Internet: http://www.bcn.es Núm. 13 / Any XCIII 30 d'abril de 2006 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
GASETA
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 24-II-2006 ... 954
Acords sessió 24-III-2006 ... 983
Comissió de Govern Acords sessió 29-III-2006 ... 989
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Aprovació Bases específiques per a l'atorga-ment d'una subvenció sobre la taxa d'esta-cionament per a residents, en zona verda regulada ... 991
Modificacions de crèdit ... 992
Cartipàs Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de Ciutat Vella ... 993
Designació membres del Plenari del Consell Municipal d'Associacions de Barcelona ... 993
Designació vocal del Consell Assessor d'Es-cultures ... 994
Designació vocal del Consell General del Con-sorci de les Biblioteques de Barcelona ... 994
Designació representant a l'Assemblea Gene-ral del Consorci Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona ... 994
Nomenament membre del Consell Municipal del Districte de les Corts ... 994
Convenis Convenis de col·laboració i autorització pai-satgística ... 995
Personal Concursos Bases generals que han de regir la convocatò-ria de 4 concursos per a la provisió de 5 llocs de treball ... 1011
Un lloc de treball de suport tècnic a la Direcció de Serveis d’Estudis i Avaluació ... 1012
Suport a la gestió Sector ... 1013
Un lloc de treball de tècnic/a de gestió i/o pla-nificació de Serveis Personals ... 1013
Dos llocs de treball de director/a de centre de serveis socials ... 1014
Bases generals que han de regir la convocatò-ria dels concursos per a la provisió de llocs de treball de l'ICUB ... 1015
Responsable tècnic de control pressupostari .. 1016
Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Febrer de 2006 ... 1017
Concursos ... 1023
Notificacions ... 1025
Acta de la sessió celebrada el dia 24 de febrer de 2006 i aprovada el dia 24 de març de 2006
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-quatre de febrer de dos mil sis, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Mari-na Subirats i Martori, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Núria Carrera i Comes, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ferran Mascarell i Ca-nalda, Jordi Hereu i Boher, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Montserrat Ballarín i Espuña, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Sola-gran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Alemany, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Car-reiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Roviralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Ma-ristany, Pilar Vallugera i Balañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmo-na, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assis-tits pel secretari general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 27 de gener de 2006, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
A continuació el Sr. Alcalde agraeix la presència a la sala de la Síndica de Greuges de Barcelona, la Sra. Pilar Malla i Escofet i l’invita a ocupar la taula disposada a l’efecte a l’estrada des d’on podrà pre-sentar el seu informe.
PART INFORMATIVA
a) Informe de la Síndica de Greuges de Bar-celona
La Síndica de Greuges de Barcelona, Sra. Malla, comença aquesta intervenció, amb la qual compleix per primera vegada l’obligació d’exposar en aquest Plenari el seu informe anual sobre les activitats de la Sindicatura de Greuges, dient que al llarg de 2005 s’obriren 948 expedients, dels quals 12 corresponien a sol·licituds de col·lectius que representaven 2.410
persones; que moltes de les queixes rebudes no pressuposaven que els reclamants tinguessin la raó, sinó que expressaven un cert desacord amb les expli-cacions donades per l’Ajuntament i, per tant, un cert sentiment de greuge, i això explica que molts expe-dients s’hagin pogut resoldre donant l’assessorament i la informació adequats sense necessitat d’obrir una investigació; que el recull de queixes que figura en l’informe no vol ser un instrument d’oposició ni un aval a l’actuació dels responsables municipals, sinó un servei a tothom, administradors i administrats; que el contingut de tal informe s’ajusta a l’encàrrec que va rebre de dictaminar si les mesures vigents s’han aplicat correctament en els diversos òrgans munici-pals i en aquells organismes en la gestió dels quals participa aquest Ajuntament, i de fer propostes i re-comanacions per a millorar el marc normatiu i la seva execució; que l’activitat de la Sindicatura du-rant 2005 no s’ha circumscrit a la gestió, perquè s’han desenvolupat també actuacions d’ofici, sobre-tot en col·lectius que tenen moltes dificultats; i que donat que l’informe s’ha fet a mans dels membres del Consistori, centrarà la seva atenció especial-ment en els aspectes relatius a la política d’habitat-ge, la contaminació acústica, els procediments ad-ministratius i els serveis socials.
Referint-se primer a l’habitatge, explica que la Constitució i la Carta Municipal reconeixen el dret a un habitatge digne i adequat, però la realitat queda encara massa lluny; que les competències en aques-ta matèria són complexes i l’Administració local aques- tam-bé hi té responsabilitats; que les seves reflexions sobre l’habitatge estan determinades per aquells col·lectius que no tenen possibilitats d’aconseguir un pis de propietat o de lloguer assequible o protegit; que s’han rebut diverses queixes sobre la gestió del Patronat Municipal de l’Habitatge, però en cap cas no s’han detectat problemes quant a l’aplicació dels ba-rems d’adjudicació dels habitatges públics, que s’està fent amb tot el rigor necessari, i en els casos que la Sindicatura ha intervingut s’han atès les seves reco-manacions; que, consegüentment, el problema no rau en la gestió, sinó en els recursos del Pla de l’habi-tatge, el parc públic i els ajuts a aquelles persones que no poden afrontar els preus del mercat; que les persones que han d’optar per un pis de lloguer troben una oferta molt reduïda, de manera que només es poden atendre els casos extremadament urgents, fins al punt que la llista d’aspirants a un pis assequible del Patronat Municipal de l’Habitatge assolí el 2005 les 2.216 sol·licituds i només se’n pogueren atendre 155; que el Pla de suport per a l’accés a l’habitatge, posat en marxa per aquest Ajuntament, conté unes línies d’actuació molt positives, però el criteri que el lloguer se situï entre el 45 i el 50 per 100 de la renda familiar per tal d’assegurar-ne el pagament deixa fora dels ajuts moltes persones, ja que concretament a Barce-lona hi ha 16.217 persones que viuen amb pensions no contributives, és a dir, 301 euros al mes, i, d’altra banda, la pensió mínima de jubilació està en 466,98
euros i el salari mínim interprofessional està enguany en 479,10 euros, quantitats que comporten moltes di-ficultats per a poder arribar a final de mes i impossibi-liten de trobar lloguers que representin el 50% d’aquests ingressos; i que han arribat també al seu coneixement casos de mobbing immobiliari provocat per actuacions urbanístiques i, per tant, valdria la pena establir les previsions pertinents perquè les per-sones sotmeses a aquestes pressions no hagin de trucar a dues o tres portes i d’arribar a la Sindicatura de Greuges.
Tocant després al procediment administratiu, que ha provocat 300 expedients, comenta: a) que el silci administratiu que ha provocat moltes queixes, en-cara que en nombre no és alarmant en relació al nombre d’habitants de la Ciutat, perjudica tant els ciu-tadans afectats com l’Ajuntament, perquè dóna la sensació que el ciutadà no interessa a l’Ajuntament i, per això, la Sindicatura demana que sempre es doni resposta expressa i que, com que els ciutadans no tenen perquè ser experts en quelcom tan complex i difícil com és el Dret Administratiu, es faci un esforç per a explicar bé aquesta qüestió, i els impresos con-tinguin les explicacions pertinents; b) que també les sancions han provocat un volum considerable de queixes de ciutadans que senten vulnerats el seus drets per omissió de dades o no haver-se comunicat correctament al titular però, en tot cas, la valoració s’ha de fer tenint en compte el nombre de sancions imposades i el nombre de queixes rebudes i, d’altra banda, l’Institut Municipal d’Hisenda ha esmenat el seu error, fins i tot en els casos que la sanció era cor-recta però havia estat mal tramitada.
Aborda, més endavant, la contaminació acústica, problema que afecta molts ciutadans, i esmenta, especialment, el soroll provocat pels helicòpters turís-tics que darrerament sobrevolen la Ciutat i que, mal-grat les incomoditats que generen, són promocionats en les webs de turisme de la Ciutat, vols que, amb punt de sortida del Moll Adossat, són comercialitzats per diverses empreses.
Concreta que en un cas concret un ciutadà es queixà del pas d’onze helicòpters en dues hores da-munt del mateix edifici; i també fa notar que en trac-tar-se d’un activitat que s’exerceix sobre l’espai aeri, hi té competència el Ministeri de Foment a través la Direcció General d’Aviació Civil, però l’Ajuntament és qui atorga la llicència a l’heliport i qui ha de controlar la contaminació sonora, de manera que hi ha un con-flicte de competències que deixa el problema sense solució i el soroll sense control, perquè depèn de la distància a la qual es fa la valoració.
Dintre de la mateixa problemàtica del soroll, menci-ona també les queixes provocades durant els mesos d’estiu pel soroll dels aparells d’aire condicionat; i apunta la conveniència d’actuar en aquest moment a fi que el proper estiu no es repeteixi la mateixa situa-ció, mirant de responsabilitzar-ne també els instal·la-dors perquè tinguin més cura.
Es refereix, seguidament, a altres queixes tot ob-servant:
a) Pel que fa a l’actuació de la Guàrdia Urbana, que si bé les queixes rebudes no desmereixen l’ac-tuació global d’aquest Cos, al qual se li ha de reco-nèixer la seva tasca cívica i la seva contribució a la seguretat ciutadana, fins i tot a costa de la seva vida o de la seva integritat física, la preocupen aquelles
que denunciaven actuacions incorrectes d’alguns agents; que en aquests casos sempre apareix una contradicció entre les versions que ofereixen respec-tivament la Guàrdia Urbana i els denunciants, amb el consegüent perjudici per a la credibilitat dels agents municipals: per això, recomana que quan hi hagi queixes o denúncies contra l’actuació d’aquest Cos, es faci tot allò que calgui per aclarir els fets, de mane-ra que mai no quedi ni una ombmane-ra de dubte sobre l’actuació dels agents.
b) Pel que fa a les infraccions de trànsit, que, a l’hora de sancionar-les, caldria tenir en compte les circumstàncies personals que hi concorren, com ara el cas d’una persona sancionada per deixar estacio-nat malament el seu cotxe pel temps estrictament ne-cessari per acompanyar el seu pare, que no podia caminar, fins a casa seva; i també caldria graduar-ne l’import de les sancions atenent les condicions econò-miques de l’infractor, perquè moltes vegades desni-vellen el pressupost familiar.
c) Pel que fa al 010, que troba excessiu el seu cost, 63 cèntims cada tres minuts, donat que es tracta d’un servei que respon al dret legítim del ciutadà a obtenir informació i tampoc no li sembla adequat el temps mínim de tres minuts, que no es consumeix en la ma-joria de les trucades, mentre que considera una bona notícia la implantació del telèfon gratuït del civisme, que cobreix algunes de les funcions que abans com-plia el 010, però, això no obstant, aquest darrer nú-mero és el que facilita la Telefònica quan se li dema-na el telèfon d’aquest Ajuntament, sense advertir de l’existència d’aquest altre telèfon gratuït.
Tracta, en darrer lloc, el capítol dels serveis socials que han provocat 147 queixes que afecten els drets més essencials de les persones i situacions de precarietat de la vida de la gent i, per tant, haurien de ser prioritaris; i diu que com que per ser lliure calen uns ulls per mirar, unes orelles per sentir i un cap per pensar, ha visitat diverses vegades la Sala Baluard i l’ha sorprès veure com en una ciutat com Barcelona els Grups polítics fan política amb els problemes de la gent més pobra que viu situacions veritablement angoixants, quan davant d’això haurien de donar tes-timoni de ciutat i anar plegats, perquè les manifestaci-ons que es produeixen a la Vall d’Hebron comencen a ser alarmants.
Sobre la problemàtica de les persones que dormen al carrer, significa que per a tenir-ne un coneixement exacte ha visitat les institucions municipals i els ser-veis de les entitats d’iniciativa social i ha pogut cons-tatar que hi ha persones que es troben en aquesta si-tuació des d’abans de l’adveniment de la democràcia; que si a equipaments com Can Planas i Santa Lluïsa de Marillac la gent rep una atenció adequada i pot portar una vida digna, li sembla que no s’hauria de permetre que a la Ciutat passi una altra cosa; i que coneix com funciona el servei a transeünts a Madrid i a València, però el pla de Barcelona per a atendre aquesta gent és molt millor i així ho reconeixen totes les institucions que treballen en aquest terreny: per tant, recomana que se li dediquin pressupostàriament els recursos que necessiti.
Quant a la infància en risc, subratlla que un alt per-centatge de persones que són a la presó han tingut una infància marginal i presenten problemes d’analfa-betisme i manca de formació i, per tant, la infància en risc representa un gran problema tant per a la felicitat dels infants, com per al futur de la societat: per tant, l’Ajuntament, encara que els Equips d’atenció a la in-fància i a l’adolescència ja fan tot allò que poden, ha d’apostar fort, tot i no ser serveis de la seva compe-tència, donat que la Direcció General d’Atenció a la Infància i a la Adolescència no actua perquè no dis-posa de prou places.
Passa, a continuació, a formular les següents refle-xions a mode de conclusió i diu que la Sindicatura ha rebut en conjunt un miler de queixes, més de la mei-tat de les quals han donat lloc a l’obertura d’un expe-dient; que, en conjunt, s’han adreçat a la Sindicatura unes 3.000 persones; que 280 queixes ja s’han tan-cat amb una resolució final, però n’hi ha encara unes 200 en tràmit, perquè el corresponent servei munici-pal no està complint el seu deure d’informar i, per tant, hauria d’assumir la necessitat de fer-ho, perquè no vol tancar cap expedient en fals ni tampoc vol indi-car al ciutadà que es dirigeixi a una altra instància de supervisió perquè la Sindicatura es incapaç de treu-re’n l’entrellat; que les queixes rebudes permeten constatar: a) que a la ciutat de Barcelona els drets fo-namentals formals es troben ben consolidats, però molts ciutadans pateixen dèficits en el gaudiment dels drets socials; i b) que es poden millorar els drets rela-tius a la bona administració.
Posa en relleu, després, que la Sindicatura, a indica-ció del Sr. Alcalde, ha elaborat una proposta de Carta de drets i deures dels ciutadans a Barcelona, prevista en l’Ordenança de mesures per a garantir i fomentar la convivència en l’espai públic i que té per objecte ajudar a la reflexió, al debat, a la conscienciació de tots els que formen la Ciutat i aconseguir conjugar les llibertats dels ciutadans amb les seves responsabilitats i parteix de la convicció que sense deures no hi ha drets, que sense drets no es poden reclamar deures i que sense deures ni drets no hi ha ciutat.
Fa una referència a l’esmentada Ordenança de convivència en l’espai públic, tot remarcant que la llei és poderosa, però més encara ho és la necessitat, de manera que si no s’aconsegueix oferir alternatives a les persones perquè puguin superar la situació de precarietat en què viuen, no s’aconseguirà res més que malestar: aquest era el sentit de les seves obser-vacions a tal ordenança i, per tant, cal que el Pla d’in-clusió funcioni, que es treballi en l’educació cívica per
fer aflorar la bona conveniència, ja que la societat no es canvia per decret.
Acaba dient que el 2005 ha estat l’any de posada en marxa de la Sindicatura, però ara toca fer un es-forç més important per a la difusió d’aquest servei en-tre els ciutadans, encara que pugui espantar la possi-bilitat que com més sigui conegut més queixes hi arribin, perquè un greuge que s’ha pogut canalitzar i resoldre no és un greuge més, és un greuge menys.
La presidenta del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A, Sra. Mayol, dedica les seves prime-res paraules a agrair la feina de la Síndica i el seu equip, i el compromís que expressa una concepció del món i de la Ciutat i també una concepció de la re-lació entre l’Administració municipal i les persones; i a reiterar la seva confiança en la persona de la Síndica. Considera un encert que la Síndica hagi optat, se-guint l’estela de la Sindicatura de Greuges de Cata-lunya, per fer uns informes monogràfics que, a escala de Catalunya, han servit per marcar doctrina com fou el cas dels fets de fa deu anys sobre l’externalització dels serveis i sobre les presons, que varen ser enor-mement útils per a l’actuació política de tots els Grups parlamentaris sobre aquests camps: per tant, espera amb interès el que la Síndica presentarà d’aquí a uns mesos sobre els drets i deures dels im-migrants, perquè comparteix plenament l’afirmació de la Síndica que sense deures no hi ha drets, i sense drets no es poden reclamar deures, i ho vol fer palès perquè per al seu Grup és una posició de fons i un compromís ètic continuar reclamant al Congrés dels Diputats pels drets polítics dels immigrants, ja que el nou Estatut recull els drets socials, però hi queda el buit dels drets polítics; i, en conseqüència, lluitarà perquè els immigrants puguin votar a les properes eleccions municipals.
Celebra, també, els estudis sobre la infància en risc i sobre les persones sense sostre que la Síndica s’ha ofert a presentar properament, ja que una bona part del Pla d’inclusió social fa referència a les perso-nes sense sostre i, en un altre punt de l’ordre del dia d’avui, s’aprovaran més recursos per a aquesta po-blació.
passadissos de vol; i que els últims temps s’ha produ-ït un notable increment de les instal·lacions d’aire condicionat i la nova ordenança del soroll determina-rà una major responsabilitat dels instal·ladors.
Respecte a les qüestions de política social, comen-ta que les recomanacions que la Síndica coincideixen amb les prioritats que marca l’Ajuntament, que són: més atenció domiciliària, concepte que va més enllà de la teleassistència, en millors condicions i més ga-ranties per a les persones que hi treballen; i més atenció a la infància en risc, camp en el qual confia que el traspàs de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència al nou Consorci de Serveis pugui contribuir a poder respondre amb més eficàcia. En relació a les polítiques d’habitatge, celebra que l’informe situï el problema on realment està, que no és pas en la gestió del Patronat Municipal de l’Habi-tatge, que actua amb rigor, n’abordi les causes, res-pecte a les quals puntualitza que ha estat dolorós per a l’Ajuntament no poder comptar sempre amb les ali-ances necessàries en altres nivells de l’Administració per a poder fer la seva feina en condicions, perquè l’Estat i la Generalitat no han enfocat la seva política d’habitatge pensant en els sectors de població que la Síndica esmenta, sinó en les classes mitjanes i altes, cosa que ha repercutit en les possibilitats d’actuació d’aquest Ajuntament, el qual, tanmateix, per a aten-dre tal realitat ha fet els darrers anys un esforç consi-derable que es tradueix en les seves inversions pres-supostàries; en tot cas, en aquest moment té una certa esperança que les polítiques de l’Estat i de la Generalitat siguin sensibles a la realitat esmentada.
Expressa la seva preocupació davant les conside-racions de la Síndica sobre les queixes de la ciutada-nia relatives al sistema d’informació de l’Ajuntament, però està convençuda que el govern municipal farà l’esforç pertinent per a encarar aquesta realitat, si bé qüestiona les possibilitats d’eradicar totalment la qüestió del silenci administratiu.
Acaba la seva intervenció agraint la dedicació, les reflexions i el compromís de la Síndica amb els pro-grames de consum supervisat de drogues, ja que el seu suport és molt d’agrair en uns moments difícils com els que s’estan vivint actualment.
El president del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, Sr. Portabella, després d’agrair la feina de la Síndica i el seu equip per a redactar aquest infor-me corresponent a l’any 2005, que conté gairebé un miler de queixes que afecten unes 3.300 persones, destaca que s’hi reconeix que els drets formals i lli-bertats públiques gaudeixen de bona salut a Barcelo-na, almenys pel que fa a l’activitat municipal, ja que no resulta gens fàcil a les Administracions públiques poder oferir a la ciutadania un entorn en el qual senti ben protegits i ben explicats els seus drets i els seus deures, de manera que aquesta premissa no es pot generalitzar a totes les Administracions.
Considera necessari, tanmateix, mantenir una acti-tud permanent de transmissió d’aquests drets i deures per tal que les noves generacions que s’incorporen a la societat, i aquelles persones que arriben a la nostra ciutat procedents d’altres indrets tinguin coneixement de les regles de joc en les quals s’han de moure.
Agraeix, també, les indicacions que ha fet la Sindi-catura a la Carta de drets i deures.
Reconeix que, efectivament, com diu la Síndica, no tenim a la Ciutat l’Estat del benestar que promet la
Constitució, però puntualitza que la responsabilitat de poder gaudir de l’Estat del benestar no depèn única-ment de l’Administració local, ja que pràcticaúnica-ment no queda cap Administració amb competències absolu-tes i totals sobre allò que afecta la ciutadania, però, a més, cal tenir present que l’esforç fet recentment per la Generalitat, la qual gairebé ha doblat el pressupost destinat a les finalitats de benestar social i ha in-crementat notabilíssimament les transferències de re-cursos a aquest Ajuntament, exigeix un període de temps per a la seva consolidació, cosa que explica que no s’hagi pogut assolir encara un nivell suficient de relació amb la ciutadania. Agrega que, d’altra ban-da, el concepte d’Estat del benestar no es pot conge-lar, sinó que evoluciona i es consolida en funció de les necessitats de la ciutadania, especialment pel que fa als joves i a la gent gran, col·lectius aquests dar-rers en continu creixement ja que, per una banda, fe-liçment cada vegada són més les persones que supe-ren els 65 anys i això comporta una dinàmica i unes necessitats que la societat ha de saber resoldre i, per l’altra, cal preservar absolutament els drets i deures d’una infància que tendeixen a ser vulnerats en deter-minats mitjans de comunicació, com ara internet, i als quals s’ha de parar molta atenció.
Tocant a la conclusió relativa a l’espai públic, posa de manifest que l’Ordenança aprovada recentment busca defensar-ho i evitar-ne la privatització sense entrar en valoracions i procurant que sigui un bé pre-uat al servei de totes les capes de la societat sense usos exclusius i excloents.
Troba, també, molt ajustat que es recomani que la Ciutat faci un esforç en els procediments, no tan sols per a evitar als ciutadans frustracions, perquè l’Admi-nistració municipal no els fa cas, sinó també per a as-solir un tracte càlid amb la ciutadania, cosa que no és gens fàcil en una ciutat de les dimensions de la nos-tra i, per tant, s’ha d’anar assolint de manera gradual, més encara quan moltes de les coses que es dema-nen, com reconeix l’informe no són responsabilitat de l’Administració local, de manera que resulta necessà-ria una tasca pedagògica d’explicar a la ciutadania quins són els drets i deures que té en cada una de les Administracions.
El president del Grup del Partit Popular, Sr. Fernández Díaz, també agraeix d’antuvi a la Síndica i al seu equip la feina que han fet en el primer any de funcionament d’aquesta institució, reflectida en l’Infor-me que s’acaba de presentar on es recull la seva ac-tivitat durant el 2005, les 948 queixes rebudes, i s’ex-pressen un seguit de recomanacions, propostes i, fins i tot, crítiques.
Considera que tal informe mostra una radiografia de la situació ciutadana, les mancances socials i la incapacitat, en ocasions, de l’Ajuntament per a aten-dre les persones més vulnerables, detecta també una mala atenció ciutadana i les dificultats de moltes persones per a accedir als serveis municipals, és en certa manera el contrapunt a l’autocomplaença del govern municipal i a la Barcelona de disseny que pre-senten les diverses campanyes publicitàries d’aquest Ajuntament, i recorda l’existència d’una altra Barcelo-na, que també batega, que té problemes i necessitats i reclama solucions.
l’accés als serveis socials, en la problemàtica de la gent gran, de les persones amb discapacitats, sense sostre o amb drogodependències i en els nens des-emparats, però ell, per raons de brevetat, centrarà la seva atenció en aquelles qüestions que li semblen més importants.
En aquest sentit, referint-se primer al camp de l’ha-bitatge, diu que l’informe constata la manca d’habitat-ge públic per la llarga llista d’espera, els problemes per a l’adjudicació de pisos a famílies en situacions d’extrema gravetat, i les serioses dificultats per a po-der accedir a les ajudes econòmiques per al lloguer, i el fet que només s’hagin pogut atendre 155 de les 2.216 sol·licituds de pisos, i es refereix a diverses queixes pel que fa als criteris aplicats en els reallotjaments urbanístics: tot això porta la Síndica a recomanar més suport del govern de la Ciutat a l’ha-bitatge públic, l’increment dels recursos municipals destinats a l’habitatge i la simplificació dels procedi-ments.
Tocant després el capítol de la via pública, comen-ta que s’indica que la implancomen-tació de l’àrea verda d’aparcament ha generat, també, moltes queixes re-latives a les condicions per a obtenir els distintius de resident, a la manca de transport públic per aquells veïns que tenen horari laboral nocturn, a les dificul-tats per aparcar que tenen aquells veïns que viuen a prop dels límits de cada zona, a les denúncies d’aquells ciutadans que consideren l’àrea verda un impost encobert; i que aquestes queixes són una de-mostració més de l’error en la forma i en el moment en què s’implanta aquesta àrea verda. Agrega que es recorda, també, que l’Ajuntament ha estat condemnat en diverses sentències per la seva permissivitat vers determinades activitats privades molestes i, d’altra banda, es produeixen denúncies contra els serveis municipals de neteja i recollida d’escombraries, que no sempre són un exemple de respecte del descans del veïnat; que figuren també queixes provocades per locals que desenvolupen activitats sense llicència i amb llicències inadequades, sense que hi hagi prou controls i inspeccions per part de l’Ajuntament; i ell encara pot afegir-hi la passivitat municipal que ha ge-nerat sentències condemnatòries com la provocada per no haver precintat un restaurant que havia exercit la seva activitat sense la pertinent llicència, cas aquest en què el jutge aprecià desídia i temeritat mu-nicipal; que es denuncien, també, molèsties per la ce-lebració de festes als carrers, especialment en zones de concentració d’oci i ell també hi afegiria les cele-brades en l’interior de locals ocupats de manera il·le-gal per determinats grups i, en canvi, hi troba a faltar una referència a l’aplicació de la nova Ordenança de convivència per tal de garantir, amb més Guàrdia Ur-bana, el dret de tothom, també d’aquells que complei-xen les normes i paguen els seus impostos i tenen dret a gaudir de l’espai públic, i d’atendre aquelles persones que més ho necessiten, a les quals l’Ajunta-ment té l’obligació d’oferir una resposta social.
En el capítol de l’administració general, esmenta les queixes per la manca d’informació respecte a ac-tuacions que poden afectar el dret dels ciutadans, ja que crea inseguretat jurídica i inquietud, pel cost ex-cessiu del telèfon del civisme, per la falta d’informació sobre el telèfon gratuït del civisme, per la mala aten-ció rebuda per la inactivitat o l’aplicaaten-ció del silenci ad-ministratiu, és a dir, per no haver rebut de
l’Adminis-tració municipal resposta a les peticions que se li han formulat, pels retards en la concessió de les llicències d’activitat, que constitueixen un veritable fre a l’activi-tat econòmica i que comporten un temps d’espera mí-nim de sis mesos.
En el terreny dels serveis socials, posa en relleu que la Síndica apunta que la dependència d’aquests serveis pot provocar reticències a l’hora de formalit-zar queixes i que els ciutadans de Barcelona pateixen les conseqüències de la no actuació del govern de la Generalitat; i ell vol expressar la seva preocupació per la situació dels nens desemparats, per la insufi-ciència de serveis per a atendre la gent gran –centres de dia, places de residència, extensió de l’atenció do-miciliària a totes aquelles persones que la necessi-ten–, les persones amb discapacitat o amb drogode-pendències, aspecte en el qual l’informe de la Síndica assenyala la necessitat d’aprovar un mapa d’equipa-ments que defineixi els centres d’atenció als drogo-dependents.
Diu, en conclusió, que la Síndica ha presentat una anàlisi de les queixes presentades i ara escau analit-zar-ne les causes i resoldre els problemes detectats; i que desitja que les recomanacions que formula la Síndica tinguin més èxit que les iniciatives dels Grups de l’oposició que responen a aquest tipus de preocu-pacions, les quals han estat sistemàticament rebutja-des pel govern municipal.
El president del Grup de Convergència i Unió, Sr. Trias, felicita la Síndica per la tasca desenvolupada durant el 2005, en el qual ha respost un conjunt de queixes de la ciutadania i ha portat a terme actua-cions d’ofici, disposant d’uns recursos molt limitats que el porten a demanar del Sr. Alcalde que es facili-tin a la Sindicatura els recursos humans i materials que necessita per a tirar endavant la seva feina.
Subratlla que la Síndica no s’ha limitat a fer una anàlisi del conjunt de les queixes rebudes, sinó que formula, en cada capítol, un conjunt de recomana-cions que haurien de fer reflexionar tothom, perquè constitueixen un toc d’atenció a tots els polítics, tant del govern com de l’oposició, sobre les línies d’actua-ció per a aconseguir una ciutat justa i amb benestar social, on es doni resposta a les necessitats de la gent.
Constata que la Síndica alerta del desconeixement que té la ciutadania de les normes i dels seus drets i deures, desconeixement que pot provocar indefensió i que constitueix un problema greu en el temps de la societat de la informació a pesar que aquest Ajunta-ment gasta, tants i tants diners, en campanyes publi-citàries i hi ha tants mecanismes d’informació a la ciu-tadania: per tant, li sembla important fer arribar a la gent, sense ribets publicitaris, la informació que ne-cessita.
ciuta-dans i els obliga a recórrer als tribunals sense conèi-xer els motius denegatoris de les seves peticions, i genera esforços econòmics i humans que es podrien evitar.
Posa en relleu que tal informe: demana que es de-diquin més recursos a l’habitatge, aspecte en el qual ell vol posar de manifest que la Ciutat s’ha passat anys i anys venent sòl públic; recorda, també, l’exis-tència de persones darrere de tota actuació urbanísti-ca i la necessitat de trobar en les actuacions urbanís-tiques un equilibri entre les persones nouvingudes i aquelles que sempre han viscut al barri, ja que una actuació incorrecta pot derivar cap un conflicte social no desitjat; assenyala, també, els perjudicis que pot representar per a molta gent continuar mantenint un planejament urbanístic aprovat fa molts anys que no ha evolucionat; recomana, també més Guàrdia Urba-na, més inspecció i més capacitat de reacció, perquè considera que no s’actua de manera prou enèrgica i global en alguns casos i es disposa de pocs mitjans per a controlar determinades situacions; indica que no se li han respost les queixes que ha traslladat en matèria d’empadronament, residència i inserció so-cial; reclama a tothom una major complicitat amb la societat civil; i formula unes reflexions sobre la sala de venopunció i sobre la manera com es presten els serveis socials, la qual sembla no creure en la capa-citat de la societat civil d’organitzar-se i prestar ser-veis; i també adverteix que la externalització de serveis no vol dir menys control i menys eficiència, perquè ha de tenir per objecte no tan sols reduir cos-tos, sinó també donar més qualitat als serveis, per-què, altrament, no té sentit.
Creu que de l’informe es desprèn: que després de vint-i-set anys de govern d’unes mateixes forces polí-tiques la Ciutat té un problema molt greu en el terreny del benestar social i, per tant, cal tenir la capacitat per dedicar-hi els recursos necessaris per a donar-li res-posta; i que l’Administració ha de donar exemple com s’ha posat de manifest en el cas insòlit dels helicòp-ters.
El Sr. Mascarell expressa l’agraïment i la felicitació del Grup Socialista a la Síndica i al seu equip per la feina feta l’any passat, amb la qual l’Ajuntament i la Ciutat han fet un pas endavant.
Assegura que els membres del seu Grup han llegit l’informe i escoltat la intervenció de la Síndica amb profunda atenció, ja que la presència de la Síndica en aquesta sala és la plasmació del desig compartit; i creu que la Síndica està treballant amb un bon equip, la màxima llibertat i els mitjans necessaris per a po-der desenvolupar la seva comesa; que amb la Sindi-catura, Barcelona ha avançat en qualitat democràtica i ha estat pionera a posar damunt la taula de l’Admi-nistració municipal un altre mecanisme de major con-trol i de major aprofundiment democràtic; que gràcies a la feina i les recomanacions de la Síndica, la Ciutat pot esdevenir més justa i millorar i polir la qualitat de la seva gestió; i que la Sindicatura de Greuges és per als ciutadans de Barcelona una garantia volguda i de-sitjada pel govern municipal i pel partit en nom del qual està parlant.
Estima que el fet que l’Informe no hagi estat pensat com un instrument d’oposició ni tampoc com un aval de l’actuació dels responsables del govern municipal és justament allò que li dóna valor i, per tant, agraeix tam-bé a la Síndica que l’hagi plantejat en aquests termes.
Fa avinent que els membres del seu Grup compar-teixen, en termes generals, tant les recomanacions que s’hi formulen, com el sentit global de les seves pàgines finals de conclusions, perquè no pretenen que sigui un aval a la seva línia d’acció política, sinó al conjunt dels drets socials, econòmics i culturals dels barcelonins i barcelonines i, per això, estan con-tents que la Síndica sigui avui en aquesta sala.
Remarca que l’informe reflecteix cinc coses essen-cials: 1) que la Ciutat té ben consolidats els drets fo-namentals i les llibertats públiques; 2) que a la Ciutat encara hi ha ciutadans que pateixen dèficits en el gaudiment dels drets socials, i certament és així, però encara només que hi hagi una persona en aquesta situació, els membres del seu Grup no podrien sentir-se satisfets; 3) que es poden millorar els drets relatius a la bona administració; ara bé, ell desitja fer notar que en un lloc on es materialitzen milers –probable-ment milions– d’actuacions de caràcter administratiu és lògic i normal que alguns s’hagin de millorar; 4) que a la Ciutat no tenim l’Estat del benestar que la Constitució promet; en tot cas cal tenir present que la construcció de l’Estat del benestar és procés lent i complex que compet a molta gent i les ciutats no són pas les posseïdores de les eines per a tirar-lo enda-vant, sinó el lloc on es materialitzen els problemes; 5) que la responsabilitat de poder gaudir de l’Estat del benestar no depèn únicament de l’Administració lo-cal.
telè-fon gratuït donà, en un any, més de 150.000 respos-tes a les qüestions de base relacionades amb el civis-me; que, encara que, en termes generals, el nombre de greuges es podria considerar petit, és una invita-ció a fer-ho millor; i que el seu Grup es reaferma en tots els elements que composen el seu pla de govern, i el contingut dels diversos plans municipals van al moll de l’os de les propostes de la Síndica.
Acaba dient que els membres del seu Grup conti-nuaran vetllant per mantenir en el nivell més alt possi-ble el llistó de la bona salut dels drets polítics i demo-cràtics i continuaran treballant per millorar la salut, sempre millorable, dels drets socials i econòmics, i per millorar la qualitat de la gestió municipal i, encara que resta molta feina per fer, volen, com la Síndica, aconseguir una ciutat on el benestar sigui una realitat plena per a tots i cadascun dels seus ciutadans i ciu-tadanes, perquè els guia el desig, que pot semblar utòpic, de tenir una ciutat plenament lliure, democràti-ca i solidària.
La Sra. Malla constata –i ho agraeix moltíssim– que totes les persones que han fet ús de la paraula s’han llegit el seu informe de dalt a baix, i expressa el seu disgust en sentir que dimarts a la tarda la ràdio ja parlava de l’informe que ella havia lliurat al migdia i que tenia com a primers destinataris els membres d’aquest Consistori: per tant, els demana que en anys a venir no el lliurin als mitjans de comunicació abans que sigui presentat en aquest Plenari.
Assegura que ella procura actuar de la manera més objectiva possible i que no li agrada treure les coses de lloc: per tant, demana també que les coses s’agafin en el sentit amb què ella les diu.
Saluda la presència a la tribuna del públic del pre-sident i del viceprepre-sident del Fòrum dels Síndics de Catalunya, els Srs. Eduard Puig, Síndic de Figueres, i Fernando Otero, Síndic de Santa Coloma; expressa la seva satisfacció per la tasca feta pel seu equip; i demana que es tinguin en compte les seves recoma-nacions.
El Sr. Alcalde tanca el debat agraint a la Sra. Ma-lla tant la presentació d’aquest informe que conso-lida la institució de la Sindicatura de Greuges a la ciutat de Barcelona amb una funció de defensa de la ciutadania més enllà de les baralles partidàries, as-pecte que és molt important de tenir en compte; com els comentaris que es formulen en les conclusions que reafirmen en el propòsit de continuar treballant, sobretot en el perfeccionament de l’Estat del benes-tar perquè sigui realment efectiu i arribi a tothom, propòsit que necessita l’ajuda i el suport de les al-tres Administracions d’una forma molt clara i contun-dent, donat que la participació dels municipis en el conjunt de la despesa pública és relativament es-cassa i ha de ser a través dels mecanismes de redistribució de la renda per la via d’aquest impost, que s’ha d’aconseguir la garantia de qualitat i l’ac-cés obert a tots els ciutadans.
Observa que, com també indica la Síndica, la políti-ca de l’habitatge també forma part de les polítiques de benestar, perquè es tracta, en definitiva, d’oferir a les famílies que no tenen prou recursos la possibilitat d’accedir a un habitatge digne com diu la Constitució, però capgirar la realitat actual exigeix canvis substan-cials, perquè encara que aquest Ajuntament fa tot allò que pot, la seva actuació és solament una petita part d’unes polítiques generals que desenvolupen
espe-cialment l’Estat i la Generalitat i que dediquen molts milions de pessetes a subvencionar la compra d’habi-tatges quan valdria la pena no dedicar-hi tants recur-sos i destinar-ne més a garantir l’accés a un habitat-ge a aquelles persones que ho necessiten.
Fa notar que aquesta vegada la Síndica no ha par-lat de la quantia de les pensions i de la necessitat que continuïn creixent a un ritme que compensi les pèr-dues de poder adquisitiu derivades dels preus més alts que es produeixen a la Ciutat; que els governs responsables de la redistribució de rendes disminuei-xen les quotes de l’impost de la renda que serveix per a fer tal distribució, i, consegüentment, del seu suport als ciutadans i, en canvi, transfereixen els nous pro-blemes que emergeixen cap a les Administracions més properes als ciutadans, risc aquest que també s’ha corregut en el nostre país com ho demostra l’in-crement de la demanda que han detectat els serveis socials municipals i que està induït probablement per la disminució de les garanties d’ajuda i de suport que tenen les persones amb menys recursos de la nostra societat: agraeix, doncs, que la Síndica posi damunt la taula aquesta qüestió, perquè val la pena reflexio-nar-hi per tal d’anar perfeccionant les condicions de l’Estat del benestar.
Tot seguit la Sra. Pilar Malla i Escofet abandona el saló de sessions.
b) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 25 de gener de 2006 (S1/D/2006 213), que encarrega a la Ima. Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla l’elaboració del Pla de reinserció social i laboral d’acord amb allò previst a la disposició final 4a de l’Ordenança per fomentar i ga-rantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Bar-celona.
2. Decret de l’Alcaldia, de 30 de gener de 2006 (S1/D/2006 275), que designa representants de l’Ajuntament de Barcelona a la comissió paritària prevista a la disposició addicional tercera de la Llei 18/2005, de 27 de desembre, d’equipaments comer-cials, les persones següents: Im. Sr. Jordi Portabella i Calvete, Sr. Enric Lambies i Ortín, Sr. Albert Gon-zález i Orduna i Sra. Carmen León i García.
3. Decret de l’Alcaldia, de 30 de gener de 2006 (S1/D/2006 325), que nomena el Sr. Carles Chico i Martorell delegat de l’Ajuntament de Barcelona a l’agrupació d’interès econòmic ACEFHAT, AIE, en substitució del Sr. Albert Vilalta i Cambra.
4. Decret de l’Alcaldia, de 7 de febrer de 2006 (S1/D/2006 323), que nomena el Sr. Pere Munuera i Suriñach, assessor de la Gerència del Sector de Ser-veis Generals, mantenint-li les seves condicions actu-als, i deixa sense efecte el seu anterior nomenament com a director de Serveis d’Organització.
funcions establertes en els respectius documents an-nexos.
6. Decret de l’Alcaldia, de 17 de febrer de 2006 (S1/D/2006 671), que desestima el recurs de reposi-ció interposat pel Grup Municipal del Partit Popular contra del decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 2005, que va inadmetre a tràmit, per extemporani, l’escrit d’al·legacions contra l’aprovació inicial de mo-dificacions de crèdit, per import total 28.392.460,48 euros, acordada pel Plenari del Consell Municipal el 14 d’octubre de 2005.
7. Decret de l’Alcaldia, de 20 de febrer de 2006 (S1/D/2006 684), que proposa a la Junta General de Proeixample, SA, la designació dels membres se-güents del Consell d’Administració: Sr. Màxim López i Manresa, en representació del Districte de l’Eixample i en substitució del Sr. Josep M. Lucchetti i Piu; i Sr. Josep M. Lucchetti i Piu, en representació del Sector d’Urbanisme i en substitució del Sr. Miquel García i Sanjuan.
8. Decret de l’Alcaldia, de 20 de febrer de 2006 (S1/D/2006 685), que designa la Ima. Sra. Ángeles Esteller i Ruedas vocal del Consell d’Administració de l’Institut Barcelona Esports en representació del Grup Municipal Popular.
c) Mesures de govern
Mg 1. Pla estratègic de la bicicleta de Barcelona (2006-2010).
El segon tinent d’alcalde, Sr. Portabella, explica que el Pla estratègic de la bicicleta significa la conso-lidació de la bicicleta com a vehicle de transport sos-tenible i, consegüentment, l’aposta de l’equip de go-vern per la mobilitat sostenible basada en la diversitat de vehicles i en la presència creixent de la bicicleta en els carrers de la Ciutat, i significa, també, el des-envolupament d’una política, seriosa i sostinguda en el temps, de promoció de la bicicleta en resposta a les demandes generades a partir de l’impuls de la Comissió Cívica del Vianant i de la Bicicleta; que l’ús de la bicicleta ha assolit ja una massa crítica signifi-cativa estimada els darrers anys en unes 35.000 per-sones, que la utilitzen en els seus desplaçaments, no de manera esporàdica, sinó regular, i està experi-mentant un creixement que està al voltant del 5% anual; que aquesta realitat exigeix, doncs, més ser-veis, més condicions, més facilitats i, lògicament, al-guns reajustaments; que si bé els darrers anys ja s’han ofert uns serveis que expliquen l’expansió en l’ús de la bicicleta, cal fer un nou pas endavant preci-sant les demandes de futur en un pla estratègic que és fruit d’un procés de participació democràtica molt alta de la societat civil, que ha permès consensuar-ne el contingut, perquè inicialment fou redactat per l’em-presa guanyadora del corresponent concurs públic, després fou analitzat per l’esmentada Comissió cívi-ca, que hi formulà diverses aportacions, i reelaborat per l’empresa redactora i, finalment, aprovat pel Ple-nari de la Comissió citada.
Informa que el Pla s’articula en dotze eixos quanti-ficats i periodiquanti-ficats en els seus costos i parteix de la coordinació de les diverses regidories amb compe-tències en la matèria; que alguns d’aquests eixos comporten la continuació de coses que ja s’estan fent, com és el cas de la implantació dels carrils-bici,
que avui ja tenen 132 quilòmetres, xifra que supera lleugerament la meitat de la que hauria de tenir la xarxa bàsica, l’ampliació de la qual s’ha de fer en fun-ció de com s’implementin les zones de prioritat inver-tida; o com és el cas, també, de l’esforç que s’ha fet en els aparcaments de bicicletes que avui dia oferei-xen unes 5.000 places, 4.000 en superfície i 1.000 subterrànies. Hi agrega que l’Oficina de la Bicicleta que es preveu crear serà capaç de recollir les deman-des de la ciutadania i transmetre-li la política a favor de la bicicleta que desenvolupa el govern municipal.
El Sr. Ciurana expressa, d’entrada, la seva sorpre-sa, perquè no va rebre la documentació sobre aquest punt fins ahir a un quart de vuit de la tarda, perquè aquest Pla no arriba fins ara a pesar de ser un com-promís assumit el 1999, i perquè la seva redacció fou adjudicada el 2002 i, per tant, s’ha trigat quatre anys a fer-lo.
També fa notar que el Sr. Portabella ha parlat d’un ampli procés participatiu i, tanmateix, els Grups de l’oposició no han pogut intervenir-hi, perquè no estan en la Comissió cívica i el Pla no ha passat pel Pacte per la Mobilitat: per tant, o la consultoria ha actuat malament o el criteri polític ha estat consultar tothom, excepte els Grups de l’oposició; que avui aquí no s’aprova res, perquè només s’està presentant una mesura de govern; que quan el juliol de 2005 el seu Grup presentà en la Comissió de Seguretat i Mobilitat una iniciativa que demanava l’aprovació d’aquest Pla en un termini de sis mesos, el Sr. Hereu indicà que era impossible fer-ho i el Sr. Martínez afegí que un pla estratègic havia d’abastar com a mínim un perío-de perío-de quinze anys, i, no obstant això, el presentat avui només comprèn els anys 2006-2010; i que, a pe-sar que el Pla preveu una dotació de 5.000.000 d’euros per a tot el període, el Pressupost d’enguany no conté ni una sola partida específica destinada a la bicicleta, tal vegada perquè el govern municipal no ha sabut percebre el canvi que s’estava operant en la Ciutat respecte a l’ús de la bicicleta, que era vista com un element de lleure i s’està convertint en un element més de mobilitat.
El Sr. Basso manifesta que la bicicleta s’està con-vertint en un element més de mobilitat urbana i el seu ús s’ha incrementat un 40% els darrers sis anys, si bé només durant el 2005 els viatges en bicicleta només representen el 0,8% dels desplaçaments que es pro-dueixen diàriament a la Ciutat, percentatge que pot semblar petit, però cal tenir present que el nombre d’usuaris de la bicicleta com a mitjà de transport està creixent cada dia i això fa necessari analitzar els pro-blemes i avantatges que genera en el sistema de mo-bilitat de la Ciutat: per tant, el seu Grup està d’acord amb l’elaboració d’un pla estratègic de la bicicleta, però li costa d’entendre el que s’ha presentat avui, perquè a pesar de tractar-se d’un compromís adquirit per l’equip de govern el 1999 i d’haver-se’n adjudicat la redacció a una consultoria el 2002, al cap de tres anys s’ha presentat un document anomenat Pla es-tratègic de la bicicleta que consta de dotze punts, en-tre els quals hi ha “Amb bici a la feina”, “De compres amb bicicleta” i “Salut amb bicicleta”, però el seu Grup troba a faltar una anàlisi més aprofundida de la qüestió.
bici-cleta i de la resta de vehicles i, especialment, amb els vianants, que no poden anar per les voreres amb por de patir un accident per causa de l’incivisme dels ci-clistes; i que caldria també:
1r) analitzar els problemes de la xarxa de carrils-bici perquè, segons l’estudi fet a mitjans de 2005 per Ecologistes en Acció, el 57% dels carrils-bici són in-segurs i ineficaços i, per tant, s’hauria de plantejar una remodelació integral de la xarxa; 2n) donar una resposta eficaç als problemes d’incivisme i insegure-tat que es produeixen entre ciclistes, vianants i els usuaris d’altres vehicles per l’ús indegut de calçada i voreres, per no respectar les normes de circulació i per circular a velocitats indegudes; 3r) estudiar l’obli-gatorietat de la matriculació gratuïta de les bicicletes com a doble mecanisme de seguretat davant even-tuals robatoris cada cop més freqüents, i de respon-sabilització dels ciclistes en cas de possibles infrac-cions, així ho proposa el seu Grup, però l’equip de govern optà només per la implantació d’un xip identificador per a prevenir possibles robatoris; i 4t) implantar en la xarxa de metro, autobusos i ferrocar-rils les condicions necessàries perquè el transport de bicicletes no molesti a la resta d’usuaris.
La Sra. Mayol dóna la benvinguda al Pla estratègic de la bicicleta, perquè cal una acció integral i aquest pla pot ser una bona eina per a fer un pas endavant.
Subratlla la necessitat d’estendre la xarxa de car-rils-bici i d’aparcament de bicicletes per tal d’afavorir l’ús d’aquest mitjà de transport, que avui ja no és marginal, perquè un 4% de la població l’utilitza en els seus desplaçaments però, a més, presenta unes ca-racterístiques d’ecomobilitat que cal potenciar; que es tracta d’un pla que té un caire enormement transver-sal i, en aquesta línia, vol expressar el compromís de l’àrea de mediambient a impulsar i contribuir a fer possible la seva aplicació; i que l’aval de la Comissió Cívica del Vianant i la Bicicleta demostra que el Pla presentat compta amb el consens de les entitats im-plicades.
El Sr. Hereu destaca que el creixement de l’ús de la bicicleta és una bona notícia per al model de mobi-litat ciutadana segura, sostenible, equitativa i eficient que s’està construint i fa necessari establir una estra-tègia per a consolidar les línies d’actuació seguides els darrers anys i donar un nou impuls a les polítiques de foment de l’ús de la bicicleta; que els membres de la Comissió cívica són membres també del Pacte per a la Mobilitat; que les reflexions del Pla seran incor-porades a aquelles que s’estan fent sobre els eixos estratègics de la mobilitat urbana en els propers anys; que quan un mode de transport està creixent en termes tan absoluts com relatius, s’ha d’anar autodisciplinant per a poder conviure amb els altres; i que la pacificació de la via pública permetrà que la bi-cicleta sigui més present a la calçada i menys a les voreres.
El Sr. Portabella deixa constància que per a ell no constitueix cap sorpresa que en determinades inter-vencions s’hagi recorregut dialècticament a la sorpre-sa per a evitar parlar d’un pla estratègic àmpliament consensuat i participat i gens intervencionista, perquè ha estat producte d’un concurs públic i de les aporta-cions que s’hi han fet en una vintena de reunions amb associacions gens dubtoses de no voler pro-moure l’ús de la bicicleta, de manera que recull les demandes dels usuaris amb aquelles incorporacions
necessàries per a una bona entesa entre els usuaris i els no usuaris de la bicicleta; i que el desenvolupa-ment dels dotze eixos marcats s’ha de fer tenint en compte les consideracions i el contingut de l’anàlisi de fons.
Acaba agraint la col·laboració dels diversos esta-ments municipals i el protagonisme que han tingut en l’elaboració del Pla presentat totes les organitzacions de la bicicleta.
El Sr. Ciurana qüestiona que aquest Plenari s’esti-gui pronunciant sobre l’aprovació del Pla en debat, perquè s’ha presentat com una mesura de govern.
El Sr. Cuervo i el Sr. Casas aclareixen que, efecti-vament, es tracta d’una actuació que el govern muni-cipal ha decidit tirar endavant i que es posa en conei-xement del Plenari.
Mg 2. La Ciutat per la música.
El president de la Comissió de Cultura, Educació i Benestar Social, Sr. Mascarell, exposa que a Barce-lona tothom reconeix fàcilment la importància que te-nen dos sectors culturals, l’editorial i l’audiovisual i, en canvi, costa més valor el paper històric, de present i de futur, d’un altre sector essencial en la vida cultu-ral, el de la música i, per tant, aquesta mesura de go-vern pretén posar-lo en el seu lloc; que les societats filharmòniques, creades ja fa dos segles, la nòmina il·lustre de compositors, directors, cantants, el movi-ment dels Cors de Clavé, els orfeons, i la música sim-fònica confirmen la importància que històricament ha tingut la música en la Ciutat, realitat que es manté viva avui amb el cant coral, la música tradicional, el jazz, l’òpera, el flamenc, la cançó, la música electròni-ca i els sons derivats del nou mestissatge forjat a la Ciutat; que la mesura té la intenció de reconèixer la gran riquesa creativa, social i econòmica que hi ha darrera el fet musical, i de reconèixer la música com un senyal d’identitat que a vegades passa desaperce-but, però que té una notabilíssima importància en la configuració d’una vida cultural plena, amb identitat creativa i tots els altres derivats de caràcter social com són la cohesió social i la convivència que es genera entorn el fet musical, ja que la música és un poderós generador d’identitat, de sensibilitat, d’ex-pressivitat i té una funció inequívocament social i l’en-contre entre les diversitats que s’està produint en la Ciutat entre processos musicals provinents de cultu-res distintes en són una magnífica prova, però, a més, cal també tenir present l’impacte econòmic d’un sector del qual viuen un munt de professionals.
espe-cialitzades, la formació pública i privada i, en definiti-va, tots aquells elements que integren una realitat molt densa, molt rica, certament complexa però amb una notable potencialitat.
Diu, en conclusió, que la mesura pretén: harmonit-zar el treball conjunt que es pot fer; fer pedagogia; establir un conjunt de compromisos a través del pro-grama Barcelona, acció musical, que té certs paral·le-lismes amb el Barcelona Plató; revisar les normes que incideixen en el fet musical per tal de facilitar més l’expressivitat; crear la Taula de la música per tal de millorar els criteris, les línies de col·laboració amb el sector privat o associatiu de la música; cercar acords amb la Generalitat en aquest camp, crear un sistema d’indicadors; potenciar el Pla estratègic de l’Auditori i del Museu de la Música; i, en definitiva pro-moure tots aquells factors que permeten que els jo-ves es puguin expressar millor, que la creativitat mu-sical s’afermi com un dels elements imprescindibles del caràcter de Barcelona i que el fet musical contri-bueixi més i millor a assolir una ciutat més convivencial i cívica.
El Sr. Ciurana manifesta que el seu Grup pot com-partir el contingut de la mesura de govern presenta-da, però es pregunta per què el govern municipal ha trigat vint-i-set anys a adonar-se que Barcelona era una ciutat que bullia de creativitat musical i tenia un teixit cultural en forma d’equipaments musicals i, per tant, sembla que ara s’hagi descobert la sopa d’all; però, en tot cas, demana que la mesura de govern presentada no resti només en “parole, parole...”, sinó que tingui una traducció pressupostària en les prioritats polítiques del govern municipal i que l’A-juntament eviti posar problemes al sector de la músi-ca, com ha succeït en el cas de les sales de música en viu.
Pensa, d’altra banda, que la mesura de govern pre-sentada es queda coixa, perquè enfoca la música com a espectacle i lleure cultural, però oblida l’aspec-te de formació, a pesar que una de les grans assigna-tures pendents d’aquest Ajuntament és, justament, la formació musical, ja que concretament les escoles de música, que són la base per a garantir l’ampliació dels horitzons culturals de la ciutadania en el camp de la música, han estat un complet fracàs, així els anys 1993 i 1994 es començaren les escoles de mú-sica de l’Eixample i de Sant Andreu i el 2001, la de Sarrià aprofitant Can Ponsich, però d’aleshores ençà no se n’ha fet cap més, malgrat el compromís de fer-ne, com a mínim, una per districte i, per tant, actual-ment, Barcelona només en disposa de tres, quan en els països amb una llarga tradició musical formativa, com és el cas de Finlàndia, l’alumnat de les escoles públiques de música s’estima en l’1% de la població: per tant, demana que el govern municipal rectifiqui la seva política seguint l’exemple dels Ajuntaments de Vic i de Sant Cugat, que tenen una tradició d’escoles públiques de música absolutament envejable, mentre que, malauradament, Barcelona encara trigarà molts anys a poder-la assolir.
La Sra. Esteller considera que la mesura de govern presentada arriba tard, perquè Barcelona té una gran tradició musical i ha estat en el terreny musical una de les ciutats més importants d’Espanya i d’Europa, però ha perdut nivell i qualitat respecte a l’organitza-ció d’esdeveniments musicals que tinguin una projec-ció i atraguin gent cap a la nostra Ciutat, i això, tal
ve-gada, explica que la mesura de govern parli del So-nar, l’únic capaç d’atraure gent de fora, i no pas del Grec, el qual, en opinió del seu Grup, hauria de tenir la capacitat d’atracció i recuperar el prestigi d’anys enrere quan es donava també un protagonisme, que ara ha desaparegut, a la música lírica, i s’ha convertit en un festival que no destaca en cap camp en con-cret, on es fan moltes coses que no tenen gaire trans-cendència.
Expressa la seva preocupació perquè la mesura de govern no pugui comportar un intervencionisme ex-cessiu, a pesar que el sector té prou capacitat per sa-ber què passa i com cal enfocar-ho, tot i que necessi-ta un suport institucional per a poder-ho fer.
Subratlla que, malgrat que el seu Grup sempre ha indicat la necessitat d’incrementar l’aspecte relatiu a la formació musical, Barcelona només disposa de tres escoles de música i la de l’Eixample està, a més, en condicions molt precàries, situació que dificulta que els nens puguin aprendre música; que el Sr. Mascarell no ha fet referència al servei educatiu que ofereix el Liceu; que a València, i per tant sense ne-cessitat d’anar tan lluny com ha dit el Sr. Ciurana, també es pot trobar un bon exemple de formació mu-sical de la mainada a través de les bandes mumu-sicals de les escoles; i que en la llista de revistes musicals que hi ha en la mesura de govern només figuren ca-sualment les escrites en català i no altres com CDcom o Ópera Actual.
Demana, per acabar, que en la Taula de la Música hi hagi pluralitat i hi siguin també presents les asso-ciacions de compositors; i que serveixi veritablement per a donar un impuls a la qualitat de la música a la nostra ciutat.
El Sr. Mascarell lamenta que les intervencions dels Grups de l’oposició no hagin sabut entendre que la mesura de govern en debat pretén reivindicar el sec-tor de la música i demana que no es posin exemples com Finlàndia o València quan Barcelona té prou tra-dició musical per ser valorada per si mateixa.
Significa que allà on el Sr. Ciurana tem que pugui haver-hi “parole, parole...” hi ha realment “paraules d’amor” envers el sector musical; que l’estimació per la música, en una iniciativa pública, és un bon signe de política cultural; i que la mesura ofereix al sector treballar un conjunt de mesures que enfortiran sens dubte la vida cultural de la Ciutat i els professionals de la música.
d) Informes
1. L’activitat turística - Barcelona 2005.
Explica que la part relativa a les accions promo-cionals mostra el treball desenvolupat durant 2005 per Turisme de Barcelona; que el comportament de les principals variables turístiques, les enquestes i les estadístiques demostren un creixement significatiu, tant quantitatiu com qualitatiu, del turisme que arriba a la nostra ciutat; que, quantitativament, el nombre de pernoctacions, que expressa només les produïdes en establiments hotelers, ens situa comparativament en el primer lloc del rànquing de ciutats turístiques euro-pees no capitals d’Estat i com una de les principals ciutats europees en l’àmbit turístic; i que el vessant qualitatiu del creixement turístic es pot veure, per una banda, en les despeses econòmiques que té reper-cussions que van més enllà dels sector turístic, ja que, segons els informes elaborats per la Universitat de Barcelona, per encàrrec de Turisme de Barcelona, i, més recentment, per la Generalitat de Catalunya, aproximadament la meitat de la despesa turística que es produeix en una ciutat o en un país té repercussió directa en aquest sector i l’altra meitat la té fora del sector en altres àmbits com poden ser l’alimentació o la confecció, i per l’altra, en l’increment dels usos cul-turals que fan els turistes a la nostra ciutat.
Comenta que totes les ciutats amb una oferta turís-tica rellevant tenen una concentració de places hote-leres en els llocs històrics i la despesa turística se sol produir molt a prop del lloc d’allotjament o de visita i, tanmateix, a Barcelona els mapes corresponents mostren una oferta hotelera escampada per tots els seus deu districtes, si bé, lògicament, en els de Ciutat Vella i l’Eixample hi ha una concentració més alta de places, cosa que no hauria de sorprendre ningú; que la distribució de les pernoctacions turístiques segons l’origen dels visitants és fruit de la promoció que s’ha fet de la Ciutat i, així, els turistes provinents de l’àmbit europeu, exclòs l’Estat espanyol, representen la mei-tat dels que ens visiten, els provinents de l’Esmei-tat, una tercera part i els provinents de la resta del món, no gaire menys d’una quarta part; que pel que als diners que deixen els turistes a la Ciutat, s’està eixamplant la distància que manté Barcelona respecte a la ciutat de l’Estat situada en segon lloc, que ara és Madrid, mentre que abans era Màlaga, i l’increment d’aquesta despesa és també més gran aquí que a Madrid, a Màlaga o, fins i tot, a Girona, que és la ciutat amb creixements més rellevants en els darrers anys i aquest és un element més per a considerar que, si més no, en l’aspecte econòmic el turisme que ens vi-sita és de qualitat, encara que aquesta qualitat no s’ha de valorar només atenent a criteris econòmics; que l’oferta de productes permet l’equilibri gairebé al 50% entre el turisme vacacional i el congressual, per-què l’evolució del mercat els situa en el 42 i el 53,6 per 100 respectivament, però quan es mira per turis-tes aquests percentatges són el 49,5% i el 50,5; i que el mercat de creuers, que deixa una bona empremta econòmica a la Ciutat, ha experimentat un creixement molt significatiu, a pesar que també ho havia estat el dels anys precedents.
La Sra. Ortega significa que les xifres que s’han presentat, tot i ser positives, han estat elaborades per a donar a conèixer als mitjans de comunicació l’evo-lució favorable del nostre turisme, però no haurien d’impedir fer en aquest Plenari un debat en profundi-tat i, per tant, no troba de rebut que el comunicat promocional lliurat a la premsa acabi convertit en el
document base a debatre en aquest Plenari, amb un ànim de cobrir l’expedient que posa de manifest, si més no, el desinterès del govern municipal a debatre la transcendència i les repercussions de l’activitat tu-rística.
Observa, a continuació, que tal document enumera una sèrie d’accions de promoció de turisme, però no esmenta ni línies estratègiques, ni objectius concrets, ni pla d’acció, ni prioritats de mercat, ni cap acció pu-blicitària, i malgrat els canvis operats en el mercat tu-rístic, sembla donar a entendre que l’estratègia promocional passa per la utilització dels instruments i canals tradicionals, i ignora els avantatges de les no-ves tecnologies; que les xifres de pernoctacions es limiten als hotels i pensions, però no contenen cap re-ferència sobre les que es produeixen en altres esta-bliments turístics i, singularment, en els nombrosos apartaments domèstics i en els albergs i residències, que també incideixen en la demanda d’infraestruc-tures i serveis, ni tampoc sobre aquells visitants que pernocten fora de Barcelona, però que hi venen en excursions d’un sol dia, que poden tenir efectes ad-versos sobre la mobilitat urbana; que per al seu Grup, Barcelona s’ha convertit en una ciutat d’èxit i el turis-me hi ha contribuït, però aquest èxit s’ha de saber gestionar perquè comporta una sèrie de complica-cions i, en conseqüència, ha quedat enfosquit per la manera com el govern municipal entén i gestiona, a juí seu malament, la llibertat i, per tant, l’Ordenança sobre el civisme ha de servir per a millorar la qualitat del turisme a la nostra ciutat i també per a millorar les relacions entre la ciutadania i el turisme i, tanmateix, l’equip de govern no ha previst quin efecte tenia el creixement del turisme sobre els ciutadans i quan ho ha fet ha estat sobre la pressió ciutadana i davant l’existència de veus crítiques al carrer que denuncia-ven els incondenuncia-venients i la pressió del turisme: dóna, doncs, la benvinguda a la nova ordenança del civis-me, que, en la seva opinió, ha de servir per a ordenar els diferents usos per la convivència ciutadana i per-què la ciutadania no vegi com a negatius els efectes del turisme, ja que el govern municipal sembla valorar només els beneficis del turisme i no els costos del tu-risme.
Subratlla que, en opinió del seu Grup, Barcelona està en una posició excel·lent per continuar creixent i millorar el seu posicionament en el terreny turístic, i cal valorar el treball que ha fet en aquesta direcció el sector privat i també el públic, però cal també conti-nuar treballant per a poder assolir uns fruits encara millors i, per tant, la Ciutat ha de plantejar-se millorar de manera constant per aconseguir cotes d’excel·lèn-cia en tot allò que és públic procurant que tot sigui polit, cuidat, segur, còmode, singular i, a ser possible, únic per tal d’incrementar la visibilitat i la identitat de Barcelona i tot això passa per fer pedagogia i conci-liar el ciutadà i el turisme, per buscar una nova mane-ra de gestionar l’espai públic, la neteja i la seguretat basada en la convivència i en la conciliació d’interes-sos, per tenir una política global respecte al turisme i als seus efectes colaterals, i per analitzar periòdi-cament la percepció d’excel·lència tal per tal de no acabar morint d’èxit com a la faula de la llebre i la tor-tuga.
any rere any i que són insuficients; i que, en tot cas, pot constatar-s’hi que Barcelona continua sent una ciutat amb gran atractiu turístic, que es consolida en els rànquings mundials com una referència i que té un gran potencial turístic que cal saber gestionar.
Renuncia valorar les diferents dades que consten en l’informe, com són els increments de visitants, de pernoctacions, i dels percentatges d’ocupació hotele-ra, el parc d’hotels de qualitat, o els èxits de determi-nats productes turístics; però fa notar que el nombre de passatgers del bus turístic està indicant que ne-cessita una gestió millor, perquè els seus usuaris per-den el temps i la paciència en llargues cues, i que cal-dria establir noves rutes de transport públic entre el port i la Ciutat per tal d’afavorir la distribució dels tu-ristes arreu de la Ciutat.
Fa notar, més endavant, que l’atractiu turístic de la Ciutat es concentra en uns espais urbans molt con-crets, vius i dinàmics, on els residents conviuen amb estudiants, comerciants i turistes i, per tant, cal fer un esforç per a conciliar els interessos de tothom per tal d’oferir una millor imatge de la Ciutat i evitar els con-flictes, ja que el darrer estiu es produïren unes imat-ges lamentables que ens han reportat una certa mala fama en el rànquing de ciutats turístiques i que varen ser denunciades pels ciutadans i pels mitjans de co-municació que posaren damunt la taula la necessitat d’una millor ordenació de l’espai públic per a evitar aquestes imatges degradants i el deteriorament dels nostres espais públics, de les nostres platges i, so-bretot, de conciliar l’oci i el descans, qüestió també abordada en la referència que fa l’informe de la Síndi-ca de Greuges al soroll i molèsties provoSíndi-cades pels helicòpters turístics que sobrevolen la Ciutat.
Recalca que acabar amb les festes salvatges i les nits de guerrilla urbana han de ser objectius prioritaris per a evitar que Barcelona tingui una mala fama que no li correspon; que en el sopar celebrat fa pocs dies per una organització de comerciants que rep l’impac-te de 45.000.000 de visitants a l’any, s’explicà, amb tot luxe de detalls, com actuen les bandes organitza-des per robar als turistes amb absoluta impunitat i de manera reiterada, i la manca de mitjans que hi ha per a posar remei a aquesta situació; que, per tant, cal una millor gestió que doni resposta a aquesta situa-ció, garanteixi la seguretat dels nostres turistes i faci que el boca-orella del nostre èxit turístic sigui una re-alitat, perquè, a pesar que els indicadors són bons, si no s’actua d’una manera decidida millorant la imatge de Barcelona i garantint una bona gestió i una eficà-cia dels productes turístics i la qualitat del turisme la nostra Ciutat, a pesar que els indicadors actuals són bons, corre el risc de patir una davallada en els rànquings i de morir d’èxit.
El Sr. Forradellas estima que l’informe presentat mostra unes bones perspectives de continuïtat de la tasca desenvolupada en l’any passat, pel que fa al creixement del nombre de turistes, a les pernocta-cions, i als bons resultats en el camp dels congressos i convencions, entre altres motius perquè els factors d’atracció cultural tenen cada cop un pes més impor-tant i perquè es treballa per aconseguir que la pre-sència del turisme sigui compatible amb el respecte al mediambient i a l’espai públic; que, en qualsevol cas, no li sembla greu que el turisme pugui ser vist en aquest moment com un element de preocupació per part de la ciutadania, perquè no s’està plantejant una
estratègia de futur basada en un creixement quantita-tiu, Barcelona pot oferir coses diferents a les altres ciutats i s’està treballant en la línia de mantenir els beneficis econòmics i socials que el turisme aporta a la nostra ciutat a través d’un desenvolupament soste-nible del turisme que generi llocs de treball amb retri-bucions adequades i amb estabilitat laboral, model que, a juí seu, és suficientment sòlid i pot fer front a les noves circumstàncies que vagin apareixent, com la utilització de les noves tecnologies i els vols a baix cost amb uns resultats positius per als turistes, per als treballadors del sector i per als barcelonins i barcelonines, perquè la Ciutat ofereix molts atractius que cada vegada s’estenen a més barris i districtes gràcies a la qualitat urbana, que és el resultat d’unes polítiques urbanístiques adequades.
La Sra. Rojo recorda que tant el primer com el se-gon Pla estratègic es marcaren com objectius posar Barcelona en el mapa del món i també situar-la, pel que fa a les pernoctacions hoteleres, entre les prin-cipals ciutats del món, especialment aquelles que no són capitals europees; i creu que l’informe en debat demostra que aquests objectius s’han acomplert, però s’està treballant per a millorar-los encara més, ja que la Ciutat no tan sols està tenint èxit des del punt de vista quantitatiu, sinó que s’ha convertit en un referent pel que fa al model de turisme urbà quan està en discussió el model de turisme de sol i platges.
Posa en relleu que el desenvolupament del turisme urbà està lligat en totes les ciutats, no tan sols a una bona infraestructura hotelera, sinó també a la trans-formació del territori i de les seves dinàmiques, fins al punt que els ciutadans i ciutadanes es converteixen sovint en turistes en la seva ciutat; que avui el con-cepte de turisme ha canviat i s’ha fet més ampli per-què vol atraure la visita de persones i famílies, però també estudiants i trobades d’empreses, proveïdors i clients; i que el model turístic de Barcelona es carac-teritza per: a) l’encert de la creació del Consorci de Turisme de Barcelona i de la cooperació público-pri-vada que està en la base del Pla de turisme de Bar-celona; b) la combinació del turisme de vacances amb el turisme de negocis; c) una oferta de serveis, d’infraestructures turístiques que incorporen un im-portant creixement en els vessants cultural, comer-cial, gastronòmic, d’intercanvis científics i empresa-rials, que va molt més enllà del turisme clàssic, i tot això fa que el turisme es consolidi com un sector eco-nòmic i de creació d’ocupació, si bé Barcelona no vol especialitzar-se en aquest sector, sinó que cerca una dinàmica de diversificació econòmica on els sectors emergents tenen un pes cada dia més gran.