TEA STILTON. És una rateta més espavilada que la que escombrava. l escaleta! Decidida i valenta, és l enviada especial de

14  Descargar (0)

Texto completo

(1)

TEA STILTON

És una rateta més espavila-da que la que escombrava l’escaleta! Decidida i valen-ta, és l’enviada especial de L’Eco del Rosegador. Sempre a punt per marxar de viatge a la recerca d’exclusives, viu les més increïbles aventures, que li proporcionen articles i fotografi es sensacionals. Condueix la moto amb la mateixa traça que pilota un avió. És encantadora, bri-llant i sempre està disposa-da a ajudisposa-dar els altres. Tea és una bona amiga per a les seves amigues, i considera la solidaritat femenina com un valor molt important!

www.geronimostilton.cat

www.estrellapolar.cat

9 7 8 8 4 9 0 5 7 8 9 0 2

10124665

Després d’una tem-pesta, Paulina troba a la platja un noi molt estrany que té la pell blava i els cabells blau fosc. Qui és? Com ha arribat allà? El nàu-frag parla una llengua incomprensible i no sembla procedir de cap lloc conegut. Per descobrir la seva iden-titat, les Tea Sisters viuen una aventura increïble i descobrei-xen que el misteriós regne de l’Atlàntida, que tothom creia des-aparegut en les pro-funditats de l’oceà, encara existeix...

BENVINGUTS A L’ATLÀNTIDA

Un món fantàstic

espera les Tea Sisters.

Per descobrir-lo, les cinc amigues

de Ratford hauran d’anar molt lluny,

fins al llindar d’un regne misteriós, al fons

dels abismes. Un regne que tothom creia

desaparegut. Un regne amb un nom que

sempre ens ha fet somiar: l’Atlàntida!

A C A B A D O S D I S E Ñ A D O R E D I T O R C O R R E C T O R E S P E C I F I C A C I O N E S nombre: Silvia/Xavi nombre: Iván nombre: Nº de TINTAS: 4/0 TINTAS DIRECTAS: LAMINADO: PLASTIFICADO: brillo mate uvi brillo uvi mate relieve falso relieve purpurina: estampación: Luxor 231 troquel

título: En el reino de la Atlántida

encuadernación: Sobrecubierta + Cartoné medidas tripa: 130 x 193 mm

medidas frontal cubierta: 135 x 199 mm medidas contra cubierta: 135 x 199 mm medidas solapas: 90 mm

ancho lomo definitivo: 32mm

OBSERVACIONES:

Fecha:

(2)

Al Regne

(3)

Els noms de Geronimo i Tea Stilton i tots els personatges i detalls relacionats amb ells són copyright, marca registrada i llicència exclusiva d’Atlantyca S.p.A. Tots els drets reservats. Es protegeixen els drets morals de l’autor.

Textos de Tea Stilton

Coordinació de textos d’Alessandra Berello i Daniela Finistauri Coordinació editorial de Patrizia Puricelli

Editing de Maria Ballarotti

Disseny gràfic de Yuko Egusa i Marta Lorini Assistència artística de Tommaso Valsecchi

Il·lustracions interiors de Barbara Pellizzari i Chiara Balleello (llapis i clean-up) i Alessandro Muscillo (color)

Il·lustracions del «Diari Secret de l’Atlàntida» de Danilo Barozzi Direcció artística de Flavio Ferron

Coberta de Danilo Barozzi Idea original d’Elisabetta Dami

Títol original: Il principe di Atlantide Traducció de Maria Dolors Ventós

© 2010, Edizioni Piemme S.p.A., Palazzo Mondadori - Via Mondadori 1, 20090 Segrate - Itàlia

www.geronimostilton.com

International Rights © Atlantyca S.p.A., Via Leopardi 8, 20123 Milà - Itàlia

foreignrights@atlantyca.it / www.atlantyca.com

© 2015, Editorial Planeta S. A.

© 2015, de l’edició en llengua catalana: Grup Editorial 62, s.l.u. Estrella Polar, Pedro i Pons, 9-11, 08034 Barcelona

www.estrellapolar.cat info@estrellapolar.cat www.geronimostilton.cat

Primera edició: juny del 2015 ISBN: 978-84-9057-890-2 Dipòsit legal: B. 11.528-2015 Impressió: Egedsa

Imprès a Espanya - Printed in Spain

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei.

Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

Stilton és el nom d’un famós formatge anglès. És una marca registrada de l’Associació de Fabricants de Formatge Stilton. Per a més informació, www.stiltoncheese.com

(4)

t

EMps

dE

vacancEs

A la Universitat de Ratford s’havien acabat els exàmens semestrals i els estudiants aprofitaven la pausa de les classes per anar-se’n de

v

a

c

a

n

c

e

s

. Les Tea Sisters també es delien per fer un des-cans. El primer semestre havia estat d’allò més

esgotador

i les cinc amigues es morien de ga-nes de concedir-se un

repòs

ben merescut. Les noies feien els últims preparatius per a la marxa i estaven ocupades omplint motxilles i ma-letes. Totes menys Paulina, que estava

tran-quil.lament

asseguda i contemplava com les altres s’escarrassaven amb l’equipatge.

(5)

8

t

EMps dE vacancEs

Nicky va negar amb el cap.

—De debò que no entenc que t’estimis més que-dar-te tancada entre les parets de Ratford que anar de vacances a l’aire lliure!

Ella no hi hauria renunciat per res del món i ja assaboria anticipadament els panorames salvat-ges de la seva estimada

A

u

s

t

r

à

l

i

a

. Violet també hi va dir la seva:

—Jo t’invitaria al meu curs de

composició

musical

... però em fa l’efecte que no

t’interessa gaire, oi?

Paulina va respondre amb un gran somriure:

—Però si ja em va bé! Necessito descan-sar... A més, el professor

Espurna

m’ha demanat que comprovi les dades de la seva recerca sobre civilitzacions antigues!

—Sembla un treball llarg...

UF

... —va esbufe-gar Colette, que s’esforçava per tancar la seva maleta rosa, plena de vestits—. Però tu, Pilla,

P

I

S

T

AA

AA

A

A

AAA

A

!

(6)

t

EMps dE vacancEs

coneixes més bé que ningú...

Arf

... els ar-xius informàtics de la universitat! Jo no sabria per on començar!

Paulina va observar la seva amiga, divertida, i no va poder evitar comentar:

—No podries renunciar a un parell de vestits de gala, Colette? A les platges del

C

a

r

i

b

no et serviran de gran cosa!

—No facis broma! —li va respondre, molt serio-sa—. Ja ha estat prou dur haver de renunciar a la meva col·lecció de bàlsams... Si no puc tenir els cabells en condicions, almenys vull anar elegant!

Pam va irrompre a l’habitació com un

TORNADO

, ensopegant amb les bosses i les maletes de les seves amigues, que estaven apilades davant de la porta. —Pam! Estàs bé? —li va preguntar Paulina, men-tre l’ajudava a aixecar-se d’enmen-tremig de l’escam-pall d’equipatges.

(7)

10

t

EMps dE vacancEs

—Com una rosa! Però és

TARDISSIM!

Si no ens afanyem, el ferri salparà sense nosaltres!

—És que no puc tancar la maleta! —va exclamar Colette,

irritada

.

—No et preocupis, Cocó, que ja me n’encarrego jo! —va exclamar Pamela, tota decidida. I, sense afegir res més, va agafar embranzida i va saltar da-munt de la maleta de Colette... que finalment es va tancar!

—Vinga, nenes! Totes cap al meu tot terreny! —va exclamar Pam—.

C

LAC

C

LAC

!

!

T

T

T

EEEEEEnnnsss

eeessspppeeerrreee

nnn

llllll

eeesss

vvv

aaa

cccaaa

nnn

ccceeesss!!!

(8)

Pista aaa!

(9)

12

U

n

MistEri

a

la

platJa

Un instant abans que el tot terreny de Pam des-aparegués a l’horitzó, Paulina es va apartar de la finestra i va exclamar:

—Anem per feina! M’espera la

RECERCA!

Les Tea Sisters havien estat les últimes de marxar de Ratford. Els altres estudiants i els professors ja eren al port, esperant el ferri, o ja se n’havien anat. Fins i tot el rector,

Enciclopèdic de Ratis

, ha-via abandonat el seu despatx per anar a impartir un seminari a l’altre costat de l’illa.

Paulina va travessar els passadissos deserts de la universitat en direcció a la

biblioteca

. Pels grans finestrals, hi entrava la llum del sol i una pau silenciosa embolcallava llibres i ordinadors. La noia es va asseure davant d’una pantalla i es va

(10)

U

n MistEri a la platJa

concentrar en la

feina

. Estava tan absorta que no va parar fins que ja era de nit.

—El que em convé ara és un

sopar lleuger

i una

bona dormida!

—va exclamar, satisfeta, assaborint el plaer d’una nit de repòs saludable. Quan se n’anava a dormir, va posar el desperta-dor una mica més d’hora que de costum. L’ende-mà al matí volia córrer per la platja, abans de po-sar-se a treballar amb l’or di nador.

Durant la nit, un soroll sobtat la va despertar d’un sobresalt. Una

Pluja

insistent picava els vidres de les finestres, i la

resplendor

dels llamps il·luminava la foscor de l’habitació. L’ dels trons feia tremolar tota la universitat.

—Déu n’hi do, quin temporal! —va murmurar Pau lina—. Feia temps que no plovia així...

(11)

U

n MistEri a la platJa

Si s’ha de jutjar per la pluja incessant i els trons que retrunyien sense parar, allò era una tempesta amb tots els ets i uts!

Quan per fi es va poder adormir, va caure en un son

lleuger

i

neguitós

.

L’endemà va obrir els ulls en sentir el desperta-dor. Estava cansadíssima. Així que va obrir la fi-nestra, la va embolcallar l’

aire fresc

i perfu-mat de salabror, i li va fer venir ganes d’anar a la

PLATJA

. Es va posar el xandall i les

(12)

U

n MistEri a la platJa

bes, i va baixar ràpidament a la cuina per prepa-rar-se un

esmorzar

lleuger.

—Has sentit el temporal d’aquesta nit? —li va preguntar Botirona, la cuinera de la universitat, mentre li oferia un suc de taronja—. Feia molts anys que no se’n veia cap de semblant! És molt

estrany!

Havent esmorzat, Paulina va anar cap a la platja. L’

espectacle

que l’esperava la va deixar sense alè!

El mar no tenia l’habitual color clar: era d’un to

BLAU FOSC

intens, amb reflexos verds. Per da-munt de la superfície de l’aigua, el cel es perdia en un dens matís grisós, i la

sorra

, encara humida per la pluja nocturna, era de color marró fosc i estava sembrada de branques i algues. Paulina es va posar a córrer. Els seus peus s’en-fonsaven en la sorra molla, mentre els rajos de sol feien brillar la superfície del mar. En l’aire

(13)

U

n MistEri a la platJa

La noia va afluixar el pas per gaudir de l’es pectacle, abastant tota la platja amb la mirada. Llavors va

VEURE

una cosa en la sorra fosca. Semblava

un tronc d’arbre que les ones havien arrossegat, però era d’un color

blav

ó

s

força estrany...

—I si és un animal? —es va preguntar Paulina. Però quin animal podia haver embarrancat a la platja?

Potser un peix molt gros?

(14)

U

n MistEri a la platJa

Paulina va arrencar a córrer, empesa per la curio-sitat. Com més s’hi acostava, menys li semblava que aquella silueta fos un

tronc

.

Quan va ser prou a la vora per distingir la silueta, el

cor

li va bategar amb força. Va accelerar el pas perquè sentia una

a n s i e ta t

es

-tranya

. S’havia adonat que allò que jeia a la

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :