Curs de Salut Mental i Addiccions per
a metges, psicòlegs i infermers
residents en les unitats docents de
Catalunya
Pla director de salut mental i addiccions
25 de maig de 2016
Perquè la salut mental és una prioritat?
Prevalença.
Càrrega.
Costos.
Dignificació social.
Garantia de resposta coordinada des de les
La salut mental de la població:
prevalença, càrrega i costos dels
Necessitats
Prevalença vida i prevalença any en els darrers 12
mesos, de qualsevol trastorn mental, a Europa, Espanya
i Catalunya
21,61 15,67 20,34 28,25 22,93 26,92 7,07 5,25 7,42 12,10 11,44 14,17 0 5 10 15 20 25 30Europa Espanya Catalunya
Prevalença de Trastorn Mental en la població major de 17 anys
Home-vida Dona-vida Home-12mesos Dona-12 mesos
Estat de salut de la població major de 15 anys a
Catalunya
L‟autopercepció de benestar mental en la població és molt bona,
superior al 80%.
El 12,4% de població major de 15 anys pot patir un trastorn mental.
La probabilitat entre les dones (15,1%) és superior a la dels homes
(9,6%).
Per grups
d‟edat: afecta més a dones de 45 a 64 anys (19,0%) i homes a
partir dels 75 anys (11,1%).
Les persones amb estudis primaris o sense estudis tenen major
probabilitat de patir un trastorn mental (15,7%).
Estat de salut de la població infantil i juvenil
Probabilitat de patir un trastorn mental (4-14 anys) = 4,0% - Nois = 5,1%
- Noies = 2,9%
Evolució de la prevalença de consum de
drogues ( 2003-2013)
Població 15-29 anys
Població 15- 64 anys
7
Indicadors 2003 2013
Consum d’alcohol 15-29 anys 72,0 62,5
Consum de cànnabis 15-29 anys 26,9 17,5
Consum de cocaïna 15-29 anys 1,5 0,3
Indicadors 2003 2013
Consum d’alcohol 15-64 anys 71,0 65,0 Consum de cànnabis 15-64 anys 11,4 8,9 Consum de cocaïna 15-64 anys 0,7 1,6
Un 29,5% de pacients atesos a l’atenció primària en un any pateixen
un trastorn mental. Són més
prevalents en les dones.
Un 10% consulten específicament per problemes de salut mental.
Font: Estudi DASMAP: Diagnòstic i avaluació de salut mental a l’atenció
primària, 2006
Estudi DASMAP (2006): Els trastorns mentals
en l’atenció primària
Diagnòstics més freqüents Depressió major (9,6%) ( ♀ 12,1% vs. 5,4% ♂) Trastorn d’angoixa (7,0%) Abús o dependènci a de substàncies (3,2%)Malalties cròniques: 30% de la població Trastorns mentals: 20% de la població El 30% de persones amb malaltia crònica té un problema de salut mental
El 46% de persones amb trastorn mental amb
malalties cròniques
Font: Naylor et al, 2012. King’s Fund.
Solapament entre malalties cròniques i trastorns mentals
(NHS
)
Taxa d’incidència d’anys viscuts amb discapacitat segons
grup de malalties i edat d’aparició per 1000 habitants
Impacte de la salut mental en el cost
d’altres malalties cròniques
11
Els TM com la psicosis causen major comorbilitat
i mortalitat
Cost de la depressió a Catalunya (2006)
Distribució dels costos de la depressió a Catalunya (2006)
13
Cost total de la depressió: 736.003.083 euros (0,38% del PIB del 2006). La depressió té repercussions importants en altres sectors econòmics.
Costos directes: 156.220.511 € (21%)
(prop del 2% del pressupost de salut) Costos indirectes:
579.782.572 € (79%)
Costos directes
65% medicaments
26% atenció primària salut 9% atenció especialitzada ambulatòria i hospitalària Costos indirectes 61% incapacitat permanent 34% incapacitat laboral temporal 5% mortalitat
Valoració per pèrdues de productivitat laboral per incapacitat temporal = 200 M€ / any
Mortalitat per suïcidi a Catalunya
L’any 2013 van produir-se 537 morts per suïcidi, el 77% són
homes.
Taxa de 7,2 morts per 100.000 habitants
1 de cada 4 morts es produeix en persones de 45 a 54 anys.
És la primera causa de mort en menors de 35 anys.
La taxa de Catalunya és lleugerament inferior al promig de
Demanda i utilització de serveis:
la xarxa de Salut Mental i
APS: Atenció als problemes de SM
16
L’any 2013, un 22% dels pacients atesos a l’APS
va ser per un problema de SM.
L’increment d’activitat del període 2012-2013, és
del 21% de pacients i del 12% en l’activitat.
L’increment més rellevant és entre els menors de
Ús de serveis – Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil
(CSMIJ). Any 2014
El 4,2% de la població menor de 18 anys va ser atesa a la xarxa especialitzada
25.136 van ser Nous Casos
El número de Visites per pacient va ser: 6,2
En els darrers sis anys el nombre total de persones ateses als CSMIJ s’ha
incrementat en un 27,6%
Major prevalença en nois que en noies, arribant a més del doble en la franja d’edat de 6 a 12 anys.
18
Ús de serveis – CSMIJ. 2014 (II)
Deu diagnòstics
expliquen el
91% dels casos
Una de cada 8
persones ateses als
CSMIJ pateix un
Trastorn Mental greu
(TMG)
Els TMG reben una
mitja 18,6 visites/any
Ús de serveis – Hospitalització Infantil i
juvenil . Any 2014
19 El 2014 es van produir 1.416 altes en unitats d’hospitalització. En el període 2010-2014 ha augmentat un 14% Estada mitjana (2010-2014) Aguts: ↓ 5% Subaguts: ↑ 2%CSMA
20
Augment en les visites a CSMA.
Disminució en el nombre de pacients
atesos
6,5 visites per persona i any.
En els cas dels TMG, 18,6
Hospitalització adults
21
L’any 2014 s’han produït 19.655 altes.
Lleu augment del nombre d’altes des del 2010.
Ha millorat l’eficiència del sistema. Disminueix l’Estada Mitjana i
Edat d’inici dels TMG que afecten al llarg de la vida
És quan s’inicien les conductes de risc de les substàncies addictives No es sol consultar els serveis de salut
23
RECURSOS
2009
2016
Centres de salut mental d’adults
73
73
Centres de salut mental infantil i juvenil
49
51
Llits d’aguts
895
1.005
Llits de subaguts
570
612
Llits de llarga estada
2.496
2.231
Places d’hospital de dia d’adults
645
660
Places d’hospital de dia d’adolescents
449
486
Places de centre de dia
2.032
2.073
Centres d’atenció i seguiment
65
65
Llits de desintoxicació
64
64
Llits de patologia dual
110
110
Distribució comunitat / hospital del
Despesa del Departament de Salut per Grups de
malalties (CIM9)
Estrategias priorizadas
Who Action Plan
Turquia, 2013
Estrategias de Salud
Mental del SNS
España
Plan Director de Salud
Mental y Adicciones
Plan Integral de salud
Mental
Cataluña
Promoción de la salud mental. Políticas públicas de salud mental. Lucha contra el estigma y la discriminación. Atención Integral. Alianzas, cooperación, inclusión social. Formación de los profesionales. Prevención. Mejorar la capacitación de la AP.
Conocer las necesidades de la población.
Potenciar la investigación y la evaluación.
La situació actual dels països europeus afecta a la salut mental.
El benestar d’aquesta població és un tema central de las polítiques dels seus
governs.
Per prevalença, càrrega de malaltia i discapacitat, els TM són un dels majors reptes
de salut pública europea.
Cal potenciar-se el procés de desinstitucionalització i l’atenció comunitària, amb un
pes progressiu de l’atenció primària.
Existeixen tractaments eficaços que no arriben a moltes persones.
L’estigma i la discriminació són impediments per al tractament i la participació de
les persones amb problemes SM.
L’esperança de vida de les persones amb discapacitat mental és molt més curta que
la població general.
Cal augmentar la confiança en la qualitat, seguretat, efectivitat i competència dels
tractaments.
En la salut mental estan implicats molts sectors, insuficientment coordinats.
Cal una major transparència i de rendiment de comptes en la informació sobre
l’atenció i les intervencions.
The European
La Salut Mental una Prioritat en les Polítiques
públiques en l’àmbit de la salut a Catalunya
Prevenció de les malalties
mentals
Salut en Totes
les Politiques
P
la
In
terdepartamental
de
Sa
lut
P
ública
|
PINSAP
|
Fitjove: Promoció esportiva en adolescents i prevenció del consum • Prevenir el consum de drogues en zones de risc amb la promoció d’activitats esportives.
• Oferta atractiva d’exercici físic com a opció saludable d’ocupació del temps d’oci.
• Acompanyar els joves en el pas de l’esport escolar a l’esport comunitari.
Prescripció social
• Augmentar la participació comunitària.
• Reduir aïllament social per a millorar la salut mental positiva i la qualitat de vida dels pacients.
Projecte COMSalut
• Col·laboració del sistema sanitari amb els Ajuntament per projectes de salut comunitària.
• Projecte demostratius en 15 ABS.
Preservar la Salut Mental de persones vulnerables:
• Projecte conjunt amb el SOC per a la cura de la salut emocional en població aturada.
Codi Risc Suïcidi
Definir un protocol d’actuació específica per a tots els serveis sanitaris implicats davant la detecció d’un cas amb risc de suïcidi:
Assegurar un procediment homogeni per a l’atenció en els serveis d’urgències hospitalàries.
Implantar un circuit per a garantir una atenció proactiva i la continuïtat
assistencial post-alta hospitalària des del CSM ( 10 dies adults/72 hores adolescents)
Seguiment des del sistema durant 12 mesos després de la temptativa
Disposar d’un Registra poblacional de casos
Més de 1500 professionals implicats.
Ateses 2.921 persones per temptativa
de suïcidi
El 73% han requerit seguiment
ambulatori Implantat
100% Catalunya
32
Consolidació de la Ruta assistencial de la Depressió (Implantació GPC).
Definició del Pacient Crònic Complex (PCC) en base a: criteris diagnòstics, comorbiditat, funcionalitat i ús de serveis.
Criteris de PCC en adults i infantil i juvenil, incorpora la dependència adrogues.
Elaboració del PIIC (Pla Individualizat d’Intervenció Compartida) entre APSi AE.
Pacient Expert en Depressió a Catalunya ®. Inici dues experiències pilot .
Definició de la ruta assistencial de la complexitat en salut mental.Experiència pilot a Pla de l’Estany.
Programa de Prevenció i Atenció a la
Cronicitat
Avaluació programa d’atenció Psicosi Incipient
2007-2012
Catalunya: = 37 casos PEPs
Austràlia UK Suècia Canadà EEUU
(15-30a) (17-30a) (18-45a) (16-45a) (14-28a)
INCIDÈNCIA:
A Catalunya el nombre de primers episodis de psicosi atesos en el
programa és de 37 casos per 100.000 hab.
Resultats:
millora de la detecció accessibilitat
reducció del temps
transcorregut sense rebre tractament
evolució clínica disminució de les hospitalitzacions
qualitat dels tractaments.
35
Treball col·laboratiu APS-SM
La incorporació de professionals de SM els equips d’AP ha fet
possible un canvi del model organitzatiu i millorar resolució en
els CAP de patologia no greu.
Consens del Consell Assessor sobre activitats prioritzades a
desenvolupar en l’entorn d’AP, a incloure progressivament en els
pactes territorials.
36
Integració dels CAS en la atenció comunitària de salut mental
(SISCAT)
Integració progressiva de la contractació dels CAS en EEPP de
salut mental
Consolidació de la participació de los professionals dels CAS en
els òrgans formals de coordinació territorial
Integració en les TIC (HC3, recepta electrònica)
Grup de treball del Consell Assessor de Salut Mental i
Addiccions: “Itinerari del consumidor de substàncies d’abús en
els recursos assistencials de les Xarxes de SM i Addiccions”
Integració dels serveis de atenció a la salut
mental i les drogodependències
Millora de l’efectivitat i
l’eficiència
Central de resultats
Salut Mental incorporada als informes 2012 i 2013
Transparència de resultats, centre per centre.
Presentació per línies de serveis (IJ – Adults i
Drogodependències).
Instrument que permet comparació (benchmarking).
Opinions dels experts.
Compartir les millors pràctiques.
Pioners a tot l’Estat
39
Disminució de la variabilitat de la pràctica clínica
Guies de pràctica clínica, amb l’AQUAs
Tr. Comportament alimentari (TCA).
Tr. Per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH).
Tr. Límit de la personalitat (TLP).
Depressió.
Tr. Bipolar.
Esquizofrènia i Psicosi incipient. Joc patològic (en procés).
Projecte Essencial.
Promoure una pràctica assistencial que eviti la realització de
pràctiques clíniques que NO aporten valor a la salut de la
ciutadania i, en conseqüència, millorar la qualitat de l’atenció
sanitària.
Pla Integral d’Atenció a les
Persones amb Trastorns
Acord amb el Sector de Salut Mental de les Accions prioritzades pel període 2014-2016:
Lluita contra el estigma.
Integració en les intervencions per a la petita infància, població escolar i
adolescència d’especial risc o vulnerabilitat.
Promoció de la participació ciutadana i social de les persones afectades. Promoció i millora dels programes de suport a les famílies cuidadores. Inclusió comunitària de les persones adultes amb TM greus i addiccions. Inserció laboral de les persones amb TM greu.
Millora de l’atenció psiquiàtrica i de la salut mental en l'àmbit judicial. Promoció de l’associacionisme i de la participació ciutadana i social.
42
L’Estigma associat a MM:Projecte Obertament
RESULTATS ESCA 2013:
• 16% dels catalans no estarien disposats a conviure amb una persona
amb problemes de SM
• 17% no donaria Cap responsabilitat a persones amb problemes de SM • 29% creuen que una de les principals causes de malaltia mental es la
manca d’autodisciplina .
• 21% creuen que no es pot confiar per a la cura d’altres en persones
que han estat pacients en hospitals de salut mental.
Conveni Corporació Catalana de mitjans audiovisuals (CCMA) Inclusió pregunta específica a ESCA i al Centre d’Estudis d’Opinió Videocàpsules 012
Centre estudis opinió: Un 20% de les persones que han patit un problema de SM en els darrers 12 mesos s’han sentit
43
Població infanto juvenil més vulnerable
Pla d’atenció integral a les persones amb TEA
Implicats 3 departaments de la Generalitat
(Salut, Ensenyament, Benestar Social i Família). Consens amb els professionals de diversos
serveis (sanitaris, socials i educatius). Unitat funcional territorial en 7 territoris.
Registre clínic unificat/ Pla d’Intervenció individual compartit.
Un total de 89 professionals implicats. Generalització a tot Catalunya .
44 Protocol per al maneig del TDAH
Protocol d’implantació de la GPC a la xarxa sanitària”
Catalunya. Aquest grup va comptar amb la col·laboració i l’expertesa de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS).
El protocol prioritza 10 recomanacions clau de la GPC:
diagnòstic per un professional expert i grups d’entrenament conductual per a pares .
El protocol fa recomanacions per la coordinació amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i que prioritzen el tractament integrat.
Implantació en el territori conjunta amb els protocols dels
serveis educatius.
45
Càrrega de les Famílies: Projecte Activa’t
Implantació del
projecte“Capacitant ciutadans actius de la seva salut mental”
Crear espais específics d’orientació i assessorament
en la malaltia mental ESPAI SITUA’T
Desenvolupar eines útils per al maneig quotidià de la
malaltia PROENFA
Capacitació a les famílies PROSPECT
Desenvolupar espais que milloren la cohesió social SUPORT CONTINUAT
650
familiars
Previsió familiars atesos als Espais Situa’t1.700
650 persones
amb problemes de salut mental
Inserció laboral de Persones amb TM
Individual Placement and Support (IPS)
Objectius:
Millorar l’accés a una
ocupació efectiva en l’empresa ordinària mitjançant els
principis i la metodologia de treball i suport individualitzat en el lloc de feina
Primers resultats 3 territoris pilot: S’han atès 913 persones.
Persones inserides com a mínim 1 vegada en empresa ordinària
372 (40,7%).
El 55,5% d’insercions són homes Nombre de contractes entre
Comparatiu amb Europa
Analitzar
la
relació
entre
els
diversos
models de finançament
d‟atenció de la salut
i
de
qualitat,
equitat,
eficiència
i
millors
resultats
d‟atenció a
llarg termini.
JA,
Garcia-Alonso C
„Research on Financing systems‟
effects on the Quality of Mental
Indicadors
d’adequació
del
sistema
d’atenció
comunitària i hospitalària a la salut mental
El model de Catalunya ha mostrat una excel·lent qualitat, i situa l’àrea de Girona com a una de les més eficients d’Europa.
Obté la màxima puntuació en els indicadors de qualitat seleccionats per a l’Atenció Comunitària i Hospitalària de Salut Mental. Destaquen
els indicadors de reingressos i de continuïtat assistencial on han
obtingut els millors resultats entre les 8 regions europees participants en l’estudi.
El sistema de salut mental a Catalunya presenta un òptim ajustament entre oferta i demanda, amb els millors resultats de qualitat, que el situa com a “gold standard” de Benchmarking en la comparació internacional.Indicadors d’adequació del sistema d’atenció comunitària a SM
Pacients en seguiment post alta hospitalària