Manifest per un món més sostenible, més just, més democràtic contra els efectes negatius de la globalització econòmica

Texto completo

(1)

SINDICAL Globalització

MANIFEST

PER UN MÓN MÉS SOSTENIBLE,

MÉS JUST, MÉS DEMOCRÀ TIC

CONTRA ELS EFECTES NEGATIUS DE

LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL de les ILLES

BALEARS: FEDERACIÓ D'AA.VV., STEI-i, CC.OO., CGT, USO, ESQUERRA UNIDA,

PSM-ENTESA NACIONALISTA, ELS VERDS, VEÏNS SENSE FRONTERES,

REVOL-TA, ASS. D'AMICS POBLE SAHARAUI, PLATAFORMA ANTIMILITARISREVOL-TA,

ALTERNA-TIVA PER MALLORCA, ATTAC-MALLORCA, GOB.

A M E M - H I

T O T S ,

\ Qíi£

S Ó N P O C S \

4#r

U

n d e l s f e n ò m e n s m é s c a r a c t e r í s t i c s d'aq u e s t s e g l e X X I d'aq u e j u s t a c a b a m d ' i n i -c i a r s e r à s e n s d u b t e el de la i n t e n s i f i -c a -c i ó d e la g l o b a l i t z a c i ó e c o n ò m i c a a e s c a l a p l a n e t à r i a . P o d e m definir a q u e s t a g l o b a l i t z a c i ó e c o n ò m i c a c o m el p r o c é s pel q u a l les e c o n o m i e s l o c a l s , r e g i o n a l s i n a c i o n a l s s'integren c a d a v e g a d a m é s en els m e r c a t s i n t e r n a c i o n a l s d o m i n a t s p e r les g r a n s e m p r e s e s t r a n s n a c i o n a l s i i n s t i t u c i o n s s e n s e c o n t r o l d e m o c r à t i c c o m el F o n s M o n e t a r i I n t e r n a c i o n a l , el B a n c M u n d i a l o l ' O r g a n i t z a c i ó M u n d i a l d e C o m e r ç . L a p r i m e r a v í c t i m a d ' a q u e s t f e n o m e n a p a r e n t -m e n t i n p a r a b l e és la d e -m o c r à c i a : un d e l s trets m é s c a r a c t e r í s t i c s d ' a q u e s t p r o c é s , el m o v i m e n t d e c a p i t a l s e s p e c u l a t i u s arreu del p l a n e t a s e n s e c a p m e c a n i s m e d e c o n t r o l d e m o c r à t i c , p o t fer t r o n t o l l a r les p o l í t i q u e s e c o n ò m i q u e s d e p a ï s o s s e n c e r s . L e s d e c i s i o n s q u e afecten les c o n d i c i o n s d e v i d a d e m i l i o n s d e p e r s o n e s a r r e u del p l a n e t a d e p e n e n c a d a v e g a d a m é s d e l s i n t e r e s s o s p r i v a t s d e les g r a n s e m p r e s e s t r a n s n a c i o n a l s , i el m a r g e de m a n i o b r a en la d e f i n i c i ó del m o d e l e c o n ò m i c d e les i n s t i t u c i o n s p o l í t i q u e s s o t m e s e s a c o n t r o l s d e m o c r à t i c s és c a d a v e g a d a m e n o r . L a s e g o n a v í c t i m a d e la g l o b a l i t z a c i ó és la i n t e n s i f i c a c i ó d e les d e s i g u a l t a t s a e s c a l a m u n d i a l e n t r e p a ï s o s rics i p o b r e s , els q u a l s v e u e n c o m s'intensifica en n o m del lliure m e r c a t la s u b o r d i n a c i ó d e les s e v e s p o s s i b i l i t a t s d e d e s e n v o l u p a

(2)

SINDICAL. Globalització

m e n t als i n t e r e s s o s de les g r a n s c o r p o r a c i o n s . L a d e s c o m p o s i c i ó social q u e a i x ò p r o v o c a i n c r e -menta els fluxos m i g r a t o r i s c a p als p a ï s o s r i c s , q u e es m o s t r e n c a d a v e g a d a m é s i n c a p a ç o s d'aplicar m e s u r e s n o b a s a d e s en la r e p r e s s i ó p o l i -cial. A q u e s t f e n o m e n d ' i n t e n s i f i c a c i ó d e les d e s -igualtats t a m b é es p r o d u e i x als p a ï s o s r i c s , e n t r e les r e g i o n s i els g r u p s s o c i a l s m é s p r i v i l e g i a t s i m é s d e s a f a v o r i t s . El n e o - l l i b e r a l i s m e e c o n ò m i c implica una p è r d u a del p o d e r r e g u l a d o r d e l s estats q u e p r o v o c a la d e g r a d a c i ó d e l s s i s t e m e s públics d e p r o t e c c i ó s o c i a l , c o n d e m n a n t a l'ex-clusió a a m p l e s s e c t o r s s o c i a l s . Al m a t e i x t e m p s , la d e s r e g u l a c i ó s u p o s a un i n c r e m e n t d e les b o s s e s d'atur d e l l a r g a d u r a c i ó i de la p r e c a r i e t a t l a b o r a l a m b la seva s e q ü e l a d e s i n i s t r a l i t a t . Un e x e m p l e d ' a q u e s t i n c r e m e n t de les d e s igualtats als p a ï s o s rics és la d e g r a d a c i ó e c o n ò -m i c a i social d e les z o n e s r u r a l s q u e p e r d e n c a d a v e g a d a m é s p e s en r e l a c i ó a les r e g i o n s m é s d i n à -m i q u e s , fruit d ' u n a P o l í t i c a A g r à r i a C o -m u n i t à r i a (PAC) q u e h a f o m e n t a t la p r o d u c c i ó a l t a m e n t i n d u s t r i a l i t z a d a d ' a l i m e n t s . L e s c o n s e q ü è n c i e s han estat la m a r g i n a c i ó d e l s p e t i t s p a g e s o s i les crisis d e s e g u r e t a t a l i m e n t à r i a , a m b m a n i f e s t a cions c o m la crisi d e les v a q u e s b o g e s o la c o m e r c i a l i t z a c i ó d e l s o r g a n i s m e s m o d i f i c a t s g e n è t i c a -m e n t d e i x a n t d e b a n d a el p r i n c i p i d e p r e c a u c i ó . F i n a l m e n t , a q u e s t p r o c é s d e g l o b a l i t z a c i ó està s u p o s a n t u n a a p r o p i a c i ó c r e i x e n t d e l'espai a m b i e n t a l del p l a n e t a p e r p a r t d e l s p a ï s o s r i c s . El nivell d e c o n s u m m a t e r i a l del 2 0 % d e la p o b l a c i ó del planeta i m p e d e i x q u e el S u d del p l a n e t a p u g u i fer front a les s e v e s p r ò p i e s n e c e s s i t a t s d ' i n c r e -m e n t del b e n e s t a r -m a t e r i a l . F e n ò -m e n s c o -m el canvi c l i m à t i c m o s t r e n q u e els p a ï s o s rics h a n contret un d e u t e e c o l ò g i c a m b els p a ï s o s p o b r e s q u e no estan d i s p o s a t s a p a g a r . A l c o n t r a r i , les receptes n e o - l l i b e r a l s i m p o s e n u n a fugida c a p e n d a v a n t . P e r e x e m p l e , el m u l t i m i l i o n a r i p r o g r a -ma d'infrastructures t r a n s - e u r o p e e s p r e t é n fer front a l'atur i a les n e c e s s i t a t s d e t r a n s p o r t a m b inversions p ú b l i q u e s p e r a i n f r a s t r u c t u r e s d e fort i m p a c t e a m b i e n t a l , c o m la x a r x a e u r o p e a d ' a u t o -p i s t e s . A q u e s t e s i n v e r s i o n s i n t e n s i f i c a r a n el deute e c o l ò g i c e n v e r s els p a ï s o s p o b r e s , i n o són una s o l u c i ó eficaç i s o s t e n i b l e al p r o b l e m a de l'atur p e r q u è són m o l t i n t e n s i v e s en c a p i t a l i t e c n o -logia, p e r ò poc i n t e n s i v e s en t r e b a l l . . A M a l l o r c a , m a l g r a t la b o n a n ç a q u e i n d i q u e n els i n d i c a d o r s m a c r o - e c o n ò m i c s , t a m b é p a t i m a q u e s t p r o c é s de g l o b a l i t z a c i ó . L a b o n a n ç a e c o -n ò m i c a -n o es c o r r e s p o -n a la q u a l i t a t d e v i d a -ni al b e n e s t a r s o c i a l : la p r e c a r i e t a t a c c e n t u a d a p e r l ' e s -t a c i o n a l i -t a -t es-tà c r e a n -t n o v e s f o r m e s d e p o b r e s a i d ' e x c l u s i ó s o c i a l . L a l i m i t a c i ó d e r e c u r s o s i m p o -sa m e s u r e s t e c n o l ò g i q u e s d ' e l e v a t c o s t q u e d ó n a lloc a u n a s o c i a l i t z a c i ó d e p è r d u e s c r e i x e n t . E l m o v i m e n t e s p e c u l a t i u d e c a p i t a l s d e s t r u e i x el n o s t r e territori. E l p o d e r e c o n ò m i c d e p è n m é s d e d e c i s i o n s d e les g r a n s e m p r e s e s t u r í s t i q u e s o i m m o b i l i à r i e s q u e n o c o n t r o l a m q u e d e les n o s -tres i n s t i t u c i o n s d e m o c r à t i q u e s . L ' e c o n o m i a tra-d i c i o n a l tra-d e les z o n e s r u r a l s ha e s t a t l i q u i tra-d a tra-d a . . .

Tot a i x ò e n s ha dut, a un c o n j u n t d'entitats s o c i a l s i p o l í t i q u e s , a c r e a r u n a P l a t a f o r m a d e d e b a t i a c t u a c i ó social. C o n v e n ç u d e s q u e e n c a r a p o d e m r e c u p e r a r la c a p a c i t a t c i u t a d a n a p e r d e f i -nir el n o s t r e futur, v o l e m c o n t r i b u i r d e s d e M a l l o r c a a a q u e s t m o v i m e n t d e r e s i s t è n c i a g l o b a l m u n d i a l d e p a g e s o s , d e f e n s o r s d e l s d r e t s h u m a n s , i n d í g e n e s , e c o l o g i s t e s , c o n s u m i d o r s , s i n d i c a l i s -tes, d e f e n s o r s d e l s a n i m a l s , c o o p e r a n t s a m b el S u d , f e m i n i s t e s . . . E l s e i x o s q u e i m p u l s a r a n la n o s t r a a c t u a c i ó s e r a n : R e f o r ç a r el teixit s o c i a l i el c o n t r o l d e m o -c r à t i -c d e les d e -c i s i o n s q u e a f e -c t e n el n o s t r e futur. D e n u n c i a r la c r e i x e n t d e s i g u a l t a t e n t r e p a ï -sos rics i p o b r e s i f o m e n t a r l ' a c o l l i d a s o l i d à r i a d e la i m m i g r a c i ó q u e a q u e s t a d e s i g u a l t a t p r o v o c a . L l u i t a r c o n t r a l'atur d e l l a r g a d u r a c i ó , la p r e -c a r i e t a t i la sinistralitat l a b o r a l , a i x í -c o m p e r la r e c u p e r a c i ó d e l s s i s t e m e s p ú b l i c s d e p r o t e c c i ó social. - F o m e n t a r u n a p o l í t i c a a g r à r i a en favor d e la s e g u r e t a t a l i m e n t à r i a del c o n s u m i d o r i de la r e a c -t i v a c i ó d e les z o n e s r u r a l s . - P r o m o u r e o p c i o n s t r a n s f o r m a d o r e s p e r fer front al c o n s u m d e r e c u r s o s , r e o r i e n t a n t les i n f r a s t r u c t u r e s en f a v o r del m e d i a m b i e n t i les n e c e s s i t a t s s o c i a l s . R e c u p e r a r el futur q u e les i n s t i t u c i o n s e c o n ò m i q u e s i n t e r n a c i o n a l s i les g r a n s e m p r e s e s t r a n s n a c i o n a l s e n s v o l e n r o b a r , a s s u m i n t el c o m p r o m í s de t r e b a l l a r en f a v o r d e la d e m o c r à c i a , la j u s -tícia social i la s o s t e n i b i l i t a t a m b i e n t a l , és ara a les n o s t r e s m a n s : tu t a m b é t e n s la p a r a u l a !

I I

(3)

SINDICAL Globalització

derivats de l'obertura turística.

A

vui E s p a n y a segueix sent diferent. D e s p r é s de cinc-cents a n y s , torna als seus orígens. L a llei d'estrangeria, a p r o v a d a pel Partit P o p u l a r a m b suport d e la m i n o r i a catalana de C o n v e r g è n c i a i U n i ó i el Partit R e g i o n a l i s t a Canari p e r m e t e x p u l -sar els "indesitjables" m o r o s , africans en general, l l a t i n o a m e r i c a n s , asiàtics i e s t r a n g e r s de m a l a vida. A i x í c o m va succeir a m b els Reis Catòlics, quan j u e u s , m o r o s i heretges varen ser c o n d e m n a t s al d e s t e r r a m e n t , la foguera, la m o r t i l'emigració, avui es resol c o n t i n u a r el procés considerat inacabat. Si per r o m a n d r e en territori e s p a n y o l durant el reg-nat dels Reis Catòlics va ser necessari presentar, si h o sol·licitaven les autoritats, un certificat d e cristià vell o d e c o n v e r s i ó , avui, per a tots aquells e m i -grants q u e n o han p o g u t accedir als p e r m i s o s d e residència i q u e volen r o m a n d r e a l'Estat, és obli-gatori presentar d o c u m e n t s q u e acreditin cinc anys d'estança, estar e m p a d r o n a t , tenir c o m p t e bancari i u n a a d r e ç a e s t a b l e , a m é s d'altres d o c u m e n t s m e n o r s de lògica infernal. Es el peix q u e es menja la coa. Si n o teniu el d o c u m e n t "a" n o us t r a m i t a m el " b " , p e r ò si n o teniu el " c " t a m p o c no li feim l"'h" i , ben segur, p e r això heu d'obtenir el d o c u m e n t "d", i si n o teniu el "d" no p o d e u accedir a l"'a". Si aquests són alguns dels tràmits a realitzar, la c o r r u p c i ó i el n e g o c i és a l'ordre del dia. A d v o c a t s sense e s c r ú p o l s , sens d u b t e e s p a n y o l s i c o n v e r s o s , a més de policies corruptes i funcionaris q u e apro-fiten el seu privilegi de treballar en el ministeri d'interior per g u a n y a r alguns e u r o s extra. A m é s , el discurs oficiós ressalta q u e l'emigració il·legal va

a c o m p a n y a d a de violència, robatori, prostitució, narcotràfic i màfies. M à f i e s xineses, s u d a m e r i c a -nes, ruses, p o l a q u e s , etcètera. El g o v e r n ha d e trob a r solucions. E n s h e m de protegir, crear u n a c o r t i -na d e ferro i n t e r n a q u e divideixi p e r f e c t a m e n t els m ó n s . El m ó n legal al qual pertany el c i u t a d à e s p a n y o l , e u r o p e u c o m u n i t a r i i els i m m i g r a n t s a m b p a p e r s , del m ó n o b s c u r i tenebrós d e l'immigrant il·legal, on c o n v i u e n la d e l i n q ü è n c i a , els m a l s c o s -t u m s i els indesi-tjables. A q u í es p r o d u e i x el pun-t d'inflexió des del qual s'argumenta la p e r t i n e n ç a d e l'actual llei d'estrangeria. N o tots els e s t r a n g e r s són i m m i g r a n t s , ni tots els i m m i g r a n t s són c o m els altres. N'hi ha d e p r i m e r a , s e g o n a i tercera c l a s s e . A q u e s t a r g u m e n t és la c u l m i n a c i ó d'un p r o c é s de c o l o n i a l i s m e , a r a i n t e r n , on els i m m i g r a n t s il·legals, c o n s i d e r a t s escòria, se'ls pot e x p l o t a r c o n -tractant-los per una misèria per realitzar feines a m b un alt grau de perillositat laboral i en c o n d i c i o n s infrahumanes.

Tot això es pot c o n s t a t a r en actituds q u o t i d i a n e s e x p r e s s a d e s pels c i u t a d a n s de p r i m e r a i en els mit-j a n s d'informació. Els titulars de p r e m s a n o són un

d e l i n q ü e n t roba, mata o és detingut. L'adjectivació és clara: un c o l o m b i à roba, un xilè assassina, un argelí pega a la seva d o n a , un xinès p e g a 5 0 p u -n y a l a d e s al seu fill, etcètera. U -n altre e x e m p l e el t e n i m en la d i s c r i m i n a c i ó a l'hora de p a g a r c o n s u -m i c i o n s . A El Ejido, un p o b l e d ' A l -m e r i a , s'han "institucionalitzat" d o s p r e u s en a l g u n s bars: cafè barat per als nacionals i cafè car per als i m m i g r a n t s i estrangers "viciosos". S e g u i m a m b els e x e m p l e s , un a m i c m e x i c à i llicenciat en una de les seves prestigioses universitats, va v e u r e en principi d e n e

-ABRIL / MAIG 2 0 0 1 P I S S A R R A ' 1 0 3

MÈXIC S'ESCRIU AMB J

I

ÉS A CENTREAMÈRICA.

Marcos Roitman Rosenmann

E

spanya és diferent. Amb aquest eslògan es caracteritzava l'Espanya

franquista en els anys de la seva modernització econòmica. Amb això es

pretenia identificar la dualitat entre ordre polític dictatorial i tradicionalista

amb una certa permissibilitat en acceptar costums estrangers "liberals"

(4)

SINDICAL. Globalització

gada la seva sol·licitud d'accés a un p r o g r a m a de doctorat a la m e v a universitat, C o m p l u t e n s e , m a l grat que existeix un c o n v e n i signat, p e r q u è c o n s i -deraren que la institució m e x i c a n a n o reunia en els seus plans d'estudis els requisits m í n i m s per c o n v a -lidar estudis de llicenciatura. G r à c i e s a un recurs interposat i a algunes c r i d a d e s es va p o d e r s o l u c i o -nar aquest bullit. S e n s d u b t e e s c r i u e n M è x i c a m b J. Un altre e x e m p l e el c o n s t i t u e i x e n les peticions extralegals sol·licitades per llogar un a p a r t a m e n t , encara que sigui r e a l i t z a d a per un i m m i g r a n t a m b papers. U n a m i c p a n a m e n y es va v e u r e obligat per una agència de lloguer a h a v e r d e p r e s e n t a r un paper de bona c o n d u c t a per p o d e r accedir a un habitatge. D e la m a t e i x a m a n e r a , vaig sofrir p e r s o -nalment a q u e s t a x e n o f ò b i a . N o fa m o l t vaig cridar l'atenció d'un policia m u n i c i p a l p e r q u è d e i x a v a sense multar un c o t x e q u e e s t a v a m a l aparcat i q u e impedia la circulació. E m va sol·licitar el d o c u m e n t d'identitat i, en v e u r e q u e era d'origen xilè va c o m e n ç a r a m b insults. E m va r e t e n i r i va sol·licitar

informes, llavors va dir q u e era un e s t r a n g e r i m e n'havia d'anar al m e u país, q u e n o hi tenia res a fer a E s p a n y a . Si a i x ò h o fa a m b un c i u t a d à e s p a n y o l , n a s c u t fora del territori, p e n s a u q u è farà a m b els i m m i g r a n t s legals o il·legals a m b qui s o p e g u i . P e r ò això n o és tot. A c a d è m i c s d e d i c a t s a e n s e n y a r i A m è r i c a llatina r e b u t g e n la seva realitat i a c o n s e -llen seguir c u r s o s de p o s t - g r a u a E s t a t s U n i t s . A m è r i c a llatina no té res a e n s e n y a r ni a dir. M e n y s e n c a r a els seus intel·lectuals. A m é s , p e r a alguns d'ells M è x i c s'escriu a m b J i està a C e n t r e a m è r i c a . L ' a m b i e n t social g e n e r a t entre la p o b l a c i ó e s p a n y o -la és c l a r a m e n t agressiu i violent c a p a l'immigrant. L a llei d'estrangeria a p r o v a d a el p o t e n c i a i d e s e n -volupa. Pot ser hagi d e c o n c l o u r e afirmant una cosa difícil de justificar p e r a un Estat q u e es diu d e m o -cràtic: a la seva societat n o hi ha lloc p e r a la dife-rència.

FÒRUM SOCIAL MUNDIAL:

MANIFEST DELS CERCLES DE

CULTURA PAULO FREIRE

E

n el segle que ha acabat hi ha hagut dos projectes de societat que no han arribat a

assolir l'objectiu civilitzador que tenien: un, perquè donà més importància al "jo"

i eliminà el "nosaltres", l'altre, perquè privilegià el "nosaltres" descuidant el "jo".

E

n a q u e s t n o u s e g l e e s c o n t r a p o s e n d o s p r o -j e c t e s de s o c i e t a t : u n s u b o r d i n a l ' a s p e c t e social al m ó n e c o n ò m i c i a l ' i m p e r i del m e r c a t , l'altre d ó n a p r i o r i t a t a l ' a s p e c t e s o c i a l . E s fa n e c e s s a r i , d o n c s , c o n s t r u i r un p r o j e c t e d e s o c i e -tat on l'ésser h u m à , tot r e s c a t a n t la p l e n i t u d del "jo" i del " n o s a l t r e s " , afirmi l ' a s p e c t e s o c i a l p e r d a m u n t d e l ' e c o n ò m i c . P e r q u è a q u e s t a n o v a s o c i e t a t sigui p o s s i b l e cal q u e t o t a la h u m a n i t a t e n t e n g u i i a c c e p t i el f o n a m e n t d e l ' e d u c a c i ó t r a n s f o r m a d o r a , la q u a l té un p r i n c i p i c l a r : n i n g ú , sol, n o e n s e n y a n i n g ú ; tots a p r e n e m c o m u n i t à r i a m e n t a p a r t i r d e la l e c t u r a c o l · l e c t i -va d e l m ó n . E s d o n e n u n s g r a n s v a l o r s h u m a n s e n l ' a c t u a l p r o c é s d e g l o b a l i t z a c i ó m u n d i a l ; el seu a p r o f i t a -m e n t d e p è n c l a r a -m e n t d ' u n a s ò l i d a e d u c a c i ó en c o n e i x e m e n t s , h a b i l i t a t s i a p t i t u d s p e r t o r n a r a a p r e n d r e a c o n v i u r e . C a l d o n a r un fort s e n t i t s o c i a l a tota la f o r m a c i ó p e r t o r n a r a a p r e n d r e a s a b e r i a sentir, i, a i x í , p o d e r a r r i b a r a c o n s t r u i r u n a i n t e l · l i g è n c i a c o l · l e c t i v a d e l m ó n . A m é s , el d e s e n v o l u p a m e n t t e c n o l ò g i c a c t u a l e x i g e i x u n a s ò l i d a f o r m a c i ó c r í t i c a p e r p o d e r a c t u a r d i n s l'actual s o c i e t a t . L ' a p r o f i t a m e n t d e l s r e c u r s o s IV P I S S A R R A 1 0 3 ABRIL / MAIG 2 0 0 1

(5)

SINDICAL. Globalització

q u e l ' e l e c t r ò n i c a i la i n f o r m à t i c a p o s e n a d i s p o -s i c i ó d e le-s t e l e c o m u n i c a c i o n -s d e p è n , -s o b r e t o t , d e la s o c i a l i t z a c i ó d ' a q u e s t s r e c u r s o s , é s a dir, d e l ' a p r e n e n t a t g e t r a n s f o r m a d o r d e la c a p a c i t a t de c o m u n i c a r - s e l ' é s s e r h u m à . Q u a n tot t e n d e i x a a f i r m a r les i d e n t i t a t s , e s fa n e c e s s à r i a u n a e d u c a c i ó p e r t o r n a r a a p r e n d r e el r e s p e c t e a les s u b -j e c t i v i t a t s , a les d i f e r è n c i e s i a les d i v e r s i t a t s c u l t u r a l s d e l s é s s e r s v i u s . C a d a v e g a d a m é s la s o c i e t a t e x i g e i x a r t i c u l a r la p a r t i c i p a c i ó d i r e c t a , la r e p r e s e n t a c i ó , les p r e s e s d e d e c i s i o n s , la for-m u l a c i ó i l ' e x e c u c i ó d e p o l í t i q u e s p a r t i c i p a t i v e s , i l ' a v a l u a c i ó i el c o n t r o l e x t e r n s d e les a c c i o n s g o v e r n a m e n t a l s . C o n s t r u i r u n a s o c i e t a t h u m a n a , j u s t a , d e m o c r à t i c a , s o l i d à r i a i è t i c a e x i g e i x a p r e n d r e a p a r t i c i p a r . D a v a n t a q u e s t c o n t e x t els p a r t i c i p a n t s en els C e r c l e s d e c u l t u r a P a u l o F r e i r e d u r a n t el F ò r u m S o c i a l M u n d i a l , r e u n i t s a P o r t o A l e g r e , del 25 al 3 0 d e g e n e r d e 2 0 0 1 , a s s u m e i x e n e l s s e g ü e n t s c o m p r o m i s o s : 1. D e f e n s a d e la c a u s a d e l s o p r i m i t s , tot r e s i s t i n t a les p o l í t i q u e s q u e d i s c r i m i n e n o s a c r i -f i q u e n la p r o m o c i ó i la r e a l i t z a c i ó h u m a n e s d e q u a l s e v o l p e r s o n a d e la T e r r a . 2. P r i o r i t a t d e l ' a s p e c t e s o c i a l s o b r e l ' a s -p e c t e e c o n ò m i c i d i s t r i b u c i ó j u s t a d e la r i q u e s a p r o d u ï d a . E l f o n a m e n t e s t r o b a en els d r e t s h u m a n s i en la j u s t í c i a s o c i a l , q u e h a n d e d i r i g i r t o t d e s e n v o l u p a m e n t e c o n ò m i c . 3 . C o n t r o l p ú b l i c d e l m e r c a t m i t j a n ç a n t p o l í t i q u e s e c o n ò m i q u e s i f i n a n c e r e s q u e e l i m i -n i -n l ' e s p e c u l a c i ó , el t r e b a l l i -n f a -n t i l i l ' e x p l o t a c i ó d ' h o m e s i d o n e s . Cal a t u r a r la c o n c e n t r a c i ó d e r i q u e s e s i r e d u i r r a d i c a l m e n t les d i s t à n c i e s s o c i a l s i e c o n ò m i q u e s a c t u a l s . 4 . L l u i t a p e r m a n e n t p e r la m o b i l i t z a c i ó i l ' o r g a n i t z a c i ó d e la s o c i e t a t c i v i l . E n u n a p e r s p e c t i v a s o c i a l a s c e n d e n t cal g a r a n t i r l ' a u t o n o -m i a i l ' e f e c t i v a i n t e r v e n c i ó d e l s -m o v i -m e n t s s o c i a l s i p o p u l a r s en la f o r m u l a c i ó , la i m p l a n t a -c i ó i el -c o n t r o l d ' e x e -c u -c i ó d e les p o l í t i q u e s p ú b l i q u e s . 5. E s t a b l i m e n t d e r e g l e s i c r i t e r i s j u s t s e n el t r a c t a m e n t del d e u t e e x t e r n i d e les r e l a c i o n s i n t e r n a c i o n a l s . C a l n o s a c r i f i c a r els p r o c e s s o s d e d e s e n v o l u p a m e n t p o l í t i c , e c o n ò m i c , s o c i a l i c u l t u r a l d e l s p a ï s o s d e u t o r s . 6. D e m o c r a t i t z a c i ó , a m b e f e c t i u c o n t r o l

ABRIL / MAIG 2 0 0 1 PISSARRA 1 0 3

p ú b l i c , d e l s r e c u r s o s t e c n o l ò g i c s i d e l s m i t j a n s d e c o m u n i c a c i ó . A i x í t o t s e l s é s s e r s h u m a n s p o d r a n t e n i r a c c é s a l ' e l a b o r a c i ó i a la d i s t r i b u -c i ó d ' i n f o r m a -c i o n s i r e a l i t z a -c i o n s -c i e n t í f i q u e s i c u l t u r a l s i s e r a n a f a v o r i t s p e r l ' i n t e r c a n v i d ' i n -f o r m a c i o n s i e x p e r i è n c i e s ; t a m b é e l s a g e n t s s o c i a l s d e tots els p a ï s o s p o d r a n e n f o r t i r les s e v e s a c c i o n s i p o d r a n p o s s i b i l i t a r la c r e a c i ó d e n o v e s f o r m e s d e g e s t i ó p ú b l i c a . 7. D e f e n s a i p r e s e r v a c i ó del m e d i a m b i e n t , t a n t el n a t u r a l c o m el c o n s t r u ï t p e r l ' é s s e r h u m à . C a l r e c u p e r a r la d i m e n s i ó p o l í t i c a i p e d a g ò g i c a d e la q ü e s t i ó a m b i e n t a l . 8. P r i o r i t a t d e l ' e d u c a c i ó en la f o r m u l a c i ó i en la r e a l i t z a c i ó d e p o l í t i q u e s p ú b l i q u e s . C a l u n i v e r s a l i t z a r p r o g r e s s i v a m e n t e l s d i f e r e n t s n i v e l l s d ' e n s e n y a m e n t , tot i n t e g r a n t l ' e d u c a c i ó f o r m a l i la n o f o r m a l ; cal e s t i m u l a r la f o r m a c i ó c i u t a d a n a , la c r e a c i ó c u l t u r a l , la p e d a g o g i a e c o -l ò g i c a i -l ' a t e n c i ó a d e q u a d a a p e r s o n e s j o v e s i a d u l t e s . 9. E x p a n s i ó del c o n e i x e m e n t d e l s d r e t s h u m a n s i e x i g è n c i a a les a u t o r i t a t s , d e tot n i v e l l d e g o v e r n , p e r q u è p o s s i b i l i t i n e l s m i t j a n s p e r a la s e v a a p l i c a c i ó . 10. M o b i l i t z a c i ó i o r g a n i t z a c i ó d e la j o v e n t u t , t o t c r e a n t c a n a l s e f e c t i u s p e r a la s e v a p a r t i -c i p a -c i ó en la f o r m u l a -c i ó , r e a l i t z a -c i ó i -c o n t r o l d e p o l í t i q u e s p ú b l i q u e s . E n f r o n t a t s a u n a g l o b a l i t z a c i ó q u e e x c l o u , c o n -v o c a m t o t e s les p e r s o n e s p a r t i c i p a n t s al F ò r u m S o c i a l M u n d i a l a d i v u l g a r i a c o m p l i r a q u e s t s c o m p r o m i s o s . T a m b é s o l · l i c i t a m la c o l · l a b o r a -c i ó d e -c o m p a n y s i -c o m p a n y e s d e la s o -c i e t a t on v i v i m , p e r q u è n o e s d e i x i el c a m í j a c o m e n ç a t . D e n u n c i e m la g l o b a l i t z a c i ó n e o l i b e r a l i d e f e n -s e m el m o v i m e n t m u n d i a l p e r la c o n -s t r u c c i ó d ' u n a s o l a c o m u n i t a t h u m a n a on la r e l a c i ó e n t r e h o m e s i d o n e s s i g u i m é s j u s t a . Q u e el n o u m ó n q u e n e i x t e n g u i a q u e s t a c a r a c t e r í s t i c a : r e s p e c t e d e les d i f e r è n c i e s i n d i v i d u a l s i d e la i g u a l t a t d e t o t h o m . P o r t o A l e g r e , B r a s i l , 3 0 d e g e n e r d e 2 0 0 1 V

(6)

SINDICAL. Globalització

CRIDA DE PORTO ALEGRE

PER A LES PROPERES

MOBILITZACIONS

F

o r c e s s o c i a l s p r o c e d e n t s d e t o t el m ó n , e n s h e m r e u n i t a q u í e n el F ò r u m S o c i a l M u n d i a l d e P o r t o A l e g r e . S i n d i c a t s i O N G s , m o v i m e n t s i o r g a n i t z a c i o n s , i n t e l · l e c t u a l s i a r t i s t e s , c o n s t r u i m j u n t s u n a g r a n a l i a n ç a p e r c r e a r u n a n o v a s o c i e t a t , d i f e r e n t d e l'actual q u e c o l · l o c a el m e r c a t i e l s d i n e r s c o m l ' ú n i c a m e s u r a d e v a l o r . D a v o s r e p r e s e n t a l a c o n -c e n t r a -c i ó d e l a r i q u e s a , l a g l o b a l i t z a -c i ó d e l a p o b r e s a i l a d e s t r u -c -c i ó del n o s t r e p l a n e t a .

P

orter Alegre representa la lluita i l'esperança d'un nou món possible, on l'ésser h u m à i la natura són el centre de les nostres preocupacions.

F o r m a m part d'un moviment creixent a partir de Seattle. Desafiam les elits i els seus processos antide-mocràtics, representats en el F ò r u m E c o n ò m i c de Davos. Venim a compartir les nostres lluites, intercan-viar experiències, enfortir la nostra solidaritat i mani-festar el nostre rebuig absolut a les polítiques neolibe-rals de la present globalització.

Som dones i homes: pageses i pagesos, treballadores i treballadors, professionals, estudiants, aturades i atu-rats, pobles indígenes i negres, provinents dels Sud i del Nord, c o m p r o m e s o s a lluitar pels drets dels pobles, la llibertat, la seguretat, la feina i l'educació. Estam en contra de l'hegemonia del capital, la des-trucció de les nostres cultures, la monopolització del coneixement i dels mitjans de comunicació de masses, la degradació d e la natura i el deteriorament de la qua-litat de vida per les corporacions multinacionals i les polítiques antidemocràtiques. L'experiència de la democràcia participativa, c o m a Porto Alegre, d e m o s -tra que alternatives c o n c r e t e s són p o s s i b l e s . Reafirmam la supremacia dels drets humans, ecolò-gics i socials sobre les exigències dels capitals i dels inversors.

Al mateix temps que enfortim el nostre moviment, resistim a l'elite g l o b a l , a m b el fi de millorar l'equitat, la justícia social, la democràcia i la seguretat per a tothom, sense distincions. Els nostres mètodes i alter-natives constitueixen un fort contrast a m b les políti-ques destructives del neoliberalisme.

La globalització reforça un sistema sexista, excloent i patriarcal. Incrementa la feminització de la pobresa i exacerba totes les formes de violència contra les dones. La igualtat entre homes i dones és una dimen-sió central de la nostra lluita. Sense aquesta igualtat,

un altre m ó n no serà m a i possible.

La globalització neoliberal genera racisme, seguint a m b el genocidi de segles d'esclavitud i colonialisme, que varen destruir les bases de les civilitzacions de les poblacions negres de l'Àfrica. C r i d a m a tots els movi-ments a solidaritzar-se a m b el poble africà a dins i a fora del continent, en defensa del seu dret a la terra, la ciutadania, la llibertat, la igualtat i la pau, mitjançant el rescat del deute històric i social. El tràfic d'esclaus i l'esclavitud són crims contra la humanitat.

Expressam especialment el nostre reconeixement i solidaritat a m b els pobles indígenes en la seva històri-ca lluita contra el genocidi i l'etnocidi i en defensa dels seus drets, recursos naturals, cultura, autonomia, t e n a i territori.

L a globalització neoliberal destrueix el medi ambient, la salut i les condicions de vida del poble. L'atmosfera, l'aigua, la terra i també els éssers h u m a n s són trans-formats en mercaderies. L a vida i la salut han de ser reconegudes c o m a drets fonamentals i les decisions econòmiques s'hi han de sotmetre.

El deute extern dels països del Sud s'ha pagat un parell de vegades. Injust, il·legítim i fraudulent, funciona c o m a instrument de dominació, privant els pobles dels seus drets fonamentals a m b l'únic fi d'augmentar la usura internacional. E x i g i m la seva anul·lació incondicional i la reparació dels deutes històrics, socials i ecològics, c o m a passes immediates cap a una solució definitiva de les crisis que el deute extern pro-voca.

Els mercats financers extreuen els recursos i les rique-ses dels pobles i subjecten les economies nacionals als desigs dels especuladors. R e c l a m a m que s'acabi a m b els paradisos fiscals i la introducció d'imposts sobre transaccions financeres.

Les privatitzacions transfereixen els béns públics i els recursos cap a les multinacionals. Ens o p o s a m a totes

V I

• • B J

(7)

SINDICAL. Globalització

les formes de privatització de recursos naturals i béns públics. F e i m una crida a protegir-ne l'accés per pro-porcionar una vida digna a totes i tots.

Les companyies multinacionals organitzen la produc-ció mundial a m b una desocupaproduc-ció massiva, salaris baixos i treball n o qualificat i es neguen a reconèixer els drets fonamentals dels treballadors, així c o m són definits per la OIT. R e c l a m a m el reconeixement genuí dels drets dels sindicats per organitzar-se i negociar i per aconseguir nous drets per als i les treballadores. Mentre béns i capital poden creuar lliurement les fron-teres, les restriccions sobre el moviment del poble exacerben l'explotació i la repressió. Exigim la fi d'a-questes resüiccions.

D e m a n d a m un sistema de comerç just que garanteixi feina c o m cal, sobirania alimentària, termes d'inter-canvi equitatius i prosperitat local. El "lliure comerç" n o és tan lliure. Les regles del comerç global provo-quen l'acumulació accelerada de riquesa i poder a les corporacions transnacionals, al mateix temps que generen més marginalització i empobriment de page-ses i pagesos, treballadores i treballadors i emprepage-ses locals. R e c l a m a m als governs que respectin les seves obligacions segons els instruments internacionals sobre drets h u m a n s i els acorda ambientals multilate-rals. C o n v o c a m a donar suport a les mobilitzacions en contra de la creació de l'Àrea de Lliure C o m e r ç de les Amèriques, una iniciativa que significa la recolonitza-ció de la regió i la destrucrecolonitza-ció dels drets humans fona-mentals socials , econòmics, culturals i ambientals. El F M I , el BancMundial i els bancs regionals, l'OMC, l'OTAN i altres aliances militars són alguns dels agents unilaterals de la globalització transnacional. Exigim el cessament de la seva interferència en les polítiques nacionals. Aquestes institucions no tenen legitimitat davant els ulls del poble i continuarem a m b protestes en contra d'aquestes mesures.

La globalització neoliberal ha provocat la concentra-ció de la terra i ha promogut una agricultura transna-cionalitzada, destructiva en l'aspecte social i en l'am-biental. Es basa en producció per a l'exportació que necessita de grans plantacions i de construcció de u e -preses cosa que duu aparellada l'expulsió de la gent de la seva terra i la destrucció dels seus mitjans de vida, que els han de ser restituïts. D e m a n d a m una Reforma Agrària democràtica a m b usdefruit per part dels page-sos de la terra, de l'aigua i de les llavors. P r o m o v e m processos agrícoles sustentables. Les llavors i el mate-rial genètic són patrimoni de la humanitat. Exigim l'a-bolició de l'ús de transgènics i patents sobre la vida. El militarisme i la globalització en mans de corpora-cions transnacionals es reforcen per soscavar la democràcia i la pau. Ens n e g a m totalment a acceptar la guerra c o m un c a m í per a resoldre els conflictes. Estam en contra de les armes i el seu comerç. Exigim

la fi de la repressió i de la criminalització de la protesta social. C o n d e m n a m la intervenció militar estrangera en els assumptes interns dels nostres països. E x i g i m l'aixecament dels embargaments i sancions que són utilitzats c o m instruments d'agressió i expressam la nostra solidaritat a m b qui en sofreixen les conseqüèn-cies. Rebutjam la intervenció militar dels Estats Units a través del Pla Colòmbia a Amèrica Llatina.

Cridam a reforçar la nostra aliança front a aquests temes principals i implementar accions en comú. A n a m a seguir mobilitzant-nos entorn d'elles fins el pròxim fòrum. Reconeixem que c o m p t a m ara a m b una millor posició per emprendre una lluita en favor d'un món distint, sense misèria, fam, discriminació i violència; en favor d'una millor qualitat de vida, a m b equitat, respecte i pau.

Ens c o m p r o m e t e m a donar suport a totes les lluites de la nostra agenda col·lectiva que mobilitzi l'oposició al neoliberalisme. Entre les prioritats per als propers mesos, ens mobilitzarem globalment en contra de:

- l'Asian Development Bank, al maig a Honolulú.

- la Cimera del G-8 a Gènova, Itàlia, del 15-22 de juliol.

- el FMI i el Banc Mundial, Assemblea anual a

Washington D C , del 28 de setembre al 4 d'octubre O M C , del 5-9 de novembre (Qatar)

El 17 d'abril, ens unirem a la mobilització internacio-nal en la lluita contra les importacions de productes agrícoles barats que generen "dumping" econòmic i social. També a la mobilització feminista a Gènova, contra la globalització. D o n a m suport a l'anomenat dia mundial d'acció contra el Deute Extern, que es farà enguany el 2 0 de juliol i a la mobilització per a la Conferència M u n d i a l contra el R a c i s m e , D i s c r i m i n a c i ó , X e n o f ò b i a i altres formes d'Intolerància (Durban, Àfrica del Sud del 31d'agost al

7 de setembre del 2001).

Aquestes propostes formulades formen part de les alternatives elaborades pels moviments socials de tot el món. Es basen en el principi que els éssers humans i la vida no són mercaderies. També, en el compromís a m b el benestar i els drets humans de totes i tots. L a nostra participació en el F ò r u m Social Mundial ha enriquit la comprensió de cada una de les nostres llui-tes i n'hem sortit afavorits. F e m una crida a tots els pobles del m ó n a unir-se en aquesta lluita per a cons-truir un futur millor. El F ò r u m Social Mundial de Porto Alegre és un c a m í cap a la sobirania dels pobles i un m ó n just.

(8)

SINDICAL. Consell Escolar de les Illes Balears

CONSTITUCIÓ DEL

CONSELL ESCOLAR

DE LES ILLES BALEARS

D

ia 2 3 de març es constituí, a m b la presència del president de la Comunitat A u t ò n o m a i del Conseller d'Educació i Cultura, el Consell Escolar de les Illes Balears. É s , c o m diu la matei-xa llei de creació, el m à x i m organisme consultiu en matèria d'ensenyament n o universitari dins l'àmbit territorial de les Illes Balears i organisme superior de representació en aquesta matèria dels sectors afectats i, d'acord a m b les funcions que li són atribuïdes, gaudeix del m à x i m nivell d'auto-nomia, en el marc de l'Administració de les Illes Balears per poder desenvolupar les seves actuacions a m b la màxima independència.

F

o r m a t p e r r e p r e s e n t a n t s d e l p r o f e s s o -rat, d e m a r e s i p a r e s i d ' a l u m n a t , d e l s s i n d i c a t s i a s s o c i a c i o n s e m p r e s a r i a l s , d e les a d m i n i s t r a c i o n s a u t o n ò m i q u e s , i n s u lars i l o c a l s a i x í c o m d e d i v e r s e s i n s t i t u -c i o n s i -c o r p o r a -c i o n s , el C o n s e l l E s -c o l a r és u n a p a s s a i m p o r t a n t p e r fer e f e c t i u el d r e t q u e la C o n s t i t u c i ó r e c o n e i x als s e c t o r s s o c i a l s i c u l t u r a l s i m p l i c a t s e n el p r o c é s e d u c a t i u a p a r t i c i p a r a c t i v a m e n t en la p l a -n i f i c a c i ó i p r o g r a m a c i ó d e l ' e d u c a c i ó d e l s futurs c i u t a d a n s i c i u t a d a n e s d e les illes

V l i l P I S S A R R A1

(9)

SINDICAL. Consell Escolar de les Illes Balears

B a l e a r s : " L a p a r t i c i p a c i ó s o c i a l q u e a q u e s t a llei p o s s i b i l i t a n o r e p r e s e n t a ú n i c a m e n t l ' a s s u m p c i ó d ' u -n e s d i s p o s i c i o -n s -n o r m a t i v e s , s i -n ó q u e , p e r d a m u n t d e tot, s u p o s a l ' i n t e n t d ' a s s e g u r a r la c o n f i g u r a c i ó , a t r a v é s p r e c i s a m e n t d ' a q u e s t a p a r t i c i -p a c i ó , d'un s i s t e m a e d u c a t i u c o n c e b u t d e s d e la r e a l i t a t d e les i l l e s B a l e a r s i a d a p t a t a les n o s t r e s c a r a c t e r í s t i q u e s i n e c e s s i t a t s e s p e c í f i q u e s " . C o m a f i r m a v a el president del Consell Escolar

de les Illes, Bernat Sureda - c a t e d r à t i c d e t e o r i a

i h i s t ò r i a d e l ' e d u c a c i ó d e la U I B - al seu d i s c u r s d e c o n s t i t u c i ó : " L ' e d u c a c i ó é s un d r e t f o n a m e n tal q u e ha d e p o s s i b i l i t a r el p l e d e s e n v o l u p a -m e n t d e les c a p a c i t a t s h u -m a n e s , la c o -m p e n s a c i ó d e les d e s i g u a l t a t s i l ' a c c e p t a c i ó d e l s v a l o r s d e m o c r à t i c s i d e l s p r i n c i p i s q u e p e r m e t e n la n o s t r a c o n v i v è n c i a . E s a dir, d ' a q u e l l s i d e a l s d e p l e n i t u d h u m a n a i d e c i v i s m e q u e j a d e f e n s a r e n en a q u e s t e s t e r r e s h o m e s c o m : J u a n B e n e j a m , G a b r i e l A l o m a r o E m i l i D a r d e n C o r r e s p o n als p o d e r s p ú b l i c s a p o r t a r els r e c u r -s o -s n e c e -s -s a r i -s p e r g a r a n t i r a q u e -s t a f o r m a c i ó p e r ò la d e f i n i c i ó d e l s g r a n s o b j e c t i u s q u e h a n d ' o r i e n t a r el s e r v e i p ú b l i c d e l ' e d u c a c i ó c o r r e s -p o n a tots i é s u n a l a b o r e n la q u a l e n s h e m d ' i m p l i c a r e l s q u e p a r t i c i p e m m é s d i r e c t a m e n t en la t a s c a e d u c a t i v a i t a m b é la s o c i e t a t en el seu c o n j u n t " .

Els representants de l'STEI-i al Consell Escolar Autonòmic: Onofre Martí, Biel Caldentey, Neus Santaner, Francesca Rigo, Joana Torres I Vicenç Garcia.

n o s t r e s i s t e m a e d u c a t i u , d e l s p l a n s d e r e n o v a c i ó i i n n o v a c i ó e d u c a t i v a a i x í c o m d e f o r m a c i ó d e l p r o f e s s o r a t , d e les d i s p o s i c i o n s d i r i g i d e s a la m i l l o r a d e la q u a l i t a t d e l ' e n s e n y a m e n t i a l ' a s -s o l i m e n t d e l -s o b j e c t i u -s l i n g ü í -s t i c -s d e f i n i t -s p e r la l e g i s l a c i ó i en g e n e r a l d e la p o l í t i c a e s c o l a r e s p e c i a l m e n t pel q u e fa a g a r a n t i r e l s d r e t s e d u -c a t i u s d e t o t e s l e s -c i u t a d a n e s i -c i u t a d a n s d e M a l l o r c a , M e n o r c a , E i v i s s a i F o r m e n t e r a . L a f u n c i ó d e l C o n s e l l E s c o l a r d e les I l l e s B a l e a r s ha d e ser la d e d o n a r la s e v a o p i n i ó pel q u e fa a les n o r m e s b à s i q u e s d ' o r d e n a c i ó del ABRIL / MAIG 2 0 0 1 P I S S A R R A 1 0 3 IX

(10)

SINDICAL. IV Jornades d'Ensenyament Secundari

VIURE

LA DEMOCRÀCIA

A L'ESCOLA

E

s l a d e m o c r à c i a u n a p a r a u l a b u i d a d e s i g n i f i c a t ? P i l a r T o r m o , p r o f e s s o r a , D o l o G a l v a n , p e d a g o g a , À n g e l s M a r t í n e z , p r o f e s s o r a , C o r a l M o n t a n e r , p r o f e s s o r a , el p a s s a t s 2 3 i 2 4 d e m a r ç e n s d u g u e r e n a fer u n r e c o r r e g u t d e r e f l e x i ó s o b r e q u i n a é s l ' a c t u a c i ó d e l ' e s c o l a q u a n t a l e s s i t u a c i o n s d e c o n f l i c t e q u e s'hi p r o d u e i x e n , o s i m -p l e m e n t , e n t o t a l l ò q u e é s h a b i t u a l e n l ' e s d e v e n i r e d u c a t i u d e l s c e n t r e s , e n el m a r c d e l e s I V J o r n a d e s d ' e n s e n y a m e n t s e c u n d a r i o r g a n i t z a d e s c o n j u n t a m e n t p e r l ' E s c o l a d ' E s t i u d e M a l l o r c a i l ' E s c o l a d e M i t j a n s D i d à c t i c s , a m b l a c o l · l a b o r a c i ó d e l ' S T E I - i .

L

es j o r n a d e s foren un b o n e x e m p l e d'allò q u e es pot fer als centre e d u c a t i u s a fi q u e n o hi hagi un divorci entre el c o n c e p t e d e d e m o c r à c i a , la t e o -ria que de q u a l q u e m a n e r a s'ensenya a l'alumnat, i la pràctica als centres e d u c a t i u s a l'hora de r e s o l -dre, de c o m u n i c a r - n o s , d'actuar. É s a dir, foren unes j o r n a d e s d e d e b a t i reflexió i d e respecte p e r les diferents p o s t u r e s i situacions de les p e r s o n e s que hi assistírem.

Les quatre p e r s o n e s q u e p r e s e n t a r e n la seva e x p e -riència p e r t a n y e n al M o v i m e n t de R e n o v a c i ó P e d a g ò g i c a del País Valencià, G o n z a l A n a y a i el treball q u e ens han p r e s e n t a t és fruit d'un parell d'anys d'investigació.

Se'ns ha presentat el conflicte c o m q u e l c o m n e c e s -sari per a p r e n d r e en la tasca d ' e d u c a d o r s , no c o m a molèstia q u e cal eradicar, en c o n t r a p o s i c i ó a l'actual cultura de la uniformitat. N o m é s es pot a v a n çar en la solució dels conflictes a partir del p l a n t e -j a m e n t de situacions d i v e r s e s , diferents. É s

necessari avançar cap a la c u l t u r a d e la d i v e r -gència a fi de p o d e r trobar r e s p o s t e s a la ció actual on la diversitat d e p e r s o n e s i de situa-cions és una constant q u e va creixent.

Q u è s'ha fet als centres, s'ha adaptat l'organitza-ció a un a u g m e n t de la diversitat i a un a u g m e n t de situacions de conflicte? Tal v e g a d a s'han incrementat les m e s u r e s u n i f o r m i t z a d o r e s , les mesures de disciplina, s'han fet n o r m e s m é s restrictives, i tot això malgrat un discurs d e par-ticipació democràtica: m o d e l s d ' a s s e m b l e a on l'alumnat aprèn a d e m a n a r torn de paraula, on aprèn a elegir els seus r e p r e s e n t a n t s , a discutir

X

i escoltar i a a c c e p t a r viure a m b visions diferents dels seus c o m p a n y s . E n c a n v i la r e s p o s t a del c e n -tres q u a n es p r e s e n t a el conflicte n o té res d'això en c o m p t e . É s una resposta restrictiva, al m a r g e del discurs d e m o c r à t i c , u n a r e s p o s t a irreflexiva. El debat és i m p r e s c i n d i b l e c o m a r e c u r s p e r arribar a viure la d e m o c r à c i a d i à r i a m e n t i en totes les situacions als centres. É s i m p o r t a n t p r e n d r e d e c i -sions basades en la reflexió, en el d e b a t c o m p a r t i t pels equips educatius i p e r l'alumnat. N o és e n c e r -tada la resposta única d a v a n t situacions d i v e r s e s . Va ser un final de s e t m a n a c o m p a r t i t a m b aquestes quatre professionals de l'educació q u e d'una m a n e -r a àgil, e n g -r e s c a d o -r a i fins i tot e m o t i v a , ens fe-ren participar de la seva e x p e r i è n c i a , de la seva refle-xió i de les seves g a n e s d ' a c o n s e g u i r u n a e s c o l a d e cada dia m é s m o t i v a d o r a , m é s participativa, m é s d e m o c r à t i c a , on tots, a l u m n a t i professorat c o m -p a r t i m un a -p r e n e n t a t g e diari.

(11)

SINDICAL. Reforma laboral

U STEI-i

DAVANT DE LA NOVA

REFORMA LABORAL

U

n dels objectius fonamentals de la reforma laboral impulsada pel govern del P P a l'any 9 7 , p a c t a d a i negociada per la C E O E i els sindicats U G T i C C . O O . , era, p r e s u m p t a m e n t , c o n -solidar un mercat de treball més estable, a partir d'un a u g m e n t significatiu dels contractes indefinits. A i x ò j a va suposar, en el seu m o m e n t , un nou retall de drets laborals, sense aconseguir, tres anys després, aquest objectiu. Aquestes d i n à m i q u e s de negociació sense mobilització q u e ens imposen aquests sindicats, acosten el conjunt de la classe treballadora a un m e r c a t laboral on la precarietat es m a n t é i la varietat de les condicions de contractació, generen una major desprotecció.

L a c o n s t a t a c i ó d'aquest fracàs o b l i g a v a els sindi-cats q u e signaren a q u e s t s acords laborals, a revisar tota la seva política de c o n t r a c t a c i ó , atès que les patronals en un cicle e x p a n s i u , han seguit utilitzant a c l a p a r a d o r a m e n t els contractes t e m p o r a l s , una v e g a d a finalitzat el p e r í o d e de vigència de l'acord. L e s n o v e s p r o p o s t e s sindicals pretenien afavorir la c o n t r a c t a c i ó indefinida p e r mitjà d e la reducció de les cotitzacions, les i n d e m n i t z a c i o n s , la seva g e n e -ralització i sancions d a v a n t del seu i n c o m p l i m e n t . E n canvi, les o r g a n i t z a c i o n s e m p r e s a r i a l s pretenien consolidar la i n d e m n i t z a c i ó per a c o m i a d a m e n t a 33 dies (en c o m p t e dels 4 5 dies), generalitzant la seva aplicació a tots els n o u s contractes indefinits, una encara major flexibilització del m e r c a t laboral i un major grau de control d e les c o n d i c i o n s de treball en la distribució i c ò m p u t de la j o r n a d a en els c o n -tractes a t e m p s parcial.

E n el seu lloc, d e s p r é s d e no h a v e r arribat a un acord per m o r d e p o s i c i o n s a p a r e n t m e n t tan dis-pars, el g o v e r n , p u b l i c a n t per decret les noves modificacions de l'Estatut dels Treballadors, ha arreplegat s u b s t a n c i a l m e n t els plantejaments dels e m p r e s a r i s , a pesar del discurs de l'equidistància, d'entre els quals cal destacar pel seu potencial calat antisocial: a) l'ampliació de la i n d e m n i t z a c i ó de 33 dies per any treballat a un n o m b r e m é s gran de treballadors i treballadores, b) es p o d r à aplicar el contracte en p r à c t i q u e s sense límit d'edat (actual-m e n t fixat e n t r e els 16 i els 21 anys) entre altres, a totes les treballadores i treballadors estrangers, durant els dos p r i m e r s anys d e vigència del seu permís de treball, és a dir, explotar els m é s dèbils

aprofitant-se de la seva c o n d i c i ó d ' i m m i g r a n t , c) s'elimina el límit m à x i m del 7 7 % de j o r n a d a l a b o -ral en els contractes a t e m p s parcial, d) es flexibi-litza la distribució horària d e la j o r n a d a i s'estableix el c ò m p u t de la m a t e i x a sobre el total d'hores tre-b a l l a d e s , i n d e p e n d e n t m e n t d e la seva d i s t r i tre-b u c i ó , en els contractes a t e m p s parcial, a m b la qual c o s a es p o d e n generar p e r í o d e s d'intensiva e x p l o t a c i ó d e la m à d'obra.

M e n c i ó a banda, té la n o v a m e s u r a tendent a p r o p i -ciar la maternitat, a d o p c i ó i acolliment p e r mitjà d e l'exempció al 1 0 0 % de les cotitzacions a la S S dels c o n t r a c t e s per interinitat q u e els e m p r e s a r i s utilit-zen per a suplir a q u e s t s p e r m i s o s . U n a v e g a d a m é s els beneficis són p e r als e m p r e s a r i s al socialitzar-se els c o s t o s , deixant d'ingressar les q u o t e s d e la S S

En conclusió, l'òptica neoliberal s'imposa,

aquesta vegada sense la ratificació sindical, al

legislar a m b l'objectiu d e reduir els c o s t o s d e la m à d'obra a m b la p r e t e n s i ó d ' a u g m e n t a r el n o m b r e d'o-c u p a t s , p e r ò s e m p r e a m b retalls dels drets sod'o-cials i e c o n ò m i c s de la c l a s s e treballadora. E l s p r ò x i m s capítols aniran e n c a m i n a t s a p r e t e n d r e desregular

la negociació col·lectiva i a la privatització de

l'actual sistema públic de pensions així c o m la

d i s m i n u c i ó de les s e v e s quanties...

P e r tot això, és necessari q u e la m o b i l i t z a c i ó de la classe treballadora sigui i m p u l s a d a de forma unità-ria pel conjunt de totes les organitzacions sindicals.

(12)

SINDICAL. Reforma laboral

LA NOVA REFORMA LABORAL

MODIFICACIONS CONTRACTUALS

* CONTRACTACIÓ INDEFINIDA

El contracte indefinit amb cost d'acomiadament de 33 dies per any treballat s'estén als següents col·lectius:

Joves des de 16 a 30 anys (abans, de 18 a 30 anys) Dones desocupades, en professions amb menor ndex d'ocupació femení

Majors de 45 anys

Aturats que duen més de sis mesos inscrits com a demandants d'ocupació (abans, només aturats de llar-ga duració)

• Minusvàlids

* C O N T R A C T A C I Ó T E M P O R A L

• Indemnització de vuit dies per any treballat a l'extinció del contracte laboral. (Fins al moment, no existia cap indemnització per a aquest tipus de contractes). • La duració màxima d'aquest tipus de contractes passa dels tretze mesos i mig actuals, a dotze mesos.

* A la negociació col·lectiva, se li atorga més autonomia ampliant èls seus límits d'actuació en la limitació de la contractació temporal.

* Equiparació els drets dels treballadors contractats temporalment amb els contractats de forma indefinida. • L'empresari haurà d'informar de les vacants de con-tractes indefinits que es produeixin en la seva empresa. * CONTRATACIÓ A TEMPS PARCIAL

• S'elimina el límit màxim del 77 per cent de la jornada laboral.

• Es flexibilitza la distribució horària de la jornada, esta-blint-se el còmput de la mateixa sobre el total d'hores treballades, independentment de la seva distribució. • En el contracte fix discontinu, es permet que la seva regulació quedi establerta per mitjà de convenis col·lec-tius.

* INTEGRACIÓ DE C O L · L E C T I U S AMB DIFICULTATS El contracte de formació, s'amplia als següents col·lec-tius:

• Treballadors immigrants, durant els dos primers anys de permís de Treball.

• Aturats de llarga duració amb més de tres anys en situació de desocupació.

• Aturats en situació d'exclusió social.

• Treballadors d'Escola Taller, Cases d'Oficis i Tallers d'Ocupació.

Es regula un nou contracte d'inserció, finançat a càrrec de fons públics.

* REGULACIÓ DE LA S U B C O N T R A C T A C I Ó • Obligació per als empresaris d'informar als treballa-dors de les empreses subcontractades sobre l'empresa principal.

• El Comitè d'Empresa de l'empresa principal haurà de conèixer quins són els contractes i subcontractes efec-tuats, a fi de poder organitzar de la manera més efecti-va la prevenció de Riscs Laborals.

PROGRAMA DE BONIFICACIONS

* DONES

• Bonificació en les quotes del cent per cent, durant un any, en la contractació de desocupades de llarga duració que es realitzi en els 24 mesos següents al naixement d'un infant. • Per a les dones d'entre 16 i 45 anys, s'estableix una bonificació del 25 per cent en les quotes per con-tingències comunes a la Seguretat Social durant un període de 24 mesos. • En aquelles ocupacions en què hi hagi un menor índex d'ocupació femení, es bonifica entre el 60 i el 70 per cent per a desocu-pades de llarga duració, mentre que per a les dones majors de 45 anys es bonifica del 55 al 60 per cent durant el primer any.

* ATUR ATS AMB MES DE SIS MESOS DE D E S -OCUPACIÓ

• S'amplia durant altres dotze mesos el període de bonificació amb una reducció de les quotes del 20 per cent per als homes, i del 30 per cent per a les dones.

* M A J O R S

• Per a la contractació de majors de 55 anys, s'esta-bleixen bonificacions del 50 per cent, en el cas dels homes i del 60 per cent en el de les dones, durant els primers dotze mesos del contracte.

* Les bonificacions seran del 45 per cent i 55 per cent, respectivament, durant la resta de vigència del contracte.

• Es mantenen les bonifi-cacions a la contractació de majors de 45 anys • A L T R E S C O L · L E C T I U S • S'estableixen bonifica-cions d'entre el 45 i el 60 per cent per a la contracta-ció indefinida d'aturats per-ceptors de prestacions als que els queda més d'un any de prestació o subsidi. • Es mantenen les bonifi-cacions als perceptors del subsidi d'eventuals agra-ris.

• S'incrementen en un 5 per cent les bonificacions per als primers empleats per part de treballadors autònoms, i un 10 per cent addicional en el cas que aquest primer empleat sigui una dona.

• Es mantenen les bonifi-cacions d'entre el 70 i el 90 per cent en la contractació indefinida de discapacitats durant tot el període de vigència del contracte, a més d'una subvenció per import de 650.000 pesse-tes.

• S'amplia la bonificació en el cas de la transformació en indefinits de contractes formatius i de relleu a con-tractes indefinits, i a altres tipus de contracte tempo-ral.

• Les bonificacions al con-tracte a temps parcial, que seran idèntiques a les del contracte a temps complet, excepte en el cas de l'in-crement de bonificacions per a dones.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects : globalització econòmica