dominical
Arquebisbat de TarragonaSegueix-nos a través les xarxes socials:
21 de febrer de 2021 Diumenge I de Quaresma
www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona
Carta
Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.702
full
5
Lectura del llibre del Gènesi (9,8-15)
Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els és-sers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvo-lades i apareixerà l’arc entre els nú-vols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot ras-tre de vida.»
Salm responsorial
[24,4-5b.6-7b.8-9 (R.: cf. 10)]
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.
R. Tot el vostre obrar, Senyor,
és fruit d’amor fidel per als qui guarden la vostra aliança. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.
El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils
amb la seva justícia, els ensenya el seu camí. R. Lectura de la primera carta de sant Pere (3,18-22)
Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Es-perit fou retornat a la vida. Per això
anà a dur la seva proclama als espe-rits empresonats, que s’havien resis-tit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’ai-gua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resu-rrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les po-testats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (1,12-15)
En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaran-ta dies tempquaran-tat per Saquaran-tanàs. Vivia en-tre els animals feréstecs i l’alimenta-ven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el reg-ne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»
UNA ESGLÉSIA FONAMENTADA EN LA PARAULA DE DÉU
L'Esperit empenyé Jesús al desert
L’Esperit empenyé Jesús cap al desert, i ens empeny també a nosaltres per viure amb radicalitat aquest nou temps de Quaresma.
La pandèmia, la crisi, la incertesa que estem vivint… ens porten a palpar amb més intensitat la intempèrie dels 40 dies de Jesús al desert, temptat per Satanàs. També nosaltres avui som temptats de la mateixa manera: Senyor, no pots fer res per acabar amb aquesta malaltia? Senyor, que les pedres es tornin pans! Senyor, fes un miracle i que tothom cregui! I precisament, al cor d’aquestes pregàries aparentment benèvoles és on neix la temptació de fer de Déu un ídol, un instrument que estigui al nostre servei.
Preguem Déu amb fervor demanant el final de la pandèmia, però sobretot preguem-li que es faci la seva voluntat i no la nostra. Només d’aquesta manera, per mitjà d’un abandó confiat a les mans del Pare, podrem omplir-nos de la llum de l’albada de Pasqua.
‘
LA PARAULA DE DÉU ÉS LA PEDRA DE TOCPER A LA IDENTITAT DEL SEGUIDOR DE JESUCRIST
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical
† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes
Diumenge I
de Quaresma
E
n el document publicat el mes passat pels bisbes de Cata-lunya, s’hi troba tot un capítol dedicat a la Paraula de Déu com a centre de la vida de l’Església. «El gran llibre de la revela-ció de Déu» —afirmem els bisbes— «és l’Escriptura, i per això aquesta ocupa un lloc central en la vida de l’Església. La Bíblia és el llibre dels llibres, ja que Déu ha volgut expressar-s’hi per mitjà del seu Esperit, el qual ha guiat els llenguatges humans i els ha ennoblit perquè poguessin narrar les meravelles de Déu, les seves gestes poderoses i el seu amor fidelment mantingut.» Un dels trets del rostre que ha de tenir l’Església, i que surt del mateix Concili Tarraconense, és el d’unes comunitats cristianes fonamentades en la Paraula de Déu. Sortosament, i sobretot des del Vaticà II, ha anat en augment la convicció que la Paraula de Déu, «llegida a l’interior de la gran Tradició de l’Església», és el nervi de la identitat cristiana.Jesús de Natzaret fou educat en l’escola dels Salms i, en Ell, la «Paraula» arriba al seu esclat. Ell és la «Paraula», com afirma el pròleg de l’Evangeli de sant Joan. La seva mare, Maria, amb la lectura de l’Antic Testament, pregant en comunitat i a so-les amb l’Escriptura a la mà, anà irrigant el pensament i el cor fins a ser capaç de dir aquell «sí» incondicional i definitiu a la voluntat de Déu. En la resolució 50 del Concili Tarraconense hi llegim: «La pregària amb paraules de l’Escriptura és, tradi-cionalment, la més excel·lent: responem a Déu amb les seves mateixes paraules. Per això els Salms són, des dels inicis, la pre-gària preferida de l’Església, juntament amb el parenostre.» Tanmateix, per entrar en l’estil de la Sagrada Escriptura cal és-ser-hi iniciat. Per això, els bisbes, en el document esmentat, «ens plantegem de reprendre i desenvolupar la resolució 57 del Concili Provincial Tarraconense, on es parla de la necessitat de potenciar “la lectura espiritual i eclesial de la Sagrada Es-criptura”». I afegim: «L’escolta compartida de la Paraula de Déu contribuirà al reforçament de la vida espiritual de les nostres parròquies i comunitats, l’aprofundiment de la fe en el Crist,
la consolidació del seu Evangeli, la solidesa de l’amor fratern.» Precisament, el papa Francesc, en el missatge per a la Quares-ma d’enguany, fet públic el dimecres passat, ens afirQuares-ma que «acollir i viure la Veritat que es va manifestar en Crist significa abans que res deixar-se prendre per la Paraula de Déu, que l’Es-glésia ens transmet de generació en generació».
D’aquí que el rostre de l’Església, signe de Jesucrist en el món, ha d’esdevenir un rostre irrigat per la vida que neix de l’expe-riència de fe en el Déu de Jesucrist, un Déu provident, zelós i fidel que, sense estalviar-nos els alts i baixos de la vida, ens acompanya sempre: «Jo seré amb tu», «jo seré al teu costat», ens fa dir per mitjà del text bíblic ben sovint, tot i que la majoria de les vegades ho fa en el silenci. El rostre de l’Església ha de ser un rostre que projecti una experiència de fe en el Déu aco-llidor, que s’avança a perdonar, que ha donat el seu Fill perquè tinguem vida i la tinguem abundosament.
La Paraula de Déu és la pedra de toc per a la identitat del se-guidor de Jesucrist, que el fa apte per a un diàleg sincer i cons-tructiu amb el món.
Ben vostre,
Mirada endins
per Jordi Rovira, laic de la parròquia de St. Pere Apòstol de Torredembarra«Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?» (4)
l'entRevista
«El futur comença per la mirada interior
del cor amb l’esperança certa
que Déu mai no ens abandona»
Gna. Sònia Sapena, eremita:
A
ra fa més de deu anys que la germana Sònia va començar a fer camí en la vida eremítica al Priorat, a l’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Gratallops, un dels primers indrets de l’arxidiòcesi en acollir aquest carisma eclesial. El temporal de neu del passat mes de gener, però, va esfon-drar part de la teulada de l’eremitori on hi tenia el taller per a realitzar treballs per al seu propi sosteniment. Aquesta si-tuació ha provocat que, de manera temporal, hagi hagut de marxar. Amb la voluntat de reconstruir l’eremitori i retornar la vida eremítica a Gratallops s’ha iniciat una campanya arreu de l’arxidiòcesi per a la recollida de fons que porta per lema «Retornem la vida eremítica a l’Ermita de la Mare de Déu de Consolació de Gratallops».—Què s’entén per vida eremítica i quina importància creu que té aquest carisma en l’Església?
L’eremitisme del segle XXI podria entendre’s com una senzilla presència contemplativa i eclesial en el món, d’homes i dones que, moguts per l’Esperit Sant, ens sentim cridats a viure en solitud i lloança contínua el misteri de Jesucrist. Entre pobre-ses i desitjos d’autenticitat, intentem seguir les petjades del Mestre a la llum del testimoni humil dels primers Pares i Ma-res del desert —segles III i IV— arrelat a la Sagrada Escriptura. L’eremitisme actual té essencialment la mateixa set d’origina-litat evangèlica dels seus inicis, tot i que, certament, les for-mes han canviat considerablement. Amb senzillesa intentem aportar i recordar a la vida eclesial la necessària intimitat del creient amb Crist en una relació viva, assídua i personal i, al mateix temps, solidària amb tots.
—Com es va sentir cridada a aquesta vocació?
En el meu cas, la crida a la vida eremítica ha estat acollida dins d’un llarg i intens procés de discerniment personal i eclesial, de maduració vocacional dins de la mateixa crida a la vida
con-sagrada, on hi porto vint-i-cinc anys, d’aquí que em refereixi a ella com a «crida dins la crida».
Els primers quinze anys a la vida religiosa, a la congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, em van ajudar a disposar-me millor, després d’una llarga experiència de vida comunitària i de servei al proïsme, a rebre el do de la vida contemplativa i, en ella, de la vida eremítica. Així, el juny de l’any 2010, vaig començar aquest camí a l’ermita de la Mare de Déu de Consolació de Gratallops, i després d’un temps de prova, formació i discerniment, vaig fer professió dels consells evangèlics com a eremita en forma de vots l’any 2014. En tot aquest discerniment vocacional, va ser-hi concre-tament la figura de sant Josep, el seu tarannà orant, silenciós i contemplatiu.
—El fort temporal de neu del passat mes de gener va esfon-drar part de la teulada de l’eremitori mentre vostè era dins. Com ho va viure?
Penso que allò que podria considerar-se un ensurt, en el sentit purament material arran de l’esfondrament de parts de la teu-lada de l’eremitori ens està parlant de redescobrir una dimen-sió més profunda, superior i perdurable d’allò que fonamenta la nostra vida de fe. Encara que sembli una desgràcia, ens des-cobreix allò que veritablement perdura en nosaltres gràcies al do de la fe, que és la vida de la Gràcia, que és la intimitat amb Déu i de la seva presència i estada en nosaltres, allò que diem l’ermita interior.
El futur comença per la mirada interior del cor amb l’esperan-ça certa que Déu mai no ens abandona, que la seva vida en nosaltres no s’ensorrarà mai, perquè hi és present veritable-ment i en tota situació.
—Per què és important col·laborar en aquesta campanya de recollida de fons?
L’ermita de la Mare de Déu de Consolació, igual que altres er-mites de la nostra arxidiòcesi, és un patrimoni religiós i es-piritual, que té un valor molt més profund i sublim. Aquest patrimoni espiritual són les pedres vives de les oracions, no tan sols dels orants ermitans que hi habiten, sinó de tots els fidels i devots que han venerat a la Mare de Déu en aquest tu-ronet al llarg dels segles. Per això, és important col·laborar-hi, perquè això és el que ha de perdurar sempre, la fe del poble, i tot allò que l’eremita ajuda amb la seva pregària continuada. Col·laborem-hi, ja sigui per mitjà de la pregària o per mitjà d’algun donatiu que generosament puguem oferir amb la lli-bertat del cor, desvinculant la persona de l’eremita amb l’edi-fici.
Com puc col·laborar-hi?
Per a fer aportacions econòmiques s’ha posat a disposició un web (donatius.arqtgn.cat/vidaeremitica)
i un número de compte bancari per a les transferències: ES84 2100 9046 9502 0000 6384.
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2
3
4
quaresma
Cicle B
Litúrgia de les Hores: Setmana I
Diumenge 21: Diumenge I de Quaresma
[Gn 9,8-15; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Pe 3,18-22; Mc 1,12-15 (LE/LH pròpies)]
Dilluns 22: Càtedra de Sant Pere, apòstol (F)
[1Pe 5,1-4; Salm 22,1-3.4.5.6; Mt 16,13-19]
Dimarts 23: [Is 55,10-11; Salm 33,4-5.6-7.16-17.18-19;
Mt 6,7-15] Sant Policarp, bisbe i màrtir (Comm.)
Dimecres 24: [Jn 3,1-10; Salm 50,3-4.12-13.18-19;
Lc 11,29-32]
Dijous 25: [Est 14,1.3-5.12-14; Salm
137,1-2a.2bc-3.7c-8; Mt 7,7-12]
Divendres 26: [Ez 18,21-28; Salm 129,1-2.3-4ab.
4c-6.7-8; Mt 5,20-26] Dia d’abstinència
Dissabte 27: [Dt 26,16-19; Salm 118,1-2.4-5.7-8;
Mt 5,43-48]
Diumenge 28: Diumenge II de Quaresma
[Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18; Salm 115,10 i 15.16-17.18-19; Rm 8,31b-34; Mc 9,2-10 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA
DE LA SETMANA
en un minut
S
ant Joan Crisòstom compara l’Església, durant la Quaresma, a un vaixell que pren singladura cap al port de la Pasqua. Una singladura que l’Església farà portant el dolor del món per la pandèmia. Se’ns demana una Quaresma molt intensa, realment un temps fort, de conversió i de pregària. ¿Quina és la meva conversió? ¿Quina és la meva pregària? ¿Quina és la meva penitència?Posem-nos a l’escola de l’Esperit Sant: cal callar, cal el silenci i deixar que l’Esperit brodi en nosaltres la humanitat nova (Sl 139, 13), la que brolla del baptisme, que retrobarem en la Nit de Pas-qua. Hi ha pregàries que encara no hem fet i obres que Déu ha preparat i que encara no hem fet (Ef 2, 10).
La saviesa espiritual de l’Església proposa també el dejuni cris-tià, que no s’ha d’entendre com a mortificació, sinó com a soli-daritat amb el Cos de Crist sofrent (Mt 9, 15). El dejuni és par-ticipació en la creu de Crist. Si el món sofreix, la compassió de l’Església flueix en les llàgrimes, en la caritat humil i concreta. Fem nostra la litúrgia quaresmal, sòbria i austera. Celebrem la Fracció del Pa amb cor contrit i humiliat. ¿Què fa l’Església en el temps del dolor universal? Doncs: «Prega i estima». Superem la temptació de creure que Déu ha abandonat el món. Les temp-tacions de Jesús al desert foren reals per a la seva humanitat. És a Ell que, com diu l’Invitatori de Quaresma, «fou temptat per nosaltres», que hem d’adorar. El Senyor en el temps en què
estem «com reclosos» no està inactiu, sembra en nosaltres la gràcia, que haurà de germinar en un temps nou, purificat pel dolor. El Senyor està gestant quelcom gran en nosaltres: «Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa» (Is 43, 19). El Sr. Arquebisbe, el dia de sant Fructuós, va predicar que es-perar és la virtut més cristiana, i també va dir que, a través del nostre testimoniatge, «manifestem fins on arriba l’amor de Déu». Sense caritat no hi ha res d’autèntic en l’Església. Santa i coratjosa travessa de la Quaresma fins al port de la Pasqua. Surfegem pel damunt de les ones i no permetem que cap ona-da de tristesa o de desànim ens engoleixi.
Rafael Serra Abellà, pvre.
Una Quaresma molt interioritzada
Recursos catequètics per a la Quaresma
L
’equip diocesà de Catequesi ha posat en marxa la pàgina web catequesi.arqtgn.cat per tal de crear comunitat i fer xarxa entre tots els que acompanyen als infants i adolescents en el seu desvetllament i creixement de la fe. Una xarxa que també es vol fer extensible a les famílies dels infants que estro-ben en aquesta etapa d’iniciació cristiana per tal d’ajudar-les en el seu procés personal de viure la fe. En aquest lloc web es poden trobar les fitxes dels dos cursos d’iniciació cristiana perquè arribin a les famílies en aquesta situació de no presencialitat que té ara mateix la catequesi. També unes activitats relacionades amb l’evangeli de cada diumenge que porten per títol Preparem el diumenge per animar a la participació i comprensió de l’eucaristia.
En aquest temps de Quaresma també s’hi podran trobar recursos i activitats amb la voluntat d’apro-fundir en les tres actituds d’aquest temps quaresmal: la pregària, l’almoina i el dejuni.
recursos
Nou Directori per a la Catequesi, en català
L
’Editorial Claret acaba de publicar, en català, el nou Directori per a la Catequesi. El Document, traduït al catalàper Joan M. Amich Raurich i Enric Termes Ferré, es va presentar al Vaticà el passat mes de juny i assumia el repte de fer entenedor el missatge de Jesús en un context de transició cultural.
El Directori per a la catequesi se situa en una dinàmica de continuïtat amb els dos que l’han precedit tenint com a referència el Sínode sobre la nova evangelització i la transmissió de la fe cristiana, juntament amb l’exhortació apostòlica del papa Francesc Evangelii gaudium. Entre els documents previs que incorpora el nou Directori, també hi ha l’encíclica Laudato si' i l’atenció a la crisi ecològica.
M
n. Armand Carbonell va morir el passat dia 5 de febrer a l’edat de 67 anys. En l’actualitat era el rector de la parròquia de Sant Ramon Nonat de Co-ma-ruga i jutge del Tribunal Metropolità de Tarragona com també jutge diocesà del Tribunal Eclesiàstic de Lleida i de Sant Feliu de Llobregat.Nascut a Sant Martí de Maldà el dia 30 de maig de 1953 va rebre l’orde del di-aconat a la capella del Seminari Pontifici de Tarragona l’any 1978. Dos anys des-prés era ordenat prevere a l’església par-roquial de Sant Pau de Tarragona. En els seus primers anys de ministeri Mn. Armand va ser col·laborador a diferents parròquies de la Conca de Barberà: Santa Coloma de Queralt, Rauric, Llorac, Albió, Conesa, Segura, Savallà del Comptat, Guialmons i Aguiló. Seguidament, entre
els anys 1983 i 1998, va ser ecònom de Sant Jaume de Belianes, encarregat de Santa Maria dels Omells de na Gaia, i rector de Sant Martí de Maldà. Més tard, l’any 1992, va ser nomenat rector de les parròquies de Llorenç de Vallbona, Roca-llaura, Maldà i Vallbona de les Monges. L’any 1998 va ser destinat a l’Alt Camp on va ser rector de les parròquies de Fare-na, La Riba i Picamoixons. Durant un any també va ser el rector de Sant Martí de Vilaverd. Durant dotze anys, de 2001 a 2013, va ser el rector de la parròquia de Sant Bartomeu de Roda de Berà. Llicenciat en Dret Canònic, Mn. Carbo-nell va ser notari secretari del Tribunal Metropolità de Tarragona entre els anys 1998 i 2012, i jutge de 2002 a 2018. A més, va ser membre del Consell Presbi-teral entre els anys de 1981 a 1990, i de 1997 a 1998.
La missa exequial, presidida pel Sr. Ar-quebisbe, es va celebrar el dissabte, dia 6 de febrer, a l'església parroquial de Sant Ramon Nonat de Coma-ruga. Reposi en la pau de Crist.
in memoriam
Mn. Armand Carbonell Bergès, a la casa del Pare
càritas
—Nou degà-president del Capítol de la Catedral. El Capítol de la Catedral de Tarragona va elegir
el passat dissabte, dia 6 de febrer, degà-president del Capítol de la Catedral a Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, canonge de la Catedral des de l’any 2018. Mn. Pérez de Mendiguren, rec-tor de la parròquia de Constantí, comissionat per al catecumenat i professor de Nou Testament a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), pren el relleu de Mn. Joaquim Fortuny, el qual ostentava aquest càrrec des de gener de 2015.
El degà-president del Capítol catedralici —càrrec que es renova cada dos anys— és l’encarregat de coordinar les activitats que es duen a terme a la Catedral.
—Pintures murals a la parròquia de Santa Coloma de Queralt. La
ca-pella del Santíssim de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, compta recentment amb un conjunt de pintures murals al fresc obra de l’artista català Josep Minguell. En les quatre pa-rets que ocupa la pintura s’hi representen una imatge de Santa Coloma màrtir, temes bíblics —l’Apocalipsi i la resurrecció de Crist—, el patiment humà i la recerca de la llibertat, així com elements característics de San-ta Coloma de Queralt com la Font de les Canelles o el paisatge de l’en-torn. El mural ha estat pintat amb el procediment al fresc, una tècnica de pintura mil·lenària i utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. L’obra supera els cent metres quadrats de superfície i ha suposat dos mesos de treball pinzell en mà, més tota la feina de pre-paració prèvia a la pintura.
Nou curs formatiu de Càritas Diocesana
D
es de Càritas Diocesana de Tarragona s’organitzen diversos cursos de formació amb l’objectiu d’afavorir la inserció la-boral de persones aturades i amb un nivell mínim de formació o experiència laboral prèvia.Una de les formacions, adreçada a persones aturades de 25 a 50 anys, és el curs bàsic d’atenció domiciliària que tindrà lloc des del 6 d’abril fins al dia 9 de juliol (185 hores teòriques i 15 hores de pràctiques). Aquest curs és gratuït i es farà a la matei-xa seu de Càritas Diocesana, al carrer Armanyà, número 16, de Tarragona, de dilluns a divendres de les 9.30 a les 13.00 h. Més informació i inscripcions al web caritasdtarragona.cat o bé al correu sociolaboral@caritasdtarragona.cat
NOU document
A
mb la pandèmia del coronavirus com a marc, la Pontifícia Acadèmia per a la Vida ha publicat, amb data de 9 de fe-brer, el document «La vellesa: el nostre futur. La condició dels ancians després de la pandèmia» on es demana replantejar un nou model de cura de la gent gran, afavorint la vida i l’atenció domiciliària a través d’un pacte entre famílies, professionals sanitaris i voluntaris.«Aquesta Pontifícia Acadèmia, de comú acord amb el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, s’ha sen-tit interpel·lada amb una reflexió sobre les lliçons que s’han
d’aprendre de la tragèdia de la pandèmia, les seves conse-qüències per al present i el futur proper de les nostres socie-tats» es pot llegir a l’inici del document.
«La realització d'una vida plena i de societats més justes per a les noves generacions depèn del reconeixement de la pre-sència i de la riquesa que constitueixen per a nosaltres els avis i la gent gran, en tots els contextos i llocs geogràfics del món. I aquest reconeixement té el seu corol·lari en el respec-te expressat en l'acollida, l'assistència i la millora de les seves qualitats i necessitats», expressen. Com diu el papa Francesc, «no només són persones a les que estem cridats a ajudar i protegir per salvaguardar les seves vides, sinó que poden ser actors d'una pastoral evangelitzadora, testimonis privilegiats de l'amor fidel de Déu».
El paradigma que pretén proposar aquesta Pontifícia Acadè-mia «no és una utopia abstracta o una reivindicació ingènua, sinó que pot alimentar i nodrir noves i més sàvies polítiques de salut pública i propostes originals d'un sistema de benestar més adequat a la vellesa», diuen. I afegeix: «Tota la societat ha de sentir la responsabilitat de suggerir i donar
suport a noves i incisives mesures que permetin acompanyar i cuidar la gent gran en contextos fa-miliars. Aquest és un canvi cultural que ha de ser implementat».
La vellesa: el nostre futur
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2
3
4
quaresma
Cicle B
Litúrgia de les Hores: Setmana I
Diumenge 21: Diumenge I de Quaresma
[Gn 9,8-15; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Pe 3,18-22; Mc 1,12-15 (LE/LH pròpies)]
Dilluns 22: Càtedra de Sant Pere, apòstol (F)
[1Pe 5,1-4; Salm 22,1-3.4.5.6; Mt 16,13-19]
Dimarts 23: [Is 55,10-11; Salm 33,4-5.6-7.16-17.18-19;
Mt 6,7-15] Sant Policarp, bisbe i màrtir (Comm.)
Dimecres 24: [Jn 3,1-10; Salm 50,3-4.12-13.18-19;
Lc 11,29-32]
Dijous 25: [Est 14,1.3-5.12-14; Salm
137,1-2a.2bc-3.7c-8; Mt 7,7-12]
Divendres 26: [Ez 18,21-28; Salm 129,1-2.3-4ab.
4c-6.7-8; Mt 5,20-26] Dia d’abstinència
Dissabte 27: [Dt 26,16-19; Salm 118,1-2.4-5.7-8;
Mt 5,43-48]
Diumenge 28: Diumenge II de Quaresma
[Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18; Salm 115,10 i 15.16-17.18-19; Rm 8,31b-34; Mc 9,2-10 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA
DE LA SETMANA
en un minut
S
ant Joan Crisòstom compara l’Església, durant la Quaresma, a un vaixell que pren singladura cap al port de la Pasqua. Una singladura que l’Església farà portant el dolor del món per la pandèmia. Se’ns demana una Quaresma molt intensa, realment un temps fort, de conversió i de pregària. ¿Quina és la meva conversió? ¿Quina és la meva pregària? ¿Quina és la meva penitència?Posem-nos a l’escola de l’Esperit Sant: cal callar, cal el silenci i deixar que l’Esperit brodi en nosaltres la humanitat nova (Sl 139, 13), la que brolla del baptisme, que retrobarem en la Nit de Pas-qua. Hi ha pregàries que encara no hem fet i obres que Déu ha preparat i que encara no hem fet (Ef 2, 10).
La saviesa espiritual de l’Església proposa també el dejuni cris-tià, que no s’ha d’entendre com a mortificació, sinó com a soli-daritat amb el Cos de Crist sofrent (Mt 9, 15). El dejuni és par-ticipació en la creu de Crist. Si el món sofreix, la compassió de l’Església flueix en les llàgrimes, en la caritat humil i concreta. Fem nostra la litúrgia quaresmal, sòbria i austera. Celebrem la Fracció del Pa amb cor contrit i humiliat. ¿Què fa l’Església en el temps del dolor universal? Doncs: «Prega i estima». Superem la temptació de creure que Déu ha abandonat el món. Les temp-tacions de Jesús al desert foren reals per a la seva humanitat. És a Ell que, com diu l’Invitatori de Quaresma, «fou temptat per nosaltres», que hem d’adorar. El Senyor en el temps en què
estem «com reclosos» no està inactiu, sembra en nosaltres la gràcia, que haurà de germinar en un temps nou, purificat pel dolor. El Senyor està gestant quelcom gran en nosaltres: «Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa» (Is 43, 19). El Sr. Arquebisbe, el dia de sant Fructuós, va predicar que es-perar és la virtut més cristiana, i també va dir que, a través del nostre testimoniatge, «manifestem fins on arriba l’amor de Déu». Sense caritat no hi ha res d’autèntic en l’Església. Santa i coratjosa travessa de la Quaresma fins al port de la Pasqua. Surfegem pel damunt de les ones i no permetem que cap ona-da de tristesa o de desànim ens engoleixi.
Rafael Serra Abellà, pvre.
Una Quaresma molt interioritzada
Recursos catequètics per a la Quaresma
L
’equip diocesà de Catequesi ha posat en marxa la pàgina web catequesi.arqtgn.cat per tal de crear comunitat i fer xarxa entre tots els que acompanyen als infants i adolescents en el seu desvetllament i creixement de la fe. Una xarxa que també es vol fer extensible a les famílies dels infants que estro-ben en aquesta etapa d’iniciació cristiana per tal d’ajudar-les en el seu procés personal de viure la fe. En aquest lloc web es poden trobar les fitxes dels dos cursos d’iniciació cristiana perquè arribin a les famílies en aquesta situació de no presencialitat que té ara mateix la catequesi. També unes activitats relacionades amb l’evangeli de cada diumenge que porten per títol Preparem el diumenge per animar a la participació i comprensió de l’eucaristia.
En aquest temps de Quaresma també s’hi podran trobar recursos i activitats amb la voluntat d’apro-fundir en les tres actituds d’aquest temps quaresmal: la pregària, l’almoina i el dejuni.
recursos
Nou Directori per a la Catequesi, en català
L
’Editorial Claret acaba de publicar, en català, el nou Directori per a la Catequesi. El Document, traduït al catalàper Joan M. Amich Raurich i Enric Termes Ferré, es va presentar al Vaticà el passat mes de juny i assumia el repte de fer entenedor el missatge de Jesús en un context de transició cultural.
El Directori per a la catequesi se situa en una dinàmica de continuïtat amb els dos que l’han precedit tenint com a referència el Sínode sobre la nova evangelització i la transmissió de la fe cristiana, juntament amb l’exhortació apostòlica del papa Francesc Evangelii gaudium. Entre els documents previs que incorpora el nou Directori, també hi ha l’encíclica Laudato si' i l’atenció a la crisi ecològica.
M
n. Armand Carbonell va morir el passat dia 5 de febrer a l’edat de 67 anys. En l’actualitat era el rector de la parròquia de Sant Ramon Nonat de Co-ma-ruga i jutge del Tribunal Metropolità de Tarragona com també jutge diocesà del Tribunal Eclesiàstic de Lleida i de Sant Feliu de Llobregat.Nascut a Sant Martí de Maldà el dia 30 de maig de 1953 va rebre l’orde del di-aconat a la capella del Seminari Pontifici de Tarragona l’any 1978. Dos anys des-prés era ordenat prevere a l’església par-roquial de Sant Pau de Tarragona. En els seus primers anys de ministeri Mn. Armand va ser col·laborador a diferents parròquies de la Conca de Barberà: Santa Coloma de Queralt, Rauric, Llorac, Albió, Conesa, Segura, Savallà del Comptat, Guialmons i Aguiló. Seguidament, entre
els anys 1983 i 1998, va ser ecònom de Sant Jaume de Belianes, encarregat de Santa Maria dels Omells de na Gaia, i rector de Sant Martí de Maldà. Més tard, l’any 1992, va ser nomenat rector de les parròquies de Llorenç de Vallbona, Roca-llaura, Maldà i Vallbona de les Monges. L’any 1998 va ser destinat a l’Alt Camp on va ser rector de les parròquies de Fare-na, La Riba i Picamoixons. Durant un any també va ser el rector de Sant Martí de Vilaverd. Durant dotze anys, de 2001 a 2013, va ser el rector de la parròquia de Sant Bartomeu de Roda de Berà. Llicenciat en Dret Canònic, Mn. Carbo-nell va ser notari secretari del Tribunal Metropolità de Tarragona entre els anys 1998 i 2012, i jutge de 2002 a 2018. A més, va ser membre del Consell Presbi-teral entre els anys de 1981 a 1990, i de 1997 a 1998.
La missa exequial, presidida pel Sr. Ar-quebisbe, es va celebrar el dissabte, dia 6 de febrer, a l'església parroquial de Sant Ramon Nonat de Coma-ruga. Reposi en la pau de Crist.
in memoriam
Mn. Armand Carbonell Bergès, a la casa del Pare
càritas
—Nou degà-president del Capítol de la Catedral. El Capítol de la Catedral de Tarragona va elegir
el passat dissabte, dia 6 de febrer, degà-president del Capítol de la Catedral a Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, canonge de la Catedral des de l’any 2018. Mn. Pérez de Mendiguren, rec-tor de la parròquia de Constantí, comissionat per al catecumenat i professor de Nou Testament a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), pren el relleu de Mn. Joaquim Fortuny, el qual ostentava aquest càrrec des de gener de 2015.
El degà-president del Capítol catedralici —càrrec que es renova cada dos anys— és l’encarregat de coordinar les activitats que es duen a terme a la Catedral.
—Pintures murals a la parròquia de Santa Coloma de Queralt. La
ca-pella del Santíssim de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, compta recentment amb un conjunt de pintures murals al fresc obra de l’artista català Josep Minguell. En les quatre pa-rets que ocupa la pintura s’hi representen una imatge de Santa Coloma màrtir, temes bíblics —l’Apocalipsi i la resurrecció de Crist—, el patiment humà i la recerca de la llibertat, així com elements característics de San-ta Coloma de Queralt com la Font de les Canelles o el paisatge de l’en-torn. El mural ha estat pintat amb el procediment al fresc, una tècnica de pintura mil·lenària i utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. L’obra supera els cent metres quadrats de superfície i ha suposat dos mesos de treball pinzell en mà, més tota la feina de pre-paració prèvia a la pintura.
Nou curs formatiu de Càritas Diocesana
D
es de Càritas Diocesana de Tarragona s’organitzen diversos cursos de formació amb l’objectiu d’afavorir la inserció la-boral de persones aturades i amb un nivell mínim de formació o experiència laboral prèvia.Una de les formacions, adreçada a persones aturades de 25 a 50 anys, és el curs bàsic d’atenció domiciliària que tindrà lloc des del 6 d’abril fins al dia 9 de juliol (185 hores teòriques i 15 hores de pràctiques). Aquest curs és gratuït i es farà a la matei-xa seu de Càritas Diocesana, al carrer Armanyà, número 16, de Tarragona, de dilluns a divendres de les 9.30 a les 13.00 h. Més informació i inscripcions al web caritasdtarragona.cat o bé al correu sociolaboral@caritasdtarragona.cat
NOU document
A
mb la pandèmia del coronavirus com a marc, la Pontifícia Acadèmia per a la Vida ha publicat, amb data de 9 de fe-brer, el document «La vellesa: el nostre futur. La condició dels ancians després de la pandèmia» on es demana replantejar un nou model de cura de la gent gran, afavorint la vida i l’atenció domiciliària a través d’un pacte entre famílies, professionals sanitaris i voluntaris.«Aquesta Pontifícia Acadèmia, de comú acord amb el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, s’ha sen-tit interpel·lada amb una reflexió sobre les lliçons que s’han
d’aprendre de la tragèdia de la pandèmia, les seves conse-qüències per al present i el futur proper de les nostres socie-tats» es pot llegir a l’inici del document.
«La realització d'una vida plena i de societats més justes per a les noves generacions depèn del reconeixement de la pre-sència i de la riquesa que constitueixen per a nosaltres els avis i la gent gran, en tots els contextos i llocs geogràfics del món. I aquest reconeixement té el seu corol·lari en el respec-te expressat en l'acollida, l'assistència i la millora de les seves qualitats i necessitats», expressen. Com diu el papa Francesc, «no només són persones a les que estem cridats a ajudar i protegir per salvaguardar les seves vides, sinó que poden ser actors d'una pastoral evangelitzadora, testimonis privilegiats de l'amor fidel de Déu».
El paradigma que pretén proposar aquesta Pontifícia Acadè-mia «no és una utopia abstracta o una reivindicació ingènua, sinó que pot alimentar i nodrir noves i més sàvies polítiques de salut pública i propostes originals d'un sistema de benestar més adequat a la vellesa», diuen. I afegeix: «Tota la societat ha de sentir la responsabilitat de suggerir i donar
suport a noves i incisives mesures que permetin acompanyar i cuidar la gent gran en contextos fa-miliars. Aquest és un canvi cultural que ha de ser implementat».
La vellesa: el nostre futur
Edita: Arquebisbat de Tarragona · Redacció i administració: Dpt. de Comunicació i Publicacions (Pla de Palau, 2 – 43003 Tarragona) Telèfon: 977 23 34 12 · Adreça electrònica: publicacions@arqtgn.cat · Directora: Anna Robert
Assessorament lingüístic: Montserrat Creus · Imprimeix: Torrell, S.A. · D.L.: T-519-01
2
3
4
quaresma
Cicle B
Litúrgia de les Hores: Setmana I
Diumenge 21: Diumenge I de Quaresma
[Gn 9,8-15; Salm 24,4bc-5ab.6-7b.8-9; 1Pe 3,18-22; Mc 1,12-15 (LE/LH pròpies)]
Dilluns 22: Càtedra de Sant Pere, apòstol (F)
[1Pe 5,1-4; Salm 22,1-3.4.5.6; Mt 16,13-19]
Dimarts 23: [Is 55,10-11; Salm 33,4-5.6-7.16-17.18-19;
Mt 6,7-15] Sant Policarp, bisbe i màrtir (Comm.)
Dimecres 24: [Jn 3,1-10; Salm 50,3-4.12-13.18-19;
Lc 11,29-32]
Dijous 25: [Est 14,1.3-5.12-14; Salm
137,1-2a.2bc-3.7c-8; Mt 7,7-12]
Divendres 26: [Ez 18,21-28; Salm 129,1-2.3-4ab.
4c-6.7-8; Mt 5,20-26] Dia d’abstinència
Dissabte 27: [Dt 26,16-19; Salm 118,1-2.4-5.7-8;
Mt 5,43-48]
Diumenge 28: Diumenge II de Quaresma
[Gn 22,1-2.9a.10-13.15-18; Salm 115,10 i 15.16-17.18-19; Rm 8,31b-34; Mc 9,2-10 (LE/LH pròpies)]
LITÚRGIA
DE LA SETMANA
en un minut
S
ant Joan Crisòstom compara l’Església, durant la Quaresma, a un vaixell que pren singladura cap al port de la Pasqua. Una singladura que l’Església farà portant el dolor del món per la pandèmia. Se’ns demana una Quaresma molt intensa, realment un temps fort, de conversió i de pregària. ¿Quina és la meva conversió? ¿Quina és la meva pregària? ¿Quina és la meva penitència?Posem-nos a l’escola de l’Esperit Sant: cal callar, cal el silenci i deixar que l’Esperit brodi en nosaltres la humanitat nova (Sl 139, 13), la que brolla del baptisme, que retrobarem en la Nit de Pas-qua. Hi ha pregàries que encara no hem fet i obres que Déu ha preparat i que encara no hem fet (Ef 2, 10).
La saviesa espiritual de l’Església proposa també el dejuni cris-tià, que no s’ha d’entendre com a mortificació, sinó com a soli-daritat amb el Cos de Crist sofrent (Mt 9, 15). El dejuni és par-ticipació en la creu de Crist. Si el món sofreix, la compassió de l’Església flueix en les llàgrimes, en la caritat humil i concreta. Fem nostra la litúrgia quaresmal, sòbria i austera. Celebrem la Fracció del Pa amb cor contrit i humiliat. ¿Què fa l’Església en el temps del dolor universal? Doncs: «Prega i estima». Superem la temptació de creure que Déu ha abandonat el món. Les temp-tacions de Jesús al desert foren reals per a la seva humanitat. És a Ell que, com diu l’Invitatori de Quaresma, «fou temptat per nosaltres», que hem d’adorar. El Senyor en el temps en què
estem «com reclosos» no està inactiu, sembra en nosaltres la gràcia, que haurà de germinar en un temps nou, purificat pel dolor. El Senyor està gestant quelcom gran en nosaltres: «Faré una cosa nova, que ja comença a despuntar. No us n’adoneu? Obriré un camí en el desert, i rierols en l’estepa» (Is 43, 19). El Sr. Arquebisbe, el dia de sant Fructuós, va predicar que es-perar és la virtut més cristiana, i també va dir que, a través del nostre testimoniatge, «manifestem fins on arriba l’amor de Déu». Sense caritat no hi ha res d’autèntic en l’Església. Santa i coratjosa travessa de la Quaresma fins al port de la Pasqua. Surfegem pel damunt de les ones i no permetem que cap ona-da de tristesa o de desànim ens engoleixi.
Rafael Serra Abellà, pvre.
Una Quaresma molt interioritzada
Recursos catequètics per a la Quaresma
L
’equip diocesà de Catequesi ha posat en marxa la pàgina web catequesi.arqtgn.cat per tal de crear comunitat i fer xarxa entre tots els que acompanyen als infants i adolescents en el seu desvetllament i creixement de la fe. Una xarxa que també es vol fer extensible a les famílies dels infants que estro-ben en aquesta etapa d’iniciació cristiana per tal d’ajudar-les en el seu procés personal de viure la fe. En aquest lloc web es poden trobar les fitxes dels dos cursos d’iniciació cristiana perquè arribin a les famílies en aquesta situació de no presencialitat que té ara mateix la catequesi. També unes activitats relacionades amb l’evangeli de cada diumenge que porten per títol Preparem el diumenge per animar a la participació i comprensió de l’eucaristia.
En aquest temps de Quaresma també s’hi podran trobar recursos i activitats amb la voluntat d’apro-fundir en les tres actituds d’aquest temps quaresmal: la pregària, l’almoina i el dejuni.
recursos
Nou Directori per a la Catequesi, en català
L
’Editorial Claret acaba de publicar, en català, el nou Directori per a la Catequesi. El Document, traduït al catalàper Joan M. Amich Raurich i Enric Termes Ferré, es va presentar al Vaticà el passat mes de juny i assumia el repte de fer entenedor el missatge de Jesús en un context de transició cultural.
El Directori per a la catequesi se situa en una dinàmica de continuïtat amb els dos que l’han precedit tenint com a referència el Sínode sobre la nova evangelització i la transmissió de la fe cristiana, juntament amb l’exhortació apostòlica del papa Francesc Evangelii gaudium. Entre els documents previs que incorpora el nou Directori, també hi ha l’encíclica Laudato si' i l’atenció a la crisi ecològica.
M
n. Armand Carbonell va morir el passat dia 5 de febrer a l’edat de 67 anys. En l’actualitat era el rector de la parròquia de Sant Ramon Nonat de Co-ma-ruga i jutge del Tribunal Metropolità de Tarragona com també jutge diocesà del Tribunal Eclesiàstic de Lleida i de Sant Feliu de Llobregat.Nascut a Sant Martí de Maldà el dia 30 de maig de 1953 va rebre l’orde del di-aconat a la capella del Seminari Pontifici de Tarragona l’any 1978. Dos anys des-prés era ordenat prevere a l’església par-roquial de Sant Pau de Tarragona. En els seus primers anys de ministeri Mn. Armand va ser col·laborador a diferents parròquies de la Conca de Barberà: Santa Coloma de Queralt, Rauric, Llorac, Albió, Conesa, Segura, Savallà del Comptat, Guialmons i Aguiló. Seguidament, entre
els anys 1983 i 1998, va ser ecònom de Sant Jaume de Belianes, encarregat de Santa Maria dels Omells de na Gaia, i rector de Sant Martí de Maldà. Més tard, l’any 1992, va ser nomenat rector de les parròquies de Llorenç de Vallbona, Roca-llaura, Maldà i Vallbona de les Monges. L’any 1998 va ser destinat a l’Alt Camp on va ser rector de les parròquies de Fare-na, La Riba i Picamoixons. Durant un any també va ser el rector de Sant Martí de Vilaverd. Durant dotze anys, de 2001 a 2013, va ser el rector de la parròquia de Sant Bartomeu de Roda de Berà. Llicenciat en Dret Canònic, Mn. Carbo-nell va ser notari secretari del Tribunal Metropolità de Tarragona entre els anys 1998 i 2012, i jutge de 2002 a 2018. A més, va ser membre del Consell Presbi-teral entre els anys de 1981 a 1990, i de 1997 a 1998.
La missa exequial, presidida pel Sr. Ar-quebisbe, es va celebrar el dissabte, dia 6 de febrer, a l'església parroquial de Sant Ramon Nonat de Coma-ruga. Reposi en la pau de Crist.
in memoriam
Mn. Armand Carbonell Bergès, a la casa del Pare
càritas
—Nou degà-president del Capítol de la Catedral. El Capítol de la Catedral de Tarragona va elegir
el passat dissabte, dia 6 de febrer, degà-president del Capítol de la Catedral a Mn. Antoni Pérez de Mendiguren i Cros, canonge de la Catedral des de l’any 2018. Mn. Pérez de Mendiguren, rec-tor de la parròquia de Constantí, comissionat per al catecumenat i professor de Nou Testament a l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós (INSAF), pren el relleu de Mn. Joaquim Fortuny, el qual ostentava aquest càrrec des de gener de 2015.
El degà-president del Capítol catedralici —càrrec que es renova cada dos anys— és l’encarregat de coordinar les activitats que es duen a terme a la Catedral.
—Pintures murals a la parròquia de Santa Coloma de Queralt. La
ca-pella del Santíssim de l’església parroquial de Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà, compta recentment amb un conjunt de pintures murals al fresc obra de l’artista català Josep Minguell. En les quatre pa-rets que ocupa la pintura s’hi representen una imatge de Santa Coloma màrtir, temes bíblics —l’Apocalipsi i la resurrecció de Crist—, el patiment humà i la recerca de la llibertat, així com elements característics de San-ta Coloma de Queralt com la Font de les Canelles o el paisatge de l’en-torn. El mural ha estat pintat amb el procediment al fresc, una tècnica de pintura mil·lenària i utilitzada històricament en les grans decoracions arquitectòniques. L’obra supera els cent metres quadrats de superfície i ha suposat dos mesos de treball pinzell en mà, més tota la feina de pre-paració prèvia a la pintura.
Nou curs formatiu de Càritas Diocesana
D
es de Càritas Diocesana de Tarragona s’organitzen diversos cursos de formació amb l’objectiu d’afavorir la inserció la-boral de persones aturades i amb un nivell mínim de formació o experiència laboral prèvia.Una de les formacions, adreçada a persones aturades de 25 a 50 anys, és el curs bàsic d’atenció domiciliària que tindrà lloc des del 6 d’abril fins al dia 9 de juliol (185 hores teòriques i 15 hores de pràctiques). Aquest curs és gratuït i es farà a la matei-xa seu de Càritas Diocesana, al carrer Armanyà, número 16, de Tarragona, de dilluns a divendres de les 9.30 a les 13.00 h. Més informació i inscripcions al web caritasdtarragona.cat o bé al correu sociolaboral@caritasdtarragona.cat
NOU document
A
mb la pandèmia del coronavirus com a marc, la Pontifícia Acadèmia per a la Vida ha publicat, amb data de 9 de fe-brer, el document «La vellesa: el nostre futur. La condició dels ancians després de la pandèmia» on es demana replantejar un nou model de cura de la gent gran, afavorint la vida i l’atenció domiciliària a través d’un pacte entre famílies, professionals sanitaris i voluntaris.«Aquesta Pontifícia Acadèmia, de comú acord amb el Dicasteri per al Servei del Desenvolupament Humà Integral, s’ha sen-tit interpel·lada amb una reflexió sobre les lliçons que s’han
d’aprendre de la tragèdia de la pandèmia, les seves conse-qüències per al present i el futur proper de les nostres socie-tats» es pot llegir a l’inici del document.
«La realització d'una vida plena i de societats més justes per a les noves generacions depèn del reconeixement de la pre-sència i de la riquesa que constitueixen per a nosaltres els avis i la gent gran, en tots els contextos i llocs geogràfics del món. I aquest reconeixement té el seu corol·lari en el respec-te expressat en l'acollida, l'assistència i la millora de les seves qualitats i necessitats», expressen. Com diu el papa Francesc, «no només són persones a les que estem cridats a ajudar i protegir per salvaguardar les seves vides, sinó que poden ser actors d'una pastoral evangelitzadora, testimonis privilegiats de l'amor fidel de Déu».
El paradigma que pretén proposar aquesta Pontifícia Acadè-mia «no és una utopia abstracta o una reivindicació ingènua, sinó que pot alimentar i nodrir noves i més sàvies polítiques de salut pública i propostes originals d'un sistema de benestar més adequat a la vellesa», diuen. I afegeix: «Tota la societat ha de sentir la responsabilitat de suggerir i donar
suport a noves i incisives mesures que permetin acompanyar i cuidar la gent gran en contextos fa-miliars. Aquest és un canvi cultural que ha de ser implementat».
La vellesa: el nostre futur
dominical
Arquebisbat de TarragonaSegueix-nos a través les xarxes socials:
21 de febrer de 2021 Diumenge I de Quaresma
www.arqtgn.cat Arquebisbat de Tarragona @McsTgn esglesiadetarragona
Carta
Dominical
www.arqtgn.cat n. 3.702
full
5
Lectura del llibre del Gènesi (9,8-15)
Déu digué a Noè i als seus fills: «Jo faig la meva aliança amb vosaltres, amb els vostres descendents i amb tots els éssers animats que hi ha amb vosaltres, els ocells, el bestiar i tots els animals domèstics i feréstecs que han sortit de l’arca. Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva: La vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra.» Déu digué: «El signe d’aliança que poso entre jo i vosaltres i tots els és-sers animats que hi ha amb vosaltres per totes les generacions és aquest: posaré el meu arc en els núvols com a signe de la meva aliança entre jo i la terra. Quan cobriré la terra de nuvo-lades i apareixerà l’arc entre els nú-vols, em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres i tots els éssers animats; l’aigua no formarà més un diluvi que faci desaparèixer tot ras-tre de vida.»
Salm responsorial
[24,4-5b.6-7b.8-9 (R.: cf. 10)]
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins. Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.
R. Tot el vostre obrar, Senyor,
és fruit d’amor fidel per als qui guarden la vostra aliança. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.
El Senyor, bondadós i recte, ensenya el bon camí als pecadors. Encamina els humils
amb la seva justícia, els ensenya el seu camí. R. Lectura de la primera carta de sant Pere (3,18-22)
Estimats: Crist morí una vegada per raó dels pecats. Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu. El seu cos va ser mort, però per l’Es-perit fou retornat a la vida. Per això
anà a dur la seva proclama als espe-rits empresonats, que s’havien resis-tit a creure en temps de Noè, quan la paciència de Déu esperava, mentre preparaven l’arca. En aquella arca se salvaren a través de l’aigua unes poques persones, vuit en total, i l’ai-gua prefigurava el baptisme que ara us salva, i que no consisteix a deixar net el cos, sinó a demanar a Déu una consciència bona gràcies a la resu-rrecció de Jesucrist, que se n’anà al cel, va rebre la submissió de les po-testats i dels estols angèlics i està a la dreta de Déu.
Lectura de l’evangeli segons sant Marc (1,12-15)
En aquell temps, l’Esperit empenyé Jesús cap al desert, on passà quaran-ta dies tempquaran-tat per Saquaran-tanàs. Vivia en-tre els animals feréstecs i l’alimenta-ven els àngels. Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el reg-ne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova.»
UNA ESGLÉSIA FONAMENTADA EN LA PARAULA DE DÉU
L'Esperit empenyé Jesús al desert
L’Esperit empenyé Jesús cap al desert, i ens empeny també a nosaltres per viure amb radicalitat aquest nou temps de Quaresma.
La pandèmia, la crisi, la incertesa que estem vivint… ens porten a palpar amb més intensitat la intempèrie dels 40 dies de Jesús al desert, temptat per Satanàs. També nosaltres avui som temptats de la mateixa manera: Senyor, no pots fer res per acabar amb aquesta malaltia? Senyor, que les pedres es tornin pans! Senyor, fes un miracle i que tothom cregui! I precisament, al cor d’aquestes pregàries aparentment benèvoles és on neix la temptació de fer de Déu un ídol, un instrument que estigui al nostre servei.
Preguem Déu amb fervor demanant el final de la pandèmia, però sobretot preguem-li que es faci la seva voluntat i no la nostra. Només d’aquesta manera, per mitjà d’un abandó confiat a les mans del Pare, podrem omplir-nos de la llum de l’albada de Pasqua.
‘
LA PARAULA DE DÉU ÉS LA PEDRA DE TOCPER A LA IDENTITAT DEL SEGUIDOR DE JESUCRIST
Enfoca el codi QR i accedeix al vídeo de la Carta dominical
† Joan Planellas i Barnosell
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat
lectuRes
Diumenge I
de Quaresma
E
n el document publicat el mes passat pels bisbes de Cata-lunya, s’hi troba tot un capítol dedicat a la Paraula de Déu com a centre de la vida de l’Església. «El gran llibre de la revela-ció de Déu» —afirmem els bisbes— «és l’Escriptura, i per això aquesta ocupa un lloc central en la vida de l’Església. La Bíblia és el llibre dels llibres, ja que Déu ha volgut expressar-s’hi per mitjà del seu Esperit, el qual ha guiat els llenguatges humans i els ha ennoblit perquè poguessin narrar les meravelles de Déu, les seves gestes poderoses i el seu amor fidelment mantingut.» Un dels trets del rostre que ha de tenir l’Església, i que surt del mateix Concili Tarraconense, és el d’unes comunitats cristianes fonamentades en la Paraula de Déu. Sortosament, i sobretot des del Vaticà II, ha anat en augment la convicció que la Paraula de Déu, «llegida a l’interior de la gran Tradició de l’Església», és el nervi de la identitat cristiana.Jesús de Natzaret fou educat en l’escola dels Salms i, en Ell, la «Paraula» arriba al seu esclat. Ell és la «Paraula», com afirma el pròleg de l’Evangeli de sant Joan. La seva mare, Maria, amb la lectura de l’Antic Testament, pregant en comunitat i a so-les amb l’Escriptura a la mà, anà irrigant el pensament i el cor fins a ser capaç de dir aquell «sí» incondicional i definitiu a la voluntat de Déu. En la resolució 50 del Concili Tarraconense hi llegim: «La pregària amb paraules de l’Escriptura és, tradi-cionalment, la més excel·lent: responem a Déu amb les seves mateixes paraules. Per això els Salms són, des dels inicis, la pre-gària preferida de l’Església, juntament amb el parenostre.» Tanmateix, per entrar en l’estil de la Sagrada Escriptura cal és-ser-hi iniciat. Per això, els bisbes, en el document esmentat, «ens plantegem de reprendre i desenvolupar la resolució 57 del Concili Provincial Tarraconense, on es parla de la necessitat de potenciar “la lectura espiritual i eclesial de la Sagrada Es-criptura”». I afegim: «L’escolta compartida de la Paraula de Déu contribuirà al reforçament de la vida espiritual de les nostres parròquies i comunitats, l’aprofundiment de la fe en el Crist,
la consolidació del seu Evangeli, la solidesa de l’amor fratern.» Precisament, el papa Francesc, en el missatge per a la Quares-ma d’enguany, fet públic el dimecres passat, ens afirQuares-ma que «acollir i viure la Veritat que es va manifestar en Crist significa abans que res deixar-se prendre per la Paraula de Déu, que l’Es-glésia ens transmet de generació en generació».
D’aquí que el rostre de l’Església, signe de Jesucrist en el món, ha d’esdevenir un rostre irrigat per la vida que neix de l’expe-riència de fe en el Déu de Jesucrist, un Déu provident, zelós i fidel que, sense estalviar-nos els alts i baixos de la vida, ens acompanya sempre: «Jo seré amb tu», «jo seré al teu costat», ens fa dir per mitjà del text bíblic ben sovint, tot i que la majoria de les vegades ho fa en el silenci. El rostre de l’Església ha de ser un rostre que projecti una experiència de fe en el Déu aco-llidor, que s’avança a perdonar, que ha donat el seu Fill perquè tinguem vida i la tinguem abundosament.
La Paraula de Déu és la pedra de toc per a la identitat del se-guidor de Jesucrist, que el fa apte per a un diàleg sincer i cons-tructiu amb el món.
Ben vostre,
Mirada endins
per Jordi Rovira, laic de la parròquia de St. Pere Apòstol de Torredembarra«Esperit, cap on guies les nostres Esglésies?» (4)
l'entRevista
«El futur comença per la mirada interior
del cor amb l’esperança certa
que Déu mai no ens abandona»
Gna. Sònia Sapena, eremita:
A
ra fa més de deu anys que la germana Sònia va començar a fer camí en la vida eremítica al Priorat, a l’Ermita de la Mare de Déu de la Consolació de Gratallops, un dels primers indrets de l’arxidiòcesi en acollir aquest carisma eclesial. El temporal de neu del passat mes de gener, però, va esfon-drar part de la teulada de l’eremitori on hi tenia el taller per a realitzar treballs per al seu propi sosteniment. Aquesta si-tuació ha provocat que, de manera temporal, hagi hagut de marxar. Amb la voluntat de reconstruir l’eremitori i retornar la vida eremítica a Gratallops s’ha iniciat una campanya arreu de l’arxidiòcesi per a la recollida de fons que porta per lema «Retornem la vida eremítica a l’Ermita de la Mare de Déu de Consolació de Gratallops».—Què s’entén per vida eremítica i quina importància creu que té aquest carisma en l’Església?
L’eremitisme del segle XXI podria entendre’s com una senzilla presència contemplativa i eclesial en el món, d’homes i dones que, moguts per l’Esperit Sant, ens sentim cridats a viure en solitud i lloança contínua el misteri de Jesucrist. Entre pobre-ses i desitjos d’autenticitat, intentem seguir les petjades del Mestre a la llum del testimoni humil dels primers Pares i Ma-res del desert —segles III i IV— arrelat a la Sagrada Escriptura. L’eremitisme actual té essencialment la mateixa set d’origina-litat evangèlica dels seus inicis, tot i que, certament, les for-mes han canviat considerablement. Amb senzillesa intentem aportar i recordar a la vida eclesial la necessària intimitat del creient amb Crist en una relació viva, assídua i personal i, al mateix temps, solidària amb tots.
—Com es va sentir cridada a aquesta vocació?
En el meu cas, la crida a la vida eremítica ha estat acollida dins d’un llarg i intens procés de discerniment personal i eclesial, de maduració vocacional dins de la mateixa crida a la vida
con-sagrada, on hi porto vint-i-cinc anys, d’aquí que em refereixi a ella com a «crida dins la crida».
Els primers quinze anys a la vida religiosa, a la congregació de Mares de Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, em van ajudar a disposar-me millor, després d’una llarga experiència de vida comunitària i de servei al proïsme, a rebre el do de la vida contemplativa i, en ella, de la vida eremítica. Així, el juny de l’any 2010, vaig començar aquest camí a l’ermita de la Mare de Déu de Consolació de Gratallops, i després d’un temps de prova, formació i discerniment, vaig fer professió dels consells evangèlics com a eremita en forma de vots l’any 2014. En tot aquest discerniment vocacional, va ser-hi concre-tament la figura de sant Josep, el seu tarannà orant, silenciós i contemplatiu.
—El fort temporal de neu del passat mes de gener va esfon-drar part de la teulada de l’eremitori mentre vostè era dins. Com ho va viure?
Penso que allò que podria considerar-se un ensurt, en el sentit purament material arran de l’esfondrament de parts de la teu-lada de l’eremitori ens està parlant de redescobrir una dimen-sió més profunda, superior i perdurable d’allò que fonamenta la nostra vida de fe. Encara que sembli una desgràcia, ens des-cobreix allò que veritablement perdura en nosaltres gràcies al do de la fe, que és la vida de la Gràcia, que és la intimitat amb Déu i de la seva presència i estada en nosaltres, allò que diem l’ermita interior.
El futur comença per la mirada interior del cor amb l’esperan-ça certa que Déu mai no ens abandona, que la seva vida en nosaltres no s’ensorrarà mai, perquè hi és present veritable-ment i en tota situació.
—Per què és important col·laborar en aquesta campanya de recollida de fons?
L’ermita de la Mare de Déu de Consolació, igual que altres er-mites de la nostra arxidiòcesi, és un patrimoni religiós i es-piritual, que té un valor molt més profund i sublim. Aquest patrimoni espiritual són les pedres vives de les oracions, no tan sols dels orants ermitans que hi habiten, sinó de tots els fidels i devots que han venerat a la Mare de Déu en aquest tu-ronet al llarg dels segles. Per això, és important col·laborar-hi, perquè això és el que ha de perdurar sempre, la fe del poble, i tot allò que l’eremita ajuda amb la seva pregària continuada. Col·laborem-hi, ja sigui per mitjà de la pregària o per mitjà d’algun donatiu que generosament puguem oferir amb la lli-bertat del cor, desvinculant la persona de l’eremita amb l’edi-fici.
Com puc col·laborar-hi?
Per a fer aportacions econòmiques s’ha posat a disposició un web (donatius.arqtgn.cat/vidaeremitica)
i un número de compte bancari per a les transferències: ES84 2100 9046 9502 0000 6384.
