• No se han encontrado resultados

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ ARUr/UM / A-70 /

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ ARUr/UM / A-70 /"

Copied!
54
0
0

Texto completo

(1)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ ARUr/UM / A-70 / 431 -1-

NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-70 / 431 NÚM. REF. PLÀNOL: 109

DENOMINACIÓ: Casa Puig de Galup Altres denominacions: Cal Dragatalecas

SITUACIÓ: Carrer de Sant Gervasi, 62 (Eixample Gumà)

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. Documentada des del 1858; 1880. AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM)

CONTEXT: Situada a la façana oest del carrer de Sant Gervasi, entre els carrers de Sant Joan i de la Mercè, dins l’eixample central.

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Clau 3a (Zona de conservació. Àrea Central)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-70. Declarat BCIL

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de la Casa Puig de Galup i el seu entorn. 2009

ió Imatge de la façana de la Casa Puig de Galup, actualment en rehabilitac . 2009

(2)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ ARUr/UM / A-70 / 431 -2-

DESCRIPCIÓ: Edifici entre mitgeres destinat a habitatge unifamiliar, amb dependències de servei, actualment en desús.

Edifici de planta rectangular amb crugies paral·leles a façana, compost de planta baixa, entresolat lateral, dues plantes pis i golfa. Coberta plana accessible amb importants pendents, de la que sobresurt un petit cos lateral de caixa d’escala. Celobert lateral. Cos posterior de galeria a les plantes baixa i primera.

Sistema constructiu

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de biga de fusta i revoltó.

Façanes

Façana principal composada sobre dos eixos verticals. Portals d’arc rebaixat a la planta baixa. Balcons allindats en ordre decreixent, de pedra, a la planta primera i d’entramat metàl·lic a la segona. Façana posterior composada sobre tres eixos verticals, cos de galeria amb arqueria de mig punt, balcons i finestra central a la planta segona. Golfes amb finestres d’arc rebaixat. Cornises i baranes de terrat amb balustres.

Interiors Es desconeixen. Elements Singulars

Important portalada lateral d’arc rebaixat emmarcada per pilastres de carreus de pedra i clau suportant el balcó.

Material

Pedra a portals, balcons, cornises i mènsules. Rajola de mitja vela als balcons d’entramat metàl·lic. Baranes de ferro forjat. Balustrada ceràmica.

Instal·lacions Es desconeixen. Serveis Urbans

Tots els existents a la ciutat. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Abandonament.

VALORACIÓ:

Els edificis valorats en el PEC 87 ja estan protegits pel Pla General. Els edificis s’han d’estudiar, arquitectònicament, de nou, per valorar les incidències fetes durant aquests anys d’aplicació de la Llei, per incloure nous nivells de protecció o desestimar, després d’una anàlisi profunda, els elements, tipologies o morfologies noves en la revisió del nou Pla Especial i Catàleg.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Manteniment o conservació. No es permet la modificació.

(3)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ ARUr/UM / A-70 / 431 -3-

DADES HISTÒRIQUES: La primera referència documental de la casa Puig de Galup és de l'any 1858, on s'esmenta que el Dr. Dionís Puig de Galup i d'altres van organitzar la primera Cavalcada benèfica del carnaval. L'any 1880, l'edifici era la seu del convent i col·legi de les R. R. Mares Escolàpies, posteriorment, va ser sucursal del col·legi Samà dels R. R. Pares Escolapis. A l'Arxiu Comarcal es conserven dues sol·licituds d'obres del propietari Joan Prat i Llobet, una de l'any 1925 i l'altra de l'any 1927, on sol·licita diverses reformes d’eixamplar cobert, obrir finestres i portal per a garatge a la façana que donava a la rambla Principal, de la qual es dedueix que l'extensió originària de la casa arribava fins a la rambla.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. 159/1925; 116/1927.

GARCÍA SOLER, Xavier. 1972. Vilanova i la Geltrú i el seu Gran Carnaval. Barcelona: Pòrtic.

ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A70.

VIRELLA I BLODA, Albert. 1949. Vilanova i la Geltrú, imatges de la ciutat i de la comarca. Vilanova i la Geltrú: Joan Rius

(4)
(5)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-57 / 432 -1-

NÚM. REF.: I. ARUr/UM / A-57 / 432 NÚM. REF. PLÀNOL: 161

DENOMINACIÓ: Casa Carreras i Girona Altres denominacions:

SITUACIÓ: Carrer de Sant Gervasi, 74; c. de Miguel de Cervantes, 16 (Eixample Gumà)

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Època contemporània. 1866. Arquitectura neoclàssica

AUTORS: Josep Fabrés i Fontanals, m.d'o; 1876: addició de dues plantes i modificació façanes, Josep Fabrés i Fontanals, m. d'o.

PROMOTOR: Manuel Carreras i Girona

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana / Entre Mitgeres (ARUr/UM)

CONTEXT: Situada en el primer eixample de Vilanova, sobre l’eix de l’antic camí de Sant Gervasi, avui centre de la ciutat.

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Clau 3a (Zona de conservació. Àrea Central)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa A-57. Declarat BCIL

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat:

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Imatge aèria de la Casa Carreras i Girona i el seu entorn. 2009

(6)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-57 / 432 -2-

DESCRIPCIÓ: Edifici entre mitgeres fent cantonada.

Edifici de planta rectangular compost de planta baixa, entresolat parcial i dues plantes pis sota coberta plana de la que sobresurt la caixa d’escala. Tres crugies perpendiculars a la façana amb escala lateral d’accés modificat. Escala secundària.

Sistema constructiu

Parets de càrrega de paredat comú i totxo. Forjats de bigues de fusta i revoltó.

Façanes

Façanes composades segons eixos verticals. Planta baixa amb portals adintellats i d’arc rebaixat, alguns modificats. Planta primera amb balcons adintellats d’obertura única sustentats per carteles i coronats per motllura trencaaigües. Planta segona amb finestres adintellades. Coronament amb cornisa i forma llisa de terrat. Sòcol i cantonera de pedra.

Interiors

Planta baixa amb botigues i magatzems sense interès. Planta primera amb les peces a façana i sales centrals amb guixeries d’interès i l’estructura d’una antiga galeria. Planta segona destinada a habitatge sense interès.

Elements singulars

Peces principals de la planta primera amb guixeries i fusteria d’interès.

Material

Pedra al sòcol, cantoneres, lloses de balcons... Mosaics hidràulics a la planta principal. Guixeries.

Instal·lacions

Electricitat, aigua i gas. Serveis Urbans

Tots els existents a la ciutat. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar

Actual: Habitatge plurifamiliar i locals comercials ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Participa dels edificis emblemàtics de la segona meitat del segle XIX edificats al centre de la ciutat.

PROPOSTES: BCIL. Nivell de protecció 2. Manteniment o conservació. No es permet la modificació.

Plànol de Josep Fabrés i Fontanals. 1866

(7)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-57 / 432 -3-

DADES HISTÒRIQUES: Manuel Carreras i Girona va sol·licitar obres segons projecte de Josep Fabrés i Fontanals, mestre d’obres, l’any 1866, al carrer de Sant Gervasi cantonada al carrer Miguel de Cervantes. La parcel·lació del carrer Sant Gervasi va propiciar la construcció d’edificacions burgeses ocupant les cantonades, que permetien així grans edificacions com la casa Carreras i Girona i enfront d’aquesta, la casa Ballester i Domingo, aixecada l’any 1857. La mateixa propietat va sol·licitar la continuació de les obres amb l’addició de dues plantes, modificant les façanes, segons projecte de Josep Fabrés i Fontanals, dins l’estil neoclàssic, l’any 1876. Les obertures de la planta baixa han estat acondiciades com a botigues, la qual cosa ha transformat la primera simetria de l’edifici. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq. i José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

ROSSELLÓ I RAVENTÓS, Joan; MARSÉ I FERRER, Pere. 1985. Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú. Aprovat per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona l’any 1987, fitxa A57

Oral:

(8)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UM / A-57 / 432 -4-

Detall de la mènsula del balcó. Vista del vestíbul d’entrada de la planta baixa.

(9)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.CU / C-4 / 433-1-

NÚM.. REF.: I.CU / C-4 / 433 NÚM.. REF. PLÀNOL: 326

DENOMINACIÓ: Conjunt urbà del carrer de Sant Gervasi

Altres denominacions: Avall / carreró d’en Francesch Scardó / carrer de l'Hort d'en Miró (1739) / carrer de Francesc Layret (1932-1939)

SITUACIÓ: C. de Sant Gervasi, 7, 8, 9, 11,13, 15, 17-19, 21, 23, 25, 26-28, 27, 29, 35, 36-38, 39, 40, 41, 42, 44, 46, 50, 52, 54-56, 62, 66, 68, 70, 72, 74, 78-80, 82-84, 86, 88, 90, 92, 94

núm. 7: c. de Sant Pere, 44; núm. 9: c. de Sant Pere, 55; núm. 15: c. de Sant Gregori, 18; núm. 17-19: c. de Sant Gregori, 17; núm. 29: c. de Sant Pau 26; núm. 39: c. de Miguel de Cervantes, 14, c. dels Artesans, 2-4-6 i c. de la Mercè, 13; núm. 41: c. de Miguel de Cervantes, 1B; núm. 42: c. de Sant Pau, 28; núm. 44: c. de Sant Pau, 29-31; núm.. 66: c. de la Mercè, 15; núm. 74: c. de Miguel de Cervantes, 16

DATA DE CONSTRUCCIÓ: s. XIV al XIX AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Conjunts Urbans d'interès (CU) CONTEXT: Eixample s. XVII-XVIII / Eixample Gumà RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Clau 1 i 3a

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Historicoartístic i Natural de Vilanova i la Geltrú de 1987. Fitxa C-4.

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat:

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2500

(10)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.CU / C-4 / 433-2-

ESCRIPCIÓ:

Tenim constància documental del segle XIV que el carrer de Sant

ents singulars que composen el conjunt:

850

conservats forjats balcons

lera

car elements modernistes

EVOLUCIÓ D’USOS: :

Els conjunts urbans estan valorats pel seu entorn immediat, per la

ROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4 D

Gervasi arribava fins a la muralla que envoltava l’antiga Vilanova de Cubelles, aproximadament fins al carrer de Sant Pere. Aquest últim tram conserva el tram medieval característic. La resta de carrer es va urbanitzar amb l’eixample del segle XVII, tot i que al segle XIX encara hi havia solars per a edificar. Així, en aquest segon tram de carrer podem trobar tant edificacions de finals de segle XVIII com del segle XIX.

dificis i elem E Núm. 7: Casa Pollés dengoles Núm. 8: Casa de Puig Núm. 9: Núm. 15: Núm. 19: 1 Núm. 26: Núm. 28: 1829 / Núm. 29: 860 Núm. 35: 1 Núm. 39: La Ga Núm. 42: desta Núm. 44: a Núm. 56: 1788 Núm. 66: M S Núm. 82: Núm. 90: 1859 Núm. 92: 1865 Núm. 94: 1859 Original Actual: ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ:

seva tipologia edificatòria, per l’ample de les parcel·les, per les unitats entre elles, per la seva història comuna i pel seu desenvolupament urbà.

P

Vista del núm. 7, cantonada amb el c. de Sant Pere, 44

(11)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.CU / C-4 / 433-3-

DADES HISTÒRIQUES: El primer tram del carrer de Sant Gervasi ja apareix al plànol del segle XIV, però sense denominació i sense sortida a extramurs, ja que acabava en l’actual carrer de Sant Pere on es trobava el clos de la muralla de 1369. En altres documents de finals del segle XVI es troba anomenat com a Avall i desprès carreró d’en Francesch Scardó.

Segons Garí, A principios del siglo XVII la numerosa poblacion que se aglomeró dentro de nuestra villa y extramuros obligó á romper el cordon de piedra que la oprimia... Desaparecidas las torres, dia 20 de Diciembre del 1605, reunióse el Consejo general, y determinaron ensanchar la muralla que mira al mar ... Enderrocada la muralla i obert el carrer de Sant Gervasi, aviat enllaçarà amb el camí que portava a l’ermita de Sant Gervasi i Sant Protasi, probablement prenent el nom del camí, nom que va rebre definitivament amb l’acord municipal de l’any 1735. En el plànol de l’any 1751, el carrer arribava fins la tanca del convent dels caputxins, a l’actual carrer de Miguel de Cervantes; en el plànol es pot apreciar que encara no s’havia construït totes les illes de cases. La seva longitud actual la va prendre quan es va enderrocar el convent dels caputxins l’any 1851. En el plànol de 1876, es pot apreciar que totes les illes del carrer eren conformades.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica:

Arxiu Comarcal del Garraf

Arxiu Fotogràfic de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

Escrita: CASTELL I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep; VIRELLA I

BLODA, Joan. 1988. De l’edat mitjana a les guerres carlines. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 2), p.77

GARÍ i SIUMELL, Fr. José Antonio. 1996. Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundación hasta nuestros dias (1860). Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, edicions, p. 20-21 ORRIOLS I VIDAL, Maria Lluïsa. 2007. Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de

(12)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.CU / C-4 / 433-4-

Plànol de 1861 del mestre d’obres Josep Salvany. Arxiu Comarcal del Garraf

(13)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.CU / C-4 / 433-5-

Portals del carrer Sant Gervasi i data:

Casa núm. 56. 1788. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

Casa núm. 28. 1829. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

Casa núm. 62. Meitat s. XIX. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

(14)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I.CU / C-4 / 433-6-

Casa núm. 38. 1778. SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

(15)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / AEA / IP / 434-1-

NÚM. REF.: I. AP/E / AEA / IP / 434 NÚM. REF. PLÀNOL: 572

DENOMINACIÓ: CEIP Llebetx Altres denominacions:

SITUACIÓ: Camí de Sant Gervasi

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1980 AUTORS:

PROMOTOR: Associació de pares d'alumnes i mestres

TIPOLOGIA: Arquitectura pública, semi pública. Equipaments (AP/E) / Area d'Expectativa Arqueològica (AEA) / Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: Ubicat en el camí de Sant Gervasi, a prop de la via fèrria, en la zona del Ortoll

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General de Ordenació Urbana 2001 Classificació: Sòl urbanitzable

Qualificació: Sistema d’equipament educatiu (clau H) Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Pública Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

(16)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / AEA / IP / 434-2-

DESCRIPCIÓ: És un edifici que es va ubicar a la zona de l’Ortoll, a la vora del camí de Sant Gervasi, amb una voluntat d’encabir-hi un equipament eductiu. L’edifici consta de un volum en planta baixa paral·lel al límit de la parcel·la, en el qual s’ha aprofitat la coberta com a espai de jocs; els baixos consten de cuina i serveis. Adossat a l’edifici hi ha un volum de forma rectangular de planta baixa, més dos pisos, per a les aules, i altres dos volums units per l’escala d’accés. Les façanes estan composades amb finestres horitzontals amb proteccions solars de delgues verticals; també s’ha aprofitat el sostre per ubicar un lloc d’esplai.

Estructures de formigó i bigues armades, tancaments de ceràmica o bloc de formigó, arrebossat i pintat

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Equipament Educatiu, Escola Actual: CEIP

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Bo

VALORACIÓ: Edifici de fàcil manteniment per la senzillesa dels materials.

PROPOSTES: INV Nivell 4 Nivell 5 Nivell 6

La proposta es establir una millor connexió al equipament educatiu com el aparcament de vehicles

DADES HISTÒRIQUES: La voluntat de canviar el model d’escola imperant a la dècada de 1960, el protagonisme de la renovació pedagògica i la voluntat de crear escoles per iniciativa pròpia on s’utilitzés el català com a llengua vehicular, van propiciar la creació d’escoles alternatives. A Vilanova aquests canvis i aquests nous projectes es van concretar en la creació de tres escoles noves a la vila: l'escola Montserrat, l'escola Llebetx i l'escola Cossetània.

L’Escola Llebetx va ser iniciativa privada i va iniciar el primer curs l’any 1968. Primer va ocupar l’edifici del carrer Sant Gervasi, número 70, i posteriorment can Pahissa. L'any 1980, es va constituir una cooperativa de pares, mares i mestres per fer front a la construcció d'un nou edifici que reunís les condicions exigides per la legislació i necessàries per tramitar la integració a la xarxa d’escoles públiques, de la qual forma part des de juny de 1988. BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

Escrita: Oral:

(17)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AP/E / AEA / IP / 434-3-

(18)
(19)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / 435-1-

NÚM. REF.: I. ARUr/UA / 435

NÚM. REF. PLÀNOL: 599 DENOMINACIÓ: Xalet Altres denominacions:

SITUACIÓ: Punta de Sant Gervasi, s/n DATA DE CONSTRUCCIÓ: Dècada 1930

AUTORS: Desconegut

PROMOTOR: Desconegut

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Urbana Aïllada (ARUr/UA)

CONTEXT: S’ubica al costat del camí de Sant Gervasi i l’ermita de Sant Gervasi, limita al sud amb la via fèrria

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl Urbà Consolidat)

Qualificació: Protecció existent: RÈGIM JURÍDIC: Titularitat: Privada Condicions / servituds: PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/2000

(20)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / 435-2-

ESCRIPCIÓ: És una casa de filiació modernista, sense concessions

rat en el paisatge, al costat de la ermita de Sant

ROPOSTES:

ADES HISTÒRIQUES: No s’ha trobat informació documental a l'Arxiu Comarcal del xalet

IBLIOGRAFIA:

àfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Escrita: D

ornamentals. Consta de planta baixa i un pis, amb una coberta a dues aigües amb teulada de pissarra disposada en diagonal, una façana quasi cega al nord i, adossat a ella, un porxo quadrat amb pilars. La façana sud composada amb tres eixos de finestres, la central amb una estructura de finestra amb arc parabòlic. Fusteries de fusta pintada. Acabats de façana amb arrebossats pintats de blanc. Cal destacar el seu entorn enjardinat amb diferents espècies.

EVOLUCIÓ D’USOS:

l: Habitatge Origina

Actual: Habitatge ESTAT DE CONSERVACIÓ: Dolent

VALORACIÓ: Edifici ben integ

Gervasi, i amb un entorn de jardí. Senzilla estructura compositiva. BPU Nivell 2

P

D

amb certes connotacions modernistes, situat entre la via fèrria i el camí de Sant Gervasi, a la platja del capellans.

B

Gr

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor.

(21)
(22)
(23)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / 436-1-

NÚM. REF.: I. ARRu / IP / 436 NÚM. REF. PLÀNOL: 236

DENOMINACIÓ: Sínia Sant Gervasi Altres denominacions:

SITUACIÓ: Camí de Sant Gervasi

DATA DE CONSTRUCCIÓ: documentada des de 1932 AUTORS:

PROMOTOR: Neòfit Balcells

TIPOLOGIA: Arquitectura Residencial Rural / Agrícola (ARRu) Interès Paisatgístic (IP)

CONTEXT: L'Ortoll

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Zona desenvolupament residencial

Qualificació: Clau C 14b Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privat Condicions / servituds:

(24)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / 436-2-

ESCRIPCIÓ: Sínia de diferents volums adossats i aïllats. El cos principal és de

El conjunt de cossos s’han adaptat a les necessitats de l’explotació

ROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4

ADES HISTÒRIQUES: L’any 1932, Neòfit Balcells i Galofré va comprar unes terres a un

IBLIOGRAFIA:

àfica:

’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol

Escrita: D

planta baixa i un pis en forma rectangular amb coberta a dues aigües, façana principal orientada al sud. Les obertures d’aquesta façana són ordenades en quatre eixos verticals.

EVOLUCIÓ D’USOS: l: Sínia Origina Actual: Sínia ESTAT DE CONSERVACIÓ: VALORACIÓ:

seguint les traces del territori

P

D

costat del camí de Sant Gervasi que ja eren treballades com a horta. Neòfit Balcells provenia d’Aiguamúrcia (Alt Camp) i treballava al Corral d'en Milà. A la primera edificació existent a la sínia, una habitació i cuina, es van anant afegint diferents cossos, i l’any 1956 es va realitzar una remunta, per la família Jimeno, emparentada amb Neòfit Balcells. Avui es manté l'activitat d’horta i és propietat dels germans Remei i Jaume Jimeno i Mestre.

B

Gr

Estudi d

Torres, arq.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor i Jaume Marsé, biòleg.

Oral: Remei Jimeno Mestre

Vista des del nord-oest

(25)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARRu / IP / 436-3-

DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: A part de l’activitat agrària s’ha de tenir en compte que aquest espai forma part de la gran taca meridional on hi ha un hàbitat natural d’interès comunitari (HIC), de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540), constituït principalment per pi blanc (Pinus halepensis), carrasca (Quercus rotundifolia), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum).

BIBLIOGRAFIA:

Escrita: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

LEGISLACIÓ:

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

Un dels camins d'aquesta zona

Horta de la sínia de Sant Gervasi

(26)
(27)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-1-

NÚM. REF.: I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437 NÚM. REF. PLÀNOL: 186

DENOMINACIÓ: Xalet Miramar Altres denominacions: Xalet del Nin

SITUACIÓ: Camí de Sant Gervasi UTM: x=392211 y=4563200 DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1913. Època modernista

AUTORS: Josep Font i Gumà, arqte.

PROMOTOR: Joan Ferrer i Nin

TIPOLOGIA: Arquitectura residencial urbana aïllada (ARUr/UA) / Jaciments arqueològics (JA) / Interès Paisatgístic (IP) / Parcs i espais públics (P)

CONTEXT: Ubicat damunt del turó d’Adarró, entre les platges dels Capellans i d'Adarró i la via del ferrocarril, a d’indret de la punta de Sant Gervasi.

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl no urbanitzable

Qualificació: Zona de protecció Arquitectònico-Paisatgística (Clau 22)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural, 1987. Fitxa A-109

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Família Díaz Ibáñez

Condicions / servituds: Camí de Access a finca dintre del turo a Sr. Gil de Bernabé

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Fotografia aèria del Xalet del Nin i el seu entorn. Fons: Institut Cartogràfic de Catalunya

(28)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-2-

DESCRIPCIÓ: És un edifici aixecat sobre un turó i amb recinte emmurallat coronat per una balustrada. Aquest edifici s’ubica a sobre de dos reconeguts assentaments, un ibèric i romà, i un altre d’un fortí de defensa.

L’edifici es pot definir entremig de les tendències modernistes i noucentistes, amb una barreja d’elements.

És un edifici residencial aïllat. Es composa de planta baixa més pis més sota cobert. Destaca una torratxa amb un columbari. L’edifici està format per un cos central sobresortit, marcant la part principal d’accés, i dos cossos en planta baixa que formen un terrat superior amb una balconada de balustrada ceràmica.

Les Façanes Façana principal

La façana principal està orientada al mar i l’entrada principal es realitza a través d’un pòrtic amb tres arcs de mig punt de pedra. Les parets de la façana estan realitzades amb pedra carejada, els balcons amb balustrada vidriada. La coronació està realitzada amb un ràfec perimetral amb ceràmica i teula vidriada. Cal destacar la ventilació del sota cobert, realitzat amb gelosia amb acabat de ceràmica vidriada.

Façanes laterals

Continuen amb les mateixes característiques compositives de la façana principal. Cal destacar un porxo amb dos arcs de mig punt de pedra que tenien accés al servei, a la façana est.

Els paviments

La pavimentació és hidràulica amb composicions modernistes i noucentistes.

Els interiors

Cal destacar els arrambadors de ceràmica vidriada a la planta baixa, i l’estructura de bigues de fusta amb cairons vidriats. EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar Actual: Habitatge unifamiliar ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular

VALORACIÓ: Magnífica edificació d’ aspecte sòlid en els materials tot i el grau de manteniment nul que s’ha fet. L’edifici manté l’essència dels propis materials, emprats a la seva construcció. Cal conservar la seva identitat.

PROPOSTES: BCIL Nivell 1 Nivell 4 Nivell 6

Secció del xalet a l’estat actual

(29)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-3-

DADES HISTÒRIQUES: El xalet del Nin és el nom popular del xalet de Miramar, ubicat damunt del turó d’Adarró, entre les platges dels Capellans i d'Adarró i la via del ferrocarril, a d’indret de la punta de Sant Gervasi. El xalet del Nin va ser construït sobre la que va ser la quadra d’Adarró, topònim documentat l’any 1072, en el lloc on hi havia un antic fortí, que a finals del segle XVIII tenia canons per defensar la costa i que va ser enderrocar en aixecar-se el xalet, fortí el qual figura al plano de la rada de Villanueva i Geltrú de 1865.

Joan Ferrer i Nin va sol·licitar permís d’obra de casa-torre en uns terrenys propietat familiar segons projecte de l’arquitecte Josep Font i Gumà, l’any 1913, data inscrita a la façana, qui va abandonar l’ornamentació característica del modernisme per unes formes més sòbries, properes al noucentisme. Joan Ferrer i Nin (1875-1930) va ocupar, des de l’any 1904, la gerència de la Fàbrica de la Rambla, quan se’n va fer càrrec la raó social Alegre, Ferrer y Cía, que més tard va canviar el nom pel de Manufacturas el Fènix. També va ser gerent de l’empresa Acueducto del Príncipe Alfonso, una de les que abastaven aigua potable a la ciutat. Una vegada construït el xalet, va traslladar la residència familiar de Barcelona a aquest xalet, on morí el 1930. Al juliol de 1999, la família Díaz Ibáñez, coneguts restauradors vilanovins, compren el xalet per fer-hi un hotel de luxe i salons per a banquets. L’any 2003, la propietat sol·licita construir un nou accés al xalet a través d’una escala que la connectarà amb la pujada des de la plaça d’Adarró. Projecte de Josep Maria Pujol Torres arqte.

BIBLIOGRAFIA:

Gráfica: Arxiu Contreras Parés.

Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

Fons documental Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Núm. entrada: CLFA1 6_2; CLFA1 6_3; CLFA1 6_4

Fons documental del Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). Atles Nacional de Catalunya

Fotografies realitzades per Raquel Lacuesta i Imma Vilamala, SPAL

 

Escrita:

LACUESTA, RAQUEL; GONZÁLEZ TORAN, Xavier. 2006 i 2009. Modernisme a l’entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona, Diputació de Barcelona, p. 46-53

PUIG I ROVIRA, Francesc Xavier. 2003. Diccionari Biogràfic de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa

TUBAU, Albert; PARÉS, Àngels; PRAT, Carles. 1979. Història. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Cep i la Nansa, (El llibre del mestre; 2), pàg. 59

Fons Biblioteca Museu Víctor Balaguer núm. ref. CLFA1 6_3

(30)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-4-

Plànol d’alçat de la façana nord. 1913. Fons: Arxiu Municipal

Vista des del mar del recinte emmurallat del Xalet Nin

(31)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-5-

(32)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-6-

Vista de la façana principal 2009

Vista de la façana est i façana nord 2009

Vista de la façana est 2009

(33)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-7-

Pòrtic amb arcada de mig punt .2009

Les baranes refetes amb balustres de pedra artificial que hi ha al coronament de la muralla. 2004

Motiu religiós de la Verge Maria amb la inscripció “Sancta Maria ora pro nobis” amb ornaments de ceràmiques modernistes. 2009

(34)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-8-

Inscripció de la data de construcció 2009

Arrimador de ceràmica vidriada al porxo d’accés

Xemeneia de fums de la cuina i detall de torratxa a quatre aigües amb teula vidriada. 2003

(35)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-9-

Estructura interior de la torratxa

Paviments hidràulics modernistes

(36)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. ARUr/UA / JA / IP / P / A-109 / 437-10-

Torre de guaita en 1914, data d’ampliació de la doble via. Pont de mamposteria i totxo

Torre de guaita a inicis del segle XX i pont d’accés al xalet Miramar

Estat actual del pont que uneix el xalet de Miramar i l’ermita de Sant Gervasi. Foto 2010

(37)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.462 11-

Aquesta és la zona on hi ha abundants bargallons

El monumental bargalló de la façana principal També és important destacar la proximitat de la platgeta de Sant

Gervasi, de gran interès paisatgístic no només pel fet de ser a ran de mar sinó pel fet d’albergar un hàbitat natural d’interès comunitari (HIC) denominat: Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium sp.) endèmiques [hàbitat 18.223+] (HIC núm. 1240).

DESCRPCIÓ DE L’ENTORN: La vegetació existent, en el seu conjunt, és un element de primer ordre pel manteniment del paisatge del litoral de Vilanova. La vegetació de l'entorn conté alguns elements singulars de notable importància i presenta coherència amb l’hàbitat natural que hi ha a l’altra banda de la via i fins la carretera C-246.

Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC). Aprovat definitivament a través de l’Edicte de 7 de juny de 2005, sobre una resolució del conseller de Política Territorial i Obres Públiques referent a tots els municipis del litoral de Catalunya (DOGC 4407 – 16.6.2005).

Aquest espai està protegit pel PDUSC (Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner), categoria C1, constitueix una UTR-C (Unitats Territorials de Regulació de sòl Costaner) denominada Santa Llúcia (UTR-C 157).

El Pla General d’Ordenació Urbana qualifica al Xalet del Nin amb la Clau 22 de protecció arquitectònica i paisatgística.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer LEGISLACIÓ

:

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

(38)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ N.462 12-

(39)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-1-

NÚM. REF.: I. AR / IP/ AEA / A-110 / 438 NÚM. REF. PLÀNOL: 187

DENOMINACIÓ: Ermita de Sant Gervasi Altres denominacions:

SITUACIÓ: Camí de Sant Gervasi

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1566; 1665: reformes. Arquitectura barroca

AUTORS: Desconegut

PROMOTOR: Desconegut

TIPOLOGIA: Arquitectura Religiosa (AR) / Interès Paisatgístic (IP) / Area d'Expectativa Arqueològica (AEA)

CONTEXT: L’Ermita s’ubica sobre un turó denominat Sant Gervasi, a prop del pas de la via del ferrocarril, i al costat del Xalet Miramar. L’entrada a l’ermita es realitza per l’antic camí de Sant Gervasi

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Sòl urbanitzable residencial

Qualificació: Zona de desenvolupament residencial (clau 14 C, L’Ortoll)

Protecció existent: Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Històric-Artístic i Natural de Vilanova i la Geltrú,1987. Declarat BCIL. Fitxa A-110

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Hermanos Díaz Ibáñez Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

Estat actual de la façana principal de l’ermita de Sant Gervasi, 2009

(40)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-2-

DESCRIPCIÓ: És una petita ermita amb forma de creu llatina. La nau és molt estreta i amb una volta de canó correguda, i seguit per trobada de voltes de creueria. La coberta es de teula àrab a dues vessants. Actualment l’ermita està envoltada d’edificacions adossades a la part posterior i als laterals de la mateixa. Aquests cossos tenen planta baixa més planta pis. Els cossos laterals destinats a vivendes i sagristia es comuniquen interiorment, mitjançant dues portes que es troben als laterals del vestíbul previ a la porta de la nau. El seu entorn un petit jardí amb murets que limiten el espai. Les Façanes

La façana principal es composada per la configuració de las pendents de la coberta, i una composició central de balcó, rellotge de sol, un ull de bou, entrada central amb arc de mig punt i campanar de cadireta amb arc de mig punt, actualment sense la campana.

La façana posterior s’ha transformat en un xalet adossat de diferents característiques de l’ermita. Connectats per una paret de mitgera i una teulada continua.

Les façanes laterals adossades formen dos cossos en planta baixa. La seva teulada plana, fan de terrasses a la part superior de la sagristia i vivenda.

Els paviments

Pavimentat amb cairons de terra cuita amb una configuració de dames composat de petxines de mar i pedres de cantó rodat. Retaule

El retaule barroc esta ubicat l’absis, agafant tota la proporció de amplada i alçada de la nau. La composició del mateix es simètric, amb una fornícula central on s’ubiquen els sants bessons a l’alçada de l’altar. La part superior s’ubica l’Ascensió de la Verge dintre de un altre fornícula en forma de conxa amb una corona d’estels. El retaule de fusta i guix acabat amb policromats daurats amb figures geomètriques.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Ermita

Actual: Sense ús definit

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Degradat

Deteriorament per actes vandàlics, i abandó

VALORACIÓ: Testimoni de l’arquitectura barroca popular i valor sociològic, que caldria recuperar

PROPOSTES: BPU Nivell 1 Nivell 4 Nivell 6

Conservació del conjunt, reforç de l’estructura d’embigat de fusta, reparació de les humitats en les voltes de canó, reparació de la teulada, restauració de l’altar, el retaule barroc i la imaginaria. Rehabilitació dels habitatges i sagristia

DADES HISTÒRIQUES: A ponent de la platja de Ribes Roges, dalt del turó d'Adarró, es troba l’ermita de Sant Gervasi. La capella és del segle XVI i ha donat el nom a tot l'entorn natural: el turó, el camí i la platja. A la capella s'hi veneraven, no només a Vilanova, sinó a tota la comarca, els germans bessons sants Gervasi i Protasi, advocats contra la pesta.

Façana principal de l’ermita de Sant Gervasi, finals del segle XIX. Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. CLFA1 5-8

Retaule amb altar barroc i totes les imatges dels sants. Finals del segle XIX Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. CLFA1 5_6

(41)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-3-

Adossada a la paret de l’ermita hi havia una inscripció votiva romana, que actualment es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, que suggereix la hipòtesi que tal vegada l’ermita va ser continuació d’un lloc de culte iniciat a l’època romana. Malgrat la idea de pervivència d’un lloc de culte al turó de Sant Gervasi, la documentació sobre aquesta capella no es remunta més enllà del segle XVI. L’historiador local Garí i Siumell escriu que esta ermita fué fundada en el año 1566, y que en la reedificacion del año 1665 se construyó la capilla actual á lo menos se hicieron en ella grandes reparaciones... Garí es va basar per datar l’ermita en l’any 1566, en el fet que la torre que apareix esmentada en aquest lloc com d’Adarró, actualment enderrocada, va passar a ser anomenada de Sant Gervasi en aquella data.

Es tenen notícies dels seus ermitans des de l’any 1644, quan va morir l’ermità Francesc Magronyó. És probable que les reformes de l’any 1665 responguessin al fet que el campanar de l’ermita i la torre veïna havien estat lloc de vigilància durant els anys que va durar la guerra contra Felip IV. Al desembre de 1665, es va establir una concòrdia entre els jurats i administrador de Sant Gervasi i Francisco Pollés, qui va cedir una part de les seves terres a l’ermita. També hi ha constància, a l’any següent, d’una altra cessió entre els mateixos jurats i els hereus de Miquel Clariana.

A mitjan segle XVIII es van realitzar petites obres de reforma a l’edifici, que són enregistrades a l’Arxiu Parroquial de Sant Antoni Abat. L’ermita va ser lloc de trobada de la rodalia que hi celebrava aplecs com ara el de sant Sebastià, i és també palesa la devoció popular a la imatge de sant Gem, que es trobava a la capella. L’ermita va ser comprada per Francesc Cuxach de Barcelona, l’any 1835. L’any 1913 va ser adquirida per la família Ferrer i Pi, que la va vendre l’any 1999 a l’actual propietat, germans Díaz Ibáñez. Al retaule barroc de l’absis de l’ermita, en la qual ja no se celebra cap acte litúrgic, hi havia les imatges de la Verge Maria, de sant Antoni de Pàdua i de sant Isidre; la primera es conserva, i les altres dues es troben molt malmeses. Tampoc hi són les imatges dels sants Gervasi i Protasi de l’escultor vilanoví Damià Torrents, que van ser retirades per la propietat al maig de 2004, quan van patir danys per actes vandàlics.

(42)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-4-

IBLIOGRAFIA:

àfica: Catàleg Organisme Autònom Biblioteca Museu Víctor Balaguer.

ura, urbanisme i disseny de José María Pujol à,

.

u Víctor Balaguer. Núm. entrada:

quel Lacuesta i Imma Vilamala,

Paisatge urbà i espais significatius.

, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la

ATA, Àlvar;

Luís Díaz Ibáñez Vilanova i la Geltrú, 1954) Agraïment:

B

Gr

2008. Damià Torrents 1883-1965, Memòria d’un escultor. Vilanova i la Geltrú. p. 118

studi d’Arquitect E

Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Alb delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq i José María Pujol Martínez, redactor.

 

Fons documental Biblioteca Muse CLFA1 5-6; CLFA1 5-8

Fotografies realitzades per Ra SPAL.

Escrita: ALSO, Josep Maria. 2000.

Vilanova i la Geltrú. Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p. 59

CARBONELL I VIRELLA

Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs. p 214

ÓPEZ MULLOR, Albert; FIERRO MACÍA, Xavier; CAIXAL M L

CASTELLANO TRESSERRA, Anna. 1992. La primera Vilanova. L’establiment ibèric i la vil·la romana d’Arró, Darró o Adarró de Vilanova i la Geltrú. Síntesi dels resultats de les darreres recerques arqueològiques i històriques. Sant Sadurní: Institut d’Estudis Penedesencs, p. 85-86

Agraïment: José (

Família Díaz Ibáñez

(43)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-5-

Restes de l’arc de mig punt de l’any 1655

Paviment de cairons alternats amb peces amb incrustacions de còdols

(44)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438-6-

(45)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AR/ IP/ AEA / A-110 / 438 -7-

DESCRPCIÓ DE L’ENTORN: La vegetació existent, en el seu conjunt, és un element de primer ordre pel manteniment del paisatge del litoral de Vilanova. La vegetació de l'entorn conté alguns elements singulars de notable importància i presenta coherència amb l’hàbitat natural que hi ha a l’altra banda de la via i fins la carretera C-246.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

Vista des de Darró

La pineda envolta l'ermita

(46)
(47)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / IP / 439-1-

NÚM. REF.: I. AI / IP / 439 NÚM. REF. PLÀNOL: 321

DENOMINACIÓ: Dipòsit d'aigua Altres denominacions:

SITUACIÓ: Camí de Sant Gervasi / Fondo de Sant Gervasi

DATA DE CONSTRUCCIÓ: Probablement, finals del segle XIX. Ornamentació modernista AUTORS:

PROMOTOR:

TIPOLOGIA: Arquitectura Industrial / Comercial

CONTEXT: L’Ortoll

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: SUC (Sòl urbà consolidat)

Qualificació: Zona del Nucli Antic, Clau 1, article 112.2. Sistema d’Espais Lliures, Clau 14 C Pla Parcial Ortoll

Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC: Titularitat:

Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

(48)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / IP / 439-2-

DESCRIPCIÓ:

Edifici de planta quadrada amb porxo, de planta baixa més planta pis. Una sola porta d’entrada planta baixa i balconera, porta i finestra primer pis. El coronament superior és escalonat a les quatre cantonades. En una fotografia de finals del segle XIX o inicis del XX es poden veure tots els merlets esglaonats, com també la terrassa que es generava damunt del porxo, amb boles ornamentals als extrems de la barana (elements desapareguts), més una inscripció il·legible no identificada amb l’actual, “depósito de agua”.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Desconegut; més tard, dipòsit d’aigua Actual: Abandonat

ESTAT DE CONSERVACIÓ:

VALORACIÓ: Element singular del paisatge rural.

PROPOSTES: BPU Nivell 2 Nivell 4

DADES HISTÒRIQUES: Al costat del camí de Sant Gervasi, a prop de l'ermita de Sant Gervasi, hi ha una edificació amb porxo que té la grafia dipòsit d'aigua. Malauradament no hem trobar informació sobre aquesta edificació; sí, en canvi, una fotografia que no hem pogut datar, on darrere la façana de l’ermita de Sant Gervasi es pot apreciar aquesta construcció.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arq.; realització de planimetria per Oscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arq., José María Pujol Martínez, redactor

SPAL. Diputació de Barcelona. 2009.

Escrita: CASTELLS I URGELLÈS, Alfred; SABATER I NAVARRO, Josep M.; VIRELLA I TORRAS, Xavier. 1988. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Els carrers de Vilanova i la Geltrú; 1), p.45-46

ORRIOLS I VIDAL, Maria Lluïsa. 2007. Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, p. 22

El dipòsit d’aigua es pot apreciar darrere la façana principal de l’ermita de Sant Gervasi, finals de segle XIX Fons documental Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Núm. CLFA1 5_8

(49)
(50)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / IP / 439-4-

Els entorns immediats al dipòsit de l’aigua. Escrita: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i

Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: Aquest espai forma part de la gran taca meridional on hi ha la presència d’un hàbitat natural d’interès comunitari (HIC) de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) constituït principalment per pi blanc (Pinus halepensis), carrasca (Quercus rotundifolia), coscó (Quercus coccifera), fals aladern (Phillyrea latifolia), mata (Pistacia lentiscus) i llistó (Brachypodium retusum).

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

LEGISLACIÓ: Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

(51)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / IP / 440-1-

NÚM. REF.: I. AI / IP / 440 NÚM. REF. PLÀNOL: 209

DENOMINACIÓ: Molí de l'Escardó

Altres denominacions: Torre de l’Escardó / Molí de Vent a Darró

SITUACIÓ: Camí de Sant Gervasi i Camí de l'Ortoll

DATA DE CONSTRUCCIÓ: 1616 AUTORS:

PROMOTOR: Joan Esquerdó

TIPOLOGIA: Arquitectura industrial; Interès paisatgístic

CONTEXT: Entre la sínia Sant Gervasi i el camí de l’Ortoll

RÈGIM URBANÍSTIC:

Planejament Vigent: Pla General d’Ordenació de Vilanova i la Geltrú 2001 Classificació: Pla parcial a l’Ortoll

Qualificació: 14b Protecció existent: Cap

RÈGIM JURÍDIC:

Titularitat: Privada Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ 1/1000

(52)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / IP / 440-2-

DESCRIPCIÓ: Torre de planta circular conformant un volum lleugerament troncocònic, amb una porta d’accés i una obertura superior on s’ubica l’eix de les aspes del molí. A l’interior hi ha la resta d’una escala circular feta amb pedra carejada . Construcció de fàbrica de pedra irregular i carreus.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Molí

Actual: Sense ús

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Dolent

VALORACIÓ: Testimoni històric de l’activitat agrària a la vila.

PROPOSTES: BPU Nivell 1 Nivell 4

DADES HISTÒRIQUES: La falta de cursos regulars d’aigua a la nostra localitat va obligar a la construcció de molins que utilitzaven la força del vent per moldre el gra. Al terme n’hi ha les restes de quatre a la part de ponent del terme i referències escrites d’un altre, a la Geltrú, el molí del Padró, que encara funcionava al primer quart del segle XVII. Sabem que el molí de vent de l’Escardó, en el sector de Darró, va ser construït l’any 1616, el del Padró l’any 1620, i el d’en Llançà ja hi era el 1636. Suposem que els altres dos, els popularment coneguts per Dos Molins, el de Dalt i el de Baix, van ser construïts al primer quart del segle XVII, amb la mateixa intenció dels anteriors, el d’escurçar el camí al molí hidràulic de Cubelles.

Entre els molins situats a ponent del terme hi ha al sector de Darró, el molí de l’Escardó, damunt el camí de Sant Gervasi. Actualment és molt malmès. Joan Esquerdó va obtenir llicència per construir-lo en la quadra de Darró, l’any 1616, en Lo lloch dit sobre la sínia. Hi ha documentació que testimonia que els Escardó tenien terres en aquest indret a final segle XV. Aquest molí també ha estat conegut per torre de l’Escardó i també per molí de Vent a Darró.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Estudi d’Arquitectura, urbanisme i disseny de José María Pujol Torres, arqte.; realització de planimetria per Òscar Valldosera Albà, delineant; i fotografies realitzades per José María Pujol Torres, arqte. i José María Pujol Martínez, redactor.

(53)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / IP / 440-3-

Escrita: ALSO, Josep Maria. 2000. Paisatge urbà i espais significatius. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i El Cep i la Nansa Edicions, p.17.

ARXIU COMARCAL DEL GARRAF. Inventari del fons de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú.

CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. 2001. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Barcelona: Institut d’Estudis Penedesencs, p.76

ROIG I ESTRADÉ, Pau. 2008. Masies del Garraf 3. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa Edicions, p. 32

Arxiu Vicenç Carbonell. Dècada 1960

(54)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL VILANOVA I LA GELTRÚ I. AI / IP / 440-4-

El camí de l'Ortoll. Al fons es veu el molí

DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN: El Molí és situat en una gran àrea que conforma un hàbitat natural d’interès comunitari (HIC) de pinedes mediterrànies (HIC núm. 9540) constituït principalment per pins blancs (Pinus halepensis), carrasques (Quercus rotundifolia), coscons (Quercus coccifera), falsos aladerns (Phillyrea latifolia), mates (Pistacia lentiscus) i llistons (Brachypodium retusum).

Escrita: Font: Cartografia del web del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres (DO L 206 de 22.7.1992, p. 7).

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: Fotos realitzades per Jaume Marsé Ferrer

LEGISLACIÓ:

Referencias

Documento similar

Resolución del Director General del Consorcio Público Instituto de Astrofísica de Canarias de 30 de Septiembre de 2020 por la que se convoca proceso selectivo para la contratación

Como ya se ha mencionado al citar las características principales de esta línea, el Tramo Reembolsable va a corresponder a un préstamo preferencial con un tipo de interés

4th International Conference of Intelligent Data Engineering and Automated Learning (IDEAL 2003) In "Intelligent Data Engineering and Automated Learning" Lecture Notes

La organización debe establecer las acciones necesarias para aprovisionarse de los recursos necesarios previstos de acuerdo al resultado de la evaluación de riesgos y el

Amb caràcter general, sens perjudici de les mesures de protecció i seguretat establertes en aquesta Resolució i en els plans sectorials a què fa referència l'apartat 1.2, les

Como norma general, todo el personal auxiliar que participe en el evento: azafatas, fotógrafos, intérpretes, etc, tendrán que poner en práctica las medidas de distanciamiento

 Disseny i l‟optimització de membranes compòsit incorporant MOFs per a la seva aplicació en SRNF i separació de mescles de gasos..  Desenvolupament d‟un equip

La importància dels fets del Palau, el seu discurs polític en el judici i les campanyes de suport posteriors, són fonamentals per al relat mític de Pujol i la recreació