• No se han encontrado resultados

Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges, psicòlegs i infermers residents en les unitats docents de Catalunya

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "Curs de Salut Mental i Addiccions per a metges, psicòlegs i infermers residents en les unitats docents de Catalunya"

Copied!
51
0
0

Texto completo

(1)

Curs de Salut Mental i Addiccions per

a metges, psicòlegs i infermers

residents en les unitats docents de

Catalunya

Pla director de salut mental i addiccions

25 de maig de 2016

(2)

Perquè la salut mental és una prioritat?

Prevalença.

Càrrega.

Costos.

Dignificació social.

Garantia de resposta coordinada des de les

(3)

La salut mental de la població:

prevalença, càrrega i costos dels

(4)

Necessitats

Prevalença vida i prevalença any en els darrers 12

mesos, de qualsevol trastorn mental, a Europa, Espanya

i Catalunya

21,61 15,67 20,34 28,25 22,93 26,92 7,07 5,25 7,42 12,10 11,44 14,17 0 5 10 15 20 25 30

Europa Espanya Catalunya

Prevalença de Trastorn Mental en la població major de 17 anys

Home-vida Dona-vida Home-12mesos Dona-12 mesos

(5)

Estat de salut de la població major de 15 anys a

Catalunya

L‟autopercepció de benestar mental en la població és molt bona,

superior al 80%.

El 12,4% de població major de 15 anys pot patir un trastorn mental.

La probabilitat entre les dones (15,1%) és superior a la dels homes

(9,6%).

Per grups

d‟edat: afecta més a dones de 45 a 64 anys (19,0%) i homes a

partir dels 75 anys (11,1%).

Les persones amb estudis primaris o sense estudis tenen major

probabilitat de patir un trastorn mental (15,7%).

(6)

Estat de salut de la població infantil i juvenil

Probabilitat de patir un trastorn mental (4-14 anys) = 4,0% - Nois = 5,1%

- Noies = 2,9%

(7)

Evolució de la prevalença de consum de

drogues ( 2003-2013)

Població 15-29 anys

Població 15- 64 anys

7

Indicadors 2003 2013

Consum d’alcohol 15-29 anys 72,0 62,5

Consum de cànnabis 15-29 anys 26,9 17,5

Consum de cocaïna 15-29 anys 1,5 0,3

Indicadors 2003 2013

Consum d’alcohol 15-64 anys 71,0 65,0 Consum de cànnabis 15-64 anys 11,4 8,9 Consum de cocaïna 15-64 anys 0,7 1,6

(8)

Un 29,5% de pacients atesos a l’atenció primària en un any pateixen

un trastorn mental. Són més

prevalents en les dones.

Un 10% consulten específicament per problemes de salut mental.

Font: Estudi DASMAP: Diagnòstic i avaluació de salut mental a l’atenció

primària, 2006

Estudi DASMAP (2006): Els trastorns mentals

en l’atenció primària

Diagnòstics més freqüents Depressió major (9,6%) ( ♀ 12,1% vs. 5,4% ♂) Trastorn d’angoixa (7,0%) Abús o dependènci a de substàncies (3,2%)

(9)

Malalties cròniques: 30% de la població Trastorns mentals: 20% de la població El 30% de persones amb malaltia crònica té un problema de salut mental

El 46% de persones amb trastorn mental amb

malalties cròniques

Font: Naylor et al, 2012. King’s Fund.

Solapament entre malalties cròniques i trastorns mentals

(NHS

)

(10)

Taxa d’incidència d’anys viscuts amb discapacitat segons

grup de malalties i edat d’aparició per 1000 habitants

(11)

Impacte de la salut mental en el cost

d’altres malalties cròniques

11

(12)

Els TM com la psicosis causen major comorbilitat

i mortalitat

(13)

Cost de la depressió a Catalunya (2006)

Distribució dels costos de la depressió a Catalunya (2006)

13

Cost total de la depressió: 736.003.083 euros (0,38% del PIB del 2006). La depressió té repercussions importants en altres sectors econòmics.

Costos directes: 156.220.511 € (21%)

(prop del 2% del pressupost de salut) Costos indirectes:

579.782.572 € (79%)

Costos directes

65% medicaments

26% atenció primària salut9% atenció especialitzada ambulatòria i hospitalària Costos indirectes61% incapacitat permanent34% incapacitat laboral temporal5% mortalitat

Valoració per pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal = 200 M€ / any

(14)

Mortalitat per suïcidi a Catalunya

L’any 2013 van produir-se 537 morts per suïcidi, el 77% són

homes.

Taxa de 7,2 morts per 100.000 habitants

1 de cada 4 morts es produeix en persones de 45 a 54 anys.

És la primera causa de mort en menors de 35 anys.

La taxa de Catalunya és lleugerament inferior al promig de

(15)

Demanda i utilització de serveis:

la xarxa de Salut Mental i

(16)

APS: Atenció als problemes de SM

16

L’any 2013, un 22% dels pacients atesos a l’APS

va ser per un problema de SM.

L’increment d’activitat del període 2012-2013, és

del 21% de pacients i del 12% en l’activitat.

L’increment més rellevant és entre els menors de

(17)

Ús de serveis – Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil

(CSMIJ). Any 2014

El 4,2% de la població menor de 18 anys va ser atesa a la xarxa especialitzada

25.136 van ser Nous Casos

El número de Visites per pacient va ser: 6,2

En els darrers sis anys el nombre total de persones ateses als CSMIJ s’ha

incrementat en un 27,6%

Major prevalença en nois que en noies, arribant a més del doble en la franja d’edat de 6 a 12 anys.

(18)

18

Ús de serveis – CSMIJ. 2014 (II)

Deu diagnòstics

expliquen el

91% dels casos

Una de cada 8

persones ateses als

CSMIJ pateix un

Trastorn Mental greu

(TMG)

Els TMG reben una

mitja 18,6 visites/any

(19)

Ús de serveis – Hospitalització Infantil i

juvenil . Any 2014

19 El 2014 es van produir 1.416 altes en unitats d’hospitalització. En el període 2010-2014 ha augmentat un 14% Estada mitjana (2010-2014) Aguts: ↓ 5% Subaguts: ↑ 2%

(20)

CSMA

20

Augment en les visites a CSMA.

 Disminució en el nombre de pacients

atesos

6,5 visites per persona i any.

 En els cas dels TMG, 18,6

(21)

Hospitalització adults

21

L’any 2014 s’han produït 19.655 altes.

Lleu augment del nombre d’altes des del 2010.

Ha millorat l’eficiència del sistema. Disminueix l’Estada Mitjana i

(22)

Edat d’inici dels TMG que afecten al llarg de la vida

És quan s’inicien les conductes de risc de les substàncies addictivesNo es sol consultar els serveis de salut

(23)

23

RECURSOS

2009

2016

Centres de salut mental d’adults

73

73

Centres de salut mental infantil i juvenil

49

51

Llits d’aguts

895

1.005

Llits de subaguts

570

612

Llits de llarga estada

2.496

2.231

Places d’hospital de dia d’adults

645

660

Places d’hospital de dia d’adolescents

449

486

Places de centre de dia

2.032

2.073

Centres d’atenció i seguiment

65

65

Llits de desintoxicació

64

64

Llits de patologia dual

110

110

(24)

Distribució comunitat / hospital del

(25)

Despesa del Departament de Salut per Grups de

malalties (CIM9)

(26)

Estrategias priorizadas

Who Action Plan

Turquia, 2013

Estrategias de Salud

Mental del SNS

España

Plan Director de Salud

Mental y Adicciones

Plan Integral de salud

Mental

Cataluña

Promoción de la salud mental.Políticas públicas de salud mental.

Lucha contra el estigma y la discriminación.Atención Integral.Alianzas, cooperación, inclusión social.Formación de los profesionales.Prevención.Mejorar la capacitación de la AP.

Conocer las necesidades de la población.

Potenciar la investigación y la evaluación.

(27)

La situació actual dels països europeus afecta a la salut mental.

El benestar d’aquesta població és un tema central de las polítiques dels seus

governs.

Per prevalença, càrrega de malaltia i discapacitat, els TM són un dels majors reptes

de salut pública europea.

Cal potenciar-se el procés de desinstitucionalització i l’atenció comunitària, amb un

pes progressiu de l’atenció primària.

Existeixen tractaments eficaços que no arriben a moltes persones.

L’estigma i la discriminació són impediments per al tractament i la participació de

les persones amb problemes SM.

L’esperança de vida de les persones amb discapacitat mental és molt més curta que

la població general.

Cal augmentar la confiança en la qualitat, seguretat, efectivitat i competència dels

tractaments.

En la salut mental estan implicats molts sectors, insuficientment coordinats.

Cal una major transparència i de rendiment de comptes en la informació sobre

l’atenció i les intervencions.

The European

(28)

La Salut Mental una Prioritat en les Polítiques

públiques en l’àmbit de la salut a Catalunya

(29)

Prevenció de les malalties

mentals

(30)

Salut en Totes

les Politiques

P

la

In

terdepartamental

de

Sa

lut

P

ública

|

PINSAP

|

Fitjove: Promoció esportiva en adolescents i prevenció del consum Prevenir el consum de drogues en zones de risc amb la promoció d’activitats esportives.

Oferta atractiva d’exercici físic com a opció saludable d’ocupació del temps d’oci.

Acompanyar els joves en el pas de l’esport escolar a l’esport comunitari.

Prescripció social

Augmentar la participació comunitària.

Reduir aïllament social per a millorar la salut mental positiva i la qualitat de vida dels pacients.

Projecte COMSalut

Col·laboració del sistema sanitari amb els Ajuntament per projectes de salut comunitària.

Projecte demostratius en 15 ABS.

Preservar la Salut Mental de persones vulnerables:

Projecte conjunt amb el SOC per a la cura de la salut emocional en població aturada.

(31)

Codi Risc Suïcidi

Definir un protocol d’actuació específica per a tots els serveis sanitaris implicats davant la detecció d’un cas amb risc de suïcidi:

Assegurar un procediment homogeni per a l’atenció en els serveis d’urgències hospitalàries.

Implantar un circuit per a garantir una atenció proactiva i la continuïtat

assistencial post-alta hospitalària des del CSM ( 10 dies adults/72 hores adolescents)

Seguiment des del sistema durant 12 mesos després de la temptativa

Disposar d’un Registra poblacional de casos

Més de 1500 professionals implicats.

Ateses 2.921 persones per temptativa

de suïcidi

El 73% han requerit seguiment

ambulatori Implantat

100% Catalunya

(32)

32

Consolidació de la Ruta assistencial de la Depressió (Implantació GPC).

Definició del Pacient Crònic Complex (PCC) en base a: criteris diagnòstics, comorbiditat, funcionalitat i ús de serveis.

Criteris de PCC en adults i infantil i juvenil, incorpora la dependència a

drogues.

Elaboració del PIIC (Pla Individualizat d’Intervenció Compartida) entre APS

i AE.

Pacient Expert en Depressió a Catalunya ®. Inici dues experiències pilot .

Definició de la ruta assistencial de la complexitat en salut mental.

Experiència pilot a Pla de l’Estany.

Programa de Prevenció i Atenció a la

Cronicitat

(33)

Avaluació programa d’atenció Psicosi Incipient

2007-2012

Catalunya: = 37 casos PEPs

Austràlia UK Suècia Canadà EEUU

(15-30a) (17-30a) (18-45a) (16-45a) (14-28a)

INCIDÈNCIA:

A Catalunya el nombre de primers episodis de psicosi atesos en el

programa és de 37 casos per 100.000 hab.

Resultats:

millora de la deteccióaccessibilitat

reducció del temps

transcorregut sense rebre tractament

evolució clínica disminució de les hospitalitzacions

qualitat dels tractaments.

(34)
(35)

35

Treball col·laboratiu APS-SM

La incorporació de professionals de SM els equips d’AP ha fet

possible un canvi del model organitzatiu i millorar resolució en

els CAP de patologia no greu.

Consens del Consell Assessor sobre activitats prioritzades a

desenvolupar en l’entorn d’AP, a incloure progressivament en els

pactes territorials.

(36)

36

Integració dels CAS en la atenció comunitària de salut mental

(SISCAT)

Integració progressiva de la contractació dels CAS en EEPP de

salut mental

Consolidació de la participació de los professionals dels CAS en

els òrgans formals de coordinació territorial

Integració en les TIC (HC3, recepta electrònica)

Grup de treball del Consell Assessor de Salut Mental i

Addiccions: “Itinerari del consumidor de substàncies d’abús en

els recursos assistencials de les Xarxes de SM i Addiccions”

Integració dels serveis de atenció a la salut

mental i les drogodependències

(37)

Millora de l’efectivitat i

l’eficiència

(38)

Central de resultats

Salut Mental incorporada als informes 2012 i 2013

Transparència de resultats, centre per centre.

Presentació per línies de serveis (IJ – Adults i

Drogodependències).

Instrument que permet comparació (benchmarking).

Opinions dels experts.

Compartir les millors pràctiques.

Pioners a tot l’Estat

(39)

39

Disminució de la variabilitat de la pràctica clínica

Guies de pràctica clínica, amb l’AQUAs

Tr. Comportament alimentari (TCA).

Tr. Per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).

Tr. Límit de la personalitat (TLP).

Depressió.

Tr. Bipolar.

Esquizofrènia i Psicosi incipient.Joc patològic (en procés).

Projecte Essencial.

Promoure una pràctica assistencial que eviti la realització de

pràctiques clíniques que NO aporten valor a la salut de la

ciutadania i, en conseqüència, millorar la qualitat de l’atenció

sanitària.

(40)

Pla Integral d’Atenció a les

Persones amb Trastorns

(41)

Acord amb el Sector de Salut Mental de les Accions prioritzades pel període 2014-2016:

 Lluita contra el estigma.

 Integració en les intervencions per a la petita infància, població escolar i

adolescència d’especial risc o vulnerabilitat.

 Promoció de la participació ciutadana i social de les persones afectades.  Promoció i millora dels programes de suport a les famílies cuidadores.  Inclusió comunitària de les persones adultes amb TM greus i addiccions.  Inserció laboral de les persones amb TM greu.

 Millora de l’atenció psiquiàtrica i de la salut mental en l'àmbit judicial.  Promoció de l’associacionisme i de la participació ciutadana i social.

(42)

42

L’Estigma associat a MM:Projecte Obertament

RESULTATS ESCA 2013:

• 16% dels catalans no estarien disposats a conviure amb una persona

amb problemes de SM

• 17% no donaria Cap responsabilitat a persones amb problemes de SM • 29% creuen que una de les principals causes de malaltia mental es la

manca d’autodisciplina .

• 21% creuen que no es pot confiar per a la cura d’altres en persones

que han estat pacients en hospitals de salut mental.

Conveni Corporació Catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) Inclusió pregunta específica a ESCA i al Centre d’Estudis d’Opinió Videocàpsules 012

Centre estudis opinió: Un 20% de les persones que han patit un problema de SM en els darrers 12 mesos s’han sentit

(43)

43

Població infanto juvenil més vulnerable

Pla d’atenció integral a les persones amb TEA

Implicats 3 departaments de la Generalitat

(Salut, Ensenyament, Benestar Social i Família).Consens amb els professionals de diversos

serveis (sanitaris, socials i educatius).Unitat funcional territorial en 7 territoris.

Registre clínic unificat/ Pla d’Intervenció individual compartit.

Un total de 89 professionals implicats. Generalització a tot Catalunya .

(44)

44 Protocol per al maneig del TDAH

 Protocol d’implantació de la GPC a la xarxa sanitària”

Catalunya. Aquest grup va comptar amb la col·laboració i l’expertesa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).

 El protocol prioritza 10 recomanacions clau de la GPC:

diagnòstic per un professional expert i grups d’entrenament conductual per a pares .

 El protocol fa recomanacions per la coordinació amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i que prioritzen el tractament integrat.

 Implantació en el territori conjunta amb els protocols dels

serveis educatius.

(45)

45

Càrrega de les Famílies: Projecte Activa’t

Implantació del

projecte“Capacitant ciutadans actius de la seva salut mental”

Crear espais específics d’orientació i assessorament

en la malaltia mental ESPAI SITUA’T

Desenvolupar eines útils per al maneig quotidià de la

malaltia PROENFA

Capacitació a les famílies PROSPECT

Desenvolupar espais que milloren la cohesió social SUPORT CONTINUAT

650

familiars

Previsió familiars atesos als Espais Situa’t1.700

650 persones

amb problemes de salut mental

(46)

Inserció laboral de Persones amb TM

Individual Placement and Support (IPS)

Objectius:

Millorar l’accés a una

ocupació efectiva en l’empresa ordinària mitjançant els

principis i la metodologia de treball i suport individualitzat en el lloc de feina

Primers resultats 3 territoris pilot:S’han atès 913 persones.

Persones inserides com a mínim 1 vegada en empresa ordinària

372 (40,7%).

El 55,5% d’insercions són homesNombre de contractes entre

(47)
(48)

Comparatiu amb Europa

 Analitzar

la

relació

entre

els

diversos

models de finançament

d‟atenció de la salut

i

de

qualitat,

equitat,

eficiència

i

millors

resultats

d‟atenció a

llarg termini.

JA,

Garcia-Alonso C

„Research on Financing systems‟

effects on the Quality of Mental

(49)

Indicadors

d’adequació

del

sistema

d’atenció

comunitària i hospitalària a la salut mental

El model de Catalunya ha mostrat una excel·lent qualitat, i situa l’àrea de Girona com a una de les més eficients d’Europa.

Obté la màxima puntuació en els indicadors de qualitat seleccionats per a l’Atenció Comunitària i Hospitalària de Salut Mental. Destaquen

els indicadors de reingressos i de continuïtat assistencial on han

obtingut els millors resultats entre les 8 regions europees participants en l’estudi.

El sistema de salut mental a Catalunya presenta un òptim ajustament entre oferta i demanda, amb els millors resultats de qualitat, que el situa com a “gold standard” de Benchmarking en la comparació internacional.Indicadors d’adequació del sistema d’atenció comunitària a SM

(50)

Pacients en seguiment post alta hospitalària

(51)

Curs de Salut Mental i Addiccions per

a metges, psicòlegs i infermers

residents en les unitats docents de

Catalunya

Pla director de salut mental i addiccions

25 de maig de 2016

Referencias

Documento similar

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

En junio de 1980, el Departamento de Literatura Española de la Universi- dad de Sevilla, tras consultar con diversos estudiosos del poeta, decidió propo- ner al Claustro de la

We have created this abstract to give non-members access to the country and city rankings — by number of meetings in 2014 and by estimated total number of participants in 2014 —

o Si dispone en su establecimiento de alguna silla de ruedas Jazz S50 o 708D cuyo nº de serie figura en el anexo 1 de esta nota informativa, consulte la nota de aviso de la

Ciaurriz quien, durante su primer arlo de estancia en Loyola 40 , catalogó sus fondos siguiendo la división previa a la que nos hemos referido; y si esta labor fue de

Entre un 72 i un 75% va opinar que els exàmens de salut per a la vigilància de la salut no compleixen amb l’objectiu de detecció precoç de danys a la salut relacionats amb la feina,

Las manifestaciones musicales y su organización institucional a lo largo de los siglos XVI al XVIII son aspectos poco conocidos de la cultura alicantina. Analizar el alcance y

Per la seva banda, Ríos (2009) empra aquesta metodologia en l'àmbit de la inclusió de persones amb diversitat i amb població reclusa; Himelein, Passman i