GUB : revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Núm. 44 (nov. 2012)

(1)

(2)

Sumari

4 GuB

Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Edita:Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona

Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona

Consell Editorial:Carles Reyner, Eva Llorach, Car-me Pallarés, Sagrario Navas, Joan Palau, Àlex Palau i Sílvia Fernández

Director:Evelio Vázquez

Coordinació:Àlex Palau ([email protected])

Projecte gràfic i maquetació:Joan Serra i Laura Urios

Redacció i fotografia:Sílvia Fernández

Serveis editorials:Op-team SIC SL

16

3 Editorial:

Compromís amb la seguretat viària

4 De Portada:

Vianants més segurs

6 A fons:

El Grup de Platges posa

límit a la delinqüència

8 Especial Patró:

Festes patronals

austeres però carregades d’emoció

10 Notícies:

145 nous agents a

L’Audiència no considera els tri-lers grup criminal

13 Notícies:

Més dones i de més rang a L’ISPC no formarà nous policiesa El PAM fixa el rumb de Barcelona fins al 2015 a Més de 300 persones recorren al SIAVT

15 Actuem:

Una patrulla salva

una nena sense respiracióa La presència al carrer permet aturar els lladres de mòbils

16 La GUB en imatges

18 BCN es mou:

Els barcelonins perceben una ciutat més cívica i segura a Risc i accidentalitat zero

a Plenari del Pacte per la Mobilitat

20 Marc legal:

Els clients de la prostitució, en el punt de mira

21 Activitats:

Eurpolyb 2012 a

Pedalada de BTT per Collserola

22 El Tauler:

Felicitacions a la GUB a Jubilacions i defuncions

21

8

10

14

(3)

D

es que sóc alcalde de la ciutat de Barcelo-na, he manifestat el meu compromís amb la seguretat i el civisme. Aquest compromís es manifesta en les visites realitzades a to-tes les unitats que composen la Guàrdia Urbana. En una d’aquestes visites vaig tenir l’oportunitat de conèi-xer i agrair la tasca que fa la Unitat d’Accidents de la GUB, on vaig refermar la meva voluntat de reduir el nombre de víctimes a la ciutat de Barcelona.

Com a alcalde, vull llançar un missatge d’atenció als ciutadans: cal extremar les prevencions i la prudència al volant. És a la ciutat on vehicles i vianants compar-teixen el mateix espai i on conviuen amb una multitud de situacions de mobilitat complexes. Com a Ajunta-ment volem posar-nos al capdavant, però també és ne-cessari que tots, a títol personal, hi posem de la nos-tra part. Ha arribat l’hora de fer un pas endavant en les polítiques de seguretat viària.

Per això a principis de l’estiu vaig anunciar que Bar-celona li dóna una volta més a la seguretat viària i

en-Editorial

Compromís amb

la seguretat viària

Barcelona engega una política decidida per protegir els

usuaris més febles de la piràmide de la mobilitat: els

nens, la gent gran i les persones amb mobilitat reduïda

gega una política decidida per protegir als usuaris més febles de la piràmide de la mobilitat: els nens, la gent gran i les persones amb mobilitat reduïda. Barcelona s’ha de convertir en una ciutat que respecti i faci res-pectar els seus vianants.

Per fer-ho aplicarem mesures com la revisió de l’estat dels 15.148 passos de vianants que hi ha a Barcelo-na, i la Guàrdia Urbana intensificarà la vigilància què els conductors circulin a la velocitat màxima per-mesa i respectin els passos de vianants. Volem que Barcelona es converteixi en una ciutat que protegeix els més vulnerables, però també demanem als via-nants que actuïn amb responsabilitat.

No volem ni ens podem permetre més ferits ni més morts per accidents de trànsit a la ciutat. És un repte difícil, ho sabem, però no deixarem de posar totes les eines que tenim al nostre abast per aconseguir-ho.

Xavier Trias

Alcalde de Barcelona

(4)

De portada

Vianants

més segurs

L

’Ajuntament de Barcelona aposta per intensificarels esforços i les actuacions dels diferents depar-taments municipals implicats en la prevenció i la seguretat viària, conjuntament amb la tasca de la Guàrdia Urbana, per reduir els accidents i, especial-ment, per prevenir i evitar aquells sinistres que acaben amb ferits greus i morts als carrers de la ciutat. Alhora, el Consistori actuarà amb contundència vers aquelles persones que realitzen conductes que posen en risc tant al mateix conductor com a la resta d’usuaris de les vies. La GUB dedicarà una especial atenció a prevenir, evitar i corregir aquestes infraccions que poden ser causa d’ac-cidents a la ciutat.

Més seguretat pels vianants

D’acord amb les orientacions de la Comissió Europea so-bre Seguretat Viària i tal com indica el pla de Seguretat Viària 2011-2013 del Servei Català de Trànsit, Barcelona fixa la protecció dels col·lectius més vulnerables com un dels principals objectius. A Barcelona cada dia es

pro-La Guàrdia Urbana intensifica la seva lluita contra l’accidentalitat a Barcelona augmentant la

vigilàn-cia de passos de vianants, la circulació de les bicicletes, els controls de velocitat, d’alcoholèmia i la

conducció temerària.

dueixen un total de 2.493.948 desplaçaments a peu, el que suposa el 31,86% del total de desplaçaments que es realitzen a dins la ciutat. Malgrat això, els vianants (espe-cialment nens, gent gran i persones amb mobilitat reduï-da), juntament amb els motoristes, segueixen sent un

Els 4 passos de vianants amb més

atropellaments el 2011

1. Carrer Mare de Déu de Montserrat amb Carrer Bis-bal - 4 atropellaments

2. Carrer Tarragona amb Consell de Cent - 3 atrope-llaments

3. Avinguda Paral·lel amb Ronda Sant Pau - 3 atro-pellaments

4. Gran Via amb Selva de Mar - 3 atropellaments

Els 13 accidents produïts en aquestes cruïlles el 2011, s’han reduït a un fins a data d’1 d’octubre de 2012. L’únic atrope-llament s’ha produït a Tarragona amb Consell de Cent.

(5)

dels dos col·lectius que presenten un major índex de si-nistralitat i gravetat en les lesions. S’ha de tenir en comp-te també que el 54% dels atropellaments que comp-tenen lloc a la ciutat es produeixen als passos de vianants.

Revisió de més de 15.000 passos de vianants

La Guàrdia Urbana està duent a terme una revisió ex-haustiva de les condicions dels 15.148 passos de via-nants de la ciutat amb l’objectiu d’assegurar que es tro-bin en correcte estat i així garantir la màxima seguretat dels vianants. S’analitzaran aspectes com la visibilitat, la il·luminació, la senyalització i el manteniment d’a-quests passos per tal de detallar els indrets on es pro-dueixen els accidents i proposar actuacions de millora. A més, els agents hauran de garantir un major respecte de les zones 30 i dels mateixos passos de vianants.

Evitar la velocitat, l’alcohol i la conducció temerària

La GUB continuarà incrementant el control de les infrac-cions que provoquen una major accidentalitat corregint i denunciant els casos de desobediència a les normes, es-pecialment quan originin comportaments de risc i posin en perill la seguretat dels ciutadans. S’actuarà de mane-ra preferent sobre accions

com no obeir el llum ver-mell d’un semàfor, la con-ducció temerària o negli-gent, conduir sense haver obtingut l’autorització pre-ceptiva o sense mantenir l’atenció permanent a la conducció (ús del telèfon mòbil, per exemple). Tam-bé s’incrementen els dis-positius especials a tota la

ciutat i especialment a les zones d’oci, amb la realitza-ció de proves d’alcoholèmia i drogotest als conductors. Conduir begut és la principal causa indirecta d’accidents a Barcelona, l’any passat aquest factor va estar present en 396 sinistres del total que es van produir a la ciutat –l’any 2011 es van produir a Barcelona 8.831 acci-dents–. D’altra banda, l’excés de velocitat va ser causa indirecta de 113 accidents.

Control de les bicicletes

Per tal d'ordenar la circulació de ciclistes i vianants, la Guàrdia Urbana va engegar una campanya per garantir la correcta circulació dels grups de bicicletes turístiques i el compliment de la normativa. Els agents informen les empreses i corregeixen i sancionen els comportaments inadequats dels ciclistes. En els darrers anys la ciutat ha viscut un notable increment de l’ús de la bicicleta en els desplaçaments interns, fet que ha disparat l’acci-dentalitat en aquest vehicle.

Suposarà una infracció la circulació en bicicleta fora de les zones habilitades per a aquest fi, la manca de res-pecte pels vianants i les distàncies de seguretat o les ac-tituds temeràries com conduir recolzats en només una roda o agafat a un vehicle en marxa. p

Evolució dels accidents de bicicleta

La Guàrdia Urbana revisa l’estat

dels 15.148 passos de vianants

de la ciutat per garantir la

màxima seguretat

(6)

A fons

El Grup de Platges posa

límit a la delinqüència

E

ntre el 15 de juny i el 30 de setembre, va ro-mandre activat el dispositiu especial de l’estiu de l’Ajuntament de Barcelona. Pel que fa a la GUB, el Grup operatiu de Platges i la lluita contra l’incivisme i la venda ambulant en són els trets que han marcat, principalment, la campanya. A més, s’han incrementat un 11,4% les denúncies per venda ambulant a les platges i s’han multiplicat per tres les re-lacionades amb serveis no autoritzats a l'espai públic, com per exemple els massatges. Els bons resultats d'a-quest equip, que es mantindrà en propers dispositius, han coincidit amb un increment del nombre d'usuaris de

Agents del grup de platges vigilant un dels espigons del litoral barceloní

El nou Grup de Platges de la Guàrdia Urbana, format per més de 70 agents, ha permès reduir un 15%

els fets delictius al litoral barceloní respecte de l’any passat. El dispositiu especial de l’estiu de

l’Ajun-tament ha comptat per primer cop amb un Grup operatiu específic de Platges.

les platges de la ciutat, que enguany ha arribat als 3,4 milions, un 11,2% més que l'any 2010.

Patrullen a peu, en bicicleta o en vehicles motoritzats i el seu objectiu és garantir la convivència a les platges i pro-curar que no s'hi duguin a terme activitats no autoritza-des, com ara massatges, relacionades amb la venda am-bulant, o furts. El Grup de Platges també disposa de ve-hicles específics per a la sorra (dos quads biplaça) i del suport d'una embarcació pneumàtica que reforça la vigi-lància als espigons, vetlla per la seguretat dels banyistes i pel compliment de la normativa d'esports nàutics. "A quest Grup tindrà continuïtat, vist l'èxit que està tenint. Estem molt satisfets amb els resultats", va assegurar el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn.

Com funciona el Grup de Platges?

El sergent José Luis Campos, comandament del Grup, ex-plica que el Grup de Platges ha suposat un gran repte per

Els 70 agents del nou grup de

platges aconsegueixen reduir en

un 15% els delictes a les platges

de la capital catalana

(7)

Impacte econòmic i cívic

L'activitat dels llauners fa que els establiments venguin entre un 10% i un 15% menys segons el president de l'Associació d'Amics i Comerciants de la Plaça Reial, Roberto Tierz, per la qual cosa és responsable de les pèrdues econòmiques conse-güents del sector comercial i hostaler. A més, els sorolls i la brutícia derivats del consum de begudes a la via pública oca-sionen conflictes de convivència.

Per a conscienciar la ciutadania dels efectes d’aquest fenomen l’Ajuntament, juntament amb associacions de veïns i comer-ciants del Gòtic i amb Estrella Damm, va llençar una campanya publicitària just abans de la Mercè. Sota l’eslògan “Si t’a-grada la cervesa, no la compris als llauners”, la iniciativa posa l’accent en la manca d'higiene en la manipulació de les llau-nes, que sovint s'amaguen en contenidors o al clavegueram. Per últim, la campanya alerta que l'adquisició de begudes als venedors ambulants es pot sancionar amb fins a 500 euros, d'acord amb l'ordenança de civisme municipal.

a la GUB, ja que ha implicat cohesionar un equip de tre-ball de 78 agents i 9 caporals per donar resposta a con-ductes incíviques molt arrelades (venda ambulant i mas-satges) que es produïen en un espai tan concor regut com les platges de la capital catalana. La valoració del Grup és molt positiva i consideren que la simple presència d’a-gents a les platges ja espanta els infractors.

Pel que fa a l’embarcació, el sergent Campos especifica que el temps de resposta des del Port Olímpic, on estava amarrada, era de 3 minuts fins a les piscines del Fòrum i de 2,5 fins a l’Hotel Vela: “Aquesta agilitat ha permès re-alitzar diversos rescats a banyistes i petites embarcacions a vela amb dificultats”. Campos afegeix també que “s’han realitzat bones intervencions en coordinació amb altres cossos” i destaca l’extracció d’una xarxa de pesca aban-donada al costat de l’espigó de la platja de Llevant junta-ment amb els bussejadors de Bombers de Barcelona.

Entre els mesos de juliol i agost, els agents van posar un 3,7% més de denúncies per incomplir l’ordenança de me-sures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic. També s'ha intensificat la lluita contra la venda ambulant i s'han posat 19.146 denúncies en aquest sentit, un 2% més que l'any anterior. La Guàrdia Urbana ha tramitat 4.107 denúncies per consumir begu-des alcohòliques a la via pública —un 13,9% més— i, gràcies al decret de prohibició de rutes entre bars a Ciu-tat Vella, aquest fenomen està desapareixent de la zona.

Lluita contra la venda ambulant

El Consistori prioritza la lluita contra la venda ambulant, per això des de juliol del 2011 la Guàrdia Urbana manté en marxa l'Operació Mestral. Aquest estiu, la GUB ha dut a terme dues grans campanyes contra la venda ambulant en dues dates significatives en les que aquesta activitat s’incrementa: Sant Joan i les Festes de la Mercè. Entre totes dues operacions es van confiscar més de 200.000 llaunes. Els agents es van centrar en identificar els circuits de subministrament, venda, emmagatzematge i comercialització de les llaunes de cervesa que s’acaben venent al detall als diferents punts de celebració. Els dies previs a la Revetlla de Sant Joan, va tenir lloc una opera-ció en 13 locals dels districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i Sant Martí on es van intervenir 178.000 llau-nes, més de la meitat de totes les intervingudes el 2011. Pel que fa a les festes de la Mercè, només en 8 locals de Ciutat Vella es van confiscar 32.000 llaunes més.p

En dues operacions es van

confiscar més de 200.000

llaunes de beguda destinades a

la venda ambulant

(8)

Especial Patró

Festes patronals

austeres

però carregades d’emoció

L

a Diada de Sant Rafael, el passat 28 de setem-bre, va començar amb l’habitual missa, que aquest any va tenir lloc a l’Església de Sant Se-ver. Després, al Saló de Cent es van lliurar un to-tal de 85 medalles al mèrit. Vint-i-tres van ser per a per-sonalitats i entitats no pertanyents al Cos, entre elles membres destacats de la

Justícia, comandaments d’altres cossos de segure-tat o representants de la societat civil com la

perio-dista Helena García Melero d’Els Matins de TV3, que han contribuït d’alguna forma a la tasca de la Guàrdia Urbana. Van rebre la medalla d’honor també els ciuta-dans Yasser El Majidi i Vadim Moiseev, que van ajudar a la GUB en la detenció d’un conductor que havia pro-vocat un accident i s’havia donat a la fuga.

La Guàrdia Urbana lliura 62 medalles d’honor al

mèrit al personal propi i unes altres 23 a entitats i

personalitats externes per la seva contribució

Tots els actes centrals de la Diada de Sant Rafael

s’han celebrat enguany al Saló de Cent de

l’Ajun-tament. Entre les 85 medalles al mèrit que ha

lliu-rat enguany la Guàrdia Urbana, destaca la d’or

que l’agent Juan José Salas va poder recollir,

per-sonalment, pels fets ocorreguts el 2006 que el

van deixar greument incapacitat.

(9)

Medalles internes al mèrit

Va ser especialment emotiu el moment en què l’agent Juan José Salas, que va quedar greument ferit en una in-tervenció el 2006, va poder recollir la seva medalla d’or. L’alcalde es va apropar a l’agent per fer-li entrega de la medalla alhora que un Saló de Cent ple a vessar s’aixe-cava i esclafia en aplaudiments per retre un merescut homenatge a Salas.

En la categoria d’argent, tres agents van rebre medalles: Jordi Palau, per l’accident sofert a la ronda del Litoral quan va patir danys que encara limiten la seva activitat; Miguel Montañés, per salvar la vida d’un home gran que havia caigut des d’un balcó, i Francisco Chacón per evi-tar un suïcidi. Entre els 58 guardonats amb medalla de bronze, destaca per la seva singularitat la de l’agent Luis Tirado per la seva ac tuació en l’accident del creuer Cos-ta Concòrdia, on viatjava com a passatger.

Els encarregats de lliurar les medalles van ser l’alcalde, el primer tinent d’alcalde, el regidor de Mobilitat, el ge-rent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, i el cap de la Guàrdia Urbana.

Agraïment institucional

L’acte de lliurament de les medalles va comptar amb el conseller d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Felip

Puig, com a ponent. Puig va fer el discurs d’obertura de l’acte, en el que va destacar el paper que les policies han de tenir en la salvaguarda de les llibertats durant les èpo-ques convulses. A més, va fer un repàs a la història de la Guàrdia Urbana i va donar les gràcies als seus membres pel seu coratge i vocació de servei públic.

En el discurs de clausura, Trias va agrair la tasca diària de tots els agents, i va afirmar que “podem estar orgu-llosos de tenir una Guàrdia Urbana com la que tenim, un cos que garanteix la convivència, la se gu re tat i l’or-dre a la nostra ciutat”. També va afirmar que “ne -cessitem més Guàrdia Urbana, i asseguro que llu ita ré cada dia per tenir la policia que necessitem”, un Cos que ha de tenir dos grans pilars: prevenció i proximitat.

Una vida dedicada al Cos

També en el marc dels actes patronals, el dia 26 de se-tembre va tenir lloc l’acte de reconeixement a la trajec-tòria. En aquest acte es va fer entrega de 59 diplomes a jubilats, 30 medalles d’argent per 35 anys de servei, 140 medalles de bronze per 25 anys de servei i es van lliurar obsequis a set vídues i vidus.

L’intendent Joaquim Arandes, un dels membres de la GUB que rebia la medalla d’argent a l’antiguitat, va fer el discurs inicial. En un parlament molt emotiu i carregat d’his tòria, Arandes va fer vibrar l’auditori recordant les seves vivències al Cos, des dels seus inicis el 1976, en la promoció 42, fins al seu destí actual a Gràcia, passant pel naixement de la seva primera filla, primer nadó nas-cut del matrimoni de dos agents.p

El conseller Puig destaca en el

seu discurs el paper clau de les

policies en èpoques convulses

per garantir les llibertats

A les fotos, d’esquerra a dreta: l’agent Salas recollint la medalla d’or; dos moments de l’entrega de medalles al mèrit al Saló de Cent; l’entrega de diplomes als jubilats, i la missa en honor a Sant Rafael

(10)

Notícies

L

a nova promoció de la Guàrdia Urbana ja és ales unitats. En total, són 145 nous agents, 113 homes i 32 dones, amb una mitjana d’edat de 30 anys. La nova lleva va rebre la benvinguda oficial al Cos a principis d’estiu, en un acte solemne al Saló de Cent que van compartir amb els 30 efectius que s’han incorporat a Bombers, i que va estar presidit per l’alcalde, Xavier Trias; el primer tinent d’alcalde, Joa -quim Forn; el gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat, Joan Delort; el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vàz-quez i el di rector de Bombers, Josep Mª Fontclara. A finals de juny, els nous agents van iniciar el període de pràctiques a les unitats, de 12 mesos de durada, que els permetrà endinsar-se en les particularitats de la tas-ca policial a Barcelona. Superada aquesta fase, seran nomenats funcionaris de carrera. Aquestes incorpora-cions permeten rejovenir el Cos i incidir en tasques de proximitat, ja que s’han incorporat en unitats territorials i nocturnes per reforçar el patrullatge al carrer.

Amb la incorporació de

la darrera

lleva

, la Guàrdia Urbana compta ja

amb un total de 3.040 efectius

L’Ajuntament preveu posar en

marxa una oferta pública per

cobrir 200 noves places d’agent

durant el proper any 2013

145 nous agents

Maria Bueno, 27 anys

Com els seus companys, la Maria Bue-no es va incorporar a la GUB a princi-pis d’estiu. La valoració d’aquests primers mesos de pràctiques és molt positiva: “Dia a dia se’m presenten situacions noves i diferents de les que aprenc moltíssim”, explica. Bueno va ser la primera classificada al curs de l’Institut de Seguretat Pú-blica de Catalunya, i des de l’estiu fa les pràctiques a la UT-3. Va triar aquesta unitat perquè per proximitat coneix molt bé el territori: “M’agrada aquest districte perquè hi ha molta varie-tat de serveis. Estic aprenent molt”. La nova agent tenia molt clar que volia fer les pràctiques en aquest districte i no es pe-nedeix de l’elecció. La Maria va decidir que volia formar part de la Guàrdia Urbana després d’haver cursat els seus estudis de veterinària, quan no acabava d’estar il·lusionada amb la feina que feia. La seva intenció és, amb els anys, poder formar part de l’Equip Caní o de la Unitat Muntada.

Noves places el 2013

Finalment, l’Ajuntament de Barcelona podrà convocar 200 noves places per a la Guàrdia Urbana. El Govern estatal s’ha compromès a suprimir els límits de con-tractació de noves places de policia local a les admi-nistracions que compleixin o no superin els límits

(11)

Lluís Romeu, 34 anys

En Lluís Romeu és un dels nous agents de la Guàrdia Urbana incor-porats el 2012. Després d’uns mesos de servei fa una valoració molt posi-tiva, fins i tot “millor del que em po-dia imaginar”, afirma. “El que més m’agrada és la part assistencial i és increïble la quantitat de servei que fas a la gent. Arribes a casa realitzat després de la feina feta”, afegeix. Romeu, quart en les darreres oposicions, però primer de la promoció en fer la mitjana amb la formació a l’Institut de Se-guretat Pública de Catalunya, des de petit s’havia volgut de-dicar a l’assistència a la gent. Amb 16 anys volia ser bomber, però com que encara no tenia edat per treure’s els permisos de conduir que li calien, va decidir seguir estudiant i prendre una decisió amb 22 o 23 anys. Romeu es va formar com a arqui-tecte tècnic i, un cop acabats els estudis, va treballar uns quants anys com a aparellador. No va ser fins el naixement de la seva primera filla –en té dues–, que es va decidir a fer el que realment li agradaria. Es va preparar per a les oposicions a Guàrdia Urbà i va entrar-hi a la primera.

Durant l’estiu, Romeu ha format part del recent creat Grup de Platges, un destí que va triar perquè li permetia la conciliació familiar. Ara ja s’ha incorporat a la UT-2 per ser el districte que més li agrada de Barcelona, una unitat on troba molta va-rietat i pot fer molts tipus de feina.

Pel que fa a les anècdotes dels primers mesos, Romeu explica que ha viscut dos primers dies. El primer dia a platges, on va quedar molt sorprès amb la col·laboració, fins i tot, dels vene-dors ambulants; i el primer dia a la UT-2, quan en només dues hores va estar en una manifestació, en la regulació d’un se-màfor i en un accident. “Tindré molt més temps per recopilar anècdotes”, conclou l’agent.

deutament fixats per la legislació reguladora d’hisen-des locals. “La capital catalana tenia i té capacitat econòmica per dur a terme aquestes contractacions, que són imprescindibles per a la ciutat”, ha assegurat l’alcalde Xavier Trias, qui també ha afirmat que Barce-lona “no es pot permetre reduir el nombe d’efectius si vol seguir donant un servei de qualitat als barcelonins”. L'Executiu permetrà que els ajuntaments sanejats, com és el cas del de Barcelona, puguin contractar agents de policia local de manera excepcional. p

El

nou PAM

fixa

el rumb de BCN

fins al 2015

E

l 5 d’octubre, el Ple de l’Ajuntament va aprovar elPla d’Actuació Municipal 2012-2015, que serà el full de ruta per a la ciutat els propers anys. El do-cument se centra en tres grans eixos: les polítiques de re-activació econòmica, l’atenció a les persones i la regene-ració urbana cap a una ciutat sostenible i intel·ligent. Entre els objectius del PAM, s’inclou la millora en la per-cepció que tenen els ciutadans de la seguretat. En aquest sentit, es demana a la Guàrdia Urbana que abordi els con-flictes i amenaces “des de la prevenció i l’anticipació”. Pel que fa a la Seguretat Viària, el PAM posa el focus sobre els escolars i la gent gran, als qui es vol assegurar “un entorn més amigable en els seus desplaçaments a la ciutat”. D’altra banda, el Consistori vol seguir impul-sant les polítiques d’igualtat en totes les àrees i, en es-pecial, l’entrada d’agents femenines a la GUB i la seva promoció interna. Una altra de les claus és la voluntat de potenciar la xarxa de proximitat de la Guàrdia Urba-na amb les comunitats i grups socials més vulnerables i amb les associacions de veïns. p

El nou Pla d’Actuació Municipal

2012-2015 reflecteix la voluntat

de millorar la percepció de la

seguretat dels barcelonins

(12)

Notícies

L’Audiència de Barcelona

no considera

els trilers

grup criminal

Tot i la sentència,

la Guàrdia Urbana

continuarà treballant per intentar

frenar l’activitat dels trilers per la via penal

E

l debat sobre si els trilers són o no un grup crimi-nal es basa en si el joc de la trila és una pràctica suficientment elaborada com per considerar que algú que voluntàriament fa una aposta, no hagi tingut elements de judici suficients per entendre que hi havia risc de ser enganyat. També hi ha controvèrsia sobre si és una infracció que atempta o no contra l’ordre públic, requisit bàsic per instruir una causa per grup criminal. L’inspector Benito Granados, segon cap de la UT-1 –la unitat territorial sobre la que recau abordar el problema dels trilers a La Rambla–, afirma que “continuarem, si es donen els requisits que exigeix el Codi Penal, impu-tant per estafa i grup criminal més enllà de la resolució de l’Audiència Provincial. Això sí, la Guàrdia Urbana tre-ballarà en col·laboració directa amb la Fiscalia per

ins-truir les diligències de manera que quedi acreditat que es donen aquestes infraccions i així facilitar condemnes pels jutjats d’instrucció que puguin ser ratificades per l’Audiència en cas de recurs d’apel·lació.”

La lluita diària contra els trilers

A principis de 2012, la GUB va canviar la seva estratè-gia de lluita contra els trilers vista la poca eficàcia de l’anterior pel baix percentatge assolit de condemnes.

La pressió policial ha aconseguit

reduir de nou a tres els grups de

trilers que actuen a La Rambla

des de principis d’any

(13)

Nou trilers detinguts

Així, la GUB va passar d’un model reactiu, en què agents de paisà provaven de sorprendre als grups de trilers in fraganti per poder actuar penalment, a un model basat en la constant presència d’agents uniformats a la zona afectada per aquesta activitat. Això ha implicat sectorit-zar La Rambla en cinc trams, on patrullen 10 agents que exerceixen un control exhaustiu del seu recorregut per evitar, així, que cap timba de trilers pugui situar-se.

Una estratègia d’èxit

“Els nou grups identificats de trilers a principis d’any s’han reduït a tres, per la qual cosa la nova estratègia preventiva està donant els seus fruits”, explica l’inspec-tor Granados. Les dades són esclaridores: les actuacions penals han caigut un 86% en els primers nou mesos de 2012. De forma inversa, s’han incrementat en un 84% les actuacions administratives, resultat de la detecció prematura, quan encara no s’ha aconseguit estafar nin-gú. D’altra banda, les trucades al 092 que fan els ciu-tadans amb motiu de veure grups de trilers a La Rambla han baixat un 34%. p

Mostra de la intensa activitat policial per frenar els trilers, durant la primera setmana de novembre, la Guàrdia Urba-na va detenir nou integrants dels grups de trilers que ope-ren a La Rambla. Set dels detinguts van ser acusats d'una presumpta falta de furt i uns altres dos, de robatori amb violència i intimidació. Les detencions es van produir en dues intervencions diferenciades.

Més de 300 persones

recorren al SIAVT

El Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes d’acci-dents de Trànsit (SIAVT) es va engegar al març per co-brir una demanda reivindicada durant anys per diferents associacions i entitats, entre elles la Guàrdia Urbana. Aquest servei, pioner a l’Estat, ofereix informació i orien -tació a les víctimes d’accidents i als seus familiars, apropant-los gratuïtament tots els recursos existents perquè obtinguin informació sobre els drets que els re-coneix la Llei, puguin dur a terme els tràmits que genera un sinistre i rebin suport psicològic. En aquests primers mesos, més de 300 persones han contactat amb el SIAVT tant a través del telèfon 900 100 268 com de la web victimestransit.gencat.cat.p

Breus

L’Institut de Seguretat Pública de Catalunya no forma-rà durant aquest curs 2012-2013 nous agents de poli-cia. La restricció per a la convocatòria de noves places de servei públic, imposada a nivell estatal per la Llei de Pressupostos Generals, farà que cap cos policial ca-talà enviï els seus aspirants a agent a fer la formació bàsica a Mollet. Els últims anys, l’ISPC havia arribat a acollir simultàniament fins a 2.000 aspirants a policia procedents dels concursos d’oposició convocats per la Guàrdia Urbana de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i la resta de policies locals de Catalunya.p

L’ISPC

no formarà nous policies

(14)

Notícies

L

a mesura de l’Ajuntament de Barcelona per a lacreació de la Comissió per a la Igualtat de la Dona a la Guàrdia Urbana s’emmarca en l’aposta del Go-vern municipal per convertir la Guàrdia Urbana en una policia moderna de proximitat i amb vocació de servei als ciutadans. Una policia que sigui, alhora, reflex de la societat actual, en la qual la dona cada vegada assu-meix un paper més rellevant en tots els àmbits.

Comissió de la Igualtat

L’objectiu de la Comissió és promoure la incorporació de la dona a la Guàrdia Urbana i millorar la promoció interna al Cos. Aquest nou òrgan està format per res-ponsables dels diversos àmbits municipals amb inci-dència en les polítiques de personal i per representants femenines de les diverses categories del Cos. Les 20

primeres agents femenines van entrar a la Guàrdia Ur-bana l’any 1979, en la promoció número 45. Avui dia, la plantilla de la GUB compta amb 267 dones, un 9,4% del total dels seus efectius.

Una de les tasques que assumeix la Comissió és identi-ficar els problemes associats als processos de promoció interna a les escales intermèdia, executiva i superior. Arran d’aquest anàlisi, s’elaborarà un catàleg de bones pràctiques per impulsar el desenvolupament de les do-nes en els diferents llocs de treball del Cos.p

La Guàrdia Urbana compta

actualment amb 267 dones, el

que suposa un 9,4% del total

d’efectius policials del Cos

L’Ajuntament institucionalitza la Comissió per a la Igualtat de la Dona a la

Guàrdia Urbana amb l’objectiu de

normalitzar la presència femenina

al Cos i

d’incentivar la

promoció interna de les dones

en els àmbits de comandament

Més dones i de

més rang

(15)

Actuem

Una patrulla

salva una

nena

sense respiració

La presència al carrer permet

aturar els

lladres de mòbils

BARCELONA

– En tres dies consecutius (28, 29 i

30 de setembre), agents de la Guàrdia Urbana

van socórrer a víctimes de robatoris amb

violèn-cia a qui havien pres el mòbil.

E

l primer robatori es va produir a l’estació de metro de Sant Andreu. Un home va agafar del braç i va prendre-li el mòbil a una embarassada mentre parla-va. Un viatger i un agent de seguretat del metro fora de

l’individu, l’agent de servei a la regidoria del districte va comunicar per ràdio el fet i dos agents que circu-laven a prop del lloc de l’incident s’hi van perso-nar. L’individu va ser detin-gut i traslladat a

depen-El 29 de setembre, un via-nant va avisar d’un robato-ri a una patrulla que circu-lava per Aribau. En arribar, un testimoni dels fets tenia subjectat un home, a qui havia vist forcejant amb una dona, la víctima, que estava plorant. La víctima va explicar que l’home li havia pres el mòbil per la força i va descriure l’apa-rell, que va ser trobat pels

El 30 de setembre, cinc agents van ser requerits al carrer Sant Pere Més Alt per un veí que havia vist com un grup robava i agre-dia unes turistes holande-ses. En arribar, les víctimes van descriure els agressors –quatre noies i dos nois–, i van indicar cap on havien fugit. Dos agents van fer una batuda per la zona i van localitzar un grup que coincidia amb la descrip-ció, que va fugir en veure’ls. Finalment, van interceptar les quatre noies i les van dur a comissaria: duien un El passat 2 d’agost, un agent que es trobava atenent un accident a la cruïlla del carrer Bac de Roda amb Perú, va observar un home amb una nena en braços intentant atu-rar algun cotxe. En apropar-se, l’home, molt nerviós, va explicar que la seva filla no respirava. L’agent, en agafar la nena, ho va poder comprovar i va comunicar-ho a la resta de companys.

Els agents van decidir traslladar la nena al CAP de Sant Martí, mentre un dels efectius li feia la reanimació car-dio-pulmonar a la menor. En arribar al centre sanitari, la nena havia tornat a respirar, tot i que amb dificultats. El personal del CAP es va encarregar d’atendre-la i estabi-litzar-la. Els agents havien demanat una ambulància me dicalitzada que es va adreçar al centre sanitari per assistir la menor i que, finalment, la va traslladar a l’Hos -pital de Sant Pau. La metgessa de l’ambulància ja havia comunicat als agents que la petita estava fora de perill. p

SANT MARTÍ

– Els agents van practicar la reanimació cardio-pulmonar a la

menor i la van traslladar a un Centre d’Assistència Primària. La seva ràpida

reacció va ser clau per salvar-li la vida.

El pare de la nena va anar a visitar amb ella la unitat per agrair en persona la inestimable actuació del agents

(16)

La GUB en imatges

Recepció especial a agents a la Sala Ciutat en reconeixement a les seves intervencions

Foto de família a Montjuïc per donar la benvinguda als 145 nous agents de la lleva 2011

Agents de la Guàrdia Urbana van visitar Romania, on els va rebre la policia local de Cluj-Napoca

Milers d’alumnes participen al Fòrum en la festa de cloenda del curs d'Educació Viària

(17)

Agents de la GUB participen en l’edició 2012 de la neteja del fons marí de Barcelona

Exhibició solidària de la Guàrdia Urbana

a la Foixarda per als interns del Cottolengo

La Unitat Muntada i l’Equip Caní de la UPAS participen al Saló Animalada

Una patrulla de la GUB equipada amb les

noves tecnologies al Saló Smart City

(18)

BCN es mou

E

n només sis mesos, la “inseguretat” ha passatde ser el tercer problema que els barcelonins consideren més greu a ser el cinquè de la llis-ta, per darrere dels relacionats amb l’atur, la crisi econòmica, les retallades i els equipaments i ser-veis. Així ho revela el darrer baròmetre de la ciutat de Barcelona. Si al desembre de 2011, a la pregunta sobre quin és el problema que més afecta els barcelonins el

Els barcelonins

perceben

una ciutat

més cívica i segura

El darrer baròmetre de

la ciutat de Barcelona

mostra una disminució en la

Evolució

-0,5%

(19)

Risc i

accidentalitat zero

:

objectius en seguretat viària

L

adarrera edició del Fòrum Barcelona de la Segu-retat Viària es va centrar en els reptes de la se-guretat viària en entorns urbans. La XIX edició del Fòrmum va comptar, per primer cop, amb la col·la-boració de la Generalitat de Catalunya. Enguany el Congrés va tenir lloc a l’auditori de la Biblioteca Fran-cesca Bonnemaison, on es van tornar a congregar ex-perts en Seguretat Viària d’àmbit internacional.

Reptes, mesures i compromisos

La directora de la Direcció General de Trànsit, Maria Seguí Gómez, la directora general de Trànsit del

Go-vern Basc, Amparo López, i el director del Servei Cata-là de Trànsit, Joan Aregio, van coincidir en assenyalar que la disminució de la sinistralitat en els darrers anys ha estat molt acusada, però van reconèixer que encara hi ha molt espai de millora. Per la seva banda, Aregio va afirmar que és molt important fixar objectius ambi-ciosos per seguir avançant, i per això va assenyalar com a metes el Risc i l’Accidentalitat 0. Va citar com a gran eix de treball l’educació i formació des de les escoles, el lleure i les famílies. És en aquest àmbit en el que el paper dels plans d’Educació Viària de la Guàrdia Urba-na és foUrba-namental.p

El 13 d’abril, va tenir lloc el Plenari Anual del Pacte per la Mobilitat presidit per l’alcalde Xavier Trias, on es va presentar l’informe de gestió de la mobilitat de Barcelo-na. Durant el darrer any es van fer més de 6.600.000 desplaçaments a la ciutat, un 41,6% dels quals van ser no motoritzats (a peu o en bicicleta), el 35,9% en trans-port públic i el 22,6% en transtrans-port privat. p

Plenari del Pacte

per la

Mobilitat

(20)

cas, la possibilitat de substituir aquestes sancions per al-tres mesures alternatives com cursos de reinserció.

Novetats

El nou text de l’Ordenança prohibeix oferir o acceptar prestar serveis sexuals retribuïts a l’espai públic i especi-fica que “és especialment prohibida qualsevol conducta que afavoreixi i promogui el consum de prostitució o al-tres formes d’explotació sexual, considerant recollides entre aquestes les conductes consistents a apropar els clients.” Un altre aspecte que recull l’Ordenança és que es considera especialment greu mantenir relacions se-xuals a l’espai públic. També seran considerades més greus determinades conductes pel fet de produir-se a menys de 200 metres d’un centre educatiu. p

Marc legal

Els

clients de la

prostitució

, en el

punt de mira

E

l passat 17 d’agost, va entrar en vigor la modifi-cació de l’Ordenança de Convivència que perse-gueix incrementar les sancions als clients i les persones que afavoreixen la prostitució al carrer. L’Ajuntament de Barcelona focalitza la seva actuació san-cionadora sobretot en els clients i impulsa mesures per protegir les persones que exerceixen la prostitució. Per tant, s’estableixen sancions més lleus per a les persones que exerceixen la prostitució, a més d’incloure, en aquest

En el primer mes d’aplicació de la

nova normativa de convivència,

el 64% de sancions s’han dirigit a

prostitutes i el 36% a clients

Les denúncies a clients de la prostitució s’han incrementat un 154% des de l’entrada en vigor de la

mo-dificació de l’Ordenança de Convivència. La Guàrdia Urbana ha imposat 112 sancions a clients i 204 a

meretrius en el primer mes d’aplicació, però l’Ajuntament insisteix que la voluntat és que s’acabi

mul-tant més clients que prostitutes.

CONDUCTA

SANCIÓ

Lleu

100-300 euros

Lleu (a menys de 200 metres

d’un centre educatiu)

300-750 euros

Greu

1.000-1.200 euros

Greu (a menys de 200 metres

d’un centre educatiu)

1.200-1.500 euros

Molt greu *

1.500-3.000 euros

* Es considera molt greu mantenir relacions sexuals retribuïdes a l’espai públic

(21)

Activitats

Exitós palmarès a l’

Europolyb

E

l passat 3 d’octubre es va celebrar la novena pe-dalada CEGUB amb la participació de més de 450 ciclistes. La meitat dels participants eren de cos-sos policials i els més nombrocos-sos van ser els de la GUB. El recorregut de la marxa cicloturista, de 35 quilòme-tres, va tenir lloc al Parc Natural de Collserola. En la pe-dalada d’enguany es va retre homenatge a l’ex-ciclista professional Pepe Recio, que també hi va participar.p

Als

Jocs Europeus de Policies i

Bombers

celebrats a La Laguna,

Tenerife, els agents de la Guàrdia

Urbana van aconseguir

14 medalles, 7 d’elles d’or

Gimcana policial

motorista de Milà

E

ls dies 22 i 23 de setembre, el caporal Antonio Haroi l’agent Manel Cumelles, membres de l’associació motorista del CEGUB i inscrits en la Unitat de Circu-lació, van participar com a representants de la Guàrdia Ur-bana a la gimcana de motos de policies locals d’Itàlia. Els membres de la GUB, que van acudir convidats pel Grup Esportiu i Recreatiu de la Policia de Milà, van ser els únics representants de policies locals internacionals, i van acabar les proves en les posicions 34 i 38, respectivament.p

Novena

pedalada

per Collserola

AGENT jubilat JOSEP TORRES MARTINEZ ATLETISME 1 OR CROS

AGENT jubilat JOSEP TORRES MARTINEZ ATLETISME 1 OR 800 MTR

AGENT 22445 RAMON QUERALT LOPEZ ATLETISME I OR 100 MTR

AGENT 22445 RAMON QUERALT LOPEZ ATLETISME 1 OR S LONGITUT

AGENT 22445 RAMON QUERALT LOPEZ ATLETISME 1 OR TRIPLE SALT

AGENT 22445 RAMON QUERALT LOPEZ ATLETISME 1 OR S PERTIGA

AGENT 27613 GIL GARCIA CASARRAMONA JIU-JITSU 1 OR OPEN 82K

CAPORAL 18333 JUAN A. ANDRES GARCIA ATLETISME 1 ARGENT MARTILLO

AGENT jubilat JOSEP TORRES MARTINEZ ATLETISME 1 ARGENT 1500 MTR

AGENT 27613 GIL GARCIA CASARRAMONA JIU-JITSU 1 ARGENT (DUO KATA)

AGENT 27613 GIL GARCIA CASARRAMONA JIU-JITSU 1 ARGENT JUDO

AGENT 25841 CARLOS CORIA VILLANUEVA FUTBOL PLJ 1 ARGENT (F PLATJA)

CAPORAL 18333 JUAN A. ANDRES GARCIA ATLETISME 1 BRONZE DISCO

AGENT 24759 RUBEN CROS GAYA FUTBOL SALA 1 BRONZE

En la competició de tir organitzada per la Guàrdia Civil en honor a la Verge del Pilar, la seva patrona, el passat 3 d’octubre, l’equip format per efectius de la Guàrdia Ur-bana es va classificar en primer lloc. Pel que fa a la com-petició individual, l’agent Victor Ambiela, va quedar ter-cer. En el campionat van participar 17 equips de dife-rents cossos policials i es va celebrar a la caserna militar de Sant Climent de Sescebes, Girona. p

Punteria

de

primera a Girona

(22)

El Tauler

FELICITACIONS A LA GUB

JUBILACIONS

Esteban Guerra Pastor Anselmo Cortes Masalías Ricardo Pairo Ruiz José Choy Tarrés Luis Hernández Melich Joaquín Herrando Alcober Miguel A. Pascual Sanfeliu José Sanz Taulero José M. Bonis Rodríguez Enrique Piriz Seijo Francesc Gilbert González Agustín García Martín Carmelo Matarranz López José Nuñez Cruz

Jorge Boluda Conejos José García Sánchez Joan M. Martínez Hernández Emilio Matos Campos Rafael Pinto Quiñonero Balbino García Lairado Jaime Andreu Grau Juan Botella Cabo Joaquín Navarro Gutiérrez Ana M. Dufresne Prohías Filemón Gascón Escobar Simón Constanzo Guillén Pedro Llinares Ferreres Francesc Fuente Rascón David Jacobo Gracia José Maria Blanco Giménez David Ortega Merina Francisco Escalona Zugasti Francisco Alba Mulero Angel Abadías Fantova Estanislao Moreno Navarro Antonio Lanzarote Vivero Juan Puerto Cano Francisco Serentill Penna

DEFUNCIONS

Jordi Garcia Gil Sergio Rey Ponsa Antonio García de Haro Marc Pérez Cabezas