Els fonaments d'una terra:
arquitectura romànica i gòtica a Catalunya
SECUNDÀRIA
Textos: Rafel Sospedra i Roca Dibuixos: Francesc Riart Jou Edita: Museu de Sant Cugat, 2003
Relaciona les fotografi es amb la línia del temps
El monestir de Sant Cugat al llarg del temps
El monestir, tal com avui el coneixem, és el resultat d'un llarg procés de construcció, que comença en el segle IX, i que culmina amb la inaugura-ció de l'actual museu. El resultat d'aquests més de mil anys d'història és, doncs, la sobreposició i la convivència d'estils arquitectònics diversos: visigòtic, romànic, gòtic, renaixentista, barroc...
Segle VIII Segle XXI Segle IX Segle X Segle XI Segle XII Segle XIII Segle XIV Segle XV Segle XVI Segle XVII Segle XVIII Segle XIX Segle XX
Ubica el monestir de Sant Cugat en el mapa que tens a continuació
El monestir de Sant Cugat al llarg del temps L'època del romànic
L'arquitectura que es desenvolupa a Europa Occidental durant els segles XI i XII és la que coneixem com a "arquitectura romànica". No hi trobem cap invent revo-lucionari pel que fa a les cobertes, a la distribució d'espais o a la decoració. Ara bé, aquesta manera de fer es pot identifi car ràpidament, ja que quasi sempre s'utilitzen els mateixos recursos: l'arc de mig punt, la volta de canó, la utilització de contraforts i de pilars... L'arquitectura del romànic no tan sols és utilitzada en la construcció de grans edifi cis, com ara palaus, catedrals o monestirs com el de Sant Cugat. Per tot el territori de Catalunya, s'escampen petites esglésies, capelles, torres de defensa... que també es basteixen en aquesta època i ho fan seguint els mateixos criteris de cons-trucció i de decoració.
Ubica els edifi cis que tens a la llista següent en el mapa anterior.
catedral d'Elna, Sant Pere de Rodes, Sant Martí del Canigó, monestir de Cuixà, monestir de Ripoll, catedral de Vic, Seu Vella de Lleida, Sant Pau del Camp
Treball a l’aula!!
Ubica els edifi cis que tens a la llista següent en el mapa anterior.
Arquitectes i constructors
La construcció en el romànic és un procés complex, en el qual cal una acurada organització per tal de garantir l'execució i la durabilitat dels edifi cis. La pedra poc desbastada es puja al mur, on s'acaba de treballar. No és fi ns el segle XII que el picapedrer prepara el carreu perfectament acabat i, posteriorment, es col·loca al seu lloc.
Ordena la seqüència dels dibuixos Ets capaç de datar les miniatures?
Segle X Segle XII Segle VIII
Relaciona els següents personatges amb les seves respectives tasques Mestre d'obra Col·loca carreus al seu lloc
Paleta Escaira la pedra fi ns convertir-la en carreu Picapedrer Dissenya i calcula les estructures de l'edifi ci
Busca en una enciclopèdia o mitjançant internet informació sobre: Mestre Fedanci
Arnau Cadell
Com es construeix un monestir medieval?
Observa els dibuixos de la pàgina següent.
Dedueix-ne el procés constructiu d'una obra com el monestir de Sant Cugat. Fes-ne una petita redacció.
Les tècniques de construcció han variat amb el pas del temps. La majoria del que avui podràs veure es va edifi car entre els segles XII i XIV.
Picapedrers, masons, vitrallers, fusters, manobres, arquitectes... conviuen amb les cintres, les bastides...
Els sistemes de construcció
Els sistemes de construcció de l’època del romànic són una evolució de les diferents solucions emprades pels arquitectes romans. La volta de canó, la cúpula, els absis, les columnes, els arcs... en cadascun dels elements del romànic, hi podem trobar un paral·lel d’època clàssica.
Observa la gran maqueta que hi ha la sala del museu
Relaciona les fotografi es que tens a la pàgina següent del quadern amb la maqueta de fusta reproduïda en aquesta pàgina. Posteriorment, localitza durant la visita on són pre-sents aquests sistemes de co ber tu ra en l’àmbit del monestir.
NOM És present a: NOM És present a: NOM És present a: NOM És present a:
L’evolució del monestir
Observa les diferents maquetes del monestir presents a la museografi a
Relaciona els plànols seguents amb les maquetes situades a la segona i a la quarta sala del museu. Posteriorment, re dac ta de ma ne ra sintètica què s’hi veu i digues quins canvis ha sofert el monestir en cadascuna de les diferents etapes de construcció.
El claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès
El claustre de Sant Cugat és famós al món sencer per la qualitat escultòrica dels seus capitells. Si t’hi fi xes bé, hi podràs veure quatre temàtiques diferents
Observa el plànol del claustre de Sant Cugat.
Les imatges dels capitells
Busca les escenes següents i ubica els capitells al plànol de la pàgina anterior:
Arnau Cadell La història de Noé
Sirenes La multiplicació dels pans i dels peixos
En els capitells dels claustres de l'època del romànic, els escultors hi representa-ven fi gures de la vida quotidiana dels monjos i de la societat de l'època, històries de l'Antic Testament, escenes del Nou Testament i referents a animals fantàs-tics i la vegetació. A Sant Cugat, n'hi ha de tots aquests tipus.
Vers 1190, s'inicia la reforma completa del claustre. Es construeixen arca-des sobre les columnes amb els seus respectius capitells i bases, reposant bases, reposant bases sobre un podi. Cada una de les arcades es recolza sobre un cimaci, que cimaci, que cimaci reparteix el pes entre les dues columnes. Per tal d'assegurar-ne l'estabilitat, es construeixen pilars als angles i en altres punts de les galeries.
Relaciona les paraules en negreta del text anterior amb l'esquema d'una arcada del claustre del monestir que tens a continuació
?
?
?
?
Explica, en una breu redacció, el pro-cés de fabricació d'un capitell com els que hi ha al monestir de Sant Cugat del Vallès
¿Quina era, doncs, la principal funció d’aquesta mena de construccions? Tenir tancats els monjos com si es tractés d’una presó
No permetre l’entrada en un recinte sagrat a qualsevol altra persona Articular la circulació de totes les dependències del recinte; seguint la tradició de les construccions de l’època grega i de la romana Observa el dibuix de com era el claustre de Sant Cugat al segle XIII
L’església
Descobreix els elements dels dibuixos que tens a continuació en el plànol de la pàgina següent tot col·locant-hi el nom corresponent
