L'escola a la societat xarxa : Internet a l'educació primària i secundària Informe final de recerca (volum I)

920  Descargar (0)

Texto completo

(1)PROJECTE INTERNET CATALUNYA (PIC). L’ESCOLA A LA SOCIETAT XARXA: Internet a l’educació primària i secundària Informe final de recerca (Vol. I).

(2)

(3) L’ESCOLA A LA SOCIETAT XARXA: Internet a l’educació primària i secundària Informe final de recerca (Vol. I) Direcció del Projecte Internet Catalunya: Dr. Manuel Castells professor de la UOC i investigador de l’IN3 Dra. Imma Tubella, professora de la UOC i investigadora de l’IN3. Direcció de recerca: Dr. Josep M. Mominó, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Carles Sigalés, professor de la UOC i investigador de l’IN3. Són autors d’aquest informe de recerca i principals investigadors del PIC a l’àmbit educatiu no universitari: Carles Sigalés, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Dr. Josep M. Mominó, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Julio Meneses, investigador de l’IN3. Amb la col·laboració de: Ferran Ruiz i Eva Borràs Amb el suport i el patrocini de: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament Fundació Jaume Bofill. Barcelona, abril de 2007.

(4) Edició: Publicacions a Internet Gabinet de Comunicació Universitat Oberta de Catalunya Av. del Tibidabo, 39-43 08035 Barcelona publicacions@uoc.edu www.uoc.edu Internet Interdisciplinary Institute (IN3) Av. Canal Olímpic, s/n Parc Mediterrani de la Tecnologia 08860 Castelldefels (Barcelona) Correcció: Núria Riera Fernández Joan Abril Español Maquetació i producció: Eureca Media, S.L. Impressió: Artyplan. Aquest informe del Projecte Internet Catalunya (PIC) està subjecte a una llicència de Reconeixement-NoComercialSenseObraDerivada 2.5 Espanya de Creative Commons. Podeu copiar-lo, distribuir-lo i comunicar-lo públicament sempre que en citeu els autors, la institució que els impulsa (IN3-UOC) i el suport de la Generalitat de Catalunya, no en feu un ús comercial i no en feu obra derivada. La llicència completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/deed.ca..

(5) Sumari Volum I Agraïments............................................................................................................................................ 11. Preliminar.............................................................................................................................................. 13. Capítol 1. Introducció ............................................................................................................................ 15. 1.1. Els informes de recerca del Projecte Internet Catalunya a l’àmbit educatiu no universitari ......................................................................................................................... 1.2. L’estructura de l’Informe final.................................................................................................. 1.3. Hipòtesis de treball i marcs de referència................................................................................ 1.4. La configuració d’un nou marc per a l’educació escolar a la societat de la informació ...................................................................................................................... 1.5. La concreció del projecte.......................................................................................................... 17 19 22 25 27. Capítol 2. Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les TIC als centres docents de Catalunya ......................................................................................................... 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 2.7. 2.8. 2.9.. Introducció .............................................................................................................................. Els primers passos de la informàtica educativa....................................................................... El Programa d’informàtica educativa ...................................................................................... L’XTEC abans d’Internet ......................................................................................................... La informàtica educativa als anys 90 ...................................................................................... L’impuls del Comissionat per a la Societat de la Informació .................................................. El període 2000-2003 ............................................................................................................ El període 2004-2006 ............................................................................................................. Epíleg: Les TIC i la transformació de l’educació ..................................................................... 29 31 32 49 73 84 108 121 154 173. Capítol 3. Altres estudis sobre Internet i les TIC a l’educació escolar.................................................. 181 3.1. 3.2. 3.3. 3.4.. Introducció .............................................................................................................................. Estudis realitzats a Europa ..................................................................................................... Estudis realitzats a Espanya.................................................................................................... Estudis específics de Catalunya............................................................................................... 183 184 234 252. Capítol 4. Metodologia ......................................................................................................................... 257 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 4.6.. Introducció .............................................................................................................................. Calendari del Projecte ............................................................................................................ Aspectes metodològics i selecció de la mostra ...................................................................... Tipus d’enquestació i estructura dels diferents qüestionaris ................................................... El treball de camp .................................................................................................................... Estratègia analítica .................................................................................................................. 259 262 263 271 275 280. Capítol 5. Els centres docents de Catalunya: característiques generals i infraestructura tecnològica .................................................................................................................... 285 5.1. Caracterització dels centres ................................................................................................... 287 5.2. Infraestructura tecnològica dels centres ................................................................................. 296.

(6) L’escola a la societat xarxa. 8. 5.3. Infraestructura tecnològica a l’etapa seleccionada .................................................................. 5.4. Internet al centre ...................................................................................................................... Capítol 6. L’alumnat i els usos d’Internet a l’escola i a casa ................................................................ 6.1. 6.2. 6.3. 6.4.. Caracterització general dels alumnes en les diferents etapes educatives ............................... Ús d’Internet ............................................................................................................................. Expertesa i formació dels alumnes en l’ús d’Internet ............................................................... Percepció sobre Internet i el seu ús en educació....................................................................... Sumari. 302 309 311 313 320 364 372. Capítol 7. Rendiment acadèmic, influència familiar i ús d’Internet per part de l’alumnat fora del centre .................................................................................................................... 7.1. 7.2. 7.3. 7.4. 7.5. 7.6.. 377. Introducció................................................................................................................................. Ús d’Internet fora de l’escola .................................................................................................... La influència del rendiment acadèmic dels alumnes ................................................................ La influència de l’àmbit familiar ................................................................................................. Una anàlisi multivariada de la influència del rendiment i el context familiar ............................. Conclusions................................................................................................................................ 379 382 391 437 453 458. Capítol 8. Usos d’Internet i pràctiques docents del professorat de Catalunya ...................................... 459. 8.1. 8.2. 8.3. 8.4. 8.5. 8.6.. Caracterització del professorat ................................................................................................. Caracterització de la pràctica docent ....................................................................................... Ús d’Internet ............................................................................................................................. Expertesa i formació del professorat en Internet ...................................................................... Percepció del professorat sobre la incidència d’Internet en educació ..................................... Percepció del professorat sobre obstacles i motivacions per a la incorporació d’Internet ........................................................................................................ 461 470 508 541 562 569. Capítol 9. Els factors d’influència en l’ús d’Internet per part del professorat d’educació primària i secundària obligatòria de Catalunya .................................................................... 579. 9.1. Els usos d’Internet des de la perspectiva del professorat ........................................................ 9.2. Els factors d’influència en els usos d’Internet i les TIC per part del professorat ..................... 9.3. Factors d’influència en la freqüència amb què el professorat utilitza Internet a les aules .................................................................................................................. 9.4. Factors d’influència en la freqüència d’ús d’Internet a l’aula per part del professorat, una visió de conjunt............................................................................................... 9.5. Els factors que influeixen en els diversos tipus d’ús d’Internet en les activitats docents que duu a terme el professorat d’educació primària i secundària obligatòria de Catalunya ....................................................................................... 9.6. Tipus d’ús d’Internet en l’activitat docent en funció del tipus de suport tècnic rebut................................................................................................................ 9.7. Factors d’influència en els tipus d’ús d’Internet en l’activitat docent. Una visió de conjunt ................................................................................................................. 9.8. Discussió sobre els resultats obtinguts .................................................................................... 9.9. Algunes conclusions i implicacions per al futur .......................................................................... 581 583. 666 678 684. Capítol 10. Internet, escola i comunitat en el trànsit a la xarxa?............................................................. 687. 10.1. Introducció ....................................................................................................................... 10.2. El desenvolupament comunitari a les escoles de Catalunya ........................................... 10.3. Els usos d’Internet com a eina per al desenvolupament comunitari ................................ 10.4. L’escola i la inclusió digital dels infants i joves................................................................. 10.5. Conclusions: cap a una escola xarxa? ............................................................................. 689 692 711 743 760. Capítol 11. Acció directiva i usos d’Internet als centres docents ............................................................ 769. 11.1. Caracterització dels directors i directores de centre i de l’acció directiva ....................... 11.2. Expertesa i formació en Internet dels directors i directores dels centres ........................ 11.3.Ús d’Internet per part dels directors i directores dels centres ................................................... 11.4. Obstacles, necessitats i suports per a la incorporació d’Internet als centres, segons els directors i directores .................................................................. 11.5. Caracterització dels responsables d’etapa....................................................................... 11.6. Expertesa i formació en Internet dels responsables d’etapa ........................................... 11.7. Ús d’Internet a l’etapa ..................................................................................................... 11.8. Obstacles, necessitats i suport per a la incorporació d’Internet als centres, segons els responsables d’etapa .................................................................. 771 785 788. http://www.uoc.edu/in3/pic. 585 621. 629 643. 793 805 812 813 825.

(7) L’escola a la societat xarxa. 9. Sumari. 11.9. Influència de les polítiques de centre en la freqüència i els tipus d’ús d’Internet per part del professorat ............................................................................. 829. Capítol 12. Responsables de les TIC i incorporació d’Internet als centres docents ............................... 841. 12.1. Caracterització dels responsables de les TIC ................................................................. 12.2. Ús d’Internet .................................................................................................................... 12.3. Percepció dels responsables d’informàtica en relació amb la incorporació d’Internet al centre ........................................................................... 12.4. Obstacles, necessitats i suports........................................................................................ 843 848. Capítol 13. Síntesi de resultats i conclusions.......................................................................................... 855. 13.1. Principals resultats .......................................................................................................... 13.2. Conclusió.......................................................................................................................... 859 866. Bibliografia ............................................................................................................................................ 869. Índex general.......................................................................................................................................... 897. Índex de figures i taules ........................................................................................................................ 905. 850 852. Volum II Sumari..................................................................................................................................................... 935. Annex 1. Qüestionaris .......................................................................................................................... 929. Annex 2. Plans de tabulació.................................................................................................................. 977. Annex 3. Taules de resultats ................................................................................................................ 1059. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(8)

(9) L’escola a la societat xarxa. 11. Agraïments. Agraïments Volem agrair, en primer lloc, la col·laboració que al llarg d’aquests anys hem tingut en les diverses fases del projecte de recerca per part dels professors i professores dels estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC: Dra. Teresa Guasch, Anna Espasa, Dra. Elena Barberà, Dra. Anna Pagès, Dra. Mercè Boixadós i Guillem Bautista; a les professores Dra. Eva Ortoll i Núria Ferran, dels estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació d’aquesta mateixa universitat, als professors consultors de la UOC Àngel Domingo i Manel Aguirre; a l’ajudant i les ajudants de recerca Olivia Muñoz-Rojas, Xavier Laudo i Daniela Ruiz; i a l’estudiant i les estudiants de la UOC Esther Fornaguera, Magdalena Moll, Marta Maldonado i Jordi Franch.. També volem fer esment del personal de gestió de l’IN3 i de la UOC, que ens ha ajudat en la materialització de les diverses fases del projecte, sense la professionalitat del qual avui no us podríem presentar aquest informe.. Així mateix, volem agrair, en el procés d’elaboració dels qüestionaris, les valuoses aportacions crítiques de Ferran Ruiz, Carme Amorós, Jordi Blanch i Josep Ferrer, del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya; de Jordi Sánchez, Santi Cucurella i Jaume Funes, de la Fundació Jaume Bofill, dels professors d’educació primària i secundària Xavier Àvila, Ramon Barlam i Miguel de la Torre, de Lídia Marsol de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, i dels doctors César Coll de la Universitat de Barcelona, Francesc Pedró de la Universitat Pompeu Fabra i Climent Giné de la Universitat Ramon Llull. Igualment, donem les gràcies als investigadors de l’IN3 que duen a terme les altres recerques del Projecte Internet Catalunya, per les seves contribucions i suggeriments en totes les fases de la nostra recerca.. Per acabar voldríem remarcar el nostre reconeixement als directius, professorat i alumnat dels centres educatius de Catalunya que han participat en el procés de recollida de dades, per la col·laboració i la bona disposició mostrada, sense la qual aquest treball no hauria estat possible.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(10)

(11) L’escola a la societat xarxa. 13. Preliminar. Preliminar Descripció de la recerca. La recerca identifica i analitza la incorporació d’Internet a l’educació primària i a l’educació secundària de Catalunya i la seva relació amb l’organització, la cultura i les pràctiques educatives dels centres. Es basa en una enquesta per qüestionaris a una mostra de 350 centres, representativa del conjunt de centres d’educació primària i secundària de Catalunya. Es tracta d’un estudi que, des de la perspectiva dels responsables de centre, del professorat i de l’alumnat, vol copsar quin és el grau d’utilització d’Internet en les diferents activitats de la vida dels centres i amb quines finalitats s’utilitza. L’estudi també pretén identificar en quines transformacions és present Internet i en quina mesura contribueix a l’aparició d’una nova cultura educativa, adaptada a les necessitats que es van configurant en la societat informacional.. Direcció del Projecte Internet Catalunya:. Dr. Manuel Castells, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Dra. Imma Tubella, professora de la UOC i investigadora de l’IN3. Direcció de la recerca:. Dr. Josep M. Mominó, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Carles Sigalés, professor de la UOC i investigador de l’IN3. Són autors d’aquest informe de recerca i principals investigadors del PIC a l’àmbit educatiu no universitari:. Carles Sígalés, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Dr. Josep M. Mominó, professor de la UOC i investigador de l’IN3 Julio Meneses, investigador de l’IN3. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(12) L’escola a la societat xarxa. Preliminar. 14. Amb la col·laboració de:. Ferran Ruiz i Eva Borràs. L’enquesta per qüestionaris, la codificació dels qüestionaris, la construcció de la base de dades i el primer tractament estadístic han estat fets per un equip de la Fundació Jaume Bofill, dirigit per Oriol Molas, a partir dels qüestionaris elaborats pels investigadors del projecte. L’anàlisi estadística corresponent a la descriptiva presentada en la primera etapa del projecte ha estat a càrrec del Dr. Albert Fornieles, professor de la UAB i consultor de la UOC. La segona fase d’anàlisi ha estat coordinada per Julio Meneses, investigador de l’IN3.. Amb el suport i el patrocini de:. Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament Fundació Jaume Bofill. Aquesta recerca es va començar al juliol de 2002 i l’enquesta per qüestionaris es va dur a terme entre els mesos de desembre de 2002 i abril de 2003.. Al març de 2004 es va publicar el primer informe de recerca. Data d’acabament de l’informe final de recerca:. Abril de 2007. Data de publicació:. Octubre de 2007. Barcelona, abril de 2007. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(13) Capítol 1 1 Introducció 1.1. Els informes de recerca del Projecte Internet Catalunya a l’àmbit educatiu no universitari ................................................................................... 1.2. L’estructura de l’Informe final ....................................................................................... 1.3. Hipòtesis de treball i marcs de referència ..................................................................... 1.4. La configuració d’un nou marc per a l’educació escolar a la societat de la informació ......................................................................................... 1.5. La concreció del projecte ................................................................................................ 17 19 22 25 27.

(14)

(15) L’escola a la societat xarxa. 17. Introducció. 1.1. Els informes de recerca del Projecte Internet Catalunya a l’àmbit educatiu no universitari. Al març de 2004 fèiem públic el primer informe de recerca del Projecte Internet Catalunya (PIC) a l’àmbit educatiu no universitari.1 En aquell primer informe dedicàvem la pràctica totalitat dels capítols a presentar una descripció panoràmica de la realitat dels centres educatius de Catalunya, quant a la presència d’Internet en els seus diversos àmbits d’activitat. També abordàvem, de manera específica, el grau d’utilització de la Xarxa per part del professorat i l’alumnat, i la forma com la utilitzaven quan eren fora del centre. Aquesta anàlisi la situàvem en un marc més ample, el que configura i caracteritza les pràctiques educatives de les escoles i instituts de Catalunya, el tipus d’organització que hi predomina, el grau d’obertura a l’entorn i les preocupacions i prioritats manifestades pels seus directius, en el context emergent de la societat informacional.. D’aquesta manera, en el primer informe, es podia trobar, fonamentalment, una descripció de la presència i els usos d’Internet en la direcció, l’organització i la gestió dels centres, en el desenvolupament dels processos d’ensenyament i aprenentatge, en les relacions de l’escola amb les famílies i els serveis de la comunitat i en tot el que fa referència als processos de formació del professorat. Aquestes descripcions anaven acompanyades del tipus de pràctiques dominants en cadascun d’aquests àmbits, amb Internet o sense, i apuntaven les interrelacions bàsiques que s’havien trobat entre les diverses pràctiques i la forma com s’utilitzava la Xarxa. Per altra banda, a l’informe també s’hi analitzava la familiarització en l’ús d’Internet que, dins i fora dels centres, mostraven professorat i l’alumnat, així com les percepcions i expectatives que els principals actors de l’educació escolar tenien en relació amb Internet, com a eina educativa de present i de futur. Finalment, l’informe aportava un conjunt de dades sobre l’equipament i els recursos de què disposen els centres per incorporar Internet a les activitats educatives, i la percepció dels directius, professors i alumnes sobre els principals obstacles i motivacions per a aquesta incorporació.. Tres anys després, ens plau presentar l’informe final que recull el conjunt de la feina feta des dels inicis del projecte. Aquest informe final, molt més complet, refon, en un únic text, tots els treballs que s’han dut a terme durant el període en què s’ha desenvolupat el projecte. 1. Sigalés, C.; Mominó, J. M.; Fornieles, A.; Espasa, A.; i Guasch; T. (2004). Projecte Internet Catalunya (PIC) L’escola a la Societat Xarxa. Internet a l’Àmbit Educatiu no Universitari. Informe de recerca. Universitat Oberta de Catalunya [document en línia]. http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic3.html Aquesta recerca forma part d’un estudi més ample, el projecte Internet Catalunya (PIC), dirigida pels professors Manuel Castells i Imma Tubella, que aborda el panorama de la transformació sociotècnica en el conjunt de la societat catalana, a partir de l’anàlisi dels usos d’internet i de les pràctiques socials de la població catalana, així com de l’anàlisi particular dels àmbits de l’empresa, les administracions públiques, la universitat, la sanitat i els mitjans de comunicació.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(16) L’escola a la societat xarxa. 18. Introducció. de recerca, de manera que, en els diversos capítols, s’hi pot trobar, per una banda, gran part de la informació que ja aportàvem en la publicació del primer informe, tal i com la presentàvem en aquell moment; informació reelaborada i millorada sobre qüestions que ja havien estat tractades en el primer informe; i informació completament nova, relativa als processos d’anàlisi que s’han anat desenvolupant en la segona fase del projecte, a partir del setembre de 2004.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(17) L’escola a la societat xarxa. 19. Introducció. 1.2. L’estructura de l’Informe final. L’informe comença amb aquesta introducció, que hem considerat com a capítol primer, seguida d’un capítol nou dedicat als vint-i-cinc anys de polítiques d’incorporació de les TIC als centres docents de Catalunya: el capítol segon. Es tracta d’un capítol singular que hem volgut incloure a l’informe per tal de disposar d’una descripció ampla i detallada de l’evolució i de les etapes que han conformat la història de l’impuls de les TIC a l’educació escolar, per part de la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Educació. Hem tingut el privilegi que fos en Ferran Ruiz qui elaborés aquest capítol, el qual ha estat, durant molt temps, màxim responsable del Programa d’informàtica educativa primer, de la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació més tard, i que actualment desenvolupa la seva activitat professional al Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. Hem volgut incloure tota aquesta informació, completa i molt valuosa, per poder contextualitzar millor les dades i els resultats de la nostra recerca. Som conscients que una visió històrica com aquesta, explicada per un dels seus protagonistes, aporta, més enllà del conjunt de fets i dades, una mirada i un punt de vista necessàriament subjectiu del qual, alguns dels altres protagonistes i destinataris d’aquestes polítiques, podrien discrepar. En tot cas, des del nostre punt de vista, era necessari disposar d’un text com aquest, inèdit fins ara, en el benentès que s’ha de preveure com una aportació complementària, respecte de l’informe de recerca, el contingut de la qual no necessàriament hem de subscriure els responsables del projecte.. El capítol tercer, de què ja teníem una primera versió en l’informe anterior, està dedicat a la recopilació de dades sobre altres estudis relatius a la incorporació d’Internet i les TIC als centres educatius d’Europa, d’Espanya i de Catalunya. Aquest capítol, que permet establir algunes comparacions i contrastar algunes tendències entre els nostres resultats i els d’altres estudis rellevants per als diversos contextos en què el sistema educatiu català està ubicat, ara l’hem ampliat amb dades que abasten fins a l’any 2006, que ens proporcionen una visió actualitzada del panorama internacional, especialment en el context europeu.. El capítol quart està dedicat a l’exposició dels aspectes metodològics que han sustentat el nostre treball de recerca, des de la construcció de la mostra fins a les anàlisis més elaborades dutes a terme en els darrers dos anys de treball. Amb aquest capítol comença, pròpiament, l’informe de recerca.. El capítol cinquè, dedicat a les característiques generals i la infrastructura tecnològica dels centres docents de Catalunya, manté el format original del primer informe. La informació que hi consta és contemporània de la resta de dades del PIC amb les que hem treballat (curs 2002-03) i, tot i no estar actualitzada, permet una millor comprensió del context en què els processos analitzats en la nostra recerca es produïen.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(18) L’escola a la societat xarxa. 20. Introducció. El capítol sisè, dedicat als usos d’Internet a l’escola2 i a casa per part de l’alumnat també respon al format original del primer informe. El capítol setè és completament nou i està dedicat a l’estudi de les influències que els resultats acadèmics i les famílies tenen en els diversos tipus d’ús d’Internet per part dels alumnes en el desenvolupament de les seves activitats quotidianes. Aquest nou capítol aporta, en última instància, elements per a la reflexió sobre el paper que està jugant l’escola com a context per a la reducció de les noves formes de desigualtat en la societat xarxa.. El vuitè capítol tracta dels diversos usos d’Internet per part del professorat d’educació primària i secundària de Catalunya, recuperant la informació que ja era present en el primer informe, acompanyada d’una nova i més elaborada caracterització del tipus de pràctiques docents que incorpora aquest professorat, segmentada en funció d’un conjunt de variables sociodemogràfiques.. El capítol novè és completament nou i està dedicat a l’anàlisi dels factors que més influeixen en la freqüència i la forma com el professorat utilitza Internet. Aquest capítol presenta un estudi de les interrelacions entre diversos atributs que caracteritzen els professors, individualment considerats, entre els quals el tipus de pràctiques que adopta i les habilitats en el domini d’Internet, determinades condicions de l’entorn en què treballen i la freqüència i la forma com utilitzen Internet a les seves aules. L’anàlisi permet identificar alguns factors clau que expliquen la manera com s’utilitza Internet al nostre sistema educatiu i quins problemes es poden plantejar en el futur.. El capítol desè també és del tot nou i aborda els processos de creació de capital social i el desenvolupament comunitari en els mateixos centres i en el seu entorn. Tal com anem fent en les nostres anàlisis, en el capítol ens fem càrrec d’aquesta problemàtica tant si s’utilitza Internet com si la xarxa no hi és present. Així mateix, en el procés d’anàlisi de creació de capital social es fa una aproximació al fenomen de l’exclusió digital i al paper de l’escola en la compensació d’aquest tipus de desigualtats.. En el capítol onzè hem refós dos apartats del primer informe dedicats a l’anàlisi dels usos d’Internet per part dels diversos responsables dels centres docents3 i a les prioritats que. 2. Al llarg de l’informe utilitzem el terme escola, o educació escolar, per referir-nos genèricament a tots els centres docents que imparteixen qualsevol etapa de l’educació no universitària (infantil, primària, secundària obligatòria, batxillerat o formació professional). 3. Al llarg de l’informe utilitzem indistintament els termes centre docent o centre educatiu, per referir-nos a les escoles, instituts o d’altres centres que imaprteixen qualsevol de les etapes en què s’organitza l’educació no universitària.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(19) L’escola a la societat xarxa. 21. Introducció. manifestaven aquests responsables, tant pel que fa a la introducció de les TIC a les seves escoles o instituts, com pel que fa al conjunt de l’acció educativa. Hem completat aquests apartats amb un de nou que analitza la influència dels directius del centre en la freqüència i la manera com el professorat utilitza Internet en la seva activitat docent.. S’acaba l’anàlisi dels diversos àmbits estudiats en la nostra recerca amb el capítol dotzè, que ja formava part del primer informe i aborda les característiques dels professors responsables de les TIC dels centres de Catalunya i la forma com perceben la incorporació d’Internet per part dels seus col·legues.. En el darrer capítol, el tretzè, s’ofereix de manera integrada i completament reelaborada una síntesi dels principals resultats obtinguts i les conclusions a què hem arribat al final del procés de recerca.. Per als qui ja coneixien el primer informe i estan familiaritzats amb les seves dades, recomanem especialment els capítols segon, tercer, setè, novè i desè, així com les conclusions. En aquests capítols, hi trobaran la major part del material nou que hem incorporat a la versió final de l’informe.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(20) L’escola a la societat xarxa. 22. Introducció. 1.3. Hipòtesis de treball i marcs de referència. L’anàlisi que es va desgranant a l’informe parteix de la hipòtesi general que Internet no és el factor causal de la innovació i les noves formes d’organitzar les pràctiques educatives en la societat xarxa, però, probablement, és un instrument necessari per a les transformacions que l’educació escolar hauria de fer per adaptar-se les noves necessitats socials. Des d’aquest punt de vista, no ens preguntem quin és l’impacte que la tecnologia té o deixa de tenir en un determinat àmbit de l’activitat escolar o en les pràctiques que alumnes i professorat duen a terme. El nostre interès se centra, més aviat, a descobrir com incorporen Internet aquests agents, amb quins propòsits i com la interacció entre aquests propòsits i els usos de la Xarxa identificats, en el context concret de les escoles i els instituts, generen o no nous escenaris, noves formes de fer i noves diferències o desigualtats dins dels processos educatius.. Atès que encara són poc freqüents els estudis sobre l’ús d’Internet a l’educació escolar amb un enfocament metodològic i amb un nivell d’aprofundiment com el nostre, no ens ha estat fàcil trobar referents per a construir els nostres models i poder-nos-hi comparar.4 Per aquest motiu, hem pres com a referència, per a la construcció del nostre marc d’anàlisi, dos tipus d’estudis propers als nostres plantejaments, amplament difosos en la literatura especialitzada.. Per una banda, hem tingut en compte els estudis que aborden la incorporació de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a la pràctica educativa, focalitzats, principalment, en l’ús dels ordinadors en els processos d’ensenyament i aprenentatge (Scardamalia, Bereiter i Lamon, 1994; Ringstaff, Yocam i Marsh, 1996; Pea, 1996; Coll 1996, 2001; Salomon i Almog 1998; Jonassen, Peck i Wilson, 1999; Becker i Ravitz, 1999; Riel i Becker 2000; Niederhauser i Stoddart 2001); i per l’altra, els que analitzen les TIC com a eina per a la innovació de l’educació escolar, (Kerr, 1991; Papert, 1993; Ertmer et al., 1999; Cuban 2001, Cuban, Kirkpatrick i Peck 2001; Zhao i Frank, 2003; Hernández-Ramos, 2005; Judson, 2006) i encara, d’una manera més àmplia, els qui han estudiat els processos d’innovació i reforma educativa, quan afecten parts essencials de les estructures de l’educació escolar (Fullan, 1991, 2002; Marchesi i Martín 1998; Hargreaves, 2003).. En aquest darrer cas, per caracteritzar les demandes que es fan a l’educació, en el context emergent de la societat informacional, hem utilitzat, a més, els estudis prospectius sobre. 4. Vegeu el capítol dedicat als altres estudis sobre l’ús d’Internet i les TIC als centres docents, en ‘aquest mateix informe, per a més detall.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(21) L’escola a la societat xarxa. 23. Introducció. les innovacions relatives a l’ús intensiu de les TIC en els diversos nivells de la vida dels centres, i els documents de treball i declaracions elaborades per governs i organismes internacionals sobre les polítiques d’e-learning.. Pel que fa al primer tipus d’estudis, els de l’ús de les TIC en els processos d’ensenyament i aprenentatge, un examen detallat de la literatura existent ens fa evident l’existència d’una gran varietat de marcs conceptuals a partir dels quals poder pensar sobre aquests usos (Aviram i Tami, 2004; Carnoy, 2004; Coll, 2003; Twining, 2002) . Aquests marcs, d’acord amb Twining (2002), reflecteixen la tensió que hem expressat en formular la nostra hipòtesi general entre els qui creuen que les TIC han d’ajudar els professors a desenvolupar millor els seus propòsits i els qui veuen les TIC com a principals agents impulsors del canvi.. Des de la nostra perspectiva, tal com hem apuntat, l’interès se centra a veure la relació existent entre l’ús de les TIC, fonamentalment d’Internet, i les modificacions que es produeixen en les pràctiques educatives, entenent, en aquest cas, com suggereix Coll (2003) que la clau no és a la tecnologia, ni tampoc a la pedagogia, sinó en l’ús pedagògic de la tecnologia.. En tot cas, hem volgut observar aquesta relació, intentant evitar, tant com es pugui, judicis de valor de tipus qualitatiu sobre les pràctiques i les percepcions observades. Com a molt, hem volgut apuntar en les conclusions algunes alertes respecte de les tendències identificades.. Tot i això, les dades que ens aporta l’estudi, lògicament, s’han obtingut a partir d’una elecció de variables, des del nostre punt de vista rellevants, que evidencien un posicionament sobre els elements clau de les pràctiques de l’educació escolar en la societat de la informació. Aquests elements han estat configurats a partir de la integració complexa de diverses mirades i de diversos marcs d’anàlisi, segons el tipus de pràctica que estàvem abordant.. Així, a l’hora d’identificar els possibles usos d’Internet en els diferents nivells d’activitat dels centres educatius ens hem basat en criteris d’estudi de la incorporació de les TIC a l’educació com els que proposa Twining (2002), que destaca la importància de la quantitat i la qualitat del temps que es dedica a la utilització de les TIC, en proporció al temps total dedicat a l’aprenentatge; els objectius subjacents en aquest ús (l’ús de les TIC com a objecte d’aprenentatge; l’ús de les TIC com a eina per a desenvolupar coneixements en altres àrees del currículum i l’ús de les TIC com a eina per a incrementar la innovació en les pràctiques educatives, per a promoure l’aprenentatge autònom dels alumnes i per a motivar-los a aprendre) i, finalment, la incidència que l’ús de les TIC té en el mateix currículum, per bé que aquest darrer aspecte no ha estat abordat de manera específica en la nostra recerca. També ens hem basat en els autors que analitzen els diversos usos de les TIC en funció de. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(22) L’escola a la societat xarxa. 24. Introducció. la seva major o menor adaptació a concepcions o tipus de pràctiques docents inspirades en models transmissius o bé en models constructivistes de l’ensenyament i l’aprenentatge (entre d’altres, Riel i Becker 2002, Coll 2001, Cogntion and Technology Group at Vanderbilt, 1996; Pea 1996).. Pel que fa a les noves necessitats i reptes dels sistemes educatius en la societat informacional i al paper que Internet i les TIC poden jugar en la consecució d’aquests reptes, hem tingut en compte els treballs de Castells (1999, 2001c), i els estudis prospectius de Marchesi (2000), Kennewell, Parkinson i Tanner (2000), Venezky i Davis (2002), i els que han dut a terme l’OCDE (2001a) i els governs d’alguns països: als Estats Units (Kerrey, 2000), el Ministeri d’Educació de Finlandia (1999) i el Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència d’Holanda (2000).. Quant als aspectes més estructurals del funcionament dels centres educatius: l’organització, la innovació, el lideratge, hem pres com a referència les recerques realitzades en l’última dècada en relació amb l’efectivitat de les escoles (School Effectiveness) a partir dels treballs de Sammons Hillman i Mortimore (1995); Hargreaves i Fullan (1998), Fullan (2001) Ainscow, Hopkins, Soutworth i West,(2001), i sobre els processos de millora a l’escola (School Improvement), a partir dels treballs de Hopkins (1996) (2001), i Gray, Jesson, Reynolds i Bush (1996). També hem tingut en compte els treballs més recents de Mulford (2002) i Leithwood, Jantzi, i Steinbach (2002) sobre lideratge i direcció escolar.. I, finalment, per al context més proper del nostre sistema educatiu, hem considerat les aportacions de Tiana, Mateo, Mestres i Sáez (1997), Marchesi i Martín (1998) i Barberà (2000) que, des de la perspectiva de la construcció d’indicadors de qualitat en els diversos àmbits de l’activitat dels centres, ens han proporcionat valuoses idees per a la definició d’algunes de les variables en què es basen els qüestionaris, tant en relació a l’organització i la gestió dels centres com al desenvolupament de les pràctiques educatives a l’aula.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(23) L’escola a la societat xarxa. 25. Introducció. 1.4. La configuració d’un nou marc per a l’educació escolar a la societat de la informació. Les idees i els factors rellevants per a la nostra recerca que hem extret de les aportacions de tots aquests autors ens han permès configurar un marc de referència a partir del qual hem pogut identificar les demandes a les que, presumiblement, hauran de respondre els sistemes i els centres educatius de la societat de la informació i, en conseqüència, contextualitzar adequadament les finalitats a les que s’hauria d’orientar l’educació escolar i, d’una manera més concreta, l’ús educatiu d’Internet, en el futur immediat.. En aquest sentit, com assenyala Coll (2003), un dels trets que caracteritza d’una manera més clara la societat de la informació és el que situa l’educació d’una manera central, com a base per a l’accés al coneixement, esdevenint una prioritat estratègica per al desenvolupament econòmic i social, més enllà del seu paper en els processos de desenvolupament i socialització de les persones. Aquest paper central de l’educació i la formació en el nou ordre econòmic i social impulsa la transformació radical dels plantejaments educatius heretats de la societat industrial.. La transformació a què ens referim presenta arguments de naturalesa diversa. Per una banda, la necessitat que els alumnes assoleixin capacitats per a aprendre al llarg de tota la vida, per a utilitzar la informació emmagatzemada digitalment i recombinar-la per a generar coneixements adequats per a cada objectiu plantejat (Castells 2001c), la capacitat per a aprendre i pensar de manera autònoma, la necessària personalització dels processos educatius i el perill de les noves formes d’exclusió social.. Hi ha altres arguments que són a la base de les reformes educatives dels darrers trenta anys i que el nou paradigma de la tecnologia de la informació (Castells 1999) ha contribuït a actualitzar i a amplificar. Així, les xarxes d’informació existents posen en qüestió que la transmissió de coneixements sigui l’objectiu prioritari dels centres educatius i del treball del professorat. L’escola ha de continuar proporcionant esquemes de coneixement per als diferents àmbits disciplinaris però, al mateix temps, té la demanda de proporcionar les competències necessàries perquè els estudiants puguin continuar aprenent de forma autònoma al llarg de tota la seva vida.. Per altra banda, l’accés universal a l’educació, els moviments migratoris i la creixent multiculturalitat demanen una educació bàsica que respecti i doni una resposta adequada a les necessitats que genera una població escolar cada cop més diversa. La personalització de l’educació, amb el suport de les TIC, i especialment d’Internet, obre la possibilitat de dur l’activitat educativa a una gran varietat d’escenaris reals i virtuals i d’implicar nous agents. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(24) L’escola a la societat xarxa. 26. Introducció. en els processos educatius. El pas cap a un entorn social educador, enfront del model escolar de la societat industrial, basat en l’homogeneïtat, i en l’aïllament respecte de la comunitat, promou una major obertura de l’escola i desdibuixa les fronteres entre l’educació formal i l’educació no formal.. Finalment, com a conseqüència de la pressió que s’exerceix sobre el sistema educatiu, la complexitat de les tasques que les escoles han de dur a terme en el context actual i la incertesa respecte dels canvis que seran necessaris en el futur, el treball del professorat haurà de tendir a l’adopció de formes d’organització de l’activitat educativa basades en el treball en equip, en la flexibilitat, en el diàleg i en la participació de tota la comunitat educativa, i els centres hauran de comptar amb equips de professorat predisposats a la innovació, al treball en xarxa i la formació professional continuada.. Tots aquests factors, doncs, de manera indirecta, també són objecte d’estudi en la nostra recerca, perquè els hem considerats factors clau en el desenvolupament de les pràctiques educatives. Tot i que, als efectes del nostre estudi, ens interessen fonamentalment perquè ens ajuden a identificar on són les claus dels usos pedagògics d’Internet en la societat xarxa.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(25) L’escola a la societat xarxa. 27. Introducció. 1.5. La concreció del projecte. La informació en què es basa aquest informe s’ha obtingut a partir d’una enquesta per qüestionaris, feta mitjançant entrevistes presencials a una mostra de 350 centres docents, representatius del conjunt de centres de Catalunya que imparteixen educació primària, educació secundària obligatòria (ESO), batxillerat i cicles formatius de grau mitjà (CFGM), segons la metodologia que s’exposa en l’apartat corresponent d’aquest informe.. Hem descartat els centres que ofereixen exclusivament educació infantil, els d’educació especial i els que ofereixen exclusivament ensenyaments no reglats (escoles de música, escoles d’arts i oficis, escoles d’idiomes, etc.), atès el caràcter especialitzat i poc representatiu d’aquests centres, tenint en compte la naturalesa de la recerca, o, en alguns casos, les dificultats per poder entrevistar el seu alumnat.. Cada centre ha estat seleccionat per a una etapa concreta de les que volíem estudiar. Com que en molts casos un mateix centre imparteix més d’una etapa: primària i ESO; ESO i batxillerat; ESO i CFGM; etc.; dels 350 centres seleccionats, s’han produït 15 casos de coincidència en els quals un centre ha estat seleccionat dos cops, per a dues etapes diferents, de manera que el total de centres diferents als quals s’ha realitzat l’enquesta finalment ha estat de 335.. A cada centre seleccionat s’ha elegit a l’atzar una aula del darrer curs de l’etapa per a la qual havia estat seleccionat. D’aquesta manera, en els centres de primària hem treballat amb aules del segon curs del tercer cicle (11-12 anys); en els centres d’ESO amb aules del segon curs del segon cicle (15-16 anys), i en els de batxillerat i CFGM, amb aules del darrer curs (18 anys o més).. L’opció de seleccionar, per a cada etapa, una aula del darrer curs s’ha pres tenint en compte, en primer lloc, l’edat de l’alumnat a entrevistar a l’educació primària. La naturalesa del qüestionari (és el mateix per a l’alumnat de totes les etapes als efectes de poder-los comparar) i les circumstàncies en què es podia aplicar feien aconsellable una edat no inferior a 11 o 12 anys, a l’hora de preservar la fiabilitat i la consistència de les respostes. En segon lloc, s’ha considerat que aplicar els qüestionaris a l’alumnat que estava a punt d’acabar una etapa permet obtenir informació acumulada d’aquest alumnat, en relació amb aspectes com ara el rendiment acadèmic o el grau de preparació i la formació rebuda en l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) al llarg de l’etapa, qüestió que, al nostre entendre, afegeix valor a la informació obtinguda.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(26) L’escola a la societat xarxa. 28. Introducció. D’acord amb aquestes condicions, l’enquesta als centres es va dur a terme mitjançant:. Un qüestionari als responsables de centre, que inclou una entrevista al director, una entrevista al cap d’estudis, o al coordinador pedagògic o al professor responsable de l’etapa seleccionada, segons les característiques i l’estructura d’organització de cada centre; una entrevista al responsable d’informàtica del centre (en el cas que n’hi hagués) i una fitxa d’informació sobre dades generals del centre.. Un qüestionari al professorat, mitjançant entrevistes a tot el professorat que fa docència a l’aula seleccionada (aproximadament 6 professors per aula, de mitjana). Un qüestionari aplicat de forma col·lectiva a cadascun dels alumnes de l’aula seleccionada (aproximadament 19 alumnes per aula, de mitjana).. El procés que ens ha dut a l’elaboració d’aquest informe final de recerca es va iniciar al juliol de 2002. La fase de disseny del projecte, identificació de variables i elaboració dels qüestionaris es va acabar al novembre de 2002. El treball de camp es va dur a terme des del desembre de 2002 fins a l’abril de 2003. La construcció de la bases de dades es va fer durant els mesos d’abril i maig de 2003. De juny a novembre de 2003, es van fer les primeres anàlisis i es va redactar el primer informe publicat al març de 2004. Al setembre de 2004 s’iniciava la segona part del projecte amb nous plans d’anàlisi per aprofundir en la recerca, mentre es difonien els primers resultats. A mitjans 2006, s’iniciava la redacció d’aquest informe final que ara publiquem.. L’aplicació de l’enquesta ha comportat la realització d’un total de 350 fitxes de centre i 9.876 qüestionaris distribuïts, per col·lectius, de la manera següent: Directius. 700. Coordinadors de TIC. 350. Professorat. 2.187. Alumnat. 6.639. Amb la utilització de 578 variables directes en el conjunt de l’enquesta.. Barcelona, abril de 2007. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(27) Capítol 2 1 Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les TIC als centres docents de Catalunya 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 2.6. 2.7. 2.8. 2.9.. Introducció ..................................................................................................................... Els primers passos de la informàtica educativa ............................................................. El Programa d’informàtica educativa.............................................................................. L’XTEC abans d’Internet ............................................................................................... La informàtica educativa als anys 90 ............................................................................ L’impuls del Comissionat per a la Societat de la Informació .......................................... El període 2000-2003 .................................................................................................... El període 2004-2006 ..................................................................................................... Epíleg: Les TIC i la transformació de l’educació ............................................................ 31 32 49 73 84 108 121 154 173.

(28)

(29) L’escola a la societat xarxa. 31. Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les TIC.... 2.1. Introducció. Aquest document constitueix una aproximació als començaments i al posterior desplegament i implantació de la informàtica i de les tecnologies de la informació al sistema educatiu no universitari de Catalunya, en el període d’aproximadament dues dècades i mitja comprès entre la restauració de la Generalitat de Catalunya i l’any 2006.. En aquest capítol es presenten els trets fonamentals dels plantejaments i de les polítiques de la Generalitat de Catalunya en aquest àmbit i es fa referència a les actuacions més significatives i a les seves circumstàncies i implicacions. Amb aquesta finalitat es fa un èmfasi especial en:. •. la creació del Programa d’informàtica educativa l’any 1986 i les seves actuacions. •. el paper del Programa d’informàtica educativa en la implantació de les telecomunicacions i d’Internet als centres educatius. •. la funció dinamitzadora del Comissionat per a la Societat de la Informació i l’impuls de la connectivitat i dels serveis Internet. •. la tasca de la Subdirecció General de Tecnologies de la Informació del Departament d’Educació. •. les consegüents pautes i modalitats organitzatives que han caracteritzat les actuacions posteriors.. El document se centra en les polítiques i actuacions de la principal administració educativa de Catalunya, la Generalitat de Catalunya. No té com a objectiu considerar els plantejaments i les realitzacions de les autoritats educatives municipals en el camp de les TIC, especialment destacables en el cas d’una gran entitat urbana com ara Barcelona, ni tampoc d’altres organismes supraescolars com les patronals dels centres educatius de titularitat privada. La important contribució d’aquestes entitats al desenvolupament de la informàtica educativa i al posterior desplegament de les tecnologies de la informació en l’educació no universitària tenen prou abast per merèixer un estudi específic.. També és necessari fer constar que el present document no pretén inventariar les experiències i activitats dels centres educatius públics en relació amb la introducció i l’aplicació educativa de la informàtica, encara que a títol d’exemple se n’esmentin algunes especialment significatives.. El document és també una aproximació a la trajectòria d’una empresa col·lectiva d’innovació educativa basada en la informàtica i les tecnologies de la informació i de la comunicació, protagonitzada pel professorat, plena d’esperances i de dificultats, de resultats i d’incerteses, viva, dinàmica, que cada dia té més importància per al futur de les persones i de la societat catalana.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(30) L’escola a la societat xarxa. 32. Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les TIC.... 2.2. Els primers passos de la informàtica educativa. La irrupció dels microordinadors a finals dels anys 70 en el món de la informàtica, tot i la seva lenta arribada al mercat espanyol, va possibilitar l’inici de la utilització de la informàtica en el sector de l’ensenyament, donant lloc a un conjunt d’activitats denominades genèricament “informàtica educativa”. La limitació de les funcionalitats i de les prestacions dels equips comercialitzats i la seva mútua incompatibilitat va canalitzar el seu ús cap als rudiments de l’algorísmica i d’un cert tipus de programació, usualment amb diverses variants del llenguatge BASIC, implementat com a llenguatge natiu en la majoria d’ordinadors. Abans d’això només es pot parlar d’un nombre molt limitat d’experiències basades en la utilització de mainframes o de miniordinadors en centres de càlcul universitaris.. En l’apartat 2 d’aquest capítol es considera l’etapa en la qual la informàtica educativa va donar a Catalunya els seus primers passos, és a dir, el període anterior al 1986, any en què la Generalitat de Catalunya va crear el Programa d’informàtica educativa (PIE).. 2.2.1. Iniciatives i experiències pioneres. La celebració a Barcelona al maig de 1978 de les II Jornadas de Trabajo sobre Experiencias en la Aplicación de los Ordenadores en la Enseñanza Superior, organitzades per la Universitat Politècnica de Barcelona,5 va constituir una bona ocasió per a presentar i començar a debatre les tècniques d’ensenyament assistit per ordinador (EAO) 6 i per especular o debatre sobre línies de treball presents i futures en un moment on començava a parlar-se de l’emergència dels nous sistemes informàtics coneguts amb el nom de “microordinadors”.7. A finals de la dècada de 1970 i els primers anys 80 van tenir lloc les primeres experiències d’ús d’eines informàtiques amb alumnat no universitari, usualment de BUP i COU, 8 realitzades en el marc de projectes universitaris, que comptaven amb experteses i recursos inexistents en el sistema educatiu. Centres com el Col·legi Abat Oliva de Barcelona i l’Acadèmia Sagrada Família de Vilafranca van iniciar activitats informàtiques el curs. 5. Actualment, Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). 6. EAO (ensenyament assistit per ordinador). Nom genèric donat a l’ús interactiu de la informàtica en l’educació per transmetre coneixements i facilitar aprenentatges. Comprèn des de la instrucció programada individualitzada i l’exercitació amb ordinador fins a l’ús d’entorns complexos de simulació. 7. Els projectes universitaris en curs a Espanya a finals dels anys 1970 són enumerats a: Castells, J.; Artes, M.; Jaén, J. A. (1980). “La enseñanza asistida por ordenador en España”. Novàtica, set-oct 1980. 8. Sigles de batxillerat unificat polivalent i de curs d’orientació universitària.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(31) L’escola a la societat xarxa. 33. Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les TIC.... 1979/80.9 Aquest mateix curs, per suggeriment de la International Federation for Information Processing (IFIP), es va introduir un element nou, el Torneo Escolar de Programación desenvolupat en diversos països per un comitè nacional. Es tractava que els alumnes desenvolupessin un programa didàctic i els guanyadors serien convidats al tercer congrés mundial d’IFIP sobre informàtica i educació (3rd World Conference on Computers in Education), que se celebrava a Lausanne al juliol de 1981, esdeveniment que va donar l’oportunitat de realitzar una primera trobada internacional dels espanyols interessats per la informàtica educativa. La publicitat enviada a 4.500 centres de tot Espanya per un comitè presidit pel professor Martí Vergés 10 va tenir un nivell de resposta rècord: no es va rebre ni una sola resposta, fet demostratiu, com assenyala L. García-Ramos,11 de l’eficàcia d’enviar la informació a les direccions dels centres. Mitjançant una repesca pròpia de Catalunya van participar en el TEP uns 40 centres d’aquest territori.. El TEP va incentivar el sorgiment d’actuacions de formació pensades per atraure professorat d’ensenyaments secundaris. Una de les més capdavanteres foren els cursos d’informàtica per a ensenyants del Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona (CCUPB). En aquests cursos es plantejaven les aproximacions a la informàtica en educació, s’explicava el treball dels pioners i s’ensenyaven els rudiments de programació en llenguatges d’alt nivell FORTRAN i llenguatges d’autor com PILOT. A partir del 1981 alguns ICE començaren a donar suport als primers cursos de programació d’ordinadors i d’introducció del “fet informàtic” a l’ensenyament.. Una experiència destacada pel seu plantejament fou la iniciada el curs 1980/81 a l’escola Aula de Barcelona, que va començar a introduir la informàtica a l’ensenyament en forma d’EATP12 optativa a 2n de BUP basant-se en una forta orientació a l’algorísmica, l’ús de calculadores i la col·laboració del CCUPB. El curs 1982/83 es passà a treballar amb ordinadors Apple II i s’inicià el treball amb el llenguatge LOGO. El director d’aquest centre i diversos membres de l’equip pedagògic expliquen en sengles articles les concepcions que guiaren aquesta experiència i les seves característiques.13. 9. García-Ramos, Luis Alberto (1984, gener). “Enseñanza de la Informática en la Educación secundaria: crónicas catalanas”. Novática, núm. 60, vol. 10. 10. Basat en el grup CAI del CCUPB (Centre de Càlcul de la Universitat Politècnica de Barcelona) liderat per Jordi Castells i Prims. 11. García-Ramos, Luís Alberto (1984 gener). “Enseñanza de la Informática en la Educación secundaria: crónicas catalanas”. Novática, núm. 60, vol. 10. 12. Sigles d’Ensenyaments i Activitats Tècnico-Professionals, assignatura que a segon i tercer de BUP permetien una certa optativitat a l’alumne, sovint amb un caràcter menys acadèmic i més pràctic o d’apliació que la resta del currículum. 13. Vegeu: Ribera i Ferran, P. (1983, octubre). “Algunes notes sobre informàtica i educació”. Ciència, vol. 3, pp. 58-63, i Casanoves, J.; Conesa, P.; Garrigosa, D.; Kirchner, X. (1985, març). “Informàtica a l’escola: plantejament d’una experiència”. Novàtica, vol XI, núm. 61.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(32) L’escola a la societat xarxa. 34. Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les TIC.... Entre 1981 i 1982 l’activitat informàtica a l’ensenyament de Catalunya es va anar estenent. L’informe La informática en el bachillerato,14 publicat pel MEC el 1982, feia un inventari a nivell estatal d’instituts de batxillerat que tenien activitat en informàtica i identificava prop d’una quarantena d’instituts catalans que disposaven d’algun tipus d’equipament informàtic i que l’empraven en activitats acadèmiques o també de gestió. L’equipament estava generalment format pel que es podia anomenar “informàtica de butxaca” i “sistemes de hardware mínim”:15 microordinadors Sinclair ZX81, Sharp PC 1211, VideoGenie (clònic del famós Tandy Radio Shack TRS80), Commodore VIC 20, i calculadores programables Texas Instruments i Hewlett Packard, entre d’altres. La seva utilització acostumava a estar en mans de professorat de matemàtiques, com a suport d’aquesta assignatura o, més comunament, com a eina clau per a l’impartiment d’una EATP16 de programació. L’informe també identificava algunes utilitzacions en física i química, ciències naturals i llengua, i algunes incipients aplicacions de gestió acadèmica. Aquestes activitats, igual com les que es duien a terme en d’altres nivells educatius, no constituïen encara un procés d’introducció de la informàtica en l’ensenyament no universitari, sinó que es tractava d’exploracions i experiències amb un relatiu nivell de formalització, però que va concentrar l’atenció i les energies de molts professors que al cap de poc temps trobarien en els plans del Departament d’Ensenyament un impuls i un suport a la seva activitat i que a la vegada li aportarien impuls innovador i un capital humà inestimable.. 2.2.2. Posicionament del Departament d’Ensenyament. L’interès del Departament d’Ensenyament per la tecnologia informàtica i la seva relació amb l’educació es va manifestar tot just iniciada la dècada dels anys 80. Algunes mostres d’aquest interès foren l’encàrrec d’un estudi específic sobre la informàtica a l’ensenyament, la participació exploratòria en diverses activitats externes,17 la creació d’una Comissió d’Informàtica al mateix Departament i la promoció d’activitats de formació i difusió.. 14. Ministerio de Educación y Ciencia (1982). La Informática en el Bachillerato. Inspección de Bachillerato, Documentos de trabajo, vol. 13, Madrid. ISBN: 84-369-1032-X. 15. Les característiques tècniques de l’equipament informàtic d’aquesta època s’expliquen a Informática y educación. Panorama, aplicaciones y perspectivas, de Luis García-Ramos y Ferran Ruiz. Editat per Luis García-Ramos (1985). ISBN: 84-398-4256-2. 16. EATP: Ensenyaments i Activitats Tècnico-Professionals, assignatura optativa de l’antic BUP. 17. Per exemple, la jornada de treball Enseñanza Asistida por Ordenador organitzada pel Govern Basc i els Estudios Universitarios y Técnicos de Guipúzcoa amb la col·laboració de l’empresa Honeywell-Bull al març de 1982 i en la International Videocommunications Conference (VIDCOM 82) organitzada a Cannes per The MIDEM Organisation el mes d’octubre.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

(33) L’escola a la societat xarxa. 35. Vint-i-cinc anys de polítiques d’integració de les TIC.... Tanmateix, les actuacions més destacades del Departament d’aquest període anterior al Programa d’informàtica educativa foren l’endegament el curs 1982/83 de l’Experiència Pilot d’Informàtica Bàsica en la Formació Professional de segon grau, actuació capdavantera i potent que es consolidaria en el PIE, i les dues experiències TOAM i LOGO a l’EGB,18 de caràcter marcadament diferent, com es veurà.. a) Estudi de base sobre SEAO. Aquest mateix any 1982 tècnics del Departament d’Ensenyament i de l’ICE de la UPB van fer una visita de treball a París en col·laboració amb el Ministeri d’Afers Estrangers de França per conèixer els desenvolupaments francesos en l’àmbit telemàtic (Minitel) i les experiències d’introducció de la informàtica en l’educació basades en equipaments de la indústria francesa, especialment dels grups Bull i Thomson, en un moment on estava agafant impuls el pla francès dels “10.000 micros” per als centres d’ensenyaMent secundari.. Combinant els inputs generats per aquesta visita en el Departament d’Ensenyament amb les creixents expectatives sobre la informàtica als centres i amb el teló de fons dels posicionaments en d’altres països, el primer semestre de l’any 1983 es va elaborar l’informe “Estudi de base sobre l’ensenyament assistit per ordinador”19 per encàrrec del Departament d’Ensenyament. El seu objectiu era argumentar la interrelació entre l’educació i la tecnologia informàtica, inventariar actuacions i projectes, analitzar les polítiques de diversos països europeus en aquest camp i proposar línies d’actuació a Catalunya a curt i mitjà terminis. Aquest informe analitzava amb una certa profunditat l’ús de la informàtica i la seva aplicació educativa, i es revisaven les polítiques d’informàtica educativa de tres països especialment actius: França, Dinamarca i el Regne Unit.. En les conclusions l’estudi proposava dos projectes amb objectius i calendaris diferents. El primer, anomenat “Llavor”, estava pensat per a una immediata posada en marxa, mentre que l’altre projecte “5 Anys” plantejava el desenvolupament de la informàtica educativa amb major amplitud i a més llarg termini. A més a més, aquest estudi va aportar elements per al funcionament de la Comissió d’Informàtica del Departament d’Ensenyament i la posterior creació del Programa d’informàtica educativa.. 18. Experiències que es consideren als apartats 2.4.3 i 2.4.4, respectivament. 19. En foren autors Jordi Castells Prims i Ferran Ruiz Tarragó. El document no ha estat publicat.. http://www.uoc.edu/in3/pic.

Figure

Figura 1. Percentatge de professors que utilitzen ordinadors i/o Internet a l’aula d’educació primària

Figura 1.

Percentatge de professors que utilitzen ordinadors i/o Internet a l’aula d’educació primària p.182
Figura 2. Percentatge de professors que utilitzen ordinadors i/o Internet a l’aula d’educació secundària

Figura 2.

Percentatge de professors que utilitzen ordinadors i/o Internet a l’aula d’educació secundària p.183
Figura 3. Mitjana de temps que els professors de primària dediquen a l’ús de l’ordi- l’ordi-nador (amb Internet o sense) a l’aula (hores setmanals)

Figura 3.

Mitjana de temps que els professors de primària dediquen a l’ús de l’ordi- l’ordi-nador (amb Internet o sense) a l’aula (hores setmanals) p.184
Figura 4. Raons adduïdes pels professors per a no utilitzar Internet amb els alumnes.

Figura 4.

Raons adduïdes pels professors per a no utilitzar Internet amb els alumnes. p.185
Figura 5. Percentatge d’estudiants amb bones habilitats per a utilitzar l’ordinador i Internet

Figura 5.

Percentatge d’estudiants amb bones habilitats per a utilitzar l’ordinador i Internet p.187
Figura 6. Cerca d’informació a Internet que fan els estudiants per a fer els deures el 1999

Figura 6.

Cerca d’informació a Internet que fan els estudiants per a fer els deures el 1999 p.187

Referencias

Actualización...