INFORMACIÓN
Página Oficial de Es Baluard http://www.esbaluard.org Es Baluard en Twitter http://www.twitter.com/EsBaluard Es Baluard en Facebook http://bit.ly/civ6aT Es Baluard en Youtube http://www.youtube.com/user/MuseuEsBaluard La mar que ens envolta és un element físic però també remet a la psicogeografia, a capes i capes d’història, encreuaments mercants, socials i polítics i a una manera de viure i d’entendre la cultura.
Cartografies susceptibles de ser analitzades i corrents intangibles en constant transmutació. Des d’Es Baluard, ens enfoquem a treballar amb el nostre entorn immediat que ja és infinitament calidoscòpic de per si però tenint en compte de forma simultània l’estratègic lloc on ens trobem. Les Illes Balears, a través de les aigües de la Mediterrània, donen lloc a un camp relacional que vincula continents. Una civilització comuna sumida ara en la diferència. Aquí, els països d’Europa, l’Àfrica i l’Àsia van transformar les seves fronteres que són cicatrius i barreres, aquí conviuen altres territoris intangibles basats en noves maneres d’emigració, hàbitats i formes actuals de nomadisme.
Aquesta exposició és el primer projecte que visibilitza un seguit d’accions d’investigació sobre el concepte de la Mediterrània com a variable de coneixement i debat del nostre passat i allò contemporani en tota la seva diversitat i complexitat.
Nekane Aramburu directora d’Es Baluard
INTRODUCCIÓ
• “La Mer au Milieu des Terres // Mare Medi Terraneum” és una mostra col·lectiva d’artistes internacionals reconeguts i figures emergents que treballen entre diversos països: Ali Cherri, Marcel Dinahet, Lara Fluxà, Chourouk Hriech, Bouchra Khalili, Yazan Khalili, Farah Khelil, Ange Leccia, Rogelio López Cuenca, Geoffroy Mathieu & Bertrand Stofleth, Antoni Muntadas, Hervé Paraponaris, Marco Poloni, Zineb Sedira, Oriol Vilanova, Yorgos Zois.
• És la primera vinculació d’Es Baluard amb les col·leccions dels Fonds régional d’art contemporain, el FRAC de Provence-Alpes-Côte d’Azur i de Córsega.
• Aquesta exposició és un projecte col·laboratiu en què han participat entitats públiques i privades.
• Es tracta de la primera mostra que treballa el radi d’acció de la Mediterrània amb un projecte curatorial extens (Cécile Bourne-Farrell).
INFORMACIÓ Pàgina Oficial d’Es Baluard
http://www.esbaluard.org Es Baluard a Twitter http://www.twitter.com/EsBaluard Es Baluard a Facebook http://bit.ly/civ6aT Es Baluard a Youtube http://www.youtube.com/user/MuseuEsBaluard
TÍTOL DE L’EXPOSICIÓ: La Mer au Milieu des Terres // Mare Medi Terraneum. ARTISTES: Ali Cherri, Marcel Dinahet, Lara Fluxà, Chourouk Hriech, Bouchra
Khalili, Yazan Khalili, Farah Khelil, Ange Leccia, Rogelio López Cuenca, Geoffroy Mathieu & Bertrand Stofleth, Antoni Muntadas, Hervé Paraponaris, Marco Poloni, Zineb Sedira, Oriol Vilanova, Yorgos Zois
.
COMISSÀRIA: Cécile Bourne-Farrell.
ORGANITZA: Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma. ESPAI: Sala -1.
DATES DE L’EXPOSICIÓ: Del 13 de març al 30 d’agost de 2015. INAUGURACIÓ: 12 de març de 2015 a les 20:00 hores.
ACTIVITATS PARAL·LELES:
• Es Baluard oferirà una visita exclusiva per a Amics d’Es Baluard dia 12 de març de 2015 a les 19 hores amb la comissària de l’exposició, Cécile Bourne-Farrell, la directora d’Es Baluard, Nekane Aramburu, i els artis-tes Lara Fluxà, Chourouk Hriech, Ange Leccia i Marco Poloni.
• El taller “Una mar de troballes”, que parteix d’un projecte de l’àrea de Desenvolupament Educatiu d’Es Baluard, està inspirat en l’exposició. Està dirigit a infants de 3 a 5 anys i tindrà lloc els dissabtes 14, 21 i 28 de març i 11, 18 i 25 d’abril de 2015, d’11 a 13h. Inscripcions al telèfon 971 908 201. Preu: 1€ per infant.
• La taula rodona “Dansa a les Illes”, en el marc del programa “Palma amb la Dansa”, tindrà lloc el 16 d’abril a les 19 h. Hi participaran: Akropodity Dance Theater Company (Grècia), Sofia Falieru del festival Dance Days Chania (Grècia), Cia. A Golpes de Nada (Menorca-Sevilla), Cia. Auments (Mallorca), Natalia Medina, Masdanza and Roberto Torres (Illes Canàries) i Pere Santandreu (Auditori de sa Màniga, Mallorca).
ACTIVITATS AMB METGES DEL MÓN:
• L’àrea de Desenvolupament Educatiu durà a terme activitats amb els veïns de Son Gotleu durant els mesos d’estiu.
• El fórum “Fronteras como cicatrices” tindrà lloc els dies 30 de juny i 1 de juliol.
• Com a activitat Finissage de l’exposició: projecció de la pel·lícula
Retorno a Hansala, de Chus Gutiérrez, i posterior col·loqui. Dia 27
d’agost a les 20 hores. Entrada lliure.
El Mediterrani, etimològicament «mare midi terra», el mar enmig de les terres, es presenta com una conca aparentment tancada que en realitat s’obre cap a l’oest per l’estret de Gibraltar. Un espai que ha estatsempre cruïlla de cultures mesopotàmica, cartaginesa, bereber, semítica, persa, fenícia, grega i romana i bressol de religions: jueva, cristiana i islàmica. Aquest mar fou i és, així mateix, la base econòmica i cultural de nacions incipients afavorides pels intercanvis marítims que permeteren la supremacia de l’anomenada civilització occidental. Territoris de la diversitat que qüestionen la idea de frontera i transformen els models d’identitat i de les figures polítiques sorgides a partir d’esdeveniments revolucionaris.
No passa ni un sol dia sense que s’al·ludeixi al Mediterrani com un drama i no com un espai participatiu o cultural en la línia que reflecteixen els fullets publicitaris. Lluny és el Mediterrani de Braudel, les seves descripcions meravelloses de paisatges s’han convertit en destinacions turístiques i les Illes Balears no en són una excepció. Per la seva singularitat i insularitat, Palma de Mallorca és al cor d’aquest mar occidental i oriental els accessos del qual generen alhora atracció i rebuig a una Europa contemporània cada vegada més proteccionista.
Aquest projecte curatorial no té per objecte il·lustrar l’entorn d’aquest mar sinó oferir una reflexió profunda sobre aquestes regions mil·lenàries i proposar-nos ser actors potencials d’un nou desenvolupament cultural i de l’evolució natural que s’ha produït en el context del Mediterrani. Aquest complex clímax de situacions és el que privilegia l’observació raonada, el coneixement i la negociació, que segueixen sent el motor essencial d’encontres entre mons que s’ignoren i que es manifesten en aquestes aigües. Si el Mediterrani és el cementiri més gran del món, la densitat d’intercanvis fluvials i econòmics genera pèrdues i beneficis i les seves conseqüències ecològiques, econòmiques, polítiques i socials van accelerant-se a un ritme vertiginós.
L’exposició «La Mer au Milieu des Terres // Mare Medi Terraneum» planteja el litoral del Mediterrani en conjunt com un ésser viu, tant per als que hi viuen com per als qui només hi passen. L’experiència d’aquesta exposició permet una mirada cap a qüestions poc debatudes com la desil·lusió en la política europea, les primaveres àrabs i les herències mediambientals, industrials i turístiques. El llenguatge dels artistes seleccionats intenta retornar una certa dignitat a les persones mitjançant la força de l’observació i de l’imaginari i dels seus actes quotidians.
El vaivé vertical continu del flux d’imatges del vídeo d’Ange Leccia mostra el
caràcter incopsable d’aquestes aigües en constant moviment. De l’estat gasós a l’estat sòlit, el litoral marca el límit entre allò sec i allò humit, l’equilibri i
La Mer au Milieu des Terres // Mare Medi Terraneum
el desequilibri, que són analitzats per Lara Fluxà, les investigacions de la qual
es concentren sobre elements que caracteritzen principalment el mar, els seus matisos d’inestabilitat i la salinitat de les seves aigües.
El turista que tots portem a dins pateix les interferències ecològiques i polítiques. Si observem la misèria i la injustícia dels mons que conviuen constatem les friccions latents que hi ha a Lampedusa o a Xipre, com representa el muntatge fotogràfic de Marco Poloni o s’observa al vídeo de Marcel Dinahet, qui ha transgredit les terres prohibides de l’Europa septentrional, a Xipre, on els desacords territorials donen lloc a les insuportables situacions en què es veuen embolicats tant els candidats a l’emigració com els autòctons de les costes del sud d’Europa.
D’altra banda, vist des del continent africà, fa dècades que un nombre considerable de persones «arrisquen la pell». En forma de converses, l’artista
Antoni Muntadas ha plasmat de què estan fetes les pors, els motius personals
explícits i implícits de les persones en la seva desesperació, que en alguns casos són també familiars dels harragas.1 Els protagonistes, que ja no aconsegueixen trobar la dignitat, expressen amb pudor el seu desconcert.
Plantejat des d’una altra perspectiva, Rogelio López Cuenca també ens fa
partícips mitjançant les càmeres infraroges dels mateixos sentiments de terror que envaeixen els «sense papers» que persegueixen el somni odiseic cap a terres més clements com Espanya, a quatre passes d’El Dorado europeu.2 A una altra escala, aquella mateixa por visceral és el que provoquen els recurrents tremolors de terra que evoca Ali Cherri en algunes zones del Mediterrani, on les plaques
tectòniques estan en moviment continu, molt més que a qualsevol altre lloc del món. Fatalitat o destí, és la història d’aquest litoral que no sempre és tan acollidor com ens han fet creure.
Per a Hervé Paraponaris es tracta de somniar un món millor imaginant que l’espai
del Mediterrani pogués ser una xarxa de metro subaquàtic, i Palma de Mallorca una de les parades privilegiades. Per aconseguir-ho, més enllà de les utopies, encara haurem de negociar moltes més travessies cap a El Dorado, com demostra el preu del passatge de l’Iraq a Europa, que enriqueix tants intermediaris.3 Les solucions a aquesta odissea dels segles XX i XXI són també als mapes, i la bona estrella acompanya a vegades alguns candidats en la seva travessia plena de perills i rodeigs, com ens proposa el vídeo de Bouchra Khalili.
1 Clandestí, candidat a la travessia.
2 Tànger/Tarifa: 13 km i http://watchthemed.net
3 «Vogue la Galère, traffic des migrants», Andrea Palladino i Andrea Tornago, p. 12, Le Monde, 6 de febrer
A la seva fotonovel·la a cavall de Palestina i Israel, Yazan Khalili evoca la ruptura
d’una història d’amor a través d’imatges i textos, com una línia al paisatge que segueix i projecta indefinidament anhels i desigs innombrables mai no satisfets. Després de la decepció de sempre, tant si és en el camp amorós com en el dia a dia, la realitat de la crisi econòmica grega sobrepassa tots els límits d’allò imaginable fins al punt de desencadenar una dinàmica desenfrenada de la cua d’espera en un supermercat per una ració d’aliments. Al seu film, amb una eficàcia extraordinària, Yorgos Zois ens qüestiona fins on arribarà aquesta
situació.
El litoral són també els viatges afanyosos de les costes algerianes en què ens submergeix Zineb Sedira amb el seu vídeo, davant del qual l’espectador comença
a sentir-se incòmode. A cada revolt, els vehicles vetustos, la manca de llum d’unes carreteres amb tants de clots com bonys tenen els cotxes i la por de no arribar a bon port fan que l’angoixa sigui permanent.
Quan ens adonem de l’herència que lleguem amb els nostres paisatges industrials, i que podem redescobrir als treballs fotogràfics de Geoffroy Mathieu i Bertrand Stofleth, com també al dibuix in situ de Chourouk Hriech, ens envaeix un altre
sentiment d’inseguretat. Aquests artistes aporten una mirada distinta als erms contemporanis de les nostres costes, que han patit (i algunes encara pateixen) una activitat industrial intensa, com en el cas de Fos-sur-Mer, a Marsella. La bauxita arruïna els sòls i els paisatges per sempre, com succeeix amb les fàbriques erigides per Franco a l’entrada de Gibraltar4 i que s’aixequen com a catedrals de llums monstruoses tant de dia com de nit a les portes del Mediterrani.
«La Mer au Milieu des Terres» són també els fantasmes projectats de la col·lecció de postals de postes de sol, sublims i inquietants, d’Oriol Vilanova, presentades
en horitzons sense fi que contrasten amb la imatge de constant fluxe d’Ange Leccia.
En un altre llenguatge, al voltant dels estereotips que circulen pel mediterrani i en una reducció extrema de representacions de destacats emplaçaments turístics tunisians, l’artista Farah Khelil ha tornat a aquells llocs que coneix a la perfecció
a través de postals recopilades en mercadets europeus i del nord d’Àfrica, com si fossin fragments de correspondències entre el missatge que volgués enviar i la dificultat de parlar de les històries passades i presents del litoral.
4 «La Línea es la ciudad más contaminada de España, según la OMS», Manuel Planelles i Cándido
Romaguera, Sevilla / La Línea de la Concepción, El País, 24 de maig de 2014, http://sociedad.elpais.com/ sociedad/2014/05/24/actualidad/1400953564_377787.html
«Mare Medi Terraneum» vol donar a conèixer la mirada dels artistes contemporanis sobre un espai que és el de totes les civilitzacions del món reunides en les aigües compartides del Mediterrani. Aliena a tot plegat, i no obstant tan propera, l’actualitat desborda i l’art proposa una certa distància, necessària per a aquesta crisi que des de fa mil·lennis lliga l’home a la terra i al mar, per sobre o per sota del nivell de les aigües.
No oblidem que, tal com assenyala Franco Cassano, «aquest espai sempre ha estat un lloc de barreges genètiques i lingüístiques que generen una cultura el resultat de la qual també és una creolització dels pobles que participen en la seva construcció».5 I nosaltres? Com vivim aquests mestissatges? Què cerquem? Què tenim al cap, a la bossa de platja o als nostres estudis sociològics o culturals quan anem per aquests indrets?
5 Franco Cassano. Southern Thought and Other Essays on the Mediterranean. Traducció de
Cécile Bourne-Farrell va treballar durant set anys al Musée d’Art Moderne Ville de Paris (ARC) i actualment exerceix com a comissària independent en diferents projectes internacionals en institucions públiques i privades. Va ser membre del comitè de la Fundació NMAC/Montenmedio, Espanya (2002-2006) i, des de 2006, forma part de la delegació curatorial de l’appartement22, Rabat, Marroc. Treballa amb Mari Linmann (www.newpatrons.eu) per a l’aplicació metòdica de nous projectes públics a la perifèria de París i va ser mediadora espanyola per la Foundation de France de 2002 a 2008. Actualment, col·labora amb el departament d’Estudis de Guerra de King’s college en vistes a un projecte curatorial de 2016. Membre actiu de AICA i IKT, escriu regularment per diferents mitjans de comunicació i publicacions. Més informació a: www. chooseone.org.
Enfocament curatorial: El meu enfocament curatorial implica prestar una atenció adequada als conceptes de llengua i cultura. Aquest diàleg és particularment clar per a mi tenint en compte que, des de la infantesa, he migrat per diverses cultures i fronteres. Aquest moviment constant no és en absolut trivial sinó que parteix de la meva elecció. La motivació per complir amb projectes sota demanda prové de les transposicions constants que es generen en aquest món de ritme ràpid. Aquests canvis culturals i socials són els que provoquen confrontacions entre nosaltres i produeixen diverses formes de desig cultural. Tot això, posa en relleu la realitat d’un estil de vida cosmopolita i, per tant, el reflex de la nostra societat en el seu conjunt, el que suggereix a la vegada nous paradigmes.
BIOGRAFIA DE CÉCILE BOURNE-FARRELL
ALI CHERRI (Beirut, 1976)
Viu entre París i Beirut. Ali Cherri treballa el vídeo, la instal·lació, la performance, el multimèdia i el gravat. Graduat en Disseny Gràfic per l’American University de Beirut i màster en Performing Arts per DasARts, Amsterdam (2005).
Ali Cherri pertany a una generació d’artistes que fan ús del vídeo i material apropiat d’arxiu com a un contre-acte a la violència de les imatges distribuïdes a través dels mitjans de comunicació de masses i socials, que en el segle XXI, més que mai, construeixen percepcions, sensibilitats i opinions.
Entre les seves exposicions més recents s’inclouen les realitzades al CAP Kuwait (2014) i a la Galerie Imane Farès de París (2014). El seu treball també ha sigut presentat en Gwangju Museum (Corea del Sur, 2014), Helsinki Photography Biennial (Finlàndia, 2014) Yalay Art Space (Hong Kong, 2013), Southern Panorama (Sao Paolo, 2013), HomeWorks 6 (Beirut, 2013), Institut du Monde Arabe (París, 2012). Ha mostrat obres a diferents exposicions col·lectives i festivals entre els que es poden destacar: Museum of Modern
Art (Nova York), Berlinale (Berlín), TIFF (Toronto), Centre Pompidou (París), Delfina Foundation (Londres), Tate Modern (Londres), San Francisco Museum of Modern Art (San Francisco), Contemporary Image Collective (El Cairo), Modern Art Oxford (Oxford), Manifesta (Amsterdam), KunstFilmBiennale (Colònia), KasaGaleri (Istambul).
Recentment ha rebut l’Arab Short Best Director Award a Dubai International Film Festival 2013, el Res Artist Award 2013 a VideoBrasil i el premi NEARCH 2014.
RECURSOS http://www.acherri.com/ http://www.imanefares.com http://www.ibraaz.org OBRES The Disquiet 2013
Una investigació sobre la historia dels terratrèmols al Líban, un dels territoris més afectats per l’activitat sísmica. Ali Cherri trasllada la tensió tel·lúrica a l’existent políticament al Líban, vinculant el discurs a la violència, la guerra i la destrucció des d’una perspectiva científica. Més enllà de la investigació analítica sobre l’evolució dels sismes del Líban i de la seva regió, està latent la recerca de l’indici de la nostra imminent destrucció. Segons el mateix artista explica «Més enllà de les representacions apocalíptiques, el que desitjo fer visible és el caos d’un món en decadència, els seus moviments, els seus tremolors i vacil·lacions, les seves caigudes.»
Paysages tremblants (Alger)
2014
L’obra Paysages tremblants forma part d’una sèrie centrada en set llocs especialment debilitats pels moviments de les plaques tectòniques, les més actives del perímetre mediterrani, engendrant així relacions molt particulars amb el litoral. La peça seleccionada es centra en Alger, però també existeixen aquests mateixos paisatges amb riscs sísmics de Beirut, Damasc, Erbil i Teheran.
MARCEL DINAHET (Plouigneu, Finistere, França, 1943)
Viu a Rennes. Es forma a l’Ecole régionale des Beaux Arts de Rennes. En els inicis de la seva carrera, a la dècada dels 60, treballa la disciplina de l’escultura. No obstant això, a partir de la dècada dels 80 gira els seus interessos cap el vídeo, en el qual es val en moltes ocasions de les seves escultures per a crear una obra de vídeo.
a Bretanya i amplia el seu marc al mar Atlàntic i més tard a la Mediterrània. Explora paisatges terrestres i marins amb una càmera de vídeo, captant unes imatges que en primera instància són fruit del moviment de la càmera posada a mercè del devenir dels elements naturals (onatges, corrents o de la mateixa acció de caminar...). Una obra que escapa a tota lògica narrativa o documental, per el seu propi procés, una càmera submergida en el paisatge sense que l’artista miri per el seu objectiu, recull imatges que llavors son objecte de muntatge, donant lloc a unes seqüències en moviment, molt directes que proporcionen a l’espectador una experiència molt més sensorial que visual. Les obres de Maarcel Dinahet s’han presentat en l’Alliance Française de Bogotà (2015), CRAC Languedoc-Roussillon, Sète, França (2012), Domaine départemental du château d’Avignon, Les Sainte-Marie de la Mer, França (2012), Musée De Vannes (2006), National Centre for Contemporary Arts, Moscú (2004), Museu Nacional de Història Natural e da Ciēncia, Lisboa (1996). És present a FNAC (Fonds National d’Art Contemporain) i a les col·leccions dels següents FRAC (Fonds Regional d’Art Contemporain): Alsàcia, Bretanya, el Llenguadoc-Rosselló, la Xampanya-Ardennes, la Baixa Normandia, la Borgonya y Còrsega a més del National Centre for Contemporary Arts, Moscú, Banque ING, La Défense, París, Le musée de la Corse, Còrsega, entre d’altres.
RECURSOS: www.marceldinahet.co.uk www.domobaal.com/artists/marcel-dinahet www.fillesducalvaire.com/fr/artists/7/Marcel-Dinahet OBRA: Famagusta-Varosha
Projecte «Suspended Spaces»
La sèrie «Famagusta-Varosha» va ser realitzada, seguint el mètode habitual de treball de Marcel Dinahet, al litoral de l’illa de Xipre entre els anys 2008 i 2009, concretament a Varosha, lloc que amb la invasió turca de 1974 va passar de ser destí turístic a ciutat abandonada. Així, les seqüències realitzades amb la càmera deixada a la riba o immersa en l’aigua, que segueix el vaivé de les ones d’una mar tempestuosa, ens permeten abocar-nos a una ciutat fantasma, inhabitada i limitada per una tanca des del conflicte turc-xipriota.
LARA FLUXÀ (Palma de Mallorca, 1985)
Viu a Barcelona. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, el 2006 estudia a l’École Nationale Supérieure des Beaux-Arts de París. El 2010 cursa un màster en Produccions Artístiques e Investigació a la Universitat de Barcelona y treballa com a becaria i professora associada en el Departament d’Escultura de la mateixa facultat. L’obra de Lara Fluxà investiga com aproximar-se a un entorn ( també d’arrels internes)
per a evidenciar la seva fragilitat implícita. La concepció dinàmica en la estabilitat, l’assimilació e integració del canvi, l’adaptació al dubte, o la incapacitat d’assolir un equilibri estàtic han estat conceptes que ha desenvolupat a les seves instal·lacions, mitjançant l’ús de materials entesos des de la seva mateixa condició geològica o física, com ara la sal, l’aigua o l’aire.
El nivell de la salinitat de la mar, l’horitzó o el intent d’equilibri, son qüestions implícites en la majoria de les seves obres, amb l’ús majoritàriament de materials com a el vidre, la sal, la llana o l’aigua i l’aire. Aquests materials son sovint combinats per a donar lloc a peces on la transparència i les característiques pròpies de cada element permeten visualitzar el sentit de l’obra en si mateixa: la inestabilitat, la fragilitat, el canvi, el risc o la dubte.
Lara Fluxà ha participat en diferents museus i centres d’art, entre els quals es pot destacar: Hilvaria Studios, Hilvarenbeek, Holanda (2015), Es Baluard Museu d’Art Modern i Contemporani de Palma (2014), MUU Kaapeli, Hélsinki (2014), Centre Arts Santa Mònica, Barcelona (2011). Ha estat seleccionada als Premis Ciutat de Palma Antoni Gelabert, Casal Solleric, Palma Mallorca (2010 i 2011). Té obra a les col·leccions publiques del Consell de Mallorca, Ajuntament d’ Inca, Mallorca, Ayuntament de Palma de Mallorca y en el Ajuntament de Santanyi, Mallorca.
RECURSOS: larafluxa.net/ http://tabularasa.iebalearics.org/ca/artistes/item/lara-fluxà. OBRA: A_nivellaments 2011
A-nivellaments es desenvolupa a partir d’un instrument destinat a mesurar l’equilibri. Els seus nivells construïts mitjançant la combinació de tres materials transparents l’aigua, l’aire i el vidre i un pigment blau que, precipitat al fons de cada una d’aquestes estructures, dibuixa la seva forma.
Els dispositius, sustentats per fils que permeten que pengin a l’espai en mig de l’aire, evidencien el risc al qual s’hi exposen per mantenir l’equilibri en un entorn on el moviment és probable. La peça, a mode d’escultura o instal·lació encara que d’aparença estàtica, en el seu conjunt insinua moviments que exploren el risc de la seva fragilitat i els límits del mateix. Un intent d’aproximació a l’equilibri d’un horitzó blau en continu moviment, la mar, per detectar si l’estabilitat comporta, inevitablement, moviment.
CHOUROUK HRIECH (Marsella, 1977)
Viu a Marsella. Artista francesa d’origen marroquí va estudiar a l’École des Beaux-Arts de Lió. Chourouk Hriech encara que també treballa la instal·lació, el vídeo i els fotomuntatges, és reconeguda pels seus dibuixos bidimensionals. Un format que va triar inicialment pels seus avantatges de producció però que alhora li possibilitaven realitzar grans relats que responen al seu interès per desenvolupar narracions o descriure les seves pròpies vivències pels llocs que transita. Són en realitat mapes íntims.
Els seus dibuixos es basen en dos conceptes fonamentals¹, «la mitografia» apropiació de diferents elements -com puguin ser animals, formes florals...- com a símbols canviants i amb gran capacitat d’adaptació a les diferents geografies, i d’altra banda la «trajectografia» que és la representació de la seva pròpia manera de viatjar. Només utilitza en les seves obres el blanc i el negre, dels que emergeixen múltiples significats: són la suma de tots els colors, reflecteixen millor la seva postura propera al grafisme i al·ludeixen a la complementarietat el yin i del yang. Aquesta monocromia són els contraris, però no hi ha l’un sense l’altre. És en definitiva la idea de contradicció, lligada a la dualitat, a aquesta dualitat que viu així mateix en ella com a persona nascuda a França però d’origen marroquí.
El seu treball ha estat mostrat al Frac Paca (2011), Cercle de Belles Arts, Madrid (2011), Villa des arts de Casablanca, Villa des arts de Rabat, Marroc (2011), Galerie atelier 21, Casablanca, Marroc (2010) , Musée Benjelloun, Marràqueix (2010), Kunstnernes hus, Oslo (2010), Espace Pierre Cardin, París (2006), Centre Civique de Can Filippa, Barcelona (2006), Musée d’Art Contemporain de Lió (2004), abús Dhabi Art Fair (2010), Shanghai Biennale, MAC Xangai (2010) i Marrakach art fair (2010). La seva obra està present en les següents col·leccions públiques: Fonds Municipal d’Art Contemporain de la Ville Marseille, Collection Samart Project, Ville de Paris, Fonds Municipal d’Art Contemporain de la Ville de Paris, entre d’altres, a més d’en col·leccions privades.
RECURSOS : http://www.drawingnowparis.com/portfolio-item/galerie-mitterrand-paris-france/ http://www.esbaluard.org/en/exposicions/129/la-mer-au-milieu-des-terres-mare-medi-terraneum/ http://eva-albarran.com/projets/chourouk-hriech-1-artistique-pour-lifmts-de-reze/ http://m.jgmgalerie.com/fr/artiste_236/chourouk-hriech http://www.atelier21.ma/fr/artists/chourouk-hriech/ http://www.documentsdartistes.org/hriech http://www.mamco.ch/expositions/encours/Tram.html http://www.circulobellasartes.com/fich_minerva_articulos/
Dépasser les murs
2015
Els dibuixos de Chourouk Hriech pareixen com si fossin presos per un moviment sense fi. Composts d’elements arquitectònics, paisatges, motius i formes imaginàries, en ells es troben multituds de capes de sentit com a àrees d’experimentació que inciten l’espectador a la deriva visual i la divagació mental. Els seus dibuixos en blanc i negre son móns processats visualment per la juxtaposició barroca d’elements dins dels quals allò real enllaça amb allò fictici. Encara que les creacions de Hriech es recolzin sobre la base d’una experiència física de l’espai i el paisatge, aconsegueixen alliberar-se de les lleis que regeixen l’organització dels seus horitzons per proporcionar un ventall de possibilitats que puguin ser explorades en les interpretacions de cada espectador. L’artista treballa per síntesis, a través d’una relació perceptible d’entorns propers, captura i reorganitza, inventa les seves formes i condensa el temps. Territoris urbans que es reconverteixen en llocs híbrids permeabilitzats per la poesia i la ciència ficció. Amb la reinvenció d’una geografia de les ciutats, l’artista ens convida a un viatge interior a través d’un univers atemporal. 1
BOUCHRA KHALILI (Casablanca, Marroc, 1975)
Viu entre París i Berlín. Artista franco-marroquí, educada entre París i Casablanca, estudià a la Sorbonne Nouvelle i Arts visuals a l´ Ècole Nationale Supérieur d’Arts, París-Cergy. Des de l’any 2002 s’ha centrat en el vídeo, en versió monocanal o en instal·lacions. El seu treball confon els límits entre allò experimental i documental. Investiga sobre la identitat, la immigració i la transitorietat explorant el territori mediterrani des de la perspectiva de l’errant, del nòmada. Les propostes creatives sobre les que treballa són, en definitiva, un testimoni de la realitat contemporània de la immigració i de les seves rutes.
Les seves obres s’han mostrat internacionalment en espais com a la Biennale de Venezia (2013), The New Perez Miami Art Museum (2013), la Triennale, Palais de Tokyo (París, 2012 i 2015 Sam Project winner), 18th Biennale of Sydney (2012), The Modern Museum of Art, Nova York (2011), 10th Sharjah Biennal (2011), The Gulbekian Foundation, Lisboa (2011), The Studio Museum of New York (2010), The Museum of Contemporary Art, Detroit, EUA (2010), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2009), Queens Museum of Art, Nova York (2009), entre altres. Ha rebut nombrosos premis entre ells, al millor projecte en Loop Video Art, Barcelona (2011), Image / Mouvement Award, French
1 Documents d'artistes [en línia]. Marsella: Documents d'artistes, 2000-2015 http://www. documentsdartistes.org/ [Consulta: 07/03/2015]
National Center of Visual Arts (2007)) Louis Lumière Prize, Ministeri d’Afers Exteriors de França (2005). Recursos : www.galerieofmarseille.com www.frieze.com/issue/article/focus-bouchra-khalili/ vimeo.com/17756648 Obra: Mapping Journeys nº 4 2010
Mapping Journeys nº 4 pertany a la sèrie d’aquest mateix títol que s’endinsa en el concepte d’immigració i les seves rutes. Bouchra Khalili viatja a diferents ciutats com Marsella, Ramallah, Bari, Roma, Barcelona i Istambul artèries de trànsit i comerç proveïda d’un mapa i un retolador. Camina per aquestes ciutats, pels seus barris, manté converses, algunes d’elles li condueixen a que un immigrant conti la seva travessia i així poder traçar aquestes rutes migratòries. En un mapa real, el/la protagonista narra el seu viatge mentre ell/ella mateix/a va dibuixant la seva ruta. L’artista gairebé intervé, simplement realitza preguntes precises, només escolta per així allunyar-se del sentimentalisme. Un projecte que qüestiona les fronteres polítiques que poc tenen a veure amb les culturals. El vídeo registra l’experiència viscuda de la jove protagonista a través del seu llarg viatge des de Mogadiscio (Somàlia) fins a Roma, captada únicament a través de la seva veu i la seva ma. Mapes alternatius del litoral com a espai de clandestinitat.
YAZAN KHALILI (Palestina, 1981)
Viu a Palestina i Amsterdam. Llicenciat en arquitectura a la Birzeit University, Palestina (2003), màster pel Centre for Research Architecture at Goldsmith ‘s College, University of London (2010), actualment cursa un màster en Belles Arts a Sandberg Institute (Amsterdam). Ha estat artista en residència a The Delfina Foundation de Londres (2008) i The National Film School of Denmark (2006), a més de coodinador de producció de Sharjah Biennial (Emirats Àrabs Units), (2009, 2011), comissari i professor. Funda al costat d’altres membres el Zan Desing Studio (2005) i el Beit Aneeseh Bar (2010). Les fotografies de Khalili extreuen paisatges carregats de significació política. Explora la relació entre els elements socials i espacials de l’entorn construït i el paisatge, donant lloc a històries paral·leles que proposen un desafiament a les consciències nacionals. Es tracta d’una obra detallada, reflexiva i plena d’intencions.
Khalili ha mostrat la seva obra de forma individual a EOA Projects, Londres (2014), Imane Fares Gallery, París (2013), Transit Gallery, Mechelen, Bèlgica (2011), The Delfina Foundation, Londres (2007-2008). Ha estat present al Pavelló Palestine c/o Venice, 53 Venice Biennale (2009), Pavelló The Future of a Promise, 54th Venice Biennial (2011), KSCC, Ramallah, Palestina (2013), Berlinale 62 (2012), Berlinale 65 (2015) Art Dubai (2015). Ha estat nominat per al KLM Paul Huf Award, Amsterdam (2009, 2010, 2012), Bellagio Award, Rockefeller Foundation (2013) i ha estat finalista a l’A.M. Qattan Foundation’s Young Artists Award, Palestina (2006). La seva obra està present en les col·leccions del British Museum (Londres), Sharjah Art Foundation (Emirats Àrabs Units). Recursos:
http://www.yazankhalili.com/
Obra:
L’obra Love and Other landscapes és una pel·lícula presentada en format llibre. Una reflexió sobre la representació del mur construït pels israelites que planteja el dilema de la imatge de l’element constructiu i com ha estat utilitzat en el context de l’economia global dels símbols i icones. Com més es representa, més normalitzat i banal es torna. L’artista situa el mur en el context d’una història d’amor fracassada, en la que una dona abandona a la seva parella; l’home abandonat roman ancorat en el record a través de les fotografies de paisatges en les quals les absències de la dona i del mur construït a Cisjordània són captades a cada una de les 91 imatges que conformen la seqüència. L’omissió, com un eco en l’atmosfera evocada per aquestes imatges i una reflexió al voltant al dolor.
FARAH KHELIL (Cartago, Tuníssia, 1980)
Viu i treballa entre París i Tunísia. Diplomada per l’Institut Supérieur des Beaux-Arts de Tunis i doctorada en Art i Cieències de l’Art per la Université Paris I Phantéon-Sorbonne (2014). Des de el 2010 es professora de la Université París I Panthéon-Sorbonne.
Farah Khelil cerca desenvolupar altres modalitats d’enfocament artístic que implementa certa distància vis-a-vis de la imatge, per a així permetre noves interpretacions d’un món en vertiginosa transformació. Quan es reprodueix una font sempre hi ha pèrdua, una traïció, per a Farah Khelil no es tracta de cercar l’original, sinó ser conscient de la manera en com un es mira a ell mateix o com transmet una obra. Aquesta relació amb la noció de reproducció ha sigut el desencadenant del treball d’aquesta artista originària de Sidi Bou Saïd. De pare pintor vinculat a la reproducció d’escenes i paisatges de Tunísia a la qual va créixer, Farah Khelil se ha enfrontat sempre al que hauria de ser el “paisatge original” per excel·lència, o a allò que el turista cerca per apoderar-se de la icona tunisiana. Per extensió, la transició del cinema mut al sonor i l’ús d’altres tècniques de reproducció sensibles revela unes altres dimensions: les de l’emancipació de la paraula, el gest i els sentits. Farah Khelil tracta així de descobrir altres dispositius de transmissió i es val d’ells per a substituir les estratègies d’ocultació que obstaculitzen el treball
d’autor, a Tunísia o a qualsevol altre lloc.
Des de l’any 2006 la seva obra ha estat mostrada a diferents centres, entre els quals es troben el Palais Abdellia, Tunis (2014, 2012, 2010, 2007), Espace d’Art Mulle Feuilles, Tunis (2013), CCI Cerisy, Normandía, Françs(2013), Château de Servières, Marsella, Françs (2013), Acropolium, Cartago, Tuníssia (2010).Guardonada en el certamen Art et Culture Numérique, Arab Tunisian Bank, Tunísia (2007) i en Digital Solidatrity, SMSI, Tunísia (2005). També ha realitzat residències en CRAS, Mains d’ouvres, París (2010), Centre Cívic Fort Pienc, Barcelona y Saragossa (2006).
OBRA:
Point de vue, point d’écoute (Clichés II)
2013-2014
Point de vue, point d’écoute (Clichés II) és una col·lecció d’arxius epistolars moderns trobats a mercadets i establiments d’antiguitats de diferents ciutats europees així com comprats a tendes de records a Tunísia. Mitjançant una incisió als paisatges i els personatges, les postals estan posades de l’inrevés, els segells i textos revelen i manifesten els viatges i les històries íntimes de persones que han viatjat a Tunísia en diferents èpoques. Això ens condueix a un imaginari més enllà dels clixés del país que remet a l’evolució pròpia dels visitants i els períodes de dit lloc.
ANGE LECCIA (Minerviù, Haute-Corse, França 1952)
Viu entre París i Còrsega. Desprès d’estudiar Arts Plàstiques a ParisnI Panthéon-Sorbone, es centre en el seu treball com a artista plàstic i de cineasta. El 1981 obté una beca de l’Academia de França a Rome, i el 1993-1993 guanya una residència a Kyoto (Japó).
A partir del 1980 Leccia desenvolupa una reflexió sobre l’objecte a través instal·lacions que denomina “arrangements”, reinterpretant els ready-made de Duchamp, parells d’objectes iguals freqüentement resaltats amb llum, els quals enfronta entre sí, i als que canvia el sentit. A la vegada tanbé treballa la imatge mitjançant la fotografia i el vídeo sovint amb alusions i cites cinematogràfiques. Un dels aspectes fundamentals en el treball de Leccia és qüestionar els objectes de la nostra societat, que no planteja només a través de les seves insta·lacions sinó també a través del vídeo. A la dècada dels noranta realitza una sèrie d’obres en un sol pla, en bucle que estan a mig camí entre la figuració i l’abstracció i que al contrari del cinema no son argumentals sinó contemplatives i basades en la repetició de fenòmens naturals. Es tracte de l’obra Mer el 1991, Explosions et Fumées el 1995, Orage el 1999.
Ha mostrat el seu treball entre altres museus i centres d’art, en el Centre Pompidou, París (2014, 2012, 2011, 2010, entre altres), Musée d’Art Contemporain du Val-de-Marne, Vitry-sur-Seine, França (2013), Biennale di Venize (2011), Musée d’art moderne de la ville de Paris (1997),Guggenheim Museum, Nova York (1987, 1986), Documenta de Kassel (1987), Skulptur Projekte, Munic (1987). Des del 2001 és responsable del Pavillon Neuflize OBC, laboratoire de création du Palais de Tokyo, París. La seva obra forma part de col·leccions públiques i privades com: Fond National d’Art Contemporain, Paris, Centre Pompidou, París, Le Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, Fondation Cartier, París, Musée d’Art Moderne de la Ville de Strasbourg, França, FRAC Corse, FRAC Rhône Alpes, Guggenheim New York, Seibu Museum Tokyo, entre d’altres.
RECURSOS www.palaisdetokyo.com/fr/exposition/jamais-la-mer-ne-se-retire www.macval.fr www.alminerech.com/en/artists/30/Ange-Leccia OBRA La Mer 1991
Ange Leccia mostra des d’un pla fix el flux i reflux de la mar, una imatge hipnòtica, un vaivé d’ones que transporta l’espectador a una visió aparentment abstracta, a un moviment físic, a una matèria. La platja de Nonza a Còrsega, filmada el 1991, es converteix en la mesura del temps. Si be es tracta d’un àrea del Mediterrani, no hi ha referència alguna al litoral que identifiqui aquesta vasta mar per així evitar la territorialitat i donar universalitat al món, una al·legoria a la vida, un fluir sense so, és només una il·lusió, doncs la retina activa en la nostra ment el so de l’onatge. Una obra que enllaça amb els pintors paisatgistes per la preocupació per la llum de Leccia.
ROGELIO LÓPEZ CUENCA (Nerja, Màlaga, 1959)
Viu i treballa a Màlaga. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universidad de Málaga, des de la literatura, la seva primera vocació, va introduint-se a les arts visuals, mitjançant les diferents actuacions que realitza, en els anys 80, en diversos mitjans: la música, la performance i el vídeo.
la cita, la recontextualització, el muntatge i totes les seves derivacions possibles. Però també la referència a la pròpia obra, al moment de la seva producció, eludint alhora al context polític, social i cultural, implicant-s’hi per crear una obra compromesa amb el present.
Ha mostrat el seu treball a nombroses exposicions, com la del Museo de Arte Contemporáneo, Santiago de Xile (2014), Centro Cultural da Espanha, Sâo Paulo (2012), Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla (2011), Museo Patio Herreriano, Valladolid (2008), Caixaforum, Barcelona (2005), Casa de América, Madrid (2002), Kunsthalle Basel, Basilea (1990). Ha participat també a col·lectives al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2014, 1997), Artium, Vitòria (2012),Tabacalera, Madrid (2012),The Albuquerque Museum, Albuquerque, Nuevo Mexico (2005), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (1994), Museo Rufino Tamayo, México D. F. (1992), Centro Georges Pompidou de París, (1986), entre otros. Té obra a museus i col·leccions públiques com: Museo de Arte Contemporáneo de Barcelona, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, ARTIUM, Vitoria, MEIAC, Badajoz, MUSAC, Lleó, Centro Andaluz de Arte, Sevilla, Museo Nacional de Bellas Artes, L’Havana, Museo Patio Herreriano, Valladolid, Col·lecció Fundació “la Caixa”, Barcelona, Collection Fonds Nationals d’Art Contemporain, Paris, Colección Fundación Coca Cola, Madrid, entre d’altres.
RECURSOS: http://www.malagana.com/ http://www.hamacaonline.net/autor.php?id=98 http://oralmemories.com/rogelio-lopez-cuenca/ OBRA: Calor humano 2008
Calor Humano és un vídeo realitzat per als títols de crèdit de la pel·lícula Retorno a Hansala, de la directora Chus Gutiérrez, produït pel Museo de Arte Contemporáneo
de Castilla y León, MUSAC. Pren el títol d’un text de Justo Navarro publicat al diari El País (edició Andalusia) el 30 de maig de 1999, en el qual reflexiona sobre la immigració il·legal i la tecnologia desenvolupada per Occident per controlar les fronteres entre Europa i Àfrica. Es centra en les càmeres tèrmiques que serveixen per a detectar la calor humana dels que intenten arribar a les nostres costes amb pateres, encarant-nos al canvi de significat de «calor humana», que passa de ser expressió d’afecte a manifestació de control i repudi.
Rogelio López Cuenca realitza una obra en la qual combina imatges i textos en negatiu per fer-nos reflexionar al voltant d’una situació de la nostra realitat, la immigració il·legal, un fet que no experimentem de forma directa sinó que el seu coneixement ens ve donat únicament pels mitjans de comunicació que la representen i reinterpreten.
Artista socialment compromès, López Cuenca es explícit en les seves declaracions «L’únic futur possible és el compartit i la necessitat de la convivència passa pel reconeixement de la igualtat i allò inevitable del treball en comú. S’ha de treballar pensant en les dues ribes».2
GEOFFROY MATHIEU (Boulogne-Billancourt, França, 1972)
Viu a Marsella. Fotògraf, diplomat per l’Ecole Nationale Supérieure de Photographie d’Arles el 1999. En el punt central de la seva trajectòria es troba les sèries “Un mince vernis de réalité” “Parcel·les et Canopée”, resultat d’una pràctica quotidiana i contemplativa.
També ha realitzat nombrosos treballs sobre els paisatges en mutació en el medi rural, alguns d’ells en col·laboració amb Bertrand Stofleth. Una altre vessant desenvolupada per aquest autor està dedicada al paisatge urbà i recentment ha treballat en un assaig d’ecologia urbana.
BERTRAND STOFLETH (CHÂTENAY-MALABRY, FRANÇA 1978)
Després d’estudiar Història de l’Art i Arts Dramàtiques (DEUG) a Lió, es va diplomar per l’Ecole Nationale Supérieure de la Photographie d’Arles el 2002.
Les seves investigacions artístiques se centren en les maneres d’habitar els territoris i es qüestionen el paisatge en el seu ús i representació. Treballs sobre la mutació del paisatge que són un document sobre les transformacions d’un territori.
Bertrand Stofleth i Geoffroy Mathieu col·laboren des del 2005 en la realització de projectes que són com observatoris fotogràfics del paisatge a França:
- El Parc Naturel Régional des Monts d’Ardèche des de 2005.
- La Communauté de commune de la Vallée de l’Hérault des de 2010.
- Des del GR2013 (Camins europeus de gran recorregut) gràcies a un encàrrec públic del Centre National des Arts Plastiques amb motiu de l’any europeu de la cultura Marsella / Provença.
Han exposat junts al Palais de la Bourse, Chambre de Commerce de Marseille, França (2013), Festival Transphotographique, Tripostal, Lille, França (2014), FRAC Provence-Alpes-Côte d’Azur (2014).
RECURSOS:
www.documentsdartistes.org www.geoffroymathieu.com
www.bertrandstofleth.com www.opp-gr2013.com OBRA:
Paysages usagés
Observatoire photographique du paysage depuis le GR2013
2013
Paysages usagés és un projecte artístic de representació dels paisatges usats, centrats en la metròpolis de Marsella, que pren la forma d’un laboratori fotogràfic del paisatge. Es tracta d’establir, sobre un territori, un sistema de control de les imatges dels paisatges gràcies a la renovació periòdica i regular. És una iniciativa personal dels fotògrafs Mathieu i Stofleth, en la qual els autors plantegen així mateix la relació entre l’encàrrec fotogràfic i la intenció creativa, invertint així la noció de patrocinador/patrocinat i considerant les imatges produïdes com a una proposició d’anàlisis i no com a il·lustracions de problemàtiques conegudes.
ANTONI MUNTADAS (Barcelona, 1942)
Viu a Nova York. Aquest creador considerat com uns dels pioners del media art i l’art conceptual a Espanya, va estudiar a l’Escola Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, encara que paral·lelament desenvolupava un treball pictòric així com les primeres accions sobre el conceptual i l’experimentació del vídeo, que el va portar a traslladar-se a Nova York el 1971 per estudiar al Pratt Graphic Center. És a partir d’aquí quan Muntadas s’identifica amb la seva obra que pren un caràcter activista com a observador d’un món en permanent qüestionament.
Artista difícil de classificar, treballa diferents mitjans com la fotografia, el vídeo, les publicacions, internet o instal·lacions multimèdia. Centrat en la relació entre espai privat i espai públic des de la perspectiva social, examina els mitjans de comunicació de masses i com són usats com a via per promulgar idees o censurar, investigar les relacions de poder.
Al llarg de la seva trajectòria ha rebut números premis i beques entre els quals es troben el de Solomon R. Guggenheim Foundation, the Rockefeller Foundation, the National Endowment for the Arts, the New York State Council on the Arts, Premi Nacional d’Arts Plàstiques i el Premi Velázquez. La seva obra ha estat mostrada en els museus i centres d’art més destacats del panorama internacional, entre els quals es troben Museum of Modern Art de Nova York, el Berkeley Museum of Art de Califòrnia, Le Musée Contemporain de Montréal, el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (20011) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (2002). Va participar en la 51 edició de la Biennal de Venècia (2005). La seva obra forma part de col·leccions de diversos museus com el Museum of Modern Art, Nova York, Berkeley Art Museum, Califòrnia (EUA), Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid, Museu d’Art Modern de Buenos Aires,
Museu d’Art Modern de Rio de Janeiro i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre d’altres.
Ha dirigit i impartit nombrosos cursos i seminaris en universitats, entre elles la Universitat de Califòrnia a San Diego, Escola de Belles Arts de Bordeus, Escola Nacional de Belles Arts de París, Universitat de Sao Paulo, Art Institute de San Francisco, entre d’altres. Actualment és professor del Programa d’Arts Visuals de l’Escola d’Arquitectura del MIT, Cambridge (EUA). RECURSOS www.rtve.es/television/20120113/antoni-muntadas www.hamacaonline.net/obra OBRA On Traslation: Miedo/Jauf 2007
Pertanyent a la sèrie On Translation, la primera entrega del qual es va veure al Pavelló d’Espanya a la Biennal de Venècia el 2005 i que va continuar amb On Translation: Fear /Miedo (2005) i On Translation: Miedo/Jauf (2007) com a reflexions sobre la utilització política i la construcció de la por a les fronteres entre Tijuana i San Diego i entre Tànger i Tarifa, respectivament. Així, Miedo / Jauf, és una de les dues obres dedicades a dos llocs simbòlics al mapa dels moviments d’immigrants il·legals. Més que aprofundir en les polítiques d’immigració o situacions de violència, en clau de programa de televisió, Antoni Muntadas ens acosta a la por com a element invisible i intangible. La por com a arma política, de dissuasió o de control però, sobretot, reflexiona en la forma diferent de sentir la por de nord a sud que de sud a nord.
HERVÉ PARAPONARIS (Marsella, França, 1966)
Després d’estudiar Ciències Econòmiques i Socials, es forma com a dissenyador, escultor i pintor a l’Ècole Supérieure des Beaux Arts de Marsella. Diplomad en DNSEP (Diplôme national supérieur d’expression Plastique) el 1989, encamina la seva carrera cap una producció de perfil molt divers: exposicions tradicionals d’escultura, instal·lacions, dibuixos, performances, concepció d’equipaments urbans, micro-arquitectures, creació de plataformes culturals, desenvolupament de serveis i producció industrial.
Les seves investigacions es centren en les polítiques de reestructuració d’espais públics, els sistemes d’autofinançament i les economies de la cultura abordant el valor econòmic dels actes i dels objectes. En aquest context Hervé Paraponaris centra la seva investigació i accions en la noció d’ús compartit de l’espai públic col·laborant freqüentment amb estudis d’arquitectura, urbanisme i paisatgisme.
(2013, 2011), Grand Palais, París (2012), Musée d’art contemporain de Marseille (2011), Galerie Bureau des compétences et Désirs, Marsella (2007), Fonds Régional d’Art Contemporain Provence-Alpes-Côted’Azur, Marsella (2002), Beaubourg, Centre Pompidou, París (2001), Fondation Henry Moore, Leeds, Regne Unit (1998). Obra sevas está present a la Col·lecció Cabinet d’Art Graphique del Centre Georges Pompidou, París, Musées de Marseille, Fonds Régional d’Art Contemporain Provence-Alpes-Côte d’Azur, Marsella y en el Fonds Communal d’Art Contemporain de la Ville de Marseille, a més de col·leccions privades. OBRA: M.U. Prévues-Échangeur portuaire Prévues-Rhodes Prévues-L’ommission de Némo Sentence-Le prix du danger Sentence-Le poids de l’effort Prévues-Autorame
Prévues-Station littoral 2014
Hervé Paraponaris presenta un conjunt de set obres realitzades per aquesta exposició. El corpus dels dibuixos, que barreja tant la mitologia com la realitat del nostre món contemporani, va ser iniciat per l’artista el 2011 dins un projecte general titulat M.U. (Mediterranean Undersea) amb motiu d’un workshop realitzat amb els estudiants d’Ensam (École Nationale Supérieure d’Arts et Métiers) i presentat al Musée d’Art Contemporain de Marseille.
M.U. pot adquirir moltes formes, tant arquitectòniques com performatives o dibuixades, evocant la idea d’una xarxa utòpica de metro subterrani que uneix les ciutats del perímetre mediterrani, però també de les illes, sent Palma de Mallorca una de les seves estacions privilegiades. H. Paraponaris pren les estratègies gràfiques pròpies dels anys trenta, proposant un altre mirada sobre aquest espai de negociació, on la figura del pop és simptomàtica de la corrupció que tradicionalment ha operat en aquesta regió del món.
MARCO POLONI (Amsterdam, 1962)
Artista visual italià-suís, establert a Berlín treballa la imatge: el cinema, la fotografia encara que també les instal·lacions i els textos. Professor de fotografia a l’Ècole Cantonale d’art de Lausanne i Fundador d’ “Analogue Island Bureau”, des d’on ha construït, durant diversos anys, un llistat de complots i conflictes que han tingut com a escenari el mar Mediterrani.
amb el film, la instal·lació o el text.
L’obra de Marc Poloni ha estat mostrada a l’Istituto Svizzero de Milà (2014), Kunsthalle Bern, Berna, Suïssa (2010), Museum für Photographie, Braunschweig, Alemanya (2008), Centre de la photographie, Ginebra (2006), entre altres. Està present en col·leccions públiques com Sammlung des Museum für Kommunikation, Berna (Suïssa), Fonds municipal d’art contemporain, Ginebra, Helvetia Art Collection (Suïssa), Centre pour l’image contemporaine, Ginebra, a més de col·leccions privades de Dubai, França, Alemanya, Luxemburg i Suïssa. Ha estat guardonat amb el Swiss Art Award (1997, 2000 i 2001) i va participar com un dels representants de Suïssa a la Venize Biennale de 2005. RECURSOS:
www.marcopoloni.com
www.campagne-premiere.com/artists/marco-poloni
www.theanalogueislandbureau.net OBRA:
Displacement island narra a través de 65 imágenes las dos caras de la peregrinación a la isla de Lampedusa, por un lado como destino turístico de europeos que van a disfrutar de sus playas y aguas cristalinas y por el otro, como lugar donde se destruyen los sueños de los inmigrantes sin papeles que llegan a esta isla. Lampedusa por su situación geopolítica en el Mediterráneo, es la puerta de entrada al espacio Schengen de una Europa generadora de personas socialmente excluidas. Es, en definitiva, la confrontación de la invisibilidad social y el poder, la acción y la política, la subjetividad y la ideología.
ZINEB SEDIRA (París, 1963)
Viu a Londres. Nascuda a França, de pares algerians, va estudiar art a Londres, a Central St Martin ‘s School of Art i a Slade School of Art, després va realitzar estudis d’investigació en el Departament de fotografia del Royal College of Art de Londres. Al llarg de la seva trajectòria ha treballat diferents disciplines: la instal·lació, el vídeo, la fotografia i l’objecte.
Zineb Sedira se centra inicialment en la identitat, en la seva condició de dona des de la geografia personal. A partir d’aquestes inquietuds es mou cap a idees més universals com la memòria, el moviment i la transmissió. Atreta per la relació entre dones, sobretot pel vincle maternofilial, planteja el fet de la transmissió en un món globalitzat; la relació entre passat i futur mitjançant el qüestionament de com deixar el llegat a les generacions futures. També ha treballat en temes mediambientals i geogràfics.
Zineb Sedira ha mostrat la seva obra en diferents exposicions individuals com la de Charles H. Scott Gallery, Vancouver, Canadà (2013), Blaffer Art Museum, Houston, EUA (2013), Prefix - Institute of Contemporary Art, Toronto, Canadà (2010) , Musée d’Art Contemporain
de Marsella (2010), Bild Museets, Suècia (2010), Kunsthalle Nikolaj, Copenhaguen (2010), Palais de Tòquio, París (2010) Pori Museum, Finlàndia (2009), Photographer ‘s Gallery, Londres (2006 ), Wapping Project, Londres (2008). També ha participat en exposicions col·lectives de nombrosos museus internacionals com MMK Museum für Mordern Kunst, Frankfurt, Alemanya (2014), Tate Britain, London (2002/2013), Mathaf (Qatar, 2010), Centre Pompidou, París (2004/2009), Musée d’Art Moderne d’Alger (2007), Brooklyn Museum, Nova York, EUA (2007), Mori Museum, Tòquio (2005). Ha participat en diverses biennals inclosa la Venice Biennale (2001/2011).
RECURSOS:
http://www.zinebsedira.com/ http://www.kamelmennour.com/ http://www.plutschowgallery.com OBRA:
And the road goes on…
2005
Rara vegada retratada al Regne Unit, la consciència d’Algèria es transmet des de visions negatives sota les llegendes de l’agitació social i la massacre. Situada entre dos destins turístics, el Marroc i Tunísia, la cultura i el paisatge d’Algèria resten com a un misteri. D’ascendència algerina, Zineb Sedira torna al país dels seus avantpassats després de dotze anys d’absència arran de la guerra civil.
And the road goes on... és un redescobriment del seu país. Aquest documental a mode de quadern de viatge es focalitza en la incidència de la presència humana en un entorn natural impressionant, introduint l’espectador dins un espai seductor, però transmitent una aparença de normalitat, del «del dia a dia» del territori algerí.
ORIOL VILANOVA (Manresa, 1980)
Viu i treballa a Brussel·les amb estades alternes a Barcelona i París. Llicenciat per la Universitat d’Arquitectura ETSALS-URL, Barcelona. Ha desenvolupat a més una tasca editorial que pren forma amb la fundació de la seva pròpia editorial, Edicions for Friends. Treballa diferents disciplines: les instal·lacions, les performances, els llibres d’artista i llibres intervinguts i el teatre-performance.
La pràctica artística d’Oriol Vilanova és una posada en qüestió de conceptes com clixé, anonimat, autoria i simbologia i sobretot de les paradoxes inherents a la cultura de masses.
Ha presentat les seves creacions al Centre d’Edition Contemporaine, Ginebra (2014), Macba, Art Basel, Miami Beach, Estats Units, Espai 13, Fundació Joan Miró, Barcelona,
Nottingham Contemporary, Regne Unit (2013), Palais de Tòquio, París (2012), Museu d’Art Contemporani de Castella i Lleó, Lleó, La Virreina Centre de la Imatge Barcelona (2011), entre d’altres. Té obra a la col·lecció del Museu d’Art Contemporani de Barcelona i al Centre d’Art La Panera, Lleida.
RECURSOS www.oriol-vilanova.com/ www.macba.cat/es/vilanova-oriol www.parra-romero.com/ OBRA: Sunsets from… 2013
Un gran nombre de postals, totalment diferents i comprades a partir de l’any 2000 a mercadets de segona mà, serveixen a Oriol Vilanova per crear obres que parlen de la trivialitat i l’homogeneïtat. Focalitzat en un tradicional icona de vacances, postes de sol, l’obra Sunsets from… funciona com un arxiu de més de sis-centes postals procedents de tot el mon que venen a assenyalar l’homologació d’un clixé universal que representa «el paradís» i l’estat de felicitat quan es canvia de lloc cercant la desconnexió.
YORGOS ZOIS (Atenes, 1982)
Viu a Atenes. Va estudiar Matemàtiques i Física a The National Technical University of Athens i direcció cinematogràfica a Stavrakou Film School i a Universität der Kunste Berlin.
Yorgos Zois explica el seu concepte de creació: “Desenvolupo el meu treball al voltant del cinema, a través del qual busco crear un univers en acceleració que s’expandeixi en la ment del públic i pugui ser interpretat des de molts punts de vista. Crec que intento donar lloc a vida; uso la vida com a inspiració o gravo seqüències per crear art, el qual considero com una altra forma de vida. M’esforço en concebre primerament una obra coherent i després anar una mica més lluny perquè ens transfereixi a un altre nivell de reflexió. Vull desenvolupar aquests films conceptuals i després deixar-los que segueixin el seu camí com una estrella solitària. Una estrella que pot esdevenir una cançó de bressol, en una geganta o en un forat negre, depenent de l’audiència. I fins i tot si mor, la seva llum seguirà viatjant. O, almenys, això és el que desitjo que passi”.
El seu primer curt, Casus Belli, va ser premiat a Venice Film Festival, l’any 2010 i va participar en més de cinquanta certàmens internacionals (Rotterdam, Clermond Ferrand, Tòquio Short Shorts, Brussel·les Palm Springs....) on va obtenir diversos premis i distincions. Va ser distribuïda a Grècia i a França i programada a canals de TV de França, Itàlia, Portugal, Austràlia i els Estats Units. El seu segon curt va ser Out of Frame i va ser nominat per l’European Film Academy com el millor curt de 2012. Amb Stage Fright va
ser premiat pel French Film Centre el 2011 i al Torino Film Lab Framework 2012. RECURSOS casusbellifilm.com outofframefilm.com www.torinofilmlab.it OBRA: Casus Belli 2010
La peça presenta a persones de tota condició fent coa a diferents àmbits, files connectades entre si on la primera persona d’una coa passa a ser la darrera de la següent, creant una gran filera humana que al final es trenca. Una història de causa-efecte, una al·legoria de la Unió Europea i de la situació grega en particular, que ve a representar la situació de tots. Vivim connectats per estructures socioeconòmiques que ens determinen i de les que no podem escapar, el que afecta a un acaba afectant a la resta.
Ali Cherri The Disquiet 2013
Vídeo HD. Monocanal, color, so Durada: 20’
Edició : 5+2 AP
Cortesia de l’artista i Imane Farés, París Ali Cherri
Paysages tremblants (Alger) 2014
Litografia i segell amb tinta Archival 40 x 60 cm
Edició : 7+ 2 AP
Cortesia de l’artista i Imane Farés Marcel Dinahet
Famagusta Varosha. Projecte «Suspended Spaces»
2009
Vídeo. Monocanal, color, so (loop) Durada: 4’33’’
Cortesia Domobaal Gallery, Londres Lara Fluxà
a-Nivellaments 2011
Fil de seda, aigua, vidre, pigment blau 269 x 70 x 174 cm
Col·lecció Ajuntament de Santanyí Chourouk Hriech
Dépasser les murs 2015
Dibuix site-specific realitzat per l’artista amb la col·laboració de l’escola Superior de Disseny Illes Balears i Chooseone.org format per les següents obres:
Chourouk Hriech Painting’s window nº2 01/2010
Dibuix en blanc i negre amb retolador damunt fusta
120 x 220 cm
Fonds régional d’Art contemporain Provence-Alpes-Côte d’Azur
Chourouk Hriech Painting’s window nº1 01/2010
Dibuix en blanc i negre amb retolador damunt fusta
120 x 220 cm
Fonds régional d’Art contemporain
Provence-Alpes-Côte d’Azur Bouchra Khalili Mapping journeys nº4 2010
Vídeo. Beta SP transferit a DVD, Pal, color, so Durada : 4’
Fonds régional d’Art contemporain Provence-Alpes-Côte d’Azur
Yazan Khalili
On Love and Other Landscapes 2011
2 Llibres d’artista 31 x 48,5 cm
Cortesia de l’artista & EOA. Projects, Londres Farah Khelil
Point de vue, point d’écoute (Clichés II) 2013-2014 20 targetes postals 15 x 10,5 cm c/u Dimensions variables Col·lecció de l’artista Ange Leccia La Mer 1991
Vídeo. Monocanal, color Durada: 40’ 20’’ Col·lecció FRAC Corse Rogelio López-Cuenca Calor humano 2008
Vídeo. Monocanal, blanc i negre, so Durada: 3’ 37’’
Col·lecció de l’artista
Geoffroy Mathieu / Bertrand Stofleth Paysages usagés
Observatoire photographique du paysage depuis le GR2013
2013
30 fotografies en color. Impressió amb pigments encapsulat amb vidre acrílic 23,5 x 29,7 cm c/u
Dipòsit del Centre national des arts plastiques al FRAC Provence-Alpes-Côte d’Azur
www.Opp-gr2013.com Antoni Muntadas
On Translation: Miedo/ Jauf 2007
Vídeo. Monocanal, color, só
FITXES TÈCNIQUES DE LES OBRES
Durada: 52’ 18’’
Cortesia Hamaca, media & video art distribution from Spain
Hervé Paraponaris
M.U. Prévues-Échangeur portuaire 2014
Llapis damunt paper muntat damunt rodhoid electrostàtic 100 x 65 cm Cortesia de l’artista Hervé Paraponaris M.U. Prévues-Rhodes 2014
Llapis damunt paper muntat damunt rodhoid electrostàtic
100 x 65 cm Cortesia de l’artista Hervé Paraponaris
M.U. Prévues-L’ommission de Némo 2014
Llapis damunt paper muntat damunt rodhoid electrostàtic
100 x 65 cm Cortesia de l’artista Hervé Paraponaris
M.U. Sentence-Le prix du danger 2014
Llapis damunt paper muntat damunt rodhoid electrostàtic
100 x 65 cm Cortesia de l’artista Hervé Paraponaris
M.U. Sentence-Le poids de l’effort 2014
Llapis damunt paper muntat damunt rodhoid electrostàtic 100 x 65 cm Cortesia de l’artista Hervé Paraponaris M.U. Prévues-Autorame 2014
Llapis damunt paper muntat damunt rodhoid electrostàtic
65 x 100 cm Cortesia de l’artista Hervé Paraponaris
M.U. Prévues-Station littoral 2014
Llapis damunt paper muntat damunt rodhoid electrostàtic 65 x 100 cm Cortesia de l’artista Marco Poloni Displacement Island 2006
Constel·lació de 60 fotografies. Impressions de pigments
Dimensions variables
Cortesia Galerie Campagne Première, Berlín Zineb Sedira
And the road goes on… 2005
Videoprojecció, color, so Dolby Surround Durada: 8’
Fonds régional d’Art contemporain Provence-Alpes-Côte d’Azur
Oriol Vilanova Sunsets from… 2013
Instal·lació. 693 targetes postals Dimensions variables
Cortesia de l’artista i Galería Parra & Romero, Madrid/Eivissa
Yorgos Zois Casus Belli 2010
Pel·lícula 35 mm. Color, so Dolby digital Durada: 11’ 11’’
Cortesia de l’artista
FITXES TÈCNIQUES DE LES OBRES
IMÁGENES (SELECCIÓN)
Ali Cherri, The Disquiet, 2013. Vídeo HD. Color, so. Durada: 20’. Edició de 5 + 2 AP.
Cortesia de l’artista i Imane Farès, París.
© de l’obra, Ali Cherri, 2015.
Marcel Dinahet, Famagusta Varosha. Projecte «Suspended Spaces», 2009.
Vídeo (loop), color, so.
Durada: 4’33’’. Cortesia Domobaal, Londres.
© de l’obra, Marcel Dinahet, 2015
Hervé Paraponaris, M.U. Prévues-Échangeur portuaire, 2014. Llapis sobre paper muntat damunt rodhoid electrostàtic, 100 x 65 cm. Cortesia de l’artista.
© de l’obra, Hervé Paraponaris, 2015.
IMATGES(SELECCIÓ)
Marco Poloni, Displacement Island, 2006. Constel·lació de 65 imatges fotogràfiques. Impressió amb pigments. Dimensions variables. Cortesia de la Galerie Campagne Première, Berlín. © de l’obra, Marco Poloni, 2015.
Oriol Vilanova, Sunsets from…, 2013.
Instal·lació. 693 postals. Dimensions variables. Cortesia de l’artista & Galería Parra y Romero, Madrid / Eivissa. © de l’obra: Oriol Vilanova, 2015 © de la fotografia: Sandra Pointet
The Swiss Arts Council Pro Helvetia
The Swiss Arts Council Pro Helvetia és una fundació pública, fundada enterament pel govern suís. Sota l’auspici de la Confederació Suïssa, Pro Helvetia té com a objectiu promocionar la creació artística en aquest país, contribuir en el seu intercanvi cultural, l’exportació de la cultura suïssa i promoure la difusió cultural.
Bconnected
El grup bconnected es dedica a diferents àrees sent una de les seves vessants forts els projectes de reforma de Christine Leja, propietària i mentora, i la immobiliària dirigida per Andrée Mienkus. L’empresa viu sota el lema “estima el que fas i fes el que estimes” per això dóna suport a Es Baluard en les residències per a artistes al barri de Santa Catalina.
Chooseone.org
Entitat sense ànim de lucre dedicada a la concepció, organització i seguiment de projectes d’artistes contemporanis internacionals. Va ser creada el 1996 a París i, actualment, té la seu a Londres.
Escola Superior de Disseny de Balears
EASDIB és un centre públic dependent de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears, per a la formació qualificada de dissenyadors capaços de comprendre, definir i optimitzar els productes i serveis de disseny; dominar els coneixements científics, humanístics, tecnològics i artístics i els mètodes i procediments associats a ells; així com generar valors de significació artística, cultural, social i mediambiental com a resposta a canvis socials i tecnològics que es vagin produint.
Agraïments
Ali Cherri, Marcel Dinahet, Lara Fluxà, Chourouk Hriech, Bouchra Khalili, Yazan Khalili, Farah Khelil, Ange Leccia, Rogelio López Cuenca, Geoffroy Mathieu & Bertrand Stofleth, Antoni Muntadas, Hervé Paraponaris, Marco Poloni, Zineb Sedira, Oriol Vilanova, Yorgos Zois.
Ajuntament de Santanyí, Fnac (Fonds National d’Art Contemporain), Centre national des arts plastiques, Frac Corse, Fonds régional d’Art contemporain Provence-Alpes-Côte d’Azur.
Campagne Première (Berlín), Domobaal Gallery (Londres), EOA. Projects (Londres), Hamaca media & video art distribution from Spain (Barcelona), Imane Farés (París), Galería Parra & Romero (Madrid/Eivissa).
Alliance Française (Palma de Mallorca), Anne Alessandri, Domo Baal, Pascal Beausse, Be Connected, Cécile Bourne Farrell, Marianne Burki, Chooseone.org, Escola Superior de Disseny de les Illes Balears (Maria Abando, Liliana Boffi, Ruben Chacón, Francesca Cifre, Jorge Clemente, Florentino Flórez, Raúl Jiménez, Maria Llobera, Irene Mestre, Raquel Moreno, Víctor Navarro, Milton Ortiz, Mercedes Prieto, Catalina Puig, Pilar Rovira, Alba Vicente, Fernando Vizuete), Imane Farés, Fundació Turisme Palma de Mallorca 365, Patrick Gosatti, Institut d’Estudis Baleàrics, Nina Koidl, Médicos del Mundo, Michel Magnier (Consolat de França a Mallorca), Catherine Munger, Pascal Neveux, ProHelvetia, Yves Robert, Guillermo Romero Parra, Henning Weidemann.
Fundación Turismo Palma de Mallorca 365
La Fundación Turismo Palma de Mallorca 365 és una entitat pública sense ànim de lucre de gestió mixta o públic-privada, en matèria de turisme i promoció exterior, composta per l’Ajuntament de Palma, de forma majoritària, l’Autoritat Portuària de Balears i 28 empreses privades, amb l’objectiu de promocionar i fomentar el turisme de la ciutat de Palma de Mallorca i, si en el seu cas, de l’illa de Mallorca.
Institut d’Estudis Baleàrics
L’IEB és el consorci creat pel Govern de les Illes Balears per a la promoció internacional de la cultura dels seus quatre illes: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. L’IEB promou la internacionalització de l’excel·lent creació artística, fomenta la mobilitat d’artistes i obres d’art a l’estranger i amplia la consciència internacional sobre el patrimoni artístic de les Illes Balears.
