EDUCACIÓ FAMILIAR TIPOLOGIES DE FAMÍLIES I MODELS EDUCATIUS

EDUCACIÓ FAMILIAR TIPOLOGIES DE

FAMÍLIES I MODELS EDUCATIUS

Professor: Dr. Jordi Collet i Sabé (Facultat d’Educació UVic i IGOP-UAB)

Temporització de la sessió

• 9.30 – 9.40 Presentació del formador i dels/les

participants

• 9.40 – 10.30 Sociologia de les famílies actuals

• 10.30 – 11.30 Estils educatius parentals i elements de

desigualtat

• 11.30 – 12.00 Descans

• 12.00 – 13.00 Anàlisi de casos i Treball per grups

• 13.00 – 13.30 Conclusions pistes i eines de suport

1. Les famílies han canviat breu sociologia dels

elements estructurals i educatius

Dinàmica inicial

a) De forma individual

Quins són els 5 grans canvis en les famílies catalanes

dels darrers 20 anys?

Quines 3 grans implicacions per a l’educació dels

infants, adolescents i joves tenen aquests canvis?

b) Posada en comú i debat en petit grup 4-5

persones

a) Elements de context

1. Canvis en el sistema productiu i de temps terciarització, flexibilització i precarització 2. Crisi econòmica i de model (productiu)

3. Límits en l’Estat de Benestar. Model familista

4. Intens fenomen migratori en 10 anys (2000-2010) 5. Model de benestar familista

6. A nivell social i familiar, hi ha un doble moviment d’individualització de drets i llibertats i de

1. Augment de l’esperança de vida (84D – 79H)

2. Descens dels índex de fecunditat (per sota índex de reposició 2’1 fills/es – dona) (1’45)

3. Envelliment de la població (debat pensions, rol avis/es..)

4. Retardament de la constitució formal de les famílies (31) i de la maternitat (33)

5. Llars més petites (creixen les unipersonals i parelles) i amb menys xarxa social

6. Llars més diverses en formes i organització (unipersonals, recompostes, monomarentals, monoparentals 15%, nuclears,

9. Major llibertat i fragilitat de les parelles i les relacions familiars (desinstitucionalització – individualització).

10. Privatització dels projectes de vida (diversos “viatges”) 11. Immigració (flux i reflux)

12. Vivència de dificultats en la gestió/conciliació del temps familiar – laboral – personal ...

13. Models d’educació familiars més democràtics i negociadors 13. Transformació de la DST en avenç limitat

Mitjana d’hores setmanes que mares i pares que treballen dediquen a les tasques domèstiques

segons el nivell d’estudis de la mare

Nivell d’estudis baix de la mare Mare 23 Pare 7’7 Nivell d’estudis mitjà de la mare Mare 20 Pare 7’9 Nivell d’estudis alt de la mare Mare 18

14. Rol creixent consum com a referent, activitat, compensació, etc. 15. Rol decreixent de l’acompanyament i la proximitat familiar de

l’escolaritat a mesura que avancen les etapes.

16. Famílies amb “responsabilitat sense autoritat” (C.C. Harris)

17. Gran i creixent pressió sobre la socialització i els seus resultats acadèmics (sobretot), personals (“caràcter”), amistats i vincles... . 18. Tensions augmentades per un Estat de benestar familista. Poca

extensió i intensitat del suport a la criança 19. “La diversitat és la norma”

1. Creixent llibertat i major fragilitat en les relacions i vincles 2. Augment de les diversitats familiars en tots els sentits i

àmbits

3. Temps dificultats de conciliació de la vida personal, laboral, familiar, social...

Resultat de la família a leS famílieS

“La diversitat és la norma”

Família com a xarxa primària d’interdependències i

conflictes, on es donen relacions-funcions d’afecte i

cura (reproducció), solidaritat i socialització entre

persones de diferents generacions i sexes que poden

viure o no a la mateixa llar

1. Nou model infantesa més curta, “nous” rituals de pas, referent social clau joventut

2. Nou rol dels infants menys fills/es, més buscats i amb més poder

3. Debat de funcions famílies – escoles a qui li toca què? Coneixements, emocions, salut, etc.

4. Família més democràtica i negociadora canvis en les

relacions de poder. Desautorització dels models autoritaris

5. Malestar pel (teòric) “poc” temps dedicat a infants – sentiment de culpa – consum

6. Rol creixent consum com a referent, activitat, compensació, etc. 7. L’escola viu els canvis familiars canvis com a “delegació” i/o

abandonament de les funcions parentals

8. Rol decreixent de l’acompanyament i la proximitat familiar de l’escolaritat a mesura que avancen les etapes.

9. Famílies amb “responsabilitat sense autoritat” (C.C. Harris) 10. Famílies amb dificultats amb el “conflicte” inherent a l’acte

educatiu

11. Gran divergència d’estils de socialització en funció de classes socials (nivell d’estudis parental) i ètnia

12. Elements de desigualtat pedagogies invisibles (classes altes) vs famílies desorientades (models desautoritzats sense

“competències” per als nous)

13. Gran i creixent pressió sobre la socialització i els seus resultats acadèmics (sobretot), personals (“caràcter”), amistats i vincles... . 14. Tensions augmentades per un Estat de benestar familista. Poca

extensió i intensitat del suport a la criança

- Quines 3 idees clau (conclusions) treuríeu d’aquest

apartat?

- Quines han estat les tres idees/dades que us han

interessat més?

a) De la família a leS famílieS. b) Més lliures i més fràgils

c) Diversitat de formes però iguals funcions cura, solidaritat, vincle ...

d) Context d’estat de benestar feble. Càrrega de les famílies majoritàriament encara sobre les dones

e) Futur de les famílies ple de diversitat de formes, moments, vincles .... al llarg de la vida.

f) Alhora, major exigència en l’acompliment de les funcions “nou

2. Estils educatius parentals i elements de

desigualtat

- En quan a les formes, la “diversitat familiar” és la norma

- Però pel que fa a les funcions, podem trobar uns certs patrons comuns entre les diferents famílies, és el que anomenem “estils educatius

parentals”

- Veurem les següents tipologies: - Model clàssic

- Javier Elzo (sociologia - psicologia)

(http//www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/504.pdf) - Rafael Torrubia (psicologia)

(http//www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/496.pdf) - Giorgio Nardone (perspectiva sistèmica) (Llibre “Modelos de familia

conocer y resolver los problemas entre padres e hijos”. Editorial Herder)

Model clàssic

Dos eixos

• Control, exigència

• Suport, afecte i comunicació

Dos eixos – quatre models ideals

- Estil educatiu parental democràtic

- Estil autoritari

Javier Elzo

(http//www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/504.pdf)

4 Tipus ideals d’estil educatiu

• La família progressista, extravertida (23% del

total)

• La família conservadora, introvertida, familista

(30%)

Rafael Torrubia

Giorgio Nardone

b) Model democràtic – permissiu c) Model sacrificat

d) Model intermitent e) Model de delegació f) Model autoritari

J. Kellerhals i C. Montandon

a) Les finalitats educatives PER A QUÈ eduquen les famílies? b) L’estrutura de rols familiars

Preguntes per treballar en petits grups (4-5)

- No hi ha cap família que ho faci educativament (i moralment) bé? - Hi ha un model bo i quatre, cinc o sis de dolents?

- Com a tècniques, hem de treballar perquè totes les famílies tinguin el mateix estil educatiu parental? És possible?

- Si no és possible, quines alternatives tenim? Cap a on hem de treballar amb les famílies respecte la seva educació als infants (objectius)?

Estils educatius parentals i desigualtat

• Basil Bernstein

• Annette Laureau

• Cliff Cunningham

• Basil Bernstein

Els diversos estils educatius familiars,

viunculats als seus capitals (cultural i

eductaiu, econòmic, relacional...)

esdevenen desigualtat quan es relacionen

amb institucions que no són neutres a

nivell de valors, de llenguatge, de model

Estils educatius parentals i desigualtat Basil Bernstein

Codi sociolingüístic Restringit Codi sociolingüístic Elaborat

Ús de frases gramaticalment curtes, simples i sovint sense acabar

Precisió en la organitzaciógramatical

Ús simple i repetitiu de conjuncions Matisos lingüístics. Ús de subordinades

Ús freqüent de preguntes i ordres curtes Ús de preposicions que indiquen relacions lògiques

Ús limitat i rígid d’adverbis i adjectius Emprar pronoms impersonals “podem afirmar...”

Elements descriptius Elements analítics Parla concreta, narrativa. Expressió lligada a

context, per tant, no explicita el context.

Parla abstracta. Expressió deslligada del context, per tant, explicita el context.

Elements vinculats Elements vinculats

Socialitzaciódirecta. Control extern del comportament.

Socialitzacióindirecta (ús de raonament).

Autonomia, valor de la individualitat. Control intern del comportament.

Expressió de la grupalitat –familiaritat - comunitat Expressióde la individualitat. Motivacióa curt-mitjà termini. Motivació a llarg termini.

Estils educatius parentals i desigualtat Basil Bernstein

Estils educatius parentals i desigualtat Basil Bernstein

Preguntes

Des de quin codi sociolingüístic treballa l’escola, l’administració, etc.?

I les famílies de classe popular, nouvingudes, etc. amb estils educatius parentals “no positius”?

Quin vincle exigeix a les famílies l’escola, l’administració... Respecte els seus objectius, plans i projectes? Té sentit

Cultivo concertado (Clase media)

Crecimiento natural

(clase obrera y familias pobres)

** Sus hijos participan en

conversaciones con adultos como iguales y son alentados a plantear preguntas.

** Los padres programan muchas actividades (lecciones de piano, juegos diversos, visitas a museos)

** Los niños tienen menos libertad para contrariar a los adultos,

cuestionar su autoridad o negociar las normas.

** Los niños tienen más libertad para programar su tiempo libre.

Estils educatius parentals i desigualtat Annette Laureau

Preguntes

-Quin és el meu model d’educació familiar com a

fill/a i com a mare/pare?

- Quan treballem amb famílies i el seu estil educatiu

des de quin model ho fem implícitament? Quin és el

nostre objectiu (real)?

Hi ha 3 models de vincle Escoles – famílies

• Expert

• Transplantament • Vincle

La majoria d’escoles treballaven model expert, ara model “transplantament”, però poques des del vincle.

Quins impactes sobre els resultats escolars té el model de relacions escola – famílies? De qui és responsabilitat?

- Quines 3 idees clau (conclusions) treurieu d’aquest

segon apartat?

- Quines han estat les tres idees/dades que us han

interessat més?

4. Conclusions pistes i eines de suport educatiu a

les famílies.

Per a més informació

Collet, J., Subirats, J. (2010) Orientacions per al suport local al

benestar familiar al llarg de la vida. Noves famílies, noves polítiques. DIBA.