3.4. Selecció d’estacions de referència
Un cop definides les “Regions” i “Subregions de gestió”, per a la xarxa fluvial principal de les Conques Internes de Catalunya (veure apartat 3.3.3), caldrà cercar les estacions o “tipus” de referència, tal i com proposa la Directiva Marc de l’Aigua (Art. 5, Annex II). Els tipus de referència, en el cas de la xarxa fluvial, són aquells trams de riu que presenten un estat natural, sense pertorbar i, per tant, seran utilitzats com a referent amb els quals s’establiran els objectius de qualitat a aconseguir, i s’establiran les categories de l’estat ecològic (Natural, Bo, Mediocre, Dolent i Pèssim).
Els tipus de referència s’han de cercar en totes les subregions de gestió definides, i en cada una d’elles s’utilitzarà aquest valor, comparant-lo amb el valor de mostreig com a mesura per a l’establiment de l’estat ecològic. Un cop definits els trams de referència per a cada “subregió de gestió”, caldrà analitzar el seu “Estat Ecològic” mitjançant els diferents elements definits a l’Annex V de la Directiva Marc (Macroinvertebrats, fauna piscícola, el bosc de ribera, etc.).
En el nostre cas, s’han cercat les estacions de referència d’acord amb les dades disponibles:
• Alteració de la conca de drenatge. Mitjançant els usos del sòl i el grau d’intervenció humana. Utilitzarem el grau d’ocupació urbana i la densitat de població per àrea de conca drenada en els trams fluvials amb punts de mostreig.
• Alteració en el quimisme de l’aigua d’origen antropogènic. Mitjançant l’anàlisi de les sèries d’analítiques realitzades per l’Agencia Catalana de l’Aigua en la seva xarxa de seguiment i control dels diferents trams fluvials. S’han utilitzat aquelles variables indicadores d’abocaments urbans i industrials, i que no poden tenir el seu origen en les condicions naturals del sistema (al menys a altes concentracions).
Caldria analitzar també altres factors i descriptors qualitatius, com el grau de naturalitat de la vegetació de ribera, la qualitat de l’hàbitat físic, o la naturalitat del règim de cabals, per a la fixació dels tipus de referència, però en el present estudi no es disposa encara d’aquestes dades i, per tant, no s’han utilitzat, tot i que en posteriors actualitzacions es podria ajustar adjuntant-li els valors d’aquests descriptors.
3.4.1. Procediment de selecció
Per a la definició i establiment de les estacions o tipus de referència, com s’ha comentat anteriorment, s’han utilitzat les variables d’usos del sòl a la conca (veure apartat 3.2.6), aquelles variables físico-químiques (veure apartat 3.2.2), indicadores d’activitat antropogènica, i l’inventari d’activitats industrials del programa de sanejament (PSARI) de l’Agència Catalana de l’Aigua.
Per tal d’integrar la variabilitat d’usos del sòl realitzats a la conca i atorgar-li un sentit quantitatiu d’activitat i impacte antropogènic, s’ha realitzat un anàlisi de components principals ordenant les 108 estacions analitzades segons el grau de semblança en els percentatges d’ocupació del sòl de la conca drenada i la densitat de població. Els usos que s’han analitzat són: (% de bosc natural, % de prats, % zones ermes, % zones agrícoles de secà, % zones agrícoles de regadiu, % zones urbanitzades), i també s’ha introduït la variable de la densitat de població (habitants per àrea de conca drenada) com a descriptor de la pressió antropogènica sobre la conca.
El resultat de l’anàlisi de components principals d’aquestes variables, calculades per a les 108 estacions d’anàlisi (fig. 3.36) ens mostren un primer eix principal, que ens explica un 40.1 % de la variabilitat, i que ens ordena les estacions segons el grau d’intervenció humana a la conca. Valors del primer eix principal baixos trobem conques amb percentatges elevats de conca forestada amb bosc en estat natural o poc intervingut, mentre que valors elevats ens ordenen les estacions amb una elevada densitat de població, i grans àrees urbanitzades i/o conreuades. Els valors baixos del primer eix d’ordenació PCA els trobem als trams de capçalera, als Pirineus, i el zones rurals poc poblades i amb poca activitat agrícola, en zones amb una orogènia accentuada (fig. 3.37), mentre que els valors alts, corresponen a zones densament poblades dels trams mitjos i baixos dels principals eixos fluvials, i zones planes amb extenses àrees de conreu.
És doncs evident que per a la selecció de les estacions de referència utilitzarem el primer eix d’ordenació de l’anàlisi de components principals, utilitzant els usos del sòl i la densitat de població com a variables d’ordenació (PCA usos 1). Les estacions o tipus de referència hauran de tenir valors del primer eix d’ordenació (PCA usos 1) baixos.
Per a definir el valor de tall sobre el primer eix principal a partir del qual es separen les possibles estacions de referència de la resta, utilitzarem descriptors físico-químics d’origen antropogènic que, mitjançant una regressió lineal amb el valor del “PCA usos 1”, podrem definir el valor de tall d’aquest atorgant-li valors òptims mínims als descriptors físico-químics. Els descriptors físico-químics utilitzats
seran l’amoni, els fosfats, els nitrats i el carboni orgànic total, i per a cada un d’aquests elements fixarem uns valors mínims per a no ser superats en la mitjana de la sèrie de dades que s’han analitzat (veure apartat 3.2.2), per tal de ser considerades condicions no alterades de manera significativa per l’activitat humana (taula 3.10).
Fig. 3.36. Gràfic d’ordenació de les 108 estacions analitzades segons les variables d’usos del sòl i la
Fig. 3.37. Distribució dels PCA-scores resultant del primer eix d’ordenació de l’anàlisi de
components principals sobre el percentatge d’usos del sòl i densitat de població a les Conques Internes de Catalunya. Es mostra colorejat les subconques analitzades.
Taula 3.10. Valors límits a tenir en compte
per a la selecció d’estacions de referència,
Variables Valor límit seleccionat
Amoni Fosfats TOC 0.2 mg/l N-NH3 0.1 mg/l P2O4 3 mg/l
Taula 3.11. Resultats de les regressions lineals entre el valor del primer eix d’ordenació de les variables
d’usos del sòl i densitat de població, i les principals variables físico-químiques indicadores d’alteració antropogènica
Variables Equació de la regressió lineal Coef. De regressió (r2) Nivell de significació
Amoni Fosfats TOC
PCA usos 1 = - 0.3 + 0.08 [Amoni] PCA usos 1 = -0.3 + 0.22 [Fosfats] PCA usos 1 = - 0.5 + 0.11 [TOC]
0.42 0.28 0.28 P<0.01 P<0.01 P<0.01
A partir dels resultats dels models predictius (regressions lineals) (taula 3.11) un cop introduïts els descriptors independents (variables físico-químiques seleccionades) obtindrem el valor “PCA usos 1” de tall depenent dels valors assignats a cada una de les variables físico-químiques. El valor de tall seleccionat serà,
Utilitzem les variables d’usos del sòl i no directament les variables físico-químiques perquè les variables d’usos i ocupació del sòl ens integren una gran varietat de pertorbacions a la conca, que repercuteixen directament sobre el sistema fluvial, i que les variables físico-quimiques poden no contemplar en la seva totalitat. Alhora, també, i poden haver estacions o trams fluvials on les variables físico-químiques o no han estat analitzades, o no en tenim sèries de dades significatives per a poder aplicar únicament aquest criteri.
Així, doncs, seleccionarem les estacions ordenades en el primer eix principal (PCA usos 1) per sota del valor “– 0.28”. Aquestes seran estacions amb una conca poc pertorbada i, per tant, la possibilitat de que estiguin alterades serà baixa, i dependrà tan sols de la presencia d’alguna activitat o alteració puntual. Per tal de descartar possibles alteracions puntuals en els trams de rius seleccionats com a referència, s’analitzaran també altres criteris en base a les analítiques físico-químiques i inventaris d’activitats industrials.
3.4.2. Criteris de selecció
Els criteris de selecció de les estacions de referència, seleccionades de entre les 108 estacions mostrejades a les Conques Internes de Catalunya serà el següent,
Ordre de selecció Criteris de selecció Justificació
1
PCA usos 1 ≤ - 0.28
Són estacions amb una conca de drenatge poc pertorbada i poc humanitzada i, per tant, amb elevades possibilitats de posseir una qualitat de les seves aigües en bon estat.
2
Mitjana de les sèries de valors físico-químics amb valors,Amoni < 0.2 mg/l NH3
Nitrats < 10 mg/l NO3
-Fosfats < 0.1 mg/l P2O4
TOC < 3 mg/l
Aquestes mesures ens asseguren de que no existeixin pertorbacions i alteracions en la contaminació de l’aigua de manera permanent, al menys en el moment de la presa de mostres.
3
Els valors màxims de les sèries de dades no poden superar els següents límits, Amoni < 1 mg/l NH3 Nitrats < 20 mg/l NO3 -Fosfats < 1 mg/l P2O4 TOC < 10 mg/lEns assegurem de que, tot i presentar una valors mitjos baixos en la concentració dels principals elements físico-químics indicadors de l’activitat antropogènica, aquests no han estat excessivament elevats en cap moment de les inspeccions realitzades
4
No s’han trobat contaminants específics en concentracions significatives i considerades tòxiques (Annex 7)Ens assegurem de que són estacions que, tot i presentar indicadors de contaminació físico-química favorables, no s’hi ha detectat contaminants tòxics i perillosos, en cap dels mostrejos realitzats en la xarxa de control i seguiment de la qualitat dels rius
5
No existeixen activitats industrials amb abocaments directes aigües amunt. Dades extretes de l’inventari del programa de sanejament d’aigües residualsEns assegurem de que tot i no trobar indicis de contaminació físico-química, ja que les preses de dades no són en continu, i que, tot i no presentar un elevat percentatge d’ocupació de sòl industrial i urbà, existeixi alguna indústria puntual amb la possibilitat d’alterar el medi de manera intermitent.
Seguint aquests criteris seleccionarem les estacions de referència per a cada una de les subregions de gestió i, en el cas de que alguna de les subregions restés sense cap estació seleccionada, es cercarien aquelles amb la millor qualitat possible.
3.4.3. Resultats
Utilitzant els criteris abans definits, després del primer pas es seleccionen 55 estacions de les 108 analitzades (Annex 7) i, d’aquestes, es seleccionen finalment 8 estacions (taula 3.12) seguint els passos 2, 3, 4 i 5. Com es pot observar es seleccionen estacions de referència en totes les regions definides tret dels grans rius, on el medi està molt alterat, i els torrents litorals, dels quals no en tenim informació i caldrà examinar amb atenció.
Pel que fa a les subregions de gestió, hi trobem estacions de referència en 6 de les 10 definides (taula 3.12), i ens resten sense estacions de referència les subregions de gestió: rius mediterranis de cabal variable (rius petits de la zona central i meridional de les Conques Internes catalanes), els rius mediterranis silícics (de les capçaleres del Llobregat de Muga, el Ricardell, l’Anyet i l’Orlina), i els grans rius (tram baix del Llobregat i del Ter).
Taula 3.12. Estacions de referència seleccionats per a les subregions de gestió definides. En verd s’identifica la regió de
“muntanya humida”, en blau la regió de la “muntanya mediterrània”, i en carbassa la regió de la “zona baixa mediterrània”.
Subregió Conca Nom riu Codi estació Nom estació Muntanya
humida silícica Tordera RIU TORDERA J026 La Llavina
Muntanya
humida calcàrea Llobregat RIU CARDENER J025 Olius
Muntanya mediterrània
silícica Besòs RIERA D'AVENCÓ J017 Aiguafreda
Fluvià RIU SER J040 Serinyà
Ter RIERA DE LLEMENA C306 Sant Gregori
Muntanya mediterrànea
calcàrea Llobregat RIERA DE MERLES J006 Santa María de Merlès
Muntanya mediterrànea
d’elevat cabal Fluvià RIU FLUVIÀ J016 Esponellà
Zona càrstica Francolí RIU BRUGENT J042 Molí Font Gran
Per a les regions i subregions de gestió que no s’han seleccionat estacions de referència seguint els criteris establerts, es cerquen les estacions amb la millor qualitat de les mostrejades i amb sèries de variables físico-químiques significatives. Seguint aquests criteris es selecciona 1 estació per als eixos
principals (trams baixos dels principals rius), 3 estacions per a les subregions de gestió dels rius mediterranis amb cabal variable, i 3 estacions per als rius mediterranis silícics (taula 3.13).
Taula 3.13. Estacions amb la millor qualitat possible a les subregions definides sense estacions de referència seleccionades Subregió Conca Nom riu Codi estació Nom estació Amoni Fosfats Nitrats TOC
Llobregat RIU CALDERS C076 Pantà de Navarcles 0,1 0,4 3,8 2,5 Besòs RIERA DE CALDES J086 Caldes de Montbui 0,1 1,3 5,6 2,6
Rius mediteranis
de cabal
variable Tordera
RIERA DE SANTA
COLOMA J087 Fogars de Tordera 0,4 0,7 9,1 3,9 Riudecanyes
RIERA DE
RIUDECANYES J014 Duesaigües 0,1 0,3 5,3 1,4
Rius mediterranis
silícics Muga RIU ORLINA J030 Peralada 0,2 0,1 10,9 1,9
Eixos
principals Ter RIU TER J110 Bescanó 0,2 0,1 7,0 2,4
En total, es seleccionen 8 estacions de referència, i 6 estacions amb la millor qualitat possible en les subregions sense estacions de referència mostrejades (Annex 7).
3.5. Selecció d’objectius de qualitat biològica
Una vegada seleccionades les estacions de referència per a cada una de les diferents subregions de gestió, analitzem les comunitats de macroinvertebrats i el valor de l’índex de qualitat BMWPC. De totes maneres cal destacar el baix nombre d’estacions de referència i/o millor qualitat analitzada en els trams fluvials de les diferents subregions degut a que les estacions de seguiment i control que l’Agencia Catalana de l’Aigua disposa per a l’anàlisi del medi fluvial es concentren en aquells trams amb més problemes i alteracions.
La baixa representativitat d’estacions de referència impossibilita donar uns valors de referència significatius i contrastats, i caldrà realitzar anàlisis posteriors en nous punts de mostreig seleccionats en les diferents subregions de gestió. De totes maneres, i com a primer anàlisi, s’han examinat els valors mitjans i màxims de l’índex BMWPC i nombre de taxons de macroinvertebrats trobats per a cada una de les subregions de gestió en trams fluvials considerats de referència (taula 3.14), i també en aquells trams amb la millor qualitat possible (3.15).
Taula 3.14. Valors de l’índex de qualitat biològica BMWPC i de la riquesa taxonòmica (mitjana i màxim), per a les estacions
seleccionades de referència en les subregions de gestió difinides.
Subregions Conca Nom riu estació Codi Nom estació BMWPC S BMWPC max S max Muntanya
humida
silícica Tordera RIU TORDERA J026 La Llavina 96 15 120 19
Muntanya humida
calcàrea Llobregat RIU CARDENER J025 Olius 66 11 110 18
Muntanya mediterrània
silícica Besòs RIERA D'AVENCÓ J017 Aiguafreda 56 9 111 16
Fluvià RIU SER J040 Serinyà 77 13 132 23
Ter RIERA DE LLEMENA C306 Sant Gregori 68 16 68 16
Muntanya mediterrànea
calcàrea
Llobregat RIERA DE MERLES J006 Santa María de Merlès 66 13 109 19
Muntanya mediterrànea
d’elevat
cabal Fluvià RIU FLUVIÀ J016 Esponellà 45 9 74 14
Zona
càrstica Francolí RIU BRUGENT J042 Molí Font Gran 62 11 99 17 A la taula 3.15, es mostren els valors mitjos i màxims de l’índex de qualitat biològica BMWPC i riquesa taxonòmica per a les estacions de referència (taula 3.12), per a les estacions de millor qualitat analitzada d’aquelles sugregions sense estacions de referència (taula 3.13), i les estacions de millor qualitat analitzada en subregions que ja tenen trams de referència però que degut al seu vaix noimbre no són representatius de la regió.
Taula 3.15. Valors de l’índex de qualitat biològica BMWPC i de la riquesa taxonòmica (mitjana i màxim), per a les estacions
seleccionades de referència, les de millor qualitat en subregions sense estacions de referència (gris clar), i també s’han incorporat estacions amb la millor qualitat en les subregions amb estacions de referència (gris fort).
Subregions Conca Nom riu Codi estació Nom estació BMWPC S BMWPC max S max
Ter RIU FRESER J021 Ripoll 64 12 103 19
Ter RIU TER J072 Abans Ripoll 60 11 93 15
Muntanya humida
silícica
Tordera RIU TORDERA J026 La Llavina 96 15 120 19
Llobregat RIU CARDENER J025 Olius 66 11 110 18
Llobregat RIU LLOBREGAT J078 Guardiola de Berguedà 67 12 125 18
Muntanya humida
calcàrea Llobregat RIU LLOBREGAT J117 La Pobla de Lillet 74 12 99 16
Llobregat RIU LLOBREGAT J118 Olvan 60 12 89 17
Ter RIERA MAJOR C034 Sant Sadurní d'Osomort 86 15 118 19
Muntanya mediterrània
silícica Ter RIERA D'OSORT C305 La Cellera de Ter 79 16 107 23
Besòs RIERA D'AVENCÓ J017 Aiguafreda 56 9 111 16
Muga RIU MUGA J012 Boadella 90 17 127 26
Fluvià RIU SER J040 Serinyà 77 13 132 23
Ter RIERA DE LLEMENA C306 Sant Gregori 68 16 68 16
Ter RIU BRUGENT C304 Amer 74 16 91 20
Muntanya mediterrània
calcàrea Ter RIU GES C033 Sant Pere de Torelló 64 11 118 19 Llobregat RIERA D'AIGUADORA J045 Cardona 79 14 103 19 Llobregat RIERA DE CLARÀ C072 Caserres 59 11 101 16 Llobregat RIERA DE MERLES J006 Santa María de Merlès 66 13 109 19
Fluvià RIU FLUVIÀ J011 L'Armentera 49 10 96 19
Fluvià RIU FLUVIÀ J016 Esponellà 45 9 74 14
Ter RIU TER J033 Després Ripoll 47 9 71 11
Ter RIU TER J034 Manlleu 31 7 40 8
Ter RIU TER J060 El Pasteral 40 9 55 13
Muntanya mediterrània
d’elevat
cabal Llobregat RIU CARDENER J001 Cardona 75 13 112 21
Llobregat RIU CARDENER J119 Súria 65 12 102 17
Llobregat RIU LLOBREGAT J031 El Pont de Vilomara 30 7 50 12 Llobregat RIU LLOBREGAT J080 Balsareny 53 10 80 13
Ter RIERA GÜELL C307 Girona 42 11 50 13
Tordera
RIERA DE SANTA
COLOMA J087 Fogars de Tordera 44 10 61 14
Besòs RIERA DE CALDES J086 Caldes de Montbui 51 10 83 14
Rius mediteranis
de cabal
variable Llobregat RIU CALDERS C076 Pantà de Navarcles 50 11 73 15 Llobregat RIU CALDERS J093 Després de Navarcles 26 7 47 12
Muga RIU ORLINA J030 Peralada 66 14 106 21
Rius mediterranis
silícics Riudecanyes
RIERA DE
RIUDECANYES J014 Duesaigües 65 14 91 19
Foix RIU FOIX J125 Sant Martí Sarroca 71 14 130 24
Zona càrstica Gaià RIU GAIÀ J007 Montferri 48 11 68 16 Francolí RIU BRUGENT J042 Molí Font Gran 62 11 99 17
Francolí RIU BRUGENT J058 La Riba 36 9 74 16
Ter RIU TER J053 Torroella de Montgrí 50 12 63 13
Eixos
principals Ter RIU TER J060 El Pasteral 40 9 55 13
4. Discussió i conclusions finals
S’han analitzat els dos sistemes de regionalització tal i com contempla la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/EC) en el seu Art. 5 i Annex II. El Sistema A està basat en una regionalització prefixada a partir de la cartografia publicada a la Limnofauna europea d’Illies (2a ed. 1978), i on es defineixen els diferents tipus fluvials a partir d’una classificació multimètrica (tipus geològic, mida de la conca i alçada) amb uns valors de tall prefixats; mentre que el Sistema B es basa en una categorització a partir d’uns descriptors de conca (obligatoris i opcionals), que cada organisme de conca o autoritat competent pot analitzar i treballar per a la definició de tipus fluvials el més ajustat possible a la realitat ambiental i biogeogràfica de la zona.
En el cas de les Conques Internes de Catalunya, la regionalització fluvial mitjançant l’ús del Sistema A, ens origina una tipificació excessivament variada i poc ajustada a l’àmbit i diversitat d’ambients fluvials. En concret, per a les Conques Internes de Catalunya, en la “regió Pirineus” ens apareixen 8 tipus fluvials diferents, dels 36 possibles, i per a la “regió Ibèrico-macaronèsica” el resultat es de 13 tipus dels 36 possibles, en total 21 tipus fluvials diferents, la qual cosa fa molt difícil l’assignació d’estats de referència, l’adequació dels protocols d’establiment de l’Estat Ecològic i, en definitiva, la gestió d’aquests espais degut a l’excessiva diversificació i dispersió espacial. També, la definició i delimitació d’aquests tipus fluvials pot no ajustar-se a la heterogeneïtat i variabilitat espacial de les característiques hidromorfomètriques de la Demarcació Hidrogràfica (Conques Internes de Catalunya), ja que aquesta es basa en uns criteris prefixats que poden no tenir cap sentit en el context ambiental de la zona.
El Sistema B sembla ajustar-se millor a l’heterogeneïtat ambiental de les Conques Internes de Catalunya gràcies a la metodologia emprada, que possibilita la selecció de descriptors en funció de la seva heterogeneïtat i representativitat espacial d’acord amb les característiques hidromorfològiques i ambientals de la Demarcació Hidrogràfica, i ens permet seleccionar el nivell de tall per a la definició i caracterització dels tipus fluvials. Utilitzant el Sistema B de regionalització fluvial es defineixen 5 regions: Muntanya humida, Muntanya mediterrània, Rius mediterranis, Torrents litorals i Eixos principals; els quals es divideixen en 10 “Subregions de gestió fluvial”: Muntanya humida silícica, Muntanya humida calcàrea, Muntanya mediterrània silícica, Muntanya mediterrània calcàrea, Muntanya mediterrània d’elevat cabal, Rius mediterranis de cabal variable, Rius mediterranis silícics, Rius mediterranis càrstics i Eixos principals (taula 3.16 i Annex 8). Aquesta regionalització fluvial ens origina una sectorització coherent i d’acord amb les condicions hidromorfològiques i ambientals
homogènies en cada una d’elles, que ens permetrà una acurada gestió, assignació d’estats de referència i definició dels protocols d’establiment de l’Estat Ecològic.
Taula 3.16. Regions i subregions de gestió fluvial definides segons el Sistema B de regionalització contemplat en la Directiva
Marc de l’Aigua (2000/60/EC). S’anomenen els principals rius i rieres incloses en cada una de les regions i subregions.
Regions fluvials Subregions de gestió fluvial Conca Rius 1a Muntanya humida silícia Ter Tordera Besòs
Tram alt del Ter abans de Camprodón i el Ritort Capçalera de la riera Major fins a St. Segimon Tram alt del Freser abans de Ribes de Freser i el Rigard Capçalera de la Tordera a la Castanya i St. Marçal Capçalera de l’Avencó 1b Muntanya humida Muntanya humida calcàrea Fluvià Ter Llobregat
Capçalera del Fluvià i riera de Riudaure fins a St. Joan les Fonts, riera d’Oix i de Beget fins a Sta. Bàrbara de Pruneres
Ter des de Camprodón i Freser des de Ribes de Freser fins a Ripoll, i el Merdàs
Tram alt del Llobregat fins a la Colonia Rosal, el Saldes i el Merdançol. Capçalera del Cardener fins a Olius, la Rasa de Vilanova, Aigua de Valls, i Aigua de Llinars fins a Llinars
2a Muntanya mediterrània Muntanya mediterrània silícia Ter Tordera Besòs
Conca alta del Gurri fins al Gurri, riera Major des de St. Segimon, i riera d’Osor.
Tordera des de St. Marçal fins a St. Celona, rieres de Gualba, Breda, Arbúcies, Fuirosos, i Vallgorguina.
Congost fins a Aiguafreda, tram baix de l’Avencó, riera de Vallforners i Cànoves fins a Cardedeu i rieres del Montnegre-Corredor
2b Muntanya mediterrània calcàrea Muga Fluvià Ter Llobregat
Conca alta de la Muga i l’Arnera fins a Boadella d’Empordà
Conca del Ser, el Fluvià des de St. Joan les Fonts fins a St. Jaume de Llierca, conca baixa del Llierca des de Sta. Bàrbara de Pruneres, i el Borró
El Sorreig, riera de Vallfogona, el Ges, el Brugent i la riera de Llèmena Rieres de Merlès, Clarà, Merola, capçaleres de les rieres de Lluçanès i Gavarresa fins a Sta. Creu de Jotglar, conca d’Aiguadora i riera de Navel
2c Muntanya mediterrània d’elevat cabal Fluvià Ter Llobregat
Fluvià des de St. Jaume de Llierca fins al mar Ter des de Ripoll fina a Roda de Ter
Llobregat des de la Colònia Rosal i Cardener des de Olius fins a la confluència entre els dos.
3a Zona baixa
mediterrània Zona baixa mediterrània
Muga Ter Daró Tordera Besòs Llobregat Foix Gaià Francolí
Conca baixa de l’Orlina des de Rabós, tram baix de l’Anyet des de St. Climent Sescebes, el tram baix del Llobregat des de la Jonquera, i tram baix del Ricardell des de Darnius, la Muga des de Boadella fins al mar, i la conca del Manol i la riera d’Alguema
Conca baixa del Gurri des de Tona i el Gurri i conca de l’Onyar. Conca del Daró
Tram de la Tordera fins al mar, tram baix de la riera d’Arbúcies, conca de la riera de Sta. Coloma.
Congost des d’Aiguafreda, conca del Mogent menys la riera de Cànoves abans de Cardedeu i les rieres del Corredor-Montnegre, conques del Tenes, de Caldes, Ripoll, Sec i tot el Besòs
La Gavarresa des de Sta. Creu de Jotglar, el Calders, rieres de Mura, Salo, Rajadell, Rubé, rieres laterals del tram baix i la conca alta de l’Anoia fins a la Pobla de Claramunt
Rieres de Llitrà, i tram baix del Foix des de Sta. Margarida i els Monjos Conca alta del Gaià fins a Pontils
Conca alta del Francolí fins a Montbllanc i conca de l’Anguera.
3b Zona baixa mediterrània silícia
Muga Riudecanyes
Conca alta del Ricardell fins a Darnius, tram alt del Llobregat de Muga fins a l’Estrada, la Jonquera i Cantallops, tram alt de l’Anyet fins a St. Climent Sesseves i conca alta de l’Orlina fins just per sota de St. Genís Desprac Conca més alta del Riudecanyes fins a Duesaigües
3c Zona baixa mediterrània d’influència càrstica Ter Llobregat Foix Gaià Francolí
Conca del Terri
Conca de l’Anoia des de la Pobla de Claramunt, amb la riera de Carme i el riu de Bitlles
Conca alta del Foix fins a Sta. Margarida i els Monjos Tram baix del Gaià des de Pontils i Esblada
Conca del Brugent i tram baix del Francolí des de Montblanc
4a Eixos principals Eixos principals Ter Llobregat
Tram baix del Ter des de Roda de Ter
En cada una des les “Subregions de gestió” s’hauran d’assignar els estats de referència pel que fa a la qualitat biològica, morfomètrica i físico-química del sistema fluvial. Per aquesta tasca s’han cercat els trams de rius que, dins de cada subregió de gestió, presenten un estat de conservació i naturalitat elevats i una alteració antropogènica quasi bé inexistent (tipus de referència). Mitjançant l’anàlisi de les condiciona naturals dels tipus de referència seleccionats, s’assignaran els objectius de qualitat per a cada subregió de gestió que, en alguns dels casos i per algun dels elements analitzats, poden ser el mateix en dues o vàries sugregions.
En el nostre cas, l’anàlisi de les estacions o tipus de referència ha estat insuficient atès al reduït nombre d’aquestes. El fet de que les xarxes de control i seguiment del medi es situïn en trams fluvials on l’afecció antropogènica és elevada, condiciona que tinguem poca o nul·la informació en trams fluvials considerats com a referència i, per tant, impossibilita l’assignació dels objectius de qualitat de manera significativa. Aquest és el cas sobretot de les sugregions de les zones mediterrànies, però també en els trams de muntanya humida i muntanya meditarrània, tot i tenir més informació en trams impertorbats, aquesta és totalment insuficient per treure’n informació representativa. També cal indicar que en algunes de les subregions de gestió fluvial definides, atès que aquestes es situen en zones altament poblades i industrialitzades, els trams de referència són pràcticament inexistents, al menys per aquests tipus fluvials, i caldrà analitzar quin seria la millor qualitat possible o el compromís que volem adquirir en aquests trams fluvials alhora d’assignar-li l’estat de referència i l’objectiu de qualitat. Aquest és el cas de la regió i subregió de gestió fluvial dels “Eixos principals” (tram baix del Ter i el Llobregat).
