Cor LO POM DE FLORS
ELEMENTS DE LA PARTITURA
2
La Partitura
La partitura és la representació escrita d'una obra musical on a més a més de les notes i els valors musicals també s'indica el tempo, la tonalitat, les dinàmiques i les repeticions així com el títol i l'autor de l'obra.
El pentagrama
Son les cinc línies i els quatre espais que queden entre elles. Tenen la funció d’identificar l’alçada de les notes.
Línies addicionals
Són les línies que s'afegeixen a les del pentagrama, tant per sota com per sobre, per escriure aquelles notes que són més greus o més agudes
Notes
Els noms de les notes musicals deriven del popular poema religiós Ut queant laxis de l'edat mitjana:
UT queant laxis RE sonare fibris MI ra gestorum FA muli tuorum SOL ve polluti LA bii reatum
El monjo Guido d'Arezzo desenvolupà una aproximació a la notació actual assignant els noms actuals a les notes, i la notació de 4 línies, en lloc de una sola com es feia anteriorment.
Cap al segle XVI es va afegir la nota musical SI, que evidentment Guido D'arezzo no la va posar però està formada per les paraules de "Sante ioanes" que es el final del vers, i en el segle XVIII es canvià el nom de UT per DO (del llatí Dominus: Senyor). També dins aquest procés s'afegí una cinquena línia, amb la qual cosa es va arribar fins
el pentagrama usat en l'actualitat.
4
Clau de sol
La clau de sol té la funció d'indicar que la nota SOL es situa, en aquest cas sobre la segona línia del pentagrama
Les notes en clau de sol
Clau de fa
La clau de fa en quarta línia indica que la nota fa s'escriu sobre aquesta línia del pentagrama.
Les notes en clau de fa
Valors i silencis
A més a més de l'alçada, cada nota té un valor rítmic i el seu silenci equivalent. Aquí tenim representades les grafies de cada valor i el seu silenci amb el nom corresponent
Escala
Aquest exemple mostra una escala en do major, ascendent i
descendent, amb notes anomenades negres, d'una durada de 1/4. Do re mi fa sol la si, segons el sistema de notació musical llatí, i C D E F G A B, segons el sistema de notació musical anglès. En el sistema alemany la B se substitueix per una H, ja que la B és un Sib.
6
Duració i temps
Nom Duració Figura
Rodona 4 temps Blanca 2 temps
Negra 1 temps Cada rodona:
es divideix en dos blanques i cada blanca: en dos negres: cada figura te la meitat del valor o duració de la precedent.
El valor mes petit que hem vist es el de la negra que ocupa un temps. Necessitem figures mes petites per poder representar sons de menor duració.
A continuació presentem figures que ocupen la meitat i la quarta part d’un temps.
Figura Nom Valor
Corxera
Meitat (1/2) d’una negra. En cada temps podem
tenir 2 corxera. semicorxera
Quarta (1/4) part d’una negra. En cada temps podem
tenir 4 semicorxera.
Combinació de notes
Quan escrivim corxera i semicorxera acostumem a agrupar el corxete de totes las que queden dins d’un o dos temps per facilitar la lectura:
Son moltes les combinacions de corxeres i semicorxeres que podem realitzar.
A continuació presentem algunes d’elles. Els grups de semicorxeres sota de les figures indican les 4 subdivisions del temps:
8
La duració dels silencis
El puntet
Hem vist figures de duració de 1, 2 y 4 temps. ¿Quina figura podem usar per indicar un so amb 3 temps de duració?
No existeix una figura d’aquesta duració, però podem crear-la usant una de les dos formes: el puntet o la lligadura.
El puntet afegeix a una figura la meitat del seu valor. Per exemple, si afegim a la blanca que te 2 temps un puntet obtenim un so amb la duració de 3 temps (la meitat de dos es 1, 2 + 1 = 3). Per tant:
Figura Duració 6 temps (4 + 2) 3 temps (2 + 1) 1 1/2 temps (1 + 1/2)
La lligadura
La lligadura ens permet aconseguir el mateix efecte. Afegeix a la 1ra nota el valor de la 2da. Por exemple, si lliguem una negra a una blanca, obtenim un so de 3 temps de duració (igual a una blanca amb puntet).
La LIGADURA és una línea corba que fa que els valors de dos notes amb igual nom, que no duració, se sumin.
Alteracions
Les principals alteracions de les notes són el sostingut, el bemoll, el doble sostingut i el doble bemoll. Es representen sempre abans del símbol de la nota, l'altura de la qual serà modificada, i després del nom de les notes, xifres i tonalitats.
• El sostingut eleva la nota "mig to" amunt en l'escala.
• El doble sostingut eleva el so "un to" amunt.
• El bemoll fa descendir la nota "mig to" cap abaix.
• El doble bemoll fa descendir la nota "un to" cap abaix.
Per exemple, es pot dir que un "fa sostingut" (fa#) és la mateixa nota que un "sol bemoll" (sol) encara que a causa de les característiques de cada instrument, el timbre pot variar.
Línies divisòries
Són les línies verticals del pentagrama i que tenen la funció de separar els compassos
Barra final
És l'última línia vertical del pentagrama i és la que marca el final de la partitura
10
Indicador de repetició
Si la peça musical s'ha de repetir s'indica amb les lletres D.C. que vol dir 'Da Capo', o sigui, des del principi. També queda indicada aquesta
repetició amb els dos punts a l'esquerra de la barra final
Repetició d’un fragment
La repetició d'un fragment de l'obra s'ha d'indicar amb dos signes de repetició, un d'inici i un de final
Caselles de repetició
Les caselles de repetició indiquen quantes vegades s'ha de repetir un fragment. Durant l'última de les repeticions s'ha de saltar de la primera de les caselles a la segona per continuar
Compassos de 1ª i 2ª, al executar la repetició, ometrem el compàs de 1ª.
Altres signes de repetició
Són aquests altres signes situats en diferents punts de la partitura i que indiquen on començarà la repetició. En un altre punt de la partitura s'indicarà amb les paraules 'Dal Segno' que s'ha d'iniciar la repetició
12
Numeració dels compassos
Els compassos estan enumerats per facilitar la seva localització a la partitura. El nombre pot aparèixer cada cinc compassos, o al principi de cada nou sistema o a cada compàs
Indicació del tempo
El tempo és la velocitat a la qual s'ha d'interpretar la música. Aquesta indicació s'acostuma a fer amb una paraula que dona una idea
aproximada de quina seria aquesta velocitat. Si es vol ser molt precís es pot fer una indicació de com s'ha d'ajustar el motrònom a un determinat valor
Dinàmica musical
La intensitat de les notes pot variar al llarg d'una música. Això s'anomena dinàmica. La intensitat s'indica en forma de sigles que indiquen expressions en italià sota el pentagrama:
• pp o pianissimo. La intensitat és molt fluixa.
• p o piano. El so és fluix.
• mp o mezzo piano. La intensitat és moderada, no tan fluixa com en el piano.
• mf o mezzo forte. La intensitat és moderadament forta.
• f o forte. La intensitat és forta.
• ff o fortissimo. La intensitat és molt forta.
14
Cinètica musical
La cinètica musical defineix la velocitat d'execució d'una composició. Aquesta velocitat s'anomena tempo i indica la durada de la unitat de temps. El tempo s'indica a l'inici de la música o d'un moviment amb termes en italià referits a la velocitat (andante, allegro). Sovint s'afegeixen altres paraules (con fuoco, moderato) que donen detalls sobre el caràcter, el sentiment o altres expressions que orienten sobre com ha de ser interpretada la peça. L'agògica designa les lleugeres modificacions de ritme o de tempo en la interpretació d'un fragment musical.
Els principals termes de tempo són:
• Grave - És el tempo més lent de tots
• Largo - Molt lent, però no tant com en el Grave
• Larghetto - Una mica menys lent que el Largo
• Adagio - Moderadament lent
• Andante - Moderat, ni ràpid ni lent
• Andantino - Semblant a l´andante, però una mica més accelerat
• Allegretto - Moderadament ràpid
• Allegro - Tempo veloç i lleuger
• Vivace - Una mica més accelerat que l'allegro
• Presto - Tempo molt ràpid
• Prestissimo - És el tempo més ràpid de tots
Alguns exemples de combinacions de tempo i més detalls expressius:
• Allegro moderato - Moderadament ràpid.
• Presto con fuoco - Extremadament ràpid i amb expressió intensa.
• Andante cantabile - Velocitat moderada i entonant les notes com en una cançó.
• Adagio melancolico - Lent i malenconiós
Altres indicacions informen de variacions en el tempo:
• Rallentando. Indica que l'execució ha de ser gradualment més lenta.
• Accelerando. Indica que l'execució ha de ser cada vegada més ràpida.
• A tempo o Tempo primo. Torna al tempo original.
• Tempo rubato. Indica que el músic pot executar amb petites variacions del tempo segons el seu propi criteri.
Canvis de tempo
Al llarg d'una partitura es poden fer indicacions sobre canvis de tempo per cada passatge, o indicar un ritardando, o un accelerando, que són canvis progessius de la velocitat. En un altre punt de la partitura es poden tornar a ajustar aquests canvis al tempo primo. És bastant habitual acabar la interpretació amb un ritardando.
Indicadors d’expressió
Són paraules o signes indicadors de com s'ha d'interpretar la música. Aquesta forma d'interpretar pot canviar al llarg de la partitura, per tant aquestes paraules apareixen allà on sigui necessari.
16
Els reguladors indiquen com ha de variar la intensitat en un determinat passatge. Aquesta variació pot ser crescendo, és a dir, de fluix a fort, o diminuendo, és a dir, de fort a fluix.
Lligadures de fraseig
Són aquestes línies en forma d'arc que abarquen tota l'extensió de compassos que formen part d'una mateixa frase o subfrase musical.
Armadura
Són aquelles alteracions de notes que s'han de tenir en compte per tocar en la tonalitat correcta. Aquestes alteracions apareixen sobre el pentagrama, després de la clau, i reben el nom d'armadura.
Canvi d’armadura
És bastant habitual que durant una mateixa obra hi hagi canvi de tonalitat, és a dir, canvis a l'armadura. Quan això passa la nova armadura anul·la l'anterior.
Indicació del compàs
El compàs sempre està indicat al principi de la partitura i ens dóna informació de quants temps en consta. També ens indica quina és la figura que omple cada temps. El compàs quaternari també es pot representar per la lletra C.
Notes del compàs
18
En el següent exemple s'observa un compàs de 4/4, és a dir, que la unitat de temps té una durada d'1/4 de rodona i el compàs té 4 unitats de temps. En aquest cas, una rodona ocuparia tot el compàs.
Canvis de compàs
Igualment al llarg de la partitura es poden indicar canvis de compàs
Sistema
Un sistema són diferents pentagrames disposats verticalment, units per un claudator i que té la funció d'escriure la música de diferents
instruments que l'han d'interpretar conjuntament.
Partitura de piano
La música per piano s'escriu en un sistema format per dos pentagrames, un en clau de sol per a les notes agudes, normalment les que toca la mà dreta del pianista, i un altre en clau de fa per a les notes més greus i que normalment toca la mà esquerra.
20
El teclat del piano
Aquesta és l'explicació de perquè la música per a piano s'escriu en sistema format per dos pentagrames amb les dues claus. Les notes corresponents a la meitat esquerra del teclat, les notes més greus, s'escriuen en clau de fa i les notes de la meitat dreta, les notes més agudes, en clau de sol. Separant les dues claus en dos pentagrames és més fàcil la seva lectura.
Partitura amb lletra
Quan una melodia té una lletra per cantar aquesta apareix sota les notes i cada síl·laba va associada a la seva nota corresponent. El guió representa la separació entre les síl·labes de la mateixa paraula i una línia de prolongació indica les notes que s'han de cantar allargant la síl·laba.
Exemple de partitura
En aquest exemple de partitura podem observar que, a més a més de la informació necessària per a la seva correcta interpretació, també
identifica el seu títol i el seu autor indicant també l'any del seu naixement i el de la seva mort.
