Fertilitat, fertilització i fertirrigació. Àngela D. Bosch Serra (ed.)

(1)

Fertilitat, fertilització

i fertirrigació

(2)

(3)

Fertilitat, fertilització

i fertirrigació

Àngela D. Bosch Serra (ed.)

Edicions de la Universitat de Lleida

Institut de Ciències de l’Educació - Centre de Formació Contínua

Lleida, 2013

(4)

Dades CIP. Servei de Biblioteca i Documentació de la UdL

Fertilitat, fertilització i fertirrigació [Recurs electrònic] / Àngela D. Bosch Serra (ed.). Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida : Institut de Ciències de l’Educació - Centre de Formació Contínua, 2013. – 1 disc òptic electrònic (CD-ROM).

Inclou un aplicatiu per a la programació de la fertirrigació (en català, castellà, francès i anglès). ISBN 978-84-8409-390-9

I. Bosch i Serra, Àngela D., ed. 1. Sòls – Fertilitat 2. Adobs 3. Regatge 631.8

Col·laboradors:

Aquest llibre ha rebut el suport de la VII Convocatòria d’innovació docent de la Universitat de Lleida.

© De la resta de fotografies i segons consta per a cadascuna: Jaume Boixadera Llobet, Àngela D. Bosch Serra, Ignasi Iglesias Castellarnau, Jesús Irañeta Goicoa, Josep Miquel Peris, Pere Porta Montserrat, Jaume Sió Torres, Josep Tuneu Torres i M. Rosa Yagüe Carrasco.

Maquetació: Edicions i Publicacions de la UdL Disseny de portada: cat&cas

ISBN 978-84-8409-390-9 DL L 1.354-2013

(5)

Per acabar, fill meu, tingues present que fer llibres és una feina de no acabar mai

i que estudiar en excés danya la salut.

(6)

(7)

vii

Índex

1. Els nutrients minerals ...I.5

1.1. Nutrició mineral de les plantes ...I.5 1.2. Subministrament de nutrients ...I.7 1.3. Nutrients en el sòl ...I.11 1.3.1. Macronutrients ...I.11 1.3.2. Micronutrients ...I.18 1.4. Estudi de cas ...I.24

2. El nitrogen ...II.5

2.1. Què fa el nitrogen dins la planta? ...II.5 2.2. Carència de nitrogen ...II.5 2.2.1. Diagnòstic ...II.5 2.2.2. Efectes agronòmics i mediambientals...II.9 2.3. Excés de nitrogen ...II.9 2.3.1. Diagnòstic ...II.9 2.3.2. Efectes agronòmics i mediambientals...II.10 2.4. Fertilització amb nitrogen ...II.11 2.4.1. Fertilitzants nitrogenats...II.11 2.4.2. Principis de l’adobatge nitrogenat ...II.14 2.4.2.1. Introducció ...II.14 2.4.2.2. Mètode del balanç de nitrogen ...II.16 2.4.2.3. Altres mètodes ...II.29 2.4.2.4. Localització de l’adobatge nitrogenat ...II.30 2.4.2.5. Altres aspectes que cal considerar en la fertilització nitrogenada ...II.30 2.5. Estudi de casos ...II.30 2.5.1. Cas 1: Càlcul de la dosi de N en fertilització de cobertora en un cultiu de blat de moro ...II.30 2.5.2. Cas 2: Càlcul de la dosi de N en fertilització de ceba en una rotació hortícola ...II.34

3. El fòsfor ... III.5

3.1. Què fa el fòsfor dins la planta? ... III.5 3.2. Carència de fòsfor ... III.6 3.2.1. Diagnòstic ... III.6 3.2.2. Efectes agronòmics i mediambientals... III.9 3.3. Excés de fòsfor ... III.9 3.3.1. Diagnòstic ... III.9 3.3.2. Efectes agronòmics i mediambientals... III.9 3.4. Fertilització amb fòsfor ...III.11

(8)

viii

3.4.1. Fertilitzants fosfatats ... III.12 3.4.2. Principis de l’adobatge amb fòsfor ... III.14 3.4.2.1. Quantitat ... III.14 3.4.2.2. Moment ... III.16 3.4.2.3. Localització ... III.16 3.5. Estudi de casos ... III.17 3.5.1. Cas 1: Economia de la fertilització ... III.17 3.5.2. Cas 2: Fertilització d’un cultiu d’alfals... III.20

4. El potassi ... IV.5

4.1. Què fa el potassi dins la planta? ... IV.5 4.2. Carència de potassi ... IV.6 4.2.1. Diagnòstic ... IV.6 4.2.2. Efectes agronòmics i mediambientals... IV.10 4.3. Excés de potassi ... IV.10 4.3.1. Diagnòstic ... IV.10 4.3.2. Efectes agronòmics i mediambientals...IV.11 4.4. Fertilització amb potassi ... IV.12 4.4.1. Fertilitzants potàssics ... IV.12 4.4.2. Principis de l’adobatge potàssic ... IV.14 4.5. Estudi de casos ... IV.17 4.5.1. Cas 1: Reducció de la fertilitat per les exportacions dels cultius... IV.17 4.5.2. Cas 2: Lixiviació de potassi ... IV.18

5. El calci, el magnesi i el sofre ...V.5

5.1. Què fan el calci, el magnesi i el sofre dins la planta? ...V.5 5.2. Carències de calci, magnesi i sofre ...V.6 5.2.1. Diagnòstic ...V.6 5.2.2. Efectes agronòmics i mediambientals...V.8 5.3. Fertilització amb calci, magnesi i sofre ...V.10 5.3.1. Fertilitzants amb calci, magnesi i sofre ...V.10 5.3.2. Principis de l’adobatge amb calci, magnesi i sofre ...V.14 5.4. Estudi de cas ...V.15

6. Els micronutrients ... VI.5

6.1. Què fan els micronutrients dins la planta? ... VI.5 6.2. Carències de micronutrients ... VI.7 6.2.1. Diagnòstic ... VI.8 6.2.2. Efectes agronòmics i mediambientals... VI.12 6.3. Excés de micronutrients ... VI.15 6.3.1. Diagnòstic ... VI.15

(9)

ix

6.3.2. Efectes agronòmics i mediambientals... VI.16 6.4. Fertilització amb micronutrients ... VI.18 6.4.1. Fertilitzants amb micronutrients ... VI.19 6.4.2. Principis de l’adobatge amb micronutrients ... VI.20 6.5. Estudi de casos ... VI.22 6.5.1. Cas 1: Aprofundiment en la temàtica de la clorosi fèrrica ... VI.23 6.5.2. Cas 2: Influència de l’herbicida glifosat en l’adquisició de micronutrients ... VI.24

7. Normativa en fertilitzants i fertilització ...VII.5

7.1. Productes fertilitzants comercials ...VII.5 7.1.1. Normativa de la Unió Europea ...VII.5 7.1.2. Normativa estatal ...VII.6 7.2. Contaminació d’aigües per nitrat ...VII.8 7.2.1. Introducció ...VII.8 7.2.2. Programa d’actuació en zones vulnerables: el cas de Catalunya ...VII.9 7.3. Gestió agrícola de fertilitzants orgànics i minerals ...VII.15 7.4. Fangs de depuradora ...VII.16 7.5. Producció integrada ...VII.18 7.5.1. Introducció ...VII.18 7.5.2. Fertilitzants i fertilització segons el sistema català de producció integrada ...VII.18 7.6. Producció agrària ecològica ...VII.21 7.7. Confluència de normatives ...VII.22 7.8. On i com cercar i destriar normativa ...VII.22

8. Agricultura de precisió i fertilització ... VIII.5

8.1. Bases per a la fertilització en agricultura de precisió ... VIII.5 8.2. Recollida i anàlisi de dades ... VIII.6 8.3. Fertilització amb dosi variable ... VIII.8 8.4. Limitacions actuals de la fertilització en agricultura de precisió ... VIII.10 8.5. Perspectives de futur ... VIII.11

9. Estudi de casos...IX.5 Exercici 9.1 ...IX.5 Exercici 9.2 ...IX.7 Exercici 9.3 ...IX.9 Exercici 9.4 ... IX.11 Exercici 9.5 ...IX.14 Exercici 9.6 ...IX.17 Exercici 9.7 ...IX.20 Exercici 9.8 ...IX.23 Exercici 9.9 ...IX.25

(10)

x Exercici 9.10 ...IX.27 Exercici 9.11 ...IX.30 Exercici 9.12 ...IX.32 Exercici 9.13 ...IX.33 Exercici 9.14 ...IX.34 10. Annex gràfic ... X.5

A.1. Carència de nitrogen (N) ... X.6 A.2. Carència de fòsfor (P) ... X.7 A.3. Carència de potassi (K) ... X.8 A.4. Carència de calci (Ca) ... X.9 A.5. Carència de magnesi (Mg) ... X.10 A.6. Carència de sofre (S) ... X.11 A.7. Carència de bor (B) ... X.12 A.8. Carència de coure (Cu) ... X.13 A.9. Carència de ferro (Fe) ... X.14 A.10. Carència de manganès (Mn) ... X.15 A.11. Carència de molibdè (Mo) ... X.16 A.12. Carència de zinc (Zn) ... X.17 A.13. Excés de nitrogen (N) ... X.18 A.14. Excés de fòsfor (P) ... X.19 A.15. Excés de potassi (K) ... X.20 A.16. Excés de calci (Ca) ... X.21 A.17. Excés de magnesi (Mg) ... X.22 A.18. Excés de sofre (S) ... X.23 A.19. Excés de bor (B) ... X.24 A.20. Excés de clor (Cl) ... X.25 A.21. Excés de coure (Cu) ... X.26 A.22. Excés de ferro (Fe) ... X.27 A.23. Excés de molibdè (Mo) ... X.28 A.24. Excés de zinc (Zn) ... X.29

(11)

xi

Pròleg

La producció agrícola requereix l’ús dels adobs per a mantindre produccions rendibles, en la majoria dels casos. Al mateix temps, els adobs tenen un impacte perjudicial sobre el medi ambient, com, per exemple, la contaminació de les aigües per nitrat o fosfat, o la contaminació de l’aire, com en el cas de les emissions d’òxid nitrós (un gas d’efecte hivernacle), derivat de les transformacions del nitrat en els sòls, nitrat que, al seu torn, prové principalment dels fertilitzants nitrogenats. Per a determinar la quantitat i el tipus de fertilitzant que cal aplicar en cada cas, cal tindre en compte algunes dades; per exemple: la producció esperada, la fertilitat del sòl i altres factors, com ara la qualitat de l’aigua emprada per al reg, la pluviometria de la zona, etc. Per tant, la determinació de les quantitats i el tipus de fertilitzants que cal aplicar en cada cas constitueix un repte considerable.

Esta complexitat fa que el desenvolupament d’una eina informàtica com la que es presenta en el material auxiliar d’esta publicació siga de molt d’interès per a un millor ús dels adobs a l’agricultura.

En esta publicació, després de descriure els principals aspectes de la fertilitat dels sòls, es presenten els principis que regulen la demanda dels nutrients per part dels cultius. Esta demanda de nutrients és el principal factor que es té en compte a l’hora de determinar les necessitats d’adobatge. Després es dóna informació sobre els principals nutrients, incloent-hi no sols els macronutrients, sinó també els micronutri-ents. A continuació, es tracta el tema de la normativa legal sobre l’aplicació de fertilitzants, incloent-hi la Directiva de la Unió Europea per a un millor ús dels adobs nitrogenats en l’agricultura i la seua aplicació a nivell de l’Estat i autonòmic. En un altre capítol es tracta el maneig dels nutrients tenint en compte la variabilitat espacial de la fertilitat del sòl, un tema al qual es dedica molta recerca en els darrers anys i que té molt d’interès, sobretot en grans parcel·les.

L’aplicatiu d’avaluació constitueix l’eina informàtica amb què els principis establerts en la publicació s’apliquen d’una manera quantitativa i fa el paper de sistema de recomanació d’adobatge per als diferents cultius (un total de 51, incloent-hi hortícoles i fruiters), fent intervindre els principals factors que cal tindre en compte a l’hora d’establir un pla d’adobatge.

Pel que fa a l’estudi de casos, considere que és tot un encert, perquè és mitjançant els exemples que s’aprèn l’aplicació dels principis estudiats en la part més general de la publicació.

Els autors d’esta publicació formen un grup d’experts en agronomia que desenvolupen la seua activitat en diferents àmbits: recerca, docència, administració i empresa. Tot això hi dóna un gran valor, perquè permet veure el problema i aportar-hi solucions des d’una perspectiva més realista.

Done l’enhorabona als autors per esta iniciativa i estic segur que el material docent desenvolupat serà de gran ajuda per als estudiants, tècnics i llauradors inquiets i emprenedors en l’àrea de l’agricultura i el medi ambient.

Carlos Ramos Monpó

Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) President del Grup de Fertilització de la Societat

Espanyola de Ciències Hortícoles (SECH) Agost de 2011

(12)

xii

Agraïments

Agraïm l’ajut concedit dins la VIII convocatòria d’ajuts per a projectes d’innovació docent 2010–2011 (codi 9/2010) de la Universitat de Lleida.

També volem agrair el suport del Servei Lingüístic, de l’Àrea de Suport a la Innovació Docent i E-learning de l’Institut de Ciències de l’Educació-Centre de Formació Contínua de la Universitat de Lleida, d’Edi-cions i Publicad’Edi-cions (UdL), i també de les diverses entitats que han cregut en aquest projecte: Arilfrut, el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles a la demarcació de Lleida i al Service pour la Science et

la Technologie de l’Ambaixada de França a l’Estat espanyol. Així mareix, volem esmentar, el projecte

Equal ES-448, “Ruralia: un territorio activo”, d’on va sorgir la llavor de la idea.

Finalment, donem les gràcies a Joan M. Boixadera, Philippe Chabarot, Juan Carlos Citoler, Ramon Gassó, Bàrbara Huertas, Ignasi Iglesias, Lluís Laporta, Soraya Martínez, Guy Molénat, José Antonio Mur, Roc Padró, Sergi Sans i Josep-Enric Teixidó pel seu suport.