2. Caracterització de les masses d’aigua
Al primer capítol del present document s’ha presentat la delimitació de la Demarcació Hidrogràfica de les conques internes de Catalunya així com l’àmbit de les conques intercomunitàries (apartat 1.1, i Mapa 1.1.1 i 1.1.2). Segons les definicions de la Directiva a l’Article 2, la “demarcació hidrogràfica” és la zona marina i terrestre composta per una o vàries conques hidrogràfiques veïnes i les aigües costaneres associades, designada com a principal unitat a efectes de la gestió de les conques hidrogràfiques. Per a cadascuna de les demarcacions hidrogràfiques, l’Article 5 de la Directiva requereix als Estats Membres que es faci amb un termini d’execució de desembre del 2004 i segons les especificacions dels Annexos II i III:
una anàlisi de les seves característiques,
un estudi de les repercussions de les activitats humanes sobre l’estat de les aigües superficials i subterrànies, i
una anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua
L’anàlisi de les característiques de la Demarcació Hidrogràfica consta en part al capítol 1 (Presentació de la Demarcació Hidrogràfica) i també en els apartats que segueixen del capítol 2 (Caracterització de les masses d’aigua). L’estudi de les repercussions de les activitats humanes sobre l’estat de les aigües superficials i subterrànies es presenta al capítol 4 (Anàlisi
de pressions i impactes). L’anàlisi econòmica es presenta al capítol 5 (Anàlisi econòmica de l’ús de l’aigua).
2.1. Caracterització de les masses d’aigua superficials continentals
Segons l’Annex II de la Directiva, el primer pas en la caracterització de les masses d’aigua superficial és la identificació d’aquestes en cada demarcació hidrogràfica i la seva inclusió en una de les següents categories:
Rius Llacs
Aigües de transició Aigües costaneres
categories de masses d’aigua (rius, llacs, etc.), a continuació, es caracteritzen en tipus (regionalització) i finalment es fan subdivisions físiques d’aquestes masses seguint els criteris de la guia Identification of waterbodies (EC, 2003a), els quals tenen en compte: (i) les característiques geogràfiques i hidromorfològiques; (ii) les pressions antròpiques; (iii) el previsible estat ecològic; (iv) o el fet que tinguin un estat de protecció determinat. L’objectiu final d’aquest procés és delimitar unitats de gestió adients per assolir els objectius ambientals de bon estat (o potencial) ecològic previstos a la Directiva (Figura 2.1.1). Per a cada tipus de massa d’aigua caracteritzat, la Directiva exigeix l’establiment de condicions de referència específiques, que s’han de correspondre amb les condicions hidromorfològiques, fisicoquímiques i biològiques pròpies d’una massa d’aigua en molt bon estat ecològic.
Definició de categories d’aigües superficials
Subdivisió de les categories d’aigües superficials en tipus
Subdivisió dels tipus d’acord amb els caràcters
físics naturals significatius
Subdivisió de les divisions físiques d’acord
amb altres criteris com: diferències d’estat; o
l’extensió d’àrees protegides
No identificar com a masses d’aigua molt modificades
Identificar com a masses d’aigua molt modificades
Verificació iterativa i refinament mitjançant la informació de l’Annex II 1.5 (avaluació de riscos) i de l’Article 8
(Programes de seguiment)
[Annex II 1.1(i)]
[Annex II 1.1(i)]
[Propòsit: millora de la definició vàlida de les masses d’aigua (veure secció 2 i 3.3)]
[Article 4.3 i Annex II 1.1(i)]
Figura 2.1.1. Aproximació jeràrquica per a la identificació de masses d’aigua superficials. Font: guia Identification of
2.1.1. Rius
2.1.1.1. Àmbit de la xarxa fluvial
Per a desenvolupar l’Article 5 de la Directiva cal definir prèviament la xarxa fluvial bàsica de la demarcació sobre la qual es delimitaran les masses d’aigua. Per fer-ho s’ha utilitzat la xarxa fluvial extreta de la base topogràfica a escala 1:50.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC, 2002). Sobre aquesta base s’han tingut en compte uns antecedents i s’han aplicat uns criteris que han servit per establir l’àmbit definitiu de la xarxa fluvial.
Antecedents
Aquests antecedents es basen en les tres següents consideracions i fonts:
• Directiva Marc de l’Aigua: la classificació de rius segons el sistema A de la Directiva considera els rius amb una conca de drenatge igual o més gran de 10 km2.
• Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX: ha restringit la xarxa hidrogràfica bàsica a partir de dues condicions: (i) conca de drenatge igual o superior a 10 km2; i (ii) una
aportació mitjana anual en règim natural més gran de 3,15 hm3/any (100 L/s).
• Estacions de referència: independentment del cabal i de l’àrea de conca drenada, s’han considerat els trams fluvials on existeixen estacions de referència utilitzades per a la determinació de les condicions de referència de certs tipus fluvials (vegeu l’apartat 2.1.1.4 dins aquest mateix capítol).
Criteris
Tenint en compte els antecedents abans esmentats, l’àmbit de la xarxa fluvial definitiva s’ha determinat aplicant els següents criteris:
• Inclusió de trams situats aigües avall d’una estació de referència - pertanyent a estudis previs i que, per tant, disposa de dades històriques -.
• Inclusió de trams amb una conca de drenatge >10 km2, i amb un cabal en règim natural
>3,15 hm3/any.
• Inclusió de trams amb una conca de drenatge >10 km2, i amb un cabal en règim natural
• Inclusió de trams amb una conca de drenatge >10 km2, i amb un cabal en règim natural
<3,15 hm3/any que travessen espais inclosos en la Xarxa Natura 2000.
Un cop aplicats aquests criteris s’han exclòs tots els afluents i rieres de longitud inferior a 5 km per minimitzar les possibilitats d’obtenir masses d’aigua de menys de 5 km. L’àmbit de la xarxa definitiva es mostra en el Mapa 2.1.1.
Mapa 2.1.1. Àmbit de la xarxa fluvial definitiva utilitzada en el procés de caracterització.
2.1.1.2. Tipus
Per a la tipificació dels trams fluvials a les conques internes de Catalunya es van seleccionar del sistema B de l’Annex II de la Directiva, variables obligatòries i aquelles optatives de les quals es disposava d’informació (Agència, 2002c; Munné et al., en premsa). Alhora, també es
van introduir variables que tot i no estar considerades en l’Annex II, aportaven informació sobre la singularitat dels rius mediterranis. A partir de les variables discriminatòries dels tipus fluvials, i analitzant els rangs de variació, es poden caracteritzar cadascun d’ells tal com es mostra en la Taula 2.1.1a.
Taula 2.1.1a. Principals característiques discrimadores dels tipus fluvials a Catalunya. S’indica la correspondència amb el tipus del CEDEX i l’àmbit a on es troben (CI= conques internes; CE= conques de l’Ebre). Font:
Regionalització fluvial a les conques internes de Catalunya (Agència, 2002c); Caracterización de los tipos de ríos y lagos (MIMAM, 2005).
Núm. CEDEX
Tipus fluvial Principals característiques discriminadores Àmbit 27 Rius de muntanya
humida silícica
Aportació anual moderadament baixa (< 150 hm3)
Elevat percentatge de geologia superficial silícica (> 80 %) Temperatura ambiental baixa (< 9 ºC)
Elevada pluviometria anual (> 1000 mm)
CI, CE
26 Rius de muntanya
humida calcària Aportació anual moderadament baixa (< 150 hm
3)
Baix percentatge de geologia superficial silícica (< 10 %) Temperatura ambiental baixa (< 9 ºC)
Pluviometria anual moderadament alta (> 900 mm)
CI, CE
11 Rius de muntanya
mediterrània silícica Baixa aportació anual (< 40 hm
3)
Elevat índex d’estiatge i variabilitat del cabal (> 0.6) Elevat percentatge de geologia superficial silícica (> 50 %) Temperatura ambiental moderadament elevada (> 13 ºC) Pluviometria anual moderadament alta (800 - 900 mm)
CI
12 Rius de muntanya mediterrània calcària
Baixa aportació anual (< 40 hm3)
Molt baix percentatge de geologia superficial silícica (< 10%) Temperatura ambiental moderadament elevada (10 - 13 ºC) Pluviometria anual moderadament alta (800 - 1100 mm)
CI; CE
15 Rius de muntanya mediterrània d’elevat cabal
Aportació anual moderadament elevada (200 - 400 hm3) Baix índex d’estiatge i variabilitat del cabal (< 0.3)
Elevat percentatge de geologia amb roques evaporítiques i salines (> 0.1%)
Temperatura ambiental moderadament elevada (11 - 12ºC) Pluviometria anual moderadament alta (800 - 1000 mm)
CI
9 Rius mediterranis de
cabal variable Aportació anual molt baixa (< 40 hm
3)
Elevat índex d’estiatge i variabilitat del cabal (> 0.8) Temperatura ambiental moderadament elevada (> 13 ºC) Pluviometria anual baixa (< 700 mm)
CI, CE
8 Rius de zona baixa
mediterrània silícica Aportació anual molt baixa (< 40 hm
3)
Elevat índex d’estiatge i variabilitat del cabal (> 0.8) Elevat percentatge de geologia superficial silícica (> 80 %) Temperatura ambiental elevada (> 13 ºC)
Pluviometria anual moderadament baixa (700 – 750 mm)
CI
10 Rius de zona baixa mediterrània d’influència càrstica
Aportació anual baixa (10 – 80 hm3)
Baix índex d’estiatge i variabilitat del cabal (< 0.2)
Elevat percentatge de geologia amb roques evaporítiques (5 – 30 %) Temperatura ambiental elevada (> 13 ºC)
Pluviometria anual baixa (< 700 mm)
CI
16 Eixos fluvials
principals Elevada aportació anual (> 500 hm
3)
Moderat índex d’estiatge i variabilitat del cabal (0.2 – 0.3) Temperatura ambiental elevada (> 13 ºC)
CI
A la conca de l’Ebre la tipificació va ser realitzada de forma anàloga (CHE, 1998). Posteriorment, el Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX a petició del Ministerio de Medio Ambiente (MIMAM, 2005) va caracteritzar els tipus fluvials en tot el territori espanyol peninsular i les illes Balears. Un total de 32 de tipus foren definits, 11 dels quals es troben a Catalunya. La correspondència amb els tipus que es troben Catalunya s’indica a les Taules 2.1.1a i b.
Taula 2.1.1b. Principals característiques discrimadores dels tipus presents únicament a les conques catalanes de l’Ebre. S’indica la correspondència amb el tipus del CEDEX i de l’àmbit a on es troben (CE= conques de l’Ebre). Font: Delimitación de regiones ecológicas en la cuenca del Ebro (CHE, 1998); Caracterización de los tipos de ríos y
lagos (MIMAM, 2005).
Núm.
CEDEX Tipus fluvials Conca Àmbit
15 Grans rius poc mineralitzats
Aportació anual: 1.212 hm3 Àrea de la conca: 3.532 km2
Geologia: àrees de barreja per deposició al·luvial, amb roques evaporítiques, silícies i calcàries.
Temperatura mitjana anual: 12, 7ºC Clima càlid i poc plujós.
CE
17 Grans eixos
mediterranis Aportació anual: 5.197 hm
3 Àrea de la conca: 34.132 km2
Geologia: àrees de barreja per deposició al·luvial, amb roques evaporítiques, silícies i calcàries.
Temperatura mitjana anual: 15, 3ºC Clima càlid i poc plujós.
CE
El resultat final del procés de tipificació consisteix en l’assignació d’un tipus fluvial a cada tram fluvial. Els rius i rieres que conformen les masses d’aigua de cadascun dels tipus es classifiquen de la manera següent (Taules 2.1.2a i b; Mapa 2.1.2).
Taula 2.1.2a. Rius i rieres que conformen les masses d’aigua de cadascun dels tipus fluvials a les conques internes de Catalunya. Font: Regionalització fluvial a les conques internes de Catalunya (Agència, 2002c).
Núm.
CEDEX Tipus fluvial Conca Masses d’aigua
27 Rius de muntanya humida silícica
Ter Tordera
Tram alt del Ter abans de Ripoll i el Ritort, tram alt del Freser abans de Ripoll i el Rigard.
Capçalera de la riera de Gualba. 26 Rius de
muntanya humida calcària
Ter
Llobregat Conca del Merdàs. Conca alta del Llobregat fins a la Colònia Rosal, inclosos el Merdançol i el riu Demetge, capçalera del Cardener fins a Olius i Aigua de Valls.
11 Rius de muntanya mediterrània silícica Ter Tordera Besòs
Capçalera del Gurri, riera Major des de St. Segimon i riera d’Osor.
Tordera des de St. Marçal fins a St. Celoni, tram baix de la riera de Gualba, rieres de Breda, Arbúcies, Fuirosos i Vallgorguina.
Riera de l’Avencó, riera de Vallforners i Cànoves 12 Rius de muntanya mediterrània calcària Muga Fluvià Ter Llobregat
Conca alta de la Muga i l’Arnera fins a Boadella d’Empordà.
Conca alta del Fluvià fins a St. Jaume de Llierca, conca del Llierca, riera del Borró i conca del Ser.
Rieres de les Lloses i de Sora, el Sorreig, riera de Vallfogona, riera de la Foradada, el Ges, rieres de les Gorgues i de Rupit, el Brugent i la riera de Llèmena.
Rieres de Merlès, Clarà, Merola, Portella, la Riba, Biure, capçaleres de les rieres de Lluçanès i Gavarresa, conca d’Aiguadora, riera de Navel i riu Negre.
15 Rius de muntanya mediterrània d’elevat cabal Fluvià Ter Llobregat
Fluvià des de St. Jaume de Llierca fins al mar. Ter des de Ripoll fins a Roda de Ter
Llobregat des de la Colònia Rosal i Cardener des d’Olius fins a la confluència entre ambdós. 9 Rius mediterranis de cabal variable Muga Ter Daró Tordera Besòs Llobregat Foix Gaià Francolí
Tram baix del Llobregat des de Ricardell, el Ricardell des de Darnius, la Muga des de Boadella fins al mar, la conca del Manol i la riera d’Alguema, capçalera de la riera de Garriguella.
Conca baixa del Gurri des de Tona, torrent de Gàrrep, el Güell, conca de l’Onyar i rieres de Revardit, la Farga, Cinyana i St. Martí.
Conca del Daró.
Tram de la Tordera des de St. Celoni fins al mar, tram baix de la riera d’Arbúcies, conca de la riera de Sta. Coloma.
Conca del Congost menys l’Avencó, conca del Mogent menys la riera de Cànoves i les rieres del Corredor-Montnegre, conques del Tenes, de Caldes, Ripoll, Sec i tot el Besòs.
Tram baix de la Gavarresa des d’Avinyó, el Calders, rieres de Mura, Salo, Rajadell, Rubí, i totes les rieres laterals del tram mig i baix del Llobregat des de Navàs i del tram baix del Cardener des de St. Salvador de Torroella. Conca alta de l’Anoia fins a la Pobla de Claramunt, riera de l’Avernó i torrent de la Fontsanta. Rieres de Llitrà i tram baix de la riera de Pontons i del Foix des de Sta. Margarida i els Monjos.
Conca alta del Gaià fins a Pontils i torrents de Rupit, Rubió, Pinetelles i del Còdol. Conca alta del Francolí fins a la Riba i torrents del Puig i Vallmoll
8 Rius de zona baixa mediterrània silícica
Muga Tram alt del Llobregat de la Muga fins al Ricardell, conques de l’Anyet i l’Orlina.
10 Rius de zona baixa mediterrània d’influència càrstica Ter Llobregat Foix Gaià Francolí
Conca del Terri.
L’Anoia des de la Pobla de Claramunt, la riera de Carme i el riu de Bitlles. Conca alta del Foix i la riera de Pontons fins a Sta. Margarida i el Monjos. Tram baix del Gaià des de Pontils.
Conca del Brugent, tram alt de la Glorieta fins a Alcover i tram baix del Francolí des de La Riba.
16 Eixos fluvials
principals Ter Llobregat Tram baix del Ter des de Roda de Ter. Tram baix del Llobregat des de la seva confluència amb el Cardener. 18 Torrents litorals Torrents i rieres del litoral català: Cap de Creus, litorals Muga, litorals Fluvià,
Taula 2.1.2b. Rius i rieres que conformen les masses d’aigua de cadascun dels tipus fluvials a les conques intercomunitàries de Catalunya. Font: Delimitación de regiones ecológicas en la cuenca del Ebro (CHE, 1998). Núm.
CEDEX Tipus fluvial Conca Masses d’aigua 27 Rius de muntanya
humida silícica Garona Noguera Pallaresa Noguera Ribagorçana
Conca alta de la Garona fins a la frontera amb França. Conca alta de la Noguera Pallaresa i de la Noguera de Cardós fins a la confluència d’amdues.
Conca alta de la Noguera Ribagorçana fins a la cua de l’embassament d’Escales.
26 Rius de muntanya
humida calcària Segre
Noguera Pallaresa
Noguera Ribagorçana
Conca alta del Segre fins a la cua de l’embassament d’Oliana, Segre des de l’embassament d’Oliana fins a la confluència amb la Noguera Pallaresa, riu Segues. Conca mitjana de la Noguera Pallaresa des de la confluència de la Noguera de Cardós fins a la cua de l’embassament de Terradets, Noguera Pallaresa des de l’embassament de Terradets fins a la confluència amb el Segre.
Conca mitjana de la Noguera Ribagorçana des de la cua de l’embassament d’Escales fins al Pont de Montanyana. 12 Rius de muntanya mediterrània calcària Segre Noguera Pallaresa Noguera Ribagorçana
Riu de Perles, riu Sallent, riu de Valldarques, conca de la Ribera Salada, riu Rialp, riu Boix.
Riu d’Abella, riu de Conques, barranc de Barcedana, barranc del Bosc.
Noguera Ribagorçana des del Pont de Montanyana fins a Alfarràs. 9 Rius mediterranis de cabal variable Segre Cinca Matarranya Siurana Sec Canaletes Ebre Sènia
Conca del Riu Llobregós, conca del riu Sió, riu de Farfanya, sèquia de la Gombalda, conca del riu Corb, riu Clamor, torrent de la Femosa, rierol de Melons, riu Set. Riu de la Clamor Amarga.
Riu Algars. Conca del Siurana. Riu Sec.
Riu Canaletes.
Riu de la Cana, riera del Comte, barranc de Xalamera, barranc de l’Arram, barranc de la Conca, barranc de la Servera, barranc de St. Antoni, conca del barranc de la Galera.
Eix del riu Sènia des del barranc de la Fou fins al mar. 15 Grans rius poc
mineralitzats
Noguera Ribagorçana Cinca
Segre
Noguera Ribagorçana des d’Alfarràs fins a la confluència amb el Segre.
Cinca fins a la confluència amb el Segre.
Segre des de la confluència amb la Noguera Pallaresa fins a la cua de l’embassament de Ribarroja.
17 Grans eixos
2.1.1.3. Delimitació de les masses d’aigua Criteris de delimitació
La xarxa fluvial definitiva s’ha segmentat en funció de l’aplicació jeràrquica dels diferents criteris previstos a la guia Identification of Water Bodies (EC, 2003a) tal com s’indica a la Taula 2.1.3.
Taula 2.1.3. Criteris utilitzats per segmentar la xarxa fluvial en masses d’aigua.
Criteris
Canvi de tipologia fluvial
Elements geogràfics i hidromorfològics:
- artificials (embassaments) - naturals (confluència de tributaris) Àrees protegides
Canvis de qualitat:
- qualitat biològica i fisicoquímica - qualitat hidromorfològica
A continuació es descriu la forma en què s’ha aplicat cada un d’aquests criteris.
Canvi de tipologia fluvial
S’han utilitzat els tipus fluvials com a àmbits de diferenciació entre masses d’aigua. Després de l’aplicació d’aquest criteri, la xarxa ha quedat dividida en masses d’aigua constituïdes pel conjunt de trams fluvials contigus pertanyents a un mateix tipus fluvial.
Elements geogràfics i hidromorfològics
Artificials
S’han considerat els embassaments amb una capacitat d'emmagatzematge superior a 5 hm3 o
bé amb una taxa de regulació (capacitat d'emmagatzematge / aportació anual) superior a 0,5 (50%). Aquest és el criteri utilitzat en el Pla sectorial de Cabals de Manteniment de les Conques
Internes de Catalunya (Agència, 2004b) per a la selecció d’infraestructures amb capacitat de
laminar crescudes ordinàries (vegeu l’apartat 1.5.4 del capítol 1). L’existència d’un embassament d’aquestes característiques suposa la diferenciació d’un mínim de tres masses d’aigua, sempre que existeixi un tram fluvial aigües amunt de l’embassament:
tram fluvial abans de l’embassament,
tram fluvial després de l’embassament,
en cas que, a més del riu principal, hi hagi d’altres afluents que conflueixen a l’embassament, cada un d’ells constitueix una nova massa d’aigua independent. Seguint aquest criteri, els embassaments que determinen talls entre masses d’aigua es mostren a la Taula 2.1.4.
Taula 2.1.4. Embassaments que constitueixen motiu de tall entre masses d’aigua.
Embassament Conca Capacitat Aportació Taxa de regulació (hm3) (hm3/any) anual** Conques internes Boadella Muga 61,1 64 0,9 Sau Ter 165,3 527,2 0,3 Susqueda Ter 233 591,9 0,4 Pasteral Ter 2 598,9 <0,1 Sta. Fe Tordera 0,9 1,9 0,5 Vallforners Besòs 2,4 2,5 0,9 La Baells Llobregat 109,4 207,8 0,5
Llosa del Cavall Llobregat 80 80,5 1
St. Ponç Llobregat 24,4 101,3 0,2
St. Martí de Tous Llobregat 1,2 1,6 0,8
Foix Foix 6* 9 0,7
Gaià Gaià 59,4 21,8 2,7
Riudecanyes Riudecanyes 5,3 3,4 1,5
Conques intercomunitàries
Baserca Noguera Ribagorçana 21,9 124,5 0,176
Cavallers o Estanys de
Tor Noguera Ribagorçana
16 44,6 0,359
Escales Noguera Ribagorçana 152 825,4 0,184
Canelles Noguera Ribagorçana 688 933,1 0,737
Sta. Anna Noguera Ribagorçana 240 938,1 0,256
Sallente Noguera Pallaresa 6 141,9 0,143
Talarn o St. Antoni Noguera Pallaresa 205 1753 0,117
Terradets Noguera Pallaresa 23 1843 0,012
Camarasa Noguera Pallaresa 113 1860 0,061
Oliana Segre 101 937,1 0,108
Rialb Segre 402 1045 0,385
St. Llorenç de Montgai Segre 10 2.963,7 0,003
Siurana Ebre 12 3,8 3,159
Margalef Ebre 3 5,9 0,508
Els Guiamets Ebre 10 6,6 1,512
Riba-roja Ebre 210 16.583,5 0,013
Flix Ebre 11 16.587,6 0,001
Naturals
S’han diferenciat noves masses d’aigua a partir de la confluència d’un tributari quan es compleixen els següents dos supòsits: (i) l’aportació mitjana anual del tributari en règim natural és superior a 20 hm3; i (ii) l’ordre fluvial del tributari és més gran o igual a 5 segons el model de
Strahler a escala 1:50.000. El compliment del d’aquests dos supòsits genera dues o tres noves masses d’aigua tal com s’especifica a continuació:
• si l’ordre fluvial de l’afluent és inferior al del riu principal, la confluència genera dues masses d’aigua: l’afluent i el riu principal;
• si l’ordre fluvial de l’afluent és igual al del riu principal, la confluència genera tres masses d’aigua: l’afluent, el riu principal abans de la confluència, i el riu principal després de la confluència.
Àrees protegides
Les àrees o els trams protegits que s’han tingut en compte són:
• rius i trams fluvials declarats com a zona de reserva genètica de truita; • rius i trams fluvials inclosos en el Pla de conservació de la llúdriga;
• espais inclosos en els Plans de recuperació del bitó, del fartet, el samaruc i de la gavina corsa;
• espais inclosos en la Xarxa Natura 2000.
S’ha procedit de manera que una mateixa massa d’aigua estigui inclosa o exclosa unitàriament de les zones de reserva genètica de truita i del Pla de conservació de la llúdriga. En el cas dels espais de la Xarxa Natura 2000 i dels plans de recuperació, donat que en molts casos es tracta d’àmbits territorials que excedeixen l’espai estrictament fluvial, s’han delimitat les masses d’aigua en funció de la influència que aquests espais exerceixen sobre un tram determinat de riu, amb independència que dins d’aquest tram hi hagi segments que quedin fora de l’àrea protegida.
Canvis de qualitat
Qualitat fisicoquímica i biològica
S’han delimitat masses d’aigua diferenciades en funció de la seva qualitat biològica i fisicoquímica, donat que masses d’aigua de qualitat diferent requeriran mesures de gestió diferents per assolir els objectius establerts per la Directiva. S’ha utilitzat la informació més actualitzada disponible:
• Dades de macroinvertebrats (índex BMWPC: Benito & Puig, 1999) dels punts de control biològic de l’Agència (dades de 2002-2003), del projectes GUADALMED2 i ECOBILL (dades de 2003), de la RCVA de la CHE (dades de 2001-2002).
• Dades de diatomees (índex IPS) de les campanyes de 2002 i 2003 del conveni de l’Agència amb la UdG i la UB (Agència, 2003b).
• Dades fisicoquímiques mensuals de la xarxa de control de l’Agència (dades de 2003-2004). • Estimació del grau d’incidència de les EDARs sobre el medi. S’han establert tres categories
d’incidència (alta, mitjana i baixa) en funció de la càrrega de DQO dels efluents de les EDARs i del cabal del riu receptor.
• Criteri expert dels tècnics de l’Agència i d’altres assessors.
Qualitat hidromorfològica
S’han delimitat masses d’aigua diferenciades en funció de la qualitat hidromorfològica, donat que masses d’aigua de qualitat diferent requeriran mesures de gestió diferents per assolir els objectius establerts per la Directiva. S’ha utilitzat la següent informació:
coberta de trams urbans elaborada pel CEDEX a partir de les cobertures CORINE Land Cover,
coberta de rescloses i preses extreta de la base topogràfica a escala 1:50.000 de l’ICC,
criteri expert dels tècnics de l’Agència.
Revisió de masses d’aigua de longitud reduïda
Seguint les directrius del Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX s’han revisat les masses d’aigua de menys de 5 km de longitud resultants del procés de delimitació. En cada cas s’ha
eliminació de la massa d’aigua.
En determinades masses d’aigua, en les que no procedia aplicar cap de les tres opcions, s’ha mantingut la seva longitud original tot i ser inferior als 5 km.
Resultats de la delimitació
El nombre de masses d’aigua resultants després de l’aplicació de cada un dels criteris i de la ulterior revisió s’indica a la Taula 2.1.5.
Taula 2.1.5. Nombre de masses d’aigua fluvials a Catalunya. S’indica la longitud total i també la longitud mitjana per massa d’aigua (ma).
Masses d’aigua Estadístics Conques internes Conques intercomunitàries Total
Masses d’aigua* nombre 261 141 402
longitud total 3.934 km 2.757 km 6.691 km
longitud mitjana 15,1 km/ma 19,6 km/ma 16,6 km/ma
Fluvials nombre 248 124 372
longitud total 3.838 km 2.562 km 6.400 km
longitud mitjana 15,5 km/ma 20,7 km/ma 17,2 km/ma
Embassaments nombre 13 17 30
longitud total 97 km 195 km 291 km
longitud mitjana 7,5 km/ma 11,5 km/ma 9,7 km/ma
*aquestes masses d’aigua inclouen tant les masses pròpiament fluvials com els embassaments.
Mapa 2.1.3. Delimitació de les masses d’aigua fluvials a les conques internes de Catalunya.
Tal com estableix la guia Identification of waterbodies (EC, 2003a), la delimitació de masses d’aigua ha de ser un procés iteratiu. La informació obtinguda mitjançant els programes de seguiment ha de servir per confirmar o modificar els límits establerts en funció dels canvis de qualitat, fins assolir uns nivells de confiança suficients que permetin considerar acabada la validació iterativa i així poder gestionar les masses d’aigua resultants.
2.1.1.4. Establiment de les masses d’aigua de referència i de les condicions de referència
Segons la Directiva la xarxa de referència, per a cada tipus de massa d’aigua superficial, ha de consistir en una selecció de masses d’aigua sense alteració humana o, si aquesta existeix, que no provoqui canvis ecològics o que aquests siguin mínims. Això implica que aquestes masses d’aigua han de complir una sèrie de característiques: nul·la o molt baixa pressió antròpica, i per tant, una nul·la o molt baixa alteració de les característiques hidromorfològiques, fisicoquímiques i biològiques.
En cadascun dels 12 tipus fluvials sorgits del procés de tipificació fluvial (vegeu apartat 2.1.1.2) s’han cercat aquells trams que es poden considerar de referència i, en el cas de no ser possible atès l’elevat grau d’intervenció humana, s’han cercat trams amb la millor qualitat.
Per a determinar les condicions de referència de cada tipus fluvial la Directiva proposa utilitzar informació de camp obtinguda en estacions de mostreig. És amb aquesta finalitat que paral·lelament a la identificació de masses d’aigua de referència s’ha seguit un procés de validació d’estacions i selecció d’estacions de referència.
Masses d’aigua potencialment de referència
L’anàlisi de pressions i impactes sobre les masses d’aigua (IMPRESS), que contempla l’Article 5 de la Directiva i que es presenta al capítol 4 d’aquest mateix document, permet discriminar quines són les masses d’aigua que no estan sotmeses a cap tipus de pressió derivada de les activitats humanes, i que, per tant, són potencialment de referència. A partir dels resultats finals de l’IMPRESS s’han identificat les masses d’aigua fluvials amb mínimes alteracions biològiques, fisicoquímiques i hidromorfològiques. Les masses d’aigua en les quals l’única pressió significativa és la provocada per centrals hidroelèctriques s’han considerat també potencialment de referència, donat que bona part dels seus trams presenten condicions naturals. Segons els resultats d’aquest procés (Mapa 2.1.4) s’han identificat a Catalunya 117 masses d’aigua potencialment de referència, 52 a les conques internes, 61 a la conca de l’Ebre, 3 a la conca de la Garona i 1 a la conca de la Sènia. La distribució de masses de referència per tipus fluvials (Taula 2.1.6) és molt desigual. Més d’un 92% de les masses d’aigua potencialment de referència es concentren en només quatre tipus (Rius de muntanya humida silícica, Rius de muntanya humida calcària, Rius de muntanya mediterrània calcària i Rius mediterranis de cabal variable), mentre que hi ha cinc tipus (Rius de muntanya mediterrània
d’elevat cabal, Rius mediterranis silícics, Eixos principals, Grans rius poc mineralitzats i Grans eixos mediterranis), corresponents sobretot a trams mitjans i baixos dels rius amb més cabal, sense cap massa d’aigua potencialment de referència.
Taula 2.1.6. Masses d’aigua potencialment de referència per a cada tipus fluvial segons l’anàlisi de pressions i impactes a Catalunya.
Tipus Nº masses d’aigua potencialment de referència*
Conques internes Conques intercomunitàries Total
Rius de muntanya humida silícia 1 16 17
Rius de muntanya humida calcària 9 31 40
Rius de muntanya mediterrània silícica 5 tipus inexistent 5
Rius de muntanya mediterrània calcària 15 10 25
Rius de muntanya mediterrània elevat cabal 0 tipus inexistent 0
Rius mediterranis de cabal variable 18 8 26
Rius mediterranis silícics 0 tipus inexistent 0
Torrents litorals 3 tipus inexistent 3
Rius mediterranis càrstics 1 tipus inexistent 1
Eixos principals 0 tipus inexistent 0
Grans rius poc mineralitzats tipus inexistent 0 0
Grans eixos mediterranis tipus inexistent 0 0
Total 52 65 117
* s’inclouen les masses afectades només per pressió per centrals hidroelèctriques
Algunes de les masses d’aigua que en funció de l’anàlisi realitzada es presenten com a potencialment de referència (Mapa 2.1.4) es troben per sota d’embassaments que, tot i no tenir capacitat de regulació segons la metodologia seguida en l’anàlisi de pressions (vegeu apartat 4.1.1.2), en determinades èpoques de l’any poden modificar significativament el règim de cabals. Aquestes masses d’aigua s’han descartat com a potencialment de referència segons criteri d’expert (Taula 2.1.7). Al Mapa 2.1.5 i a la Taula A.2.1.1 de l’Annex es presenten les masses d’aigua considerades potencialment de referència després d’aquesta revisió.
Taula 2.1.7. Masses d’aigua potencialment de referència excloses per criteri expert.
Codi Nom Motiu d’exclusió
Conques internes
1400080 Riera de Gualba des de la presa de Sta. Fe fins a la
Tordera Modificació del règim hidrològic
Conques intercomunitàries
E0230 El Segre des de la presa d’Oliana fins a la cua de Rialb Modificació del règim hidrològic E0400 La N. Pallaresa des de la N. de Cardós fins a la cua de
Talarn Modificació del règim hidrològic per activitats recreatives (ràfting) E0530 La N. Pallaresa des de la presa de Talarn fins a la cua de
Terradets Modificació del règim hidrològic
E0580 La N. Pallaresa des de la presa de Terradets fins a la
cua de Camarassa Modificació del règim hidrològic
E0720 La N. Ribagorçana des de la presa de Baserca fins a la
confluència amb la Valira de Castanesa Modificació del règim hidrològic E0740 La N. Ribagorçana des de la confluència amb la Valira
de Castanesa a la cua de l’embassament d’Escales Modificació del règim hidrològic E0760 La Noguera de Tor des de la presa de Cavallers fins a la
confluència amb el riu de St. Nicolau Modificació del règim hidrològic E0780 La Noguera de Tor des de la confluència amb el riu de
St. Nicolau fins a la N. Ribagorçana Modificació del règim hidrològic E0810 La N. Ribagorçana des de la presa d’Escales fins al Pont
Mapa 2.1.5. Masses d’aigua potencialment de referència a Catalunya segons els resultats de l’anàlisi de pressions i impactes corregits per criteri d’expert.
Estacions de referència
Per a poder establir les condicions de referència en cada tipus fluvial calen estacions on les comunitats biològiques, les condicions fisicoquímiques i les condicions hidromorfològiques no hagin patit alteracions derivades de l’activitat humana, o aquestes siguin mínimes. Aquestes estacions no tenen perquè estar en masses d’aigua potencialment de referència. Si bé és més probable trobar condicions naturals en masses d’aigua no afectades per pressions antròpiques, és factible trobar estacions on localment s’atenyen condicions inalterades en masses d’aigua que globalment poden estar afectades per pressions significatives.
Les estacions d’entre les quals s’han seleccionat les que poden ser de referència provenen de fonts diverses (Agència, 2005). Per a garantir que les estacions compleixen amb els requeriments d’inalterabilitat exigits, s’han validat mitjançant una sèrie de criteris que es presenten a continuació.
Criteris de referència
Els criteris utilitzats per determinar les estacions de referència estan fonamentats en les propostes de dos estudis, una del projecte GUADALMED (Bonada et al., 2002), i l’altre del Centro de Estudios Hidrográficos (MIMAM, 2004a). Ambdós estudis identifiquen possibles estacions i trams de referència en base al que s’estableix a la Directiva i a la guia REFCOND (EC, 2003b). Els criteris i els llindars que l’Agència ha definit en el present estudi es descriuen a la Taula 2.1.8.
Taula 2.1.8. Criteris i llindars utilitzats per l’Agència per identificar estacions de referència a Catalunya.
Criteri Llindar de referència
Naturalitat dels usos del sòl a la conca Usos naturals > 70% Usos urbans a la conca Usos urbans < 2 % Alteració del règim hidrològic Trams no regulats
Estació situada en un tram NO afectat per minicentrals hidroelèctriques
Concentració de nutrients Amoni: mitjana < 0,2 mg/L; màxim < 1 mg/L Nitrats: mitjana < 10 mg/L; màxim < 20 mg/L Fosfats: mitjana < 0,1 mg/L; màxim < 1 mg/L Naturalitat de les riberes i del canal
fluvial QBR > 75; 4rt bloc del QBR = 25
S’han combinat criteris que tenen un efecte a nivell de conca, com són els usos del sòl i la regulació, amb d’altres d’incidència a escala local com la concentració de nutrients, la naturalitat del canal i l’afectació per part de minicentrals hidroelèctriques. Els nutrients i la naturalitat del canal no s’han pogut validar en totes les estacions per manca de dades en algunes d’elles. En el cas dels nutrients, s’ha optat per considerar que l’estació és de referència si compleix amb la resta de criteris, donat que els relatius a la naturalitat dels usos ja integren en certa mesura la càrrega de nutrients a la conca. La naturalitat del canal està considerada com un criteri de referència irreversible pel projecte GUADALMED (Bonada et al., 2002), i en
Al document de caracterització de masses d’aigua i anàlisi del risc d’incompliment a les conques internes de Catalunya (Agència, 2005) s’exposen de forma detallada les fonts d’informació utilitzada i la metodologia seguida en l’aplicació de cada un dels criteris. A continuació, es presenten els Mapes 2.1.6 i 2.1.7 que mostren respectivament la distribució d’usos artificials i urbans a Catalunya, i el Mapa 2.1.8 amb els trams regulats per embassaments.
Resultats de la validació
S’han validat mitjançant els criteris de referència un total de 365 estacions, 156 situades a les conques internes i 209 a les intercomunitàries. De totes elles, un 52% a les conques internes i un 27% a les conques intercomunitàries s’han considerat de referència (Taula 2.1.9; Mapa
2.1.9).
Taula 2.1.9. Estacions que han passat pel procés de validació i estacions de referència segons els criteris de l’Agència a Catalunya.
Âmbit Estacions validades Estacions de referència % estacions de referència
Conques internes 156 81 52
Conques
intercomunitàries 209 56 27
Catalunya 365 137 37,5
Després del procés de validació de les estacions de referència, s’ha determinat la seva coincidència amb les masses d’aigua potencialment de referència. A les conques internes, un 41% de les estacions de referència es troben en masses d’aigua potencialment de referència, un altre 41% estan situades en masses d’aigua sotmeses a pressions antròpiques significatives i el 18% restant són en capçaleres de rius molt petits, fora de l’àmbit de la xarxa fluvial definit (Taula 2.1.10a). Pel que fa a les conques intercomunitàries, el 50% de les estacions de referència estan en masses d’aigua potencialment de referència i l’altre 50% no (Taula
Taula 2.1.10a. Nombre d’estacions de referència segons els criteris de l’Agència en cadascun dels tipus fluvials de les conques internes de Catalunya. S’especifica per cada tipus fluvial el nombre d’estacions situades en masses d’aigua potencialment de referència i fora de l’àmbit definit en el procés de caracterització de les masses d’aigua fluvials.
Tipus fluvial Estacions de referència
en masses d’aigua potencialment de referència
en masses d’aigua NO de referència
fora de
l’àmbit fluvial Total Rius de muntanya humida
silícica 1 9 1 11
Rius de muntanya humida
calcària 3 1 - 4 Rius de muntanya mediterrània silícica 6 1 1 8 Rius de muntanya mediterrània calcària 14 10 8 32 Rius de muntanya
mediterrània d’elevat cabal - 1 - 1
Rius mediterranis de cabal
variable 4 5 2 11
Rius mediterranis silícics - 4 2 6
Rius mediterranis càrstics 3 - - 3
Eixos fluvials principals - - - 0
Torrents litorals 2 2 1 5
Total en les conques
Taula 2.1.10b. Nombre d’estacions de referència segons els criteris de l’Agència en cadascun dels tipus fluvials de les conques intercomunitàries de Catalunya. S’especifica per cada tipus fluvial el nombre d’estacions situades en masses d’aigua potencialment de referència i fora de l’àmbit definit en el procés de caracterització de les masses d’aigua fluvials.
Tipus fluvial Estacions de referència
en masses d’aigua potencialment de referència
en masses d’aigua NO de referència
fora de
l’àmbit fluvial Total Rius de muntanya humida
silícica 2 11 - 13
Rius de muntanya humida
calcària 15 11 1 27
Rius de muntanya
mediterrània calcària 8 - - 8
Rius mediterranis de cabal
variable 3 5 - 8
Grans rius poc mineralitzats - - - -
Grans eixos mediterranis - - - -
Total en les conques
intercomunitàries 28 27 1 56
El fet de trobar estacions de referència en masses d’aigua que no són potencialment de referència, respon principalment a tres motius:
• Estacions en capçaleres no afectades per pressions relacionades amb fonts de contaminació difoses o puntuals, que sí afecten el conjunt de la massa d’aigua. La majoria de casos es donen en Rius mediterranis de cabal variable, Rius de muntanya mediterrània calcària, Rius mediterranis silícics i Torrents litorals.
• Estacions en trams sense alteracions del canal fluvial i les riberes que pertanyen a masses d’aigua afectades per alteracions hidromorfològiques significatives, en especial per minicentrals hidoelèctriques. És el cas sobretot d’estacions situades en Rius de muntanya humida silícica i Rius de muntanya calcària.
• Estacions en masses d’aigua afectades per pressions no considerades o amb poc pes en els criteris de referència utilitzats. Un bon exemple són les espècies invasores, que en diverses masses d’aigua són la pressió responsable de que existeixi risc d’incompliment i en canvi només estan valorades tangencialment en els criteris de referència exigits a les estacions, a través de la puntuació del QBR. Afecta principalment estacions en Rius mediterranis de cabal variable, Rius mediterranis silícics i Rius de muntanya mediterrània calcària.
D’altra banda, cal ressaltar l’existència d’un nombre important de masses d’aigua potencialment de referència que no compten amb cap estació. Caldrà tenir-ho en compte en futures revisions i ampliacions de les xarxes d’estacions de control.
La distribució d’estacions per tipus fluvials no és homogènia i presenta el mateix patró que les masses d’aigua potencialment de referència, si bé no tan acusat. Hi ha quatre tipus amb un nombre considerable d’estacions de referència (Rius de muntanya humida silícica, Rius de muntanya humida calcària, Rius de muntanya mediterrània calcària i Rius mediterranis de cabal variable) i n’hi ha quatre més que tan sols compten amb una (Rius mediterranis d’elevat cabal) o fins i tot cap estació de referència (Eixos principals, Gran rius poc mineralitzats i Grans eixos mediterranis). En general, els rius de més cabal i els que es troben fora de les zones muntanyoses són els que vulneren en un major grau els criteris d’usos del sòl, regulació i nutrients. El principal problema es troba en què els tipus mancats d’estacions de referència coincideixen amb els que tampoc compten amb masses d’aigua potencialment de referència, i per tant es fa molt difícil trobar emplaçaments on poder ubicar noves estacions amb certes garanties. De fet, en els tipus dels rius de més cabal (Eixos principals, Grans rius pocs mineralitzats i Grans eixos mediterranis) està del tot descartada l’existència d’estacions o masses d’aigua que puguin considerar-se de referència. Per determinar les condicions de referència en aquests tipus fluvials serà necessari considerar estacions de màxima qualitat o bé recórrer a dades històriques o al criteri d’experts.
Les taules A.2.1.2 i A.2.1.3 de l’Annex mostren respectivament la localització i el compliment dels diferents criteris de les estacions considerades de referència. A les conques intercomunitàries moltes de les estacions de referència vulneren el criteri de naturalitat del canal segons els resultats obtinguts de l’aplicació de l’índex QBR. En aquests casos caldria buscar trams propers on les condicions de les riberes fossin bones, i reubicar-hi les estacions.
Mapa 2.1.9. Estacions que han superat els criteris de referència.
Selecció d’estacions de referència
Un cop acabat el procés de validació que s’ha mostrat als apartats anteriors, el següent pas és fer una selecció d’aquelles estacions que han de servir per:
determinar les condicions de referència de cada tipus fluvial formar part de la xarxa de seguiment i control de l’Agència
Per determinar les condicions de referència relatives als macroinvertebrats s’han inclòs en la selecció totes les estacions del projecte GUADALMED i de l’Agència que compleixen com a mínim els criteris d’usos del sòl i de regulació. Es tracta d’estacions que han estat mostrejades en els darrers anys i que, per tant, acumulen registres de dades i permeten disposar
d’informació relativa a les comunitats de macroinvertebrats. En alguns tipus fluvials amb poques estacions validades s’han incorporat també a la selecció estacions del projecte GUADALMED o de l’Agència que no compleixen els criteris d’usos del sòl o de regulació. Són estacions que no poden ser considerades de referència, però representen la millor qualitat del seu tipus fluvial i poden aportar informació d’utilitat a l’hora d’establir les condicions de referència. L’anàlisi de les dades d’aquestes estacions permetrà decidir en cada cas si són vàlides o bé cal descartar-les.
Per cada un dels tipus fluvials caldrà fer una altra selecció més restrictiva d’un determinat nombre d’estacions de referència triades per formar part de la xarxa de seguiment de l’Agència. Aquestes estacions seran sotmeses a un control periòdic que garanteixi el manteniment del
molt bon estat ecològic. S’hauran de seleccionar estacions que compleixin tots els criteris pels
quals han estat validades, excepte en determinats tipus fluvials on no hi ha prou estacions d’aquestes característiques, i per tant, s’hi haurà de considerar estacions de millor qualitat. En els tipus fluvials amb múltiples possibilitats de tria, s’hi haurien de seleccionar les estacions en funció de l’existència de registres de dades acumulades i de la distribució homogènia i representativa dins el tipus fluvial.
Condicions de referència
Per a la posterior anàlisi de l’estat ecològic de les masses d’aigua fluvials de les conques internes i la conseqüent determinació del risc d’incompliment dels objectius de la Directiva, s’han establert les condicions de referència per a cada tipus fluvial. Els elements i paràmetres que es mostren a la Taula 2.1.11 es combinaran per a determinar la qualitat biològica en la classificació de l’estat ecològic (vegeu més endavant el Capítol 4).
Taula 2.1.11. Elements i paràmetres que l’Agència utilitza per determinar la qualitat biològica en rius.
Elements Paràmetres
Flora aquàtica Índex IPS
Fauna invertebrada bentònica Índexs BMWPC o IBMWP Fauna piscícola Índex IBICAT
A partir dels valors dels índexs BMWPC (Benito & Puig, 1999) i IBMWP (Alba-Tercedor et al., 2002) en les estacions de referència existents per a cada tipus fluvial (Taula A.2.1.1. de
de qualitat biològica restants per a cada tipus fluvial (Taules 2.1.12a i b). Diferents tipus fluvials poden tenir el mateix llindar i, per tant, els mateixos rangs de qualitat per un mateix índex.
Taula 2.1.12a. Llindars de referència i rangs de les restants classes de qualitat proposades per als índexs BMWPC i IBMWP en els diferents tipus fluvials de les conques internes de Catalunya.
Referència Bona Moderada Deficient Dolenta
Tipus fluvial IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC Rius de muntanya humida
silícica > 140 > 100 86-140 61-99 51-85 35-60 20-50 15-35 < 20 < 15 Rius de muntanya humida
calcària > 140 > 100 86-140 61-99 51-85 35-60 20-50 15-35 < 20 < 15 Rius de muntanya med.
silícica > 140 > 100 86-140 61-99 51-85 35-60 20-50 15-35 < 20 < 15 Rius de muntanya med.
calcària > 120 > 85 71-120 51-85 41-70 31-50 20-40 10-30 < 20 < 10 Rius de muntanya med.
d’elevat cabal > 120 > 85 71-120 51-85 41-70 31-50 20-40 10-30 < 20 < 10 Rius med. de cabal variable > 120 > 85 71-120 51-85 41-70 31-50 20-40 10-30 < 20 < 10 Rius med. silícics > 140 > 90 86-140 56-90 51-85 31-55 20-50 15-30 < 20 < 15 Rius mediterranis càrstics > 120 > 85 71-120 51-85 41-70 31-50 20-40 10-30 < 20 < 10 Eixos fluvials principals > 100 > 85 61-99 51-85 35-60 31-50 15-35 10-30 < 15 < 10
Torrents litorals > 120 71-120 41-70 20-40 < 20
Taula 2.1.12b. Llindars de referència i rangs de les restants classes de qualitat proposades per als índexs BMWPC i IBMWP per als dos tipus fluvials que només es troben a la conca de l’Ebre.
Referència Bona Moderada Deficient Dolenta
Tipus fluvial IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC IBMWP BMWPC Grans rius poc mineralitzats > 100 > 85 61-99 51-85 35-60 31-50 15-35 10-30 < 15 < 10 Grans eixos mediterranis > 100 > 85 61-99 51-85 35-60 31-50 15-35 10-30 < 15 < 10
A les Taules 2.1.12a i b s’han presentat les classes de qualitat per als índexs que actualment s’utilitzen a Catalunya; el BMWPC ha estat utilitzat per l’Agència fins a l’actualitat, mentre que el IBMWP ha estat emprat la majoria d’equips que treballen a l’estat espanyol, entre els que figura l’equip GUADALMED. La metodologia de l’aplicació, tant de camp com de laboratori, d’aquest darrer índex està descrita en els protocols PRECE (Jáimez-Cuéllar et al., 2002).
A partir dels estudis duts a terme per la UdG i la UB en conveni amb l’Agència s’han determinat també els llindars de referència pels índexs IPS (Indice de Pollusensibilité; basat en diatomees) (Agència, 2003b) i IBICAT (Índex d’Integritat Biòtica; basat en peixos) (Agència, 2003c).
En el cas de l’índex IPS, s’utilitza per a tots als tipus fluvials els mateixos llindars de qualitat (Agència, 2003b) tal com s’indica a la Taula 2.1.13.
Taula 2.1.13. Llindars de referència i rangs de les restants classes de qualitat proposades per a l’índex IPS a Catalunya. Font: Anàlisi de la viabilitat i proposta d’indicadors fitobentònics de la qualitat de l’aigua per als cursos
fluvials de Catalunya (Agència, 2003b).
Classes de qualitat Llindars per a l’índex IPS
Referència > 17
Bona 13-17 Moderada 10-13 Deficient 5-10 Dolenta 0-5
Per la fauna piscícola s’ha realitzat una regionalització específica dels rius catalans en cinc tipus fluvials, quatre dels quals es troben representats a les conques internes (Agència, 2003c). Els llindars de referència de l’índex IBICAT per cadascun d’ells es presenten a la Taula 2.1.14.
Taula 2.1.14. Llindars de referència per a l’índex IBICAT en cadascun dels tipus fluvials presents a Catalunya. Font:
Desenvolupament d’un índex d’integritat biòtica (IBICAT) basat en l’ús dels peixos com indicadors de la qualitat ambiental dels rius a Catalunya (Agència, 2003c).
Tipus fluvial IBICAT
Rius d’alta muntanya >3 Rius de muntanya humida mediterrània >8 Rius de muntanya baixa mediterrània >12 Rius de terra baixa mediterrània >12 Eixos principals de la conca de l’Ebre >12
2.1.2. Llacs
La Directiva defineix la categoria “llac” com “una massa d’aigua continental superficial quieta” (Article 2) i a l’hora d’establir-ne els tipus especifica un límit inferior de 0,5 km2 de superfície
(Annex II). A nivell de l’estat espanyol i a partir d’uns criteris preliminars del CEDEX s’inclouen com a masses d’aigua tots aquells llacs amb una superfície superior a 50 ha (0,5 km2) o tots
aquells amb una superfície superior a 8 ha i que superin els 3 m de fondària.
L’Agència a través de dos convenis amb centres de recerca ha proposat com a masses d’aigua que es podrien assimilar a la categoria de llacs:
Llacs i estanys de més de 0,5 ha de superfície situats a altituds superiors a 800 m i llacs situats per sota aquest cota amb una fondària superior a 6 m (conveni amb el
En els subapartats que segueixen es descriu la tipificació i les condicions de referència del primer grup de llacs. El segon grup de masses d’aigua, que s’ha denominat com a zones humides, inclou llacunes (o basses) temporànies o permanents, i per la seva especificitat es tracta separadament a l’apartat 2.1.3.
2.1.2.1. Delimitació i tipus
Dels més de 2.000 llacs i estanys que existeixen a Catalunya i que compleixen els criteris del primer grup que s’ha citat anteriorment, 370 han estat delimitats i tipificats (Agència, 2003d). Per a la seva tipificació s’ha seguit el sistema B de la Directiva. En aquest sistema s’inclouen una sèrie de paràmetres obligatoris i uns altres d’opcionals:
paràmetres obligatoris: altitud, longitud, latitud, fondària, geologia i mida.
paràmetres opcionals: capacitat neutralitzadora d’àcids, característiques de barreja i fluctuacions de nivell.
Utilitzant aquest conjunt de paràmetres, n’han resultat nou tipus de llacs: estanys càrstics grans (CGG), estanys càrstics petits (CPP), estanys alpins d’aigües molt àcides (AAA), estanys alpins d’aigües àcides (AAM), estanys alpins d’aigües molt diluïdes (AAG), estanys alpins típics (ACA), estanys alpins de poca altitud (ACB), estanys alpins grans (ACG), estanys alpins d’aigües alcalines (ALK). En la Figura 2.1.2 es mostra un arbre de decisions per assignar a cada estany un dels tipus que s’acaben d’enumerar.
Estanys de Catalunya
Origen
Càrstic
Alcalinitat > 20 µeq. l-1Glacial
Mida > 50 ha Estanys alpins d’aigües molt àcides si Roca mare no Alcalinitat < 0 µeq. l -1 no si Alcalinitat > 200 µeq. l-1 Estanys alpins alcalins si Estanys alpins d’aigües molt diluïdes G ran itoi de s Estanys alpins d’aigües àcides Me ta m ò rfic a Estanys càrstics grans si Estanys càrstics petits no Mida > 10 ha no Estanys alpins grans si Altitud > 2300m no Estanys alpins típics si Estanys alpins de poca altitud noCGG CPP AAA AAM AAG ACG ACA ACB ALK
Estanys de Catalunya
Origen
Origen
Càrstic
Càrstic
Alcalinitat > 20 µeq. l-1 Alcalinitat > 20 µeq. l-1 Alcalinitat > 20 µeq. l-1Glacial
Mida > 50 ha Mida > 50 ha Estanys alpins d’aigües molt àcides si Estanys alpins d’aigües molt àcides si Roca mare no Roca mare Roca mare no Alcalinitat < 0 µeq. l -1 no Alcalinitat < 0 µeq. l -1 Alcalinitat < 0 µeq. l -1 Alcalinitat < 0 µeq. l -1 no si Alcalinitat > 200 µeq. l-1 si Alcalinitat > 200 µeq. l-1 Alcalinitat > 200 µeq. l-1 Alcalinitat > 200 µeq. l-1 Estanys alpins alcalins si Estanys alpins alcalins si Estanys alpins d’aigües molt diluïdes G ran itoi de s Estanys alpins d’aigües molt diluïdes G ran itoi de s Estanys alpins d’aigües àcides Me ta m ò rfic a Estanys alpins d’aigües àcides Me ta m ò rfic a Estanys càrstics grans si Estanys càrstics grans si Estanys càrstics petits no Estanys càrstics petits no Mida > 10 ha no Mida > 10 ha Mida > 10 ha no Estanys alpins grans si Estanys alpins grans si Altitud > 2300m no Altitud > 2300m Altitud > 2300m no Estanys alpins típics si Estanys alpins típics si Estanys alpins de poca altitud no Estanys alpins de poca altitud noCGG CPP AAA AAM AAG ACG ACA ACB ALK
CGG CPP AAA AAM AAG ACG ACA ACB ALK
Figura 2.1.2. Arbre de decisions utilitzat per classificar els estanys de Catalunya. Font: Desenvolupament d’un índex
integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).
Del total de 370 estanys delimitats i tipificats a Catalunya, 352 són estanys alpins més grans de 0,5 ha i la resta són estanys càrstics (Mapa 2.1.15). D’aquests estanys, se n’ha fet una selecció per tal d’incloure’ls com a masses d’aigua dins l’àmbit de Catalunya. Els criteris d’inclusió han estat:
• Inclusió dels sistemes càrstics més significatius de Catalunya: Banyoles a les conques internes, i Basturs i Montcortès a les conques catalanes de l’Ebre (Taula 2.1.15).
• Inclusió de tots els estanys alpins amb una superfície superior a 8 ha (criteri proposat pel CEDEX per a la selecció de zones humides a l’estat espanyol; Taula 2.1.16).
Així, a les conques internes de Catalunya s’ha seleccionat com una sola massa d’aigua el llac de Banyoles i els sistemes càrstics adjacents (estanyol de la Cendra, estanyols de la riera Castellana, estanyol del Vilar, estanyol i brollador de Montalt i estanyol de les Guixeres).
com a masses d’aigua dins de la categoria de HMWB (els embassaments de Sallente i Cavallers). D’aquesta manera, es proposen un total de 39 llacs dins l’àmbit de les conques intercomunitàries de Catalunya.
Taula 2.1.15. Estanys càrstics seleccionats com a masses d’aigua a Catalunya. S’indica el codi corresponent a l’Inventari de zones humides de Catalunya i la seva superfície. Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat
ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).
Codi Nom de l’estany Sup. conca (ha) Sup. estany (ha)
Conques internes
0450401 Banyoles 132,31 113,70
Conques intercomunitàries
1391600 Montcortès 44,97 12,22
Taula 2.1.16. Estanys alpins seleccionats com a masses d’aigua a Catalunya. S’indica el codi del conveni amb el CEAB-CSIC (Agència, 2003d) i la seva superfície. Font:Desenvolupament d’un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).
Codi Nom de l’estany Sup. estany (ha)
Conques intercomunitàries
GA004.50 Estanh Long de Liat 27,00
GA032.50 Lac Rius 10,34
GA037.50 Estanh Tort 29,69
GA042.50 Lac Mar 40,02
GA047.50 Lac Major de Colomèrs 14,14
GA058.50 Lac Obago 13,63
GA081.50 Lac Montoliu 10,83 GA084.50 Naut de Saboredo 8,04 GA085.50 Major de Saboredo 15,93 NP014.50 Estany Mariola 17,95 NP033.50 Estany Airoto 19,05 NP037.50 Estany Romedo de Dalt 12,06 NP044.50 Estany Major de la Gallina 11,68 NP052.50 Estany Garrabea 10,77 NP053.50 Estany Gola 10,84 NP080.50 Estany Fons 10,26 NP088.50 Estany Gerber 14,44 NP151.50 Estany Certascan 56,05 NP154.50 Estany Sant Maurici 19,31 NP156.50 Estany Tort de Peguera 8,97 NP157.50 Estany Negre 26,58 NP158.50 Estany Eixerola 9,04 NP159.50 Estany Cubieso 23,23 NP161.50 Estany Mariolo 12,21 NP162.50 Estany Saburó 18,90 NP163.50 Estany Tort 27,06 NP164.50 Estany Mar 8,02 NP173.50 Estany Gento 22,07 NR001.50 Lac Redon 24,16 NR005.50 Estany Monges 14,72 NR006.50 Estany Mangades 8,43 NR007.50 Estany Tumeneia de Dalt 13,37 NR009.50 Estany Travessani 11,04 NR014.50 Estany Negre 8,96 NR028.50 Estany Contraix 9,29
2.1.2.2. Condicions de referència
Per l’establiment de les condicions biològiques de referència específiques per al tipus d’estanys càrstics i aplins s’han seguit les directrius de la Directiva i de la guia REFCOND (EC, 2003b). Segons aquesta guia les condicions de referència corresponen a l’estat d’una localitat en el present o en el passat sota la influència de pressions antròpiques baixes, sense grans efectes deguts a la industrialització, urbanització i intensificació de l’agricultura, i només amb modificacions molt petites de la seva físico-química, hidromorfologia i biologia. Així, el procediment que s’ha seguit en llacs per a l’establiment de les condicions de referència i dels llindars entre classes d’estat ecològic es descriu a la Figura 2.1.3.
Establiment de quins nivells de pressió ambiental són admissibles per considerar una localitat com indicadora de condicions de referència (CR) Potencial localitat de referència Prou localitats CR disponibles per un determinat tipus d’estany? Dades històriques o paleoecològiques
Ús de criteris ecològics basats en la definició de la normativa
Establiment de les condicions de referència per tots els elements de qualitat rellevants per a cada tipus d’estany
Càlcul de les relacions de qualitat ecològica (EQR) i establiment preliminar dels llindars per cada classe d’estat ecològic.
Assignació preliminar de l’estat ecològic a masses d’aigua no seleccionades com a CR potencials
Harmonització final de les escales EQR i establiment dels llindars per elements de qualitat no ecològics
NO
NO NO
Els criteris agrupats per diferents tipus de pressions ambientals que s’han considerat admissibles per a determinar localitats de referència per a cada tipus de llac es resumeixen a la
Taula 2.1.17.
Taula 2.1.17. Criteris i llindars de pressions admissibles en la selecció de llacs de referència.
Tipus de pressió Criteris d’admissió de localitats com a sistema de referència
Contaminació fonts puntuals
Contaminació sintètics Exclosos llacs en què hi ha constància d’una font d’abocament.
Contaminació no sintètics Exclosos llacs en què hi ha afectació directa per una explotació minera.
Contaminació fonts difoses
Intensificació usos del sòl Exclosos estanys càrstics si es dóna agricultura intensiva en zona d’escorrentia directa al llac.
Exclosos estanys alpins relativament petits amb forta pressió ramadera. Les alteracions lleus en la línia de bosc per augment dels prats de pastura no es consideren motiu d’exclusió.
Contaminació atmosfèrica Considerada com a pressió lleu, no és motiu d’exclusió.
Extraccions d’aigua i regulació del flux
Canvis cabal afluents No considerats. Extracció i regulació de la
sortida d’aigua És un motiu d’exclusió.
Alteracions morfològiques i afectacions del litoral
Alteracions afluents No considerades per manca d’influència en les seves característiques ecològiques.
Alteracions morfològiques del llac
Exclosos estanys alpins amb perforacions i canalitzacions subterrànies o amb preses que regulen el nivell de l’aigua.
Exclosos estanys càrstics amb obres al seu perímetre que en modifiquin substancialment trams del litoral.
Altres pressions antropogèniques
Introducció d’espècies alienes Exclosos estanys alpins petits amb presència de barb roig. Exclosos llacs càrstics amb espècies alienes dominants. Activitats de pesca o
biomanipulació No són motiu d’exclusió.
Usos recreatius Són motius d’exclusió els usos recreatius intensius (càmping, bany, navegació, etc.)
A l’hora de seleccionar les localitats de referència o els sistemes de condicions de referència que compleixen amb els criteris que s’acaben de descriure es poden utilitzar les següents aproximacions: (i) criteri estadístic basat en una xarxa de referents actuals; (ii) dades històriques o paleoecògiques, (iii) criteris ecològics basats en l’assessorament d’experts.
A Catalunya hi ha dos grans grups d’estanys sotmesos a pressions antròpiques marcadament diferents. D’una banda, els estanys càrstics, que són poc abundants, reben una pressió antròpica molt alta (usos agrícoles i pressió peri-urbana); i per altra banda, els estanys pirinencs, molt més nombrosos, reben una pressió antròpica molt menor (usos hidroelèctrics, ramaders i recreatius com la pesca). Així doncs, actualment no hi a localitats de referència per al estanys càrstics (CGG i CPP). Per tant, per a determinar les condicions de referència en aquest dos tipus de llacs s’ha utilitzat el judici expert recolzat amb les sèries de dades històriques i de sistemes similars d’altres indrets europeus. En canvi, per als set tipus d’estanys alpins s’ha utilitzat el procediment de criteri espacial en disposar d’una xarxa de referents actuals. Aquest criteri s’ha refinat amb dades històriques i el judici expert. Així, s’han establert les condicions biològiques de referència per als diferents paràmetres dels elements de qualitat proposats per la Directiva en llacs (Taula 2.1.18).
Taula 2.1.18. Indicadors biològics en llacs i valors de referència per a cada tipus de llac. Font: Desenvolupament
d’un índex integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència,
2003d).
Elements Paràmetres Valors de referència en cada tipus de llac
CGG CPP AAA AAM AAG ACA ACB ACG ALK
Fitoplàncton Concentració de clorofil·la (µg/L) 1.5 2 0,5 1,5 1,5 2 3 2,5 1,5 Índex de grups algals (Iga)*
Dnc Chnc Cnc D Cia Vc Chc Dc Cc Cr Iga + + + + + + + + + + = ) ( * 2 1 * 4 * 3 ) ( * 2 * 1 . 0 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 Altra flora
aquàtica Índex de diatomees (InDia)
∑
× = i i i d a InDia - - 2700 1200 1000 250 600 700 2500Riquesa de macròfits (InMac)
InMac = Nº d’espècies de macròfits 4 4 0 0 1 0 2 0 3 Percentatge de perímetre ocupat per la
vegetació helofítica (%) 90 90 - - - Fauna
invertebrada bentònica
Índex de macroinvertebrats (IndMacro)**
IndMacro = Nº de taxa presents 7 7 7 7 7 7 7 7 7 Fauna
piscícola
Presència de peixos - - 0 0 0 0 0 0 0
*Grups algals considerats en l’índex Iga: D = Dinoflagel·lats; Cnc = Crisòfits no colonials; Chnc = Clorococals no colonials; Dnc = Diatomees no colonials; Cr = Criptòfits; Cc = Crisòfits no colonials; Dc = Diatomees colonials; Chc = Clorococals colonials; Vc = Volvocals colonials; Cia = Cianobacteris.
La Directiva no proposa explícitament determinar condicions de referència pels indicadors fisicoquímics i hidromorfològics que donen suport als indicadors biològics. Tanmateix, per a determinar l’estat ecològic final, cal establir els llindars que empíricament són propis de les condicions de referència i uns altres que no assegurarien les funcions ecològiques (Taules
2.1.19 i 2.1.20).
Taula 2.1.19. Indicadors fisicoquímics que donen suport als indicadors biològics per a cada tipus de llac; i llindars per a les condicions de referència (CR) i per a les funcions ecològiques (FE). Font: Desenvolupament d’un índex
integral de qualitat ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).
Elements Paràmetres Llindars en cada tipus de llac
CGG CPP AAA AAM AAG ACA ACB ACG ALK
Transparència Disc de Secchi (m)
Llindar CR 3 3 10 6 6 4 3 6 3 Llindar FE 1,5 1,5 5 3 3 2 1,5 3 1,5 Condicions tèrmiques Temperatura superficial a l’estiu (ºC) Llindar CR 16-20 16-20 8-12 4-8 8-12 4-8 8-12 0-4 0-4 Llindar FE 28-32 28-32 12-16 12-16 12-16 16-20 16-20 12-16 16-20 Salinitat Conductivitat (µS/cm) Llindar CR 300 300 30 5 6 10 10 10 30 Llindar FE 1500 2000 150 20 10 60 30 30 200 Estat
d’acidificació pH i alcalinitat (µeq/L)
Llindar CR (pH) 7 7 4,5 5,5 5,5 6 6 6 7
Llindar FE (alc) 1000 1000 <0 0 0 20 20 20 200
Estat de nutrients
Fòsfor total i nitrogen total en superfície o efluent (µg/L)
Llindar CR (P) 15 15 5 5 5 12,5 15 7,5 12,5
Llindar FE (N) 1000 1000 300 250 130 1000 900 500 1000
Taula 2.1.20. Indicadors hidromorfològics que donen suport als indicadors biològics en llacs; i llindars per a les condicions de referència i per a les funcions ecològiques. Font: Desenvolupament d’un índex integral de qualitat
ecològica i regionalització ambiental dels sistemes lacustres de Catalunya (Agència, 2003d).
Elements Paràmetres Llindar condicions de
referència Llindar funcions ecològiques Condicions
morfològiques Fluctuacions de fondària (m) 1,5 en tots els tipus 3 en tots els tipus
Tenint en compte aquells llacs pels quals es disposa de dades per poder-ne establir l’estat ecològic, a continuació es llisten els estanys càrstics que assoleixen el molt bon o bon estat
