Balears

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP 95,6 95,4 96,7

2n EP 93,0 93,4 93,6 93,5 95,8 97,3

3r EP 95,8 96,3 97,6

4t EP 94,9 94,3 94,4 95,4 97,0 98,3

5è EP 97,1 96,9 98,2

6è EP 94,4 94,4 94,8 94,9 96,4 97,7

Taula RAEP 3.4.2. Evolució dels percentatges de promoció a l’etapa d’EP de Mallorca

85 % 88 % 91 % 94 % 97 % 100 %

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2015-2016

2n EP 4t EP 6è EP

Gràfic RAEP 3.4.2. Evolució dels percentatges de promoció a l’etapa d’EP de Mallorca

2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017

1r EP 96,5 96,0 98,0

2n EP 92,7 93,3 93,1 92,9 97,1 97,4

3r EP 96,9 97,3 98,2

4t EP 94,2 94,9 93,6 96,0 96,8 98,6

5è EP 97,7 96,7 98,8

6è EP 96,5 96,2 96,7 96,9 98,6 99,3

Taula RAEP 3.4.3. Evolució dels percentatges de promoció a l’etapa d’EP de Menorca